Constitución_Española

--- -=~~~==-~--_.....:._---~­
===
BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO
GACETA DE MADRID
Depó,lto Lega' M. ...... Año CCCXVIII Viernes 29 de diciembre de 1978 Núm. 311.1
CONSTITUCION
ESPAÑOLA
APROBADA POR LAS CORTES EN SESIONES PLENARIAS
DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS Y DEL SENADO CELEBRADAS
EL 31 DE OCTUBRE DE 1978
RATIFICADA: POR EL PUEBLO ESPAÑOL EN REFERENDUM
DE 6 DE DICIEMBRE DE 1978
SANCIONADA POR S. M. EL REY ANTE LAS CORTES
EL 27 DE DICIEMBRE DE 1978
- ---
-====

CONSTITUCION
ESPAÑOLA
DON JUAN CARLOS l. REY DE ESPAJ'lA. A TODOS LOS
QL'E LA PRESEN] E VIEHEN y ENTENDIEREN,
SABED. QUE LAS CORTES HAN APROBADO Y EL PUE­
BLO ESPAÑOL HA"] IrlCADO LA SIGUiENTE CON5TrIUClüN:
PREAMBULO
La Nación española, deseando establecer la justt·
cl~. la libertad y la seguridad y promover el bien de
cuantos la integran, en uso de su soberanía, proclama
su voluntad dA:
Garantizar la convivencia democrática dentro de
la COllsfitución y de las leyes conforme a un orden
económico y social justo.
Consolidar un Estado de Derecho que aspgure el
imperio de la ley como expL;sión de la voluntad po~
pular.
Prot.'ger a todos los espnño!es y pueblos de España
en pi ejercicio de los derechos humanos, sus culturclS
y tr

29318 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.1
de los intereses econémlcos y sociales que les son propios.
Su creación y el ejercicio de su actividad son libres
dentro del·respeto a la Constitución Y a la ley.
Su estructura Interna y funcionamiento deber~n ser
democr~tlcos.
Articulo 8
1. Las Fuerzas Armadas, constltutdas por el Ejér·
ctto de Tierra. la Armada y el EJército del Aire, tienen
como misión garantizar la soberania e Independencia
de Espaf1a, defender su integridad territorial y el oro
denamlento constitucional.
a. Una ley orgMlca regular~ las bases de la organización
militar conforme a los principios de la presente
Constitución.
Articulo.
1. Los ciudadanos y los p!)(j,eres públicos est~n sujetos
a la Constitución y al resto del ordenamiento jurldlco.
a. Corresponde a los poderes públicos promover
las condiciones para que la libertad y la Igualdad del
Individuo y de los grupos en que se Integra sean reales
y efectivas; remover los obst~ulos que impidan
o dlflculten su plenitud y facilitar la participación de
todos los ciudadanos en la vida polltlca, económica,
cultural y social.
8. La Constliuclón garantiza el principio de legalidad,
la jerarquía normativa, la publicidad de las nor·
mas, la Irretroactlvldad de las disposiciones sancionadoras
no favorables o restrictivas de derechos Individuales,
la seguridad lurldlca, la responsabilidad y la
interdicción de la arbitrariedad de los poderes públicos.
TITULO 1
De los derechos y deberes fundamentales
Articulo 10
1. La dignidad de la persona, los derechos Inviolables
que le son Inherentes, el libre desarrollo de la
personalidad, el respeto a la ley y a los derechos de
los demú son fundamento del orden polltlco y de
la paz social.
a. Las normas rtllatlvas a los derechos fundamen·
tales y a las libertades que la Constitución reconoce
le InterpretarM de conformidad con la Declaración
Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos
internacionales sobre las mismas materias ratlfl·
cados por Espaf1a.
Articulo 11
CAPITULO PRIMERO
De los espai\oles y los extranteroo
1. La nacionalidad espai\ola se adquiere. se conserva
y oe pierde de acuerdo con lo establecido por la
ley.
2. Ningún español de origen podr~ ser privado de
su nacionalidad.
3. El Estado podr~ concertar tratados de doble nacionalidad
con los paises iberoamericanos o con aquellos
que hayan tenido o tengan una particular vinculación
con Espaf1a. En estos mismos paises, aun cuando
no reconozcan a sus ciudadanos un derecho reciproco,
podr~n naturalizarse los españoles sin perder
su nacionalidad de origen.
Articulo 12
Los españoles son mayores de edad a los dieciocho
al\os.
Articulo 13
1. Los extranjeros gozar~n en España de las !ibertades
públicas que garantiza el presente Titulo en los
términos que establezcan los tratados y la ley.
2. Solamente los españoles ser~n titulares de los
derechos reconocidos en el articulo 23, salvo lo que.
atendiendo a criterios de reciprocidad, pueda establecerse
por tratado o ley para el derecho de sufragio activo
en las elecciones municipales.
3. La extradición sólo se conceder~ en cumplimiento
de un tratado o de la ley. atendiendo al principio
de reciprocidad. Quedan excluidos de la extrad:ción
los delitos polltlcos, no consider~ndosecomo tales los
actos de terrorismo.
4. La ley establecer~ los términos en que los ciudadanos
de otros paises y los ap~tridas podrán gozar
del derecho de asilo en Espaf1a.
Articulo 14
CAPITULO SEGUNDO
Derechos y IIbertadeo
Los españoles son Iguales ante la ley, sin que pueda
prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento.
raza. sexo. rellglón, opinión o cualquier otra
condición o circunstancia personal o social.
SECCIÓN l."
De los derechos fundamentales y de las libertades
públicas
Articulo 18
Todos tienen derecho a la vida y a la integridad fllica
y moral, Iin que. en ningún caso. puedan ser sometidos
a tortura ni a penas o tratos Inhumanos o degradantes.
Queda abolida la pana de muerte, salvo lo
que puedan disponer las leyes panales militares para
tiempos de guerra.

B. o. del K-Núm. 311.1 29 diciembre 1978 29317
Artículo le
1. Se garantiza la libertad ideológica, religiosa y
de culto de los individuos y las comunidades sin más
limitación, en sus manifestaciones, que la necesaria
para el mantenimiento del orden público protegido
por la ley.
2. Nadie podrá ser obligado a declarar sobre su
ideología, religión o creencias.
3. Ninguna confesión tendrá carácter estatal. Los
poderes públicos tendrán en cuenta las creencias reljgiosas
de la sociedad española y mantendrán las consiguientes
relaciones de cooperación con la Iglesia Católica
y las demás confesiones.
Artículo 17
1. Toda persona tiene derecho a la ti bertad y a la
seguridad. Nadie puede ser privado de su libertad, sino
con la observancia de lo establecido en este artículo
y en los casos y en la forma previstos en la ley.
2. La detención preventiva no podrá durar más del
tIempo estrictamente necesario para la realización de
las averiguaciones tendentes al esclarecimiento de los
hechos, y, en todo caso, en el plazo máximo de setenta
y dos horas, el detenido deberá ser pu:~sto en libertad
o a dlspcsi~_:ión de la autoridad judicial.
3. Toda persona detenida debe ser informada de
forma inmediata, y de modo que le sea comprensible.
de sus derechos y de las razones de su detención, no
pudiendo ser obEgada a declarar. Se garantiza la asis·
tancia de abogado al detenido en las diligencias policiales
y judiciales, en los términos que la ley establezca.
4. La ley regulará un procedimiento de "habeas
corpus·> para producir la inmediata puesta a disposición
judicial de toda persona detenida ilegalmente.
Asimismo, por léy se determinará el plazo máximo de
dur~lCión de la prisión provisional.
Artículo 18
1 ~e garantiza el derecho al honor, a la intimidad
personal y familiar y a la propia imagen.
2. El domicilio es inviolable. Ninguna entrada o
regi:~tl'o podrá hacerse en él sin consentimiento del titular
o resolución judicial, salvo en caso de flagrante
delit.o.
3. Se garantiza el secreto de las comunicaciones
y, en especial, de las postales, telegráficas y telefónicas,
salvo resolución judicial
4. La ley limitará el uso de la informática para
garantizar el honor y la intimidad personal y familiar
de los ciudadanos y el pleno ejercicio de sus derechos
Artículo 19
Los españoles tienen derecho a elegir libremente
su residencia y a circular por el territorio naCional.
Asimismo, tienen derecho a entrar y salir libremente
de España en los términos que la ley establezca.
Este derecho no podrá ser limitado por motivos pa.
liticos o ideológicos
Artículo 20
1. Se reconocen y protegen los derechos:
aJ A expresar y difundir libremente los pensa·
mient.os, ideas y opiniones mediante la palabra, el es,
crito o cualquier otro medio de reproducción,
bJ A la producción y creación literaria, artística,
clCntifica y técnica
c) A la libertad de cátedra.
dJ A comunicar o recibir libremente información
veraz por cualquier medio de difusión. La ley regulará
el derecho a la cláusula de conciencia y al secreto
profesional en el ejercicio de estas libertades.
2 El ejercicio de estos derechos no puede restringirse
mediante ningún tipo de censura previa.
3 La ley regulará la organización y el control parlamentario
de los medios de comunicación social dependient.es
del Estado o de cualquier ente público y
garantIzará el acceso a dichos medios de los grupos
sociales y políticos significativos, respetando el pluralisll)o
de la sociedad y de las diversas lenguas de
ESP~l na
4 Estas libertades tienen su límite en el respeto
a los derechos reconocidos en este Título, en los preceptos
de las leyes que lo desarrollen y, especialmente,
en el derecho al honor, a la intimidad, a la propia
imagNI y a la prolección de la juventud y de la in­
'an('~;-I
:) Sólo podrá acordarse el secuestro de publica·
cirJJlL's, grabaciones y otros medios de información en
virt ud de resolución judicial.
Artículo 21
1 Se reconoce el derecho de reunión pacifica y
sin armas. El ejercicio de este derecho no necesitará
autorización previa.
2. En los casos de reuniones en lugares de tránsito
público y manifestaciones se dará comunicación
previa a la autoridad, que sólo podrá prohibirlas cuando
existan razones fundadas de alteración del orden
púb: leo, con peligro para personas o bienes.
Artículo 22
Se reconoce el derecho de asociación.
2 Las asociaciones que persigan fines o utilicen
medius tipificados como delito son ilegales.
3 Las asociaciones constituidas al amparo de este
artículo deberán inscribirse en un registro a los solos
efectos de publicidad.
4. Las asociaciones sólu podrán ser disueltas o suspendidas
en sus actividades en virtud de resolución
judicial motivada.

29318 , --, ~2~9~d~I~c1~e~m~b~r~e~19=.7:::8:._. ....:B::,~O::.:.'..::d:.:;e:.I.:E::.....:N.:.u::.·m::::. . .;.3;,.:'..:1:.:..1
5. Se prohiben las asociaciones secretas y las de
carácter paramilitaro
Arilculo 23
1. Los ciudadanos tienen el derecho a participar
en los asuntos públicos, directamente o por medio
de representantes, libremente elegidos en elecciones
periódicas por sufra~io universal.
2. Asimismo, tienen derecho a acceder en condiciones
de Igualdad a las funciones y cargos públicos,
con los requisitos que señalen las leyes.
Articulo 24
1. Todas las personas tienen derecho a obtener la
tutela efectiva de los jueces y tribunales en el ejercicio
de sus derechos e intereses legitimos. sin que, en
ningún caso, pueda producirse indefensión.
2. Asimismo, todos tienen derecho al Juez ordinario
predeterminado por la ley, a la defensa y a la
asistencia de letrado, a ser informados de la acusación
formulada contra ellos. a un proceso público sin
dilaciones indebidas y con todas las garantias, a utilizar
los medios de prueba pertinentes para su defensa.
a no declarar contra si mismos, a no confesarse culpables
y a la presunción de inocencia,
La ley regulará los casos en que, por razón de parentesco
o de secreto profesional. no se estará obligado
a declarar sobre hechos presuntamente delictivos
Articulo 25
1. Nadie puede ser condenado o sancionado por
acciones u omisiones que en el momento de producirse
no constituyan delito. falta o Infracción administrativa,
según la· legislación vigente en aquel momento,
2. Las penas privativas de libertad y las medidas
de seguridad estarán orientadas hacia la reeducación
y relnserclón social y no podrán consistir en trabajos
forzados, El condenado a pena de prisión que estu·
viere cumpliendo la misma gozará de los derechos fun·
damentales de este Capitulo, a excepción de los que
se vean expresamente limitados por el contenido del
fallo condenatorio, el sentido de la pena y la ley pe·
nltenciarla. En todo caso. tendrá derecho a un traba·
lo remunerado y a los beneficios correspondientes de
la Seguridad 'Social, así como al acceso a la cultura
y al desarrollo integral de su personalidad.
3. La Administración civil no podrá imponer san·
ciones que, directa o subsidiariamente, impliquen pri·
vaclón de libertad.
Articulo 28
Se prohíben los Tribunales de Honor en el ámbito
de la Administración civil y de las organizaciones pro·
feslonales.
Articulo 27
1. Todos tienen el derecho a la educación. Se reco·
noce la libertad de enseñanza.
2, La educación tendrá por objeto el pleno desa·
rrollo de la persontJldad humana en el respeto a los
principios democráticos de convivencia y a los derechos
y libertades fundamentales.
3. Los poderes públicos garantizan el derecho que
asiste a los padres para que sus hijos reciban la formación
religiosa y mora] que esté de acu3rdo con sus
propias convicciones.
4. La enseñanza básica es obligatoria y gratuita.
5. Los poderes públicos garantizan el derecho de
todos a la educación, mediante una programación ge­
. neral de la enseñanza, con participación efectiva de
toñas Jos sectores afectE:..dos y la creación de centros
docen~es.·
6. Se reconoce a las personas físicas y jurídicas la
libertad de creación de centros docentes, dentro del
respeto a los principios constitucionales.
7, Los profesores, los padres y, en ~u caso, los
alumnos intervendrán en el control y gestión de todos
los centros sostenidos por la Administración con
fondos públicos, en los términos que la ley establezca.
8. Los poderes públicos inspeccionarán y homologarán
el sistema educativo para garantizar el cumpIimient0
de las leyes. .
9, Los poderes públicos ayudarán a los centros do·
centes que reúnan los requisitos que la ley establezca.
10. Se reconoce la autonomía de las Uníversida·
des, en los términos que la ley establezca.
Articulo 28
1. Todos tienen derecho a sindicarse libremente.
La ley podrá limitar o exceptuar el ejercicio de este derecho
a las Fuerzas o Institutos armados o a los demás
Cuerpos sometidos a disciplina militar y regula·
rá las peculiaridades de su ejercicio para los funcionarios
públicos, La libertad sindical comprende el de·
recho a fundar sindicatos y a afiliarse al de su elec·
clón. así como el derecho de los sindicatos a formar
confederaciones y a fundar organizacion'3s sindicales
internacionales o afiliarse a las mismas, Nadie podrá
ser obligado a afiliarse a un sindicato,
2. Se reconoce el derecho a la huelga de los trabajadores
para la defensa de sus intereses. La ley que
regule el ejercicio de este derecho establecerá las ga·
ranUas precisas para asegurar el mantenimient( de
los servicios esenciales de la comunidad.
Articulo 29
1. Todos los españcles tendrán el derecho de pe·
tlción individual y colectiva, por escrito, en la forma
y con los efectos que determine la ley.
2. Los miembros de las Fuerzas o Institutos arma.
dos o de los Cuerpos sometidos a disciplina militar po·
drán ejercer este derecho sólo individualmente y con
arreglo a lo dispuesto en su legislación especifica.

B. O. del E.-Núm. 311.1
SscclbN 2.'
29 dlcl..mbre 1978
Articulo 35
29319
De los derechos y deberes de los ciudadanos
Articl;Jo 30
l. Los esp"ñcies tienen el derecho y el deber de
defender a España.
2. La ley fijará las obligaciones militares de los
españoles y regulará, con las debidas garantias, la ob.
leción de conciencia, asl como las demás causas de
exención del servicio militar obligatorio, pudiendo Jmponer.
en su caso, una prestación social sustitutoria.
3. Podrá establecerse un servicio civil para el cumplimiento
de fines de Intarés general.
4. Mediante ley podrán reguiarse los deberes de
ios ciudadanos en los casos de grave riesgo. catástrofe
o calamidad pública.
Articulo 31
l. Todos contribuirán al sostenimiento de los gastos
públicos de acuerdo con su capacidad económica
medianta un sistema tributario justo inspirado en los
principios de igualdad y progresividad que, en ningún
caso, tendrá alcance confiscatorio.
2. ,,1 gasto público realizará una asignación equitativa
de los recursos públicos. y su programación y
ejecución responJerán a los criterios de eficiencia y
economía.
3. Sólo podrán establecerse prestaciones personales
O patrimoniales de carácter público con arreglo a
la ley.
Articulo 32
l. El hombre y la muler tienen derecho a contraer
matrim'Jnio con plena igualdad juridlca.
2. La ley regulará las formas de matrimonio, la
edad y capacidad para contraerlo. los derechos y deberes
de los cónyuges, las causas de separación y disolución
y sus efectos.
Articulo 33
l. Se reconoce el derecho a la propiedad privada
y a la herencia.
2. La función social de estos derechos delim!tará
su contenido, de acuerdo con las leyes.
3. Nadie podrá ser privado de sus bienes y derechos
sino por causa justificada de utllldad pública o
interés soclal, mediante la correspondiente Indemnización
y de conformidad con lo dispuesto por las leyes.
Articulo 34
l. Se reconoce el derecho de fundaclón para fines
de interés general, con arreglo a la ley.
2. Regirá también para las fundaCiones lo dispuesto
en los apartados 2 y 4 del articulo 22.
l. Todos los españoles tie' len el deber de trabajar
y el derecho al trabajo, a la libre elección de profe,¡án
u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una
remuneración suficiente p~ra satisfacer sus necesidades
y las de su familia, sin que en ningún caso pueda
hacerse discriminación por razón de sexo.
2. La ley regulará un estatuto de los trabajadares.
Articulo 38
La ley regulará las peculiaridades propias del régimen
jurldico de ios Colegios Profesionales y el ejerciclo
de las profesiones tituladas. La estructura interna
y el funcionamiento de los Colegios deberán ser democráticos.
Articulo 37
1. '.Il ley garantizará el derecho a la negociación
colectiva laborai entre los representantes de los trabajadores
y empresarios, asl como la fuerza vinculante
de los convenios.
2. Se reconoce el derecho de ;os trabajadores y
empresarios a adoptar medidas de conflicto colectivo.
La ley que regule el ejercicio de este derecho, sin perjuicio
de las limitaciones que pueda establecer, incluirá
las garantías precisas para asegurar el funcionamiento
de los servicios esenciales de la comunidad.
Artículo 38
Se reconoce la libertad de empresa en el marC0 de
la Bl'onomia de mercado. Los poderes públicos garantizan
y protegen su ejercicio y la defensa de la productividad,
de acuerdo con las exigencias de la economia
general y, en su caso, de la planificación.
CAPITULO TERCERO
De los principios rectores de la pollUca social
y económica
Artículo 39
l. Los poderes públicos aseguran la protección social,
económica y juridica de la familia.
2. Los poderes públicos asegutan, asimismo, la
protección Integral de los hijos, igdales éStos ante la
ley con independencia de su filiacióll., y de las madres,
cualquiera que sea su estado civil. 'La ley posibilitará
la investigación de la paternidad.
3. Los padres deben prestar asistencia de todo orden
a los hijos habidos dentro o fuera del matrimonio,
durante su mlnoria de edad ., en los demás casos en
que legalmente proceda.
4. Los nidos gozarán de la proll>cción prevista en
los acuerdos internacionales que velan por sus derechos.

2.9326
.
28 é11clemJire 1878 Bo 00 del E.-Núm. 311.1
Articulo 40
1. Los poderes .públicos promoverán las condiciones
favorables para el progreso social y económico y
para una distribución de la renta regional y personal
más equitativa, en el marco de una polltica de establlldad
económica. De manera especial realizarán una
politica orientada al pleno empleo.
2. Asimismo, los poderes públicos fomentarán una
polltlca que garantice la fonnaclón y readaptación
profesionales; velarán por la seguridad e higiene en
el trabajo y garantizarán el descanso necesario. mediante
la limitación· de la jornada laboral. las vacaciones
periódicas retribuidas y la promoción de centros
adecuados.
Articulo 41
Los poderes públicos mantendrán un régImen público
de Seguridad Social para todos los ciudadanos,
que garantice la asistencIa y prestaciones sociales suficientes
ante situaciones de necesidad, especialmente
en caso de desempleo. La asistencia y prestaciones
complementarias serán libres.
Artículo 42
El Estado velará especialmente por la salvaguardia
de los derechos económicos y sociales de los traba.¡adores
espalloles en el extranjero y orientará su politlca
hacia su retorno.
Articulo 43
1. Se reconoce el derecho a la protección de la
salud.
2. Compete a los poderes públicos organizar y tutelar
la salud pública a través de medidas preventivas
y de las prestaciones y servicios necesarlos. La leyestablecerá
los derechos y deberes de todos al respecto.
3. Los poderes públicos fomentarán la educación
sanItaria, la educación flslca y el deporte. Asimismo
facllltarán la adecuada utllización del ocio.
Artículo 4C
1, Los poderes públicos promoverán y tutelarán
el lICCeSO a la cultura, a la que todos tienen derecho.
2, Los poderes públicos promoverán la ciencia y la
investigación cientlflca y técnica en beneficio del interés
general, -
Articulo 45
lo Todos tienen el derecho a dIsfrutar de un medlo
ambiente adecuado para el desarrollo de la perlona,
asl como el deber de conservarlo,
2. Los poderes públicos velarán por la utilización
racional de todos los recursos naturales, con el fin de
proteger y mejorar la calidad de la vida y defender
y restaurar el medio ambiente, apoyándose en la indispensable
solidaridad colectiva.
3. Para quIenes violen lo dispuesto en el apartado
anterior, en los ténnlnos que la ley fije se establecerén
sanciones penales 0, en su caso. administrativas, as1
como la obligación de repa.rar el daño causado.
Articulo C8
Los poderes públicos garantizarán la conservación
y promoverán el enriquecimiento del patrimonio histórico,
cultural y artístico de los pueblos de España
y de los bienes que lo integran, cualquiera que sea su
régimen jundlco y su titularidad. La ley penal sancionará
los atentados contra este patrimonio.
Articulo C7
Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de
una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos
promoverán las condiciones necp.sarias y establecerán
las normas pertinentes para hacer efectivo este dere~
cho, regulando la utlllzaclón dei suelo de acuerdo con
el interés general para impedir la especulación.
La comunidad partlcipará en las plusvallas que
genere la acción urbanística de los entes públicos,
Articulo C8
Los poderes públicos promoverán las condjcion~s
pa.ra la pArticipAción libre y eficaz de la juventud en
el desarrollo politico, social. económico y cultural.
Articulo C9
Los poderes públicos rp.slI..rán una politica de previsi6n,
tratamiento, rehabilitación e intf'gración de los
disminuidos ffsicos. sensoriales y psfquicos a los que
pre~tar~n la atpnciñn especializada que requif~ran y jos
R,mpa,rarAn f'~pe('inlmente para el disfrute de los derechos
que este Titulo otorga a todos los ciudadanos.
Articulo so
Los poderes públicos garantizarán. mediante pensiones
adecuadas y periódicamente actualizadas, la
suficiencia económIca a los ciudadanos durante la tercera
edad. Asimismo, y con Independencia de las obligacfones
familiares, promoverán su bienestar mediante
un sistema de servicios socIales que atenderán sus problemas
especlficos de salud, vivienda, cultura y ocio.
Articulo 51
1. Los poderes públicos garantizarán la defensa
de los consumidores y.usuarlos, protegiendo, mediante
procedimientos eficaces, la seguridad, la salud y los
legltimos Intereses económicos de los mismos.
2. Los poderes públicos promoverán la ¡nfonnación
y la educación de los consumidores y usuarlos, fomentarán
sus organIzaciones y oirán a éstas en las

B. O. del E.-Núm. 311.1 lI8 diciembre 1978 29321
cuestiones que puedan afectar a aquéllos, en los términos
que la le)' establezca.
3. En el marco de lo dispuesto por los apartados
anteriores, la ley regularé. el comercio Interior y el régimen
de autorlzacl6n de productos comerciales..
Articulo 52
La ley regularé. las organizaciones profesionales
que contribuyan a la defensa de los Intereses econ6­
micos que les sean propios. Su estructura Interna y
funcionamiento deberAn ser democráticos.
CAPITULO CUARTO
De las garartlas de las libertades y derechos
fundamentales
Articulo 53
1. Les derechos y libertades reconocidos en el Capitulo
segundo del presente Tltulovfnculan a todos
los poderes públicos. 5610 por ley, que en todo caso
deberá respetar su contenido esencial, podrá regularse
el ejercicio de tales derechos y libertades, que se tutelarán
de acuerdo con lo previsto en el articulo 161,
1, ai.
2. Cualquier ciudadano podrá recabar la tutela de
las libertades y derechos reconocidos en el articulo a
y la Seccl6n primera del Capitulo segunde ante los
Tribunales ordinarios por un procedimiento basado en
los principios de preferencia y sumariedad y, en su
caso. a través del recurso de amparo ante el Tribunal
Constitucional. Este último recurso será aplicable a la
obleci6n de conciencia reconocida en el articulo 30.
3. El reconocimiento, el respeto y la protecci6n
de los principios reconocidos en el Capítulo tercero informarán
la legislacl6n positiva, la práctica judicial y
la actuaci6n de los poderes públicos. S6lo podrAn ser
alegados ante la Jurisdicci6n ordinaria de acuerdo
con lo que dispongan las leyes que los desarrollen.
Articulo 54
Una ley orgánica regulará la Instituci6n del Defenser
del Pueblo, como alto comisionado de las Cortes
Generales, designado por éstas para la defensa de los
derechos comprendidos en este Titulo, a cuyo efecto
podrá supervisar la actividad de la Adminlstraci6n,
dando cuenta a las Cortes Generales.
CAPITULO QUINTO
De la suspensión de los derechos y libertades
Articulo 55
l. Les derechos reconocidos en los artlculos 17, 18,
apartados 2 y 3, articulas 19, 20, apartados 1. aJ y dJ.
Y 5, artIculos 21, 28, apartado 2, y. articulo 37, apartado
a, podrAn ser suspendidos cuando se acuerde la declaración
del estado de excepci6n o de sitio en los tér·
minos previstos en la Constltuci6n Se exceptCIa de lo
establecido anteriormente el apartado 3 del articulo 11
para el supuesto de declaraci6n de estado de excepc!6n.
a. Una ley orgAnice podrá determinar la forma y
los casos en los que, de forma Individual y con la necesaria
Intervencl6n judicial y el adecuado control parlamentario,
los derechos reconocidos en los artlculos 17,
apartado 2, y 18, apartados 2 y 3, pueden ser suspendidos
para personas determinadas, en relacl6n con las
Investigaciones correspondientes a la actuacl6n de bandas
armadas o elementos terroristas,
La utillzacl6n injustlflcada o abusiva de las facultades
reconocidas en dicha ley orgAnlca producirá responsabilidad
penal, como vfolacl6n de los derechos y
libertades reconocidos por las leyes.
Articulo 58
TITULO n
De la Corona
1. El Reyes el Jefe del Estado. símbolo de su unidad
y permanencia, 8.l'bitra y modera el funcionamiento
regular de las Instituciones, asume la más alta reO'
presentacl6n del Estado ..paftol en las relaciones
internacionales, especialmente con las naciones de su
comunidad hlst6rlca, y elerce las funciones que le atribuyen
expresamente la COnstltucl6n y las leyes.
2. Su titulo es el de Rey de España y podrá utilizar
los demás que corresp(lndan a la Corona.
3. La persona del Reyes inviolable y no está sujeta
a responsabilidad. Sus actos estarán siempre refrendados
en la forma establecida en el articulo 64,
careciendo de validez sin dicho refrendo, salvo lo dispuesto
en el articulo 65, 2.
Articulo 57
1. La Corona de Eepalla es hereditaria en los sucesores
de S. M. Don Juan Cllrlos I de Borbón, legitimo
heredero de la dlnUtlA histórica. La sucesi6n en el
trono seguirá el orden reavl-.r de primogenitura y representaci6n,
siendo preferida 'lIIempre la linea anterior
a las posteriores; en 1& mlsma linea, el grado más pr6·
xlmo al más remoto; en el mismo grado, el var6n a la
mujer, y en el mismo sexo, la persona de más edad
a la de menos.
2. El Principe heredero. desde su nacimiento o des·
de que se produzca el tisclhci 'que (lriglne el llamamiento.
tendré. la dignid,,·de Plil:lclpe de Asturias y los
demás titulas vlnculldos tradicionalmente al sucesor
de la Corona de Esp.....
3. ExtInguidas to4líll las:lineas llamadas en Derecho,
las Cortes Generales PJ'pveerAn a la sucesi6n en
la Corona en la forma que me cOl:lvenga a los Intereses
de Espafta.

29322 29 dEcien1bre 1D7B B. O. del E,-----l\Júrn. 311.1
4. Aquellas personas que teniendo derecho a la sucesión
en el trono contrajeren matrimonio contra la
expresa prohibición del Rey y de las Cortes Generales,
quedarán excluidas en la sucesión a la Corona por sí
y sus descendientes.
5. Las abdicaciones y renuncias y cualquier duda
de hecho o de derecho que ocurra en el orden de sucesión
a la Corona se resolverán por una ley orgánica.
Artículo 58
La Reina consorte o el consorte de la Reina no podrán
asumir funciones constitucionales, salvo lo dispuesto
para la Regencia.
Artículo 59
1. Cuando el Rey fuere menor de edad, el padre
o la madre del Rey y, en su defecto, el pariente mayor
de edad más próximo a suceder en la Corona, según
el orden establecido en la Constitución, entrará a ejercer
inmediatamente la Regencia y la ejercerá durante
el tiempo de la minoría de edad del Rey.
2. Si el Rey se inhabilitare para el ejercicio de su
autoridad y la imposibilidad fuere reconocida por las
Cortes Generales, entrará a ejercer inmediatamente la
Regencia el Príncipe heredero de la Corona, si fuere
mayor de edad. Si no lo fuere, se procederá de la manera
prevista en el apartado anterior, hasta que el
Príncipe heredero alcance la mayoría de edad.
3. Si no hubiere ninguna persona a quien corresponda
la Regencia, ésta será nombrada por las Cortes
Generales, y se compondrá de' una, tres o cinco personas.
4. Para ejercer la Regencia es preciso ser español
y mayor de edad.
5. La Regencia se ejercerá por mandato constitucional
y siempre en nombre del Rey.
Artículo 60
1. Será tutor del Rey menor la persona que en su
testamento hubiese nombrado el Rey difunto, siempre
que sea mayor de edad y español de nacimiento; si no
lo hubiese "nombrado. será 'tutor el padre o la madre,
mientras permanezcan viudos. En su defecto, lo nombrarán
las CorteJ Generales, pero no podrán acumularse
los cargos de Regente y de tutor sino en el padre,
madre o ascendientes directos del Rey.
2. El ejercicio de la tutela es también incompatible
con el de todo cargo o representación política. .
Artículo 61
1. El Rey, al ser proclamado ante las Cortes G~..
, nerales, .prestará juramento de desempeñar fielmente
sus funciones, guardar y hacer guardar la Constitución
y las leyes y respetar los derechos de los ciudadanos
y d.e las Comunidades Autó~omas.
2. El Príncipe heredero, al alcanzar la mayoría de
edád~ y el Regente 'q Regentes al h,acerse cargo de sus
funciones, -prestarán el-mismo juramento; así como el
de fidelidad al ~ey.' ' , .,. "
Articulo 62
Corresponde al Rey:
aJ
Sancionar y promulgar las leyes.
bJ Convocar y disolver las Cortes Generales y convocar
elecciones en los términos previstos en la Constitución.
e) Convocar a referéndum en los casos previstos
en la Constitución.
dJ Proponer el candidato a Presidente del Gobierno
y, en su caso, nombrarlo. así como poner fin a sus
funciones en los términos previstos en la Constitución.
e) Nonlbrar y separar a los miembros del Gobierno,
a propuesta de su Presidente.
f) Expedir los decretos acordados en el Consejo de
Ministros, conferir los empleos civiles y militares y
conceder honores y distinciones con arreglo a las leyes.
gJ Ser informado de los asuntos de Estado y presidir,
a estos efectos, las sesiones del Consejo de Ministros,
cuando lo estime oportuno, a petición del Presidente
del Gobierno.
hJ
El mando supremo de las Fuerzas Armadas.
i) Ejercer el derecho de gracia con arreglo a la
ley, que no podrá autorizar indultos generales.
jJ
Artículo 63
El Alto Patronazgo de las Reales Academias.
1. El Rey acredita a los embajadores y otros representantes
diplomáticos. Los representanfes extranjeros
en España están acreditados ante él.
2. Al Rey corresponde manifestar. el consentiiniento
del Estado para obligarse internacionalmente por
medio de tratados, de conformidad, con la Constitución
y las leyes.
3. Al Rey corresponde, previa autorización de las
Cortes Generales, declarar la guerra y hacer la paz.
Artículo 64
1. Los actos del Rey serán refrendados por el Presidente
del Gobierno y, en su caso, por los Ministros
competentes. La propuesta y el nombramiento del Presidente
del Gobierno,' y' la disolución prevista en el
artículo 99, serán refrendados por el Presidente del
Congreso.
2. De los actos del Rey serán responsables las personas
que los refrenden.
Articulo 65
1.. ' El Rey recibe de los Presupuestos del Estado
una cantidad global para el sostenimiento de su Famili_~
y_ Casa~ y distribuye libre'mente la misma.
2. El Rey -nombra' y releva librementea los:qliembros
civiles y militares de su Casa.' '

B. O. del E.-Núm. 311.1
TITULO m
29 diciembre 1978
Articulo 89
29323
Articulo 66
De las Cortes Generales
CAPITULO PRIMERO
De las Cámaras
1. Las Cortes Generales representan al pueblo es·
pañol y están formadas por el Congreso de los Diputados
y el Senado.
2. Las Cortes Generales ejercen la potestad legIslativa
del Estado. aprueban sus Presupuestos, contro·
lan la acción del Gobierno y. tienen las demás competencias
que les atribuya la Constitución.
3. Las Cortes Generales son inviolables.
Articulo 67
1. Nadie podrá ser miembro de las dos Cámaras
simultáneamente, ni acumular el acta de una Asam·
blea de Comunidad Autónoma con la de Diputado al
Congreso.
2.Los miembros de las Cortes Generales no esta·
rán ligados por mandato imperativo.
3. Las reuniones de Parlamentarios que se celebren
sin convocatoria reglamentaria no vincularán
a las Cámaras, y no podrán ejercer sus funciones nl
ostentar sus privilegios.
Articulo 66
l. El Congreso se compone de un mínimo de 300
y un máximo de 400 Diputados, eltRidos por sufragio
universal, libre, Igual, directo y secreto, en los térmJnos
que establezca la ley.
2. La circunscripción electoral es la provincia. Las
poblaciones de Ceuta y MeUlla estarán representadas
cada una de ellas por un Diputado.· La ley distribuirá
el número total de Diputados, asignando una represen·
taclón mlnima Inicial a cada circunscripción y distribuyendo
los demás en proporción a la población.
3. La elección se verificará en cada circunscripción
atendiendo a criterios de representación proporcional.
4, El Congreso es elegido por cuatro aftoso El mandato
de los D1pl.ltados termina cuatro aftos después de
su elección o el dla de la disolución de la Cámara.
5, Son electores y elegibles todos los españoles que
estén en pleno uso de sus derechos polltlcos.
La ley reconocerá y el Estado facilitará el ejercicio
del derecho de sufragio a los españoles que se encuen·
tren fuera del territorio de Espafta.
e. Las elecciones tendrán lugar entre los treinta
d1as y sesenta dlas desde la terminación del mandato.
El Congreso electo deberá ser convocado dentro de los
velntlclT\co dlas siguientes a la celebración de las elecciones.
1. El Senado es la Cámara de representación territorial.
2. En cada provincia se elegirán cuatro Senadores
por sufragio universal, libre, Igual, directo y secreto
por los votantes de cada una de ellas, en los términos
que senaJe una Jey organlca.
3 En las provincias Insulares, cada Isla o agrupación
de ellas, con Cabildo Q Consejo Insular, constituirá
una circunscripción a efectos de elección de Senadores,
correspondiendo tres a cada una de las Islas
mayores -Gran Canaria, Mallorca y Tenerlfe- y uno
a cada una de las siguientes Islas o agrupaciones: Ibiza­
Formentera, Menorca, Fuerteventura. Gomera, Hierro,
Lanzarote y La Palma.
4. Las poblaciones de Ceuta y Melilla elegirán cada
una de ellas dos Senadores.
5. Las Comunidades Autónomas designarán además
un Senador y otro más por cada millón de habitantes
de su respectivo territorio. La designación corresponderá
a la Asamblea legislativa o, en su defecto,
al órgano colegiado superior de la Comunidad
Autónoma, de acuerdo con lo que establezcan los Estatutos,
que asegurarán, en todo caso, la adecuada re·
presentación proporcional.
e. El Senado es elegido por cuatro años. El mandato
de los Senadores termina cuatro años después de
su elección o el dia de la disolución de la Cámara.
Articulo 70
1. La ley electoral determinará las causas de inelegibilidad
e incompatibilidad de los Diputados y Senadores,
que comprenderán, en todo caso:
a) A los componentes del Tribunal Constitucional.
b) A los altos cargos de la Administración del Estado
que determine la ley, con la excepción de los
miembros del Gobierno.
c) Al Defensor del Pueblo.
d) A los Magistrados, Jueces y Fiscales en activo.
e) A los militares profesionales y miembros de las
Fuerzas y Cuerpos de Seguridad y Policia en activo.
f) A los miembros de las Juntas Electorales.
2. La validez de las actas y credenciales de los
miembros de ambas CámMas estará sometida al control
judicial, en los términos que establezca la ley electoral.
Articulo 71
1. Los Diputados y Senadores gozarán de inviolabilidad
por las opiniones manifestadas en el ejercicio
de sus funciones.
2. Durante el perIodo de su mandato los Diputados
y.Senadores gozarán asl1nismo de Inmunidad
y sólo podrán ser detenidos en c~ de flagrante delito.
No podrán ser Inculpados ni procesados sin la
previa autorización de la Cámara respectiva.

29324 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 31l.!
3. En las causas contra Diputados y Senadores ser'
competente la Sala de lo Penal del TrIbunal Su·
premo.
4. Los Diputados y Senadores percibirM una aslg·
nación que ser' fijada por las respectivas C'maras.
Articulo 72
l. Las amaras establecen sus propios Reglamen-.
tos, aprueban autónomamente sus presupuestos y. de
común acuerdo. regulan el Estatuto del Personal de
las Cortes Generales. Los Reglamentos y su reforma
serM sometidos a una votación final sobre su totalidad,
que requerir' la mayorla absoluta.
2. Las C6Jnaras eligen sus respectivos Presidentes
y los dem's miembros de sus Mesas. Las sesiones conjuntas
serM presididas por el Presidente del Congre­
SO y se reglrM por un Reglamento de las Cortes Generales
aprobado por mayorla absoluta de cada C'­
mara.
3. Los Presidentes de las C~aras ejercen en nombre
de las mismas todos los poderes administrativos
y facultades de policfa en el Interior de sus respectivas
sedes.
Articulo 73
1. Las C'maras se reunir'n anualmente en dos periodos
ordinarios de sesiones: el primero, de septiembre
a diciembre, y el segundo. de febrero a junio.
2. Las C~aras podrM reunirse en sesiones extraordnarias
a petición del Gobierno, de la Diputación
Permanente o de la mayorla absoluta de los miembros
de cualquiera de las ~aras. Las sesiones extraordinarias
deberM convocarse sobre un orden del
dla determinado y serán clausuradas una vez que éste
haya sido agotado.
Articulo 74
1. Las Cámaras se reunlrM en sesión conjunta para
ejercer las competencias no legislativas que el Título
II atribuye expresamente a las Cortes Generales.
2. Las decisiones de las Cortes Generales previstas
en los articulos 94, 1, 145. 2, Y 158, 2, se adoptarán
por mayorla de cada una de las C~aras. En el primer
caso. el procedimiento se iniciará por el Congreso,
y en los otros dos. por el Senado. En ambos casos.
si no hubiera acuerdo entre Senado y Congreso. se Intent~
obtener por una Comisión Mixta compuesta
de Igual número de Diputados y Senadores. La Comisión
presentará un texto que será votado por ambas
Cámaras. SI no se aprueba en la forma establecida.
decidirá el Congreso por mayorla absoluta.
Articulo 75
1. Las C'maras funcionarM en Pleno y por Comisiones.
2. Las C~aras podrM delegar en las Comisiones
Legislativas Permanentes la aprobación de proyectos
o proposiciones de ley. El Pleno podrá, no'obstante,
recabar en cualquier momento el debate y votación
de cualquier proyecto o proposición de ley que haya
sido objeto de esta delegación.
3. Quedan exceptuados de lo dispuesto en el apartado
anterior la reforma constitucional, las cuestiones
Internacionales, las leyes orgMicas y de ba.es y
los Presupuestos Generales del Estado.
Articulo 78
1. El Congreso y el Senado, y. en su caso. ambas
C~aras conjuntamente, podrán nombrar Comisiones
de investigación sobre cualquier asunto de Interés público.
Sus conclusiones no serM vinculantes para los
Tribunales, ni afectarM a las resoluciones judiciales.
sin perjuicio de que el resultado de la Investigación
sea comunicado al Ministerio Fiscal para el ejercicio.
cuando proceda, de las acciones oportunas.
2. Ser' obligatorio comparecer a requerimiento de
las Cámaras. La ley regulará las sanciones que puedan
imponerse por incumplimiento de esta obligación.
Articulo 77
1. Las C'maras pueden recibir peticiones Individuales
y colectivas. siempre por escrito, quedando prohibida
la presentación directa por manifestaciones ciudadanas.
2. Las C~aras pueden remitir al Gobierno las peticiones
que reciban. El Gobierno está obligado a explicarse
sobre su contenido, siempre que las Cámaras
lo exijan.
Articulo 78
1. En cada C'mara ltabr' una Diputación Permanente
compuesta por un minlmo de veintiún miembros.
que representarM a los grupos parlamentarios, en proporción
a su Importancia numérica.
2. Las Diputaciones Permanentes estarM presididas
por el Presidente de la C'mara respectiva y tendrM
como funciones la prevista en el articulo 73, la
de asumir las facultades que correspondan a las Cámaras,
de acuerdo con los artlculos 86 y 116, en caso
de que éstas hubieren sido disueltas o hubiere expirado
su mandato y la de velar por los poderes de las Cámaras
cuando éstas no estén reunidas.
3. Expirado el mandato o en caso de disolución,
las Diputaciones Permanentes seguirán ejerciendo sus
funciones hasta la constitución de las nuevas Cortes
Generales.
4. Reunida la Cámara correspondiente, la Diputación
Permanente dará cuenta de los asuntos tratados
y de sus decisiones.
Articulo 79
1. Para adoptar acuerdos, las Cámaras deben estar
reunidas reglamentariamente y con asistencia de la
mayorla de sus miembros.

B. O. del K-Núm. 311.1 29 diciembre 1978 29325
2. Dichos acuerdos, para ser válidos, deberán .er
aprobados por la mayoría de los miembros presentes,
sin perjuicio de las mayorías especiales que establezcB,n
la Constitución o las leyes orgánicas y las que para
elección de personas establezcan los Reglamentos de
las Cámaras.
3. El voto de Senadores y Diputados es personal
e indelegable.
Articulo 80
Las sesiones plenarias de las Cámaras serán pú~
blicas, salvo acuerdo en contrario de cada Cámara.
adoptado por mayoria absoluta o con arreglo al Reglamento.
Artículo 81
CAPITULO SEGUNDO
De la elaboración de las leyes
1. Son leyes orgánicas las relativas al desarrollo
de los derechos fundamentales y de las libertades públicas.
las que aprueben los Estatutos de Autonomia
y el régimen electoral general y las demás previstas en
la Constitución.
2. La aprobación, modificación o derogación de
las leyes orgánicas exigirá mayoría absoluta del Congreso,
en una votación final sobre el conjunto del proyecto.
Artículo 82
l. Las Cortes Generales podrán delegar en el Gobierno
la potestad de dictar normas con rango de ley
sobre materias detenninadas no incluidas en el artículo
anterior.
2. La delegación legislativa deberá otorgarse mediante
una ley de bases cuando su objeto sea la formación
de textos articulados o por una ley ordinaria
cuando se trate de refundir varios textos legales en
uno solo.
3. La delegación legislativa habrá de otorgarse al
Gobierno de forma expresa para materia concreta y
con fijación del plazo para su ejercicio. La delegación
se agota por el uso que de ella haga el Gobierno mediante
la publicación de la norma correspondiente. No
podrá entenderse concedida de modo implícito o por
tiempo indeterminado. Tampoco podrá permitir la subdelegación
a autoridades distintas del propio Gobierno.
4. Las leyes de bases delimitarán con precisión el
objeto y alcance de la delegación legislativa y los principios
y criterios que han de seguirse en su ejercicio.
5. La autorización para refundir textos legales determinará
el ámbito normativo a que se refiere el contenido
de la delegación, especificando si se circunscribe
a la mera formulación de un texto único o si se incluye
la de regularizar, aclarar y armonizar los textos legales
que han de ser refundidos.
6. Sin perjUICIO de la competencia propia de los
Tribunales, las leyes de delegación podrán establecer
en cada caso fórmulas adidonales de control.
Articulo 83
Las leyes de bases no podrán en ningún caso:
a) Autorizar la modificación de la propia ley de
bases.
bJ Facultar para dictar normas con carácter re~
troactivo.
Articulo 84
Cuando una proposición de ley o una enmienda
fuere contraria a una delegación legislativa en vigor,
el Gobierno está facultado para oponerse a su tramitación.
En tal supuesto, podrá presentarse una proposición
de ley para la derogación total o parcial de la
ley de delegación.
Articulo 85
Las disposiciones del Gobierno que contengan legislación
delegada recibirán el titulo de Decretos Legislativos.
Articulo 86
1. En caso de extraordinaria y urgente necesidad,
el Gobierno podrá dictar disposiciones legislativas provisionales
que tomarán la forma de Decretos-leyes y
que no podrán afectar al ordenamiento de las instituciones
básicas del Estado, a los derechos, deberes y
Ilbertades de los ciudadanos regulados en el Titulo 1,
al régimen de las Comunidades Autónomas ni al Derecho
electoral general.
2. Los Decretos-leyes debenin ser inmediatamente
sometidos a debate y votación de totalidad al Congreso
de los Diputados, convocado al efecto si no estuviere
reunjdo, en el plazo de los treinta días siguientes a su
promulgación. El Congreso habrá de pronunciarse expresamente
dentro de dicho plazo sobre su convalidación
o derogación, para lo cual el Reglamento establecerá
un procedimiento especial y sumario.
I
3. Durante el plazo establecido en el apartado anterior.
las Cortes podrán tramitados como proyectos
de ley por el procedimiento de urgencia.
Articulo 87
1. La iniciativa legislativa corresponde al Gobierno,
al Congreso y al Senado. de acuerdo con la Constitución
y los Reglamentos de las Cámaras.
2. Las Asambleas de las Comunidades Autónomas
podrán sollcitar del Gobierno la adopción de un proyecto
de ley o remitir a la Mesa del Congreso una proposición
de ley, delegando ante dicha Cámara un máximo
de tres miembros de la Asamblea encargados de
su defensa.

29326 29 diciembre 1978 B. O. del ~.-Núm. 311.1
8. Una ley orgánica regulará las formas de ejercicio
y requisitos de la Iniciativa popular para la presentación
de proposiciones de ley. En todo caso se
exigirán no menos de 500000 firmas acreditadas. No
procederá dicha inIciativa en materias propias de ley
orgánica, tributarias o de carácter internacional. ni en
lo relativo a la prerrogativa de gracia.
Articulo 88
2. El referéndum será convocad.:> por el Rey, mediante
propuesta del Presidente del Gobierno, previamente
autorizada por el Congreso de los Diputados.
3. Una ley orgánica regulará las condiciones y el
procedimiento de las distintas modalidades de referén·
dum previstas en esta Con~titucj6n.
CAPITULO TERCERO
Los proyectos de ley serán aprobados en Consejo
De los Tratados Internacionales
de Ministros, que los someterá al Congreso, acompafiados
de una exposIción de motivos y de los antecedentes
necesarios para pron unciarse sobre ellos. Arttculo 93
Articulo 89
l. La tramitación de las proposiciones de ley se regular!
por los Reglamentos de las Ctmaras, sIn que
la prioridad debida a los proyectos de ley Impida el
ejercicio de la Iniciativa legislativa en los términos
regulados por el articulo 67.
2. Las proposiciones de ley que, de acuerdo con el
articulo 87, tome en consideración el Senado, se remitirán
al Congreso para su trámite en éste como tal proposición.
Articulo 90
1. Aprobado un proyecto de ley ordinaria u orgánica
por el Congreso de los Diputados, su Presidente
dará inmediata cuenta del mismo al Presidente del Senado,
el cual lo someterá a la deliberación de éste.
2. El Senado en el plazo de dos meses. a partir
del dla de la recepción del texto, puede, mediante mensaje
motivado, oponer su veto o Introducir enmiendas
al mismo. El veto deberá ser aprobado por mayorla
absoluta. El proyecto no podrá ser sometido al Rey
para sanción sin que el Congreso ratifique por mayoria
absoluta, en caso de veto, el texto inIcial, o por
mayorla simple, una vez transcurrIdos dos meses desde
la InterposIción del mismo; o se pronuncie sobre
las enmiendas, aceptándolas o no por ml\¡orla simple.
3. El plazo de dos meses de que el Senado dispone
para vetar o enmendar el proyecto se reducirá al de
veinte dias naturales en los proyectos declarados urgentes
por el Gobierno o por el Congreso de los Diputados.
Articulo 11
El Rey sancionará en el plazo de quince dlas las
leyes aprobadas por las Cortes Generales, y las promulgará
y ordenará su inmediata publicación.
Articulo 12
l. Las decIsiones polltlcas de especial trascendencia
podrán ser sometidas a referéndum consultivo de
todos los ciudadanos.
Mediante ley orgánica se podrá autorizar la cele·
bración de tratados por los que se atribuya a una
organización o institución internacional el ejercicio de
competencias derivadas de la Constitución. Corresponde
a las Cortes Generales o al Gobierno, según los casos,
la garantla del cumplimiento de estos tratados y
de las resolucionrs emanadas de los organismos inter·
nacionales o supranacionales titulares de la cesión.
Articulo 94
1. La prestación del consentimiento del Estado
para obligarse por medio de tratados o convenios requerirá
la previa autorización de las Cortes Generales,
en los sigutentes casos,
a) Tratados de carácter politico.
b) Tratados o convenios de carácter militar.
c) Tratados o convenios que afecten a la integridad
territorial del Estado o a los derechos y deberes
fundamentales establecidos en el Título l.
d) Tratados o convenios que impliquen obligaciones
flnancieras para la Hacienda Pública.
e) Tratados o convenios que supongan modificación
o derogación de alguna ley o exijan medidas
legislativas para su ejecución.
2. El Congreso y el Senado serán inmediatamente
informados de la conclusión de los restantes tratados
o convenios.
Articulo 95
1. La celebración de un tratado internacional que,
contenga estipulaciones contrarias a la Constitución
exigirá la previa revisión constitucional.
2. El Gobierno o cualquiera de las Cámaras puede
requerir al TrIbunal Constitucional para que declare
si existe o no esa contradicción.
Articulo 88
1. Los tratados internacionales válidamente celabrados,
una vez publicados oflcialmente en Espafla,
formarán parte del ordenamipnto Interno. Sus disposiciones
sólo podrán ser derogadas, modificadas o

B. O. del E.-Núm. 311.1 29 diciembre 1978 29327
suspendidas en la fQ1'!Da prevista en los. propios tratados
o de acuerdo con las normas gsnerales del Derecho
internacional.
2. Para la dsnuncla de los tratados y convenios
Internacionales se utilizarA el mismo procedimiento
previsto para su aprobación en el articulo 94.
Articulo 97
TITULO IV
Del Gobierno y iie la Administración
El Gobierno dirige la polltlca Interior y exterior,
. la Administración civil y militar y la defensa del Estado.
Ejerce la función ejecutiva y la potestad reglamentaria
de acuerdd con la Constitución y las leyes.
Articulo 98
1. El Gobierno se compone del Presidente, de los
Vicepresidentes, en su caso, de los Ministros y de los
demás miembros que establezca la ley.
2. El Presidente dirige la acción del Gobierno V
coordina las funciones de los demás miembros del
mismo, sin perjuicio de la competencia y responsabilidad
directa de éstos en su gestión.
3. Los miembros del Gobierno no podrán ejercer
otras funciones representativas que las propias del
mandato parlamentario, ni cualquier otra función públlca
que no derive de su cargo, ni actividad p,·ofesional
o mercantil alguna.
4.. La ley regulará el estatuto e Incompatibilidades
de los miembros del Gobierno.
Articulo 99
1. Después de cada renovación del Congreso de
los Diputados, y en los demás supuestos constitucionales
en que asl proceda, el Rey, previa consulta con
los representantes designados por los Grupos polltlcos
con representación parlamentaria, y a través del
Presidente del Congreso, propondrá un candidato a la
Presidencia del Gobierno.
2. El candidato propuesto conforme a lo previsto
en el apartado anterior e:a:pondrA ante el Congreso
de los Diputados el programa polltlco del Gobierno
que pretenda formar y solicitará la confianza de la
Cámara.
3. SI el Congreso de los Diputados, por el voto de
la mayoria absoluta de SU$ miembros, otorgare su
confianza a dicho candidato, el Rey le nombrará Presidente.
De no alcanzarse dicha mayoria, se someterá
la misma propuesta a nueva votación cuarenta y ocho
horas después de la anterior, y la confianza se entenderá
otorgada si obtuviere la mayoria simple.
4. SI efectuadas las citadas votaciones no se otorgase
la confianza para la InvesUdura, se tramitarán
sucesivas propuestas en la forma prevista en los apartados
anteriores.
5. SI transcurrido el plazo de dos meses, a partir
de la primera votación de Investidura, ningún candidato
hubiere obtenido la confianza del Congreso, el
Rey disolverá ambas Cámaras y convocará nuevas
elecciones con el refrendo del Presidente del Congreso.
Articulo 100
Los demás miembros del Gobierno serán nombrados
y separados por el Rey, a propuesta de su Presidente.
Articulo 101
1. El Gobierno cesa tras la celebración de elecciones
generales, en los casos de pérdIda de la confianza
parlamentaria previstos en la Constitución, o
por dimisión o fallecimiento de su Presidente.
2. El Gobierno cesante continuará en funciones
hasta la toma de posesión del nuevo Gobierno.
Articulo 102
1. La responsabilidad criminal del Presidente y
los demas miembros del Gobierno será exigible, en
su caso, ante la Saja de 10 Penal del Tribunal Supremo.
2. Si la acusación fuere por traición o por cualquier
delito contra la seguridad del Estado en el
ejercicio de sus funciones, sóio podrá ser planteada
por iniciativa de la cuarta parte de los miembros del
Congreso, y con la aprobación de la mayoria absoluta
del mismo.
3. La prerrogativa real de gracia no será aplicable
a ninguno de los supuestos del presente articulo.
Articulo 103
1. La Administración Pública sirve con objetividad
los Intereses generales y actúa de acuerdo con
los. principios de eficacia, jerarquia, descentralización,
desconcentración y coordinación, con sometimiento
pleno a la ley y al Derecho.
2. Los órganos de la Administración del Estado
son creados, regidos y coordinados de acuerdo con
la ley.
3. La ley regulará el estatuto de los funcionarios
públicos, el acceso a la función pública de acuerdo
con los principios de mérito y ca.acldad, las peculiaridades
del ejercicio de su derectIo a sindicación, el
sistema de incompatibilidades y l~ garantlas para la
Imparcialidad en el ejercicio de sus funciones.
Articulo 104
1. Las Fuerzas y Cuerpos de seguridad, bajo la
dependencia del Gobierno, tendrl1n como millón proteger
el libre ejercicio de los dertchos y IibertadSl y
garantizar la seguridad ciudadana.

