18 contes per educar en valors

⎯Ets impacient. Anar a l’escola també és un dret. Se’n diu el
dret a l’educació. Tots els nens i nenes haurien de poder anar a
l’escola.
⎯I per què no hi van tots, mare?
⎯N’hi ha que han d’ajudar els seus pares treballant, com jo
feia de petita, d’altres que han de cuidar els pares perquè estan
malalts, o als seus germans petits… Hi ha moltes situacions, però
sempre es tracta de gent pobra. Si tots els adults tinguessin una
feina, totes les persones, grans i petites, tindrien una casa i podrien
anar a l’escola, a aprendre-hi coses. Sempre es poden
aprendre coses noves, inclús quan s’és gran.
⎯Aleshores, mare, el dret més important és el de tenir feina,
oi?
⎯Em penso que sí, dels que t’he dit, sí. N’hi ha uns quants
més, de drets. Es diuen drets universals, i això significa que són
per a totes les persones, riques i pobres, de qualsevol país del
món. I espero que algun dia es puguin aplicar de debò a tothom.
Tots viurem més tranquils i feliços quan arribi aquest dia.
⎯Me’ls aniràs explicant, mare?
⎯Sí, filleta, te’ls aniré explicant perquè entenguis les situacions
injustes que viu molta gent, i perquè quan siguis gran intentis
defensar els drets de tots a viure amb dignitat.
Es van quedar en silenci uns durant un minut. La Tabita no
deia res. La mare es va estranyar:
⎯Com és que no em preguntes què vol dir dignitat?
Però la Tabita s’havia adormit plàcidament amb el cap sobre
el pit de la mare, sentint el batec del seu cor, amb un somriure als
llavis.
La mare va dir molt fluixet:
102