29 dicieLlbre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.1
2. Una ley orgénlca determinaré las funciones.
principIos Mslcos de actuaclón y estatutos de las
Fuerzas y Cuerpos de segurIdad.
Articulo 105
La ley regulan!.:
a) La audiencIa de los ciudadanos. directamente
o a través de las organlzaclones y asoclaclones reco·
nacidas por la ley. en el procedImiento de elaboración
de las dlsposlclones admlnlstratlvas que les afecten.
b) El acceso de los cIudadanos a los archivos y
registros admlnlstratlvos. salvo en lo que afecte a la
segurldad y defensa del Estado. la averiguación de los
delltos y la Intlmldad de las personas.
e) El procedimiento a través del cual deben produclrse
los actos admlnlstratlvos. garantizando. cuan·
do proceda. la audlencla del Interesado.
Articulo lOe
1. Los Tribunales controlan la potestad regla·
mentarla y la legalidad de la actuación admlnlstratlva.
asl como el sometlmlento de ésta a los fines que
la Justlflcan.
a. Los particulares. en los términos establecIdos
por la ley, tendrlln derecho a ser Indemnizados por
toda lesión que sufran en cualquiera de sus bIenes
y derechos. salvo en los casos de fuerza mayor. sIempre
que la lesión sea consecuencIa del funcionamIento
de los servlclos públicos.
Articulo 107
El Consejo de Estado es el supremo órgano consultivo
del Gobierno. Una ley orgénlca regularé su
composIción y competencla.
TITULO V
De las relaciones entre el GobIerno y las Cortes
Generales
Articulo 108
El Gobierno responde solldariament9 en su gestlón
polltlca ante el Congreso de los DIputados.
Articulo 108
Las CAmaras y sus Comisiones podrin recabar. a
través de los PresIdentes de aquéllas, la Información
y ayuda que precIsen del Gobierno y de sus Departamentos
y de cualesquiera autoridades del Estado y
de las ComunIdades Autónomas.
Articulo 110
1. Las Cé.maras y sus ComisIones pueden reclamar
la presencia de los mlembros del Goblemo.
2. 'Los mIembros del GobIerno tienen acceso a
las sesiones de las Cimaras y a sus ComisIones y la
facultad de hacerse olr en ellas, y podrlln solicitar
que Informen ante las mismas funclonarlos de sus
Departamentos.
Articulo 111
1. El GobIerno y cada uno de sus miembros estén
sometldos a las InterpelacIones y preguntas que se le
formulen en las Cémaras. Para esta clase de debate
los Reglamentos establecerén un tlempo mlnlmo semanal.
2. Toda Interpelación podré dar lugar a una moción
en la que la Cémara manifieste su posición.
Articulo 112
El PresIdente del Gobierno. previa deliberación del
Consejo de Ministros. puede plantear ante el Congreso
de los Diputados la cuestión de confianza sobre su
programa o sobre una declaraclón de polltlca general.
La confianza se entenderé otorgada cuando vote
a favor de la misma la mayorla simple de los Diputados.
Articulo 113
1. El Congreso de los DIputados puede exigir la
responsabilIdad polltica del GobIerno mediante la
adopción por mayorla absoluta de la mocIón de censura.
2. La moción de censura deberá ser propuesta al
menos por la décIma parte de los Diputados. y habrá
de IncluIr un candidato a la Presidencia del GobIerno.
3. La moclón de censura no podrá ser votada hasta
que transcurran cinco dlas desde su presentación.
En los dos primeros dlas de dicho plazo podrán presentarse
mociones alternativas.
4. Si la mocIón de censura no fuere aprobada por
el Congreso. sus signatarios no podrén presentar otra
durante el mismo perlado de sesiones.
Articulo 114
1. SI el Congreso niega su confIanza al Gobierno,
éste presentará su dimisión al Rey, procediéndose a
continuación a la designación de Presidente del Gobierno,
según lo dispuesto en el articulo 99.
a. SI el Congreso adopta una moción de censura,
el Gobierno presentará su dlmlslón al Rey y el candidato
Incluido en aquélla se entenderá Investldo de
la conflanza de la CAmara a los efectos previstos en
el articulo 99. El Rey le nombrará Presidente del GobIerno.
Articulo 1111
1. El PresIdente del Gobierno, prevIa dellberaclón
del Consejo de MInistros, y bajo su exclusiva responsabilidad,
podrá proponer la dIsolucIón del Congreso,

B. O. del E.~;;úm. 311.1 29 diciembre 1978 2932!1
ael Senado o de las Cortes Generales, que será decretada
por el Rey. El decreto de disolución fijará la
fecha de las elecciones.
2. La propuesta de disolución no podrá presen
tarse cuando esté en trámite una moción de censura
3. No procederá nueva disolución antes de que
transcurra un año desde la anterior, salvo lo dispues
to en el artículo 99, apartado 5
Articulo 11ft
1. Una ley orgánica regulará los estados de alarma,
de excepción y de sitio, y las competencias y limitaciones
correspondientes.
2. El estado de alarma será declarado por el Gobierno
mediante decreto acordado en Consejo de Mi·
nistros por un plazo máximo de quince días. dando
cuenta al Congreso de los Diputados. reunido inme­
(fiatamente al efecto y sin cuya autorización no podrá
ser prorrogado dicho plazo. El decreto determinará
el ámbito territorial a que se extienden los efectos de
la declaración.
3. El estado de excepción será declarado por el
Gobierno mediante decreto acordado en Consejo .de
Ministros, previa autorización del Congreso de los
Diputados. La autorización y proclamación del estado
de excepción deberá determinar expresamente los
('fectos del mismo, el ámbito territorial a que se extiende
y su duración, que no podrá exceder de treinta
días, prorrogables por otro plazo igual, con los mis
mos requisitos.
4. El estado de sitio será declarado por la mayoría
absoluta del Congreso de los Diputados. a propuesta
exclusiva del Gobierno. El Congreso determinará su
ámbito territorial, duración y condiciones.
5. No podrá procederse a la disolución del Con
greso mientras estén declarados algunos de los estados
comprendidos en el presente artículo, quedando
automáticamente convocadas las Cámaras si no estu·
vieren en período de sesiones. Su funcionamiento, asi
como el de los demás poderes constitucionales del
Estado, no podrán interrumpirse durante la vigencia
de estos estados.
Disuelto el Congreso ° expirado su mandato, si se
produjere alguna de las situaciones que dan lugar a
cualquiera de dichos estados, las competencias del
Congreso serán asumidas por su Diputación Permanente.
ft. La declaración de los estados de alarma, de
excepción y de sitio no modificarán el principIo de
responsabilidad del Gobierno y de sus agentes reconocidos
en la Constitución y en las leyes.
Articulo 117
TITULO VI
Del Poder Judicial
1. La justicia emana del pueblo y se administra
en nombre del Rey por Jueces y Magistrados lntegrantes
del poder judicial, independientes, inamovibles,
responsables y sometidos únicamente al imperio
de la ley.
2. Los Jueces y MAgistrados no podrán ser separados,
susppndidos. trasladados ni jubilados, sino por
alguna de las causas y con las garantías previstas
en la ley.
3 El ejercicio de la potestad jurisdiccional en
todo tipo de procesos. juzgando y haciendo ejecutar
lo juzgado, corresponde exclusivamente a los Juzgados
y Tribunales determinados por las leyes. según las
normas de competf'ncia y procedimiento que las mismas
estRblezcan.
4. los Juzgados y Tribunales no ejercerán más
funciones que las señaladas en el apartado anterior
y las que expresamente les sean atribuidas por ley en
gnmntía de cualquier derecho.
5 El principio de unidad jurisdiccional es la base
de la organización y funcionamiento de los Tribunales.
La ley regulará el ejercicio de la jurisdicción militar
en el ámbito estrictamente castrense y en los
supuestos de estado de sitio, de acuerdo con los principios
de la Constitución.
6 Se prohiben los Tribunales de excepción.
ArtIculo 118
Es obligado cumplir las sentencias y demás resolucillnes
firmes de los Jueces y Tribunales, así como
pn" t ar la colaboración requerida por éstos en el curso
del proceso y en la ejecución de lo resuelto. .
Articulo 119
La justicia será gratuita cuando así lo disponga
la ley y, en todo caso, respecto de quienes acrediten
insuficiencia de recursos para litigar.
Articulo 120
1. Las actuaciones judiciales serán públicas, con
las excepciones que prevean las leyes de procedimiento.
2. El procedimiento será predominantemente oral,
sobre todo en materia criminal.
3. Las sentencias serán siempre motivadas y se
rronunciarán en audiencia pública.
Articulo 121
Los daños causados por error Judicial, así como los
que sean consecuencia del funcionamíento anormal
de la Administración de JusticiA., darán derecho a una.
indemnización a cargo del Estado, conforme a la ley.
Articulo 122
1. La ley orgánica del poder judicial determinará
la constitución, funcionamiento y gobierno de los Juzgados
y Tribunales. as! como el estatuto jurídico de

29330 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.1
los Jueces Y Magistrados de carrera, que formarán
un Cuerpo único, y del personal al servicio de la Administración
de Justicia.
2. El Consejo General del Poder Judicial es el ór·
gano de gobierno del mismo. La ley orgánica establecerá
su estatuto y el régimen de incompatlbllldades
de sus miembros y sus funciones. en particular en
materia de nombramientos, ascensos. inspección y régimen
disciplinario.
3. El Consejo Gerieral del Poder Judicial estará
integrado por el Presidente del Tribunal Supremo,
que lo presldlrA. y por veinte miembros nombrados
por el Rey por un periodo de cinco allos. De éstos,
doce entre Jueces y Magistrados de todas las categorias
judiciales, en los términos que establezca la ley
orgánica: cuatro a propuesta del Congreso de los
Diputados, y cuatro a propuesta del Senado, ele¡¡idos
en ambos casos por mayorla de tres quintos de sus
miembros, entre abogados y otros juristas. todos ellos
de reconocida competencia y con mAs de quince allos
de ejercicio en su profesión.
Artfculo 123
1. El Tribunal Supremo. con jurisdicción en toda
Espalla. es el órgano jurisdiccional superior en todos
los órdenes. salvo lo dispuesto en materia de garantías
constitucionales.
2. El Presidente del Tribunal Supremo serA nombrado
por el Rey. a propuesta del Consejo General del
Poder Judicial, en la forma que determine la ley.
Articulo 124
1. El Ministerio Fiscal. sin perjuicio de las funciones
encomendadas a otros órganos. tiene por misión
promover la acción de la justicia en defensa de la legalidad,
de los derechos de los ciudadanos y del interés
público tutelado por la ley. de oficio o a petición
de los interesados. asl como velar por la independencia
de los Tribunales y procurar ante éstos la satisfacción
del interés social.
2. El Ministerio Fiscal ejerce sus funciones por
medio de órganos propios conforme a los principios
de unidad de actuación y dependencia jerArqulca y
con sujeción, en todo caso. a los de legalidad e imparcialidad.
.
3. La ley regularA el estatuto orgAnico del. Ministerio
Fiscal.
4. El Fiscal General del Estado será nombrado por
el Rey. a propuesta del Gobierno, oldo el Consejo General
del Poder Judicial.
Articulo 125
Los ciudadanos podrán ejercer la acción popular y
participar en la Administración de Justicia mediante
la Institución del Jurado, en la forma y con respecto
a aquellos procesos penales que la ley determine, asl
como en los Trlbunules consuetudinarios y tradicionales.
Artfculo 128
La policia judicial depende de los Jueces, de los
Tribunales y del Ministerio Fiscal en sus funciones
de averiguación del delito y descubrimiento y aseguramiento
del delincuente. en los términos que la ley
establezca.
Articulo 127
1. Los Jueces y Magistrados asi como los Fiscales.
mientras se hallen en activo. no podrán desempellar
otros cargos públicos, ni pertenecer a partidos pollticos
o sindicatos. La ley establecerá el sistema y modalidades
de asociación profesional de los Jueces. Magistrados
y Fiscales.
2. La ley establecerá el régimen de Incompatibilidades
de los miembros del poder judicial, que deberá
asegurar la total independencia de los mismos.
Articulo 128
TITULO VII
Economía y Hacienda
1. Toda la riqueza del pais en sus distintas formas
y sea cual fuere su tituiaridad está subordinada al interés
general.
2. Se reconoce la iniciativa pública en la actividad
económica. Mediante ley se podrA reservar al sector
público recursos o servicios esenciales, especialmente
en caso de monopolio y asimismo acordar la intervención
de empresas cuando asi lo exigiere el interés general.
Articulo 129
1. La ley estabiecerá las formas de participación
de los interesados en la Seguridad Social y en la actividad
de los organismos públicos cuya función afecte
directamente a la calidad de la vida o al bienestar general.
2. Los poderes públicos promoverán eficazmente
las diversas formas de participación en la empresa y
fomentarán, mediante una legislación adecuada, las
sociedades coooerativas. También establecerán los medios
que faciliten el acceso de los trabajadores a la
propiedad de los medios de producción.
Articulo 130
1. Los poderes públicos atenderán a la modernización
y desarrollo de todos los sectores económicos
y, en particular, de la agricultura, de la ganaderla.
de la pesca y de la anesanla. a fin de equiparar el
nivel de vida de todos los espalloles.
2. Con el mismo fin, se dIspensarA un tratamiento
especial a las zonas de montafta.
Articulo 131
1. El Estado. mediante ley. podrA planificar la actividad
económica general para atender a las necesi-

B. O. elel E.- Núm. 311.1 29 diciembre 1978 29331
dades colectivas, equilibrar y armonizar '11 desarrollo
regional y sectorial y estimular el crecimiento de la
rentcer los tri
butos corresponde exclusivamente al Estado, mediante
ley
2. Las Comunidildcs Autónomas y las Corporaciones
locales podrán establecer y exigir tributos, de
acuerdo con la Constitución y las leyes.
3. Todo beneficio fiscal que afecte a los tributos
del Estado deberá establecerse en virtud de ley.
4. Las administraciones núb:icFls sólo podrán con·
traer obligaciones financieras y realizar gastos de
acuerdo con las leyes.
Artículo 134
1. Corresponde al Gobierno la elaboración de los
Presupuestos Generales del Estado y a las Cortes Generales,
su examen, enmienda y aprobación.
2. Los Presupuestos Generales del Estado tendrán
carácter anual, incluirán la totalidad de los gastos e
ingresos del sector público estatal y en ellos se consignará
el importe de los beneficios fiscales que afecten
a los tributo., del Estado.
3. El Gobierno deberá presentar ante el Congreso
de los Diputados J()S Presupuestos Generales del Estado
al menos tres meses antes de la expiración de los del
año anterior.
4. Si la Ley de Presupuestos no se aprobara antes
del primer dia del ejercicio económico correspondiente,
se corsiderarán automáticamente prorrogados los
Presupuestos de! ejercicio anterior hasta la aprobación
de los nuevos.
5. Aprobados los Presupuest.os Generales del Estado.
el Gobierno podrá presentar proyectes de ley que
impliqu,n aumento del gasto público o disrninuC'ión
de los ingresos correspondientes al mismo ejercicio
presupuestario.
8. Toda proposición o enmienda que suponga al!
mpnto de los créditos o disminución de los ingrp

29332 29 dlclembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.1
Articulo 138
1. El Estado ¡¡arantlza la realización efectiva del
principio de solidartdad consagrado en el articulo 2
de la Constitución. velando por el establecimiento de
un equll1brlo económico. adecuado y Justo entre las
diversas partes del territorio espaftol. y atendiendo en
particular a las circunstancias del hecho Insular.
a. Las diferencias entre lo. Estatutos de las dIstintas
Comunidades Autónomas no podrán Implicar.
en ningún caso. privilegios económicos o soclale•.
ArtIculo 138
1. Todos los eepal'loles tienen los mismos derechos
y obllgaclone. en cualquier parte de territorio del
Estado.
2. Ninguna autoridad podr' adoptar medidas que
directa o indirectamente obstacul1cen la libertad de
circulación y estableclm1ento de las penanas y la libre
circulación de bienes en todo el territorio espa!lol.
Articulo 140
CAPITULO SEGUNDO
De la Administración Local
La Constitución garantiza la autonomla de los municipios.
Estos gozarán de personalidad Jurídica plena.
Su gobierno y administración corresponde a BUS J'8lJpectlvos
Ayuntamientos. Inte¡r&dos por los Alcaldes y
los Concejales. Los Concejales seJ.:án elegidos por los
vecinos del municipio mediante sufragio universal,
Igual, libre, directo y secreto, en la forma establecida
por la ley. Los Alcaldes serán elegidos por los COnce­
Jales o por los vecinos. La ley re¡ular' las condiciones
en las que proceda el régimen del concejo abierto.
Articulo 141
1. La provincia es una entidad local con personalidad
Jurídica propia, determinada por la agrupación
de municipios y división territorial para el cumplimiento
de las actividades del Estado. Cualquier alteración
de los limites provinciales habré. de ser aprobada
por las Cortes Generales mediante ley orgánica.
2. El gobierno y la administración autónoma de
las provincias estarán encomendados a Diputaciones
u otras Corporaciones de carl!.cter representativo.
3. Se podrán crear agrupaciones de municipios
diferentes de la provincia.
4. En los archipiélagos. las islas tendré.n ademl!.s
BU administración propia en forma de Cabildos o Consejos.
Articulo 142
Las Haciendas locales deberé.n disponer de los medios
suficientes para el desempefío de las funciones
que la ley atribuye a las Corporaciones respectivas
y se nutrirán fundamentalmente de tributos propios
y de participación en los del Estado y de las Comunidades
Autónomas.
Articulo 143
CAPITULO TERCERO
De las COmunidades Autónomas
1. En el ejercicio del derecho a la autonomla reconocido
en el articulo 2 de la Constitución, las provincias
lImftrofes con características históricas, culturales
y económicas comunes, los territorios Insulares
y las provincias con entidad regional histórica podrán
acceder a su autogoblerno y constituirse en Comunidades
Autónomas con arreglo a lo previsto en este
Titulo y en los respectivos Estatutos.
2. La iniciativa del proceso autonómico corresponde
a todas las Diputaciones Interesadas o al órgano
Interinsular correspondiente y a las dos terceras partes
de los municipios cuya población represente, al
menos, la mayoría del censo electoral de cada provincia
o isla. Estos requisitos deberé.n ser cumplidos
en el plazo de seis meses desde el primer acuerdo
adoptado al respecto por alguna de las Corporaciones
locales Interesadas.
3. La Iniciativa, en caso de no prosperar, solamente
podré. reiterarse pasados cinco aftoso
Articulo 144
Las Cortes Generales, mediante ley orgánica, podrán,
por motivos de interés nacional:
a) Autorizar la constitución de una comunidad
autónoma cuando su l!.mblto territorial no supere el
de una provincia y no reúna las condiciones del apartado
1 del articulo 143.
1;) Autorizar o acordar, en su caso, un Estatuto
de autonomla para territorios que no estén integrados
en la organización provincial.
c) Sustituir la Iniciativa de las Corporaciones locales
a que se refiere el apartado 2 del articulo 143.
Articulo 1411
1. En ningún caso se admitiré. la federación de
Comunidades Autónomas.
2. Los Estatutos podrán prever los supuestos, requisitos
y términos en que las Comunidades Autónomas
podré.n celebrar convenios entre sí para la gestión
y prestación de servicios propios de las mismas,
asl como el carl!.cter y efectos de la correspondiente
comunicación a las Cortes Generales. En los demé.s
supuestos, los acuerdos de cooperación entre las Comunidades
Autónomas necesitaré.n la autorización de
las Cortes Generales.

B. O. del E,-Nú.m. 311.1 29 dicIembre 1878 28333
Articulo 141
El proyecto de Estatuto será elaborado por una
asamblea compuesta por los miembros de la Dlpu·
taLión u órgano Intertnsular de las provincias afectadas
y por los DIputados y Senadores elegidos en
ellas y será elevado a las Cortes Generales para su
tramitación como ley.
Articulo 147
1. Dentro de los términos de la presente Constitución,
los Estatutos serán la norma tnstltuclonal básica
de cada Comunidad Autónoma y el Estado los
reconocerá y amparará como parte integrante de su
ordenamiento jurl~ico.
2. Los Estatutos de autonomla deberán contener:
aJ La denominación de la Comunidad que mejor
corresponda a su Identidad histórica.
bJ
La delimitación de su territorio.
eJ La denominación, organización y sede de las
Instituciones autónomas propias.
dJ Las competencias asumidas dentro del marco
establecido en la Constitución y las bases para el traspaso
de los servicios correspondientes a las mismas.
3. La reforma de los Estatutos se ajustará al procedimiento
establecido en los mismos y requerirá, en
todo caso, la aprobación por las Cortes Generales,
mediante ley orgánica.
ArtIculo 148
1. Las Comunidades Autónomas podrán asumir
competencias en las siguientes materlas:
1.' Organización de sus Instituciones de- autogobiemo.
2.' Las alteraciones de los términos municipales
comprendidos en su tsrrltorlo y, en general, las funciones
que correspondan a la Administración del Estado
áobre las Corporaciones locales y cuya transfe·
rancia autorice la legislación sobre Régimen Local.
3.'
Ordenación del tarrltorlo, urbanismo y vivienda.
4.' Las obras públicas de Interés de la Comunidad
Autónoma en su propio territorlo.
S.' Los ferrocarriles y carreteras cuyo Itlnerarlo
se desarrolle Integramente en el territorlo de la Comunidad
Autónoma y, en los mismos términos, el
transporte desarrollado por estos medios o por cable.
6.' Los puerlos de refugio, los puertos y aeropuertos
deportivos y, en general, los que no desarrollen
actividades comerciales.
7,' La agricultura y ganaderla, de acuerdo con la
ordenación general de la econom1a.
8.' Los montes y aprovechamientos forestales.
t.' La gestión en materla de protección del medio
ambiente.
10.' Los proyectos, construcción y explotación de
los aprovechamientos hidráulicos, canales y regadlos
de Interés de la Comunidad Autónoma, las aguas minerales
y termales.
11.' La pesca en aguas interiores. el marisqueo y
la acuicultura, la caza y la pesca fluvial.
12,- Ferias interiores.
13.' El fomento del desarrollo económico de la Comunidad
Autónoma dentro de los objetivos marcados
por la polltica económica nacIonal.
14.' La artesanla.
15.' Museos, bibliotecas y conservatorios de mu­
.ica de interés para la Comunidad Autónoma.
16.' Patrimonio mor.umenta! de Interés de la Comunidad
Autónoma.
17.' El fomento de la cultura, de la investigación
y. en su caso, de la ensellanza de la lengua de la
Comunidad Autónoma.
18.' Promoción y ordenación del turismo en su
ámbito territorial.
19.' Promoción del deporte y de la adecuada utilización
del ocio.
20.'
Asistencia social.
21." Sanidad e higiene.
22.' La vigilancia y protección de sus edilicios e
Instalaciones. La coordinación y demás facultades en
relación con las pollclas locales en los términos que
establezca una ley orgánica.
2. Transcurrldos cinco aflos, y mediante la reforma
de sus Estatutos, las ComuJ\1dades Autónomas podrán
ampliar sucesivamente IIUI competencias dentro
del marco establecido en el artIculo 149.
Articulo 141
1. El Estado tiene competencia exclusiva s'obre
las siguientes materlas:
1.' La regulación de las oondiclones básicas que
garanticen la Igualdad de todas los espalloles en el
ejercicio de los derechos y en -1 cumplimiento de los
deberes constitucionales.
2.' Nacionalidad, Inmigración, emigración, extranjeria
y derecho de asilo.
3.' Relaciones internacionales.
4.'
Defensa y Fuerzas Armadas.
5.' Administración de Justlqla.
6,' Legislación mercantil, plenal y penitenciaria;
legislación procesal, sin peI'julclo de las necesarlas
especialidades que en este orden se deriven de las
particularidades del derecho suetantlvo de las Comunidades
Autónomas.
7,' legislación laboral: sin perjuicio de su ejecución
por los órganos de las Comunidades Autónomas.
8.' Legislación civil, lÚl perjuicio de la conservación,
modificación y deAn'ollo por las Comunidades
Autónomas de los derechos civiles, forales o especia-

29334 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.1
les. alU donde existan. En todo caso. las reglas relativas
a la apUcaclón y eficacia de las normas jurldicaso
relaciones jurldico·civiJes relativas a las formas
de matrimonio. ordenación da los registros e ¡nstromentas
públlcos. bases de las obllgaciones contractuales.
normas para resolver los conflictos de leyes
r determinación de las fuentes del Derecho. con respeto.
en este último caso, a las normas de derecho
foral o especial.
9,' Legislación sobre propiedad intelectual e industrial.
10.- Régimen aduanero y arancelario; comercio
exterior.
11,- Sistema monetario: divisas. cambio y convertibilldad;
bases da la ordenación de crédito. banca
y seguros,
12,' Legislación sobre pesas y medidas, determinación
da la hora oficial.
13.' Bases y coordinación de la planificación ge·
neral de la actividad económica.
14.'
Hacienda general y Deuda del Estado.
15,' Fomento y coordinación general de la investigación
cientlflca y técnica,
16,' Sanidad exterior. Bases y coordinación general
de la sanidad, Legislación sobre productos farmacéuticos.
17.' LegIslación básica y régimen económico de la
Seguridad Social. sin perjuicio de la ejecución de sus
.ervicios por las Comunidades Autónomas,
18.' Las bases del régimen jurldico de las Administraciones
púbUcas y del régimen estatutario de sus
funcionarios que, en todo caso. garantizarán a los
administrados un tratamiento común ante ellas; el
procedimiento administrativo común. sin perjuicio de
las especialidades derivadas de la organización propia
de las Comunidades Autónomas; legislación sobre ex-'
propiación forzosa; legislación básica sobre contratos
l' concesiones administrativas y el sistema de responsabilidad
de todas las Administraciones públicas,
19,' Pesca marítima, sin perjuicio de las competencias
que en la ordenación del sector se atribuyan
" las Comunidades Autónomas.
20.' Marina mercante y abanderamiento de buques;
iluminación de costas y señales marltlmas; puertos
de interés general; aeropuertos de Interés general;
control del espacio aéreo. tránsito y transporte
aéreo. servicio meteorológico y matriculación de aeronaves.
21.' Ferrocarriles y transportes terrestres que
transcurran por el territorio de más de una Comunidad
Autónoma; régimen general de comunicaciones;
tráflco y círculaclón de vehículos a motor; correos y
telecomunicaciones; cables aéreos, submarinos y radiocomunicación.
22,' La legislación, ordenación y concesión de recursos
y aprovechamientos hidráulicos cuando las
aguas discurran por más de una Comunidad Autónoma.
y la autorización de las instalaciones eléctricas
cuando su aprovechamiento afecte a otra Comunidad
o el transporte de energia salga de su ámbito territorial.
23.' Legislación básica sobre protección del medio
ambiente. sin perjuicio de las facultades de las Comunidades
Autónon.as de establecer normas adicionales
de protección. La legislación básica súbre montes. aprovechamientos
forestales y vías pecuarias.
24,' Obras públicas de interés generala cuya realización
afecte a más de una Comunidad Autónoma.
25,- Bases del régimen minero y energético.
26.- Régimen de producción, comercio, tenencia y
uso de armas y explosivos.
27.- Normas básicas del régimen de prensa, radio
y televisión y. en general. de todos los medios de comunicación
social, sin perjuicio de las facultades que
en su desarrollo y ejecución correspondan a las Comunidades
Autónomas.
28.- Defensa del patrimonio cüItural, artistico y
monumantal español contra la exportación y la expoliación;
museos. bibliotecas y archivos de titularidad
estatal. sin perjuicio de su gestión por parte de las
Comunidades Autónomas.
29,' Seguridad pública. sin perjuicio de la posibilidad
de creación de policías por las Comunidades Autónomas
en la forma que se establezca en los respectjvos
Estatutos en el marco de lo que disponga una
ley orgánica.
30.' Regulación de las condiciones de obtención,
expedición y homologación de títulos académicos y
profesionales y normas básicas para el desarrollo del
artículo 27 de la Constitución. a fin de garantizar el
cumplimiento de las obligaciones de los poderes públicos
en esta materia.
31. a Estadistica para fines estatales.
32,- Autorización para la convocatoriA. de consultas
populares por vía de referéndum.
2. Sin perjuicio de las competencias que podrán
asumir las Comunidades Autónomas, el Estado considerará
el Servicio de la cultura como deber y atribución
esencial y facilitará la comunicación cultural en
M
tre las Comunidades Autónomas, de acuerdo con ellas.
3. Las materias no atribuidas expresamente al Estado
por esta Constitución podrán corresponder a las
Comunidades Autónomas. en virtud de sus respectivos
Estatutos. La competencia sobre las materias que no
se hayan asumido por los Estatutos de Autonomía corresponderá
al Estado. cuyas normas prevaiecerán, en
caso de conflicto. sobre las de las Comunidades Autónomas
en todo lo que no esté atribuido a la exclusiva
competencia de éstas. El derecho estatal será. en todo
caso, supletorio del derecho de las Comunidades Autónomas.
Articulo 150
1. Las Cortes Generales. en materias de competen
M
cia estatal. podrán atribuir a todas o a alguna de la.
Comunidades Autónomas la .acultad de dictar. para
s1 mismas, normas legislativas en el marco de los principios,
bases y directrices fijados por una ley estatal.
Sin perjuicio de la competencia de los Tribunales. en
cada ley maroo se establecerá la modalidad del control
de las Cortes Generales sobre estas normas legislativas
de las Comunidades Autónomas.

B. O" del E.-Núm. 311.1 29 dJclemb".1l 1978 2:'335
2. El Estado podr' transferir o delegar en las Comunidades
Autónomas. mediante ley orgánica, facultades
correspondIentes a materia de titularidad estatal
que por su propia naturaleza sean susceptibles de
transferencia o delegación. La ley preverá en cada caso
la correspondiente transferencia de medios financieros
as! como las formas de control que sereserv l el Es·
tado.
3. Ei Estado po.:!r' dictar leyes que establezcan los
prIncipios necesarios para armonizar las disposiciones
normativas de las Comunidades Autónomas, aun en
el caso de materias atribuIdas a la competencia de
éstas, cuando as! lo exija el Interés general. Correspon·
de a las Cortes Generales, por mayoria absoluta de
cada Cimara, la apreclaci6n de esta necesidad.
Artfculo 151
1, No ser' preciso dejar transcurrir el plazo de
cinco afias, a que se refiere el apartado 2 del artjculo
148, cuando la Iniciativa del proceso autonómico sea
acordad.. dentro del plazo del articulo 143, 2, adem,"
de por las Dlput"clones o los órganos Interinsulares
correspondientes, por las tres cuartas partes de los
municipios de cada una de las provincias afectadas
que representen, al menos, la mayoria del censo electoral
de cada una de ellas y dicha Iniciativa sea ratificada
mediante referéndum por el voto afirmativo de
la mayoria absoluta de los electores de cada provincia
en los términos que establezca una ley org'nlca.
2. En el supuesto previsto en el apartado anterior,
el procedimiento para la elaboración del Estatuto será
el siguiente:
1.. El Gobierno convocar' a todos los Diputado.
y Senadores elegidos en las circunscripciones comprendidas
en el ámbito territorial que pretenda acceder al
autogoblerno, para que se constituyan en Asamblea, a
los solos efectos de elaborar el correspondiente proyecto
de Estatuto de autonomla, mediante el acuerdo
de la mayoria absoluta de sus miembros.
2.· Aprobado el proyecto de Estatuto por la Asamblea
de Parlamentarios, se remitirá a la Comisión Constitucional
del Congreso, la cual, dentro del plazo de
dos meses, lo examinar' con el concurso y asistencia
de una delegación de la Asamblea proponente para
c1eterminar de común acuerdo su formulación definitiva.
3.· SI se alcanzare dicho acuerdo, el texto resultante
será sometido a referéndum del cuerpo electoral
de las provincias comprendidas en el ámbito territorial
del proyectado Estatuto,
4,· SI el proyecto de Estatuto es aprobado en cada
provincia por la mayoria de los votos v'Ildemente emitidos,
será elevado a las Cortes Generales, Los Plenos
de ambas Cimeras decidirán sobre el texto mediante
un voto de ratificación. Aprobado el Estatuto, el Rey
lo sancionar' y lo promulgará como. ley.
5.· De no alcanzarse el acuerdo a que se refiere
el apartado 2.· de este número, el proyecto de Estatuto
ser' tramttado como proyecto de ley ante las Cortes
Generales. El texto aprobado por éstas ser' sometido
a referéndum del cue.-po electoral de las provincias
comprendidas en el imbtto territorial del proyectado
Estatut.o. Encaso de ser aprobado por la mayoria de
los votos válidamente emitidos en cada pmvi"cla. prorederá
su promulgación en los términos del párrafo
anterior.
3. En los casos de los párrafos 4.· y 5.° del aparo
tado ar.terlor, la no aprobación del proyecto de Estatuto
por una o varias provincias no Impedirá la cons·
titución entre las restantes de la Comunidad Autónuma
proyectada, en ia forma que establezca la ley org'nica
prevista en el apartado 1 de este articulo.
Articulo 152
1. En los Est..tutos aprobados por el procedlmien·
to a que se refiere el artfculo anterior, la organización
Institucional autC'nómica se basar' en una Asamblea
Legislativa, elegida por sufragio universal, con arreglo
a un sistema de representación proporcional que aSdgure,
adem,", la representacl6n de las diversas zonas
del territorio; un ConseJo de Gobierno con funciones
ejecutivas y administrativas y un Presidente, elegido
por la Asamblea, de entre sus miembros, y nombrado
por el Rey, al que corresponde la dirección del Consejo
de Gobierno, la suprema representación de la respectiva
Comunidad y la ordinaria del Estado en aquélla.
El Presidente y los miembros del .Consejo de Gobierno
serán polltlcamente responsables ante la Asamblea.
Un Tribunal Superior de Justicia, sin perjuicio de
la jurisdicción que corresponde al Tribunal Supremo,
culminar' la organización Judicial en el 'mblto territorial
de la Comunidad Autónoma. En los Estatutos de
las Comunidades Autónomas podr," establecerse los
supuestos y las formas de participación de aquéllas
en la organización de las demarcaciones ludiciales del
territorio. Todo ello dp oonforrnldad con lo previsto
en la ley org'nlca del poder Judicial y dentro de la
unidad e Independencia de éste.
Sin perjuicio de lo dispuesto en el articulo 123, lp.s
sucesivas instancias procesales, en su caso, se agotarán
ante órganos judiciales radicados en el mismo territorio
de la Comunidad Autónoma en que esté el órgano
competente en primera instancia.
2. Una vez s.ncionados y promulgados los respectivos
Estatutos, solamente podrán ser modificados mediante
los procedimientos en ellos establecidos y con
referéndum entre los electores inscritos en los censos
correspondientes.
3. Mediante la agrupación de municipios limítrofes,
los Estatutos podr," establecer circunscripciones
territoriales propias, que gozarán de plena personalidad
jurídica.
Artfculo 153
El c0ntrol de la actividad de los órganos de las Ca·
munidades Autónomas se ejercerá:
al Por el Tribunal Conslltucional, el relativo a la
constitucionalidad de sus dísposiciones normativas con
fuerza de ley. .
b) Por el Gobierno, previo dlcta",en del Consejo
de Estado, el del ejercicio de funciones delegadas a que
se refiere el aparlado 2 del artiCulo leo.

-
29336 211 dlclembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.1
c) Por la jurisdicción contencioso-administrativa,
el de la administración autónoma y sus normas reglamentarias.
d) Por el Tribunal de Cuentas, el económico y presupuestario.
Articulo 154
Un Delegado nombrado por el Gobierno dirigirá
la Administración del Estado en el territorio de la Camunidad
·Autónoma y ia coordinará, cuando proceda,
con la administración propia de la Comunidad.
Articulo 153
1. SI una Comunidad Autónoma no cumpliere las
obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan,
o actuare de forma que atente gravemente al
tnterés general de España, el Gobierno, previo requerimiento
al Presidente de la Comunidad Autónoma y,
en el Ca9L de no ser atendido, con la aprobación por
mayorJa absoluta del Senado, podrá adoptár las medidas
necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento
forzoso de dichas obligaciones o para la protección
del mencionado tnterés general.
2. Para la ejecución de las medidas previstas en
el apartado anterior, el Gobierno podrá dar tnstrucclones
a todas las autoridades de las Comunidades
Autónomas.
Articulo 131
1. Las Comunidades Autónomas gozarán de autonom!a
financiera para el desarrollo y ejecución de
sus competencias con arreglo a los principios de coordinaclón
con la Hacienda estatal y de solidaridad
entre todos los espafloles.
2~ Las Comunidades Autónomas podré.n actuar
como delegados o colaboradores del Estado para la
recaudación, la gestión y la liquidación de los recursos
tributarios de aquél, de acuerdo con las leyes y
los Estatutos.
Articulo 187
1. Los recursos de las Comunidades Autónomas
estarán constituidos por:
a) Impuestos cedidos total o parcialmente por el
Estado; recargos sobre Impuestos estatales y otras
particlpaciones en los tngresos del Estado.
b) Sus propios Impuéstos, tasas y contribuciones
especlales.
e) Transferencias de un Fondo de Compensación
interterrltorial y otras asignaciones con cargo a los
Presupuestos Generales del Estado.
d) Rendimientos procedentes de su patrimonio e
Ingresos de derecho privado.
e) El producto de las oparaciones de crédito.
. 2. Las Comunidades Autónomas no podrán en nlngun
caso adoptar medidas tributarias sobre bienes situados
fuera de su territorio o que supongan obstáculo
para la libre circulación de mercanclas o servicios,
3. Mediante ley orgánica podrá regularse el ejercicio
de las competenclas financieras enumeradas en
el precedente apartado 1, las normas para resolver
los conflictos que pudieran surgir y las posibles formas
de colaboración financiera entre las Comunidades Autónomas
y el Estado.
Articulo 138
1. En los Presupuestos Generales del Estado podrá
establecerse una asignación a las Comunidades Autónomas
en funclón del volumen de los servicios y actividades
estatales que hayan asumido y de la garantía
de un nivel mlnlmo en la prestaclón de los servlclos
públicos fundamentales en todo el territorio espaflol.
2. Con el fin de corregir desequilibrios económicos
Interterrltoriales y hacer efectivo el principio de solidaridad,
se constltulm un Fondo de Compensación
con destino a gastos de tnverslón, cuyos recursos serán
distribuidos por las Cortes Generales entre las Comunidades
Autónomas y provincias, en su caso.
Articulo 159
TITULO IX
Del Tribunal Constitucional
1. El Tribunal Constitucional se compone de 12
miembros nombrados por el Rey: de ellos, cuatro a
propuesta del Congreso por mayoría de tres quint"s
de sus miembros: cuatro a propuesta del Senado, con
idéntica mayorla; dos a propuesta del Gobierno, y dos
a propuesta del Consejo General del Poder Judicial.
2. Los miembros del Tribunal Constitucional deberán
ser nombrados entre Magistrados y Fiscales, Profesores
de Universidad, funcionarios públicos y Abogados,
todos ellos juristas de reconocida competencia
con mé.s de quince afias de ejercicio profesional.
3. Los miembros del Tribunal Constitucional serán
designados por un perlado de nueve años y se renovarán
por terceras partes cada tres.
4. La condición de miembro del Tribunal Constitucional
es !ncompatlble: con todo mandato representativo:
con los cargos politicos o administrativos: con el
desempeño de funciones directivas en un partido pol!­
tlco o en un sindicato y con el empleo al servicio de
los mismos; con el ejerciclo de las carreras judicial y
fiscal, y con cualquier actividad profeslonai o mercantil.
En lo demás, los miembros del Tribunal Constitucional
tendrán las incompatibilidades propias de los
miembros del poder judicial.
3. Los miembros del Tribunal Constitucional serán
independientes e Inamovibles en el ejercicio de su
mandato.
Art!culo 160
El Presidente del Tribunal Constitucional seré. nombrado
entre sus miembros por el Rey, a propuesta del
mismo Trleunal en pleno y por un perlado de tres
aflOll.

:3. O. del E.-Núm. 311.1 29 illclemtire 197\i 29337
Articulo 181
1. El Tribunal Constitucional tiene jurisdiccIón en
todo el territorto español y es competente para conocer:
ai Del recurso de in constitucionalidad contra leyes
y dl,posleiones normativas Can fuerza de ley. La decla·
ración de Inconstltuclonalidad de una norma jurldlca
con ran¡¡o de ley. interpretada por la Jurisprudencia,
afectará a ésta. si bien la sentencia o sentencias recal·
das no perderán el valor de cosa juzgada.
bi Del recurso de amparo por vIolación de los derechos
y libertades referidos en el articulo 53. 2. de esta
Constitución. en los casos y formas que la ley establezca.
ci De los confllctos de competencia entre el Estado
y las Comunidades Autónomas o de los de éstas
entre 01.
di De las demás materlas que le atribuyan la
Constitución o las leyes orgánicas.
2. El Gobierno podrá Impugnar ante el Trtbunal
ConstitucIonal las disposiciones y resoluciones adopta·
das por los órganos de -las Comunidades Autónomas.
La Impugnación producirá la suspensión de la disposIción
o resolución recurrIda. pero el Tribunal, en su
caso. deberá ratificarla o levantarla en un plazo no
superior a cinco meses.
Articulo 1S2
1. Están leglttmados:
ai Para interponer el recurso de Inoonstltuclonalidad,
el Presidente del Gobierno. el Defensor del Pueblo,
50 Diputados. 50 Senadores, los órganos colegIados
ejecutivos de las Comunidades Autónomas y, en su
caso, las Asambleas de las mismas.
bi Para Interponer el recurso de amparo, toda pero
sana natural o jurldica que Invoque un Interés legitimo,
asl como el Defensor del Pueblo y el Ministerio
Fiscal.
2. En los demás casos, la ley orgánica determinará
las personas y órganos legitimados.
Articulo 183
Cuando un órgano Judicial considere, en algún proceso.
que una norma con rango de ley, aplicable al
caso. de cuya validez dependa el faUo. pueda ser contraria
a la Constitución, planteará la cuestión ante el
Tribunal Constitucional en los supuestos, en la forma
y con los efectos que establezca la ley, que en ningún
caso serán suspensivos.
Articulo 114
l. Las sentencias del Tribunal Constitucional se
puhllcarán en el bolelin oficial del ES'Arlo con los votos
particulares, si los hubiere. Tienen el valor de cosa
juzgada a partir del dla siguiente de su publicación y
no cabe recurso alguno contra ellas. Las que declaren
la Inconstituclonalidad de una ley o de una norma
con fuerza de ley y todas las que no se limiten a la
estimación subjetiva de un derecho. tienen plenos efectos
frente a todos.
2. Salvo que en el fallo se dlspon¡¡a otra cosa, sub·
slstirá la vigencia de la ley en la parte no afectada
por la inconstitucionalidad.
Articulo 185
Una ley or¡¡!\nka regulará el funcionamiento del
Tribunal Constitucional. el estatuto de sus miembros,
el procedimiento ante el mismo y las condiciones para
el ejercicio de las accionee.
ArtIculo 188
TI'l'UtO X
De la reforma constitucional
La iniciativa de reforma constitucional se ejercerA
en los térmInos previstos en los apartados 1 y 2 del
artIculo 87.
Articulo 187
1. Loe proyectos de reforma constitucional deberán
ser aprobados por una mayona de trelI qulntoe. de
cada una de las Cámaras. SI no hubiera acuerdo entre
ambas. se Intentará obtenerlo mediante la creación de
una Comisión de composición paritaria de Diputados
y Senadores, que presentará un texto que será votado
por el Congreso y el Senado.
2. De no lograrse la aprobación mediante el procedimiento
del apartado anterior, y siempre que el
texto hubiere obtenido el voto favorable de la mayona
absoluta del Senado, el Congreso, por mayorla de
dos tercios, podrá aprobar la reforma.
3, Aprobada· la reforma por las Cortes Generales,
será sometida a referéndum para su ratificación cuando
asl lo soliciten. dentro de los quince dlas sIguientes
a su aprobación. una décima parte de los miembros
de cualqutera de la~ Cámaras.
Articulo 188
l. CuandO se propusiere la revisIón total de la
Constitución o una parcial que afecte al TItulo preliminar,
al CapItulo segundo. Sección primera del Titulo
1, o al TItulo n, se procederf. a la aprobación del
prlnclpio por mayorla de dos tercloe de cada Cámara,
y a la disolución InmedIata de las Cortel.
2. Las Cámaras elegidas deberán ratlflcar la decisión
y proceder al estudio del nuevo texto constitucional,
que deberá ser aprobado por mayorla de dos
tercios de ambas Cámaras.
3. Aprobada la reforma por las Cortes Generales, .
serA sometida a referéndum para su ratificación.

29338 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.1
Articulo 189
No podrtl Iniciarse la reforma conslit "donal en
tiempo de guerra o de vigencia de alguno de los esla·
dos pI evistos en el articulo 116.
Primera.
DISPOSICIONES ADICIONALES
La Constituclón ampara y respeta los derechos históricos
de los territorios forales.
La actualización general de dicho régimen foral se
Uevartl a cabo, en su caso, en el marco de la Constitución
y de los Estatutos de Aulonomla.
Segunda.
La declaración de mayorla de edad contenida en
el articulo 12 de esta Constitución no perjudica las
situaciones amparadas por los derechos forales en el
tlmblto del Derecho privado.
Tercera.
La modificación del régimen económico y fiscal
del archipiélago canario requerirtl Informe previo de
la Comunidad Autónoma o, en su caso, del órgano
provisional autonómico.
Cuarta.
En las Comunidades Autónomas donde tengan su
sede mú de una Audiencla Territorial, los Estatutos
de Autonomía respectivos podrtln manténer las existentes,
distribuyendo las competencias entre ellas,
siempre de conformidad con lo previsto en la ley orjl;tlnica
del poder judicial y dentro de la unidad e
independencia de éste.
Primera.
DISPOSICIONES TRANSITORIAS
En los territorios dotados de un régimen provIsIonal
de autonomla, sus órganos colegiados superiores,
mediante acuerdo adoptado por la mayorla absoluta
de sus miembros, podrtln sustituir la Inlclativa que
el apartado 2 del articulo 143 atribuye a las Diputaciones
Provinciales o a los órganos interinsulare!
correspondientes.
Segunda.
Los territorios que en el pB~Ado hubiesen p1ebiscttado
afirmativamente proyectos de Estatuto de aulanomla
y cuenten, al tiempo de promulgarse.esla Constitución,
con reglmenes provisionales lie autonomla
podrtln proceder Inmediatamente en la forma que se
prevé en el apartado 2 del articulo 148, cuando asl lo
acordaren, por mayor!a absoluta, sus órganos preautonómicos
colegiados superiores, comunictlndolo al
Gobierno. El proyecto de Estaluto sertl elaborado de
acuerdo con Jo eRtablecido en el articulo 151, número
2, a convocatoria del órgano colegiado prelJ.lltonómico.
Tercera.
La Iniciativa del proceso autonómico por parte de
las Corporaciones locales o de sus miembros, prevista
en el ap¡¡rtado 2 del articulo 143, se entipode dIll'rida,
con todos sus efectos, hasta la celebración de las primeras'
elecciones locales una. vez vigente la Cons·
tituclón.
Cuarta.
1. En el caso de Navarra, y a efectos de su incorporación
al Consejo General Vasco o al régimen
autonómico vasco que le sustituya, en lugar de lo que
establece el articulo 143 de la Constitución, la Iniciativa
corresponde al Organo Foral competente, el cual
adoptartl su decisión por mayoria de los iniembros
que lo componen. Para la valldez de dicha iniciativa
sertl preciso, ademtls, que la decisión del Organo Foral
competente sea ratificada por referéndum expresamente
convocado al efecto, y aprobado por mayoría
de los votos vtllldos emitidos.
2. Si la Iniciativa no prosperase. so'amente se
podrtl reproducir la misma en distioto periodo del
mandato del Organo Foral competente. y en todo
caso, cuando haya transcurrido el plazo mínimo que
establece el artículo 143.
Quinta.
Las ciudades de Ceuta y Melilla podrán con,tiluirse
en Comunidades Autónomas si asi lo deciden sus
respectivos Ayuntamientos, mediante acuerdo adoptado
por la mayor!a absoluta de sus miembros y as!
lo autorizan las Cortes Generales, mediante una ley
orgánica, en los términos previstos en el articulo 144.
Sexta.
Cuando se remitieran a la Comisión Constitucional
del Congreso varios proyectos de Estatuto, se
dictaminartln por el orden de entrada en aquélla, y
el plazo de dos meses a que se refiere el artículo 151
empezartl a contar desde que la Comisión termioe el
estudio del proyecto o proyectos de que sucesivamente
haya conocido.
Séptima.
Los orgAnismos provisionales autonómicos se considerarán
disueltos en los siguientes casos:
a) Una vez constituidos los órganos que establezcan
.los Estatutos de Aulonomia aprobados conforme
a esta Constitución.

B. O. del E.---.Núm. 311.1 29 dicie~lbre 1918 2933~
bJ En el supuesto de que la iniciativa del proceso
autonólnico no llegara a prosperar por no cumplir
los requisitos previstos en el artículo 143.
el Si el organismo no hubiera ejercido el derecho
que le reconoce la disposición tran~ítoria primera en
el plazo de tres años:
Octava.
1. Las Cálnaras que han aprobado la presente
Conslítuciónasumirán. tras la entrada en vigor de
la misma. las funciones y competencias que en ella
se señalan. respectivamente. para el Congreso y el
Senado. sin que en ningún caso su mandato se extienda.
más allá del 15 de junio de 198!.
2. A los efectos de lo establecido en el artículo 99,
la promulgación de la Constitución se considerará
cómo supuesto constitucional en el que procede su
aplicltción.Atal efecto. a partir de la citada promulgacfónse
abrirá. un período de treinta días para la
aplicación ·de lo dispuesto en dicho articulo.
DUrante esteperfodo. el actual Presidente del Gobierno.que
.. asumirá.las funciones y competencias que
para.cUcho·cargo establece la Constitución, podrá Op4<
tar~()rptiH~ar l~. f~cultad que le reconoce el artfculol15()
(jar.·pasormediante la dimisión. a la aplicaciónde.l?iesta~l~cidoenelartícul~.
99, quedando. en
esteúltiroo.cll.soen .1asituación prevista en el apartado
~}rlei.amfgIQ~Ol.
3,.EllP~~~~tldi~olufi~nt....de .acuerdo con 10 .. pré­
\11stQ~~.ela.rtíql.1J():~15, ••.•·.y· ..si .... no. se .b.u.biera. ..... desarrolla.
~().~egªli1l17nte....·.. lo'~reJ!i~to«!n· ..•.·•.·]osllrtículos .. 68 •.. Y ·89,
.s~ran·•• ··..•·....~.~...apliqacfónen·· ..••. la,~t'lecciones .1~ .· .•. norll1as .vi-
·.·.·.·ge~tes,coni~nte~io~idadt ... con·... las·.solE\s .....t'?,c~pcjones .de
que~11 .•...·...••1?r~fe:~el1t~ ·a.·.· .• inel~~ibiliclticles· .•.·.·e.•··.·iªQOl11Plltibiliºfl(f~~.~ealllicaradirectamente
.. 10 .. prf)vi~to.enel.fnci~o~e~~J1~9,.de··.lEl.·.·
•.letr•.•....•") •.•..•ciel ...Apartado .•.•.1..·.. del...··articu­
1~!~~Ell~(;onstitución.así .como lQ ... dispuesto. en
l~

INDICE
SISTEMATICO
Páginas
PREÁMBULO ....". ~ ill oo. B oo. !'~ .•~ B ~ !.'.!. ~.
29315
TiTULO PRELIMINAR lE lE lE lE lE lE lE '" ••• = '" !E
TtruLo l. DE LOS DERECHOS Y DEBERES FUNDAMENTALES •• ¡
29315
29316
Cap.
Cap.
l. De los españoles y los extranjeros "" ,..."
n. Derechos y libertades ... lE ... lE !E ',:•• '"
29316
29316
Seco l.'
See, 2.'
De los derechos fundamentales y de
las libertades públicas '" ,., !E ...
De los derechos y deberes de los
ciudadanos 0'-' !E lE !E '" "" ", ,..
29316
~:::'::19
Cap. ni.
Cap. IV.
De los principios rectores de la politica social
y económica !E !E !E !E !E !E ... !E .,'
De las garantias de las libertades y derechos
fundamentales ... "'. !E lE lE = !E '" ••, =
Cap. V. De la suspensión de los derechos y libertades
O" '" ... lE ... '" c", ,,' s oo, ." .... = '"
293]9
29321
29321
TiTULO
TiTULO
n.
De LA CORONA ....'0 S lE '"" lE ... ... ,.•.,
Ul. DE LAS CoRTES GENERALES o•• oo. oo.
29321
29323
Cap. l.
Cap. n.
Cap. Ul.
De las Cámaras "', , .., !E !E C'O '"o ." __
De la elaboración de las leyes o,; !.'.!.
De los Tratados Internacionales .-.-. "0:
29323
29325
29326
TtruLO IV. DEL GoBIERNO y DE LA ADMINISTRACIÓN
TíTULO V. DE LAS RELACIONES ENTRE EL GoBIERNO y
LAS CORTES GENERALES .-,-.: ?O0· .-.' .-.~ ••~
TiTULO VI. DeL PODeR JUDICIAL ,., Oo. .c." ..c, ,'.-. ,••
TITULO VII. ECONOMiA y HACIENDA ." o .
TíTULO VIII. DE LA ORGANIZACIÓN TERRITORIAL DEL Es-
TADO •••. o.; ••-, :;F' oo. ,";-••7; o -. o.; .,-,
29327
29328
29329
29330
29331
Cap. 1. Principios generales ..c" ,_ .....'" = = =
Cap. n. De la Administración LoLl~J ,., ,", ... ""' fE
Cap. lII. De las Comunidades Autónomas .., m: m: m:
29331
29332
29332

::'9312 29 diciembre 1978 B. O. del E.- Núm. 311.1
PáRinas
TfruLO
TfruLo
IX. DEL TRIBUNAL CONSTITULIONAL 0._ o.,
X. DE LA REFORMA CONSTITUCIONAL
2fJ':36
2()'~87
DISPOSICIONES ADICIONALES o., ...... oo ••••
DISPOSICIONES TRANSITORIAS
DISPOSiCIÓN DEROGATORIA
DISPOSICIÓN FINAL o., o"
.-.!.
29383
29338
29339
29339

IMPRENTA NACIONAL DEL BOlETIN OFICIAL DEL ESTADO

-
=
BüLETIN OFICIAL DEL ESTADO
GACETA DE MADRID
=
Depósito Legal M. l-UI58
Año CCCXVIII
Viernes 29 de diciembre de i978
,
CONSTITUCIO
==
~
ESPANYOLA
APROVADA PER LES CORTS EL 31,D'OCTUBRE DE 1978
RATIFICADA: PEL POBLE ESPANYOL EN REFERENDUM
. DE 8 DE DESEMBRE DE 1978
-
SANCIONADA PER S. M. Ee REI Dí\VANT LES CORTS
EE 27 DE DESEMBRE DE 1978
=.....
=
.
=

,
CONSTITUCIO
ESPANYOLA
PRE,\MBUl
La Nació espanyola, 8mb el desig d'establir la justícja, la
lIibertat i la seguretat i de promoure el bé de tOt5 els qui la
Integren, en ÚS, de la sava sobirania, proclama la voluntat de:
Garantir la convivllncla democratice dios la Constitució ¡les
Ilels. de conformltat 8mb un 'ordre economic ¡social justo
Consolidar un Estat de Dret que asseguri !'impari de la Ilei
com 8 expressió de la voluntat popular.
Protegir tOt5 els espanyols i els pobles d'Espanya en I'exer·
elcl deis drets humans, les seves cultures i. tradicions. lIengües
i Institucions,
Promoure el progrés de la cultura i de I'economia per tal
d'sssegurar a tothom una qualltat de vida digna.
Establir una Bacletat democratice avam;:ada, i
.. Col.lab.orar a I'enfortíment d'unes relacions pacifiques i de
cooperaci6 efical; entre tots els pobles de la Terra.
En conseqüEmcia, les Corts aproven i el poble espanyol ratifica
la següent
Article 1.
CONSTITUCIÓ
mOL PRELIMINAR
1. Espanya es constitueix en un Estat social i democratic
de Dret, que propugna com a valors superlors del seu ordena·
mant jurfdic la !libertat, la justícia; la igualtat i el pluralisme
poHtic.
2. la sobiranla nacional resideix en el poble espanyol, del
qual emanen elspoders de l'Estat.
3. la forma política de I'Estat espanyol és la Monarquia
parlamentaria.
Article 2.
la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la
nació espanyola, patria comuna i indivisible de tots els espan·
yols, i reconeix i garanteix el dret a I'autonomia de les nacionaUtats
I de les regions que la integren i la solidaritat entre
tates elles.
Article 3.
1. El castalia és ,la !lengua espanyola oficial de J'Estat. Tots
els espanyols tenen el deure de coneixer-Ia i el dret d'usar-Ia.
2. les altres lIengües espanyoles seran també oficials en
les respectives Comunitats Autonomes d'acord amb els seus
Estatuts.
3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques' d'Espanya
és un patrimool cultural que sera objecte d'especial respecte
i protecció.
Article 4.
1. la bandera d'Espanya és formada per tres franges 110­
rltzantals, vermella, graga j. vermella; la groga és de doble
amplada que la de cadascuna de les vermelles.
2. Els Estatuts podren reconelxer banderas I ensenyes prOpi••
d. les Comu"ltals Autbnomas. Aquestes s'utllltzafan juntament
8mb la bandera d'Espanya en els edlflcis públies i en els
actes oflelals.
Artlcle 5.
La capital de rEslal és la vila de Madrid,
Article B.
Els partits politics expressen el pluralisme polític, concorren
a la formaeió j a la manifestaeió de la voluntat popular i són
instrument fonamental per a la participaci6 política. Podran ser
creats i exerciran la seva activitat lIiurement dins· el respecte a
la Constitució i a la L1ei. La seva estructura interna i el seu
funcionament hauran de ser democratics.
Article 7.
EIs sindicats de treballadors i les associacions empresarials
contribueixen a la defensa I a la promoció deis interessos econamlcs
I socials que els són propis. Podran ser creats i exer·
clran la seva activitat Iliurement dins el respecte a la Constitu·
ció I a la UeL l'estructura interna i el funcionament hauran de
ser democratics.
Article 8.
1. les Forces 'Armades, constituIdes per I'Exercit de Terra,
l'Armada j I'Exercit de I'Alre. tenen com a missió garantir la
sobirania I la Independencia d'Espanya, defensar-ne la integritat
territorial i I'ordenament constitucional. ,
2. Una lIei org¡~mica regulara les bases de I'organització mi·
litar de conformitat 8mb els principis de la _present Constitució.
,
1. Els ciutadans i els poders públics resten subjectes a la
Article 9.
Constitució i a la resta de I'ordenament jurídico ,
2. Correspon als poders públlcs de promaure les condi·
dons per tal que la Ilibertat i la igualtat de I'individu i deis grups
en els quals -s 'integra slguin reals i efectivas; remoure els
obstacles que n'impedesquin o en dificultin la plenitud i facilitar
la participacló de tots els ciutadans en la vida política, economica,
cultural i social.
3. la Constitució garanteix el principi de legalitat, la jerarquia
normativa, la publlcitat de les normes, la irretroactivitat de
les dlsposicions sancionadores no favorables o restrictives de
drets individuals, la seguretat juridica, la responsabilitat i la
interdicció de I'arbitrarietat deis poders públics.
Article 10.
Deis drets
mOL i
deis deures fonamentals
. 1. la dignitat de la persona, els drets inviolables que Ii són
inherents, el mure desenvoluparment de la personalitat, el respecte
a la lIei i als drets deis altres són fonament de I'ordre
polític ¡ de la pau social.
2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les lIiber·
tats que la, Constitució reconeix s'lnterpretaran de conformitat
amb la Declaració Universal de Drets Humans i els Tractats i
els Acords Internacionals sobre aquestes materies ratificats
per Espanya.
Article 11.
CAPlTOl PRiMER
Deis espanyols ¡deIs estrangers
1,. la l1acionalitat espanyola s'adquireix, es conserva i es
perd d'acord amb el que la L1ei establelx.
2. Cap espanyol d'origen no podra ser privat de la seva na·
cionalitat.

B. O. del E.-Núm. 311.2 ;aO diciembre 1978 29347
3. l'Estat podra concertar tractats de doble naclooalltat 8mb
els palsDs Iberoamericana o 8mb aquells que 'hagln tengut o tel'Pguin
una vinculació particular 8mb Espanya. En aquests paisos.
(ncara que no reconeguln als seus ciutadans un dret recíproco
els espanyols podrao naturalltzar·s'hi sense perdre la naclona(j~
tat d'origen.
Article 12.
Els espanyols 5ón majots d'edat als 18 aoys.
Articfe 13.
1. Els estrangers gaudiran a Espanya de les lIibertats públi·
ques que garantelx el Titol presant en els termes que establesquin
els tractats i la IIsi. # .
2. Només els espanyols seran titulara deis drets reconeguts
en I'article 23, lIevat d'allb que. amb crltería de reclprocltat. pugol
establir-se per tractat o per lIei per al dret de sufragi actiu
en les eleccions munlcipals. .
3. l'extradició només es concedira an compliment d'un traetat
o de Itt lIel, d'acord amb el princlpi de reclprocitat. Resten
exclosas de f'extradlció els delictes política. No seqm considerats
com a tals els actes de terrorlsme.
4. La lIel establlra la forma .en qult els clutadans d'altras
paIsos I els apatrldes podran gaudir del dret d'asil a Espanya.
Article 14.
CAPITOl SEGON
Drets llibertats
Els espanyols són Iguals davant la lIel, sense que pugul prevaler
cap discriminacló per raó de nalxern;a, ra(::a, sexe, religió,
opinló o qualsevol altra condicló o circumstancla personal o
social.
Article 15.
SECCló 1.'
Deis drets fonamentals i de les IJJbertats publiques
Tothom tédret a la vida i a la integrltat física I moral, sense
que, en cap eas, nlngú no pugui ser sotmes a tortura ni a penes
'0 tractes inhumans o degradants. Resta abolida la pena de mort,
lIevat d'allo que puguin dlspasar les lIels penal s mllitars per a
temps de· guerra.
Article 16.
1. Es garanteix. la Ilibertat Ideologica, religiosa l de culte
deis individus i de les camunitats sense cap més Iimitacfó, quan
siguin manitastats, que la necessaria par al manteniment de
I'ordre públic protegit per la lIel.
2. Ningú podra ser obligat a declarar quant a la seva ideologia,
.religió o creences.
3. Cap confessió tendra earacter estatal. Elspoders públics
tendran en compte les creences religioses de la socletat aspanyola
i mantendran les conseqüents relacions de c09peració amb
I'Església Catolica i les altres confessions.
Article 17.
1. Tata persona té dret a la- llibertat i a la seguretat. Ningú
podra ser privat de la seva lIibertat, sinó amb I'observancia del
que estableix aquestartlcle I en els casos i en la forma prevists
en la lIei.
2. La deteneió preventiva no podra durar més temps del que
sigui' estrietament necessari per a fer les indagacions per tal
d'aclarlr els fets i, en qualsevol cas, dlns el terminl maxim de
setanta-dues hores, el detlngut haure de ser posat en IIibertat
o a dlsposició de I'autorltat judicial.
3.. Tata persona detlnguda ha de ser Informada lrnmediatament
I de manera que U sigui comprensible, deis seus drets I
"de les rons de ia detencló, I no podrA ser obligada a declarar.
Es garanteix l'a,ssistEmcia d'advocat al· detingut en les diligencies
pollclals I Judlclals. en la "'rma que la Jlel establesqul.
4. " la lIel regularll un procedlment d'.habeas corpus. per tal
de posar immediatament a disposició judfcial tota persona detinguda
".Iegalment. També es determinara per lIeí el termini· maxim
de durada de la presó provisional.
Article 18.
1. Es garanteix el dret a I'honor, a la intimitat personal
familiar i a la propia imatge.
2. El domlclli és 1""lolabie, No s'h! podrll entrar ni ¡er-hl cap
escorcoU sensa el consentlm~nt del titular j) sense resolucló judieial,·
lIevat del cas de deliete flagrant.
3. Es garanteix el V:JCret de les comunlcacions 1, especialment,
de les postals, telegrafiques I telefoniques, excepte en
cas de resolucló judiciaL
4. La Iiei limitara I'ús de la inform8tica per tal de garantir
I'honor i la intimitat parsonal i familiar deis ciutadans i el pie
exercici deis seus drets.
Article 19.
Els espanyols tenen dret a elegir lliurement la residénéia
I a circular pel territori nacional.
Tenen també dret a entrar i sartir d'~spanya en la forma
que la lIei establesqui. Aquest dret no podra ser limitat per
matius polítlcs o ideológics.
Artide 20.
1. Es reeoneixen i es protegeixen els drets:
a) A expressar i difondre lIiurement els' pensaments, le~f
idees i les opinions· mitian~ant· la paraula rescriptura o cual s&­
vol altre mitla de reproduccló,
bJ A la producció I a la creaeió literaria. artística, cientifica
i tecnlca.
c) A la Ilibertat de catedra. _
dJ A comunicar o a febre illurement informació vera(:: par
qualsevol mitja de difusló. La lIei regu~ara e,1 dret. a la, clausula
de eonsciEmcia i al secret professíonal en I exerClci d aquestes
llihertats:
2. l'exercici d'aquests drets no pot ser restringit per mitja
Ci,) Gap tipus de censura previa.
3, La lIal regulara I'organizaeló i el control parlam~ntari
deis mitjans de comunicacló social que depenguln de I Estat .
o de qualsevol entitat pública l. garantira I'accés a aquests
mitjans deis' grups socials i polítics signlfic?ltius,respectant el
pluralisme de la socletat i de les dlferents !lengües d'Espanya ...
4. Aquestes llibertats tenen el Iímlt en el respecte als drets
reconeguts en aquest ntol, 'en els preceptes de les lIels que el
desenvolupen i, especialment, en el drt a I'honor, a la Intlmitat,
a la imatge propia I a la proteccló de la joventut l. de la In·
fancia.
5. Namés podra acordar se el segrest de publicac;ions, gravacions
I altres mitjans d'jnformació en virtut de resolució
judicial.
Artide 21.
1. Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. Per
'a I'exercici d'aquest dret no caldra autorltzació previa.
2. En els casos de reunions en lIocs de transit públit I de
manifestacions caldra comunicar-h& previament a I'autoritat. la
qual només podra prohibir·les quan hi hagi motius fonamentats
d'alteració de I'ordre públic; amb perill per a pe:rsones o bens.
Article 22.
1. Es reconeix el dret d'associaeió.
2. les associacions que cerquln flnalitats o facin servir
mitjans tipificats com a delicte són lI.legals. .
3. les assoclacions emparades per aquest artlcle hauren
d'inseriure's en un registre únícament a efectes de publicitat.
4. Les aetivltats de les associacions només padran ser dls~
saltes o suspeses en virtut d'una resolució Judicial motivada.
5. Es prohibeix.en les assocíacions secretes i les de carácter·paramilltar.
Article 23.
1. Els eiutadans tenen el dret a participar en els afers
públics, directament o per mitja de represent.ants lIlurement·
elegíts en alecclons periOdíques per sufragi uOIversal.
2. Tenen també el dret d'accedlr en condlcions d'igualtat
a les funclons i ars carrees públics, amb els requlslts que les
lIeis assenyalin.
Artide 24.
1. Tothom té dret a obtenir la tutela efectiva deis jutges i
deIs tribunals en I'exercici deis seus drets I Interessos. legítims,
sense que, en cap cas, pugul haver-hi Indefensló.
2. Tothom té dret aí Jutge ordinarl predetermlnat per la
lIel, a ser defensat I aSBistit per un .!Iatrat, a ser Informat de

29348 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.2
"scusacl6 fprmulada contra ell, 8 un procés públlc sensa dileclons
I"degudes I amb totes les garantles. 8 utllltzarels mltjans
probatorls pertinents par la defensa propia. 8 no declarar contra
51 matelx. 8 no confessar-se culpable I 8 la presumpcló d'lnnoc~ncI8.
. .
La lIel regulara els casos en els quels, par raó de parentiu
o de secret professlonal, no stestara obllgat 8 declarar respecte
de fets presumptament dellctlus.
Artlele 25.
1. Ningún pot ser candemnst o sanclonat par acclons o
omlsslons que en el moment de produlr-se no constltuesquln
dellcte. falta o Infraccló administrativa, segons la leglslacl6
vigente" aquell momento .
2. les penes privativas de IIIbertst I les mesures de segu~
retat restaran orlentades vers la reeducaci6 i la reinsercl6
social I no podran consistir en treballs ~fontats. El condemnst
que estlgués complint pena de pres6 gaudlrlt ,del drets fonamentals
d'aquest Capitol. lIevat d'aquells que es trobin IImitats
expressament pel contingut del veredicte condemnatorl, pel
sentlt de la pena o per la lIel penltencl~rla. ~En qualsevol cas,
tlndrll dret a un treball remunerat, als ~eneflcls corresponents
de la Seguretat Social, I B !'accés a la cultura I al desenvolu·
parnent Integral de la personalitat. "
3. l'Admlnistracl6 civil no podrl:l Impasar sancions que ,dlrectament
o subsidiarlament impllquln prlvaci6 de. lIibertat.
Artlele 20.
Es prohibeixen els Tribunals d'Honor en I'ltmbit de l'Admlnlstracl6
civil i de les organitzacions professionals~
Article 27.
1. Totham té dret a I'educació. Es reconeix la Iibertat d'ensenyament.
,
2. L'educació tindra com a objecte el pie desenvolupament
de la personalltat humana en el respecte als principisdemocrlttics
de convivencia I als drets i a les IIlbertats fonamentals.
3. Els poders públlcs garanteixen el dret que asslsteix els
pares per tal que els fills rebin la formaci6 religiosa i' moral
que vagl d'acord amb les seves conviccions.
4. L'ensenyament hasic és obligatori i gratult.
5. Els poders públics garantelxen el dret de tothom a I'educaci6,
mltjanc;ant una programaci6 general de I'ensenyament,
8mb la participacló col.lectlva de tots els sectors afectats I la
creació de centres docents.
6. Esreconelx a las persones frsiques I jurfdiques la IIibertat
de creació de centres docents, dins el respecte als prlncipls
constltuclonals.
7. Els professors, els pares 1, en el seu cas, els alumnes
Intervlndran en el control len la gestl6 de tots els centres
sostlnguts per I'Admlnlstracl6 amb fans públics, en la forma
que la lIei establesqul.
8. Els poders públlcs inspe.cclonaran I homologaran el sistema
educB:tfu per tal de garantir el compliment de les lIels.
9.. Els poders públlcsaJudaran aquells centres docents que
reunesquln els requlslts que I.a lIei establesqul.
10. Es reconelx I'autonomia de les unlversitats, en la forma
que la lIel establesqui. .
Artiele 28.
1. Tothom!é dret a slndiear·se lliurement. La lIei podrá 11·
mltar o suspendre I'exerclcl d'aquest dret 8 les Forces ° als
Instltuts '8rmats o als' altres cossos satmesas 8 disciplina
militar, I regulara les peculiarltats que I'exerclcl d'aquests presentl
als funcionarls públics. la. llibertad ,sindical comprbn el
dret 8 fundar slndlcats I 8 aflllar-s'hl 8 elecció, I el dret deis
sindicats a formar confederaclons I a fundar organitzaclons sindical
s ~nfernaclonals o a aflliar·s'hl. Nlngú padrll ser obligat a
afiliar-se a un sidicat.
2. Es reconelx als treballad,ors el dret 8 la vaga per 8 la
defensa dela seus lnteressos. la lIei quereguli I'exerclcl d'aquest
dret establlra les garanties que calguln per tal d'assegurar el
manteniment deis servei.s essenciafs a la comunitat.
Article 29.
1. Tots els espanyols tlndran el dret de peticl6 Individual I
col.lectlva, per escrit, en la forma I amb els efectes que determini
la lIel.
2. Ele membres de les Forces o Institucions armades o deis
cossos ~otmesos a discIplina militar pooran exerclr aquest dret
només Individualment I d'acord amb aUb que disposl la saya
legislacló específica.
SECCIO 2.'
DeIs drets I deis deures deIs clutadans
Artiele 30.
1'- Els espanyols teneo el dret I el deure de defensar
Espanya.
2. la lIei flxara les obligaclons militars deis espanyols I
regulara. amb les garantles que calglJln, le objeccló de consciencia
I les altres causes d'exempci6 del servel militar obligatorl;
podra Imposar, en el seu cas, una prestació social substltutbrla.
~
8. Podra establir-se un servel civil per al compllment de
flns d'lnterés general.
4. Mltjanc;ant una lIel podran regular-se els deudes des clutadans
en els casos de rlsc greu, catastrofe o calamitat públ!ca.
Article 31.
1. Tothom cóntribuira al sosteniment de les despeses públiques
d'acord amb la saya capacltat economica mltjant;ant un
sistema tributari Just Inspirat en .els prlnclpls d'jgualtat I progresslvltat
que, en cap· cas, tindra abast confiscatorl.
2. la despesa _pública realitzara una assignaci6 equitativa
deIs recursos públics 1 la seva programac16 i execució respondra
als criteris d'eficirmcia i economla.
Article 32.
1. l~home i la dona tenen dret a contreure matrimoni amb
plena igualtat jurídica.
2. la lIei regulara les formes de matrimoni, I'edat I la capacltatper
a contreure'l, els drets i els deures deis conjuges, les
causes de separació i dissolució j els seu s efectes.
Arttele 33.
1. 'Es reconeix el dret a la propietat privada i a I'heremcia.
2. J,.a funci6 social d'aquests drets en delimitara el contlngut,
d'acord amb les lIeis.
3. Ningú podra ser privat deIs seus béns ni deIs seus drets
sin6 per causa Justificada d'utilitat pública i d'interés social.
mitjanc;ant ~a corresponent Indemnització i de conformltat amb
allo que les lIeis disposin.
Artiele 34.
1. Es reconeix el· dret de fundació per a finalitats d'interés
general, d'acord amb la lIeí.
2. Reglrli també per a les fundaclons el que es di,sposa en
els apartats 2 I 4 de I'article 22.
Article 35.
1. Tots els espanyols tenan el deure de treballar I el dret
al trebal!' a la lIIure eleccló de professi6 o oficl, a la promocl6
8 través del treball I a una remuneracló suflclent per tal de
satlsfer les seves necessitats I les de la seva familia sense
que en cap cas es pugul fer dlscrimlnaci6 per ra6 de sexe.
2. la lIei regulara un estatut deIs treballadors.
Artlele 30.
La lIel regulará les peeullarlta!. prbpies del regim lurldle
deis Col.legls Professlonals l· I'exerclcl de les professlons tltulades.
l'estructura Interna i el funclonament deis Col.legis hauran
de ser democratlcs.
Artlele 37.
1. la l1el garantira el dret a la negociaci6 col.lectiva del
trebal! entre els representants (Jels treballadors i els empresarls,
y la forc;a vinculant deis convenls.
2. Es.reconelx·el dret deis treballadors i deis empresaria
8 adoptar mesures de confUete col.lectlu. la lIei que regulJ
I'exercici d'aquest dret, sens p!!!rJudlcl de les IJmitaclons que
pugul establir, Inclourll. les garanties que calguin per tal d'assegurar
el funcionament del servels essencials a la comunitat.
Artlele 38.
Es reconelx la IIibertat d'empresa dlns el marc dI;' I'economla
de mercat. Els poders públlcs en garan~eixen I'exercicl. e 11
protegelxen; protegelxen també la defensa de la produetlvltat
d'acord amb les exlg~ncles de l'econo""la general 1, en el seu
eas, de l. planlfleaeló. /

B. O. del E.-NÚln. 311.2 29 diciembre 1978 29349
CAPITOl TERCER
DeIs principis rectors de la pOlítica social ¡económica ­
Artlcle 39.
1. Els poders públics· asseguren la proteccló social, económica
I jurldica da la famflla.
2. Els podera pública asseguren també la protecció Integral
fills, iguals davant la lIel amb Independéncia da la fIIiació,
del~
I de les mares, sigui quin sigui el seu estat civil. la lIel farll
possible la investlgacl5 de la pateroltat.
3. Els pares han de prestar 8sslst~ncia completa ala fills
tenguts dios o fora del matrimonl, durant la minorla d'adat I en
als altres casos en que la lIel als hi obligul.
4. Ela infants gaudiran de la proteccló'prevista en als acords
lnternacionals que vetlen pels seus drets. -
Article 40.
1. Els poders pública promouran les condiciona favorablesper
al progrés social I econbmic I per a una distribució de la
renda regional I personal més equitativa, dins el mare d'una
política d'estabilitat economica. De manera especial realitzaran
una política orientada cap 8 la plena ocupació.
2. Els poders públics fomentaran també una politlea que
garantesqui la formaci6 I la readaptaci6 professionals¡ vetlaran
per la seguretat I la higiene en al traball I garantlran el deseans
necessarl, mltjam;ant la IImitaeló de la jornada laboral, les
vacances periodlques retribui

•
29350
29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.2
I artlcle 37. apartat 2, podren ser suspe80S quan sigui acordada
la decl~racl6 de I'estat d'excepcló o de setge en als termes que
preveu la Constltucló. Resta exceptuat d'aquesta suspensió
I'apartat 3 de I'article 11 en el cas de declaració de I'estal d'exeepeló.
.
2. Una Hei organice podra determinar la forma j els casos
en que, de forrnl;l individual j amb la necessaria intervenció judi·
clal I I'adequat control parlamentarl, els drets reconeguts en els
artlcles 17, apartat 2, I 18. aparts 2 i 3,puguln ser suspesos per
a persones determinades, en re)ació amb les investigacions carresponents
a I'actuació de bandes armades o alamants terroristes.
La utilització injustificada o abusiva de les facultats recone·
gudes en la dita lIei orglmica comportara responsabilitat penal
per vlolaci6 deis drets i de les llibertats reconegudes per les
lIels.
Article 56.
TITOllI
De ·la Corona
1. El Rei es el Cap de rEstat, símbol de la sella unitat i
permanencia, arbitra i modera el funcionament regular de. les
instltuclons, assumeix la més alta representaci6 de I'Estat Es
pa.nyol en les relacions internacionals, especialment amb les
nacions de la seva comunitat historica, i exerceix les funcions
que Ji atribueixen expressament la Constitució i les lIeis.
2, El seu títol es el de Rei d'Espanya, i podra utilitzar els
altres que corresponguina la Corona.
3. La persona del Rel és inviolable i no esta subjecta a
responsabiljtat. Els seus aetes seran sempre subjectes de re·
fetendaci6 en la forma establida en l'article 64; sense aquesta
referendació no tendran validesa, Ilevat del que disposa rarti·
cle 65.2.
. Article 57.
1. La Corona d'Espanya és hereditaria en els suecessors
de 8. M. Joan CarIes I de Barbó, le-gítim hereu de la Dinastia
hlstorica. La successió al tron seguira I'ordre regular de pri·
mogenltura i de representaei6, i sera preferida sempre la Hnja
anterior a les pasteriors; eh la mateixa Hnia, el grau més proxim
al més remot; en el mateix grau, I'hame a la dona, i en el
mateix sexe la persona major a la menor.
2. El Príneep hereu, des del naixement o des que succeesqui
el fet que orlginl la cridada tendra la dignitat de Princep d'Astúries
I els altres títols vinculats tradlcionalment al $uccessor
de la Corona d'Espanya.
3. Havent-se extingit totes les línies cridades a dret, les
Corts Generals proveiran a la succesió a la Corona en la foro
ma que més convengui als interessas d'Espanya.
A. les persones que, tenint dret a la succesió al tron, contraguessin
matrimoni contra la prohibició expressa del Rei i de
les Corts Generals, restaran excloses de la successió a la Corona
elles mateixes i els seus descendents.
5. les abdicacions i les renúncies 1'Qualsevol dubte de fet
o de dret que s'esdevingui en I'ordre de successió a la Corona
es resoldran amb una L1ei Organica.
Article 58.
la Reina consort o el consort de la Reina no podran assu·
mir funcions constitucionals, lIevat del que es disposa per a la
Regencia,
Artiele 59.
1. SI el Rei fas menor d'edat, el pare o la mare del Re, i..
per manca d'aquests, el parent major d'edat més proxlm en
la sueeessió a la Corona segons I'ordre establit en la Constitucló,
entrara a exercir immediatament la Regencia, i I'exercira
durant el temps de la minoria d'edat del Rei.
2, SI el Rel resultava inhabilltat per a I'exercici de la seva
autorltat. i la Impossibilltat fas reconeguda per les Corts Ge·
nerals, entrara Immediatament 8 exercir la Regencia el Príncep
hereu de' Ja Corona, si fos major d'edat. Sino ha fas csldrá
procedlr de la man.era· que praveu rapartat anterior fins que el
Prfncep hereu aconseguesqui la majorJa d'edat.
3,8i no hl hagués cap person~ a qui correspongués la Re·
gEmela, aquesta ser~ nomenada per les Corts Generals, i es como
pondra d'una, tres, o cinc ,persones.
4. Per a exercir la Regencia caldra ser espanyol ¡mayor
d·edat.
5. La Regencia séra exercida per mandat constitucional i
sempre en nom del Rei.
Artide 60.
1. Sera tutor del Rei menor la 'persona que el Rei difunt
hagi nomenat en el seu testament, sempre que sigui major
d'edat i espanyol de naixement; si no n'ha~ués nomenat, en
sera tutor el pare o la mare mentre restm vidus. Mancant
aquets, el nomenaran .les Corts Generals, pero nornés podran
acumular els carrees de regent i de tutor el pare. la mare o els
ascendents directes del Rei.
2. l'exereicj de la tutela es incompatible també amb el de
qualsevol carrec o rapresentaci6 politíea.
Article 61.
1. El Rei. en ser proclamat davant les Corts Generals,
prestara el jurament d'exercir fidelment les seves funcions,
guardar i fer guardar la Constitucló ¡les /lels i respectar els
drets deis eiutadans i de les Comunitats AutÓnomes.
2. El Príncep hereu, en aconsegulr la majoria d'edat, i el
Regent o els Regents en fer-se carree ·de les seves funcions,
prestaran el mateix jurament i el de fideBtat al Aei.
Article 62.
Correspon al Rei:
al Sancionar i promulgar les lIeis.
b) Convocar i dissoldre les Corts Generals ¡convocar elec·
cions en els termesprevists a la Constitució.
el Convocar a referendum en els casos prevists a la Cons·
titució.
d) Proposar el ci'lndidat a President de Govem i. en el seu
cas, nomenar-Jo, i també posar fi a les seves funcions en els
termes prevists en la Constitució.
e) Nomenar i remoure els membres del Governa proposició
del President d'aquest.
f) Expedir els decrets acordatsen el Consel! de Ministres,
praveir els ofieis civils i militars i concedir honors i distineions
d'acord amb les lIeis
g) Ser informat deIs afers d'Estat i presidir, a aquest efeete,
les sessions del Consell de Ministres quan ho cregul oportú, a
petició del President del Govern. '.
h) El comandament suprem de les' Forces Armades.
il Exercjr el dret de gracia d'acord amb la IIer, la qual no
podra autoritzar indults generals.
j) L'Alt Patronatge de les Reials Académies,
Article 63.
1. El. Rei acredita els ambaixadors i altres representants
diplomatics. Els representants estrangers a Espanya son acredi·
tats davant el!.
2. Al Rei correspon de manifestar el consentirnent de
I'Estat per a obligar se intefnacionalment mitjanc;ant tractats,
de conformitat amb la Constitució i amb les lIeis.
3. Al Rei correspon, previa autorització de les Corts Generals.
de declarar la guerra i de fer la pau.
Article 64.
1. Els actes del Rei seran refellendats pel President del
Govern I,en el seu cas, pels Ministres competents. La proposta
i el nomenament del President del GOvern i la dlssolucl6 pre·
vista en I'article 99 seran referendats pel President del Congrés,
2. Deis actes del Rei seran responsables les persones que
els referendin.
Artlcle 65.
1. El Rei percep deis Pressuposts de rEstat una quantitat
global per al sosteniment de la ·seva Familia l Casa, i la distrlbuelx
Iliurernent.
2. El Rel namena i relleva lliurement els mambres civils i
militars de la seva Casa.
Article 66.
mOL 111.
De les Corts Generals
CAPlTOL PRIMER
De les Cambres
1. Les Corts Generals representen el poble espanyol I s6n
formades pel Congrés deis Diputats I el Senat.
2. Les Corts Generals exereeixen la potestat legislativa de
I'Estat, n'aproven els pres5uposts, controlen l'aeei6 del Govern

B. O. del E.-Núm. 311.2 29 diciembre 1978 29351
1 teneo les altres compe~ncies que als atrl,buesqui la -Const!­
tucló.
3. les Corts Ganarais sQn inviolables.
Article 67.
1. Ningú podra- ser membre de totes dues Cambres slmulti
olament. ni acumular ¡'acta d'una Assemblea d'una Camunitat
Autonoma amb la de Diputat al Congrés.
2. Els membres de les Corts Generals, no estaran IIígats
per mandat Imperatlu.
3. les'reunioos de Parlamentaria que se celebrin sense
convocatoria reglamentaria no vincularan les Cambres I noP9­
dran exercir les funcions d'aquestes ni ostentar-na als privllegls.
Article 68.
1. El Congrés es con~;Jon d'un mínim de SOO i un mbim
de 400 Dlputats. elegíts per sufragi universal, IHure, Igual, di.
recte i sacret en als termes que establesqul la lIe!.
2. la circumscrlpcló electoral és la províncla. les poblaclons
de Ceuta i Melilla seran representades cadascuna per un
Diputat. la Ilei distribuira el nombre total de Diputats, asslgnant
una representació mínima Inicial a cada circumscripció i distribuínt
els altres en proporcló amb la població.
3. l'eleccló es fara a cada circumscripcló atenent a criterls
de representaci6 proporcional.
4. El Congr~s és elegit per quatre anys. El mandat deis
Dlputats acaba quatre anys -després de I'elecció o el dia de la
dissolució de la Cambra.
5. Són electors I ellfgibles tots els espanyols que estiguin
en pie ús deis seus drets polítics. la lIel reconeixera I'e~rcici
del dret de sufragl als espanyols que es trobin fora del t8Pttori.
d'Espanya I rEstat els el facilitará.
6. les eleccions tindran 1I0c entre els trenta I els seixanta
díes després de l'acabament del mandato El Congrés electe
haura de ser convocat dins els vlnt-i-clnc dias següents al de
'la celebració de les eleccions.
Artlcle 69.
1. El Senat és la Cambra de representació territorial.
2. Els votants de cada provincia elegiran quatre Senadors
per sufragl universal, lliure, Igual, directe I secret en els termes
que assenyali una "ei organlca.
3. A les provincies insulars, cada lila o agrupació d'iIles,
8mb cabildo o conse" insular, constituira una circumscripcló a
efecte de I'elecció de Senadors: en correspondran tres 8 cadascuna
de les ifles majors (Gran Canaria, Mallorca I Tenerlfe),
I un a cadascuna de les lIIes o agrupacions d'iIles següents:
Eivissa·Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro,.'
lanzarote t la Palma.
4. les poblaclons de Ceuta i Melilla elegiran cadascuna dos
Senadors.
5. Les Comunitats Autonomes designaran a més un Senador
I encara un altre per cada milió d'habítants del seu' terrltoñ
respectlu, la deslgnació correspondra a I'Assemblea legislativa
o, si no n'hi havia; a I'órgan col.legiat superior de lá Comunltat­
Autonoma, d'acord amb el que establesquin els Estatuts; que
asseguraran, en qualsevol cas, la representació proporcional
adequada.
6. El Senat és elegit per quatre anys. El mandat deis Senadors
acaba quatre anys després de I'elecció o el dia de la di5­
solució de la Cambra.
Artlcle 70.
1. la lIei electoral determinara les causes d'inelegibllitat-I
incompatibilitat deis Diputats i deis Senadors, les quals comprendran,
en qualsevol cas:
al Els components del Tribunal Constitucional.
b) Els alts carrees de rAdmlnistració de I'Estat que determi·
ni la lIei, amb I'excepció deis membres del Govern.
cl El Defensor del Poble.
d) Els Magistrats', els Jutges I els Flscals en actíu.
e) Els mllitars professlonals I els membres de les Forces I
Cossos de Seguretat I Pollcla en actiu.
f) Els membres de les Juntes Electorals.
2. La validesa de les actes I de les credencials deis memo
bres de totes dues Cambres restara sotmes8 al control judicial
en els termes que establesqui la lleí electoral..
Article 11.
1. Els Dlputats 1 els Senadors gaudiran d'inviolabilitat per
les opinlons manlfestades en I'exercicí da les seves funcions.
2. Durant el període del seu mandat, els Dlputets I els Senadors
gaudlran també dlm!Jlunltat, I nornés podran ser detJnguts
en cas de dellcta flagrant, No podran ser lnculpats ni processats
sensa I'autorltzacló prAvla de la Cambra respectiva.
3. En les causes contra Diputats I Senadors será competent
la Sala del Penal del Tribunal Supremo
4. Els Diputats I els Senadors percebran una assignaci.ó que
sera fixada per les, Cambres respectlves.
Artlcle 72.
1. Les Cambres estableixen els propis reglaments, aproven
autbnomament els seus pressuposts 1, d'un comú acord. regulen
I'estatut·del personal de les Corts Generals. Ele reglamenta i
la reforma d'aquests seran sotmesos a una votaeió final sobre
la totalltat, la qual requerlra la majorla absoluta.
2. les cambres elegeixen els presidents respectius I els
altres membres de les Meses. Les sssions conjuntes seran presidides
pel President del Congrés I es regiran mitjan~ant un
Reglament de les Corts Generals aprovat per la majoría absoluta
de cada Cambra.
3. Els Presidents de les Cambres exercelxen en nam
d'aquestes tots els poders adminlstratius I les facultats de'polleia
en I'interior deis estatge,s ·respecUus.
Art!cle 73.
1. les Cambres es reuniran anuatment en dos períodes ordlnaris
de sesslons: el primer, del setembre al desembre, i el
segon, del febrer al juny. '
2. les Cambres podran reunir-se en sessians extraordina·
r¡¡~'j a petlció. del Govern, de la Diputació permanent o de la
m:;joria absoluta deis membres de qualsevol de les Cambres.
les sessions extraordinarles hauran de ser convocades amb un
ordre del dia determinat i seran closes després d'haver·lo ex·
haurlt.
Artlcle 74.
1. les Cambres es reunlran en, sessió conjunta per tal
d'exercir les competemcies no leglslatives que el Titol 11 atribueix
expressament a les Corts Generals.
2. l'adapció de les decislons de les Corts Generals previs·
tes .en els articles 94.1. 145.2 I 158.2 requerlra la majoria de
cada una da les Cambres. En el primer cas, el procés sera inl·
ciat pel Congrés, I en els altres dos. pel Senat. En tots dos ca·
sos, si no hi hagués acord entre el Senat i el Congrés, s'inten·
tara obtenlr-lo mitjan(:ant una Comissió Mixta composada per un
mateix nombre de Dlputats 1 de Senadors. la Comlssló presen·
tara un text que haura de ser votat per tates dues Cambres. Si
no s'aprova en la forma establlda, decldlra el Congrés per majo·
ria absoluta.
Artlcle 75:
1. les C'ambres 'iuncionanm en Pie I per Comissions.
2. les Csmbres podran delegar a les Comlssions legislatl·
ves permanents J'aprovacló de projectes o proposicions de lIe!.
El Pie. aJxb no obstant. podrll requerir en quaJsevol moment el
debat J la votació de quatsevol projecte o praposicló de liel que
hag! estat 'objecte de la delegacló.
3. Resten exceptuats del que disposa I'apartat anterior la
reforma" constitucional, les qüestlons lnternacíonals. les IIels or·
ganiques I de bases I als Pressupost~, Generals de I'Estat.
Article 16.
.
1. El Cangrés i el Senat 1, si pertoca, totes dues Cambres
co'njuntament, podran namenar Comisslons d'lnvestlgacló sobre
qualsevol afer d'interés públlc. les conclusions obtingudes no
seran vinculants per als Trlbunals ni afectaran les resoiuclons
judlclals. sense que áixo sigui obstacle perqu~ el resultat de la
investlgació sigui comunlcat al Ministerl Fiscal per tal que
aquest exercesqui, si cal, les accions oportunes.
2. Sera obligatorl de'comparelxer a requeriment de les Cambrea.
la lIei regulara les sanclons qua puguln impasar-se per
causa' de I'inc9mpliment d'aquesta obligació. .
Artlcle 77.
1. Les Cambres poden rebre peticlons Indivlduals o col.lec·
tives, sempre per escrlt, En resta prohibida la presentació di·
recta par mltja de martifastacions clutadanes.·
2. les Cambres pMen tramatre' al Govarn les peticlons que
rebran. El Govern té I'obllgacló d'expilcar-se sobre el contlngut
d'aquestes sempre que lea Cambrea ha exlgesquln,

29352 29 diciembre 1978 B. O. del E.~Núm. 311.2
Artlcle 78.
1. A. cada Cambre hl haurll una Olputacló Permsosnt como
posta par un mrnlm de vlnH:un membres que representaran els
grups parlamentaria en proporcl6 a la seva Importancia numé·
rlcs.
2. les Dlputaclons Perrnanents saran presididas pel Presl·
dent de la Cambra respectiva I tandren par funclons la que
preveu !'art4c1e 73, la d'sssumlr les facultats que corresponguin
8 les Cambrea, de conformitat 8mb 815 articles 86 I 116 si
aquestes haguessln estat dlssoltes o n'hagués explrat el mano
dato lis" de vatlar pels poders de les Cambres, qua" aquestes
no estlnguln reunidas.
3. Havent flnlt el mandat o en cas de dlasolucló. les Dlpu·
taclones Permanents continuaran exerclnt les saves funclons
fins que es constltuesquln les noves Corts Generals.
4. Reunida· la Cambra corresponent. la 'Diputacló Permanent
donarli compte deis assumptes tractats i de les seves decislons.
Artlcle 79.
1. Per tal d'adoptar acords, les Cambres han d'estar reunides
reglamentarlament i comptar amb l'assisUmcia de la majoria
deis membres.
2. Perque els dits acords siguin valids hauran de ser
aprovats per la majoria deis membres presents, sens perjudlcl
de les maJorles especlals que· establesqutn la Constltucló o les
lIels organlques I les que establesquln els Reglaments de les
Cambres per a I'elecció de personas. .
3. El vot deis Senadors i el deis Diputats és personal I
Indelegable.
Artlcle 80.
Les sesslons plenaries de les Cambres seran ·públlques, salvant
I'ecord en contra de cada Cambra, adoptat per majoria absoluta
o de conformitat amb el Regla-ment.
• CAPlTOl SEGON
De l'elabor8ció de les /leis
Article 81.
1.. Són lIeís organlques les relatlves al desenvolupament
deis drets fonamentals I de les IIIbertats públiques., les que
aprovln eis Estatuts d'Autonomla I el reglm electoral general
i les prevlstes per la Constltucló.
2. L'aprovacló, la modiflcacló 0- la derogacló de les L1eis
organlques exigeIx la majorla absoluta del Congrés en una vo­
.tacló final sobre el conJunt del· projecte.
Artlcle 82.
1, Les Corts Generals podran delegar al Govern la potestat
de dictar normes 8mb rang de -lIei sobre materies determinades
no Incioses en I'artlcle anterior.
2. La delegació legislativa hauri':t d'atorgar-se mltjan~ant una
l1el de bases quan tengul per objecte la formació de texts
artlculats o mltj8n~ant una lIel ordinaria Quan es tractl de refondre
diversos texts legals en un de sol.
3," ls delegacló legislativa hauril d'atorgar·se al Govern de
forma expresss, per a una materia concreta, I fixant-ne el termini
d'exercicl. La delegacló resta esgotada. en f~r-ne ús el
novern 8mb la publlcacló"de la norma corresponent. No podre
entendre's que ha astet concedida ,de -manera Implícita o. per
un lapse de temps Indetermlnat.. Tampoc podrlli permetre'n la
subdelegacló a autoritats altres que el mateix Govem.
4..Les lIeis de bases delimitaran precl8ament I'objecte i
I'abast da la delegllcló legislativa I els prlnclpls I crlterls que
en reglran I'exerclcl.
5. L'autorltzacló par a refondre texts legals datermlnaril
I'ilmblt normatlu a que es referelx el contlngut de la delegacló.
I haura d'especiflcar si resta qlrcumscrlta a la· mera formulacló
d'un text únlc o si Inclou la de regularltzar, aclarir I harmonltzar
els texts legal8 que hagln de ser refosos.
6. Les lIels de delegacló podran e8tablir en cada cas fórmu·
les addlclonals de control sens perjudici de - la competencia
prbpla deis Trlbunals.
Artlcle 83.
les lIels de bases no podran en cap cas:
al Autorltzar ·Ia modlflcacló da la prbpla lIel da bases.
b) Facultar par a dictar normes amb caracter retroactiu.
Artlcle 84.
SI una proposlcló de lIei o unll asmena ~s contrllirla a una
delegacló legislativa vlgent. el Govern té la facultat d·oposar·se
a la tramltaci6. SI sixo s'esdevenia, podril presentar-se una
proposició de lIei par a la derogació total o parcial de la lIel
de delegació.-
Article 85.
les disposlclons del Govern que contenguin legislacló delegada
rebran el titol de Decrets leglslatius.
Article 86. .
1, En cas d'una necessitat urgent I extraordinaria, el Govern
podra dictar disposicldns legislativas provisionals que prendran
1& forma de Decrets-L1eis I que no podran afectar I'ordenament
de les institucions baslqúes de l'Estat, els drets, els deures
¡les IIibertats deis ciutadans regulats eo el Títol 1, er regim de
les Comunitats Autonomes ni el Oret electoral general.
2. Els Decrets·L1els hauran de ser sotmesos immediatament
a debat i votació de la. totalitat en el Congrés deis Diputats,
convocat a aquest afecte, si no estlgués reunit, dins el termlnl
deis trenta dies següents a la promulgació, El Congrés haura
de pronunciar-se expressament dins aquest termlni sobre la convalldacló
o la derogacl,ó, per a la qual cosa el Reglament esta·
blira un procediment especial I sumari.
3. Durant el termini establit en el paragraf anterior, les
Corts podran tramltar·los com a projectes de lIei pel procediment
d'urgencia.
Article 87.
1. la iniciativa legislativa carrespon al Govern, al Congrés
I al &.finat, d'acord amb la Constitució i els Reglaments de les
Cam"'s.
2. les Assemblees de les Comunitats Autonomes podran
demanar al ,Govern I'adopció d'un Projecte de lIel o trametre
"a la Mesa del Congrés una Proposíció de L1el, I podran delegar
davant la dita Cambra un máxim de tres membres de I'Assemblea
encarregats de defensar-Ia.
3. Una Ilei organica regulara les formes d'exercici I els
requisits de la iniciativa popular per a la presentació de propo-­
sicions de lIei. En Qualsevol cas es requerlra no menys de
500.000 slgnatures acreditades. No sera procedent aquesta Inl·
ciativa en les materles propies de la lIei organica, tributaries
o de caracter internacional ni en allo que pertany a la- prerrogativa
de gracIa.
Article 88.
Els projectes de lIel seran aprovats pel Consel! de Ministres,
el qual els sotmetra al Congrés acompanyats d'una exposició
de motius i deis antecedents necessaris per a pronunciar-s'hl.
Article 89.
1. la tramitació de les proposic1ons de lIei sera regulada
pelsReglaments de les Cambres, sense que la prioritat deguda
als projectes de Ilei impedesqui "I'exercici de la iniciativa legislativa
en els termes regulats en I'article 87.
2. les 'proposicions de lIel que, de conformitat amb J'artj·
ele 87, el Senat prengul en consideració seran trameses al
Congrés perque aquest les tramiti com a tal proposició.
Article' 90.
1. Una vegadá hag! estat aprovat un projecte de lIei ordinaria
o organica pel Congrés de Diputats, el President d'aquest
en donarli compte immediatament al President del Senat, el
qual el sotmetril a la dellberació d'aquesta darrera Cambra.
2. El Senat, dins el terminl de dos mesos a comptar des
del dia de la recepció del text, pot oposar-JI el seu veto o
introduir-h1 'esmenes mltjanc;:ant un mlssatge motivat. El veto
haura de ser aprovat per maJoria absoluta. El projecte no podra
ser sotmes al Rei parque el sancionl sen se que el Congrés
ratifiqul per majoria absoluta; en cas de veto, el text inicial,
o per majorla simple, transcorreguts dos mesos d'enca que fou
Interposat, o sense que es pronuncii sobre les esmenes,
acceptant-Ies- o no per majoria simple.
3. El termlnl de dos mesos es raduira al de vlnt dies naturals
en els projectes declarats urgents pel Govern o pel Congrés
deis Diputats.
Artlcle 91.
El Rei sancionara les lIeis aprovades par les Corts Genarals
dlns el termlnl de qulnze dies, I les promulgara I n'ordenara
la publlcaclb Immedlata.

B. O. del E.-Núm. 311.2 29 cUcicmbre 1978 29353
AIUcle 92.
1; les decislons polítlques de transcendbncla especial po-­
dran ser satmeses al referendum consultlu de tot! els clutadaos.
2. El Referendum 86rh convocat pel Rel a proposiclo del
Presldent del Govern. autoritzada previament pel Congres deis
Diputats.
3. Una lIei organlca regulara les condiciona I el procedlment
de les diverses modalitats da referendum previstas per
la prese"t Constituclo.
Artlcle 93.
CAPITaL TERCER
Deis Tractas Internacíonals
Mitjanc;ant una lIel organica es podra autorizar la celebracio
de trastets pels quals s'stribuesqul a una organitzacl6 o a una
Institutlo Internacional I'exerclcl decompetencles. derlvades de
la ConstituciO. la garantla del compliment d'aquasts tractats I
de les resoluclons emanadas deis organlsmes Internacionals o
supranacionals titulars de la cassió correspon, segons els casos,
·8 les Corts Generals o al Govern.
Article 94
,. la prestaclo del consentiment de rEstat per a obligar-se
mltjan¡;:ant tractats o convenls requerira I'autoritzacio previa de
les Corts Generals en els casos s~güent8:
al Traetats de carActer polltlc.
b) Tractats o convenls de caractar militar.
e) Tractats o cORvenls que afeetin la integritat territorial
de I'Estat o els drets I els deures fonamentais establits en el
Titol l. ,
d) Tractats o convenis que~ lmpliquin obligaclons flnanceres
per a la HIsenda Pública.
e) Traetats o eonvenls que suposln la modlflcacló o .Ia
dfrogació d'alguna lIelo exigasquln mesures legislativas per
a la sava execucló.
2. El Congrés I el Senat seran informats imm·ediatament
de la conclusió deis altres tractats o- convenis.
Artlcle 95.
1. la celebracló d'un· tractat Internacional que contengul
estlpufaclons contrllries a la Constltuclo exigid" la revisló cong..
titucional previa.
2. El Govern o qualsevol de les Cambres pot requerir el
Tribunal Constitucional perque daclarl 51 aquesta eontradlcció
exlstelx o no.
Artlcle 96.
1. Els tractats Internacionals celebrats validament formaran
parto de I'ordenament Intern una vegada hagin estat publicats
oflclalment a Espanya. Les seves dlsposiclons només podran
ser derogades, modlflcades o suspeses en la forma prevista
en els matelxos tractats o d'acord amb les normes generals
del Oret internacional. .
2. Per a denunciar els tractats I els convenis internacionals
es farll servir el matelx procedlment prevlst per a aprovar·los
en I"artlcle 94.
Artlcle 97.
TlTOL IV
Del Govern I de l'Admlnlstracló
El Govern dlrigelx la política Interior I I'exterlor, I'Administrscló
civil I militar I la defensa de I"Estet. Exercelx la funcló'
executiva I la potestat reglamantiliria d'acord amb la Constltució
I amb les lIeis·.
Artlcle 98.
1. El Govern es compon del Presldent, els Vlce-presidents
en el seu eas, els Ministres I els altras membres que astablesqul
la IIel.
2. El Presldent dlrlgelx I"sccló del Govern I coordina les
funclons deis altres membres d'aquest, sans perjudlci de la
competencia ni de la responsabllltat directa d'ells en la seva
gestló.
3. Els membres del Govern no podran exercir altres funcions
representativas que les proples del mandat parlamentarl,
ni qualsevol altra funció pública que no derlvl del seu carree,
ni cap actlvltat professional o merc_ntll.
4. La IIel regularA rEstatut I les Incómpatlbllltats deis memo
bres de. Govern. . _
Artlcle 99.
1. Despres de cada renovacló det Congrés deis Dlputats.. I
·en els altres casos en que sigui procedent. el Rel, pr~i8 consulta
amb els representants deslgnats pels Grupa Polítlcs amb
representació par~amentarla I altravés del Presldent del Con·
grés, proposarll un candldat a la Presldéncla del Govero.
2. E~ candidat proposat segans el que establelx I'apartat
anterior exposara devant et Congrés deis· Olputats el programa
polític del Govern que pretengul formar I demanará la confiam;a
d3 la Cambra.
3. Si el Congrés deis Dlputats atorgava la sava conflan¡;:a
al dit candidat mitjanc;ant el vot de la majoria absoluta deis
seus membres, el Rei el nomenara President. En el cu de no
obtenlr la dita majoria, la matelxa proposta seril: sotmesa a !Jna
nova votació quaranta-vult hóres després de I'anterior I 8'en~
tendrá que la confian¡;:a ha estat atargada si obtenia la majorla
simple. -
4. Si, una vegada fetes les votaclons esmentades, no fos
atargada la confianc;a per a la investidura, es tramitaran' propostes
successives en la forma prevista en els apartats anterlors.
5. SI, després d'haver transcorregut el terminl de dos mesas
a partir de la primera votacló d'investidura, cap" candldat hagués
obtlngut la conflanca del Congrés, el Rel dlssoldrA totes dues
Cambres i convocara noves elecclons amb I'aprovació· del President
del Congrés.
Art¡~le 100.·
[I~ altres membres del Govern seran nomenats i remoguts pel
Re! a propos del seu President.
Article 101.
1. El Gov~rn cessa després de la celebracló d'eleccions generals
en els casos de p~rdua de la conflanQa parlamentaria
prevists per la Constitucló, o par causa de la dimissl6 o la
defuncló del seu President.
2. El Govern cessant continuara en funcions flns a la presa
de possessió del nou Govern.
Article 102.
,. la responsabilitat criminal del President r deis altres
membres del Govern sera exigible, en el seu cas,· davant la
Sala del Penal del Tribunal Supremo
2. SI I"acusacló fos per tralcló o per qualsevol dellcte contra
la seguretat de l'Estat en I'exercicl de les seves funclons, només
podrA ser pl_ntejada per Inlclstiva de la quarta part deIs membres
del Congrés I amb I"aprovacló de la majorla absoluta

211354 29 diciembre 11178 B. O. del K-Núm. 311.2
el El proeedlment a través del qual han de fer-.e els acte.
admlnistratius, amb garantia, quan sigui procedent, de I'audieneia
de I'lnteressat
Article 106.
1. Els tribunals controlen la pot6stat reglamentaria, la lega­
Iitat de I'actuació administrativa i la submissió d'aquesta als
fln8 que la justifiquen.
2. Els particulars, en els termes establits per la lIal, tandren
dret a ser Indemnltzats per qualsevol lesló que patesquinen
qualsevol del seus béns I drets. lIevat deis casos de forc;a major.
sempre que la lasió sigui conseqü?l'ncia del funcionament deis
serveis públics.
Article 107.
El Conseil d'Estat és I'argan cansultlu 5uprem del Govern.
Una Hel organica en regulara la composici6 j la competencia.
TlTüL V
De les refacions entre el Govern ¡les Corts Genera/s
Article 10B.
El Govern respon solidariament de la seva gestió política
davant el Congrés deJs Dlputats.
Article 109.
Les Cambres i les seves Comissions podran requerir a través
deIs Presidents d'aquelles, la informaci6 i I'ajut que necessitin
del Gavern I deis seus Departaments I de q'ualssevol autoritats
de I'Estat I de les Comunitats Autonomes.
Artlcle 110,
1. Les Cambres i les seves Comissions poden requerir la
presencia deis membres del Govern.
2. Els membres del Govern tenen accés a les sessions de
les Cambres i a les seves Comlsslons i la facultat de fer·s'hi
escoltar, i podran demanar que hi informin els funcionaris deIs
seus Departaments.
ArUcle 111,
1. El Govern i cadascun deIs seus membres resten sotmesas
a les interpel.lacions i a les preguntes que els formulin a les
Cambres. Per a aquesta classe de debat els Reglaments esta·
bliran un temps mínim setmanal.
2, Tota Interpel.laci6 podre donar lIoc a una meció, amb la
qual la Cambra manifestl la seva posició.
Article 112.
El President del Govern, previa deliberació de~ Consel! de
Ministres, pot plantejar davant el Congrés deis Diputats la
qüestló de contlenea sobre el seu programa e sobre una declaració
de política general. S'entendra que la confianc;:a ha
estat atargada si voten favorablement la majoria simple deis
Diputats.
Article 113.
1. El Congrés deIs Oiputats pot eXigir la responsabilitat
política del Govern mitjan

B. O. del E.-Núm. 311.2 29 dicIembre 1978 29355
Article 120.
1. Les actuacions judicials beran públiques. amb les excep·
cions previstas per les lIeis de processament.
2. El procediment sera predominantment oral, sobretot en
materia criminal.
3. les sentencies seran motivades sempre i pronunciades en
3udiénr.ia pública.
ArUcle 121.
Els danys causats per error judicial' i els que siguin Gonsaqüencia
del funcionament anormal de l'Administració de Justicia
donaran dret a una indemnització a carree de I'Estat, de con·
tormitat amb la lIe!.
Articta 122.
1. La Ilei organica del poder judicial determinara la constitució,
el funcionament i el govern deis Jutjats ¡deis Tribunals,
i I'estatut jurídic deis Jutges ¡deis Magistrats de carrera. els
quals formaran un cos únlc, i el del personal al servei de I'Admlnistracló
de Justicia.
2. El Consell General del poder judicial és I'(ngan de govern
d'aquest darrer. la lIei organica n'establira I'estatut i el r~gim
d'incompatibilitats i les funcions deis seus membres, 8ssenya·
ladament en matería de nomenaments, ascensos, inspecció i
reglm disciplinari. ,.
3. El Consel! General del poder judicial sera integrat pel President
del Tribunal Suprem, que el- presidira, i per vint meni·
bres .nomenats pel Rei per a un perlade de cinc anys. O'aquests,
datie entre els Jutges i els Maglstrats de totés les categories
judlcials en els termes .que establesqui la llei organica; quatre,
a proposició del Congrés deis Oiputats, i quatre a proposlció
del Senal. elegits en tots d'os casos per majoria de les tres
clnquenes parts deis seus membres, entre advocats i altres
juristes, tots de competencia reconeguda i amb més de quinze
anys d'exercici professional.
Article 123.
1. El Tribunal Suprem, amb jurisdicció 8 tata Espanya, ~s
I'orgao jurisdiccional superior en tots els ordres, Ilevat del que
es disposa en materia de garanties canstitucionals.
2. El President del Tribunal Suprem sera nomenat pel Rei,
a proposició del Consel! General del poder judicial, en la forma
que la lIei determinL
Article 124.
1. El Ministeri Fiscal, sens perjudic¡ de les funcions 'eneomanades
a altres organs, té la missió de promoure l'acci6 de la
justicia en defensa de la legalítat, deis drets deis ciutadans i
de I'interés públic tutelat por la lIel, d'oflcl o bé a pelicló deis
interessats, així com vetlar per la independencia deis Tribunals
i procurar davant ells la satisfacció de I'interés social.
2. El Ministeri Fiscal exerceix les seves funclons per mltja
d'organs propis, de conformltat amb els princlpis d'unitat d'ac·
tuació i dependencia jerarquica i subjectant-se, 'en tot cas, als
de legalitat i imparcíalitat.
3. La lIei regulara I'estatut organic del Minlsteri Fiscal.
4. El Fiscal General de I'Estdt sera nomenat pel Rei, a pro·
posició del Govern, havent estat escoltat el Consel! General del
poder judicial.
Article 125.
Els ciutadans podrao exercir 1'aceió popular I participar en
I'Administració de Justicia mitjan~ant la iostltució del 'Jurat, en
la forma ~ en el processos penals que la Ilei determini, aixf com
en els Tribunals consuetudinaris i tradicionals.
Article 126.
La policia judicial depeo deis Jutges, deis Tribunals I del
Ministeri Fiscal en les seves funcions d'indagaei6 del dellete
y de descobriment i assegurament del delinqüent, en els termes
qlle la lIei establesqui.
Article 127. ,
1. Els Jutges i els Magistrats i també els Fiscals, mentre
restin en aetiu, no podran exercir altres carrécs públics ni per·
tsnyer a partits polítics o a sindicats. la lIel establira el sistema
i les modalitats d'assocJació professional deis Jutges, del Magistrats
i deis Fiscals.
2. La lIei establira el regim d'incompatibilitats deis membres
del poder judidal, haura d'assegurar la seva total independencia.
Article 128.
T1TOL VII
Economl8 1 FinalICes
1. Tota la riquesa del país en les seltes dlverses formes, i
sigui quina sigui la seva titularitat, resta subordinada a !'interésgeneral.
2. Es teconeix la iniciativa pública en I'activitat económica.
MitJam;:ant una lIei, determinats recursos o serveis essencials
podran ser reservats al sector públic, espeeialment en cas de
monopoli; podra ser acordada, també, la intervencló d'empreses
quan ha exigesqui l'inl~; és general.
Article 129.
1. La lIai estab!ira les formes de participació erels interessats
en la Seguretat Social i en I'aetivitat deis organismes
públlcs la funció deis quals afeetl directament la qualitat de
la vida o I'interés general.
: 2. Els poders públics promouran efica~ment les diverses
formes de partlelpacló en I'empresá i fomentaran, mitjal)J;ant
una legislació adequada, les societats cooperatlves. També establiran
els mitjans que facilidn 1'accés deis treballadors 8 la
propietat deIs miljans de producció.'
Article 130.
1 Els poders públics atendran a la madernització i al desenvO\J:,ament
de tots els sectors economics i, assenyaladament,
de ¡ .;¡grlcultura" la ramaderia, la pesca i I'artesania, a Ji d'equi­
P¿1I ar el nivel! de vida de tots els espanyols.
2. Amb la mateixa finalitat es donara un tractament espe·
cial a les zones de muntanya.
ArUcle 131,
1. L'Estat, mitjanllant una Ilei, podra planificar l'activitat
economica general per a atendre les necessitats col.1eetives,
equilIbrar i harmonitzar el desenvolupament regional i sectorial
i estimular el. creixement de la renda i de la riquesa 1 la dlstribucló
més justa d'aquesta darrera.
2. El Govern. elaborara els proje'ctes de planificació d'acard
amb les previsions que Ii siguin subministrades pe~ les~Comunitats
Autonomes I l'assessorament I la col.laboraeió deis sindicats
i de les altres organitzacions professionals, empresarials
i economiques. Amb aquesta finalitat es constituira un Consell,
la composició i les funcions del qual desenvolupara una lIei.
Article 132.
1. La lIei regulara el reglm jurídic deis béns de domini
públic i deis comunals inspirant·se en els principls d'ina\ienabi·
Jitat, imprescriptibilitat i inembargabilitat, i també en regulara
la desafectaeió.
2. Són béns de domini públie estatal els que la \lel deter·
mini i, en qualsevbl cas, la zona marítimo-terrestre, les platges,
la mar territorial i els recursos naturals de la zona economica
i de la plataforma continental.
3. Seran regl~ats per lIei el Patrimonl 'de l'Estat i el Patrio
moni NacJonal, i I'administració, defensa i conservació d'aq~ests.
Article 133.
1. Ll'i potestat originaria per a establic els tributs corres·
pon exclusivament a rEstat mitjanllant una llei.
2. Les Comunitats Autbnames iles Corporacions locals po·
dran establir ¡exigir 1ributs, d'acord amI> la Constitució 1, amb
les lIeis~
3. Qua/savol beneficl fiscal que afecti els tributs de I'Estat
haura d'establir-se en virtut d'una Ilel.
4. les admlnlstraclons públlques solament podran contreure
obligacions financieres i fer ,despeses d'acord amb les lIeis.
Article 134.
1. Carrespan al Govern d'elaborar els pressuposts generals
de l'Estat, i a les Corts Genarals d'examinar-los, es menar-los i
aprovar·los.
2. Els pressuposts generals de l'Estat tendran caracter anual,
lnclouran la totaJitat de les despeses i els ingressos del sector
públic estatal I s'hi consignara ¡'Import deis beneficis fiscals
que afectln els tributs de I'Estat. .
3. ELOovern tendra I'obligacló de presentar davant el Con·
grés deis Dlputats els pressuposts generals, tres mesos abans,
com a mínim, que explrin els de ¡'sny anterIor.

29356 29 diciembre 1978 B. O. deIE.-Núnl. 311.2
4. 8118 L1el de Pressuposts"no.s'aprovava abans del primer
die de I'exercicl econbmic carraspone"t, als Pressuposts de
I'exercicl anterior restaran prorroga,ts automaticament fins que
s'aprovln els hous.
'5. Havant aprovat els pressuposts ganarais de l'Estat, el
. Gove'rn podrlt presentar proJectes de lIel que lmpllquin I'augment
de la despesa pública o la d¡smlnucló deis 1ngr85505 corresponants
a aquell mateix ei

o 5
B. O. del E.-Núm. 311.2 29 diciembre 1978 29357
b) la delimitacló del territar"
el La denomlnacló, I'organitzacló i la seu de les instltucions
autbnomes prOpias.
d) les competencias assumldes dlns el mBre establert per
la Constitucló i les bases per al traspas deIs serveis que als
correspondran.
3. la reforma deIs Estatuts s'ajustar~ al.procediment que
ells mateixos establesquln i requerirn. en quasevol cas, I'aprovació
de les Corts Generals per lIei orgimica.
Artlde 148.
1. les Comunitats Autbnomes podran assl,Jmlr competimcies
en les materies següents:
1 'Organització de les savas instltucions d'autogovern.
2 Les alteracions deIs termes municipals compresós en
el seu territar! l, en general, les funclons que corresponguln a
l'Admin-lstracJó de rEstat sobre les Corporaeions locals, la transo
ferencia de les quals' autoritzl la legislació sobre Reglm Local.
3 Ordenacib del territorl, urbanlsme i habitatge.
4 les- obres públlques d'interés per a la Comunltats AutOnoma
dins el seu terrltorl.
Els ferrocarrils I les carreteres I'itinerarl deis quaJs transo
corri íntegrament dlns el .territorl de la Comunltat Autbnoma r,
de la mateixa manera,' el transport fet per aquests mitjans o per
cable.
6 Els portsde refugi, els ports i els aeroports esportlus 1,
en· general. els que no acomplesquln activitats conierclals.
7 l'agricultura I la ramaderJa, d'acord amb l'ordenaci6 gene·
ral de I'economia.
8 Espals forestals i el seu aprofitament.
9 la gestló en'materia de proteccl6 del medi ambient.
10 Els prolectes, la construccló I l'explotacl6 deis aproflta~
ments hidraulics, canals I regatges d'interés per a la Comunitat
Autonoma, les aigües minerals I les termals.
11 la pesca en algües Interlors, la de marisc I I'aqülcultura,
la ca9a I la pesca fluvial.
12
13
Fires Interiors.
El foment del desenvoLupament economlc de la Comu~
nitat Autonoma dins els objectlus marcats per la política economica
nacional.
14 l'artesanla.
15 Els museus, les biblioteques i els conservatoris de mú·
slca d'interés per a la Comunitat Autonoma.
16 El patrimonl monumental d'lnterés par a la Comunltat
AutOnoma. .
17 El foment de la cultura, de la lnvestigacló 1, en el seu
cas, de I'ensenyament de la lIer'gua de la Comunltat Autonoma.
18 La promocló I I'ordenació del turisme dlns el seu lImblt
territorial.
19 Promoció de l'esport i dellleure.
20 Asslst~ncla social.
2t Sanltat I Higiene.
22 La vigllllncla J la proteccl6 deIs seus edlflcls I de les
seves instal.1aclons. la coordinacló I altres facultats en relacl6
amb les policles locals en els termes que establesqul una lIel
orgimica.
2. Havent transcrregut cinc anys, i mltjanc;ant la reforma
deIs seus estatuts, les Comunitats Autonomes podran ampliar
successlvament les seves competencles dins el mare establlt
per I'artlcle 149.
Article 149.
1. L'Estat té la competencia exclusiva sobre les matbries
següents:
1 la regulació de les condlclons bllslques que garantesquin
la ¡gualtat de tots els e9Panyols en I'exerclcl deis drets I en el
compliment deis deures constltuclonals.
2 Nacionalitat,
d'asll. -
immlgració, emigracló, estrangerla I dret
3 Relaclons internaclonals.
4 Defensa I Forces· Armades.
5 Adminlstracló de Justicia.
6 Le91slacló mercantil, pelial I penitenciaria; leglslaeló processal,
sens perjudlcl de les especlalltats que en aquest ordre
es derlvln n,ecessllrlament de les partlcularltats del dret subs~
tantlu de les Comunltats Autonomes.
7 legislacló laboral: sens· perjudlel que sigui éxecutada pels
brgans de les Comunltats Autonomes.
8 Laglslacló civil, sens perludlcl de la conservacló, modlll·
cacló I desenvolupament deIs drets clvlls, forals o especials
per part de les Comunltats Autbnomes altA on n'hl hagl. En
qualsevol cas, le. regles relatlves a I'apllcacló I a l'ellc8cla
de les normes jurídiques, relacioos jurfdlco-clvils relatives a
les formes de. matrlmonl, ordenació deis registres 1 instruments
públlcs, bases de les obllgaclons contractuals, normes per -8
resoldre els conflictes de Hels I la determlnacló de les fonts
del Oret, d'acord, en aquest darrer cas, 8mb les normes del
dret toraro especial. . .
9 Legislacló sobre propietat intel.lectual I Industrial.
10 Regim.-duaner: i aranzelárl; comer.; exterior.
11 Sistema manetari: divises, canvl I convertibilitat; bases
de I'ordenació del credlt, banca I assegurances.
12 legislació sobre pes'os i mesures, determinaci6 de I'hora
oficial.
13 Bases 1 coordinació de la planlficaci6 general de ¡'acU·
vitat economica. /
14
15
Hisenda general I Deuté de rEstat.
Foment i coordinacló general de la investigació científica·
i tecnica.
16 .Santtat exterior. Bases i coordlnacl6 general de la sanitat.
Legislacló sobre productes farmaceutlcs.
•
17 Leglslacló baslca I r~g¡m econamlc de la Seguretat Social,
sens perjudici que les Comunltats Autbnomes n'execuUn
els serveis.
, 18 leS bases del regim jurídic de les Admlnlstraclons pú~
bllques I del regim estatutari deis 'seus funcionarls, les qua!s
garantlran, en qualsevol cas, als administrats un tractament ~
comú davant aquelles; el procedlment administratlu comú, sens
perjudlcl de les especlalitats derlvades de l'organltzacl6 prbpla
de les Comunltats Autonomes; leglslacl6 sobre expropiació fór·
90sa; legislacló, bllsica sobre contractas I concessions administratlves
I el sistema de responsabilitat de tates les Admlnistraclons
públlques. .
19 Pesca marítima, sens perjudicl de les compEiltencles que
s'atrlbuesquin a les Comunltats Autonomes en aquest sector.
20 Marina mercant 1 abanderament de vaixetls, 1I.luminacl6
de costes I senyals marftims; ports d'lnterés general; control
de I'espal aeri, trtmslt I transport aerl; servel meteorologlc i
matrlculació d'aeronaus.
:Ú Ferrocarrils I transporta terrestres que clrculln dlns els
terrltorls de més- d'una Comunltat Autonoma; regim general de
comunicacions; traflc I clrculacló de vehicles de ·motor: correus
I telecomunicaclons: cables aerls, submarina 1 radlocomunlcaci6.
22 La leglslacló, ordenacló I concessl6 de recursos I aprofitaments
hidrAullcs si les algOes passen per més d'una Comunltat
Autbnoma, I I'autoritzacló de les instal.lacions electriques
si I'aprofltament afecta una altra Comunltat o si I'energia és
transportada fora del seu amblt territorial.
23 Leglslacló baslc~ sobre proteccló del medl amblent, sens
perJudicl de les lacultats de les Comunltas Autbnome. per a
restabllment de normes eddlclonals de proteccló. La leglslacló
básica sobre espals I aprofltaments forestals i vles ramaderes,
24 Obres públiques d'lnterés general o la realizacló de les
quals afeetl més d'una Comunltat Autbnoma.
25 Bases del régim miner 1 energetic.
26 Regim de producció, comer9, tinenc;a i ús d'armes I d'explosius.
- _ .
27 Normes baslques del r~glm de premsa. radio I televlsló. 1,
en general, de tots els mltjans de comunleacló social, sens perjudlcl
de les facultats de desenvolupament 1 execucló que corresponguin
a les Comunltats Autonomes.
28 Defensa del patrlmonl cultural, artlstlc I monümental espanyol
contra l'exportacló i l'expoliacl6; museus, biblioteques
I arxlus de titularltat estatal, sens perjudlci que les Comunltats
Autbnomes n'exercesquln la gestló.
29 Seguretat pública, sens perjudlcl que les Comunitats
Autbnomes puguin crear polleies en la forma que els respectlus
estatuts establesquin dins el marc del que disposi una lIel orgimlca.
30 Regulacló de les condlcions d'obtencló. expedlcló I hamologacl6
de tftols acad~mlcs I professlonals, i normes bllslques
per al desenvolupament de I'artlcle 27 de la Constltució, a fl de
garantir el compliment de les obligaclons deIs poders públlcs en
aquesta materia.
31 Estadística per a finalltats estatals.
32 Autoritzacló per a la convocatoria de consultes popular!
per vla de referendum.
2. Sens perjudlcl de les competbncles que podran assumir les
Comunitats Autbnomas, I'Estat conslderarli el servel de la cultura
com un deure luna atribucló easenclal I facllitarll' la co·
munlcació cultural entre les Comunltats Autonomes d'acord
amb elles.
3. Les materies np atribuides expressament a l'Estat per
aquesta Constltucló podran correspondre 8 les Comunltats Auto-

29358 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.2
names en vlrtut deis Estatuts respectlu8. La competencia sobre
le. materlea que no h'!l!ln eatat a..umide. pel. Estatut. d'Autonamla
corréspondra 8 ,IEstaf, les normes del qual prevaldran. en
cas de confUcta. sobre les de les Cornunitats Autonomes en tot
allo Que no hagi estat atrlbult a la competencia exclusiva d'squestes
derreres. En qualsevol cas, .el Oret estatal sera supletori del
dret de les Comunitats Autonomes.
Artlcle 150.
1. les Corta Generals, en materies de comptElncia estatal.
podran atribuir a tates o 8 algunas de les Comunltats Autonomes
la facultat de dictar, per ,8 elles mateixes, normes legislativas
dios del mare deis' principis, bases i dlrectrius ftXats per
una lIe! estatal. Seos perjudlcl de la competencia deis Tribunals,
dlns cada lIel-marc s'establirli la modalitat del control de les
Corts Generals sobre aquestes normes leglslatives de les Comunltats
Autanomes.
2. l 'Estat podrli transferir o delegar a les Comunitats Autonomes,
mltjanc;:ant una lIel org~nica, facultats corre~ponents a
una materia de tltularltat estatal que per la seva naturalesa
siguin susceptibles de transferllncia o de delegacló. la lIal preveura
en cada cas la transferencia correspone"t de mltjans
flnancers I també les formes de control que l'Estat es reservl.
3. l 'Estat podrll dictar lIeis que establesquin els princlpis
necessarls per a harmonltzar les dlsposlclons normatlves de
les Comunltats, flns I tot en el cas de materles atrlbuides a la
seva competllncla, sempre que ho demanl l'lnterés general.
Correspoo a les Corts Generals d'apreclar ('existencia d'aquesta
necessltat, per majorla absoluta de cada Cambra.
Arllcle 151.
1. No caldra deixar transcórrer el termini de cinc anys a que
es referelx I'apartat 2 de I'article 148 en cas que, dins el terminl
queestableix l'artlcle 143.2, acordin la Iniciativa del- procés
autonbmlc, a més de les Dlputaclons o els Organs Interlnsulars
corresponents, les tres quartes parts deIs municipis de cadascu-
. na de Jes provincias afectades, les quals representln, com a
mínim, la majorla del cens electoral'de cadascuna. 1 aquesta
iniciativa sigui ratificada mltjanQant un referendum pel vot afir~
matiu de la majoria absoluta deIs electors 'de cada provincia en
els termes que establesqul una lIei organica.
2. En el cas previst per I'apartat anterior, el procediment
per a elaborar l'Estatut sera el següent:
1 El Govern convocara tots els Diputats i Senadors elegits
en les clrcumscripcions compreses dins I'ambit territorial que
pretengul accadir a I'autogovern per tal que es constituesquin
en Assemblea, amb I'únlca flnelitet d'elaborar I'Estatut d'auto-·
nomfa 'corresponent, mltjanc;:an I'acord.de.la majoria.absoluta deIs
seus membres.
2 Una vegada hagi aprovat el projeete d'Esta'ut·I'Assemblea
de Parlamentaris, aquest sera trames a la Comlssló Constitucional
del Congrés, la qual, dins el termlni de dos mesos, I'examinara
amb el concurs I I'asslstencla d'una delegació de I'Assem·
bleaproposant 'per tal de determinar-ne d'un acord comú la formulació
definitiva.
3 SI s'arribava a un acord, el text que en resultas sera
sotmes al referéndum del cris electoral de les provincles compreses
dlnsl'lImbit territorial de I'Estatut projeetat. •
4 SI' el projeete d'Estatut és aprovat a cada provincia per la
majoria deis vots emesos vldldament, sera elevat a les"Corts
Generals, Els Plens de tates dues Cambres decldlran sobre el
te~t per mltja d'un vot de ratlllcacló. Haven, e.ta' aprovat rE.­
tatut, el Rei el sancionara i el promulgara com a llel.
5 SI no s'arribavaa I'acord a que es refereix I'apartat 2
d'aquest número, el projeete d'Estatut sera tramitat com a
projeete de lIel per les Corts Generals. El text que aquestes
sprovin sera sotmes al referendum del cos electoral de les
provlncles compreses dlns I'ambit territorial de I'Estatut pro.­
jectat. SI fos aprovat per la major4a deis vots emesos validament
a cl;lda -provincia, la promulgació sera feta en ~s termes del
paragraf anteríor. -
3, En elseasos prevists pels 'paragrafs 4 i 5 de l'apartat ano
terior, la manca d'apr~vacló del projeote d'Estatut per part d'una
o de más d'una provincia no Impedira la constitució de la Comunitat
Autonoma project~da per part de les a/tres en la forma
que establesqui la lIeiorganica prevista per rapartat 1 d'aquest
article.
Artlcl. 152.
t. En els Estatuts aprovats pel procediment a que es referelx
FarticJe anterior, I'organttzactó institucional autonbmlca es basara
en una- Assemblea legislativa elegida per sufragi universal
d'acord 8mb un sistema de representaci6 pro.,porcional que asseguri
també la representacló de les diverses zones del territorl;
un Consell de Govern -amb funclons executlves I administrativas,
í un Presldent. eleglt per l'Assemblea entre aJs seus membres
I¡ nomenat pel Rel, al qual correspon la direccló del Consell de
Govern, la suprema representacló de la comunltat respectiva I
la de I'Estat dln. aqueUa. El Pre.ldent I el. membres del Con.eU
de Govern seran responsables políticament davant I'Assemblea.
Un Tribunal Superior de Justicia, -sens perjudicl de la jurisdlccló
que correspollgul 11 Tribunal Suprem, culminara I'organitzacló
judicial dins I'ambit territorial de la Comuraltat Autanoma. En els
Estatuts de les Comunitats Autbnomes podran establir-se els
suposits i les formes de participacló d'aquelles en I'organitzacló
de les demarcacions judicials del terrltori, tot de conformitat
amb el· que preveu la lIei orglmica del poder judicial I dins la
unitat i la -independencia propies d'aquest darrer. Sens perjudici
del que ·disposa l'article 123, les successives instancies proces·
sals, en el seu cas, s'esgotaran davant argans radicats en el
mateix terrltorl de la Comunitat Autanoma en qué estigui I'ingan
competent eft primera Inst~"c;:la.
2. Una vegada hagln estat sancionats I promulgats els respectius
Estatuts, només podran ser modlflcats mitjanc;:ant els
procediments que élls mateixos establesquin i mltjam;ant refe·
réndum entre els electors inscrits en els censos corresponents.
3. Els Estatuts podran establir clrcunscrlpcions terrltorials
propies que gaudiran tia plena personalltat juridica mitjanc;ant
I'agrupacló de municipis limítrofs.
Article 153.
El control de ractivitat deis organs de les Com.unitats Autonomes
sert! éxerclt:
al Pel Tribunal Constitucional en allo que es referesqui a
. la constitucionalltat de les seves disposickms administrativas
amb lor~a de Ue!.
b) Pel Govern, previ dictamen del Consell d'Estat,. en allo
que pertoqui 'a I'exerclci de funcions delegades a que es re·
fereix l'apartat2 de I'article 150.
cl Per la jurlsdiccló contencioso-administrativa en allo que
es referesqui a l'administrac16 autonoma o a les seves normes
reglamentaries.
d) Pel Tribunal de Comptes en els aspectes económics i
pressupostaris.
Article 154.
Un delegat nomenat pel Govern dirigira I'administració de
l'Estat en el territori de ·ia Comunitat Autonoma I la coordinara,
si és procedent, amb I'administració .propia de ~a Comunitat.
Article 155.
1. Si una Comunitat Autónoma no complia les obligacions
que la Constitució o altres lIeis Ji Imposaven, o actuava de foro
ma que atemptas greument contra !'interés general d'Espanya,
el Govern, previ requeriment desates fe! al" Presldent de la
Comunitat Autonoma: amb I'aprovacló per majoria absoluta del
Senat podra adoptar les mesures necesaries per tal d'obllgar·la
al compliment forc;:ós de les. dites obligacions o per tal de protegir
1'interés general esmentat.
2. Per a I'execució de les mesures previstes a rapartat ano
terior, el Govern podra donar ínstruccions a totes les autoritats
de les Comunitats Autonomes. .
Article 156.
1. les Comunitats Autbnomes gaudlran d'autonomia financera
per a acomplir i exercir les seves competencies d'acord
amb els principis de coordlnació 8mb la Hisenda estatal 1 de
solidaritat entre tots els espanyols.
2. les Comunitats Autonomes podran actuar com a delegats
o col.laboradors de rEstat en la tasca de recaptació, gestió i
liquldació deis recursos tributaris d'a9.,uest, d'acord amb les
lIels i els Estatuts. .
Article 157.
1. Els recursos de les Comunitats Autónomes seran constituYts
per:
al Impostos cedits totalment o parcialment per I'Estat;
recarrecs sobre impostos estatals j altres participacions en els
ingressos de rEstat.
b) Els seus proplS impostos, texes i contrlbucions especials.
c) Transferimcles d'un fons de compensació interterritorial
i altres assignacions a carrec deis Pressuposts Generals de
I'Estat. .
d) Rendjments procedents del seu patrimoni i ingressos
de drets privat.
e) El producte de les operacíons de credlt.
2. les Comunitats Autimomes no podran adoptar en cap
cas mesures tributaries sobre béns situats fora del seu t.erritori

B. O. del E.-Núm. 311.2 29 diciembre 1978 2935!;!
o Que constituesquin un obstacle per a la Iliure circulació de
mercaderías o de serveis.
3. l 'exerclci de tes cOfTlpetimcles financeres enumerades
en I'anterior apartat 1,les normas per a r6soldre als conflictes
que poguessin sorgir '¡ les possibles formes de .col.Jaboració
financera entre les ComUllituts Autbnomes i rEstat podran ser
regulades per mitja d'una Ilel organica. .
Ar'tide 158.
1. En els Pressuposts Generals de ¡'Estat es podra establir
una assjgnaciO a les Cém,unitats Autónomes en- funció del volum
deis serveis i de les activitats- astatals que hagin assumit 1 de
la garantia d'un nivel! mínim en la prestació deis serveis. públics
fonamentals en tot el terrltari espanyol.
2. Per tal de corregir desequilibris economics interterritorials
i fer efectiu el princlpl de solidarltat es constituira un Fans de
Compensaci6 destinat a despeses d'inversi6, els recursos del
qual seran distribui'ts per les Corts Generals entre les Comuni·
tats Autonomes i les provincies, en el seu caso
Article 159.
TITOL IX
Del Tribunal Constitucional
1. El Tribunal Constitucional es campan de 12 membres
nomenats pel Rei, deis quals, quatre a proposlci6 del Congrés,
per majoria de les tres cinquenes parts deis seus membres,
quatre a proposició del Senat, amb ide.ntica majoria, dos a pro·
posició del Govern, i dos a proposició del Consel! General del
Poder judicial.
2. Els membres del Tribunal Constitucional hauran de ser
nomenats entre Magistrats iFiscals, Professafs d'Universitat.
funcionaris públics I advocats, tots ells juristes de competencia
reconeguda amb mes de qulnze anys d'exerclci professlonal.
3. El període de designació deis membres del Tribunal Constitucional
tendra una durada de nou. anys i es renovaran per
.terl;OS cada tres anys.
4. la condici6 de I membre del Tribunal Constitucional és
incompatible: amb qualsevol mandat represent~tlu; amb als
carrecs politics o admlnistratius: amb I'exerclcl de funcions directives
en un partit politic o en un sindicar o d'un carrec al
seu servei; amb l'exercici de les carreres Judicial i fiscal; i
amb qualsevol activitat professional o mercantil.
Altrament, els membres del Tribunal Constitucional tendran
les incompatibilitats propies deis membres del poder judicial.
5. Els membres del Tribunal Constitucional seran independents
i inamovibles en I'exercici del seu mandato
Article 160.
El president del Tribunal Constitucional sera nomenat entre
els membres d'aquest. pel Rei, a proposició del mateix Tribunal
en pie l per s un període de tres snys.
Article 161.
1. El Tribunal Constitucional té jurisdiccló en tot el territori
espanyol í és competent per a coneixer:
a) Del recurs d'inconstitucionalitat contra lIeis i di!;iposicions
normatives amb forc;a de lIel. La declaraci6 d'lnconstitucionalitat
d'una norma amb rang de IIei, Interpretada per la jurlsprud~ncia
afectarii aquesta, pero la sentencia o sentencies que n'hagin
recaigut no perdran el valor de cosa jutjada.
b) Del recurs d'emparament per violaci6 deIs dre.ts i de les
llibertats contenguts en I'article 53.2 d'aquesta Constitució, en
els casos i formes que la tlel establesqui.
e) Deis conflictes de competencia entre I'Estat ¡les Comunitats
Autbnomes o de's de tes Comunltats Autonomes entre
elles.
d) De les altres materies que II atribuesquin la Constitucló
o les Ileis organiques.
2. El Govern podra impugnar davant el Tribunal ConstitlJ-­
cional les dlsposicions i resolucions adoptades pels organs de
les Comunitats Autonomes, la impugnació provocara la suspen·
sió de la dfsposició o de la resolucló recorreguda, pero el Tribunal.
en el seu caso haurtl de ratificar-la o alc;ar-Ia en un termini
no superior als cinc mesas.
Article 162.
1. Tenen legitimitat:
al Per a interposar el recurs d'inconstitucionalitat, el President
del Govern, el Defensor del Poble, cinquanta Dlputats,
cinquanta Scnadors, els organs col.leglats executius de les
Comunitats Autbnomes i, en el seu cas, les sevas Assemblees;
b) Pe ra interposar el recurs d'emparament~ tata persona
natural o jurídica que ínvoqui 'Un interés legitim, a més del Defensor
del Pob!e ¡ del Ministerifiscal.
2. En els altres casos la lIei organica determinara les persones
i els organs legitimats..
Article 163.
Quan en algun procés, un orfJan judicial consideri que una
norma amb rang de lIei, aplicable al cas, dé la valldesa de la
qual depengui el veredicte, pugui ser contraria a la Constitució,
plantejara la qüestió davant el Tribunal Constitucional en els
casos, en la forma i ambs els efectes que la lIei establesqui,
que ~n cap cas seran suspensius.
Articfe 164.
1. Les sentencies del Tribunal Constitucional es publicaran
en el butlletí oficial de I'Esta~ amb els vots particulars, si n'hi
hagués. Tenen el valor de cosa jutjada a partir de I'endema
d'haver estat publicades I no hl ha cap recurs en contra, Aquelles
que decfarin la inconstftucionalitat d'una lIei o d'una norma amb
forc;:a de !Iei i tates aquelles Que no es limitin a I'estimació subjectlva
d'un dret, tenen plens efectes davant tothom.
w
2. lIevat que en el veredicte es disposl una éltra cosa, sub
sistira la vigencia de -la Ilei en la part no afectada per la inconstitucionalitat.
Article .165.
Una lIei organica regulara el funcionament del Tribunal Cons·
titucional, I'estatut deIs seus niembres, el procediment davant
aquel! i les condicions per a I'exercici de les accions.
TITOL X
De la reforma constitucional
Ar!icle 166.
la iniciativa de reforma constitucional s'exercira en la fo~ma
prevista en els apartats 1 i 2 de I'article 87.
Article -167.
1. Els projectes de reforma constitucional hauran de ser
aprovats per una majaria de les tres cinquenes parts de cada
una de les Cambres. Si no hl hagués acord entre tates dúes,
s'intentara obtenlr-Io mitjan~ant la creacl6 d'una Comissió de
composlció paritaria de Diputats I Senadors que presentara un
text que sera votat pel Congrés i pel Senat.
. 2. En cas de no acónseguir-se l'aprovaci6 mitjanc;:ant el
procediment de- .I'apartat_ anterior, 1 sempre que el text hagués
obtingut el vot favorable de la majorla absoluta del Senat, el
Congrés, per majoria de lés dues terceres parts, podra aprovar
la reforma
3.. Un~ vegada hagl estat aprovada la reforma per les Corta
Generals, sera sotmesa a referendum per tal de ser· ratificada,
sempre que ha demani una decima part deis membres de qualsevol
de les Cambres, .dlns I'espai deis quin;ze dles següents
al de I'aprovació.
Artícle 168.
1. Si es proposava la revisió total de la Constitució b una
de parcial que afectas el titol Preliminar, el Capital Segon, Seeció
l.' del Titol l. o el Titol 11, e. procedlra a ('aprovacló del prl".
cipi per majoría deis dos terc;:os de cada Cambra, I a la dissolu·
ció immedíata de les Corts.
2. les Cambres elegides hauran de ratificar la declsi6 I
prócedir a I'estudi del nou text constitucional, que haura de ser'
'provat per majorla deis dos terc;os de les dues Cambrea.
3. Un cap aprovada la reforma per les Corts Generals, sera
sotmesa a referendum per a la seva ratificació.
ArUcle 169.
No podre Iniciar-se la reforma constitucional en temps de
guerra o de' vigencia d'algun deis astats previstos en I'artlele
116.
Primera.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
la Constitució empara 1 respecta els drets historics deIs
territoris forals.

29360 29 diciembre 1978 . B. O, del E.~Núm. 311.2
L'actualltzacl6 ganeral del dllreglm forales dure a terma,
en el seu eas dlns el mare de la Constltuel6 I deis Estatuts
d'Autonomla.· "
Segona.
La declaraci6 de majarla d'adat que conté I'artlple 12 d'aquesta
Constltucl6 no perjudica les sltuaclons emparades pels drets
forals en .1'8mblt del dret prlvat.
Tercera.
La modlfleacl6 del roglm eeonbmle I fiscal de J'arxipélag
canarl requerira un Informe prevl de la Comunitat Autonoma
o, en el seu cas, de \'(ngan provisional autonemlc.
Quarta.
En les Comunltats Autonomes on residesqui més d'una Au·
dlanela Territorial, als Estatuts d'Autonomla respectius podran
mantenlr les que ja hl eFen I distribuir les competencias entre
elles. sempre de conformltat 8mb el que preveu la lIel·organlca
del poder Judicial 1 mantenlnt-ne la unltat I la Independencia.
D1SPOSlCIONS TRANSITORIES
Primera.
En els terrltorls dotats d'un regim provisional d'autonomla,
els seus organs cof.leglats superiors, par mltja d'un acord adoptat
per la majorla absoluta deis seus membres. podran substituir
la Iniciativa que I'apartat 2 de rertlele 143 atrlbuelx a
les Diputaclons Provincials o als organs Interinsulars corresponent$.
-
Segona.
Els terrltorls que en el passat -haguessin plebiscitat. afirmativament
projectes d'Estatut d'Autonomla J eh el moment de
promulgar-se aquesta Constltucl6 comptln amb rbglms provlsionals
d'autonomia. podran procedlr Immediatament en la forma
prevista per I'apartat 2 de I'artlcla 148, sempre que ha acordin
així, pJtr majorla absoluta, ela argans preautonomics col.leglats
superiora, els quals hauran de comunicarho al Govern, El projecte
d'Estatut sera elaborat d'acord 8mb allo que estableix
I'artlcle 151, número 2, 8 convocatoria de !'argan cof.leglat
preautonomic.
Tercera,
La Iniciativa del procés autonomlc per part de les Corpora­
CI(P8 locals o deIs seUa membres, previste per I'apartat 2 de
I'article 143, a'entén que és diferida, smb ·tots els seU8 efectes,
fins 8 la celebracl6 de les prlmeres elecclons locals sota la
vigencia de la Constitucl6,
Quarta.
1. En el cás de Navarra, I a efectes de la seva lncorporacló
al ConseJl General .Basc o al revim autonOmíc basc que el subs-.
tltuesqul, en Iioe del que establelx I'artlele 143 de ie Constllu·
cl6, la Iniciativa correspon a I'argan Fóral competent, el qual
adoptara la seva declsl6 per maJorla deis membresque la com· ­
ponen. Per tal que la dlta Iniciativa sigui vAlida, caldrll, ,a mbs,
qUd la declsló de I'órgsn Foral competent sigui ratificada per
un teferendum convocat expressament a aquest efecte, I aprOo
vat per majorla deis vots vallds emesos.. .
2, SI ~Ia Iniciativa no reelxfs, nornés es podra tornar a produlr
en un altre perrode de mandat de I'organ Foral competent,
1 en qualsevol cas; quan .hagl transcorregut el termlnl mfnlm
que estableIx I'artlele 143. ,
Cinquena.
les clutats de Ceuta l Melilla podran .constituIr-se en Comunltat8
Autocomes en el cas que ha decldesquln a~xi els seus
respectlus AJuntaments, per mltja d'un acord adoptat per 1"
maJorla .absoluta deis seus membres I queho sutorltzln les
Corts Generals, mltJancant una lIel organlca, en els termes
prevlsts per I'artlcle 144,
Slseoa.
SI ea tremelen a la Comlssl6 de Constltuel6 dal Congrés
diversos proJectes d~Est8tut, seran dlctamlnats per l'ordre en
que hl haguessln entrat. I el termln! de dos mesas a qul! es
referelx I'artlcle 151 comencarll a comptar des que la Comlssló
acebl l'eatud1 del ~~jecte o projectes' de qu~ successlvament
.hagl conegut.
Setena,
,Els organismes provisionals autonomics es consideraran dissolts
en .els casos següents:
a) Una vegada hagin estat constitui'ts e/s argans que estalJlesquin
els estatuts d'autonomia aprovats de conformeitat
amb aquesta Constitució,
b) En cas que la iniciativa del procés autonamic no arribés "­
a reeixir per tal com no complís els requisits prevists a I'article
143.
e) SI I'organisme no hagués exercit el dret que Ii reconeix
la dlsposició transitoria primera dins el termini de 3 anys.
Vuitena.
1, Després de l'entrad3 en, vigor de la present Constitució
les Cambres que I'han aprovad.¡ assumiran les funcions i les
competencles que s'hi assenyalen respectivament per al Congres
I per al Senat, sense que en cap cBS el seu mandat s'es·
tengul més enila dal 15 de juny de 1981.
2. A efecte del que E>stableJx I'article 99, la promulgaci6
de la Constltuci6 es considera com un cas constitucional en
el qual és proeedent d·apllcar·lo. A aquest efecte. a partir de la
dlta promulgaci6 slobrirá un perfode de trenta dies per al'aplicacl6
del que disposa el dit article. Durant aquest períoda,
I'actual Pres.ident del Govern, que assumira les funcrons 1 les
competencles que la Constituci6 establelx per a aquest carrec,
podre optar per usar de la facultat que Ii reconeix I'article 115
o bé donar pas, amb la seva dlmissi6,' a l'epllcac16 del que
establelx I'article 99; en aGuest darre,. cas restara en la sltuacl6
prevista en"\.l'spartat 2 de I'article 101.
3. En cas de dlssoluci6, d'acord amb el que preveu !'arti·
cla 115 I 51 no s'hagués produ"it legalment allo 'que preveuen
els articles 68 I 69, caldra aplicar a les eleccions les ·normes
vigents anteriorment, amb les úniques excepcions que en allo
que fa referencia a inellgibilitats I Incómpatibilitats s'aplicara
dlrectament all6 que preveu l'incís segon de la lIetra b) de
"apartat 1 de I'article 70 de la Constltució i el que aquesta
mateixa disposa respecte a I'edad de votar i el que estableix
rartlele 69.3.
Novena:
Als tres anys d'haver estat elegits per primera vagada els
membres del Tribunal Constitucional es designara per sorteig
un grup de quatre membres de la mateixa procedencia electiva
que hagln de cessar i ser renovats. A aquest únlc efecte,
es consideraran agrupats com membres de la mateixa procede.ncla
els dos designats a proposlci6 del Govert I els díftl
que procedeixen de la formulada pel Consel! General del poder
judicial. Desp'rés d'un segon perlode d& tres anys es renovara
pel matelx procediment un deis dos grups no afectats pel
sortelg anterior. Des d'aquelJ moment la renovaci6 s'ajustarll
al que estableix el número 3 de I'article 159.
DISPOSICIÚ DEROGATORIA
1. Resta derogada la L1el 1/1977, del 4 de gener per a la
Reforma Política, 1, en la mesura que no fossln ja derogades
per aquesta Hel, la de Principios Fundamentales del Movimiento
del 17 de malg de 1958. el Fuaro de los Españoles dal 17 de
juliol de 10945. el Fuaro del Trabajo del 9 de mare da 1938, la
ley Constitutiva de las Cortes del 17 de Juliol de 1942. la Ley
de Sueesi6n en la Jefatura dal Estado del 26 de jullol da 1947,
modlficades tates per la lIei organlca de I'Estat del 10 de gener
da 1967 I de la matelxa manera aquesta darrera I la del Rafe·
rendum Nacional del 22 d'octubre de 1945.
2. En la mesura que' poguessin conservar alguna vigencia,
es considera derogada definitivamente la Llel del 25 d'octubre
de 1839 en allo que pogués afectar les provfncies d'Alaba,
Oulpúscoa i Biscala.
De la matelxa forma es considera derogada definitivament
la Uel der 21 'de jullol de 1876.
DISPOSICIÚ FINAL
Aquesta Constitució entrara en -vigor el mateix dia que en
siguI publlcat el text oficial al Butlletí Oficial de rEstat, Sera
publicada també en ~es altres lIengües d'Espanya.
IMPRENTA NACIONAL DEL BOLETlN OFICIAL DEL ESTADO

=
Año CCCXVIII Viernes 29 de diciembre ne 1978 Núm. 311.3
CONSTITUCIÓ
=
ESPANYOLA
APROVADA PER LES CORTS EL 31 D'OCTUBRE DE 1978
RATIFICADA PEL POBLE ESPANYOL EN REFERÉNDUM
DE 6 DE DESEMBRE DE 1978
. SANCIONADA PER S. M. EX; REI DAVANT LES CORTS
EL 27 DE DESEMBRE DE 1978

,
,
C.ONSTITUCIO
ESPANYOLA
PREAMBUL
la- Nació espaoyola, amb el desig d'establir la justicia, la
IIibertat I la seguretat i de promoure el bé de tOt5 els quJ la
integren, en ús de la saya sohlranla, proclama' la voluntat de:
GarantIr la convlv~ncia democratice dlns la Constituci6 ¡les
llels de conforrnitat amb un ordre economic l,.soclal Just.
Consolidar un Estat de Oret que asseguri I'imperi de la lIe!
com a expressió de la voluntat popular. .
Proteglr tOt5 els espanyols i els pobles d'Espanya en I'exercici
deis drets humans, les savas .. cultures i tra~lcions. lIengUes I
instltuclons.
Promoure el progrés de la cultura j de feconomia per tal
d'assegurar a tothom una queUtet de vida digna.
Establlr una Bacietat democratice avanc;ada, i
Col.labcrar a I'enfortiment d'unes relaclons pacifiques i de
cooperacló eflcac entre tots els pobles- de la Terra.
En conseqüEmcia, les Gorts aproven i el poble espanyol ratifica
la següent.
Articte 1.
CONSTlTUCIÓ
T1TOL PRELIMINAR
1. Espanya es constitueix en un Estat social i democratlc
de Oret, que propugna com a valors superlors del seu ordena·
ment jurldic la !Iibertat, la justicia, la Igualtat I el pluralisme
polrtic.
2. la sobiranla nacional residelx en el poble espanyol, del
qual emanen els poders de I'Estat.
3. la forma política de 1·'Estat espanyol és la Monarquia
parlamentaria.
Articte 2.
la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la
nació espanyola, patria comuna i indivisible de tots als es·
panyols, l reconeix i garantelx el dret a I'autonomla de les
nacionalitats i de les regions que la Integren i la so¡¡'daritat
entre tates elles.
Article 3.
1. El castella és la lIengua espanyola oficial de rEstat. Tots
els espanyols tenen el deure de coneixer-Ia i el dret d'usar-Ia.
2. les al tres lIengUes espanyoles seran també oflclals en
les respective&. Gomunitats Autbnomes d'acord amb els seus
Estatuts.
3. la riquesa de les dlferents modalitats lingüistiques d'Espanya
és un patrlmanl cultural que sera abjecte d'especial
respecte ¡ protecció.
Article 4.
1. la bandera· d'Espanya és formada per tres· franges ha·
ritzontals, vermella, groga I vermella: la groga és de doble
amplada que la de cadascuna de les vermelles.
2. Els Estatuts podran recontlxer banderes i ensenyes· prOpies
de les Gomunltats Auto.nomas. Aquestes s'utilitzaran juntament
amb la bandera d'Espanya enels edlficis públics i en
els actes aficlals.
'
Article 5.
La capital de I'Estat és la vila de Madrid.
Article 6.
Els partits politics expressen el pluralisme polític, concorreo
a la formació I a la manlfestació de la voluntat popular I s6n
instrument fonamental per a la participació polltica. Podre" ser
creats i exerciran la seva actlvitat lIiurement dins el respecte
a la Constitució i a la lIei. l'estructura interna i el funcionament
hauran de ser democratics.
Articte 7...
Els slndicats de treballadors i les aSSOClaClans empresarials
contrlbueixen a la defensa I a la promoció deis interessos economlcs
i socials que els s6n prop1s. Podran ser creats') exer·
clran la seva actlvitat lIIurament dins el respecte a la Canst1tuci6
i a la lIei. l'estructura interna ¡ el funcionament hauran
de ser democratics.
Article 8.
1. les Forces Armades, constituIdes per I'Exercit de Terra,
I'Armada i l'Exercit de l'Alre, tenen com a missi6 garantir la
sobirania i la Independencia d'Espanya, defensar-ne la integritat
territorial I I'ordename"t constitucional.
2. Una lIei orgánica regulara les bases de I'organització
militar de conformitat amb els prlnclpis de la present Canso
titució.
Artlcle 9.
1. Els ciutadans i els poders públics resten subjectes a la
Constitucló i a la resta de I'ordenament juridic.
2. Correspon als poders públlcs de promaure les condicions
per tal que la IIibertat i la Igualtat de I'i"dividu ¡deIs grups
en els quals s'integra siguin reals i efectives: remaure· els
obstacles que n'impedelxin o en dificultln la plenitud i facilitar
la particlpacló de tats els clutadans en la vida política, economica,
cultural i social.
3. la Gonstltucl6 garanteix el princlpi de legalitat, la jerarquia
normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat
de les disposlcions sancionadores no favorables o restrlctives
de drets indryiduals, la seguretat jl,lridica. la responsabilitat i
la interdicci6 de I'arbitrarletat deis poders públics.
Artlde 10.
TITOL I
Deis drets I deis deures fonamentals.
1. la dignitat de la persona, els drets inviolables que li
s6n Inherents, el lIiure desenvolupament de la personalitat, el
respecte a la lIel I als drets deis altres .són fonament de I'ordre
polftic I de la pau social.
2.. les normes relativas als drets fonamentals i a les llibertats
que ·Ia Constitució reconegui s'interpretaran de conformitat
am·b la Declaraci6 Universal de Drets Humans i els Tractats i
els Acords lnternacionals sobre aquestes materies ratificats per
Espanya.
-Article 11.
CAPlTOL PRIMER
DeIs espanyols ¡deIs estrallgers
1. la nacianalitat espanyola s'adQUireix, es conserva es
perd d'acord amb el que la L1ei establelx.

B. O. del E.-Núm. 311.3 29 diciembre 1978 29363
2. Cap espanyol d'origen no podre ser privat de la seva
naclonalltat.
3. L'Estat podra concertar tractats de doble nacionalitat
amb els pai'sos lheroamericans o amb aquells que hagin tlngut
o tinguin una vinculació. particular 8mb Espanya. En aquests
paisos. encara que no reconeguin als seus ciutadans un dret
recíproc, als espanyols podrao naturalizar-s'hi sensa perdre la
nacionalitat d'origen.
Article 12.
"Els espanyols són majors d'edat als 18 aoYs.
Article 13.
1. Els estr'angers gaudiran a Espanya de les Ilibertats pú~
bUques que garanteix el Titol presant el) els termes que estableixin
els tractats i la lIei. .
2. Només els espanyols seran titulars deis drets reconEr
gUt5 en I'article 23, lIevat d'allo que, amb crit~ris de reciprocitat,
pugui establir-se per tractat o par lIeí per al dret de
sufragi .actiu en les aleccions municipals.
3. L'extradició nornés es. concedira en compliment d'un
tractat o de la· lIel, d'acord amb el principi de~ reciprocitat.
Resten exclosos de I'extradició els delictes polítics. No seran
considerats com a tals els actes de terrorlsme.
4. La' Ilei establira la forma en que els ciutadans d'altres
paTsos i els apatrides -podran gaudir del dret d'asil a Espanya.
Article 14.
CAPlTOl SEGON
Drets i lIibertats
Els espanyols són iguals ·davant la lIei~ sense que pugul
prevaler cap discriminació per raó de naixenc;:a, ra

::'9364 29 diciembre 1978· B. O. del E.-Núm. 31 U
Indegudes I amb tatas les garantlas. a utllltzar als mlt]ans probatorls
pertlnents per la defensa prbpta. 8 no declarar contra si
matelx, 8 no confessar-se culpable 1,8 la presumpcló d'lnnocer.cla.
La l1el regularla els casos en els quals, p~r raó de parentlu
() de sacret professlonal, no s'estara obligat a declarar respecte
de fets presumptament delictlus.
Article 25.
1. Nlngú pot ser candemnst o sancionat per acclons o omissions
que en el moment de .produlr-se no constitueixin delicte,
falta o Infraccl6 administrativa. 5e90n5 la legislacló viga"t en
aquel!, momento
2. .Les penes privativas de llibertat I les mesures de saguretat
restaran orientades vers la reeducació i la relnsercló social
i no podren consistir en treballs fart;:ats. El candemnat que esti·
gués complint pena de presó gaudlra del drets fonamentals
d'aquest ,Capítol, lIevat d'aquells que es trobln limltats expressa·
ment pel contingut del vere"dicte condemnatori, pel sentlt de la
pena o per la lIel penitenciaria. En qualsevol cas, tindra dret a
un treball remunerat, als beneficia correspenents de la Seguretat
Social, I a I'accés a la cultura i al desenvolupament' Integral de
la personalltat. . . .
3. L'Admlnlstraclo civil no podre imposar sancians que di·
rectament o subsidiariament impliquin privacló de IIibertat.
Artlcla 26.
Es prohibeixen els Triburals d'Honor en I'ambit de·I'Adminis·
tracló civil t de les arganitzaclons professionals.
. Artlcle 27.
1. Tothom té dret a I'educació: Es reconeix la IIibertat d'en·
senyament. . .
2. L'educa,cló tindra com obJecte el. pie desenvolupament de
la personalltat humana en el respecte als prlnclpls democratlcs
de .convlvlmcla I als drets i a les -lIibertats fonamentals.
3. Els, poders públics garantelxen el dret que asslstelx els
pares per tal que els filia rebin la formacló religiosa I moral que
vagl d'acord amb les seves convlcclons.
4. L'ensenyament basic és obligatori I gratult.
5. Els poders públics garanteixen el dret de -tothom a I'educacló,~mltjant;:ant
una programacl6 general de I'enseny~ment, ~b
la partlclpació col.lectiva de tots els sectors afectats I la creacl6
de centresdocents.
6. Es reconeix a las persones físlquee I jurídiques la !libertat
de creacl6 de centres docents, dins el respecte als principis
c(¡nstltuclonals.
t~ Els professors" els pares 1, e.... el seu cas, els alumnes
Intervlndran en el control I en la gestió de totsels centres sos·
tlnguts per l'Adminlstracl6 amb fans públics, en la forma que la
lIel astablelxl.
8. Els poders públlcs Inspeccionaran I homologaran el slste·
ma educatiu per tal de garantir e-I compllment de les lIeis.
9. Els poders 'públics ajudaran aquells centres docents que
reuneIxln els requislts que la lIei estableixi.
10. Es reconeix I'autonomia de les universitats, en la forma
que la lIe! estableixi.
Artlcla 28.
,
1. Tothom té dret a sindicar-se l1iurement. la lIei podra limitar
o suspendre I'exerclcl d'aquest dret a les Forces o als
Instltuts armats o als altres cossos, sotmesos a disciplina mili·
tar, I regulara les peculiaritats que I'exercicl d'aquests presanti
als funcionarls públics. La IIlbertat sindical compren el dret a
fundar slndlcats I a aflliar·s·h! a eleccló. I el dret dais slndlcats
8 formar confederaclons I a fundar arganitzaclons slndi'cals Inter·
neclonals o a aflllar·s'hi. Ningú podra ser obllgat a afiliar-se a
un slndlcat.
2. Es reconelx als treballadors eldret a la vaga per a la
defensa deis seusinteressos. La lIei que reguri I'exerclcl d'aquest
dret establlra les garanties que calgutn per tal d'assegurar el
mantenlment deis serveis essencials a la eamunltat.
Article 29.
1, Tots els espanyols tlndran el dret de petlci6 Individual I
col.leetlva, per escrlt, en la forma 18mb els afectes que determini
la lIel. ,
2. Els membres de les Forces o Instituclons armades o deis
cossos sotmesos a disciplina _m.atar podran exerclr aquest dret
només Indivldualment I d'scord 8mb 8110 que disposa la seva
leglslacl,; espaclflca.
• Artlcle 30.
SECCIÓ 2.'
Deis drets ¡deIs deures deis ciutadans
1. Els espanyols tenenel dret I el deure de defensar Es·
panya.
2. La lIel fixara les obligacions militars deIs espai"IYols I
regulara, amb les garanties que calguin, I'objecció de consclen·
cia i les altres causes d'exempció del serlei militar obligatori;
pc.ara Imposar, en el seu cas, una prestaci6 social substitutoria.
3..Podra establir·se un servei civil per al compliment de
fin ~ d'interes general.
4. Mitjant;:ant una lIei podran regular-se els deur~s deis ciu·
tadans en els casos de risc greu, catastrofe a ,calamitat ~ublica.
Atticle 31.
1. Tothom contribuira al sosteniment de les despeses públiques
d'acord amb la seva capacitat economica mitjant;:ant IIn
sistema trlbutari just Inspirat en aels princlpis d'igualtat 1 progressivitat
que, en cap cas, tlndra abast confiscatorL
2. La despesa pública realitzara una assignaci6 equitativa
deis recursos públics I la programació i I'execucló respondran
als criteris d'eficiencia I economla.
Article 32.
1. L'bome i la dona tenen dret a contreure matrimoni amb
plena igualtat jurídica.
2. La lIel regulara les formes de. matrlmoní, I'edat I la ca·
pacitat per 8 cantreure'I, els drets i els deures deis conjuges,
les causes de separació i dlssolucl6 i els seu s efectes.
Article 33.
1. Es reconeix el dret a la propietat privada i a I'herencia.
2. La funci6 soclel d'aquests drets en delimitara- el contin·
gut, d'acord amb le.) lIeis.
3. Nlngú podra ser privat deis seus béns ni dets seus drets
slnó per causa justificada d'utllitat pública I d'interes social, mito
jant;:ant la carresponent Indemnitzacl6 i de conformitat amb allo
-que les lIeis disposin.
Article 34.
1. Es reconeix el dret de fundaci6 per a finalitats d'interes
general, d'acord amb la lIei.
2. Regira també per a les fundacions el que es disposa en
e;s apartats -2 i 4 de I'artlcle 22.
Article 35.
1. Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret
al trebal!, 8 la lliure eleecié de professió o oflcl, a la promocló
a través, del trebal! I a una remuneracl6 suficient per tal de
satisfer les saves necessltats I les de la seva familia sense .que
en cap cas'es pugul fer dlscrlminacló per raó de sexe.
2. La lIei regulara un estatut deis treballadors.
Artlcle 36.
La lIel r(gulara les peculiaritats proples de! réglm jurídic deis
Col.legis Professionab 1 I'exerclcl de les professions tttulades.
L'estructura Interna i el funcionament deis Col.legis hauran de
ser democrati.cs.
Article 37.
1. La lIel garantlra el dret 8 la negociació colJectiva del
trebal! entre els representants deis trabal/adors I els empresarls,
1 la fort;:a vinculant deis convenrs.
.2. Es reconelx el dret deis -treballadors I deis empresaris a
adoptar· mesures de conflicte col.fectlu. la ·llel que reguli I'exerelc,
d'aquest dret, sens perJudlcl de les IImitaclons que pugul
establir, Incloura les garantles que calguln per tal d'assegurar
el funcionament del servels essenclals a la comunltat.
Article 38.
Es reeonelx la IIibertat d'empresa dlris el mare de "economia
de mercal. Els poders públics en garanteixen I'exercicl e iI protegelxen;
protegelxen també la defensa de la productivltat d'acord
amb les exlglmcles de I'economla general 1, en el seu eas, de la
planlflcacló.

B. O. del E.-Núm. 311.3 29 diciembre 1978 29365
CAPITOl TERCER
DeIs principis raet!?,s de la política social i economica
Artiele 39.
1. Els poders públics asseguren la protecció social, econlr
mica y jurídica de la família...
_
2. Els poders públics asseguren també la protecció integral
deis fiJIs, Iguals clavant la lIe! amb independencia de la [iliaeló,
I de les mares, sigui quin sigui el seu estat civil. la lIel tara
possible la investlgació de la paternitat.
3. Els pares han de prestar assistencia completa als filfs
tir:guts dios o fora del matrimonl. durant la minoría' d'edat i en
els altres casos en que fa lIeí els hl obllgui.
4. Els ¡nfants guadiran de la protecció prevista en els acords
internacionals que vetllen pels seus drets.
Artiele 40. ,
1. Els pod.ers públics promouran les condicions favorables
per al progrés social j economic 1 p$r' a una distrlbució de la
renda regional i personal més equitativa, dins el mare d'una polí·
tica d'estabilitat economica. De manera especial realitzaran una
política orientada cap á la plena' ocupació.
2. Els poders públics fomentaran també una politica que
garanteixi la formacíó i la readaptacló professionals; vetUaran
per la seguretat i la higiene en el treban 1 garantiran el descans
neeessari, mitjanliant la limitacló. de la jornada laboral, les' va·
cances peribdiques retribuides i la promoci~ de centres adequats.
Article 41.
Els poders públics mantindrar. un regim· públic de Seguretat
Social per a tots els ciutadans, que garanteixi I'assisténcia i les
prestacions socials suficients en les situacions de necessitat,
especialment en cas de falta de feina. L'assistencla i les presta­
.cions . complementaries , seran lliures. .
Artic!e 42.
L'Estat vetllara especialment per la salvaguarda deis drets
economics i socials deis trebaUadors espanyols a I'estranger I
orientara la seva política' a repatriar-los J reintegrar-los a la
sbeietat.
Article 43.
1. Es 'reconeix el dret a la protecció de la salut.
2. Correspon als poders públics organitzar i tutelar la salut
pública a través de mesures preventives i a través de les presta·
dons 1 deis serveis necessaris. La llel establira els drets I els'
deures de tothom en aquest punto .
3. Els poders públics fomentaran l'educaci6 sanitaria, l'edu·
cació fisica i l'esport. Facilitaran també la utilizació adequada
cel lleure.
Article 44
1. Els poders públics promouran i tutelaran l'accés a la cul· .
tura, a la qual tóthom té dret.
2. Els podars públics promouran :~l ciencia I la investigació
cientifica 1 tecnica en beneficl de !'interés general.
Article 45.
1. Tothom té dret a disposar d'un medi ambient adequat per
al desenvolupament de la persona, 1 el deure de conservar-lo.
2. Els poders públics vetUaran per la utilizació racional de
tots els recursos naturals, a fi de protegir 1 millorar la qualitat
de la vida i defensar i restaurar el medl ambient, amb el suport
de la indispensable solidaritat col.lectlva.
3. la lIei fixsra sancions penals o, en el seu cas, adminis·
tratives pers als qul violln el que es disposa en l'apartat anterior
i establira l'obligació d'aquests de reparar el dany causat.
Article 46.
Els poders públics garantiran la conservació 1 promouran
I'enriquiment del patrimoni historic, cultural i artistic deis pobles
d'Espanya i deis béns que l"integren, sigui quin sigui el regim
jurídlc i la titularitat. La lIei penal.sancionara els atemptats
contra aquest patrimoni.
Article 47.
. Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne I adequat.
Els poder públics promouran les condiclons necessaries
i establiran les normes pertlnents per tal de fer efectlu Bquest
dret, i regularen la utilltzaeló de sOl d'aeord emb I'Interh ge·
neral per tal d·impedlr I'espeeulaeló,
La comunitat partieiparll en les plusvalues qÍJe generl I'aceió
urbaní~tica de les entitats públiques.
Artiele48,
Els poders públics prOmouran lescondlclons per a la partl·
cipacló Uiure i eficali de la Joventut en· el desenvolupament
polític, social, economJc I cultural.
'Article 49.
Els poders públics dúran a terme una política de previsló,"
tractament, rehabilitació i lntegracló deis dlsminuits físies, sensorials
i psiqulcs, als quals es prestaril: I'atenció especialitzada
que requereixen, I els empararan especialment en la consecucló
deis drets que aquest Titol atorga a tots els clutadans.
Artlcle so.
Els poders públics garantiran la ,suflcléncia economlca als
ciutadans durant la tercera edat. mltjaru;ant pensions adequades
i actualitzades peribdi,cament. Amb independencia de les obllgacions
famillars, en promouran el benastar mi~Jant;ant un sistema
de serveis socials .que atendran. el$ problemas específica de
salut, habitatge, cultura I lIeure.
Artiele 51.
1. Els poders públics garantiran la defensa deis consumldors
¡deis usuaris; I en proteglran amb procedlments eflc8t¡Os la
seguretat, la salut i els legítims Interessos.
2, Els poders públics promouran le /nfotmee/ó I ('educacló
deis consumldors I ·dels usuaris, en fomentaran les organJtzacjons
I les escoltaran en les qüestions 'que puguin afectar-los,
en la forma que la lIel estableixl.
3. Dins el marc del qu J disposen els apartats anteriors, la
lIei regulara el comer~ Interior I el regim d'autoritzacló de Pr:

29366 29 diciembre 1978 B. O. del K-Núm. 311.3
la declafació de I'estat d'excepcló o de setge en els tt-;rmes que
preveu la Constltucló. Resta exceptuat d'aquesta suspensló
I'apartat 3 de I'artlcle 17 en el cas de declaració de I'estat d'excepeló.
. .
2. Una lIe! orgimica podra determinar la forma i els casos
en que. de forma Individual i 8mb la necessaria intervencló judicial
I I'adequat control parlamentarl, els drets reconéguts en
als srticles 17.2 I 18, apartats 2 I 3, pUQuio ser suspesas per a
persones determinades, en relacló 8mb les investigaclons corresponents
a I'actuació de bandes armades o elements terroristes.
LB utilització injustificada o abusiva de les facultats recone·
gudas en la dite 1181 organice comportara responsabilitat penal
per' violacló del drets i de les IIibertats reconegudes per les
lIel8.
TfTOL 11
De la Coron'.
Artlcle 56. ...
1. El Rei és el Cap de fEstat, slmbol de la seva unitat i
perman~ncla, arbitra i modera el funcionament regular' de les
instltutlons, assumelx la més alta representació de I'Estat Espanyol
en les relacions Internacionals, especlalment amb les
naclons de la seva comunitat historica, i exerceix les funcions
Que Iiatribueixen expressament la Constitució i les lIeis.
2. El seu titol és el de .Rei d'Espanya, i podra utilitzar els
altres que corresponguin a la Corona:
3. la persona del Rei /Js inviolable i no esta subjecta a res·
ponsabilitat. Els seus aetes seran sempre subjectes de referendament
en la forma establerta en I'article 64, sense la qual no
tindran v~lidesa, Ilevat del Que dlsposa l'article 65.2.
Artlcle 57.
1. la Corona d'Espanya. és hereditaria en els sutcessors
de S. M. Joan, Caries I de Borbó, legitim hereu de la Dinastia
hlstoriea. la successió al tron seguira rordre regular de prlma~
genltura i de representacló, i sera preferida sempre la Unía anterior
a les posterlors; en la mateixa Iínia, el grau més prbxim
al més remot: en el mateix grau, I'home a la dona, I en el mateix
sexe la persona maior a la menor.
2. El Princep hereu, des del naixement o des que s'esdevingul
el f~t que origlnl I'evocació, tindra la dignitat de Princep
d'Astúries I els altres títols vinculats tradicionalment al successor
de la Corona d'Espanya.
3. Havent-se extlnguít totes les Unies cridades a d,"'! les
Corts Generals proveiran a la successló a la Corona en "'1 f,)rma
que más 'convingui als interessos d'Espanya.
4. les persones que', tenlnt dret la successió al t,"')n. contraguessln
matrlmoni contra la prohibició expresa del Rei i de
les Corts Generals, restaran excloses de la successló a la Corona
elles mateixes i els seus descendents.
5. les abdlcacions ¡les renúncies i qualsevol dubte de fet
o de dret que s'esdevingui en l'ordre de successió a la Gorona
es resoldran amb una L1ei Organica ..
Artlcle 5S.
la Reina cpnsort o el consort de la Reina no podran assumír
funclons oonstitucionals. lIevat del que es disposa per a la Re·
gencla.
•
Artlcle 59.
1. SI el Rel fas menor d'edat. el pare o la mare'del Re! i,
per manca d'aquests, el parent major. d'edat més proxim en la
successló a la Corona segons I'ordre establert en la Coñstituci6,
entrarA a éxercir ImmeCHatament la Regencia, i I'exercira durant
el lemp8 de fa mlnorla d'edal del Re!.
2. SI el Rei resultava inhabllitat per a I'exercicl de la seva
autorftat, I I~ Imposslbilitst fas reconeguda per les Corts Ge·
nerals, entrara immedlatament a exerclr la Reg~ncla el Princep
hereu de la .Corona, si era major d'edat. SI no ho era, caldra
procedlr de la "manera que preveu I'apartat anterior fins que el
Príncep hereu aconseguelxl la majorla d'edat.
3.. Si no hi haguéscap persona a qui eorrespongués la RegEmcia,
aquesta sera nomenada per les Corts Generals, I es
compondra d'una, tres, o cinc persones,
4. Per a exercir la Regencia caldra ser espanyol
d·odal.
j majar
5. la RegenCia sera
sempre en nOf!! del Re!.
exerC'ida per mandat constitucional j
Article 60.
1. Sera tutor del Rei menor la persona que el Rei dlfunt
hagi nomenat en .el seu testamento sempre que sigui major
d'edat i espanyol de naixement; si no n'hagués namenat, en
sera tutor el pare o la niare mentre restin vidus. Mancant
aquests, el "omenaran les Corts' Generals, pero "omés podran
acumular els carrees de regent i de tutor el pare, la mare o els
ascendents di rectes del Rei.
2. l'exercici de la tutela és incompatible també amb el de
qualsevol carrec o representació política.
Article 61.
1. El Rei, en ser proclamHt llavant les Corts Generals, pres·
tara el jurament d'exerclr Hdelment ~es seves funckms, guardar
i fer guardar la Constitueió i les lIeis ¡respectar els drets deis
ciutadans i de les Comunltats Autonomes.
2. El Príncep hereu. en aconsegulr la majorla d'edat, I el
Regent o els Regents en fer-se carrec de les seves funcions,
prestar~n el mateix jurament i el de fldelitat al Re!.
Articie 62.
Correspon al Aei:
a) Sancionar i promulgar les lIeis.
b) Convocar i dissoldre les Corts Generals j convocar eleccions
en els termes prevrsts a la Canstitució.
e) Convocar a referéndum en els casos prevísts a la Consti·
tució.
d) Propasar al candldat a President de Govern i, en el seu
cas, nomenar-Io, I també posar fi a les seves funcions en els
termes prevists en la Constitució.
e) Nomenar i remoure els membres del Gavern a proposició
del Presldent d'aquest.
f) Expedir els decrets acordats en el Consell de Ministres,
praveir els oficls civlls i militars i concedír honors i distincions
d'acord amb les Ileis. .
g) Ser informat deis afers d'Etat i presidir, a aquest efecte,
les sessions del Consel! de Ministres quan ho cregui oportú,a
peticio del President del Govern.
h) 'EI" comandament .suprem de les Forces Armades.
i) Exercir el dret de gracia d'acord amb la lIei, la qual no
podra autoritzar' indults generals.
Article 63.
1. - El Rel acredita els ambaixadors í altres representants díplomatics.
Els representants estrangers a Espanya són acredltats
davant ell.
2. Al Rei correspen de manifestar el consentiment de l'Estat
per a obligar-se internacionalmerit mitjam;:ant tractats. de conformitat
amb la Constitucló i amb les lIeis.
3. Al Aei carrespon, previa autorlzació de les Corts Generals,
de declarar la guerra i de fer la pau.
Article 64.
1. EJs actes del Rei serjn referendats pel President del Govern
i, en el seu cas, pels Ministres competents. la proposta
i el nomenament del President del Govern i la dissoluci6 prevista
en I'artícle 99 seran referendats pel President del Congrés.
2. Deis actes del Rei seran responsa~es les persones que
els ref.erendin.,
Articie 65.
1. El Rei percep deis Pressuposts de I'Estat una quantitat
global per al" sosteniment de la seva Familia I Casa, i la distri·
bueix liiurement:
'
2. El Rei nomena i relleva lIiurement els membres civUs I
militars de la seva Casa.
Article 66.
TfTOL 111
De1es' Corts Generals
CAPITOL PRIMER
De les Cambres
1. les Corts Generals representen el poble espanyol i són
formades pel Congrés deIs Dlputats I el Senat.
2, les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de

B. O. del E.-Núm. 311.3 29 diciembre 1978 29367
I'Estat. n'aproven· els pressuposts. controlen I'acció del Govern I
teneri les altres competencias que els atribueixi la Constjtució.
3. Les Corts Generals .ón Inviolables.
Arttele 67,
1. Ningú podre ser membre de "totes dUBS Cambres simul·
taniament. ni acumular !'acta d'una Assemblea d'una Camunitat
AutOnoma amb la de Dlputat al Congrés. .
2. Els membres de les Corts Generals no estaran II1g8t5 per
mandat Imperatlu.
3. Les reunlaos de Parlamentaris Que se celebrln sanse convocatoria
reglamentaria no vincularan les Cambres i no podran
exercir les funcfons d'aquestes ni ostentar·na els privilegis.
Article 68.
1, El Congrés es campon d'un mlnlm de 300 i un maxlm
de 400 Diputats, elegits per sufragi universal, lIiure, igual, directe
i secret en els termes que establelxi la lIei.
2. La circumscripcló electoral és la' provincia. Les poblacions
de Ceuta i Melllla .seran representades cadascuna per un Diputato
La lIei distribuira el nombre total de Diputats, assi.gnara
una representacló mfnlma Inicial a cada circumscrlpció i distribulra
els altres en proporcl6 amb la poblacló.
3. L'elecció es fara a cada clrcumscripci6 atenint a criteris
de representaci6 proporcional.
4, El Congrés és eleglt per quatre anys. El mandat deis
Diputats acaba quatre anys després de I'elecció o el dia de la
dissolució de la Cambra.
•
5. 56n electors i elegibles tots els espanyols que estiguin
en pie ús deis seus drets politlcs. La lIei reconeixera I'exercici
del dret de sufragi als espanyols que es trobln fora del territorl
d'Espanya i I'Estat els el facilitara.
6, Les eleccions tlndran 1I0c entre els treinta i els seixanta
dies després de I'acabament del mandato El Congrés electe
haura de ser convocat dins els vint-i-cinc dies següents al de la
celebració de les eleccions.
Article 69.
1. El Senat és la Cambra de representació territorial. f
2. Els votants de cada províncla elegiran quatra Senadors
- per sufragi universal, lIiure, igual, dlrecte i secret en els termes
que assenyali una lIel organica.
" 3. AJes províncies Insulars, cada illa o agrupac'ió d'iHes,
amb cabildo o censell Insular I c:onstltulra una circumscripcló a
efecte dPo l'elecci6 de Senadors; en correspondran tres a cadascuna
de les lIIes majors (Gran Canaria, Mallorca i Tenerlfe),
I un a cadascuna de les iIIes o agrupacions d'illes següents:
Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote
i La Palma. .
4, Les poblacions de Ceuta i Melilla elegiran cadascllna
dos Senadors.
~ 5. les Comunltats Autonomes desigl1aran a més un Senador
i encara un ~Itre per cada milió d'habitants del seu territorl
respectlu. Le designaci6 correspondra ~ l'Assemblea le·
gislativa o, si no n'hi havia, a I'organ col.legiat superior de la
Comunitat Autónoma, d'acord amb el que estab\eixin els Esta-.
tuts, que asseguraran,en qualsevol cas, la representació proporcional
adequada. . ,
6. El Senat és elegit per quatre anys. El mandat deis Senadors
acaba quatre anys després de I'elecció o el _dia de la
dissolució de la Cambra.
Article 70,
1, La t1ei electoral determinara .Ies causes d'lnelegibilitat
I incompatibllitat deis Diputats i deis Senadors, les quals com~
prendran, en qualsevol cas:
a) Els components del Tribunal Constitucional.
bl Els alts eárrees de I'Adminlstraeló de I'Estat que de·
termini la lIeh amb I'excepcl~ deIs membres del· Govern.
el El Defensor del Poble.
d) Els Magistrats, els Jutges I els Fiscals en -actiu.
e) Els rnilltars professlonals i els membres de les Forces i
Cossos de Seguretat I Pollcia en actlu.
fl Els membres de les Jun,te. Eleetorals.
2. La 'validesa de les actes 1 de les credenclals deis membres
de tates dues Cambres restara sotmesa al control judicial
en els termes que establelxi la lIel electoral.
Article 71.
1. Els ()jputats 1 els Senadors gaud¡Y:an~ d'inviolabilltat per
les opinions manifestades en I'exercici de les seves funcions.
2. Durant el perlade del seu mandato els Diputats i els Se.
nadors gaudiran també d'irnmunitat, I narnés podran ser detinguts
en cas de delicte flagrant. No podran ser Inculpats ni processats
sense I'autoritzacló previa de la Cambra respectiva.
3. En les causes contra DlputBts I Senadors será competent
la Sala del Penal del Tribunal Supremo
4, Els D.iputats i els Senadors percebran una assignació que
sera fixada per les Cambres Jespectives.
Article 72,
1, Les Cambres estableixen els propis reglaments, aproven
autonomament els seu s pressuposts 1, d'un comú acord, regulen
I'estatut del personal de les .Corts Generals, Els reglaments
i la reforma d'aquests seran sotmesos a una votaci6 final sobre
la totalitat, la qual requerira la majorla absoluta.
2. les Cambres elegeixen els presldents respectius I els altres
membres de les Messes. Les sessions conjuntes seran presidides
pel 'President del Congrés i es regiran mltjan9ant, un
Reglament de les Corts Generals aprovat per la majori", absoluta
de cada Cambra.
3.· Els Presidents de les Cambres exerceixen en nom d'aquestes
tots els poders adm.inistratius i les facultats de policia en
I'interior deis estatges respectius.
Arttele 73. ,
1. Les Cambres es reuniran anualmeñt en· dos períodes
ordinaris de sessions: el primer, del setembre al deseOlbre, i el ___
segon, del febrer aljuny. .--
2. Les Cambres podran reunir,se en sessions extraordinaries
a petici6 del Govern, de la Diputació permarient o de la
majorla absoluta deis· membres de .qualsevol de les Cambres.
Les sessions extraordinaries hauran de ser convocades 8mb
un ordre del dia determinat i seran c10ses després d'haver·lo
exhaurit.
Article 74.
1. Les Cambres es reuniran en sessió conjunta per ·tal
d'exercir les competencias no legislatives que el Titol 11 atribueix
expressament a les Corts Generals.·'"le •
2. L'adopció de les decisions de les Corts Generals previsfes
en els articles 94.1, 145.2 i 158.2 requerira la majoria de cada
una de les Cambres. En el primer cas, el procés sera iniciat
pel Congrés, i en els altres dos, pel Senat. En tots dos casos,
si no hl hagués acord entre el Senat I el Congrés, s'intentara
obtenir-Io mitjancant una Comissló Mixta composada per un
mateix nombre de Diputats i de Senadors. La Comissló presentará
un text que haura de ser votat per totes dues Cambres.
Si no s'aprova en la forma establerta, decidira el Congrés per
majoria absoluta.
Article 75.
1. Les Cambres funcionaran en P'le i per Comissions.
2. Les Cambres podran delegar a les Comiss~o~s Legislat!­
ves permanents I'aprovació de projectes o proposlclons de lIer.
El Pie aixo no obstant podra requerir en qualsevol mpment el
debat 'i la votació de q~alsevol proJecte o proposició de Ilei que
hagi estat objeele de la delegació. . -, ..
3. Restent;'ceptuats del .~ue. disp~sa ~ap~:tat "ntenor ~a
reforma consti Jc\onal~ les questlOns 1TJte~, les llels
Organiq~~ ~ bases i els Pressuposts Generals de I'Estat.
Artir:lf! "'~_
1. El Congrés i el SeDat i, si pertoca, totes dues Cambres
conjuntament, podran nomenar Comissions d'lnvestigació sobre
qualsevo\ afer d'interes públic. Les conclysions obtingudes. no
seran vinculants per als Tribunals ni afectaran les resoluclons"
judicials, sense que ,aixo sigui obstacle perque el resultat de la
investigacló sigui comunicat. al Ministerl Fiscal per· tal que
aq'uest exerceixi, si cal, les acclons oportunes.
2. Sera obligatori de compareixer e requeriment de les
Cambres. La _llei regulara les sancions Q.ue puguin imposar-se
per causa de I'incompliment .d'aquesta obligaci6.
Article 77.
1, Les Cambres poden rebre peticions individuals o coLlect/ves,
sempre per escrito En resta prohibida la presentaci6 directa
per mitja de manifestacions clutadanes. .
2, les Cambres poden trametre al Govern les peticlons que
rebran. El Govern té l'obligaci6 d'eXplicar-se sobre el contingut
d'aquestes sempre que les Cambres ho exigelxin.

29368 29 diciemlire 1978 B. O. del E.-Núm. 311.3

B. O. del E.-Núm. 311.3 29 diciembre 1978 29389
Artlcle 91.
El Reí sancionara les lIels aprovades per les Corts Generals
dins el terminl de quinze días. I les promulgara I n'ordenara la
publicació Immediata.
Artlcle 92.
1. Les decis'ions politiques de transcendencia especial podran
ser satmeses al referendum cansultlu de tots els clutadans.
2. El Aeferendum sera. convocat pel Rel a proposlcló del
President del Govern, autoritzada previament pel Congrés deIs
Diputats. .
3. Una lIel organica regulara les condiclons i el procedíment
de les diversas modalitats de referendum previstas per la
presant Constitució.
Article 93.
CAPlTOL TERCER
DeIs Tractats Internacionals
Mitjancant una lIel organica es podre autoritzar la celebració
de tractats pels quals s'atribuelxl a una organització o
a una instituc16 internacional I'exercicl de compet~ncles deriM
vades de la Constltucl6. la garantla del compllment d'aquests
tractats I de lesresoluclons emanades deis organlsmes inter·
nacionals o supranacionals titulars de la cessi6 correspon, seM
gons els casos, a les Corts Generals o al Govern.
Article 94.
1. la prestacló del consentime'1t de l'Estat per a obligarMse
mitja~ant tractats a convenls requerira I'autorització pr~via de
les Corts Generals en els casos següents: .
a) Tractats de caracter polític.
b) Tractats o convenls de caracter militar.
e) Tractats o convenls que afeetln la integritat territorial
de I'Estat o els drets I els deures fonamentals establerts en
el Titol 1.
d) Tractats o convenls que impliquln obligacions flnanceres
per a la Hisenda Pública. .
el Tractats o convenis que supos!n la modificaci6 o la
derogaci6 d'alguna lIel o l'execuc16 de la qual exigeixi mesures
legislatives.
2. El Congrés i el Senat seran informats lmmediatament de
la conclusló deis al tres tractats o convenis.
Article 95.
1. la celebració d'un tractat internaclonpl que contingul es·
tlpulacions contraries a la Constitució exiglra la revisi6 consti·
tucional previa.
2. El Govern o qualsevol de les Cambres pot requerir el
Tribunal Constitucional perqué declarl 51 aquesta contradlcci6
existeix o no.
Article 96.
1. Els tractats internacionals celebrats validament forma·
ran part de I'ordenament Intern una vegada hagln estat publicats
oficialment a Espanya. les seves dlsposlciona només podran
ser derogades, modlflcades o suspeses en la forma prevista en
els matelxos tractats o d'acord amb les normes generals del
Oret internacional.
2. Per a denunciar els tractats ¡ els convenls internacionals
es fara servir el mateix procediment previst per a aprovar-Ios
en I'article 94. '
Article 97.
TITOL IV
Del Govern i de l'Administraci6
El Govern dlrigeix la política interior I I'exterlor, l'Adrnlnistracló
civil i militar i la defensa de I'Estat. Exercelx la funci6
executlva I ~a potestat reglamentaria d'acord amb la Constituci6
i amb les lIels.
Article 98.
1. El Govern es compon del President, els Vlce-presidents
en el seu cas,els Ministres I els al tres membres que estableixl
la lIel.
2. El Presidenl dlrlgelx. I'acció del Govern I ooordlna les
funclons deIs altres melllbres d'aquest, sens perjudlcl de la
competencia ni de la responsabllltat directa d'aquells en la
seva gesti6. "" '
3. Els membres del Govern nopodran exerclr funciona re'"
presentatives altre,s que les propias del mandat parlamentarl ni
qualsevol altra funcló pública que no derivl del seu c/urec 11i
cap actlvltat professlonal o mercantil.
4. la lIel regularlt ¡'Estatut I les incompatlbilltata deis memM
brea del Govern.
Article 99.
1. Després de cada renovació del Congrés deis DIputats, I
en els altres casos en que sigui procedent, el Rel, previa conM
sulta amb els representants designats pel-s Grups Política amb
representació parlamentaria i, a través del Presldent del ConM
grés. proposara un candldat a la Presidencia del Govern.
2. El candidat proposat conformament al que establelx
I'apartat anterior exposara davant el Congrés deis Dlputats el
programa polftlc del Govern que pretengui formar I demanara
la conflam;a de la Cambra.
3. SI el Congrés deIs Dlputats atorgava la seva conflan¡;a
al dll candidal miljan9anl el vol de la maJorla abaoluta deis
seus membres, el Rei el nomenara President. En el eas' de no
obtenir la dita majorla. la mateixa proposta' sera sotmesa a
una nova votació quaranta-vuit hores després de I'anterior I
s'entendrlt que la confian¡;a ha estat atorgada si obtenla la
majoria simple.
4. Si. una vegada fetes les votaclons esmentades, no f~
atorgada la conflan¡;a per a la Investidura, es tramitaran proposM
tes successlves en la forma prevista en els apartats 'anterlors.
5. SI, després d'haver transcorregut el termlnl de dos mesas
a partir de la primera votacl6 d'lnvestldura, cap candldat hagués
obllngul la conflan9a del Congrés, el Rel dlssoldrll loles dues
Cambres I convocari\ noves elecclons amb l'aprovacl6 del Pre·
sident del Govern.
Arlicle 100.
Els altres membres del Govern seran nomenats i remoguts
pel Rel a proposlció del seu President.
Artlcle 101.
1,-- El Govern cesss després de la celebraci6 d'elecclons geM
nerals, en cas de perdua de la conflanes parlamentaria prevlst
per la Constitueló o per la causa de la dlmisisló o la defuncló
- del seu Presldent. .
2. El Govern cessant oontlnuara en funclons flns a la presa
de possessló del nou Govern.
Arlicle 102.
1. la responsabilitat criminal del President i. deis altres
membres del Govern sera exigible, en el seu cas, davant la'
Sala del Penal del TribOnal Supremo
2. Si I'acusacló fas per traicló Q per qualsevol dellcte con M
tra la seguretat de ¡'Estat en I'exerclcl' de les seves funcions,
només podri\ 'ser plailtejada per Iniciativa de la quarta part
deis membres del Congrés I 'amb l'aprovacl6 de la majorla abslr
luta d'aquesta Cambra.
3. la prerrogativa relal de gracIa no sera aplicable a cap
deis suposits del present' artic[e.
Arllcle 103.
1. L.:Adminlstracl6 pública serveix amb objectlvat els inte M
ressos generals I actua d'acord amb els prlnclpis d'eficl!:ela, lerarqula.
descentralitzacló, descopcentrac16 i coordlnacló, amb
submissió plena a la lIel I al Oret. <
2. Els' brgans de l'Admlnistracl6 de l'Estat s6n creats, regits
I coordlnats d'acord amb la lIel.
3. Le lIel regularll I'eslelul deis funclonarls públlcs, I'eccés
e le funcló pública d'ecord emb els prlnclpls del mMI 1 de la
capacltat, les pecullarltats de I'exerclcl del seu dret a la slodlcacló,
el slsleme d'lncompeHbililals I les garenttes per a la
imparclalitat en I'exercicl de les seves funclo.ns:
Arllcle 104.
1. les Forces 1 eJs Cossos de Seguretat sota la dependencia
del Govern tlndran per mlssló protegir el lIJure exerclcl del
drets I de les IIIbertats I garantltzar la ssguretat clutadana.
2. Una lIel orglmica en determinara les funciona, els prlnclpis
blls!cs d'acluacló I l'eslalUl.

29370 29 diciembre 1978 B. O. del K-Núm. 311.3
Artlcle 105.
la 1101 regular~:
al 'L'auditncla deIs ciutndans directament o 8 través de les
organJtzaclons I assoclaclons reconegudes per la fiel en el
procedlment d'elaboració de les disposicions administrativas que
els afectln. -.
b) L'acpés deis clutadans als aÍ'xlus ,1 .81s registres admi·
nistratius, salvant el que afectl a la seguretat I S" la ..defensa
de l'Estat, la lo"'gacló .dels dellctes I la ¡ntlmltat de les persones.
. el El procediment a través del qual han dE!: ter-se els actes
administratius. 8mb garantia, quan s¡gui~procedent, de ¡'audien·
cia 'de rlnteress~t.
Artlcle 106.
1. Els trlbunals controlen la potestet reglamentaria, la lega­
Iitat .de I'actuació administrativa i la submlssió d'aquesta als
flns que la Justifiquen. .
2. El8. partlculars. en els termes establerts per la Uei. tindran
dret a ser Indemnltzats per qualsevol lesló .que pateixin en
qualsévol del seus béns ".¡(jrets, lIevat deis casos de forc;;a majar,
sempre que la lesló sigui conseqüencia del funcionament deIs
servels públlcs.
Artlcle 107.
El Consell d'Estat és fingan conslIIltlu suprem del Govern.
Una lIel orglmlca en regulare la composició i la competencia.
mol v
De les rel.clons entre el Govem I les Corts Generals
Artlcle lOa.
El Govern respon solidarlament de la seva gesti6 política davant
el Congrés deIs Diputats.
Article 109.
les Cambres 1 les seves Comisslons pódran requerir a través
deis Presidents d'aquelles, la Informació I I'ajut que necessitln
del Govern I deIs seus Departaments i de Qualsevol autorltats
de l'Estat i de les Comunitats Autonomes.
Artlcle 110.
,. Les Cambres i les seves Comissions poden requerir la presencia
deis membres del Govern.
2. Els .membres del Govern tenen aecés' a les sesslon" de
les Cambres I a les séves Comlssions I la facultat de fet,s'hi
escoltar, i podran demanar que hi Informin, els funcionaris deis
seus Departaments.
Artlcle 111.·
1. El Govern i cadascun deis seus membres'resten sotmesos
a les Interpel.laclons I a les preguntes que e,ls formulin davant
les Cambres. Per a aquesta classe de debat els Reglaments establiran
un temps minlm setmanal.
2. Tota Interpel.lació podre donar 1I0c a una moció, amb la
qual la Cambra manlfesti la sova posició.
Article 112.
El Presldent del Govern, previa deliberació del éonsell de Ministres,
pot planteJar davant el Congrés deis Diputats la qüestió
de conflenea sobre el seu programa o sobre una declaració de
polftlca general. S'entendri:l: que la cónfian~a ha estat atorgada
51 voten favorablement la majoria simple deIs Dlputats.
Artlcle 113.
1. El Congrés deis Diputats pot exigir la responsabilitat política
del Govern mltjan'c;;ant I'adopcló de la moció de censura
per majoria absoluta.
'
2. lamocló de censura haure de ser proposada com a mr·
nlm per la desena part deis Dlputats i haura d'incloure un candldat
a la Prbsldencla del Govern. ~
3, La moció de censura no podri:l: ser votada fins que hagin
transcorregut deu dies de .Ia· presentaci6. Dins els dos pri·
mers dles, d'aquest termlnl podra" presentar·se moclons alternatives.
4. 81 la mocló de censura no fos aprovada pel Congrés, els
signatarls no en podran presentar cap més dur.ant el matl3ix període
de sessions.
Article 114.
1. Si el Congrés nega la confianc;;a al Govern, aquest presentara
la dimlssl6 al Re!. A contlnuació s'haura de procedlr a
la deslgnacl6 de Presldent de Govern segons el que disposa
I'article 99.
2. Si el Congrés adopta una mocló de censura, el Govern
presentara la dlmissl6 al Rei, I s'entendra que resta Investit de
la eonfianc;;a de la Cambra el candidat proposat dins la mocló
als efectes prevists per ¡'article 99. El Rei el nomenara President
del Govern.
Artlcle 115.
1. El President del Govern, previa deliberació del Consell de
Ministres, podre pr1lposar la dissolució del Congrés, del Senat
o de les Corts Ge.nerals, la qual sera decretada pel Rei. El decret
de dissolució fixara la data de les eleccions.
2. la proposta de dissolució no podra presentar-se quan hi
hagi en tremit una moció de censura.
3. No sera procedent cap nova dissolució abans Que hagi
transcorregut un any des de I'anterior, Ilevat del Que disposa
I'article 99, apartat 5.
Article 116.
,. Una lIei organica regulara els estats d'alarma, d'excepció
i de setge, i les competencies i Iimitacions corresponents.
2. L'astat d'alarma ser~ declarat pelGovern mitjanc;;ant un
decret acordat en un Consell de Ministres, amb una durada mexima
d~ quinzedies; haura de donar·ne compte al Congrés deis
Diputat~, que sera reunlt inmediatament a aquest efecte I no
podra ser prorrogat sense I'autorització d'aquesta mateixa Cambra.
El decret determinara l'ambit territorial al qual s'estenen els
efectes de la declaracJó.
'3. L'estat d'excepcló sera deelarat pel Govern mi~janc;;ant un
decret acordat en un Consel! de Ministres, previa autorització
del Congrés deIs Diputats. L'autorització i la proclamació de l'estat
d'excepció haure de determinar expressament els efectes
d'aquest, I'ambit territorial al qual s'estengui I la durada,
que no podra excedlr de trenta dies, prorrogables per un termini
igual, amb els mateixos requisits.
4. L'estat de setge sera· declarat per la majoria absoluta del
Congrés deIs Diputats, a proposició exclusiva del Govern. El
Congrés en determinara 1'ambit territorial, la durada i les condicions.
5. EI-Congrés no podra ser dissolt mentre restin declarats
alguns delsestats compresos en el presentarticle; si les Cambres
no es trobessin en període de sessions, restaran convoca·
des automatlcament. Durant la vigencia d'aquests estats no podra
interrompre's el funclonament de les Cambres ni el deis
altres podars constitucionals. Si, havent estat dissolt el Congrés
o havent-ne expirat el mandat, es produis alguna de les situacions
Que donen lIoc a qualsevol deIs dits' estats, les competencies
del Congrés seran assumides per la seva Diputacló Permanent.
6. La·declaració deIs estats d'alarma, d'excepció I de setge
no modificara el principr de responsabllitat del Govern ni .deis
seus agents reconeguts en la Constitució I en les lIeis.
Article 117.
TITOL V¡
Del poder judicial
1. la justicia emana del poble i és administrada en nom del
Rei pels Jutges i pels Magistrats Que integren el poder judiciál.
Independents, inamovibles, responsables i sotmesos únlcament
a l'imperi de la ,lIel.
2. EIs Jutges i els Magistrats· no podrao ser remoguts, suspesos,
traslladats ni jubilats més que per motiu 'de les causes
que la lIei preveu i amb les garanties Que aquesta ofere/x.
3. L'exercici de la potestat jurisdiccional, en qualsevol mena
de processos, jutjant i fent complir al lo Que hagi estat jutjat, corraspon
exclusivament als Jutjats i als Tribunals que les Ileis
determinen, segons les normes de competencia I de procediment
Que elles estableixin.
4. Els Jutjats I els Tribunals no exerciran funclons altres
que les que assenyala I'apartat anterior 1 les que ,els slguln atribuides
expressament per la lIel en garantia de qualsevoltdret.
5. El principi d'unitat jurisdiccional és la base de I'organització
i del funcionament deIs Trlbunals. la lIel regulara I'exerelcl
de la jurlsdiccló militar dlns I'amhit estrictament castrense i enoeasló
de I'estat de setge, d'scord amb els principis de la Constitució.
6. Resten prohibits els Tribunals d'excepció. ,

B. O. del E.-Núm. 311.3 29 diciembre 1978 29371
Arliel. 118.
Tothom té J'ob/igació de compllr les sentencies ¡ les al tres
resoluclons fermes deis Jutges 1 deIs Trlbunals i de prestar la
col.lahoració que aquests requereJxin en el cura del procés i en
I'execució d'alló que hagi estat resolt.
Articta 119.
La justicia sera gratuIta quan la lIe! ha dlsposi, l, en qualsevol
cas, per a aquells que acrediUn insuficiencia de recursos per a
litigar.
Article 120.
1. les actuacions judiclals seran públiques, amb les excepcions
previstas per les lIeis dé processament.
2. El procedlment ser~ predomlnantment oral, ·sobretot en
materia criminal. 1
3. les sentencies seran motivades sempre i pronunciades
en audiencia pública.
Article 121.
Els danys causats per error judicral i els que slguin conseqüencia
del funcionament anormal de I'Adminlstració de Justícia
donaran dret a una jndemnització a d1rrec de I'Estat conformement
amb la Ilei.
Article 1022.
1. la Ilei organica del poder judicial determinara ~a constitució,
el funcionament I el govern deis Jutjats i deIs Tribunals,
i restatut juddic deis Jutges ¡deIs Magistrats de carrera, els
quals formaran un cos únic, I el del personal al servei'de l'Admlnlstració
de Justicia.
2. El Consell General del poder judicial és l'organ d'9 govern
d'aquest darrer. la lIel organlca n'establira I'estatutl el rbgim
d'incompatibilitats i les funcions deis seus membres, assenyaladament
en materia de nomenaments, ascensos, inspecció i re·
gim disclplinari.
3. El Consel! General del poder judicial ser~ integrat pel
Presldent del Tribunal" Suprem, que el presi~iril, i per vlnt membres
nomenats pel Rel per a un període de .cinc anys. D'aquests,
dotze entre els Jutges le/s Magistrats de tates les categarles
judicials en els termes que establelxi la lIei organica; quatre, a
proposlció del Congrés deis Dlputats, I quatre a proposici6 dél
Senat, elegits en tots dos casos per majorla de les tres clnquenes
parts deis seu s membres, entre advocats i altres juristes,
tots de competencia reconeguda i amb més de quinze anys
d'exercici professional.
Artiele 123.
1. El Tribunal Suprem, amb jurisdicció a tota Espanya, és
I'organ jurisdic.cional superior en .tots els ordres, lIevat del que
es disposa en matbria de garanties constituclonals.
2. El President del Tribunal Suprem sera namenat pel Rei,
a proposició del Consell General del poder judicial, en la forma
que la lIei det~rmini.
Article 124.
1. El Mlnisteri Fiscal, sens perjudici de les funclons encomanad
es a al tres orgahs, té la missió de promoure I'acció de la
justicia en defensa de la legaJitat, deIs drets deis ciutadans I de
nnteres púbJic tutelat per.la lIei, d'oflcl o bé a petlció deis interessats,
vetUar per la Independencia deis Tribunals I procurar
davant ells la satisfacció de I'lnteres social.
2, El Mlnisterl Fiscal exerceix les seves funcions per mitja
d'brgans propls, deconformitat amb els principis d'unitat d'actuació
¡dependencia jerilrquica i subjectant-se, en tot cas, als
de legalitat i imparcialitat.
3. la lIei regulara I'estatut organlc del Ministerl Fiscal.
4. El Fiscal General de I'Estat sera nomenat pel Rel, a pro·
posició del Govern, havent estat escoltat el Consell General del
poder judicial.
Arllel. 125.
Els' clutadans podra.n exerclr I'acció popular i participar en
I'Administració de Justicia mitja"Gant la' institucfó del Jurat, en
la forma i en els processos penal s que la lIel dete.-mini, i en els
Tribunals co~suetudinaris i tradlclonals.
Article 126.
la pallcja judicial depén deis Jutges, deis Tribunals i del Ministeri
Fiscal en les seves funclans d'lndagacló del dellcte i de
descobriment 1 assegurament del aelinqüent, en els termes que
la lIe! estableixl.
Article 127.
1. Els Jutges i els Magistrats i també els Fiscals, mentre
resUn en actiu, no podran exerclr altres carrecs púbJlcs ni pertanyer
a partlts polítics o a slndicats. la lIel establlra el sistema
¡les modalitats a'associació profe.ssional deIs Jutges, deis Ma·
glstrats i deis Flscals.
2. la lIei establlra el rbgim d'incompatibllitats deis membres
del poder judicial, que haura d'assegurar la seva total indepen·
dencia.
'
mOL VII
Article 128.
Economia I Fin.ncas
1. Tata la rlquesa del pais en les seves diverses formes, i
sigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a l'interes general.
.
2. Es reconelx la Iniciativa pública en I'actlvitat econarnica.
Mitjanqant una Itei, determinats recursos o servels essencials
podran ser reservats al sector públic, especialment en cas de
monopoli; podra ser acordada, també, la intervenció d'empreses
quan ho exigeixl l'interes general.
Article 129.
1. la Ilei establira les formes de participació áels interessats
en la Seguretat Social i en I'actlvitat deis organismes públics
la funció deis quals afecti dlrectament la qualitat de la
vida o l'interes general.
2. Els poders públics promouran eficÍ'lI:;ment les diversas
formes de partlclpació en I'empresa I fomentaran, mitjancant
una legislació adequada, les societats cooperatlves. També esta·
bliran els mitjans que facilitln l'accés deis treballadors a la
propietat deis mitjans de produccló.
Article 130.
1. Els poders públics atendrali a la niodernització i al desenvolupament
de tots els sectors economics 1, assenyaladament,
de l'agricultura, la ramaderia, la pesca I I'artesania, a fl d'equi·
parar el nivell de vida de tots els espanyols. . '.
2. Amb la mateixa finalitat es donara un tractament especial
a les zones de muntanya.
ArUcle 131.
1. l'Estat, mitjanyant una !Iei, podra plailificar I'activitat
economica general per a atendre les necessitats col.lectives,
equilibrar i harmonítzar el desenvolupament regional ¡sectorial
i estimular el creixement de la renda i de la riquesa i la distr'ibució
més justa d'aquesta darrera.
2. El Govern elaborara els projectes de planificacló d'acord
amb les previslons que Ii siguln subministrades per les Comunltats
Autónomes i 1'assessorament ¡ la col.laboració deis sindicats
i ode les al tres organitzacions professionals, empresarials
i econbmiques. Amb aquesta finalitat es constitetra un Consell,
la composició i les funcions del .qual aesenvolupara una Ilel.
Article 132.
1. la Ilei regulara el reglm jurfdic deIs béns de damini pú·
blic i deIs comunals inspirant-se en els principis d'inalienabilitat,
imprescriptibllitat e inembargabllltat, i també en regulara la
desafectació.
2. Són béns de domini públic estatal els que la lIei deter­
,mini i. en qualsevol cas, la zona marítimo-terrestre, les platges,
la mar territorial ¡ els recursos naturals da la zona económica
i de la plataforma continental. ~
3. Seran regulats par Ilei, el Patrlmoni de I'Estat i el Patrimoni
Nacional. i I'administració, defensa i conservació d'aquests.
Article 133.
1. La potastat originaria per a estabJir els trlbuts correspon
excJusivament a ¡'Estat mitjanGant una lIei.
2. les Gomunitats Autonomes I les Corporacions locals
podran establir i exigir tribuís, d'acord amb la Constitució I
amb les lIeis.
3. Qualsevol beneflcl fiscal que afecti els tributs de l'Estat
haura d'establJr-se en virtut d'una lIei.
4. les administracions públlques solament podran contreure
obligacions financeres i fer despeses d'acord amb les Ileis.
Artlcle 134.
1. Carrespon al Gavern d'elaborar els pressupasts generals
de I'Estat. i a les Corts Generais d'examinar-las, esmenar-Ios í
apravar·los.
•
2. Els pressuposts generals de I'Estat tindran carilcter
anual, incfouran la ~otalitat de les depeses i els ingressos del

29372 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.3
sector públlc e.tetal 1 s'hl con.lgnar~ l'import dela beneflcl.
fiscals que afeetln els trlbuts de l'Estat.
3. El Govern tlndr~ I'obllgacló de pre.entar davant el Con·
grés deis Clputllts el, pressuposts ganarais. tres mesos abans.
corn a mlnlm, que explrln els de J'a">" anterior.
4. SI 'la L1ai de Pressuposts no s aprovava abana del primer
die de I'exerclci econbmlc carraspooent. als Pressuposts de
I'exerclcl anterior restaran prorrogats 8utornlltlcament flns que
s'aprovln als naus. .
5. Havent aprov8t els .pressuposts ganarais de ¡'Estat, el
Govern podr~ presentar projectes de lIei que impllquln I'eugment
de la despesa pública o la dlsmlnucló deis Ingressos corresponents
a aquell mateix exerclcl pressupostarl.
6. Tota proposicló o esmena que supasi un 8ugment deIs
credits o una dismlnucl6 deis Ingressos pressupostaris' requirlra
la conformitat del Govern per tal de ser tramitada.
7. La L1ey de Pressuposts no pot crear trlbuts. Podra modificarlos
s~ una lIel tributaria subtantlva ha fa pr~veure.
Article 135.
1. El Govern haura de restar autorltzat per una lIei per tal
d'emetre deute públlc o contreure cradit. '\
2. Es considerara sempre que els crédits per a abonar el
pagament d'interessos I capital del Deute Públlc s6n Inclosos
en I'estat de despeses deis pressuposts, I no podran ser objecte
d'esmenes ni de modlficacions mentre' s'ajustln a les condiclons
de la lIel d'emissI6.
Article 136.
1. El TribunaL de Comptes és I'organ fiscaHtzador suprem
deis comptes i de la gestl6 economlca de l'Estat 1, alhora, del
sectOr públlc. Dependra directament da las Corts Ganarais I
exerclra les seves funclons delegadament d'elles en I'examen ,1
la com'provaci6 del, Comete General de l'Estat. _ - '_ _
2. Els comptes de I Estat i del sector públic estatal seran
retuts al Tribunal de Comptes, el ,qual els censurar,ª,. El Trlbl!nal
de Comptes, sens perjudicl de la sava jurisdicció, trametrll
a les Corta Generals un Informe anual en que, sempre
que sigui procedent, comunicara. les lnfraccions o les r·espon·
sabllitats en que, segons el seu ludlcl, s'hagl Incorregut.
3. Els membres del Tribunal de Comptes geudiran de la
mateixa independecia I lnamobilitat I restaran sotmesos a les
mateixes incompatibllltats que els Jutges.
4. Una lIe,1 orgllnica regularA la composició, rorganitzacló
i les funcions del Tribunal de Comptes.
Article 137. 'lit
TITOl VIII
De I'org!'nltzacló torrltorlal de l'Estaí
CAPlTOl PRIMER
Principis ganerals
L'Estat s'organitza terrltorialment en municipis, en provincjes
I en les Comunitats Autonomes que es constituelxin. Totes
aquestes entitats gaudeixen d'autonomia per a la gestió deis
interessosrespactius,
Artlcle 138.
1. L'Estat garanteix la realització efectiva del prlnclpl de
solldarltat consagrat en I'art:cle 2 de la Constitució I vetUara
per I'establlment d'un equillbrl econbmlc adequat I lust -entre
les dlverses parts del territor~ espanyol, i atendra assenyala·
dament les circumstancies del fet Jnsular. -- .
2. les diferencies entre els Estatuts de les diverses Comu·
'nitats Autbnomes no 'podran
economics o soclals,
implicar en cap cas privilegis
Artlcle 139.
1. Tots els espanyols tenen els mateixos drets I les mateixes
obligacions en qualsevol part del terrltori de I'Estat.
~ Cap autorltat no podra adoptar mesures que dlrectament
o indirectament obstaculltzln la' IIibertat de clrculacl6 I I'establiment
de les persones I la lIIure clrculaci6 de béns per tot el
territori espanyol. .
Artlcle 140.
CAPITOl SEGON
De I'a(1miolstr.acl6 local'
La Constitucl6 garantelx I'autonomia deis munlcipis, els
quals gaudlrQII de personalltat jurídica plena. -El govern i I'admlnistracl6
municipal carrespon als respec~ius Ajuntaments, Inte·
grats pels batlles J els regldors. Els regidors seran elegits pels
veins del munlclpl mitjan~ant sufragi universal Igual, lliure,
directe I secret, en la forma establerta per la lIel. Els batlles
seran elegits pels regidors o pels veins. la lIel regulara les
condlclons en qu~ sigui procedent el regim de consell abert.
Artlcle 141.
1. La provincia és una entltat local amb personalitat juridlca
propia, determinada per ¡'agrupació de municipls i la divlsl6
territorial par al compliment de les actlvitats de I'Estat.
Oualsevol alteraci6 deis Iimits provincials haura de ser aprovada
per les Corts Generals per mitja d'una lIei organica .
2. El Govero i I'admlnistració autonoma de les provincies
seran encomanats a Diputaclons o al tres Corporacions de caracter
represen.tatiu. , _
3. Es podran crear agrupaclons de municipis diferents de
la provincia.
4. En els arxlpelags, les ilIes tindran, a més, administració
propia en forma de cabil,dos o consells,
Article 142.
• Les Hlsendes locals hauran de disposar deIs mitjans sufi·
clents per a ¡'exercici de les funcions que la lIe! atribuelx 8
les Corporaclons respectives. I es nodrlran fonamentalment de
tributs propls I de la participació en -als de I'Estat i en els de
les Comunitats Autonornes.
Article 143:
((APITOl TERCER
De les comunitats· autónomas
1. En I'exercici del dret a I'autonomia reconegut en I'article 2
de la Constitució, les provincies limítrofs que tlnguin caracte·
rístlques historiques, culturals i economlques comunes, els territoris
insulars I les provincies d'entitat regional historica podran
accedir a I'autogovern i constituir-se en Camunitats Autonomes
d'acord amb el que preveu aquest ,Titol I -els' estatuts respectlus,
2. la iniciativa del procés autonbmic correspoll a totes les
diputacions interessades o a I'organ interinsular corresponent,
I als dos tert;o:} deis municlpis la població deis quals representi,
com a mínim la majoria del cens electoral de cada provfncia
o de cada illa Aquests requisits hauran d'acomplir·se
dins el termini de sis mesos d'ent;a del primer acord al respecte
adoptat per alguna de les Corporacions locals Interes·
sades,
3. La Iniciativa, en el' cas de no reeixir, només podrá
repetir-se al cap de cinc anys,
Article 144.
Per motiu d'interes nacional, i mitjant;ant una lIei organica,
les Corts Generals podran:
al' Autoritzar la constitució d'una comunitat autonoma en·
cara que el seu amblt territorial no superi el d'una provincia
i no reuneixi les condlcions de I'apartat 1 del I'article 143.
bl Autoritzar o acordar, en el seu cas, un estatut d'auto·
nomia a territoris qua no es trobin integrats en ¡'organització
provincial.
cl Substituir la iniciativa de tes Corporacions locals a que
es refereix I'apartat 2 de I'artic:le 143.
Artlcle 145.
1. En cap cas s'admetra la federació de Comunitats' Autonomes,
2 Els estatuts podran preveure els casos, requisits i termes
en que les Comunitats Autonomes podran celebrar conve·
nls entre elles per tal d'acompllr I prestar serveis que els si=guin
propis; 1 podran preveure, també, el caracter i els efectes
de la carresponent comunicació a les Corts Generals. En els
al tres casos, els acords de cooperació entre les Comunitats
Autonomes requeriran I'autorltzació de les Corts Generals.
Articlc 146.
El projecte d'Estatut sera elaborat per una assemblea camposta
pels membres de la Diputació o I'organ interinsular de les
provincles afectades I pels Diputats i els Senadórs que n'hagin
estat eleglt~, i sera elevat a les Corts Generals, les quals Ii
donaran tramltaci6 de lIei.
Article 147.
1. Dins- els termes de la present Constitució, els estatuts
. seran la norma ilistltucional baslca de cada Comunitat Autonoma,
I l'Estat els recon(!íxera I els emparara coní a part Inte·
grant del seu ordenament jurídico
,

.
B. Q. del E.-Núm. 311.3 29 diciembre 1978
2. Els estatuís d'autonomia nauran de Ter con:stat.
e) la denominació de la Comunitat ..que s'ajusti millar a la
saya Identltat hlstbrica. ~
b) La dellmllació del lerrllorl.
el La denominació, I"organizació ,1 la seu de les InstituCions
autonomes propias. .
dl les cornoetencies assumides dios el mare establert par
la Constitucló l' per les -bases per al traspas deis serveis que
els correspondran.
3. la reforma deis Estatuts s'ajustara al procediment que
ells mateixos. estableixin 1: requerlra, en qualsevol cas, raprovació
de les Corts Generals par lIel organice.
Article 148.
1. Les Comunitats Autonomes podreo assumir competencles.en
les materies següents:
1 Qrganitzaci6 de' les saves Institucions d'sutogovern.
2 leS' alteracions del, termes_municlpals compresos en el
seu terrltori 1, en 9,eneral,les funcions qOe corresponguin a
I'Administració de ,1 Estat sobre' Corporaclons locals, la transferencia
de Jes quals autoritzi la legislació ,sobre Aegim Local.
3 Ordenacló del territorl, urbanlsme I habitatge.
. 4 les obres públlques d'lnteres per a' la Comunltat Autonoma
dins el seu territori...-
5 Els ferrocarrils I les carreteres 1'itinerari deis quals transcorrl
íntegrament dins el terrltorl de la Comunltat Autonoma i,
de la mateix8 manera, el transport fet per aquests' mltjans o
per cable. ,"
6 . Els ports de refugio els ports I els aeroports esportius
1, en general, els que no acomplelxin activitats comerclals.
7 L'agrlcultura I la ramaderla, d'acord amb I'ordenació ge·
neral de I'economla.
8 Espals forestels i el seu aprofltament.
9 La gestió en materia de proteccló del medi amblent.
10 Ers projectes, la construccló I I'explotació deis aprofi.
taments hidraulics, canal s I regatges d'interes per a la Comunitat
Autonoma, les algües mlnerals I les termals.
11 La pesca en aigües interiors, la de marisc i I'aqüicultu
ra, la ca~a i la pesca fluvial
12 Pires interiors.
13 El foment del desenvolupament economic de la Comu·
nitat Autbnoma dins els objectius"iTlaréats per la política economica
nacional.
14 L'artesanía.
15 Els museus, les biblioteques. I els conservatoris de música
d'interes per a la Comunitat Autonoma.
16 El patrimoni
Autonoma.
monumental d'interes per a la Comunl'tat
17 El ,foment de la cultura, de la Investigaci6 i, en el seu
cas, de
noma.
I ensenyament 'de la !lengua
.
de la Comunitat Autb-
18 La promoci6. I l'ordenacl6 del turisme dins el seu ambit
territorial.
19 Promoció de I'esport ¡del lIeure.
20 Asslstencia social.
21. Sanitat I Higiene.
22 la vigilancia i la protecció deIs seus edlficis I de les
.seves Instal.lacions. La coordlnació I altres facultats en r(tlació
amb les pollcles. locals en els termes que establelxl una lIei
orglmlca.
2. Havent transcorregut cinc anys, I mitJam;ant la reformá
deis seus estatuts, les Comunitats Autbnomes podren ampliar
successlvament les seves competencies dins el marc establert
per I'artlcle 149.
Artlcle 149.
,. l'Estat té la competencia exclusiva sobre les materies
següent8:
1 Le regulacl6 de les condlcions baslques que garanteixln
la Igualtat de tOt8 els espanyols en I'exercici deIs drets I en
el compliment deis deures constitucionals.
2, Naclonalitat, Immlgraci6, .emigració, estrangeria I dret
d'asll.
3 Aelacions internacionals.
4 Defensa i Forces Armades.
5 Adminlstraeió de JusUcia.
6 Legislacl6 mercantil, penal i penltenci1:lria; legislacló pro-­
cessal, sens perjudlci de les especlalltats que en 8quest ordre
es deriven necessariament de les particularitats del dret sub'stsntlu
de les Comunltats Autbnomes.
7 Leglslacló laboral; sens parjudlcl que sigui execulada
pela argans de les Comunltats Autonomes.
8 Leglslació civil, sens perjudici de ~a conservació, modificaci6
i desenvolupament deis drets cívils, forals o especials per
part de les Comunltats Autonomes 8111:1 on n'hi hagí. En qualsevol
cas, les regles relatlves a l'aplicacl6 1, a I'eficacia de les
normes jurídiques, relaclons jurídico--clvils relatlves a les formes
de matrlmonl, ordenacló deis registres I instruments públics,
bases de les obligacions contractuals, normes per a resoldre
els conflictes de lIeis lo la determlnació de les fonts del Dret,
d'acord, en 8quest darrer cas, amb les normes del dret foral
o especial.
9 Legislaci6 sobre propletat Intel.lectual I industrial.
10 Aegim duaner 1 aranzelarl; comere;: exterior.
11 Sistema monetari: divises, canvi i convertibilitat; bases,
de l'ordenacl6 del crédit, banca I assegurances.
12 Legislaci6 sobre pesos I ,mesures, determinaci6 de I'hora
oficial.
13 Bases I coordlnaci6 de la planjficació general de I'activltat
economice.
14 Hisenda general I Deute de I'Estat;
15 Foment i coordinaci6 general de la investig~ció
fica i tecnlca. . -
cientí-
16 Sanitat exterior. Basés i coordinacj6 general de la sao
nitat. Legislació sobre productes farmaceutlcs.
17 LegJslacló b.asica i regim econbmic de la Seguretat
. Social, sens perjudici que les Comunitats Autonomes n'executin
els serveis. - -
18 Les bases -del reglm Jurrdlc de les Administracions públlques
I r;iel reglm estatutari deis 'seus funcionaris, les quals
garantlran. enqualsevol cas, als admlnistrats un tractament
comú davant aquelles: el procediment adminlstratiu comú, sens
perjudlcl de les especlalltats derivades de I'organitzacló propia
de les Comunltats Autónomes; leglslació sobre 'expropiació
for4;osa; legislacl6 baslca sobre contractes i concessions admi·
nistratlves I el sistema de responsabilltat de totes les Admi·
nistracions públiques.
19 Pesca marítima, sens perjudici de les competencies
que s'atribueixin a les Comunitats Autonomes en aquest sector.
.20 Marina mercant i abanderament de velxells, Il.Iuminació
de costes f senyaJ-s marítlms; ports d'lnteres· general: control
de I'espai aeri, trfmsit i transport aeri; servel meteorologic i
matriculaci6 d'aeronaus. '
21 Ferrocarrils i transports terrestres que circulin dins els
terrltoris de mes d'una Comunltat Autbnoma; reglm general de
comunicaclons; trafic I clrculacló de vehicles de motor; correus
I telecomunicacio(ls; cables aerls, submarlns I radiocomunlcaci6.
22 La legislacl6, ordenaci6 I concessi6 de recursos i aprofítaments
hldraulics si les aigües passen per més d'una Comunitat
Alitonoma, i I'autorltzacló de les Instal.lacions electriques
si I'aprofitament afecta una altra Comunitat O si I'energia .es
transportada fora del seu ambit territorial.
23 Legislacl6 basica sobre protecci6 del medi' ambient,
sens perjudlcl de les. facultats de les Comunltats Autbnomes
per a J'establlment de normes addiclonals de protecció. La legislaci6
basica sobre espais I aprofitaments forestals i vies
ramaderes.
24 Obres púbJiques d'interes general o que la realització
de les quals afecti més d'una Comuñitat Autonoma.
25 Bases delregim mlner i energético
26 Aegim de produccló, comer~, tinen~a i ús d'armes i '"
d'exp!osius.
27 Normes baslques del. regim de premsa, radio I televisi6,
1, en general, de' tom els. mltjans de comunlcacló~social, sens
perjudlcl de les facultats de desenvoiupament I execuci6 que
corresponguln a les Comunltats AutOnomes.
28 Defensa del patrimoni cultural, artlstlc I monumental
espanyol contra I'exportacló I )'expollar.ió; museus, biblioteques
I arxlus de tltularltat" estatal, sens perjudicl que les Comunitats
Autbnomes n'ex('rcelxln la gestl6.
29 Seguretat pública, sens per!udiCI Que les Comunitats
Autonomes puguln crear policles en a fo'rma que els respectius "
est~tuts es1ablEilxin dins el marc -del que disposi una Ilei
organlca.
30 AegulaciO de les· condlclons - d'obtencI6, expedició i
homologacló de trtols academlcs I professionals, 1\ normes basiques
per al desenvolupament de I'artlcle 27 de la ConstituciD,
a ti de garantir el compllment de les obligacions deIs poders
públlcs en aQuesta materia,
31 Estadística per a finalltats eststals.
32 Autorizacl6 par a la convocatoria de consultes populars
per vla de referendum.
2. Sens perjudicl de les competencles que podran assumir
les Comunitats Autónomes, rEstat considerara el servei de la
cultura com un deure 1 una atrlbucló essenclal I facilitara la

o
o
29374' 28 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.3
L
comunlcacl6 cultural entre les Comunltata AUtbnomel d'acordIArtlcle 152.. ' . .
amb elles. . . ; , . o' 1, En ela Estatuta aprovat. pel procedlmellt a qui e:s ref.
•
3. Lea matlIriea no atrlbu'des expre'..ment a I Eatat per, relx J'artlcle anterior, I'orgenltzacló Institucional autonbmlca ea
aquesta ConstJtucló pocInIn correapondre a 1.. Comun1tata Autb- basar. en una Aaaemblea Legislativa elegida per su""" unlvernomes
en vlrtut dela EatatuD respectfus. tAl ~t~la!JObre o ' ..1 d'ecord. amb un .Istema de representacló proporc..nal que
les ~t&rl" que no healn estst aasumlde•.f)II. Eatatuta d Auto:. asaegurl tamb4t la repreaentael6 o de les dlverses ZOMa del temnom.,e
correspcmdr6 .1'Eatet, lea no".,.. del qual PNVlII~ .torl~ un~en de Govem. 8mb fuuclons executlvea I admlnlaen
cas de confllete, lObre les de le. Comunltata Aut6nomea. entratlv.:J .1 un Presldent eleglt per l'Aaaemblea entre els seua
t~t allb que no hagl estat atrlbuTt • la competilncla axclucrva o mflJnb";. I nomenlt p81 Ael, al qual correapon la dlreccló' del
d aquestes darreres. En qualsevol caa, el, Oret estatal se'" Conaan da. Govem' la suprema repreeentacló de la comunltat
supletorl del dret de 'es Comunltats AutOnomes. . respectiva I la d. l'Éstat d1na aquel/a. El Presldent I els membres
.Artlcle 1SO.
del Coneel/ de Govern aeran responsables polltlcament devant
'I'Aaa,mble•• Un Tribunal Superior de Justicia, aens perludlcl de
1, Les Corts Generals, In matllrle, de compeUlncla estatal, la jurlsdlccló que correspongul al Tribunal Suprem, culminar'
podran atribuir a totes O' a algunes da .les Comunltats_ Autbno- l'organltzacl6 ludlclal dlnl I"mblt territorial de la Comun)tat Au-'
mes la facultat de dictar, per a el/u matelxes, normes legisla- tbnoma. En ers Estatuts 'de les Comunltats Autbnomes podran
tives dlns del marc deis principie, bases I dlrectrlus flnts ~r . establl·se ols stlpbslts I les formes de partlclpacló d'aquelles en
una lIel estatal, Sens perjudlcl de la compet6ncla deis Trlbunals, I'organltzacló de les demarcaclons judlclals del terrltorl, tot de
dlns cada I/el-marc s'establlrll la modalltat del control de les ·conformltat amb el que preveu la IIel orgllnlca del póder judlcl.1
Corts Gener.ls sobre equestes normes leglslatlves de les Co- I dln. la unlta tf la Independltcla prbples d'aquest darrer. Sens
munitats Autbnomes, . perjudlcl del que dlsposa I'artlcle 123, les sucéesslves Instllncles
2. L'Estat podrll transferir o delegar a les Comunltata Autb- procelsals, en el seu cas, s'esgotaran davant brgans radlcatl en
nomes, mltja~ant una lIel orgllnlca, facultata corresponentl a el matelx terrllorl de la Comunlta!' Autbnoma en que estlgul I'or·
una matllrla de tltularltat estatal que per la aeva naturaleaa si· gen competent en primera' Inalilncla. '
guln susceptlolea de transferencia o de delegacl6. tAl lIel Pr&o 2, Una vegada hagln eatat aanclonats I promulgats 8.1S resveurll
en cada ·cas. la transferencia corresponent de mltjans
1. No caldrll delxar transc6rrer el termlnl de cinc anrs a
qué es referelx l'.partat'2 de I'artlcle 148 en ces que, dlns e ter·
mini que establelx I'artlcle 143,2, acordln la Iniciativa del pr0c6s
autonbmlc, a m's de les Olputaclona o els brgans Interlnsula,.
corresponants, les tres quartes parts del munlclpla de'cadaacuna .
de les provlncles afectades, les quals representln, com a mlnlm,
la malorla del cens electordl de cadascuna I algul ratificada mlt·
jan~ant un referendum pel vot aflrmatlu de la majorla absoluta
deis electors de cada provincia en els termes que establelld una
lIel org~nica.'
2, En el cas prevlst per I'apartat anterior, el procedlment per
11 elaborar rEstatut serll el segOant:
1 El Govern convocar. tots els Olputats I Sanadors elaglta
en les circumscrlpclona compreses dlns I'emblt territorial que
pretanglll accedlr a I'autogovem per tal que ea constltuexln en
Assomblea, amb I'únlca flnalltat d'elaborar l'Estatut d'autonomll
corresponent, mltjaneant I'acord de ls majorla absoluta dela seus
membres,
2 Una vegada hagl aprovat el projecte d'Estatut l'As88mblea
de Parlamentarls, osquest serll tramea a la Comlssló Constitucional
del Congrés, la cu31, dlns el tl'!omlnl de dos me:os, I'examl·
nnrll amb el concurs I I'asslsténcla j'unll delegilcló de I'Assemblea
proposant per tal de determlnar-ne d'un acord comú la
formulacló deflnltiv•.
3 SI s'arrlbava a un acord, el text que en result's seril soto
mes al referirndum del cos electoral de les provlncles compreses
dins I'ambit territorial de "Estatut projectat.
4 SI el proJecte d'Eatatut 'S aprovat a cada provincia per la
majorla deis vots emesos vlllldament, aere elevat a les Corts
Generals. Els Plens de totes dues Cambres decldlran sobre el
text per ml!jil d'un vot de ratlflcacló. Havent estat aprovat I'Eslatut,
el Rel el sancionar. I el promulgarll com • IIel.
S SI no s'arrlbava I racord a qull es referelx J'apartat 2
d'aquest númerp, les Corts Generals donaran al prolecte d'Estatut
la tra.mitaclo de nel. El text que aquestes aprovin serA soto
mes al referéndum del cos electoral de les provlncles compreses
dins I'ilmblt territorial de "Estatut projectat. SI fos aprovat per
la major!a deis vots emesos valldament a cada provincia, la promulgacfo
sera feta en els termes de I'apartat an~erfor. .
3.. En .els ca~os prevlsts pels parilgrafs 4 I 5 de I'apartat
1t~ter",r, la manca d'aprovaCló del projecte d'Estatut per part
el una o de més d'una provincia' no Impedira la constltucló de la
Comunitat Autonoma prolectada per part de les altres en 18
f~rma que ~stablelxi la IIel organica prevista per rapartat 1
el a!1ucst art,c1e.
•
.pectlus Estetuts, nom', podran ser modificats mltla~ant els proflnancers
I tamb6 les forme. de control que I'Eatat ea reservl, cedlmenta que ells matalxos establelxln I mltja~ant referendum
3. L'Estat podrlA dictar lIels que establelxln els principia ne- entre el. electors Inscrlts en els censos corresponents.
cessarls per s harnionltzar les dlspoalclOIlJ normatlvea de les 3. Els Estatuts podran establir clrcumscrlpclons terrltorlals
Comunltats, flns I lot en el cas de materles strlbOldea e lit seva prOples que g8UCllran de plena personalitat jurldlca mltjanr;ant
competencia, aempre que ho demanl l'lnterlls general. Correspon I'agrupacló de munlclpls IImftrofs.
a res Corts Generals d'apreclar I'exlstencla d'aquesta necessltat,
per majorla absoluta de cada Cambra.
Artl I 153
ce. .
[(control de I'actlvltat deis orgnns de les Comunllats Autb-
Article 151.
nomea ser' exerclt: . .
a) Pel Tribunal Constitucional en allo que es r.eferelxi a la
constltuelonalltat de lea seves dlsposiclons admlnlstratlves amb
fo~a de l/el. ,
b) Pel Govern, prevl dictamen del Consell d Estat, en allb
~e pertoqul a I'exerclcl de funclons delegades a qué es referelx
I apartat 2 de I'artlcl. 150.
o o) Per la jurlldlccló contencloso-admlnistratlva en allb que
ea referehd a I'admlnlstracló autbnoma o a les seves normes
reglamentllrles, .
d) Pel Tribunal de, Comptes en els aspecte:; econonllcs I
pressupoatlij'ls,
Artlcle 154.
, Un delegat nomenat pel Govurn dirlgira I'admlnlslració de
I'E.tat en el terrltorl de la Comunitat Aulonoma I la coordlnarll,
al 6s procedent, smb I'admlnlstrllció pr~pla de la COnlunllat.
Artlcle 155. , .
1. SI lJI'8 Comunltat Autbnoma no compila les obílgaclons
que la Conatltucló o altres lIel. Ii imposaven, o actuava de foro
ma que atemptds greument contra I'lnteres general d'ESpanya.
el Govern. prevl requerlment desat&a fet al Presldent de la COmunltat
Autbnoma .amb I'aprovacló per malorla sbsoluta del Se·
nat pod'" adoptar 'les mesures neccesarles per tal d'obllgar·la al
compliment for~s de les dltes obligaclolls o per tal de proteglr
I'Interes general esmentat.
2. Por a I'exeeucló de les mesures prev:stes a I'apartat
anterior, el Govem podre donar Instruccions a totes les autorltats
de les Comunltats Autonomes.
Artlcle 156,
1, les Comunltats Autbnomcs gaudiran d'autonomla finan·
cera' per a acomplir I exerclr les soves co.npeUmcles d'acord
amb els prlnclpls de coordlnacló amb la Hlsenda estatal I de
so:ldarltat entre tots els espanyols,
2. Les Comunltats Autónomes podren actuar com a dele·
gats o col.laboradors de I'Estat en la tasca de recaptació, gestló
I IIquldacló deis recursos trlbutarls d'squest, d'acord amb les
lIel, I els Estatuts.
Artlcle 157.
1. Els recursos de· les Comullitats Autónomes seran consti·
luits 'per:
a) Impostos cedits totalment o parcialmen' per l'Eslat; re·
carrees sobre impostos estatals 1 allres participacions en els
ingressos de I'[stal.

•
B. O. del K-Núm. 311.3 29 diciembre 1978 2937S
• •
b) Els seus propls impostas, taxes i contribuclons especlals.
e) Transferencias d'un fons de compensacló Interterrltorial
i altres 8ssignaclons a carree deIs Pressuposts Generals de
rEstat.
d) Rendlments procedents del seu patrimoni ingressos de
dret privat.
-e) El protlucte de les aperecioos de crédito
,2. les Comunltats Autbnomes no podran adoptar en cap
cas mesures tributarles sobre béns situats fora del seu territorl
o que constltuelxin un obstacle per a la lliure circulació oe
mercaderíes o de serveis.
3. l'exercici de les ccmpetencies ¡nanceres enumerades
en I'anterior apartat 1. les normes per a resoldre els eonflictes
que poguessin sorgir ¡les possibles formes de col.laboració
financera entre les Comunitats Autonomes i I'Estat podrao ser
regulades per mltja d'una Ilei organice,
Article 158.
1.' En els Pressuposts Generals de I'Estat es podra establir
una assignacló a les Comunitat3 Autonomes en funció del volum
deis serveis i de les activitats estatels que hagln assumit
i de la garantia d'un nivel! mínim en ~a prestació deis servels
públics fonamentals en tot el terrltori espanyol.
2. Per tal de corregir desequílibris economics interterrito·
rials i fer efectiu el prlncipi de solidaritat es constituira un
Fons de Compensacl6 destinat a despeses d'inversió, els recur·
sos del qual seran distribu'its per les Corts Generals entre les
Comunitats Autonomes i les provincies, en el seu caso
Article 159.
TfTOL IX
Del Tribunal Constitucional
1. El Tribunal Constitucional es campan de 12 membres
nomenats pel Re!, deis quals, quatre a proposlcló del Congrés,
per majoria de les tres cinquenes parts deis seus membres,
que$tre a proposiciódel Senat, amb Identica majorla. dos a
proposició del Gavern, i dos a proposicló del Consell General
del Poder judicial.
2. EIs membres del Tribunal Constitucional hauran de ser
nomenats entre Maglstrats i Fiscals, Professors d'Unlversltat,
funcionaris públlcs 1 advocats, tots eUs jurlstes de competencia
reconeguda amb més de quinze anys d'exercici professlonal.
3. El període de designacJ6 deis membres del Tribunal
Constitucional tindra una durada de nou anys i es renovsr

39376
•
29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.3
, ,
DIf:POSICIONS ADDICIONALS
qu~ hl haguessln entrat. I el termlnl de dos mesos a que es
Primera.
referelx I'article 151 comem;arlt a comptar des que la Comissló
8c~bi I'estudl del projecte o projactes de· que successivament
La Constitució empara 1 respecta els drets histories deis . hagl conegut.
territoris forals.
L'actualització general del dit reglm foral es durll 8 terma, Setena,
en el seu ca.... dios el mare de la Constitució I deis Estatuts Els organismes provisiol1als autonomics es consideraran dlssolts
d'Autonomia.
en els casos següents:
~egona~
La declarac16 de majoria d'edat que conté I'article 12 d'aques·
ta Constituciá no perjudica les situacions emparades pels drets
foral s sn l'ambit del dret privat.
Tercera.
La modificació del regim econbmie 1 fiscal de I'arxtpelag
cé_na~1 requerira un Informe preví de la Gamunitat Autónoma o,
en el seu cas, de I'e>rgan provisional autonomic.
Ouarta.
En les COl'l1unitats Autonomes on resldelxi més d'una AudiEm·
ela Territorial, els Estatuts d'Autonomia respectius podran mantenir
les que Ja hl eren I distribuir les competencies entre elles,
sempre de conformltat 8mb el que preveu la lIei organica I
mantenint·ne la unitat 1 la Independencia.
Prlmera~
DISPOSICIONS TRANSITORIES
En als territorls dotats :d'un regtm provisional d'autonomia,
el seus brgans col.leglats superiora, per mitja d'un acord adop·
tat per la majorla absoluta deis seus membres, podran substituir
la Iniciativa que I'apartat 2 der I'article 143 atrihueix a les
Dfputa~ions Provincials o als argans interinsulars corresponents.
Segona.
Els territorls que en el passst haguessin plebiscitat afirma·
tlvament proJectes d'Estatut d'Autonomia I en el moment de
promulgar 'aquesta Constltució comptin amb r~gims provisionals
d'autonomia, podran procedlr Immediatainent en .a forma prevista
per I'apartat 2 de I'article 148. sempre que ho acordin
així, per majorla absoluta, els brgans preautonomics col.leglats
superiors, els quals hauran de comunicar-ha al'Govern. El projecte
d'Estatut sera elaborat d'acord amb allo que estableix I'article
151, número 2, a convocatoria de I'organ col.legiat pre·
autonomic.
Tercera.
La iniciativa del procés autonomic per part de les Corporacions
locals o deis seu s memhr8s, prevista per I'apartat 2 de
"article 143, s'entén que és diferida, amb tots els seus efectes,
fins a la celebració de les primeres eleccions locals sota la
vigencia de la Constitució.
Quarta,
1, En el cas de Navarra, t a efectes de la seva incorporat::ió
al Consell General Basc o al reglm autonbmic hasc que el
substltueixl en 1I0c del que estableIx I'article, 143 de la Constltl·ció,
la Iniciativa correspon a I'organ Foral competent, el quaf
adoptara la seva decisló per majoria deis membres que la
componen. Per tal qua la dita Iniciativa sigui valida, caldrll, a
més, que la declsló de I'Cngan Foral competent sigui ratificada
per un referlmdum convocat expressament a aquest efecte, I
aprovat per majorla deis vots valida ·emesos.
¡ 2. SI la Iniciativa no reelxís, nornés es podre tornar a praduir
en un altre perrode de mandat de l'organ Foral competent,
i en qualsevol cas, quan hagi transcorregut el termln! mínim
que establelx I.'article 143.
Cinquena,
Les ciutats de Cauta I Melilla podran constituir-se en Comunltats
Autonotnes en el css que ho decldeixin alxi els seus
respectlus Ajuntamenta, per mltja d'un acord adoptat per la
majoria absoluta deis seus membres 1, si ho autorltzen les
Corts Generals, mltjanl;ant una lIei organlca, en els termes pre.
vlsts per I'artlcle 144.
Sisena.
Si es trameten a la Comlssió de Constltu~ió
•
del Congrés
dlv'ersos projectes d'Estatut, seran .dictamlnats per I'ordre 6n
al Una vegada hagin estat constit(úts els organs que estableixln
els estatuts d'autonornia .aprovats cO;"lformement a aquesta
Constitucló.
. b) . En cas que la iniciativa del procés autonbmic no arrlbés
a reeixir per tal com nJ complís .els requisits prevfsts a I'ar·
ticle 143.
c) Si !'organisme no hagués ·exercit el .dret que Ii reconeix
la disposició transitoria pr1mera dins el termini de3 anys,
VL,itena.
1. Després de I'entrada en vigor de ·la present Constitució
les Cambres que I'an aprovada assumlran les funclons I les
competencies que s'h! assenyalen respectivament per al Congrés
I per al Senat, sen se que en cap cas el seu mandat s'estengu;
més enlló del 15 de juny de 1981.
2. A efecte del que estableix I'artlcle 99, la promulgació
de la Constitució es considera com un cas constitucional en
el qual és procedent d'aplicar·lo, A aquest efecte, a partir de
la dita promulgació s'obrira un perrode de trenta dies per 8
I'aplicació del que disposa el dit article. Durant aquest període,
I'actual President del Govarn, que assumíra Les funcions I les
competencies· que la Constitucló estableix per a aquest ca.rrec,
podra optar per usar de la facultat que Ii reconeix I'article 115
o bé donar pas, ambo la seva dlmlssió, a I'aplicació del que estableix
l'article 99; en aquest darrer cas restara en la situació
, prevista.en I'apartat 2 de I'article 101.
3. En cas de dissolució, d'acord amb el que preveu I'artl"
ele 115 I si no s'hagués produi"t legalment allo que preveuen
els articles 68 i 69, caldra aplicar a les· eleccions les normes
vigents anteriorment, amb les úniques excepcions que en allo
que .fa referencia a Ineligibilitats i incompatibilitats s'aplicara
directament allo que preveu I'incis segon de la Iletra b) de
I'apartat 1 de I'article 70 de la Constituci6 i el que aquesta mateixa
disposa respecte a redat de votar i el que estableix l'ar·
ticle 69.3.
Novena.
Als tres" anys d'haver estat elegits per primera vegada els
membres del Tribunal Constitucional es designara per sorteig
un grup de quatre membres de la mateixa" procedencia electiva
que hagin de cessar I ser renovats, A aquest únic efecte, es
consideraran agrupats com membres de la mateixa procedencia
els dos deslgnats a proposició del Govern i els dos que procedeixen
de la formulada pel Consell General del poder Judi·
clal. Després d'un segon període de tres anys es renovara pel
mateix procediment un deis dos grups no afectats pel sortelg
anterior, Des d'aquell moment ·Ia renovacló s'ajListara al que
estableix el número 3 de I'article 154.
D1SPOSICIO DEROGATORIA
1. Resta derogada la L1ei 1/1977, del 4 de gener per a la
Reforma Política, i, en la mesura que no fossin ja derogades
aqusta lIeí, la de Principios Fundamentales del Movimiento del
17 de malg de 1958, el Fuero de Jos Españoles del 17 de juliol
de 1945, el Fuero de Trabajo del 9 de mare de 1938, la Ley
Constitutiva de las Cortes, del 17 de julloL de 1942, la Ley de
Sucesión en la Jefatura del Estado del 26 de juliol de 1947,
modificades totes per la lIel organica de I'Estat del 10 de gene!
de 1967 i de la mateixa manera, aquesta darrera i la del Re·
ferendum Nacional del 22 d'octubre de 1945.
2. En la mesura que poguessin conservar alguna vigencia,
es considera derogat definitivament la L1ei del 25 d'octubre de
1839 en allo que pogués afectar les províncies d'Alaba. Guipúscoa
I Biscala.
De la mateixa forma es considera derogada definitivament
la L1ei del 21 de juliol de 1876.
.
D1SPOSICIO FINAL
Aquesta Constltució entrara en vigor el mateix dia que en
sigui publicat el text oficial al Butlletí Oficial de rEstat. Sera
publicada també, en les al tres Ilengües d'Espanya .
IMPRENTA NACIONAL DEL BOLETlN' OFICIAL DEL ESTADO
•

s: : g;:;
=
•
=
BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO =
i~
=
=
~ Depósito Lega] M. 1-1958 Año CCCXVIII
=
GACETA DE MADRID :
==
Viernes 29 de diciembre de 1978
Núm. 311.4.'
=
CONSTITUCION
ESPAÑOLA
=
APROBADA POLAS CORTES O 31 DE OUTUBRODE 1978
RATIFICADA POLO POBO ESPAÑOL NO REFERENDUM
DO 6 DE DECEMBRO DE 1978
-=
-=
SANCIONADA POR S. M. O REl ANTE AS CORTES
O 27 DE DECEMBRO DE 1978
-.
=
~
-

.e o N STITDeION ESPAÑOLA
PREAMBUlO
A Nación e~pañola, desexando que se estableza a xusticia, a
ollb artade e 8 segurldade e que se promova o ben de cantos a in·
teyran, no uso da súa soberanfa, proclama 8 súa vontada de:
Garantizar, dentro da Constitución e das lels, a convivencIa
democrática, conforme a un arde económico e social xusfo.
Consolidar un Est¡;¡do de Dereito qu~ asegure o imperio da
/el como expresión da vontada popular.
Protexer a tódolos españois e pobos de España no exercicio
dos dereitos humanos, das Búas culturas e tradicións, das Búas
linguas e Instituclóns.
Promover, para asegurar a todos unha digna calidade de
vida. o progreso da cultura e da economía. '
Establecer unha sociedade democrática avanzada, e '
Colaborar no fortalecemento dunhas relacións pacíficas e de
eficaz cooperación entre tódolos pobos da Terra. .
En consecuencia, as Cortes aproban e o 'pobo español ratifica
a seguinte .
Artigo 1.
CONSTlTUCION
TITULO PRELIMINAR
1., España constitúese nun Estado social e democrático.oe
Derelto, que propugna como valores superiores de seu ardenamento
xurídico a libertade, a xusticia, a igualdade e o pluralismo
político.
2. A 'soberanía nacional reside no pobo español, do que
emanan os poderes do Estado .
.3. A forma política do Estado español é a Monarquía parlamentaria.
.
ArUgo 2.
_
A Constitución fundaméntase na indisoluble unidade da Na·
ción española, patria común e indjvisible de tódolos 'españois,
e recoñece e garantiza o dereito á autonomía das nacionalidades
e rexi6ns que a integran e a solidaridade entre todas elas.
Arligo 3.
1. O casterán é a lingua española oficial do ·Estado. Tódolos
españoi~ teñen o deber de coñecela e o dereito a usala.
2. As outras linguas españolas serán tamén oficiais nas
respectivas Comunidades Autón,pmas de acordo' cos seUs Esta·
tutos.
3. A riqueza das distintas medalidades lingüísticas de
España é un patrimonio cultural 'que será obxecto de especial
respeto .e protecclój1.
Arllgo 4.
. 1. A bandeira de España está formada' por tres franxas ha·
rlzontals, vermella, marela e vermella; a marela é dobre de
ancha do que cada 'unha das vermellas.
2. Os Estatutos poderán recoñecer bandeiras e mals enseñas
propias das Comunidades Autónomas. Estas 'utilizaranse
xunto á bandeira de España nos seus edificios públicos e nos
Seu8 actos oficlais:
Arllgo 5.
A capital 'do Estado é a vila de Madrid.
. Arligo 6.
Os partidos políticos expresan o pluralismo 'político, canco·
rren á formación e manifestación da vontade popular e son
Instrumento fundamental para Q participación política. A s(ia
creación e o exerclclo da s(ia &1;tivldade son libres dentro do
respeto 8 Constitución e mals j¡ lel. A súa estrutura interna e
funclonamento deberán ser democráticos.
Artigo 7.
Os sindicatos de traballadores e as asociaclóns empresariais
contri buen á defensa e promoción dos intereses económicos e
soclais que lIes son propios. A sua creación -e o exercicio da
sua actividade son libres dentro do respeto á Constitución e
á lei. Asua estructura interna e funcionamento deberán ser
democráticos.
Artigo 8.
1. As Forzas Armadas, constituidas polo Exércifo de Terra, a
Armada e o Exército do Aire, telion como misión garantiza-la
soberanía e a independencia de España, défende-la súa integddade
territorial e o ordenamento constitucional.
2. Unha lei orgánica regulará as bases da organización mi·
litar de acordo cos principios da presente Constitucipn.
Artigo 9.
L Os cidadáns e os poderes públicos están suxeitos á Constitución
e ao resto do ordenamento xuridico.
2. Corresponde aos poderes públicos promoveren as condlcións
para que a libertade e a igualdade do individuo e mais dos
grupos en que se integra sexan reais e efectivas: removeren
os atrancos que impidan ou dificulten a súa plenitude e facilitaren
a participación de tódolos cidadáns na vida política, eco·
nómlca, cultural e social.
•
3. ~ Constitución garantiza o principio da legalidade, a
xerarqUla normativa, a publicidade das normas. a irretroactividade
das disposlcións sancionadoras non favorables ou restritivas
de dereitos individuais. a seguridadexurídica, a responsabi·
Iidade e m¡dla interdición da arbitrariedade dos poderes públicos.
Artigo 10.
TITULO I
Dos dereito!o e deberes fundamentais
1. A digrridade da persoa, os dereitos inviolables que Ile
son inherentes, o libre desenvolvemento da persoalidade, o respeto
á lei e aos dereitos dos demais son fundamento do arde
político e da paz socIal. .
2. As normas relativas sos dereitos fundamentais e ás li·
bertades que a Constitución recoñeee, interpretaranse conforme
á Declaración Universal dos Dereitos Humanos e aos tratados
e acordos internacionais sobre as mesmas materias ratificados
por España.
CAPITULO PRIMEIRO
Dos españois e dos extranxeiros
Artigo 11.-
1. A nacionalidade española adquírese, consérvase e pérdese
de acordo ca establecido pola lei.
2. Ningún español/de orixe poderá ser privado· da súa nacionalidade.
3. O Estado poderá concertar tratados de dobre nacional!·
dade cos pa1ses iberoamericanos. ou con aquel es que tiveran
ou teñan un particular vencello con España. Nestes mesmos
paises, alnda Que nog recoñezcan 80S seus cidadáns un dereita
recíproco, poderán naturalizarse 05 españois sin perderen
a súa nacionalldade de orlxe.
Artigo 12.
Os españois son maiores de edade aos 18 anos .
Artigo 13.
1. Os extranxeiros gozarán en España das libertades públicas
que garantiza o presente Título nos termos que establezan
os tratados e malla lel.
2. ,SÓ .os españols serán titulares dos dereitos recañecidos
no artlgo 23, non sendo o que, atendendo a criterios de reel·

•
B. O. del E.-Núm. 311.4
29 diciembre 1978 29379
procldade, polda establecerse por tralado ou lel para o derelto
de sufraxlo activo nas elecclónsmunlclpals.
3. A extradición non S8 concederá sanón en cumprimento
dun tratado ou da lel, atendendo ao principio da reclprocidade.
Quedan excluidos da extradición 05 delitos políticos, non con·
slderándose como tales os actos de terrorismo.
4. A Isi establecerá os termos en que os cidadáns doutros
países e mallos apátridas podarán gozar do dereito de asilo en
España.
Artigo 14.
CAPITULO SEGUNDO
Dereitos e Ii~ertades
Os españols son ¡guais ante a lel, sin que poida prevalecer
discriminación ningunha por razón de necamento, raza, sexo,
relixión, opinión OU calquera cutra" condición ou circunstancia
persosl DU social.
Artigo 15.
SECCION 1."
Dos dere itas fundamentais e das libertades públicas
Todos teñen dereito á vida e á integridade física e moral,
sin que, en caso ningún, poldan ser sometidos a tortura nin a
penas ou tratos inhumanos ou degradantes. Queda abolida a pena
de morte, salvo o que se poi da dispoñer nas leis penais militares
para tampos de guerra.
'
Artigo. 16.
1. Garantízase a libertade ideolóxica, relixiosa e de culto dos
individuos e das comunidades sin mais limitación. nas súas
manifestacións, cá necesaria para a conservación do arde público
protexido pala lei. .
2. Ninguén poderá ser abrigado a declarar sobre a súa
ideoloxía, relixlón ou crenzas.
3. Nlngunha confesón terá carácter estatal. Os poderes púo
blicos terán en canta as crenzas relixiosas da sociedade española
a mantarán as conseguintes relacións de cooperación coa
Igrexa Católica e as demais confesións.
Artigo 17.
1. Toda persoa ten rlereito á Iibertade e á seguridade. Nin·
guén poderá ser privado da súa Iibertade senón coa observancia
do establecido neste artigo e nos casos e na forma previstos
polalei.
2. A detención preventiva non poderá durar mais do tempo
estritamente necesario para a realización das averiguacións ten·
dentes ao esclarecemento dos feitas, e, en todo caso, no prazo
máximo de setenta e dúas horas, o detldo deberá ser posta en
libertade ou a disposición da autoridade xudicial.
3. Toda persoa detidadebe ser Informada de forma in·
mediata, e de modo que lIe sexa comprensible,. dos seus derejtos
e das razóns da súa detención, sin que poida ser obrigada
a declarar. Garantizase a asistencia do abogado ao detido
nas dilixencias policiais e xudiciais. nos termos que a lei es·
tableza.
4. A lel regulará un procedemento de .. habeas corpus" para
que se produza a inmediata posta a disposición xudicial de toda
persoa deUda ilegalmente. Igualmente, determinarase por lei o
prazo máximo de duratjón da prisión provisional.
Artlgo 18.
1. Garantízase o dereito ao honor, á intimidade persoal -e
familjar e mals á propia Imaxe.
2, O domicilio é Inviolable. Ningunha entrada ou rexistro
poderá facerse nel sin consentimente do titular ou resolución
xudlclal,~non senda en caso de manifesto de,lito.
3. Garantizase o sagredo das comunicacións e, en especial.
das postals, telegráficas oli telefónicas, non senda en caso de
resolución xudiciaL
4. A lel limitaré o uso da Informática para que se garantice
o honor e malla intimidade persoal e familiar dos cidadáns e o
pleno exercicio dos seus dereitos.
Artigo 19.
Os españois teñen derelto 8 elexir libremente a súa residencia
e a circ~laren por todo o territorio nacional.
Tamén tei'ien derelto 8 en'.ter e saír libremente de España
nos termos que 8 lei estableza. Es·te dereito non poderá ser
limitado por motivos políticos ou ideolóxlcos.
Artige 20.
1. .Aecoñécense e protéxense os dereltos:
a) A expresar e difundir libremente os pensamentos, ideas
e opinións mediante a palabra. o escrito ou calquera outro medio
de reproducción. . . '
b) A produción e creació.l literaria, artística, científica e
técnica.
el A libertade de cátedra.
d) A comunicar ou recibir libremente información veraz por
calquera medio de difusión. A lei regulará o dereito á cláusula
de .conciencia e ao segredo profesional no exercicio destas libertades.
2. O exercicio destes dereitos non pode restrinxirse mediante
ningún tipo de censurá previa.
3. A lei regulará a organización e .control parlamentario dos
medios de comunicación social dependentes do Estado ou de
calquera ente público e garantizará o acceso aos citados medios
dos grupos sociais e políticos significativos, respetando o pluralismo
da socledade e das diversas Iinguas de España.
4. Estas' libertades teñen o seu límite no respeto aos dereitos
recoñecidos neste Título, nos preceptos das leis que os
desenvolven e, especialmente, no dereito ao honor, á intimidade,
á propia imaxe e á p"rotección da mocedade e da infa~cia.
5. SÓ poderá acordarse o secuestro de pwblicacións, grabacións
e outros medios de información en virtude de resolución
xudicial.
Artigo 21.
1. ' Aecoñécese o dereito de reunión pacífica e sih armas. O"
exercicio deste dereito non necesitará autorización previa.
2. Nos casos de reunión en lugares de tránsito públiGO e
manifestacións darase comunicacIón previa á autoridade, que 'só
as poderá prohibir-cando existan razóns fundadas de alteración
do arde público, con perigo para persoas ou bens.
Artigo 22.
1. Recoñécese o dereito de asociación.
2. As asociacións que persigan fins ou empreguen medios
tipificados como delito son lIegais.
3. As asociacións constituídas ao abeiro deste artigo deberánse
inscribir nun rexistro aos únicos efectos de publicidade.
4. As asociacións só poderán ser disaltas ou suspendidas
nas súas actividades en virtude de resolución xudicial motivada.
5. Prohibense as asociacións secretas e mailas de carácter
paramilitar.
Artigo 23.
1. Os cidadáns teñen dereito a particiPar nos asuntos públicos,
directamente ou por medio de representantes. libremente
elexidos 'en eleccións periódicas por sufraxio universal.
2. Tamén teñen dereito -a acceder en condicións de Igual·
dade ás funcións e' cargos públicos, cos requisitos que sinalan
as leis.
Artigo 24.
1. Tódalas persoas teñen dereito a obte·la tutela efectiva
dos xueces e tribunajs no exercicio dos seus derE~Hos e intereses
lexítimos, sin que, en ningún caso, poi da producirse indefensión.
2. Do mesmo xeito, tudas teñen dereito ao Xuez ordinario
predeterminado pala lei. á defensa e á asistencia de letrado, a
seren Informados da acusación formulada contra eles, a un proceso
público sin dilacións Indebidas e con tódalas garantías, a
utilizaren os medios de proba pertinentes para a súa defensa,
a non declararen contra si mesmos. a non se confesaren culpa·
bies e á presunción de inocencia.
A lei regulará os casasen que, por razón de parentesc.o ou
de segredo profesional, non se estea abrigado a declarar sobre
feitos presuntamente delictivo....
Artigo 25.
1. Ninguén poderá ser condenado ou sancionado por acclóns
ou omlsións que no momento de se produciren non constitúan
delito, falta ou infracción administrativa, segundo a lexislación
vixente daquela. .

•
29380
29 dlciemore 1978 B. O. del E.-Núm. 311.4
2. As penas privativas d. libertad•• as medidas d. segurldade
estarán encamlñadas á reeducación e relnsercl6n social
e non. podarán consistir en. tr8b~lIos forzados. O co~denado a
pena de prisión que estes cumprlndo a meSI)18 gozara dos de·
reltos fundamentals deste Capitulo, f6ra dos que se vexan expresamente
limitados polo contldo do fallo condenatorio, o sentido
da pena e 8 lel penltendarla. En todo caso, terá deralto a
un treballa remunerado, e -mals 80S beneficios correspondentes
da Segurldade Social, así como 80 acceso á cultura e 80 desenvolvemento
Integral da Búa personalidade.
3. A -Administración civil non poderá Impoñer sancl6ns que,
directa ou subsidiariamente, Impliquen privación de Iibertade.
Artlgo 26.' .
Prohibens8. os Trlbunals de Honor no ámbito da Administración
civil e das organizacións profesionais.
Artlgo 27.
1. Todos -teñen deralto á educación. Recoñécese a Iibertade
de ansino.
2. A educación teré por obxecto o pleno desenvolvemento
da persoatldade humana no respeto QOS principios democráticos
de convivencia e sos deraltos e libertades fundamentais.
3 Os poderes públicos garantizan o deralto que asiste 80S
pals para Que os seus filias reciban a formación relixiosa e
moral que estea de" acorda coas súas propias convicións.
4. O ansino -básico é obrlgatorlo e gratuito.
5. Os poderes públicos garantizan O- deralto de todos á educación,
mediante unha programación xeral do ansino, con par·
tlclpaclón efectiva de tódolos sectores afectados' e a creación
de centros docentes.
6. Recoñécese ás persoas Uslcas e xurídicas a libertade de
creación de centros docentes, dentro do respeto 80s principios
constitucionals.
7.. Os profesores, os país e se prQcede, os alunos, intervlrán
no control e xestión de tódolos centros sostidos pala Administración
con fondos públicos, nos termos. que a lei estableza.
8. Os poderes públicos Inspeccionarán e homologarán o sistema
educativo para garantizaren o cumprimento das leis.
9. Os poderes públicos axudarán aos centros docentes que
reúnan os requisitos que a lel estableza.
10. Recoñécese a autonomía das Universidades, nos termos
que a lei estableza.
Artlgo 28.
1. lodos tei)en dereito a- sindicarse libremente. A lei poderá
pór IImltaclóns, ou excepci6ns 80 exercicio deste dererto ás Forzas
ou institutos armados BU 80S demais Carpos sometidos a
discIplina militar e regulará as peculiaridades do seu exercicio
para os funcionarios públicos. A Iibertade sindical comprende o
derelto 8 fundar sindicatos e a se afiliar ao da súa elección,
asf como o derelto dos sindicatos a"1o'rmaren confederaclóns e
a fundaren organizacións sindlcais internacionais ou a se afilia·
ren As mesmas. Ninguén poderá ser obrigado a se afiliar a un
sindicato.
2. Recoñécese o derelto é folga dos trabalfadores para a
defensa dos seus Intereses. A lel Que regule o exerclcio deste
derelto establecerá as garantías precisas para que se asegure
o' mantemento dos servicios esenciais da comuflldade.
Artigo 29.'
1. Tódolos espanOls terán o dereito de petición individual
e colectiva, por escrito, na forma e cos efectos que determine
a lel.
2. Os membros das Forzas ou Inst~tutos armados ou dos
Carpos sometidos a disciplina militar poderán exercer este de·
relto s6 Individualmente e de acordo co disposto na súa .texis·
laclón específica.
Artlgo 30.
SECClml 2:'
Dos dereitos e deberes dos cidadáns
1, Os españois teñen o dereito e o deber de defender a
Espaija.
2. A lel fixará as abrigas milit nes dos españols e regulará,
coas debidas garantías, 8 obxección de conciencia, así como
8S demals causas de- exención do servicio militar obrigatorio,
podendo Impoñer, no seu caso, unha prestación social sustitu,
torla.
3, Poderase establecer un servicio civil para o cumprimento
de flns de Interés xeral. ~
4. Mediante a lel poderán regulE\rse os deberes dos clcladáns
nos casos de grave risco, catástrofe ou calamidpde pública.
Artlgo 31.
1. Todos contribuirán ao sustentamento dos' gastos públicos
de acordo coa súa: capacidade económica mediante un sistema
tributario xusto Inspirado nos principios de Igualdade e progresividade
que, en ningún. caso, chegará a ser confiscatorio.
2. O gasto público realizará unha asignación equitativa dos
recursos públicos e 8 súa programación e execución responde· .
rán aos criterios de eficiencia e economía.
3. 86 poderán establecerse prestacións personais ou patrio
monials de carácter público reguladas pala lei.
Artigo 32. .
1, O ·home e a muller teñen dereito a contraer matrimonio
con plena Igualdade xurídlca.
2. A lei regulará aS formas de matrimonio, a edade e malla
capacidade para o contraer, os dereltos e deberes dos cónxuxes,
as causas de separación e disolución e os seu s efectos.
Artigo 33.
1. Recoñéceseo dereito á propledade privada e á herdama.
·2. A función social destes dereitos deUmitará o seu con·
tido, de acordo coa s leis. _
3, Ninguén poderá ser privado dos seus bens e dereitos se
non é por causa xustificada de utilidade pública ou interés social.
mediante a correspondente indemnización e de conformi·
dade ca disposto polas leis.
Artigo 34.
1. Recoñécese o dere ita de funda9ión para fjns de interés
xeral, regulado pola leL
2. Rexerá tamén para as fundación s o disposto nos apartados
2 e 4 do artigo 22.
Artigo 35.
1. Tódolos españols teñen o deber de traballar e o dereito
ao trabalfo, á libre elección de profe~ión ou oficio, á promoción
a través do traballa e a unha remuneración suficiente para satisfaceren
as súas necesrdades e a.s. da súa famrlra, sin que en
ningún caso se poida facer discriminación por raZÓn de sexo,
2. A lei regurará un estatuto dos traballadores.
Artiga 36.
A lel regulará as peculiaridades propias' do réxime xurídrco
dos ,Calexios Profesíonais e do exercicio das prafesións titura·
das. A estrutura interna e o funcionamento dos Corexias deberán
ser democráticos.
Artigo 37.
1. A lei garantizará o dereltó á negociación corectiva laboral
entre os representantes dos traballadores e empresarios, así
como a forza vinculante dos convenios.
2. Recoñécese o dereito dos traballadores e empresarios a
adoptaren medidas de confllto colectivo. A lei que regula o
exercicio deste derelto, sin perxulclo .das limitacións que polda
establecer, incluirá as garantías precisas para que se asegure o
funcionamento dos servicios esenciais da comunidade.
Artigo 38.
Recoñétese a Iibertade de empresa no marco da economía
de mercado. Os poderes públicos garantizan e protexen o seu
exercicio e a defensa da produtlvidade, de acordo coas eslxencias
da economía xeral e cando corresponda, da planificación ..
CAPITULO TERCEIRO
Dos principios rectores da politica social e económica
Artigo 39.
1. Os poderes públicos aseguran a protección social, económica
e xurídlca da familia.
2. Os poderes públicos asegurán, tamén, a protección. Integral
dos filias, Iguais estes perante a lel con IndependenCia da
súa filiación, e a das nals, calquera que sexa o seu estado civil.
A lel posibilitará a Investigación da paternldade. .
3. Os pars deberán prestar asistencia de todo tlpo'BOS filias
tidos dentro ou fóra do matrimonio, durante a súa minorfa de
edade e nos demals casos en que legalmente proceda.
4. Os nenas gozarán da protección prevista nos acordos Internacionals
que mIran polos seus dereltos.-

B. O. del E.-Núin. 311.4 29 diciembre 1978 '29381
Artlgo 40.
1. Os poderes públicos promoverán a8 condlclóns favorables
para o progreso social e económico e para unha distribución
- da renda rexlonal e persoal mala equitativa, no marco dunha
política de estabilldade económica. De manslra Aspeclal reallza~
rán unha política orientada 80 pleno emprego.
2. Adamáis. 05 poderes públicos fomentarán unha politlca
.que garantice 8 formación e readf;l,ptaclón profesionals; mirarán
pala segurldade e hixiene no treballa e garantizarán o descanso
necesario, mediante 8 limitación da xornada laboral, a8 vacaci6ns
periódicas retribuidas e a promoción. de centros adecuados.
Artlgo 41.
. Os poderes públicos manterán un réxime público de Segurldade
Social para tódolos eidadáns, que garantice a asistencia
e prestacións soclals suficientes -ante situacións de necesidade,
especialmente en caso de desemprego. A- asistencia e prestacións
c~mplementarlas serán libres.
Artiga 42.
O Estado mirará especialmente pala salvagarda dos dereitas
económicos e saclals dos traballadores españols no extranxeiro,
e orientará" a súa política cara 80 seu regreso. .
Artigo 43.
1. Aecoñécese o dereito á protección da saúde.
2. Corresponde 80S poderes públicos organizaren e tutelaren
a saúde pública medTante medidas preventivas e as prestacións e
servicios necesarios. No tocante a iso a lel establecerá os de·
reitos e deberes de todos.
3. Os poderes públicos fomentarán a educación sanitaria, a
educación física e mallo deporte. Tamén facilitarán a adecuada
.utilización do lecer.
Arligo 44.
1. Os poderes' públicos promoverán e tutelarán o acceso á
cultura, á que todos teñen dereito.
2. Os poderes públicos promoverán a ciencia e investigación
científica e técnica en beneficio do interés xeral.
Artlgo 45.
1.- Todos teñen dereito a disfrutar dun medio ambiente adecuado
para e desenvolvemento da persoa, así como O deber de
o conservapen.
2. Os poderes p,úb!icos mirarán pala utilización ·racional de
tódolos recursos naturais, co fin de protexeren e melloraren a
calldade da vlda- e defenderen e restauraren o medio ambiente,
coa axuda da indispensable solidaridade colectiva.
3. Para quen viole o dispos.to no apartado anterior, nos termos
que a lei fixe estableceranse sancións penais ou; se houbera
lugar. administrativas, así como a obriga da reparación do darlo
causado.
Arti_go 46
Os poderes públicos garantizarán a conservación e promoverán
o enriquecemento do patrimonio histórico, cultural e artístico
dos pobos de España e dbs bi:ms que o integran, calquera que
sexa o seu réxime xuridico e a súa titularidade. A lei penal sancionará
os atentados contra este patrimonio.
Artigo 47.
Tódo]os españois teñen' derelto a disfrutar dunha vivenda
digna e axeitada. Os poderes públicos promoverán as condicións
necesarias e establecerán as normas pertinentes para faceren
efectivo este dereito, regulando a utilización do chan de acordo
co interés xeral para que se impida a especulación.
A comunldade participará nas plusvalías que nalan da acción
urbanística dos entes públicos. .
Artigo 48.
Os poderes públicos promoverán as condlcións para a participación
libre e eficaz da mocedade no desenvolvemento politlco,
social, económico e cultural -
Artigo 49.
I ¡
Os poderes públicos realizarán unha polítlea de pre·vlslón, tratamento,
rehabilitación e Integración dos dlsmlnuídos físicos, sensorlals
e psrquicos, aos que prestarán a atención especializada
que requlran e ampararanos especialmente para o disfrute dos
dereitos que este Título outorga a tódolos cidadáns.
Artigo 50.
Os poderes públicos garantizarán, mediante penslóns axeitadas
e periodicamante actualizadas, a suficiencia económica aOl
cidadáns na terceira edade. Tamén e con Independencia d•
abrigas familiares, promoverán o seu banestar mediante un 5Utema
de servicios sacíais que atenderán os seu s problemas especificos
de saúda, vivienda, cultura e lecer.
Artigo 51. \
1. Os poderes públicos garantizarán a defensa dos consumidores
e usuarios, protexendo, mediante procedementos eficaces,
IJ seguridade, a saúde e mailos lexítimos intereses económicos
dos mesmas. .-
2. Os poderes públicos promoverán a información a maila
educación dos consumidores e usuarios, fomentarán as súas or~
ganizacións e oirán a estas nas CtIestións que poidan afectar 8
aqueles, nos termos que a lei estableza.
3. No marco do dlsposto polos apartados anteriores, a lel
regulará o comercio interior e mailo réxime de autorización -de
produtos comerclals.
Artigo 52.
A lei regulará as organizacións profesionais que contribúan á
defensa dos intereses económicos que Iles sexan propios. A súa
estrutura interna e funcionamento deberán de ser democráticos.
Artlgo 53.
CAPITULO CUARTO
Das garantías das libertades e dereítos fundamentaís
1. Os dereitos e libertades recoñecidos no Capítulo segundo
do presente Título vinculan a tódolos poderes públicos. S6 por lei,
que en todo caso deberá respeta-lo seu contido esencial, poderá
regularse o exercicio de tales dereitos- e libertades que se tutelarán
de acordo ca previsto no artígo 161. 1 a).
2. Cal quera cidadán poderá reclama·la tutela das libertades
e dereltos recoñecidos no artigo 14 e a Sección 1. 8 do Capítulo
Segundo ante os Tribunais ordinarios por un procedemento basea·
do nos principios de preferencia e sumariedade e, se fose mester.
a través do recurso de amparo ante o Tribunal Constitucional.
Este derradeiro recurso será aplicable á obxección dfl
conciencia recoñecida no artigo 30.
3. O recoñecemento, o respeto e a protección dos principios
recoñecidos no Caprtulo Terceiro, informará a lexislación
positiva, a práctica xudicial e a actuación dos poderes públicos.
SÓ poderán ser alegados perante a Xurisdición ordinaria de
acordo co que dispoñC!n as leis que os desenvolvan.
Artigo 54.
Unha lei orgánica regulará a institución do Defensor do Pobo,
c'bmo alto comisionado das Cortes Xerais, designado por estas
para a defensa dos dereitos comprendidos neste Título; para
Iso poderá supervisa-la actividade da Administración, dando
canta ás Cortes Xerais.
Artigo 55.
CAPITULO OUINTO
Da suspensión dos dereitos e libertades
1. Osdereitos recoñecidos nos artigos 17. 18, apartados 2
e 3, artigos 19, 20, apartados 1, a), d). e 5, arligos 21. 28 apartado
2, e artigo 37, apartado 2, poderán ser suspendi Jos cando
se acorde a declaración de estado de excepciónou ce sitio
nOs termos previstos na Constitución. Exceptúase do establecido
anteriorménte o apartado 3 do artigo 17 para o suposto
de declaración de estado de excepción. .
2. Unha lel orgánica poderá determina·la forma e os casos
nos que, de xeito individual e coa necesaria intervención xudi·
cial e o adecuado control parlamentario, {lS dereitos reca'ñecidos
nos a~tigos 17, apartado 2, e 18, apartados 2 e 3, poden ser
suspendidos para persoas determinadas, en relación coas In·
vestlgacións correspondentes á actuación de bandas armadas
ou elementos terroristas.
A utilización Inxustificada ou abusiva das facultades recoñecldas
na citada lel orgánica producirá respot'lsabilidade· penal,
como violación dos dereitos e libertades recoñecidos poias 181S.
•

29382 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.4
•
Artigo 56.
TITULO 11
Da Coroa
1. O Rel é o Xefe do Estado, 'símbolo da Búa unidade e permanencia,
arbitra e modera o funcionamento regular das instituclóns,
asume a mals alta lepresentación do Estado Español nas
relacións Internaclonals, especialmente coa s nacións da súa
comunidade histórica, e exerce as funcións que Ile atribl1en
expresamente a Constitución e mallas leis. ~
~ 2. O seu título é o Rei 'de España e podará facar uso do&
demais que correspondan á COI'oa.
3. A persos do Re! é Inviolable e non está suxeita a respon·
sabilldade. Os seus actos estarán sempre refrendados na forma
establecida no artigo 64. careeendo de validez sin e!,je refrendo,
agás o disposto no artigo 65, 2.
Artigo 57.
1. A Coroa de España é hereditaria nos sucesOres da S. M.
Don Juan Carlos I de Borbón,' lexítimo herdeiro da dinastía
histórica. A sucesión no trono 'seguirá o arde reguJar de primoxenitura
e representación, sendc prefelida sempre a liña ante·
rror ás posteriores; na mesma liña, o grado máis próximo 80
mals remotb; no mesmo grado, o varón á muller, e no mesmo
sexo, a persoa de mals edade á de menos.
2, O Prfnolpe herdeiro, dende o seu nacemento ou desque
se produza o feito que orjxine o chamamento, terá i dignidade
de Príncipe de Asturias e os demais títulos vinculados tradicionalmente
80 sucesor da Coroa de España.
3. Extinguidas tódalas liñas chamadas en Dereito, as Cortes
Xerais proverán 8 sucesión na Coroa na forma que mais conveña
aos intereses de España. ,
4. Aquelas persoas que tendo dereito á sucesión no trono
cOntra jan matrimonio contra a expresa prohibición do Rei e das
: Cortes Xecals, quedarán excluidas na sucesión á Coroa elas e
os seus descendentes.
5. As abdicaclóns e ,renuncias e calquera dúbida de felto
ou de dereito que ocorra no arde de sucesión á Coroa, resolve·
ranse por unha lei orgánica.
Artigo 58,
A Raíñá consorte ou o consorte da Raíña non pode;án asumir
funcións constitucionais," fóra do disposto para a Rexencia.
Artigo 59.
1. Cando o Rei for menor de edade, o pai ou a nai do
Rel e, no seu defecto, aparente mais vello mais próximo a
suceder na Coroa, segundo ,o arde establecido na Constitución,
entrará a exercer inmediatamente a Rexencia e a exercerá durante
o tempo da minoría de edade do Rei.
2. Se o Rei quedase inhabilitado para o exercicio da súa
autoridade e a imposibilidade fose recoñecirla palas Cortes
Xerais, entrará a exercer inmediatamente a -Rexencia o Príncipe
herdelro da Coroa, de ser maior de edade. De nono ser,
procederase da maneira prevista no apartado anterior, astra
que o Prfncipe herdelro eh egue á maioría de edade.
3. Se non houbese ningunha persoa a quen corresponda a
Rexenc;{a, esta .será nomeada palas Cortes Xerais, e comparase
dunha, tres ou cinco persoas,
4. Para o exercicio da "Rexencia compre ser español e
maior de edade.
5. A Rexencia exercerase por.mandamento constitucional
e sempre en nome do Rei.
Artlgo 60,
1. Será tutor do Rei menor a persoa que no seu testamento
nomeara o Rel defunto, s'empre que sexa maior de edade e espanal
de nacemento: se non o nomeara, será tutor O psi ou a
nal, mentres permanezan viúdos. No seu defecto, nomearano as
Cortes Xerais. pro non poderán acumularse os cargos de Aexente
e tutor senon no pal, nal ou ascendentes directos do Rei.
2. O exerclclo da tutela é tamén incompatible ca de todo
cargo ou representación política.
Artlgo 6L
1, O Rel, ea ser proclamado ante as Cortes Xerals, prestará
xuramel1to de desempeñar fielmente as súas funcións,
garder e facer que se garde a Constitución e mallas leis e que
se respeten os dereitos dos cidadáns e das Comunidades Aut6.
nomas,
2. O Príncipe herdeiro, ao chegar ámaioda de edade, e
o Rexente ou Rexentes 80 se faceren cargo dar súas funcións,
prestarán o masmo xuramento, asl como o, áe fidelidade ao Rei.
Artigo 62.
Corresponde ao Rei:
al A sanción e a promulgación das leis.
b) A convocatoria e disolución das Cortes Xeraís e a convocatoria
de eleccións nos te'rmos previstos na Constitución.
cl Convocar a referéndum nos casos previstos na Cons·
titución." ,
d) Propoñer candidato a Presidente do Goberno e, no seu
caso, nomealo, así como pór fin ás súas funcións nes termos
previstos na Constitución.
•
el Nomear e separar aos membros do Goberno, a proposta
do seu Presidente.
f) Expedi-Ios decretos ac'ordados no Consello de Ministros,
conferi-Ios empregos civís e militares e a concesión de
honores e distincións de acordo coas Jeis.
g) Ser informado dos asuntos de Estado e presidir, a
estes efectos, as sesións do Consello de Ministros, cando o
estime oportuno, a petición do Presidente do Goberno.
hJ. O mando supremo das Forzas Armadas.
i) O exercicio do dereito de gracia de acordo coa lei. que
non poderá autorizar indultos xerais.
j) O Alto Padroodo d

B. O. fiel E:-Núm. 311.4 29 diciembre 1978 29383
Artigo 68.
" O Congreso compense dun mfnlmo de 300 e un máximo
de 400 Diputados, elexldos por sufraxlo universal. libre, Igual,
directo e secreto, nos termos que estsbleza 8 lel.
2. A circunscripción electora~ é 8 provincia. As poboacl6ns
de Ceuta e Melllla estarén representadas con cedenseu Diputado.
A lel distribuiré o número total de Diputados, asignando
únha representación mínima Inicial 8 cada circunscripción e
distribufndo os demals en proporción á. súa poboaclón. ~
3. A elección verfflcarase en cada circunscripción atenden·
do a criterios de representación proporcional.
4. O Congreso elixese por catro anos. O mandato dos
Diputados termina eatro anos despols da Búa elección ou o
día da disolución da Cámara.
5. ·Son electores e elexibles tódolos españols que estean
en pleno uso dos seus dereitos políticos.
A lei racañocerá e o Estado facilitará o exercicio do dereito
de sufraxio sos españols que se etopen fóra do territorio de
España.
6. As elecclóns terán lugar entre os trinta días e sesenta
días desde a terminación do mandato. O Congreso electo deberá
de ser convocado dentro dos vlntecinco días seguintes á
celebración das eleccións,
Artigo 69.
1. O Senado é a Cámara de representación territorial.
2. En cada provincia elexiránse catro Senadores por sufra­
>do unilo'ersal, libre, igual, directo e secreto polos votantes de
cada unha delas, nos termos 'que slnale unha lei orgánica.
3. Nas provincias insulares, cada lila ou agrupación delas,
con Cabido ou Consello Insular, constituirá unha circunscripción
a efectos de elección de Senadores, correspondendo tres
a cáda unha das iIlas maiores -Gran Canaria, Mallorca e Tenerife-
~ un a cada unha das segulntes ilIas ou agrupacións:.
Iblza-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote
e La Palma.
4. As poboacións de Ceuta e Melilla elexirán cada unha
delas dous Senadores.
5. As Comunidades Autónomas designarán ademais un Senador
e outro ma'is por cada millón de habitantes do seu respectivo
territorio. A designación corresponderá á Asamblea lexislativa
OU,. no seu defecto, ao órgano colexlado superior da
Comunldade Autónoma, de acordo- ca que estsblezan os Estatutos.
que asegurarán, en todo caso, s adecuada representación
proporcional. .
6. O Senado elfxese por catro anos. O mandato dos Senadores
termina catro anos despois da súa' elección ou o día
da disolución da Cámara.
Artigo 70.
1. A lei electoral determinará as causas de inelexibilidade
e incompatlbilldade dos Diputados e Senadores. que comprenderán,
en todo caso:
a) Aos con¿poñentes do Tribunal Constitucional..
b) Aos altos cargos da Administración do Estado que de·
termine a lei, coa excepción dos membros do Goberno~
c) Ao Defensor do Pobo.,
d) Aos Maxistrados, Xueces e Fiscais en activo.
e) Aos militares profesionais e membros das Forzas e Carpos
de Seguridade e Policía en activo.
f) Aos membros das Xuntas Electorais.
2. A validez das actas e credenclals dos membros de ámba c
las Cámaras estará sometida acontiol xudicial, nos termos que
estableza a lel electoral.
Artigo 71
1. Os Diputados e Senadores gozarán de inviolabilidade po·
las' oplnións manifestadas no exercicio das súas funclóns.
2. Durante o período do seu mandato 08 Diputados e Senadores
gozarán tamén de inmunidade e s6 poderán ser datidos
en caso de flagrante delito. Non podarán ser inculpados nln procesados
sin a previa autorización da Cámara respectiva.
3. Nas causas contra Dlplótados e Senadores será compe~
tente a Sala do Penal do Tribunal Suprl;tmo.
4. Os Diputados e Senadores percIbirán ~nha asignación
que será fixada palas respectivas Cámaras.
Artigo 72.
1. Aa .Cámaras establec'en 08 seu. proplos regramento8.
aproban autonomamente os seu s presupostos e, de común acordo.
degulan o Estatúto do Persoal das Cortes Xerais. Os Ae·
gramentos e a súa reforma serán sometidos a unha votación
final sobre 8 súa totalidade, que requerirá a maloría absoluta.
2. As Cámaras elixen os SlUS respectivos Presidentes e
os demais membros das súas Mesas. As sesións conxuntas
serán presididas polo Presidente' do Congreso e rexeránse por
un Aegramento das Cortes Xerais aprobado por malaría. absoluta
de cada Cámara.
3. Os Presidentes das Cámaras exercen en nome das mes·
mas tódolos poderes administrativos e facultades de policía
no interior da~ súas respectivas sés.
Artig

:::9384 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.4
4. Reunida a' Cámara correspondente, a Diputación Perma·
nente dará conta dos asuntos tratados e. das súas declslóns.
Artlgo 79.
1. Para adoptaren acordas-as Cámaras deben estar reunidas
regramentarlamente ~ con asistencia· da maloría dos seus
membros. ..
2. Eses acordas, para seren válidos. deberán ser aprobados
pala maloría dos membros presentes, sin perxuiclo das malorfas
especials que establezan a Constitución ou as leis orgánicas
e mallas que para a elección de persoas establezan os
Regramentos das Cámaras.
•
3. .O voto de Senadores e Diputados é personal e ¡ndelegable.
Artigo SO.
As sesións plenarias das Cámaras serán públicas, salvo
acorda contrario de cada Cámara, adoptado por maioría absoluta
ou de acordo ca Regramento.
Artigo 81.'
CAPITULO SEGUNDO
Da elaboración das leis
1" . Son leis orgánicas as relativas ao desenvolvemento dos
dereltos fundamentais e das libertades públicas, as que apraben
os Estatutos de Autonomfa e o réxime electoral xeral e as
demals previstas· na Constitución. .
2. A aprobación. modificación ou derogación das leis orgánicas
eslxlrá malorra absoluta do Congreso. nunha votación final
sobre o conxunto do proxecto.
'Artlgo 82.
1. As Cortes Xerais poderán delegar no Goberno a potestade
de dltar normas con categoría de lei sobre materias determinadas
non Incluidas no artigo anterior.
2. A delegación lexislativa deberase otorgar mediante unha
lel de bases cando o seu obxecto sexa a formación de textos
articulados ou por _unha lei ordinaria cando se trate de refundir
varios textos legals nun Só,
3. A delegación lexislativa terase que otorgar 80 Goberno
de forma expresa para materia concreta e con fixación do
pra:lO para o seu exercicio, A delegación esgotarase polo uso
que dela faga o Goberno mediante a publicación da norma
correspondente. Non poderá entenderse concedida de modo
Implfcito ou por tempo indeterminado. Tampou_co poderá ser
permitida a subdelegación a autoridades distintas do propio
Gooorno,
4. As leis de bases delimitarán con precisión o obxecto e
alcance da delegación !exislativa e os principios e criterios que
se han de seguir no seu exercic!o,
5. A autorización para refundir textos legais determinará
o ámbito normativo a que se refiere o conUdo da delegación.
especificando se se circunscribe á mera formulación dun texto
único ou se se inclúe a regularización. aclaración e armoniza·
ción dos textos legais que van ser refundidos.
6. Sin perxuiclo da competencia propia dos Tribunals, as
lels .de delegación poderán establecer en cada caso fórmulas
adicionais de control.
Artigo 83.
As leis de bases non poderán en ningún caso:
al Autorlza,la modificación .da propia lel de bas~s.
b) Faculta~ para ditar normas con carácter retroactivo.
Artigo 84.
Cando unha proposición de lei ou unha enmenda sexa con­
·trarla 8 unha delegación lexlslatlva en vigor, o Goberno está
facultado para ae opor il sOa tramitación. En tal suposto, poderil
presentarse unha proposición de lei para a derogación tota'l
ou parcial da lel de delegación.
Artlgo 85.
As .disposicións do Goberno que conteñan a lexislación delegada
recibirán o título de Oecretos lexislativos.
Artlgo 88.
1.' En caso de extraordinaria e urxente necesldade, o Goberno
poderil dltar dlsposlclóns .Iexlslallvas provlslonals que
tomarán a forma de Decretos-Iels e que non poderán afectar
ao ordenamento das instltucións básicas do -Estado, aos dereitos;
deberes e libertades dos cldadáns regulados no Titulo 1, ao réxlme
das Comunidades Autónomas. nln ao Oerelto electoral
xeral.
2. O.s Decretos-Ieis ·debe~án ser inmediatamente sometidos a
debate e votación de totalldade ao Congreso dos Diputados,
convocado ao efecto se non estivese reunido, no prazo dos
trinta días segulntes á súa promulgaclón. o Congreso terase
que pronunciar expresamente dentro dese prazo sobre a súa
yonvalidación ou derogación; para iso o Regramento establecerá
un procedemento especial e sumarlo.
3. Ourante o prazo establecido no apartado anterior as Coro
tes poderán tramitalos como proxectos de lel polo procedemento
de urxencia.
Artigo 87,
1, A iniciativa lexislativa corresponde ao Goberno, ao Con·
greso e ao Senado. ae acordo coa Constitución e os Regramentos
das Cámaras.
2. As Asambleas das Comunidades Autónomas poderán solicitar
do Goberno a adopción dun proxecto de lel ou remitiren
á Mesa do Congreso unha proposición de lei, delegando ante a
citada Cámara un máximo de tres membros da Asamblea en·
cargados da súa defensa,
3. Unha lel orgánica regulará as formas de exercicio e requi·
sitos da iniciativa popular para a presentación de proposicións
de lel. En todo caso esixiranse non menos de 500.000 firmas
acreditadas, Non procederá esa iniciativa en materias propias de
lei orgánica, tributarias ou de caracter Internacional. nin no r~la'
tivo á prerrogativa de gracia.
Artiga88,
Os proxectos de.lei serán: aprobados en Consello de Ministros.
que os someterá ao Congreso. acompañados dunha exposición
de motivos e dos antecedentes necesarios para se pro­
'l1unciar sobre eles,
Artigo 39.
1. A tramitación das proposicións de lei regularase polos Regramentos
das Cámaras, sin que a prioridade debida aos pro·
xectos de lel 'Impida o exerclclo da iniciativa Jexislativa nos
termos regulados polo artigo 87.
2, As proposicións de lei que. de acordo ca artigo 87 tome
en consideración o Senado, remitiranse ao Congreso para o seu
trámite néste como tal proposición.
Artigo 90,
1. Aprobado un proxecto de lei ordinaria ou organlca polo
Congreso dos Diputados, o seu Presidente dará inmediata canta
do mesmo ao Presidente do· Senado, que o someterá á deliberación
deste.
2. O Senado no prazo de dous meses, a partir do día da
recepción dot texto, pode. mediante mensaxe motivada. vetalo
ou introducir enmendas no mesmo. O veto deberá ser aprobado
por maloría absoluta. O proxecto non poderá ser sometido ao
Rel para sanción sin que o Congreso ratifique por maiorla absoluta,
en caso de veto, o texto Inicial, ou por maiorfa simple,
unha vez transcurridos dous meses desde a interposición do mesmo.
ou se pronuncie sobre as enmendas, aceptándoas ou non
por maiorra simple.
3. O prazo de dous meses de que o Senado dispón para vetar
ou enmenda-lo proxecto reduclrase ao de vinte días naturals
nos proxectos declarados urxentes polo Goberno ou polo Congreso
dos D!putados.
Artigo 91.
O Rel sancionará no prazo de quince días as leis aprobadas
poi as Cortes Xerais, e promulgaraas e ordenará a súa Inmediata
publicación,
Arligo 92.
1. As decisións poUtlcas de especial trascendencia poderán
ser sometidas a referéndum consultivo de tódolos cidadáns.
2. O referéndum será convocado polo Rei, mediante proposta
do Presidente do Goberno, previamente autorizada polo Con·
greso dos Diputados. .
3, Unha lel orgánica regulará as condiclóns e mailo procedemento
das distintas modalidades de referéndum .... previstas
nesta Constitución.

B. O. del K-Núm. 311.4 29 dlcicmore 1978 29385
Artigo 93.
CAPITULO TERCEIRO
Dos Tratados lnternacionals
Mediante lel orgánica podará autorlzar'se -8 celebración de
tratados polos que se atrlbúa a unha ,organización ou Institución
internacional o exerciclo de competencias derivadas de Constl·
tuclón. Corresponde ás Cortes Xerals e mals 80 Goberno. se·
gundo os casos, 8 garantfa do cUrrlprlmento déstes tratados e
das resolucl6ns emanadas dos organismos internaclonals OU
supranacionals titulares da cesión.
Artlgo 94.
1. A prestación do consentimento do Estado para se obrlg~u
por medio de tratados ou convenios requerirá a prevIa autor¡~
zación das Cortes Xerals, nos seguintes casos:
a) 'Tratados de carácter político.
b) Tratados oü convenios de carácter militar.
e) Tratados ou convenIos que afecten á Integridade terrlto·
rial do Estado ou aos dereltos e deberes fundamentals establecidos
no Titulo l.
d) Tratados ou convenios que impliquen abrigas financieiras
para a Facenda Pública.
e) Tratados ou convenios que supoñan modificación ou dero·
gación daJgunha lei ou esixan medidas lexislativ8s para a súa
execución. .
2. O Congreso e mailo' Senado serán Inmediatamente Informados
da conclusión dos restantes tratados ou convenios.
Artigo 95.
1. A celebración dun tratado internacional que conteña es·
tipulacións contrarias á ConstitiJción esixlrá 8 previa revisión
constitucional.
i
2. O Goberno ou calquera das Cámaras pode requerir ao
Tribunal Constitucional para que declare se existe ou non esa
contradicJÓn.
Artlgo 96.
1. Os tratados internacionais· válidamente celebrados, unha
vez publicados oficialmente en España, formarán parte do orde·
namento Interno. As sllss dlsposlcións 56 poderán ser deroga·
das, modificadas OU suspendidas na forma prevista nos propios
tratados ou de acordo coas normas xerals do Derelto Interna·
cional. . ' •
2. Para a denuncia dos tratados e convenios Internaclonais
utilizarase o mesmo procedemento, previsto para a súa aproba·
ción no artlgo 94.
Artigo 97.
TiTULO IV
Do Goberno e da Administración
O Goberno dirixe a polftica Interior e exterior, a Administra·
clón civil e militar e 8 defensa do Estado. Exerce a función
executlva e a potestade regramentarla de acordo coa Constltu·
clón e as lels. .
Artigo 98.
1. O Goberno componse do Presidente, dos Vicepresidentes
no seu caso, dos Ministros e dos demais membros que esta·
ble,a a lel.
2. O Presfdente dlrlxe a accl6n do Goberno e coordina as
funclóns dos demals membros do mesmo, sin perxuíclo da como
petencia e responsabilldade directa destes na slla xestl6n.
3. Os membros do Goberno non poderén exercer outras fun·
clóns representativas cás propias do mandato parlamentario,
nln calquera outra función púbUca que non derive do seu cargo,
nln nlngunha actlvldade profesional ou mercantil.
4. A lel regularé o Estatuto e Incompatibilidades dos memo
bros do Goberno. .
Artigo 99.
. 1. Despola de cada renovación do Congreso d~s DiPutados:
e nos demals supostos constltuclonals en que asr proceda, o Rel.
previa consulta cos representantes designados polos Grupos' po­
Htlcos con representación parlamentaria, 8 por m$dlo do PresIdente
do Congreso, proporá un candidato á Presidencia do Go·
berno.
2. O candidato proposto conforme ao previsto no apartado
anterior exporá ante a Congreso dos Diputados o programa político
do Goberno que pretenda formar e solicitará a confianza
da Cámara. .
3. Se o Congreso dos' Diputados, polo voto de malorfa abo
soluta dos seus membros, outorgase a súa confianza ao citado
candidato. aRel nomearao Presidente. Se non se acada esa
maJaría, someterase a mesma proposta a nova votación carenta
e alto horas despois da anterior. e a confianza entenderase ou·
torgada se obtén a maiorfa simple.
4. Se efectuadas as citadas votacións non se outorgase a
confianza para a investidura, tramitaránse sucesivas proposta'3
na forma prevista nos apartados anteriores.
5. Se transcurrido o prazo de dous meses, a contar da prl·
meira votación de investidura, ningún candidato obtivo a confian·
za do Congreso, o. Rei disolverá ámbalas Cámaras e convocará
novas e'eccións ca refrendo do Presidente do Congreso.
Artlgo 100_
Os demais membros do Goberno serán nomeados e separa·
dos polo Rel, a proposta do seu Presidente.
Artigo 101.
1. O Goberno cesa traJa celebración de eleccións xerais, nos
casos de perda de confianza parlamentaria previstos na Constitu·
ción, ou por dimisión ou morte do seu Presidente.
2. O Goberno cesante continuará en funcións astra a toma
de posesión do novo Goberno.
Artiga 102.
1. A responsabilidade criminal do Presidente e dos demals
membros do Goberno será eslxible, cando exista, perante a Sala
do Penal do Tribunal Supremo. .
2. Se a acusación fose por tralci6n ou por cal quera delito
contra a segurldade do Estado no exerclclo das súas funci6ns,
só poderá ser plantexada por Iniciativa da cuarta parte dos membros
do Congreso, e. coa aprobaci6n .da maloría absoluta do
mesmo.
3. A prerrogativa real de gracia non será aplicable a ningún
dos supostos do presente artigo.
Artigo f03.
{ A Admlnistraci6n pública serve con obxectividade os In·
tereses xerals e actúa de- acordo cos principios de eficacia,
xerarquía, descentralización, desconcentración e c·oordinaclón,
con sometemento pleno á lei e mals 80 Oerelto.
2. Os órganos da Administración do Estado son creados,
rexldos e coordinados de acordQ coa lel.
. 3. A lel regulará o estatuto dos funcionarios públicos, o ac·
ceso á función ptlblica de acordo cos principios de mérito e ca·
pacidade, as peculiaridades do exerclclo do seu derelt9 á sin·
dléaclón. o sistema de Incompatibilidades e as garantías para
a imparcialidade no exerclcJo das súas funcións.
Artlgo 104.
1. A"S Forzas e Corpos de seguridade, balxa a dependencia
do Goherno, terán como misión protexe-Io 11bre exerclcio dos
dereitos e libertades e garantlza·la seguridade cldadá.
2. Unha lel orgánica determinará as funclóns, principios bá~
slcos de actuación e estatutos das Forzas e Carpos de Segu·
rldade.
A~go 105.
A lel regulará:
al A audiencia dos cldadáns, directamente ou medIante as
organlzaclóns e asoclaclóns recoñecldas pala
lel, no procede·
ry¡ento de elaboración das disposlclóns administrativas que' os
afocten. I .
b) O acceso dos cldadáns aos arqulvos e rexlstros administrativos,
menos no que afecte ásegurldade e defensa do Estado,
á averiguación ,dos delitos e á Intimidade das persoas. .
c) O procedemento polo que de~en producirse os actos ad·
mlnlstrativos. garantizando, cando proceda, a audIencia do Inte·
resada.
Artlgo 106.
1. Os Trlbunals controlan a potestade regramentaria e 8
legalldade da actuación administrativa. asl como o sometemento
desta aos flns que a xustlflcan.
2. Os particulares, nos termos establecidos pala lel, terán
derelto a ser Indemnizados por toda lesión que sufran en cal·

29386 29 diciembre 1978. B. O..del E.-Núm. 311.4
quera dos Seus bens e deraltas, agá8 en casos de forza malor
sempre que 8 lesión sexa CbnS8cuencla do funcionamento dos
• ervlelos públicos.
Artlgo 107.
O Cansella de Estado é· o supremo órganoconsu!tivo do Go·
berno. Unha lei orgánica 1egulará a súa composición e compe·
tencia.
Arligo 108.
, TITULO V
Das relacións entre'o Coberno e as Corte-s Xerais
O Goberno ré"sponde solidariamente da súa xestión política,
perante o Congreso dos Diputados.
Artigo 109.
As Cámaras e as suas Comisións poderán recabar, por medio
dos Presidentes daquelas, a información e axuda qUl;! pre­
, cisen do Gaberno e dos seus Departamentos e de calesquera
autoridades do Estado e das Comunidades Autónomas.
Artigo 110.
1. As Cámaras e as súas Comisións poden reclama·la pre·
sencla dos membros do Goberno.
2. Os membros do Goberno teñen acceso ás seslóns das'
Cámaras e ás suas Comlslóns e a facultade de se- faceren oír
nelas, e poderán solicitar que informen ante as mesmas fun·
cionarios dos seus Departamentos.
Artigo 111.
1. O Goberno e cada un dos seus membros están someti·
dos ás Interpelaclóns e preguntas que lIes formulen nas Cámaras.
Para esta clase de debate -os Regramentos establecerán
un tempo mínimo semanal.
2. Toda interpelación poderá dar lugar a unha moción na
que a Cámara manifeste a súa posición.
Artigo 112.
O Presidente do Goberno, previa deliberación do Consello de
Ministros, pode plantexar perante o Congreso dos Diputados a
cuestión de confianza sobre o seu programa ou sobre unha declaración
de politica xeral. A confianza entenderase outorgada
cando vote a favor da mesma a maioría simple dos Diputados.
Artigo 113.
1. O Congreso dos Diputados pode esixi-Ia responsabilidade
política do Goberno mediante a adopción por maioría absoluta
da moción de censura.
2. A moción de censura deberá ser P1'oposta canda. menos
pala décima parte dos Diputados, e,terá que Incluir un candidato
á Presidencia do Goberno.
3. A moción de cel'lsura non. poderá ser votada en tanto non
transcurran. cinco días dende a súa presentación. Nos dous primeiros
días do devandito -prazo poderán presentarse mocións
alternativas.
4. Se a moción da censura non fose aprobada polo Congre·
so. os seus signatarios non poderán presentar outra durante o
mesmo periodo de- sesións.
'.
Arligo 114.
. 1. Se o Congreso nega a súa confianza ao, Goberno, este
presentar~ a súa dimisión ao Rei, procedéndose a continuación
á designación de Presidente do Goberno, segundo o disposto no
artigo 99.
2. Se o Congreso adopta unha moción de censura, o Go·
berno presentará 8 súa dimisión ao Rei e o candidato incluído
naquela enteriderase investido da confianza da Cámara aos efectos
previstos no artigo 99. O Re; nomearao Presidente do Goberno.
Arligo 115.
1. O Presidente do Goberno, previa deliberación do Consello
de Ministros, e baixo a súa exclusiva responsabilidade, podará
prop~ñe.la disolución do Congreso, do Senado ou das Cortes
~erals, que será decretada polo Rel. O decreto de disolución
flxará a data das el6cclóns.
2. A proposta de disolución non poderá presentarse cando
estea en trámite unha moción de censura.
3. Non procederá nova disolución antes de que transcurra
un ano dende a anterior, agás o disposto no artigo 99, aparo
tado 5.
Artigo 116.
1. Unha lei organlca regulará os estados de alarma, de ex·
cetJción e de sitio, e as competencias e Iimitacións corre.sp9n·
dentes.
2. O estado de alarma será declarado polo Goberno me·
dlante decreto acordado en Consello de Ministros por un prazo .
máximo de quince días, dandO" canta ao Congreso dos Diputados,
reunido Inmediatamente ao efecto; sin a autorización deste non
poderá ser prorrogado o dtada: prazo. O decreto determinará o
ámbito territorial a que se extenden os efectos da declaración. .,.
3. O estado de excepción será declarado polo Goberno me·
diante decreto acordado en Consello de Ministros, previa autOri
z~ción do Congreso dos Diputados. A autorización e proclama·
ción do estado de excepción deberá determinar expresamente
os efectos do mesmo, o ámbito territorial a que se extende e a
. súa duración, que non poderá exceder de trinta días, pror!ogabies
por outro prazo igual, cos mesmos requisitos.
4. O estado de sitio será declarado pala maioría absoluta
do Congreso dos Diputados, a proposta exclusiva do Goberno. O
Congreso determinará o seu ámbito territorial, duración e condicións.
5. Non poderá procederse á disolución do Congreso mentres
estean declarados algúns dos estados comprendidos no
presente artigo, quedando automáticamente convocadas as Cá·
maras de non estaren en perlod'J de sesión. O seu funcionamento,
así como o d9s demais poderes constitucionais do Estado,
non poderán Interrumpirse durante a vixencia destes estados.
Disolto o Congreso ou expirado o seu mandato. de se pro·
ducir algunha das situacións que dan lugar a calquera dos citados
estados. as competencias do Congreso serán asumidas
pala súa Diputación Permanente.
6, A declaración dos estados de alarma, de excepción e de
sitio non modificarán o principio de responsabilidade do Go·
berno e dos seus axentes recoñecldos na Constitución e nas
leis.
Artigo 117.
TITULO VI
Do Poder Xudicial
1. A xusticia emaha do pobo e adminístrase en nome do
Reí por Xueces e Maxistrados integrantes do poder xudicial, in·
dependéntes, Inamovibles, responsables e sometidos únicamente
ao Imperio da lei.
2. Os Xueces e Maxlstrados non poderán ser separados,
suspendidos, trasladados nin xtlbilados, a non ser por algunha
das causas e coas garantfas previstas na lel.
3. O exercicio da potestade xurisdicional en toda clase de
procesos, xulgando e facendo executa-Io xulgado, corresponde
só aos Xulgados ~ Tribunais determinados palas leis, conforme
ás normas de competencia e procedemento que as mesmas establezan.
4. Os Xulgados e lribunais non exercerán mais funcións
cás sinaladas no· apmtado anterior e as que expresamente lIes
sexan atribuidas pala lei en garantía de calquera dereito.
5. O principio de unidade xurisdicicinal é a base da organización
e funcionamento dos Tribunais. A lei regulará o exercicio
da xurisdlción militar no ámbito estritamente castrense e nos
supostos de estado de sitio, se,gundo os .principios da ConstitucIón.
6. Prohíbanse os Tribunais de excepción.
Arligo 118.
E obrigatorio o cumprimento das sentencias e demais resolucións
firmes dos Xueces e Tribunais, así como prestar tamén
a coláboración por eles requerida no curso do proceso e na exe·
cución das reso/ucións.
Artigo 119.
A xusticia será gratuita cando así o dispoña a lei. e, en
todo caso, respecto de quenes acrediten insuficiencia de recur
sos para litigar.
Artigo 120.
1. As actuacións xudiciais serán públicas, coas excepclOns
previstas nas leis de procedemento.
2. O procedemento será predominantemente oral, sobre
todo en materia criminal.
3. As sentencias serán sempre motivadas e pronunciaranse
en audiencia pública.

•
,
B. O. del E.-Núm. 311.4 29 diciembre 1978 29387
Artige 121.
Os danos causados por erro xudlclal, así como tamén os que
sexan .consecuencia do funcionamento anormal da Administra·
ción áe Xusticia darán dereito a unha indemnización a cargo do
Estado, conforme á lei.
Artige 122.
1. A lel orgánica do poder xudicial determinará a constitución,
funclonamento e goberno· dos Xulgadose Tribunais, así
como (1 estatuto xurídico dos Xueces e Maxistrados de carrelra,
que formarán un Carpo único, e do persoal. ao servicio da Administración
de Xusticia. ..
2. O Cansalla Xeral do Poder Xudicial é o órgao de gober·
no do masma. A lel orgánica establecerá o seu estatuto e o
réxime de Incompatibilidades dos seu a membros e das súas
f[Jncións, especialmente en materia de nomeamehtos. ascensos,
inspección e réxime disciplinario. .
3. O Con sello Xeral do Poder Xudicial estará integrado polo
Presidente do Tribunal Supremo. que o presidirá, e por vinte
membros nomeados polo Rei por un período de cinco anos
Oestes, doce entre Xueces e Maxlstrados de tódalas categorías
xudlciais. nos termos -que estableza a lei orgánica; catro a pro·
posta do Congreso dos Diputados e --catro a proposta do Sena·
do, elexidos en émbolos casos por maloría de tres quintos dos
seus membD'os. entre abogados e outros xuristas, todos eles de
recoñecida competencia e con mais de quince anos de exer
cicio na súa profesión.'
Artige 123.
1. O Tribunal Supremo, con xurisdición en toda Espaiia, é o
órgano xurisdicional superior en tódolos ardes, salvo o dispos·
to en materia de garantías constitucionais.
2. O Presidente do Tribunal Supremo será nomeado polo
Rel, a proposta do Con sello Xeral do Poder Xudicial. da ma
neira que determine a lei.
Arlige 124.
. 1.0 Ministerio Fiscal, aparte das funcións encomendadas a
outros órganos, ten por finalidades promove-Ia acción da xusti- .
cia en defensa da legalidade, dos dereitos dos cidadáns e do
interés público tutelado pala lei, de oficio ou a petición dos
interesados, así como velar pala independencia dos Tribunais
e percur.ar perante estes a satisfacción do interés social.
2. O, Ministerio Fiscal exerce· as súas funcións mediante
órganos de seu. conforme aos. principios de unidade, de actwación
e dependencia xerárquica e con suxeición. en todo caso,
aos de legalidade e imparcialidade. .
... 3. A lei regulará o estatuto orgánico do Ministerio Fiscal.
4. O Fiscal Xeral do Estado será nomeado polo Re!. a proposta
do Goberno, unha vez escoitado o Consello Xeral do Po·
der Xudicial.
Artigo 125.
Os cidadáns poderán exerce-Ia acción popular e participafen
na Administración de Xusticia mediante· a Institución do Xurado.
na forma e con respecto a aqueles procesos penais que a
lei determine, e tamén nos Tribunals consuetudinarios e tradi
clonais.
Arlige 126.
A policía xudiclal depende dos Xueces, dos Tribunais e do
Ministerio Fiscal nas súas funcións de pescuda do delito e de
descubrlmento e aseguramento do delincuente, nos termos que
a lel estableza.
Artigo 127.
1. Os Xueces e Maxistrados, emailosFiscais.mentres.es-j
tean en activo non poderán desempeñar outros cargos pulY(¡­
cos nln perteneer a partidos poTitlcos ou sindicatos. A lei A:ls·
tablecerá o sistema e modalidades de asociación profeslJ6nal
dos Xueces, Maxlstrados e Flscais, - .
2 A lei establecerá o réxlme de incompatibilidad{{s dos
me~bros do -poder xudiclal, de inaneira que asegure a..4otal in·
- dependencia ~eles. . !
Arlige 128.
TiTULO VII
Economía e Facenda
1. Toda a riqueza do pafs nas súas distintas formas e cal·
quera que sexa a súa titularidade,,::stá subordinada ao interés
xeral .
2 Aecoñécese ~ iniciativa pública na actividade econ6mica.
Mediante lei poderanse reservar ao sactór público recursos
ou servicios esenciais. especialmente no caso de monopolio
e tamén acorda·la intervención de empresas cando así o
esixa o interés xeral.
Artige 129..
1. A lei establecerá as formas de participación dos interesados
na Seguridade Social e na actividade dos organismos púo
blicos con funci6n que afecte directnmente á caljdade da vida
ou ao benestar xeral.
•
2. Os poderes públicos promoverán con eficacia as diversas
formas de participación na empresa e fomentarán mediante"
unha lexislación axeitada, as sociedades cooperativas. Tamén
establecerán os medios que faciliten o acceso dos traballadores
á propiedade dos medios de producción.
Artige 130.
1. Os poderes públicos atenderán á modernización e desen
rolo de tódolos sectores económicos e, E1n particular, da :";'dricultura,
da gandería. da pesca, e da ·artesanía, ca fin de ~qllipara-lo
nivel de vida de tódolos e~pañois.
2, Ca masmo fin. outorgará¡;elles un tratamento especial á~
zonas de montaña.
Artigo 131.
1. O Estado, mediante lei, podará planifica-ja· actividvde económica
xeral para atender ás necesidades colectivas, equilibrar
e armoniza·lo desenrolo rexional e sectorial e estimula-lo crecemento
da renda e da riqueza e a súa mais xusta distribución.
2. O Goberno elaborará os proxectos de planificación, de
acordo coas previsións que Ile seJ:

29388
·•
29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 31U
Artlgo 135.
1. o Gober~o teré que estar autorizado por lei para emitir
Débeda Pública -ou O'Jntraer -crédito.
2. Os créditos para satlsface·lo pago de intereses e capl·
tal da Débeda Pública do Estado consideraranse sempre Inclui·
dos no estado de gastos dos presupostos e non podarán ser
obxecto de enmenda ou modificación, mentres se aXUsten ás
.condicións da lei de emisión.
Artigo 136.
1. O Tribunal de Cantas é o supremo órgano fiscalizador
das contas e da xestión económica do Estado, asr como do
sector público.
Dependerá directamente das Cortes Xerals e exercerá as
súas funcións por delegación delas no exame ecomprobacl6n
da Canta Xeral do Estado.
2. As cantas do Estado e do sector público estatal renderanse
ao TrIbunal de Cantas e serán censuradas por este. ..
O Tribuna~ de 'Cantas, sin perda da súa propia xurisdlclón,
remli:irá ás Cortes Xerals un informe anual no que, cando proceda,
(jomunlcará as infraccións ou responsabilidades nas que.
ao seu >:uicio, se incurrise.
3. 03 membros do Tribunal de COlltas gozarán da mesma
independencia e inamovibilidade e estarán sometidos ás mesmas
incompatibilidades c6s Xueces.
Unha lel orgánica regulará a composición. organización e
funcións do Tribunal de Contas.
Artigo 137.
TITULO'VIII
Da Organización Territorial do Estado
CAPITULO PRIMEIRO
Pdnclplos xersls
O Estado organizase territorialmente en municipios, en pro·
vinclas e nas ComunIdades Autónomas que se constitúan. Todas
estas entidades gozan de autonomía para a xestión dos seu s
respectivos intereses.
Artigo 138.
1. O Estado garantiza a realización efectiva do principio
de solidaridade ,consagrado no artigo 2 da Constitución. mi
randa de ¡establecer un equilibrio económico, axeitado e xusto
entre as diversas partes do territorio español, e atendendo en
particular ás circunstancias do feito insular. '
2. As diferencias entre os Estatutos das diferentes Comunidades
Autónomas, non poderán implicar, en caso ningún, privilexlos
económicos ou sociais.
Arllgo 139.
1. Tódo!os españols teñ~n os mesmgs dereitos e abrigas
_~ r:ifquera .parte do territorio do Estado.
/ 2. Ningunh~ autorldade pode-l'á acwptar- n~rj.ldas que dlrec·
".,~ ta ou Indlrectamenla obstaculj'~~M a libertade de circulación e
establecemento das persoas e a libre circulación de bens en .
todo o territori-. español.
CAPITULO SEGUNDO
Das Administración Jocal
Arllgo 140. ._--......." /
A Constitución y~ntlz_a a ~orjtJllúa dos concellos. Es;~s
,g~zarán de personalidade xurí~na. O seu goberno e adml\-.
) ~stracl6n corresponde aos seus re~Y.2.s Axuntamentos. 'In- ....
\ 1.. t

B. O. del E.-Núm. 311.4· 29 diciembre 1978 29389.
Artlgo 148.
1. As Comunidades Autónomas pode~án asumir competen·
eias nas seguintes materias:
1.° Organización das súas institucións de autogoberno.
2." As alteracións· dos termos municipais comprendIdos
no seu territorio e, en 'xeral, as funci6ns que correspondan á
Administración do Estado sobre as Corporaci6ns laeals e de
transferencia autorizada' pala lexislaci6n sobre Aéxime Local.
3.° Ordenación do territorio, urbanismo e vivenda.
4," As obras públicas de interés da Comunidade Autónoma
no seu propio territorio.
S," As vías férreas e estradas de recorrido comprendtdo
íntegramente no territorio da Comunidade Autónoma e, nos
mesmas termos, o transporte levado a cabo por estes medios
ou p'or cable. ,
6. Q OS portas de refuxio, os portos e aeroportos deportivos
s, en xeral, os Que non desenvolvan actividades comerciais.
7. Q A agriculturo. e agandería, de acordo coa ordenación
xeral da economía.
8,Q OS montes e aproveitamentos forestais.
9. Q A xestión en materia de protección do medio ambiente.
10. Q OS proxectos, construcción e explotación dos laprovei.
tamentos hidráulicos. can les e regadíos de Interés da Comuni·
dade Autónoma-; as augas minarais e termais..
11. 0 A pesca nas augas interiores. o marisqueo e a acui·
cultura, a caza e a pesca'fluvial.
12. 0 Feiras interiores.
13. 0 O fomento do desenvolvemento económico da Comuni.
dade Autónoma dentro dos obxectivos marcados pala política
económica nacional.
14." A artesanía.
15. 0 Museos, bibliotecas e conservatorios de música de in.
terés para a Comunidade Autónoma.
16." Patrimonio monumental de interés da Comunidade Autónoma.
17. 0 O fomento da -cultura, da investigación e, no seu caso,
do ensino da Iingua da Comunidade Autónoma.
18. Q Promoción e ordenación do turismo no seu ámbito te·
rritorial.
19. 0 Promoción do deporte e da axeitada utilización do lecer.
20. 0 Asistencia sociai.
21." Sanidade e hixiene.
22. Q A vixilancia e protección dos seu s edificios e instalacións.
A coordinacIón e demais facultades en relación coas policias
locais nos termos que estableza unha le~ orgánica. .....
2. Transcurridos cinco anos, e mediante a reforma dos seus
Estatutos, as Comunidades Autónomas podarán ampliar sucesl
vamente as súas competencias dentro do marco establecido no
artigo 149.
Artigo 149.
1. O Estado ten competencia exclusiva sobre as seguintes
materias:
1.0 A regulación das condicións básicas que garanticen a
Igualdade de tádolos españols no exercicio dos dereitos e no
cumprimento dos deberes constitucionais.
2. 0 Naclonalidade, Inmigración, emigración, extranxelría e
dereito de asilo.
3. 0 Relacións internacionais.
4. 0 Defensa e Forzas Armadas.
5. 0 Administración de Xusticia.
6. 0 lexislación mercantil, penal e penitenciaria; lexlslación
procesal. sin perda das ñecesarias especialidades que neste orde
se deriven das particularidades do dereito substantivo das Comunidades
Autónomas. .
7. 0 Lexislacfón laboral; sIn perx'uício da súa execución polo.s
órganos das Comunidades Autónomas.
8. 0 lexislación civil, aparte da conservación, modificación
e desenvolvemento' polas Comunidades Autónomas dos dereitos
civís, forais ou especiais, aH ande existan. En todo caso.
as regras relativas á aplicación e eficacia das normas xurídlcas.
relacións xurídico-civfs relativas ás formas de matrimonio, oro
denación dos rexistr03 e Instrumentos públicos, bases das' obrl·
gas contractuais, normas para resolve-Ios conflitos de lels e de·
terminación das fontes do Derelto, con respeto. no caso darra·
del ro, ás normas de dereito foral ou especial.
9. 0 Lexislación sobre propiedade Intelectual e Industrial.
10. 0 Réxime aduaneiro e arancelario: comercio exterior.
11. 0 Sistema monetario: divisas, camt.:o e convertibl1idade;
bases da ordenación -do crédito. banca e seguros. ..
12. 0 Lexislación sobre pesas e me~idas. determinación da
hora oficial.
13. 0 Bases e coordinación da planificación xeral da actividade
económica.
14. 0 Facenda xeraf e Débeda do Estado.
15.~ Fomento e coordinación xeral da investigación científica
e técnica. ~
16. 0 Sanidade exterior. Bases e coordinación xeral de sanidade.
Lexislación sobre os procJutos farmacéuticos.
17. 0 lexislación básica e réxime económico da Seguridade
Social. sin perxuiclo da execución dos seus servicios palas
Comunidades Autónomas.
18. 0 As bases do réxime xuridico das Adminlstracións PÚ-.
blic8s e do réxime estatutario dos seus funcionarios que, en
todo caso, garanti~arán 80S administrados un t~atamento común
ante delas; o procedemento administrativo común, sin perxui·
Ci9 das especialidades derivadas da organización propia das
,Comunidades Autónomas; lexislación sobre expropiación forzosa;
lexislación básica sobre contratos e concesións administrativas
e o sistema de responsabilidade de tódalas Administracións
públicas.
19. 0 Pesca maritima, sla perxuício das competencias que
na ordenación do sector se atribúan ás Comunidades Autó·
nomas. .
20. 0 Mariña mercante e abandeiramento de buques; aJumea·
mento de costas e sinais marítimos: partos de interés xerál;
aeroportos de interés xeral; control do espacio aéreo: tránsito
e transporte aéreo, servicio meteorolóxlco e matriculación de
aeronaves.
21. 0 Vías férreas e transportes terrestres que transcorran
polo territorio de mais dunha Comunidade Autónoma; réxime
xeral de comunicacións; tráfico e circulación de vehículos a
motor; correos e telecomunicacións; _cables aéreos, submarinos
e radiocomunicación.
2V A lexislación, ordenación e concesión de recursos e
aproveitamentos hidráulicos cando as augas' corran por mais
dunh¡ll Comunidade Autónoma, e a autorización das instalaclóns
eléctricas, cando o seu aproveitamento afecte a outra Comunidade
ou o transporte de enerxía saia do seu ámbito territorial.
23. 0 lexlslación básica sobre protección do medIo ambiente
sin perxuicio das facultades das Comunidades Autónomas de
estableceren normas adicionals de protecció'n. A lexisJación
básica sobre montes, aproveitamentos forestais e vías pecuarias.
24. 0 Obras públicas de Interés x'eral ou de realización que
afecte a mals dunha Comunidade Autónoma.
25. Q Bases de réxime minelro e enerxétíco.
26." Réxime de producción, comercio e posesión e uso de
armas e explosivos.
27. 0 Normas básicas do réxlme de prensa. radio e televl~
sl6n e, en xeral, de tódolos medios de comunicación social. sin
perda das facultades que no seu desenvolvemento e execuclón
correspondan as Comunidades Autónomas.
28." Defensa do patrimonio cultural, artfstico e monumental
españo.1 contra a exportación e a espoliación; museos, biblio·
tecas e arqulvos de titularldade estatal, sin tocar á súa xestión
por parte das Comunidades Autónomas.
29. 0 Seguridade pública. sin perxuício da posibllidade de
creaciól'1 de policras poias Comunidades Autónomas na forma
que se estableza nos respectivos Estatutos no marco do que
dispoña unha lei orgán¡ca~
3D." Regulación dascondlcións de obtención, expedición e
homologación de títulos académicos e profesionais e normas
básicas para o desenvolvemento do artigo 27 da Constitución
a fIn de garantizar o cumprlmento das obrlgas dos poderes
públicos n~sta materia. - .
31. 0 Estadística para fins estatals.
32. 0 Autorización para a convocatoria de consultas popula·
res por vía de referéndum.
2. Aparte das competencias que poderán asuml-Ias Comunidades
Autónomas. o Estado considerará o servicio da cultura
como deber e atribuclén esencíal e facilitará a comunicación
culturaf _entre as Comunidades Autónomas de acordo con alas.
3. As materias non atribuidas expresamente ao Estado por
esta Constitución podarán corresponder ás Comunidades Autónomas,
segundo os seus respectivos Est"tutos.· A .competencia
sobre as materias que non foran asumidas polos Estatutos de
Autononifa corresponderá ao Estado, s as normas -deste prevalecerán,
en caso de confllto, sobre as das Comunidades Autó·
noma~ ~n todo o que non estea atribuido á exclusiva competen·
··cia destas. O derelto estatal será, en caJquera caso, supletorio
do derelto das Comunidades Autónomas.

29390 29 diciembre 1978 B.-O. del E.-Núm. 311.4
Artigo 150:
1. As Cortes Xera"is. en materias de competencia estatal,
poderán atribuir a todas ou a algunha das Comunidades Autónomas
a facultade de ditaren. para 51 mesmBs. normas lexlsUltlVas
no marcO dos prlncipiós, bases e directrices fixados por"
unha lel estatal. Aparte das competencias nos Tribunals, en
cada leí marco' estahlecerase a modalidade do control das
Cortes· Xerals sobre estas normas lexislativas das Comunidades
Autónomas. '
2.· O Estado podará transferir ou delegar nas Comunidades
Autónomas, m~diante lei orgánica, facultades correspondentes
a materia de' tltularidade estatal que pala s(J8 propia naturaleza
sexan susceptibles de transferencia ou delegación, Alei preverá
en cada caso a correspondente transferencia de medios financieiros,
así como as formas de control que se reserve o Estado.
3. O Estado poderá ditar leis que establezan os principios
necesarios para armonizar as dlsposicións normativas das Ca·
munldades Autónomas; ainda no caso d,e materias atribuidas
á competencia destas, cando así o esixa o interés xeral. Corres·
pon~e ás Cortes Xerals. por maloría absoluta de cada. Cámara,
a apreciación desta necesidade.
Artigo 151
1.. Non será necesario deixar transcurrir o prazo de cinco
anos a que se refire o apartado 2 do artigo 148 cando a jniciativa
do proceso autonómico sexa acordada dentro do prazo
do artigo 143, 2, ademais de, palas Diputacións ou os órganos
interinsulares correspondentes palas tres cuartas partes dos
Concellos de cada unha das provincias afectadas que representen,
cando menos, a maioría do censo electoral de cada unha
delas e a citada iniciativa sexa ratificada mediante referéndum
polo voto afirmativo da maioría absoluta dos electores de cada
provincia nos termos que estabteza unha lel orgánica.
2. No suposto previsto no apartado anterior, o procede·
mento .para a elaboración do Estatuto será o seguinte:
1.° ü Goberno convocará a tódolos Diputados e Senadores
elexidos nas circunscripcións comprendidas no ámbito territo·
rial que pretenda acceder ao autogoberno, para que se constitúan
en Asamblea, para os únicos efectos de elaboraren o
correspondente proxecto de Estatuto de autonomía, mediante
o acordo da maioría absoluta dos seus membros.
2.° Aprobado o proxecto de Estatuto pala Asamblea de
Parlamentarios, remitirase á Comisión Constitucional do Congreso,
.a cal dentro do prazo de dous meses o examinará ca
concurso e asistencia dunha delegación da Asamblea propoñente
para determinaren de común acordo a súa f0rm;;;ación
definitiva.
3.° Se se alcanzase o devandito acordo o texto rWi!'!tante
será sometido fi referéndum do corpo electoral das p:¡¡\'incias
comprendidas no ámbito territorial do proxectado Esldloto.
4.° Se o proxecto de Estatuto é aprobado en cada provincia
pola maioría dos votos validamente emitidos, será elevado ás
Cortes Xerais. Os Plenos de ámbalas Cámaras decidirán sobre
o texto mediante un voto de ratificación. Aprobado o Estatuto,
o ·Rei sancionarao e promulgarao como lei.
5.° De !Jan alcanzarse o acordo 80 que se renre _o apar·
tado 2.° deste número. o proxecto de Estatuto será tramitado
como proxecto de lei perante as Cortes Xerais. O texto aprobado
por estas será sometido a referéndum do carpo electoral
das provincias comprendidas no ámbito territorial do proxectado
Estatuto. No caso de ser aprobado pala maioría dos votos validamente
emitidos en cada provincia. procederá a súa promulgación
nos termos do p~rrafo anterior.
3. Nos casos dos. párrafos 4. 0 e 5.° do apartado anterior,
a non aprobación -do proxeeto de Estatuto por unha ou varias
provincias, non impedirá a constitución entre as restantes da
Comunidade Autónoma ptoxectada, na forma que estableza a
lei orgánica -prevista no apartado 1'· deste artigo.
Artigo 152
1. Nos Estatutos aprobados polo procedemento a que serefire
o artigo anterior, a organización institucional autonómica
basarase nunl'ra Asamblea lexislativa elexida por sufraxio universal
conforme a un sistelJ1a de representación proporcional
que.- asegure. ademajs. a representación das diversas zonas do
terntorio; un Consollo de Goberno. con funcións executivas e
administrativas; e un Presidente. elexido pala Asamblea, de
entre os seus membros, e nameado polo Rei, a quen corresponde
. ~ dirección. do Consello de Goberno. a suprema representaClon
da respectiva Comunidade e 8 ordinaria do -Estado
naquela. O Presidente e os membros do Consella do Goberno
serán políticamente responsables ante a Asamblea.
Un Tribunal Superior de Xustícia. sin perxuício da xurisdición
'que corresponde ao Tribunal Supremo, culminará a organización
xudicial no ámbito territorial de Comunidade Autónoma. Nos
E~tatutos das Comunidades Atltónomas poderán establecerse
os supastos e as formas de participación de aquelas na organización
das demarcacións xudiciais do territorio. Todo isto de
conformidade ca previsto na lei orgánica do poder xudicial e
dentro da unidade e independencia deste.
Sin perxuícia do dlsposto no artigo 123, as sucesivas instan·
cias pracesais. no seu caso, esgotaranse perante órganos xudiciais
radicados' no mesmo territorio da Comunidade Autónoma
no que estea o órgano competente en primeira Instancia.
. 2. Unha vez sancionados e promulgados Os respectivos
Estatutos, só poderán ser modificados mediante os procedementos
neles establecidos e con referéndum entre os electores
inscritos nos' censos cbrrespondentes.
3. Mediante a agrupación de concellos limitrofes. os Estatutos
paderán establecer circunscripcións territoriais de seu
que gozarán ~unha persoalidade xuridica plena.
Artigo 153.
O control da actividade dos órganos das Comunidades Autónomas
exercerase:
al Polo Tribunal Constitucionaf. o relativo á constituclonali·
dade das súas disposiciáns 'normativas con forza de lel.
b) Polo Goberno, previo dictame do Cansella de Estado.
o do exercicio de funcións delegadas a que se refire o apartado
2 do artigo 150.
el Pala xurisdición contencioso~dmlnistrativa. o -da administración
autónoma e as' súas normas regramentarias.
d) Polo Tribunal de Cantas,. o económico e presupostario.
Artigo 154_
Un deleg8do nomeado polo Goberno dírixiráa administración
do Estado' no territorio- da Comunidade Autónoma e coordinaraa,
cando proceda, coa administración propia da Comunidade.
Arligo 155_,
1. Se unha Comunidade Autónoma non -cumprise as obrfgas
que a Constitución ou outras leis lIe impoñan. ou actuase de
forma que atente gravemente ao interés xeral de Espa~a, o
Goberno previo requerimento ao -Presidente da Comunldade
Autóno~a e, no caso de non ser atendido. coa aprobación por
maioria absoluta do Senado, poderá adopta-las medfdas necesarias
para obrigar a ,aquela ao cumprirriento forzoso das citadas
abrigas ou para a protección do mencionado interés xeral.
2. Para a execuclón das .medidas previstas no apartado
anterior, o Goberno poderá dar Instrucións a tódalM autoridades
das Comunidades Autónomas.
Artigo 156.
1. ~ As Comunidades Autónomas gozarán de autonomfa fi·
naneielra para o desenvolvemento .e execución das súas competencias
de 8cordo cos principios de coordinación coa Facenda
estatal e de solidaridade entre tÓQolos españois.
2. As Comunidades Autónomas poderán actuar como delegados
ou colaboradores do Estado para a recaudación, a x~stión
e a liquidación dos recurSos tributarios daquel, de acordo coas
leis.e os Estatutos.
Artigo 157.
1. Os recursos das Comunieades Autónomas estarán constituidos
por:
a) Impostos cedidos total ou parcialmente polo Estado;
recargos 60bre impostas estatais e outras participacións nos
ingresos do Estado.
b) Os: Seus propios impostas, tasas e contribucións especiais.
el Transferencias dun 'fondo de compensación interterrltOrial
e outras asignacións con cargo aos Presupostos Xerals
do Estado.
d) Rendementos procedentes do seu patrimonio e ingresos
de dereito privado.
el O produto das operacións de crédito.
2. As Comunidades Autónomas non poderán en ~ingún caso
adoptar· medidas tributarias sobre bens situ~dos f?ra do seu
territorio ou que supoñan obstáculo á libre CirculaCión de mero
cancías·ou servicios.

B. O. del K-Núm. 311.4 29 diciembre 1978 29391
3. Mediante leí .orgánica poderá regularse o exercicio das
competencias financiéiras enumeradas no precedente apartado
1, as normas que resolvan os conflitos que puideran xurdir'
e as posibles formas de colaboración financieira entre ,as Comunidades
Autónomas e o Estado.
Artigo 158.
1. Nos Presupostos Xerais do Estado' poderase establecer
unha asignación ás Comunidades Autónomas en función do
volume dos servicios e actividades astatais que asurnisen e da
garantía dun nivel mínimo na prestación dos servicios públicos
fundamentais en todo o territorio español.
2. A fin de correxir desequilibrios económicos loterterrl·
toriais e facer efectivo o principio de solidaridade constituírase
un Fondo-- de Compensación con destino a gastos de inver-,
sión: os recursos deste Fondo serán distribuidos poi as Cortes
Xerais entre as Comunidades Autónomas e provincias, no
seu caso.
Artigo 159
TITULO IX
00 Tribunal Constitucional
1. O Tribunal Constitucional componse de 12 membros nomeados
polo Rei; de entre eles, catro a proposta do Congreso
por maioría de tres quintos dos seus membros: catro a proposta
do Senado, con idéntica maioría; dous a proposta do
Goberno e dous a proposta do Consello Xeral do Poder Xudicial.
2. Os membros do Tribunal Constitucional deberán ser nomeados
entre Maxistrados e Fiscais, Profesores de Universidade.
funcionarios públicos e abogados; todos eles xuristas de
recoñecida competencia con mais de quince anos de exercicio
profesional,
3. Os membros do Tribunal Constitucional serán designados
por un período de nove anos e renovaranse por terceir.as partes
cada tres.
4. A condición de membro do Tribunal Constitucional é
incompatible: con mandato representativo; cos cargos políticos
ou administrativos: ca desempeño de funcións directivas nun
partido político ou nun sindicato e ca emprego ao servicio
dos mesmos: co exercicio das carreiras xudicial e fiscal; e
con calquera actividade profesional ou mercantil.
No demais, os membros do Tribunal Constitucional terán as
incompatibilidades propias dós membros do poder xudicial.
5. Os membros do TriQpnal Constitucional serán independentes
e inamovibles no exercício do seu mandato.
Artigo 160.
O Presidente do' Tribunal Constitucional será nomeado entre
os seu s membros polo Rei, a proposta do mesmo Tribunal en
plerro e por un período de tres anos.
Artígo 16L
1. O Tribunal Constitucional ten xurisdición en todo o terri·
torioes'epañol e é competente para coñecer:
alOa recurso de inconstitucionalidade contra leis e disposicións
normativas con forza de lel. A declaración de inconstltucíonalidade
dunha norma xurídica con categoría de lel, interpretada
pala xurisprudencia, afectará a esta, se ben a sentencia
ou sentencias recaidas non perderán o valor de causa xulgada.
b} Do recurso de amparo por viblación dos dereitos e libertades
referidos no artigo 53, 2 desta Constitución, nos casos
e formas que a lei estableza,
cl Dos conflitos de competencia entre o Estado e as Comunidades
Autónomas Oll dos. estas entre si.
d) Das demais materias que lIe atribúan a Constitución ou
as leis orgánicas.
2. O Goberno poderá impugnar perante o Tribunal Constitucional
as disposicións e resolucións adoptadas polos órganos
das Comunidades Autónomas. A impugnación producirá a suspensión
da disposición ou da resolución recorrida, mais o Tribunal,
se corresponde, deberá ratificala ou levantala nun prazo non
superior a cinco meses. -
Artigo 162.
1. Están lexitímados:
al Para interporen o recurso de ínconstitucionalidade,o Presidente
do Goberno, o Defensor do Pobo, cincuenta Diputados,
cincuenta Senadores, os órganos colexiados executivos das Comunidades
Autónomas, e, no seu caso, as Asambleas das
masmas.
b) Para. interporen o recurso de amparo, toda persoa natural
ou xurídicaJiue invoque un Interés lexitimo, así como o Defensor
do Pobo e o Ministerio Fiscal.
2. Nos demaig casos, a leí orgánica dete~mi.nará as persoas
e órganos lexitimados.
Artlgo 163.
Cando un órgano xudicial considere, nalgún proceso, que unha
norma con categoría de lei, aplicable ao caso, da ·validez da cal
dependa o fallo, poida ser contraria á Constitución, plantexará
a cuestión perante o Tribunal COnstitucional nos supostos.· na
forma e cos efectos que estableza a lei, que en ningún caso
serán suspensivos.•
Artigo 164.
LAs sentencias do Tribunal Constitucional publicaranse no
boletín oficial do Estado cos votos particulares, se os houbese.
Teñeñ o valor de caUSa xulgada a partir do día· seguinte da súa
publicación e non cabe recurso ningún contra elas. As que decla·
ren a inconstltucionalldade dunha lei ou dunha norma con forza
de lei e tódalas que non se limiten á estimación subxe,etiva dun
dereito. teñen plenos efectos frente a todos. .
2. De non ser que no fallo se dispoña outra causa, subsistirá
a 'vixencla da lei na parte non afectada pala inconstitucia-.
nalidade.
"Artigo 165.
Unha lei orgánica regulará o funclonamento do Tribunal Constitucional,
o estatuto dos seus membros, o procedemento perante
o m~smo e as condiclóns para o exercicio das accións.
Artigo 166_
TITULO X
Da reforma constitucional
A iniciativa de reforma constitucional exercerase nos termos
previstos nos apartados 1 e 2 do artigo 87.
Artigo 167.
1. Os proxectos de reforma constitucional deberán ser aprobados
por unha maioría de tres quintos de cada unha das Cáma·
ras. Se non hai acordo entre ámbalas dúas Intentarase obtelo
mediante a creación dunha Comisión de composición paritaria
de Diputados -e Senadores, que presentará un texto que será
votado polo Congreso e o Senado. •
2. De non se logra·la aprobación mediante o procedemento
do apartado anterior. e semp"re que o texto obtivera o voto
favorable da maloría absoluta do Senado. o Congreso por maloría
de dous tercios poderá aproba·la reforma,
3. Aprobada a reforma palas Cortes Xerais, será sometida
a referéndum para a súa ratificación cando así o soliciten, den·
tro dos quince días seguintes á súa aprobación, unha décima
parte dos membros de cal quera das Cámaras.
Artigo 168,
1. Cando se propoña a reVISlon total da Constitución ou
unha parcial que afecte ao Título Preliminar, 80 Capítulo Segun·
do.' Sección 1: do Titulo 1, ou 80 Titulo 11, procederase á aprobación
do principio por maioría de dQus tercios de cada Camara,
e á disolución Inmediata das- Cortes.
2. As Cámaras elexidas deberán ratifica-la decisión e proceder
ao es1;JJdio do novo texto constitucional, que deberá ser
aprobado por maioría de dous tercios do ámbalas Cámaras.
3. Aprobada a reforma· palas Cortes Xerals. será sometida
a referéndum para a súa ratificación.
Artigo 169.
Non poderá iniciarse a reforma constitucional en tempo de
guerra ou de vixencia dalgún dos estados previstos no arUgo 116.
Primeira.
DISPOSICIONS ADlCIONAIS
A Constitución ampara e respeta os dereitos históricos dos
territorios· forals.

29392 29 diciembre 1978 B. O: del E.~Núm. 31\.4
A eetuellzaclón xerel de.e nlxlme foral levera.e e cabo. no
aau c..o. no marco da Constitución" dos Estatutos de Autonomfa.
Segunde.
A declaración de malaria de edade conlida no artigo 12 desta
Constitución non perxudlca 8S sltuaclóns amparadas polos dereitos
forals no ámbito do DeTalto privado.
Tercelr8.
A m9dlficaci6n do réxlme económico e fiscal do arquipélago
canario requerirá Informe p"revlo ·da Comunldade Autónoma OU,
cando non do Ólgano provisional autonómico.
Cuarta.
Nas Comunidades Autónomas onde teñan 8 súa sede mals
dunha Audiencia Terrltorral. os Estatutos de Autonomfa respectivos
poderán mante-Ias existentes, dlstrlbuíndo 8S competencias
entre elas, sempre de eonformidade ca previsto na lel orgánica
do poder xudlclal e dentro ·da unldade e independencia deste.
Prlmelra. ,
DISPOSICIONS TRANSITORIAS
Nos territorios dotados dun réximen provisional da Butanomia.
Os seus órganos. colexlados superiores, mediante acordo
adoptedo pola melorle ebaolute doe seus membros. poderán sustltul-Ia
Iniciativa que o epertado 2 do ertlgo 143 etrlb~e ás Dlputaclóns
Provlnclals ou 80S órganos Interinsulares corraspondentes.
~
Segunda.
Os territorios que no pasado plebiscitaron afirmativamente
proxeetos de Estatuto de autonomia e conten, no Intra de se
. promulgar esta Constitución, con réxlmes provlsionals de autonomia
poderén proceder Inmediatamente na forma tlue se prevé
no apartado 2 do artlgo 148, cando Bsi o acorden, por malaria
absoluta, os seus órganos preautonómlcos colexiados superiores,
comunicsndoo ao Goberno. O proxaeto de Estatuto será elaborado
de acordo ca establecido no artlgo 151, número 2, por con·
vocatorla do órgano colexlado preautonómico.
Terceira.
A Iniciativa do proceso autonómico por parte das Corporaclóns
loc!!ls ou dos seus membros, prevista no apartado 2 do
ártigo 143, enténdese diferida, con tódolos seus efectos. astra
a celebración das primeiras elecclóns locals unha vez vixtmte a
Constitución.
Cuarta.
-1. No caso de Navarra, e 8 efectos da súa Incorporación ao
Consello Xeral Vasco OU
80 réxlme autonómico vasco que o
sustllúa. en lugar do que establece o ertlgo 143 de Constitución.
a Iniciativa corresponde 80 Organo Fo.ral competente. que adoptará
a súa decJslón por malarta dos membros Que o compoñen.
Para a validez da citada Iniciativa será preciso. adaméis. que a
decis.ión do Organo Foral competente sexa ratificada por refe­
¡:,éndum expresamente convocado 80 efecto. e aprobado -por malorfa
dos votos válidos emitidos.
2. Se 8 iniciativa non prosperase, só se podará reproducl.la
masma en ~Istlnto perlado de mandato do Organo foral competente,
e en todo caso, cando xa transcurrira o prazo mínimo que
establece o ertlgo 143. .
Oulnte.
As cldades de Ceuta e Melilla poderanse co~slilurr en Comunidades
Autónomas se o deciden ssl os seus respectivos Axun-­
tamentos. mediante acordo adoptado pala malaria absoluta dos
seus membros e se o autorIzan tomén ast as Cortes Xerals,
mediante unh.8 lel orgánica. nos termos previstos no arllgo 144.
Sexta.
En caso de se remltlren á-Comisión de Constitución do 'Congreso
varios proxectos de estatuto, dltamlnaranse polo seu arde
de entrada na mesma, e o prazo de dous meses 8 que fal referencia
o artJgo 151 empezará a contar desque a Comisión remate
o estudio' do proxecto ou proxectos dos que sucesivamente fose
tenda coñecemento.
Sétima.
Os organismos provisionals autonómicos conslderaranse dIsaltos
nos casos seguintes:
..
a) Cando estean constituidos os órganos que establezan os
Estatutos de autonornfa aprobados conforme a' asta Constitución.
b) No caso de que 8 II]Iclativ8 do poreeso autonómico non
chegara a coallar per non cumprir tódolos requisitos previstos
no arUgo 143..
cl Se o organismo non exerceu o dereito que lIerecoñece
a disposición transitoria prlmelra no prazo de tres anos.
Oitava.
L As Cámaras que aprobaron a presente Constitución asumirán,
trala entrada en vigor da mesma, as funcións e campe.
tancias que se slnalen nela tanto para o Congreso como para o
Senado, sin que en casp ningún o seu mandato se extenda máls
aló do 15 de xuño de 1981.
2..Conforme o establecido no artigo 99. a promulgación da
Constitución conslderarase como suposto constitucional no que
procede a súa aplicación. Para Isto. e a partir da devandita promulgación,
abrlrase un período de trinta dias para a aplicación
do dlsposto no· citado -artigo.
Neste período, o actual Presidente do Goberno, que asumirá
as funclóns e competencias· que para ese cargo establece 8
Constitución, poderase decidir pola utilización da facultade que
lIe recoñece o artlgo 115 ou dar paso, por medio da dimisión, á
aplicación do establecido no artigo 99, quedando no derradeiro
caso na situación prevista, no apartado 2 do artigo 101.
3. No caso de S8 disolver, conforme 80 previsto no artlgo
115 e, de non desenvolverse legalmente o previsto nos artlgas
68 a 69, serán de aplicación nas elecclóns as normas vlxentes
con anteriorldade, pro coa excepción de que, no que se
reflre a Inellxibllldades e Incompatibilidades, se aplicará directamente
o previsto no inciso segundo a letra b) do apartado 1
do artlgo 70 da Constitución; e Igualmente o disposto nela con
respecto á edade pa,ra o voto e o establecido no artigo 69, 3.
Novena.
Aos tres anos de elexldos por primelra vez os membros do
Tribunal Constitucional procederase a sortes á ~esignación dun
grupo de catro membros da mesma procedencia electiva entre
os que teñan que cesar e renovarse. Só no que a Isto se refire,
conslderaranse agrupados como membros da mesma procedencia
aos daus designados e proposta do Goberno e aos dous que
proceden da formulada polo Consella Xeral do Poder Xudiciat
Procederase de igual xelto unha vez transcurridos outros tres
anos entre os dous grupos non afectados polo sorteo anterior.
A partir de antón sagulrase o establecido no número "3 do ar·
ligo 159.
DISPOSICION DEROGATORIA
1. Queda derogada a lel 1/1977, de 4 de xaneiro, para a
Reforma Política, así como;' en tanto en canto non estlveran xa
derogadas pala lel mencionada anteriormente, a de Principios
do Movem·ento Nacional de 17 de malo de 1958, o Foro
dos Españols de 17 de xullo de 1945, o do Traballo de 9 de
marzo de 1938, a lel Constitutiva das Cortes de 17 de xullo
de 1942, a lei de Sucesión na Xefatura do Estado de 26 de
xullo de 1947, todas elas modificadas pala lel Orgánica do
Estado de 10 de xanelro de 1907 e nos mesmos termos esta
última e malla do Referéndum Nacional de 22 de outubro de 1945.
2. En tanto en canto puidera conservar algunha vixencia,
considérase definitivamente derogada a ley de 25 de outubro
de 1839 no que pudiera afectar ás provincias de Alava, Guipúz·
coa e Bizcaia.
Nos mesmas termos considérase definitivamente derogadá a
lel de 21 de xullo de 1876.
3. Aslmesmo quedan dero.gadas cantas dlsposicións se apañan
80 establecido nesta Constitución. .
DISPOSICION DERRADEIRA
Esta Constitución entrará en vigor o masmo día da publicación
do seu texto oficial no boletln oficial do Estado. Publicarase
tamén nas demais linguas de España. 4
IMPRENTA NACIONAL DEL BOLETlN OFlCIAL DEL ESTADO

BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO
GAl:ETA DE MADRID
Viernes 29 de diciembre ae 1978 Núm. 311.5
CONSTITUCIÓ·
ESPANYOLA
APROVADA PER LES CORTS EL 31 D'OCTUBRE DE 1978
RATIFICADA: PEL POBLE ESPANYOL EN REFERENDUM
DE 6 DE DESEMBRE DE 1978
SANCIONADA: PER S. M. BE REI DAVANT LES CORTS
EL 27 DE DESEMBRE DE 1978

,
CONSTITUCIO
ESPANYOLA
PREAMBUL
La Nació e.panyola, amb el desig d'establlr la justicia, la
IIibertat i la seguretat I de promoure al bé de tots els qul la
integren, en lis de la seua seblranla, proclama la voluntat de:
Garantir la convlvlmcla democratice dios la Constitució ¡les
l1els de conformltat 8mb un ordre economic i social justo
Consolidar un Estat de Oret que assegure I'impari de la lIei
com 8 expressló de la voluntat popular.
Protegir tot9 els espanyols i els pobles d'Espanya en I'exereicl
deis drets humans. les seues cultures ¡ tradicions, flengües
I Instltucions.
Promoure el progrés de la cultura i de I'economia par tal
d·'assegurar a tOt9 una quaUtet de vida digna.
Establlr una Bacietat democratice avam;ada. i
Col-laborar a I'enfortlment d'unes relaclans pacifiques i de
cooperacló aflca.;: entre tots els pobles de la Terra.
En 'conseqüencia, les Corts aproven i el poble espanyol ra·
tifica la següent
Article 1,
CONSTlTUCló
TITOL PRELIMINAR
1. Espanya es constitueix en un Estat social i democriHic de
Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament
jurfdic la IIibertat, la justfcia, la ¡gualtat 1 el plurallsme polític.
2. La soblranla nacional resideix en el poble espanyül, del
qual emanen els poders de I'Estat.
3. La forma política de I'Estat espanyol és la Monarq,1"1 parlamentaria.
Artiole 2.
La Constitució es fonamenta en la indissoluble unilat de la
nació espanyola, p~tria comuna i indivisible de tots els espa·
nyol5, i reconeix i garanteix el dret a I'autonomia de les nacía·
nalltats i de les regions que la integren i ,la solidaritat entre
tates elles.
Artlcle 3.
1. El castalia és la Ilengua espanyola oUcial de rEstat. rots
els espanyols teneo el deure de conelxer-la I el dret d'usar·la.
2. Les altres !Iengües espanyoles seran també oflclals en
les respectlves Comunitats Autónomes d'acord amb els seus
Estatuts.
3. La riquesa de les dlferents modalitats Iingüfstiques d'Esplnya
és un patrimoni cultural que ser~ oblecte d'especial respecte
i protecci6.
Article 4.
1., la bandera d'Espanya és formada per tres franges horitlantals,
vermella, groga i vermella; la groga és de doble amplllrla
que la de cadascuna de les vermelles.
2, Els Estatuts podren reconéixer banderes i ensanyes propies
de les Comunltats Autonornos. Aquestes s'utllittaran juntament
amb la. bandera d'Espanya en els ediflcls públics i en
als actes oflclals.
Artlcle 5,
La capital de I'Estat és la villa da Madrid,
Artlele 6.
Els partlts politlcs expressen el plurallsme politlc co~corren
a l. formacló I 8 la manlfestac16 de la voluntat' popular I .ón
Instrument fonamental per a la participació política. Són creats
I exerciran la seva activitat lIiurement dins el respecte a la
Constitucl6 I a la L1e!. l'estructura Interna i el funcionament
hauran de ser democratics.
Article 7.
Els sindicats de treballadors i les associacions empresarials
cantribueixen a la defensa i a la promoció deIs interessos economics
i socials que els s6n propis, Podran ser creats I exer·
ciran la seua activitat lIiurement dlns el respecte a la Constitució
i a la Llei. L'estructura interna I el funcionament hauran
de ser democratics.
Article 8.
1. tes Forces Armades, constitui'des per l'Exercit de Terra,
"Armada I l'Ex~rcit de I'Aire, tenen com a missió garantir la
sobirania i la lndependEmcla d'Espanya; defensar·ne la integritat
territorial I I'ordenament constitucional.
2. Una Ilei organica regulara les bases de I'organització
miUtar de conformitat amb els principis de la present Constituci6.
Article 9.
1. Els ciutadans i als poders públics resten subjectes a la
Constitucl6 i a la resta de I'ordenament jurídico
2. Carrespon als poders públics de promoure les condlcions
per tal que la IIibertat i la igualtat de I'lndividu i deis
grups en els quals s'integra siguen reals i efectives; remoure
els obstaclas que n'impedesquen o en dificulten la plenitud I
facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política,
economica, cultural i social.
3. La Constituci6 garantelx el principi. de lega1ltat, la jerarquia
normativa, la publicltat de les normes, la irretroactivitat de
les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de
drets individuals, la seguretat jurídica, la responsabilltat i la
interdicció de I'arbitrarietat d~ls poders públics,
Artide 10.
TfTOL PRIMER
Deis drets ¡deis deures fonal\18ntals
1. La dignitat de la persona, els drets inviolables que 11
són fnherents, el lliure desenvolupament de la person.litat, el
respecte a la lIei i als drets deis al tres s611 fonament de I'ordre
polític i de la pau social.
2. Les norm,es relatives als drets fonamentals ¡ a les IIIber·
tats que la Constitució reconega s'interpretaran de conformltat
amb la Declaraci6 Universal de Drets Humans i els Trectats 1
els Acords Internacionals sobre aquestes materies ratificats
per Espanya,
ArtiGlEt 11.
CAPITOL PRIMER
DeIs espanyols ¡deIs estrangers
1. La nacionalitat espanyola s'adquireix. es conserva I es
perd d'.acord amb el que la ·lJei estabJelx.
2. Cap espanyol d'origen no podra ser privat de la seua na·
cionalitat.
3. L'Estat podra concertar tractats de doble naclonalltat
8mb els paisos iber08merlcans' o amb aqoel1s que hagen tlngut
o ttnguen una vfnculació particular amb Espanya. En aquests
paisos, encera que no reconeguen als seus clutadans un dret
recfproc, els espanyols podran naturalltzar-s'hl sense perdre la
nacionalitat d'orlgen.

B. O. del E.-Núm. 311.5 29 diciembre 1978 29395
Article 12.
Els espanyols 56n majora d'adat als divuit aoya.
Article 13.
1. Els' estrangers gaudiran a Espanya de les IIibertats públlques
que garanteix el presant Titol en als termes que estables·
quen els tractats i la lIel.
2. Només els espanyols sersn titulara deis drets reconeguts
en I'article 23. lIevat d'allb que. 8mb critarla de reclprocltat.'
puga establir~se per tractat o per lIei per -al dret de sufragi
actiu en les alecciona municlpals.
. 3. l'extradici6 narnés es concedin} en compliment d'un
tractat o de la Ilel, d'acord amb el principl de reciprocltat.
Resten exclosos de l'extradició els delictes polítics. No seran
conside'rats com a tals als actes de terrorlsme.
4. la Ilel establira la forma en que els ciutadans d'altres
paIsos i els apatrides podran gaudir del dret d'asil a Espanya.
Article 14,
CAPITOl SEGON
Drets i IJíbertats
Els espanyols són iguals davant la lIei. sense que puga
prevaler cap discrimi.nació per roo de naixenca, raea, sexe, rellgió,
opinió o qualsevol altra condició o circumst~mcla personal
o social. .1
Article 15,
SECCIÓ 1.'
Deis drets fonamentals i de las Ilibertatspúbliques
Tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral, sensa.
que, en cap cas, ningú no puga ser sotmes a tortura ni a penes
o tractes inhumans o degradants, Resta abolida la pena de mort,
lIevat d'allb que puguen dlsposar les Ileis penals mnitars per
a temps de guerra.
Article 16.
1. Es garanteix la lIibertat ideologica, religiosa y de culta
deis individus i de les comunitats sense cap més limitacló,
quan siguen manifestats, que la necessariá per al manteniment
de l'ordre públic protegit per la Ilel.
2. Ningú podra. ser obligat a declarar quant a la seua ideologia,
rellgió o creences.
3. Cap confesstó tindra caracter estatal. Els poders públics
tindran en compte les creences religioses de la saCIetat espanyola
i mantindran les conseqüents re/acions de coaperacló
amb 1'Esg/esia Cat~lica i les al tres confessions.
Article 17.
1. Tota persona té dret a la Ilibertat i a la seguretat. Ningú
podra ser privat de .Ia seua IIibertat, sinó amb I'observancia del
que estableix aquest article i en els casos I en la forma prevlsts
en la lIei.
2. la detenci6 preventiva no podra durar més tempa del
que siga estrictament necessari per a fer les Ifldagaclons par
tal d'aclarir els fets i, en qualsevol cas, dins el termini maxim
de setanta·dues hares, el detingut haura de ser posat en llibertat
o a dlsposició de I'autoritat judicial.
3: Tata persona detinguda ha de ser ínformada immedlatament
i de manera que 11 siga comprensible. deis seus drets
i de les raons de la detenció, 1 no podra ser obligada a declarar.
Es garanteix l'assisHmcia d'advocat al detingut en les diligencies
pollcials i judicials, en la forma que la lIel establesca.
4. la lIei regulara un procedlment d'.habeas corpus,. per
tal de posar immediatament a dlsposició judicial tota persona
detinguda iLlegalment. També es determinad. per Ilei el termini
maxim de durada de la presó provisional.
Article lB.
1. Es garanteix el dret a l'honor, a la intimitat personal I
familiar i a la propia imatge.
2. El domicili 'és inviolable. No s'hi podre entrar ni fer·hi
cap escarcall sense el consentiment del titular o sense resolucló
judicial, Ilevat-del cas de deficte flagrant.
3. Es garanteix el secret de les comunicacions i, especialment,
de les postals, telegrafiques i telefbnlques, excepte en
cas de resolució judIcial.
4, la lIei limitara I'ús de la informatica per- tal de. garantir
¡'honor i la intimitat personal i familiar deis ciutadans i el pie
exercici deIs seus drets.
Arllcla 19.
Els espanyols tenen dr8t a elegir lIiurement la residencia
I a circular pel terrltorl nacional.
Tenen també dret a entrar i eixlr d'Espanya en la forma que
. la lIel establesc8. Aquest_dret no podra ser IImitat per motlus
pOlillcs o Ideologlcs.
Artlcle 20.
1. Es reconeixen i es protegeixen els drets:
a) A expressar I dlfondre lIiurement _els pensaments, les
Idees ¡les opinions par mltja de la paraula, I'escriptura o qual 4
sevol altre mltja de reproduccl6.
b) A la producció I a la creaclélliterarla, artística, científica
i-tecnlca.
cl A la lIibertal de catedra.
d) A· comunicar o a rebre Illurement informació verae per
qualsevol mitja de dlfusió. la_ lIei regulara el dret a la clausula
de consciencia i al secret professlonal en I'exercici d'aquestes
IIIbertal••
2. l'exercici d'aquests drets no pot ser restringít per. mitja
de cap tlpus de censura previa.
3. la lIei regulara I'organització i el
. .
control parlamentar.
deis mUjaos de comunicació social que depenguen de I'Estat
o de qualsevol entltat pública I garantira I'accés a quests mitjans
deis grups socials I polítlcs significatius, respectant el pluralisme
de la socletat i de les diferents lIengües d'Espanya.
4. Aquestes IIibertats tenen el limlt en el respecte als drets
reconeguts en aquest Titol. en els preceptes de- les lIeis que
el desenrotllen i, especialment, en el dret a I'honor, a la ¡"timltat,
a la Imatge propia I a la protecció de la joventut i de la inlimcls.
5. Només podra acordar-se el segrest de publicaclons, grao
vacions I altres mitjans d'informació en virtut de resoluci6
judicial.
Artlcle 21.
1. Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. Per
a I'exercici d'aquest dret no caldra autorizació previa.
2, En els casos de reunions en 1I0cs de transit púb11c i de ma·
nifestaclons caldra comunlcar·ho previament a I'autoritat, la qual
només podta prohibir-les quant hi haja motius fonamentats d'al· .
teracJó de I'ordre públlc, amb perill per a persones o béns.
Article 22.
1. Es reconeix el dret d'associació.
2. les assoclaclons que cerquen finalitats o facen servir
mitjans tipificats com a delicte s6n il.legals.
'3. les assoclacions emparades par aquest arUcle hauran
d'inscriure's en Uf! registre únicament a efectes de publicitat.
4. les actlvitats de les associacions només podran ser dlssaltes
o suspenses en virtut d'una resolucló judicial motivada.
5. Es prohlbeixen les associacions secretes i les de carac·
ter paramilitar.
Article 23.
1. Els ciutadans teneo el dret a participar en els afers pÚo
bllcs directament per mitjlll de representants lIiurement elegits
en eleccions periodiques per sufragi universal.
. 2. Tenen també el dret d'accedir en condicions d'igualtat a
les funclons i als carrees públics, amb als requisits que les
lIels assenyalen.
Arllcle 24.
1. Tothom té -dret a obtenir la tutela efectiva deIs jutges
i deis trlbunals en I'exercicl deis seus drets i lnteressos legítims,
sense que, en cap cas, puga haver-hi indefensló.
2. Tothom té dret al jutge ordlnarl predeterminat par la
lIel, a ser defensat i asslstit per un lIetrat, a ser informat de
l'acusaci6 formulada contra ell, a un procés públic sanse dila·
clons lndegudes i amb totes les garanties, a utilltzar els I'nitjans
probatoris pertinents per la 'defensa propia, a no declarar contra
mateix, a no confessar·se culpable I a la presumpció d'lnno·
cencia.
la Ilei regufara els casos en els qualls, per raó de parentiu
o de secret professional, no s'estara obligat a declarar respecte'
de fets presumptament delictius.
Artlcle 25.
1. Nlngú pot ser condemoat o sancionat per accione o
omissions que en el moment de produir·se no constltuesquen
delicte, falta o Infracci6 administrativa, segons la leglslació
vigent en aquell momento

29396 29 diCiembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.5
2. Les penes privativas de IIIbertat I les mesures de seguretat
restaran orientadas vers la reeducacl6 I la relnsercló social
I no podren consl.stlr en treballs forcats. El candemnst Que
estlguera compllnt pena de r,resó "gaudlrá deis fonamentals
d'aquast Caprtal, lIevat d'aquals qua as troben IImltats expras·
8ament pel contlngut del veredlcte condemnatorl, pel sentlt
de la pena o· par la 1181 penltenclllrla. En qualsevol cas, tlndra
dret a un treball remunerat. als beneficls corresponents de la
Seguretat Social, I a I'accés a la cultura I al desenvolupament
Integral da la parsonalltat. .
3. l'Admlnlstracló civil no podrl:l Imposar sanclons Que di·
rectament o subsldiarlament impliquen privacló de IIIbertat.
Article 26,
. Es. prohlbelxen els Trlbunals d'Honor en I'amblt de I'Adminls·
tracló civil I de les organizacions professlonals.
Article 27.
1. Tothom té dret a I'educacló. Es reconeix la IIibertat d'en·
senyament.
2. L'educacló tlndrA com a objecte el pie desenvolupament
de la personalltat humana en el respecte als princlpis democratlcs
de convlvl!ncla 1 als drets I a les IIIbertats fonamentals.
3. Els poders pÚQlIcs garantelxen el dret que assisteix els
pares per tal que els fills reban la formacl6 religiosa I moral
que vaja d'aeord 8mb les seues convicclons.
4. L'ensenyament basrc és obllgatorl I gratuito
5. Els poders públlcs garantelxen el dret de tots a I'educació,
mlt]an-;:an una programacl6 general de I'ensenyament, amb la
partlclpacl6· col.lectlva de tolts els sectors afectats I la creaci6 .
de centres docents.
6. Es reconelx a les persones ffslques 1 Jurfdiques la llibertat
de creac;16 de centres docents, dlns el respecte als princlpls
constltuclonals.
7. Els professors, 'els pares 1, en el saucas, els alumnes
intervlndran -en el control I en la gesti6 de tots els centres
sostlnguts per I'Adminlstracló amb fons públics, en la forma
que la lIei establesca.
8. Els poders públics Inspeccionaran i homologaran el sistema
educatlu par tal de garantir el compllment de les lIeis.
9. 'Els. poders públlcs ajudaran aquells centres docents que
reunesquen els requlslts que la lIel establesca.
10. Es reconelx I'autonomla de les universitats, en la forma
que la lIel establesca.
Article 28.
1. Tothom té dret a sindicar-se -lIiurement. -la Ji'Ji podra
limitar o suspendre I'exerclcl d'aquest dret a les Forces ,) als
Instltuts armats o als altres cossos, sotmesos a (~:~(' 'plina
mllltar, '1 regularA les peculairltats que I'exercicl d'aqu~st;.; présente
als funclonarls públics. Lalllbertat sindical comprén. el
dret a fundar· slndlcats I a afillarws'hl a elecció, I el, dret deis
slndlcats a formar confederaclons I a fundar organlzacions sindlcals
Internaclonals o a afiliar-s'hl. Ningú podrA ser obligat a
afiliar-se a un slndlcat.
2. Es reconeix als treballadors el dret a la vaga par 8 la
defensa deis seus Interessos. La lIel que regule I'exerclci
d'aquest dret establirA les ·garanties que calguen per tal d'assegurar
el manteniment deis servels essenclals a la comunítat.
Article 29,
~ 1. Tots eis espanyors lIndran el dret de peticló Indlyid~al
I col.lectlva, per escrit, en la form'a i amb els' efectes que determine
la lIel.
2. Els membres de les Forces o Institucions armades o
'deis cossos sotmesos a disciplina militar podran exercir aquest
dret només Indlvldualment I d'acord amb allo que dispose la
seua leglslacl6 especIfica.
Article 30.
SECClú 2."
DeIs d~ets t deis deures deis ciutadans
1. Els espanyols tenen el dret I el deure de defensar Es·
paoya.
2. Le lIel flxara res obllgaclons militara ders espanyols I re·
guiarA, ambs les 'garantles que calguen, I'objecció de conscflmcla
I les altres causes d'exempc.lódel servel militar obHgatorl;
podrA Imposar, en el seu Q8S, UDa prestacl6 social substltutoria.
3. PodrAestablir-se un servél civil per al compllment de
flns d'lnterés general. -
4. Mitjan-;:ant una lIel podran regular-se els deures deis
clutadans en els casos de risc greu, catastrofe o calamltat
pública.
Artlcle 31,
1. Tothom contrlbuira al sosteniment de les despeses
pübliquesd'acord amb la seua capacitat economica mitjan¡;ant
un sistema tributarljust Inspirat en els principis d'igualtát I
progresslvitat que, en cap cas, tlndra abast confiscatorl.
2. La despesa publica realitzara una asslgnacló equitativa
deis recursos públics I la programació i I'execucíó respondran
als criter;! d'eflciEmcla i economia.
Artlcte 32.
1. L'home I la dona teneo dret a contraure -matrimani amb
plena igualtat jurídica, .
2. La lIel regulara les formes de matrimonl, I'edat I la capacltat
per a contraure'l, els drets I els deures deis conjuges, les
causes de separac16 I dissoluci 5 i els seus efectes.
Article 33.
1. Es reconeix el dret a la propietat privada i a I'herimcia.
2. La fundó social d'aquests drets en delimitara el contingut,
d'acord amb les lIeis.
3. Nlngú podra ser privat ,deis seus béns ni deis seus
drets slnó per causa justificada d'utilitat pública i d'interés
social, mitjanc;anf la corresponent Indemnitzaci6 i de conformltat
amb el que les Ileis disposen.
Article 34.
1. Es reconeix el· dret de fundaci6 per a finalitats d'interés
general, d'acord amb la lIei.
2. Regira també per a les fundacions el que es dlsposa enels'
apartats 2 ¡ 4 de I'article 22.
Article 35.
1. Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret
al treball, a la Iliure elecci6 de professió o ofici, a la promoció
a través del treball i a una remuneració suficient per tal de
satisfer les seues necessitats i les de la seua- familla sense
que en cap cas es puga fer discriminacló per ra6 de sexe.
2.. La Ilei reguiara un estatut deis treballadors.
Article 36.
La IIsi regulara les peculiamats proples del reglm Jurldic
deis Col.legis Professionals i I'exercicl de les professions titulades.
L'estructura interna i el funcionament deIs Col.legis
hauran de ser democratics.
Article 37.
1. La lIei garantira el dret a la negociació col lectiva del
treball entre els representants deIs treballadors i els empresaris,
i la for¡;a vinculant deIs convenis.
2. Es reconeix el dret deis treballadors ¡deis empresaris
a adoptar mesures de conflicte col.lectiu. La lIei que regule
I'exerclcl d'aquest dret, sens perjudicl de les limitaclons que
puga establir, incloura les garanties que calguen per tal d'assegurar
el funcionament deis serveis essencials a la comunltat.
Article 36.
Es reconeix la Hibertad d'empresa dins el marc de I'economla
de mercat, Els poders púbUcs en garanteixen I'exerclcl I el
protegelxen; protegeixen també la defensá de la productivitat
d'acord amb les exig~ncies de ['economía general i, en el seu
cas, de la planificació.
CAPlTOL TERCER
DeIs principis rectors de la politica social economica
Article 39.
1. Els poders públi~s asseguren la protecció social, e~ono·
mica i jurfdlca de la família. . ' .
2. Els poders públics asseguren també la protecció integral
deIs fills, Iguals davant la lIel amb independencia de la fillacló,
i de les mares,. ~iga quin siga el seu estat civil. La lIel tara
posslble la investigacló de la paternltat.
3. Els pares han de ~prestar asslst~ncia completa als fllls
tlr.guts dlns. o fora del matrlmonl, durant la minoria d'edat I
en els altres casos en que la lIel els hl obligue.
4. Els Infants gaudlran de la protecció prevista en els acords
internaclonals que vetlen pels seus drets.

B. O. del E.-Núm. 311.5 29 diciembre 1978 29397
Artlele 40.
1. Els poders públics promouran les condlcions favorables
per al progrés social I economle I per a una dlstribucló de la
renda regional I personal més equitativa, dlns el mare d'una
política d'estabilitat economlCa. De manera especial realltzaran
una política orientada cap a la plena ocupacló.
2. Els poders públics fomentaran també una política que
garantesca la formació I la readaptacló professlonals; 'vetlaran
per la segurltat 1 la higiene en el treball I garantlran el descans
necessari: mitjanQant la Ilm!tació de la jornada laboral, les vacances
peribdiques retribuIdes i la ·promoció de centres adequats,
Article 41.
Els poders públics mantlndran un reglm públlc de Seguretat
Social par a tots els cJutadans, que garantesca I'assistencla I
les prestacions socials suflcients en les sltuaclons de necessi~
tat, especJalment en cas de falta de feina. L'asslstencla I les
prestac[ons complement~ries,seran lllures.
Article 42.
L'Estat vetlara especialment per la salvaguarda deis drets
economlcs i soclals deis treballaqors espanyols a l'estranger I
orientara la seua política a repatriar.los e Integrar·los a la so--
cietat. .
Article 43.
1. Es reconeix el dret a la protecció de la salut.
2. Correspon als poders públics organitzar i tutelar la salut
pública a través de mesures preventlves 1 a través de les prestaclons
i deis servels necessaris. La lIel establira els drets I els
deures de tots en aquest punto
3. Els poders públics fomentaran I'educació sanitaria, l'educació
física ¡ I'esport. Facilitaran també fa utilitZ8ció adequada
del lIeure.
Article 44.
1. Els poders públics promouran i tuteláran I'accés a la
cultura, a la qual tothom té dret.
2. Els poders públics promouran la ciencia I la investigació
científica j tecnica en b!3nefici de I'interés general.
Articre 45.
1. Tots tenen dret a disposar d'un medl ambient adequat
per al desenvolupament de la persona, i el deure de conservar-lo.
2, Els poders públics .vetlaran per la utilitzaci6 racional de
tots. els recursos naturals, a ti, dj:! protegir i millorar la qua·
titat de la vida i defensar i restaurar el medi ambient, amb el
suport de la indispensable solidaritat col.lectlva.
3. la Ilei fixara sancions penals o, en el seu cas, admlnistratives
per a aquells que violen el que es disposa en I'apartat
anterior i establira I'obligació d'aquests de reparar el dany
causat.
Article 46.
Els poders públics garantiran la conservació ¡ promouran
l'enriquiment del patrimoni historie, cultural i artístic deIs pobles
d'Espanya j deis béns, que !'integren, siga quin siga el n3g1m
jurídic i la titularitat. La Jlei penal sancionara els atemptats cone
tra aquest patrimonio
Artjcle 47.
Tot5 els espanyols tenen dret a un habitatge digne 1 adequat.
Els poders públícs promouran les c.ondicions necessa.ries i establiran
les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dratt
i regularan la utilitzacló del sol d'acord amb I'interés general
per tal d'impedir I'especulació.
La comunitat participara en les plus~alues que genere I'acció
urbanística de les entitats públiques.
Artlcle 48.
Els poders pública promouran les condicions per a la participació
lliure i efical; de la Joventut en el desenvolupament polític,
social, economic i cultural.
Article 49.
Els poders públics duran a terme una polítIca de previsl6,
tractament, rehabilitacló i integració deis disminu'its físics, sen·
sorlals i psíquics, 'als quals es prestara j'atencló especialltzada
qua requeresquen, I els empararan especlalment en, la canse.
cucló deIs drets que aquest Tito. otorga a tots els ciutadans.
Artlel. 50.
Els podars públlcs garantlran la suficiencia econOmica a1s
clutadans durant la tercera edat, mltjam;ant penslons adequades
I aelualitzade. perlOdleament. AmO Independónela de le. obligacions
famlliars, en promouran' el benestar mltjam¡ant un sistema
de serveis soclals que atendran els seus problemas específlcs
de salut, habltatge, cu1tura I lIaure.
Arl;ele 51.
1. Els poders públlcs garantlran la defensa deis consuml·
dors j deis usuaris, I en proteglran amb procedlments eficaQos
la seguretat, la salut l els legftlms Interessos.
2. Els -poders públlcs promouran la Informacló I I'educacló
deIs consumldors I deis usuarls, en fomentaran les organltza·
cions 1 les escoltaran eri les qüestlons que puguen afectar-los,
en la forma que la lIel establesca.
3. Dins el marc del que dlsposen els apartats anterlors, la
'lIel regulara el comerQ Interior y el reglm d'autorltzacló de
productes comerclals.
Arllele 52.
La lIel regulara les organitzaclons professlonals que contrl~
buesquen a la defensa deIs interessos economlcs que els siguen
propia. L'estructura interna I el funclonament hauran de ser
democratlcs.
CAPITal OUART
De les garanties de les IUbertats 1 drets fonamenta/s
Article 53.
1. Els drets 1 les lIibertats reconeguts en el Capftol Segon
del present Trtol vinculen tots els poders públics. Només per lIeique
en tata causa haur~ de respectar el seu contlngut essenclal.
podra regular·se I'exerclcl d'aquests drets I d'aquestes IIibertats,
que seran tutelades d'acord amb el que preveu I'artlcle 156, 1, al,
2. Qualsevol clutada podra demanar la tutela de les I1ibertats
¡deis drets reconeguts en I'article 14 o en la Seccló 1.- del
Capítol Segon davant els Trlbunals ordinarls per un procediment
basat en els principls de preferencia I sumarletat 1, en el seu
cas, a través del recurs d'emparament davant el Tribunal Constitucional.
Aquest darrer recurs ser~ aplicable a I'objecció de
consciencia reconeguda en I'article 30.
3. El reconeixement, el resp·ecte i la proteccló deis prlnclpis
.reconeguts en el Capítol Tercer, informara la legislació pO-o
sltiva, la practica judicial I I'actuacló deis poders públics, Només
podran ser al,legats davant la Jurisdicció ordinaria d'ac~rd amb
allo que disposen les lIeis que els desenvolupen.
Article 54.
Una lIei organlca regulara la Institucló del Defensor del Po~
ble, com a alt comlsslonat de les Corts Generals, designat per
aquestes per a defensar els drets compresos en aquest Titol;
a aquest efecte podr:if supervisar I'actlvitat de l'Adminlstraci6,
i donar·ne compte a les Corts Generals.
Article 55.
.cÁPlTOl CJNOUE
-De la suspensió .dels drets i de les lIibertats
1. Els drets reconeguts en els artlcles 17, 18, apártats 2 13;
articles 19, 20, apartats 1. a}, id}, ,i 5; articles 21.-28, apartat 2,
I article 31, apartat 2, podran ser suspesos quan siga acordada
la declaració de l'estat d'excepció o de setge en els termes
que preveu la Constitució. Resta exceptuat d'aquesta suspensló
I'apartat 3 de I'artlcle 17 en el cas de declaracló de ¡'estat d'exeepeló.
2. Una lIel organlca podra determinar la forma I els casos
en que, de forma individual I amb la necessaria lntervencló Judicial
i I'adequat control parlamentari, els drets reconeguts en
els articles 17.2 I 18, apartats 2 I 3, puguen ser suspesos par
a persones determlnades. en relacló amb les Investlgaclons
corresponents a I'actuacró de bandes armades o elements te-­
rroristes.
La utilitzacló injustificada o abusiva de les facultats reconegudes
en la dita lIel org~nlca comportara responsabllltat penal
per violació deis drets i de les lIibertatsreconegudes per les
lIel•.

29398 29 ¡Iiciembre 1978 B. O. del K-Núm. 311.5
Arllele 56.
TlTOl 11
De le Corona
l. El Rel és el Cap de rEstat. slmbol de la seua unital i
permanbncla. arbitra I modera el" funclonament regular de les
instituclons. assumelx la més alta representacló de ¡'Estat Espaoyal
en les relecioos Internacionals, especlalment 8mb les
naciaos de la seus camunltat historlca', I exercelx les funcloos
que H atribuelxen expressament la Constitució I Jes lIeis.
2. El seu IItol és el de R§I d·Espanya. I podra.ulilitzar els
altres que correspónguen a la Córooa.
3. la persona del Rel és Inviolable I no esta subjecta a
responsabilitat. Els seus ,8ctes seran sempre &ühjectes de refrendament
en la forma establerta en l'article 64, sansa la qua!
lÍo tfnd.ran validasa, lIevat del que disposa l'article 65.2.
Arlicle 57.
1. la Corona d'Espanya és hereditaria en els successors de
S. M. Joao Carles I de Barbó. legítlm hereu de la Dlnastia historica.
la successló al tron seguir~ I'ordre regular de primogenitura
i de representació, i ser1:l: preferida sempr.e la Hnla anterior a
les posterlors; en la matelxalinla, el grau més proxlm al més
remot; en el matelx grau, I'home a la dona, i en el matelx sexe,
la persona major a la menor.
2. El Príncep hereu, des del seu naixement o des que s'esdevinga
el fet que origine I'evocacló, tindra la dignitat de Príncep
d'Astúrles I els altres títols vinculats tradicionalment a I successors
de la Corona d'Espanya. •
3. Havent·se extinglt totes les línles cridades a dret, les
Corts Generals provelran a la successló a la Corona en la
forma que més convlnga als Interessos d'Espanya.
4. les persones que, tenint dret a la successíó al tron,
contraguessen matrlmonI contra la prohlblcló expressa del Rel
I de les Corts Generals, restaran excloses de la successló a la
Corona elles mateixes i els seus descendents.
5. les abdlcaclons I les renúncles I qualsevoi dubte fet o de
dret que s'e-sdevlnga en I'ordre de successló a la Corona es resoldran
amb una lIei organica.
Article 58.
ta Reina consort o el consort de la Reina no podran assumir
funclons constituclonals, lIevat del que es disposa p'~r a la
Regencia. -
ArUcle 59.
1. Si el Rel fóra menor d'edat, el pare o la mare dt}! :--:el i,
per manca d'aquests, el paren majar d'edat més pr{»(illl en la
successló a la Corona segons I'nrdre establit en la Constitucló,
entrara a exerclr Immediatament la Regencia, i I'exerclrá durant
el temps de mlnorla d'edat del Rei.
2. Si el Re! resultava Inhabilltat per a I'exercici de la seua
autorltat, I la ImposslbUitat fórareeoneguda par les Corts Generals,
entrara Immediatament a exercir la Regimcia el Príncipe
hereu de la Corona, si era majar d'edat. Si no ha era:, caldra
procedlr de la manera que preveu I'apartat anterior flns que el
Príncep hereu aconseguesca la majorla d'edat.
3. &1 no hi haguera cap persona a qui corresponguera la
Regencia, aquesta sera nomenada per les Corts Generals, I es
compondra d'una, tres, o cinc persones.
4. Per a exercir la Regencia caldra ser espanyol i major
d·edal. .
5. La Regencia sera exercida per mandat constitucional
sempre en nom del Re!.
Artlcle 60..
1. Sera tutor del Rei menor la persona que el Rei dlfunt
haja nomenat en el seu testament,·. sempre que siga majdr
d'edat I espanyol'de nalxement; si no n'haguera nomenat, en
serll tutor el pare o la mare mentre resten vldus. Mancant
aquests, el nomenaran les Corts Generals, pero només podran
acumular els tSrrecs de ragent I de tutor el pare, la mare o
els ascendents directas del ReI.
2. l'exercici de la tutela és Incompatible també- amb el de
qualsevol -carree o representacló política.
Artlcle 61.
1. El Rei, en ser proclam~t dava~t les Corts Generals, pres­
!arl1 el Jurament d'exercir fldelment les seues funcions, guardar
I .fer guardar la Constitucló I les lIels I respectar els drets deis·
clutadans I de les Camunltats Autonomes.
2. El Príncep hereu, en aconseguir ·Ia majoria d'edat, I el
Ragent o els Regents' en fer-se carrec de les seues funclons,
prestaran el matelx jurament i el de fldélltat al Rei.
Articl. 62.
Correspon al Aei:
al Sancionar I promulgar les lIeis.
b) Convocar i dissofdre les Corts Generals í convocar elec·
cions en els termes prevists a la Constitució.
e) 'Convocar a referendum en els casos prevlsts a la Cons·
titucló.
dl Proposar el candldat a President de Govern 1, en el seu
eas, nomenar-Io, I també posar fi a les seues fúneions en els
termes prevists en la Constifució.
el Nomenar I remoure els membres del Govern a proposieió
del Presldent d'aquest. .
1) Expedir els decrets acordats en el Consel! de Ministres,
prove!r els oficis. civils I militars concedlr honors I dlstlncions
d'acord amb les lIels.
g) S€;r informat deis afers d'Estat I presidir, a aquest efecte,
les sessionsde¡' ConselJ de Ministres quan ha crega oportú, a
petieio del President del Gavern. .
h} El comandament suprem de les Forces Armades.
. i) Exercir er dret de. gracia d'acord amb la lIei, la qual no
podra autorizar indults generals.
Article 63..
,
1. El Rel acredita els ambaixadors i altres representants
diplomatics. Els representants estrangers a- Espanya són acrt3­
dltats davant ell.
2. Al Rei correspon de manifestar el consentiment de rEstat
per a obligar-se internacionalment mitjam;ant tractats, de conformitat
amb la Constitució I amb les lIeis.
3. Al Rei correspon, previa autorizació de les Corts Gene·
rals, de declarar la guerra i de fer la pau.
Article 64.
1. Els actes del Rei seran referendats pel President del
Govern 1, en el seu cas, pels Ministres competents. la proposta
I el nomen~ment del Presldent del Govern I la dissolució
prevista en l'article 99 seran referendats pel President del
Gongrés.
2. Deis actes del Rei seran responsables les persones que
els referenden.·
Arllcle 65.
1. El Rel percep deis Pressuposts de I'Estat una quantitat
global per al sostenlment de la seua Familia I Casa, I la distribuelx
!liurement.
2. El Rel nomena I relleva Iliurement 'els membres civils I
militars de la seua Casa.
Article 66.
TITOl 111
De les Corts Generais
CAPITOl PRIMER
De les Cambres
1. les Corts'Generals representen el poble espanyol són
formades pel Congrés deis Dlputats I el Senat.
2. les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de
rEstat, n'aproven els pressuposts, controlen racció del Govern
I tenen les altres competencles que els atribuesca la Constitucló,
3. les Corts Generals són inviolables.
Article 67,
1. Nlngú podra ser membre de les dues Cambres slmul.taniament,
ni acumular I'acta d'una Assemblea d'una Comunitat
Autónoma amb la de Dlputat al Congrés.
2. Els membres de les Corts Generals no estaran Iligats
per mandat Imperatiu.
3. les reunlons de Parlamentaris que se celebren sense convocatoriq
reglamentaria no vincularan les Cambres i no podran
exercir les funcions d'aquestes ni ostentar·ne els privilegis.
Artlcle 68. /
1. El Congrés es campan d'un mínlm de 300 I un máxlm de
400 Diputats,sleglts per sufragi universal, lliure, igual, dlrecte
i secret ~n els termes que establesca la fiel.

B. O. del E.-Núm. 311.5 29 diciembre 19.78' 29399
2. la clrcumscrlpcJó electoral és la provIncia. Les poblacione
de Cauta I Melllla seran representadas cadascuna per un
Dlputat. La lIel distribuir. al nombre total de Dlputats. a..lgnar.
una representació mínima inicial 8 cada clrcumscripció I dlstrlbuira
els altres en proporció 8mb la població.
3. L'elecció es tarA 8 cada circumscrlpció atenint a criteris
de representació proporcional.
4. El Congrés és elegit per quatra soys. El mandat deis Dlputats
acaba quatra soys després de I'elecció o el die de la
dissolució de la Cambra.
5. S6n electora ¡elegibles tots als espanyols que estiguim .
en pie ús deis seus drets polítl~s. La lIei reconeixera l'exerclci
del dret de sufragi als espanyols que es traben fora del territarl
d'Espanya i I'Estat els el facilitarA.
6. Les eleccions t/ndren !loe entre als trenta. i els seixanta
dies dasprés de I'acabament del mandato El Congrés electe
haurA de ser convocat dlns els vint·l·cinc dies següents al de
la celebració de les elecclons.
Article 69.
1. El Senat és la Cambra de representació territorial.
2. Els votants de cada provincia elegiran quatre !enadors
per sufragl universal, lliure, igual, directe i secret en als termes
que assenyala una lIel orglmica.
3. A les provincias insulars, cada iJla o agrupació d'illes,
amb cabildo o consell insular, constituira una circumscrlpció a
efecte de I'elecció de· Senádors: en correspondran tres a cadascuna
de les ¡[les majors (Gran' Canarta, Mallorca i Tenerife),
i un a cadascuna de les lIIes o 'agrupacions d'ilIes següents:
Eivlssa·Formantera. Menorca. Fuerteventura, Gomera, Hierro,
lanzarote I la Palma.
4. Les poblacions de Ceuta i Melilla elegiran cadascuna dos
Senadors.
5. les Comunitats Autanomes designaran a més un Senador
i encara un altre per cada milió d'habitants del seu territorl
respectiu. la designació correspondra a l'Assemblea legislativa
o, si no n'hi havia, a I'argan col.leglat superior de la Comunitat
Autanoma, d'acord amb el que establesquen els Estatuts, que
asseguraran, en qualsevol cas, la representació proporcional ade·
quada.
6. El Senat és eleglt per quatre anys. El mandat deis Sena·
dors acaba quatre anys després de I'elecció o el dla de la dissolució
de la Cambra.
Article 70.
,1. La lIei electoral determinara les causes d'inelegibllitat 1
incompatibilitat deis Dlputats i deis Senadors, les quals como
prendran, en qualsevol cas:
a) Els components del Tribunal Constitucional.
b) Els alts carrecs de I'Administració de I'Estat que determine
la ltei, amb I'excepeió deis membres del Govern.
el El Defensor'dal Poble.
d) E/s Magistrats, .els Jutges i els Fiscals en actiu.
e) ~s milltars professlonals i els membres de les Forces
Cossos de Seguretat I Pollela en aetiu.
f) Els membres de les Juntes Electorals.
2. la validesa de les actes i de les credencials deIs mem·
bres de totes dues Cambres restara sotmesa al control judicial
en els termes que establesca la 11el electoral.
Articte 71.
1. Els Diputats i els Senadors gaudiran d'inviolabllitat'per
les opinions manifestades en. I'exerclci de les seues funcions.
2. Durant el període del seu mandat, els Dlputats I els Senadors
gaudlran tarnbé d'Irnmunltat, i narnés podren ser detin·
guts en cas de delicte flagrant. No padran ser lnculpats ni pro·
ceasats sen se I'autorització previa de la Cambra respectiva. ./
3. En les causes contra Diputats I Senadors ser~ competent
la Sala del Penal del Tribunal Supremo
4. Els Diputats i els Senadors percebran una ass!gnaci6 que
sera flxada p.er les Cambres respectives.
Article 72.
1. les Cambres estableixen els propis reglaments, aproven
autbnamament els seus pressuposts 1, d'un comú acord, regulen
I'estatut del personal de les Corts Generals. Els reglaments 1 la
reforma d'aquests seran sotmesos a una votacló final sobre la
tota/ltat, la qual requerira la majorla absoluta.
~. les Cambres elegeixen els presidents respectlus I els
al tres Olembres de les Meses. les sesslons conjuntes seran
presidides pel Presldent del Congrés I es reglran mltJan~ant un
Reglament de les Corts Generals aprovat per la- majorla absoluta
de cada Cambra. (
3. ElsPresidents de les Cambres exercelxen en nom d'aques·
tes tots els poders admlnistratius I les facultats de policia en
I'interror deis estatges respectlus.
Article 73.
1. les Cambres es reunira;l anualment en ·dos períodes
ordinaris de sesslons: el primer, del setembre al desembre, i
el segon, del febrer al juny.
2. les Cambres podran reunlr·se en sessions extraordina·
rie .• a petlci6 del Govern, de la Diputació permanent o de la
majoria absoluta deis membres de qualsevol de les Cambres.
les sessions extraordinaries hauran de ser convocades amb
un ordre del dia determinat i seran clases després d'haver-lo
exhaurit.
Article 74.
1. les Cambres es reuniran en sessJó conjunta per tal
d'exercir les competencies no leglslatives que el Titol 11 atribueix
expressament a les Corts Generals.
2. L'adopci6 de les deCisions de les Corts Generals previstes
en els articles 94.1, 145.2 i 158.2 requerira. la majoria de
cada una de les Cambres. En el primer cas, el procés sera
inlciat pel Congl'és,1 en els altres dos, pel 'Senat. En tots dos
CEoSOS, si no hi hagués acord entre el Senat I el Congrés,
s'intentara obtenlr-Io mitjaOl;ant una Comlssló Mixta composada
per un mateix nombre de Diputats I de Senadors. La Comissló
pre.sentara un text que haura de ser "votat per totes dues Cam·
bres. Si no s'aprova en la forma establida, decidira el Congrés
pe~ majaria absoluta.
Article 75.
1. les C'ambres funcionaran en Pie I per Comisslons.
2. les Cambres podran delegar a les Comissions Legislatives
permanents I'aprovació de prajectes o proposlclons de lIei.
El Pie, aixb no obstant, podra requerir en qualsevol moment el
debat i la votacJ6 de qualsevol projecte o proposlcló de lIei que
haja estat objeete de la delegacló.
3. Resten exceptuats del que disposa l'apart3t anterior la
reforma constitucional, les qüestlons internacionals, les lIeis org~miques
i de bases i els Pressuposts Generals de rEstat.
Articla 76.
1. El Congrés i el Senat i, si pertoca, totes dues Cambres
ccnjuntament, podran nomenar ComissJons d:lnvestigacló sobre
qualsevol afer d'interés públlc. Les conclusions obtingudss no
seran vlnculants per als Tribunals ni afectaran les resolucions
judiclals. sense que aixo siga obstacle perqult el resultat de la
investigacló siga comunicat al Ministeri Fiscal par tal que aquest
exercesca, 51 cal, les accions oportunes.
2. Sera obligatori de comparéixer a requeriment ,de les.
Cambres. La lIei regulara les sanclans que puguen imposar-se
pero causa de l'incompliment d'aquesta obligacló.
Article 77.
1. Les Cambres poden rebre petlcions indivlduals o coUec·
tives, sempre per escrito En resta prohibida la presentació directa
per mitja de manifestacions clutadanes.
2. les Cambres poden trametre al Govern les peticlons que
rebran. El Govern té I'obligacló d'explicar-se sobre el co·ntingut
d'aquestes sempre que les Cambres ha exigesquen.
A'1:icle 78.
1. A cada Cambra hi haur~ una Diputaci6 Permanent com-'
posta per un mínim de vint-i·un membres que representaran els
grups parlamentaris en proporci6 a la importancia numérica.
2. Les Diputacions Permanents seran presidldes pel Presldent
de la Carnbra respectiva I tlndran per funciona la que
preveu I'article 73, la d'assumir les facultats que corresponguen
a les Carnbres, de conformitat amb els artictes 86 I 116 si aquestes
hagueren estat dissoltes o n'haguera expi,rat el mandat, I la
de vetlar pelá poders de les Cambres, quan aquestes no estlguen
reunides.
3. Havent acabat el seu mandat o en cas de dlssolució, les
Diputacions Permanents continuaran exercint les seues funcions
fins que es constituesquen les noves Corts Generals.
4.- Reunida la Cambra corresponent, la Diputació Permanent
donara compte deis assumptes tractats i de les seues declslons.

29400 29 diciembre 1978 B.O. del E.-Núm.. 311.5
A,tlcle 79:
1. per tel d'adoptar acords, les Cambres han d'estar raunldes
reglamentarlament i comptar 8mb J'assistimcla de la maJorla
deis membres. .
2. Perque als dlts acords slguan vallds hauran de ~er aprovats
per la maJarla delsmembres presents, sens perJudlcl de
les majarles especlals que 8510tablesquen I.a Constltucl6 o les lIels
org.nlques I les qua astablesquen els Raglaments da les Cambree
per a l'el8ccl6 de persones. .
3. El vot dais Senadors I el deis Dlputats és parsonal I m­
delegable.
Artlcle 80.
Les' S8sslons plenarias de les Cambres seran públlque~. salvant
l'ecord en contra de caJa Cambra, adoptat per maJo na absoluta
o de conformltat 8mb el Reglament.
CAPlTOL SEGON
De l'elaboraci6 de les lIeis
Articla 81.
1. Són lIeis orglmlques les relativas al desenvolupament deIs
drats fonamantals I da les IIIbertats públiquas, les que aproven
els Estatuts d'Autonomla I el rll:glm electoral general 1 les pre w
vistes per la Constitucl6.
2. L'aprovacló, la modlflcacló o la derogaeió de les lIels
organlques exlgelx la majaría absoluta del Congrés en una va·
tacló final sobre el conjunt del projecte.
Articla 82.
1. Les Corts Generals podran delegar al Govern la potes·
tat de dictar normes amb rang de lIel sobre materies determlnades
'no Incloses en I'artlcle anterior.
2 La delegació leglslative haura d'atorgar-se mltJan

B. O. del E.-Núm. 3U.5 29 diciembre 1978 29401
de la Constitucl6. la garan la del compllment d'aquests tractats
1 de les rasoJuelans emanadas deIs organlsmes Interna·
cionals o supranacionals titulara de la cess16 carraspon, seguns
els casos, a les Corta Generals o al Gavarn.
Article 94.
1. la prestaci6 del consentiment de I'Estat per a- obligar-se
mitjanc;ant tractats o convenis requerira I'autorifzació previa de
les Corta Generals en els casos següents,:
al Tractata de earacter polítlc.
b) Tractats o eonvenls de earacter militar.
e) Tractats o convenls que afecten la Integritat territorial
de ('Estat o els drets I els deures fonamentals establlta en el
Titol 1.
d) Tractata o convenls que Impliquen obligaclons flnance·
res per a la Hisenda Pública.
e) Tractats o canvenls que supasen la modlficaci6 o I~ de·
rogació d'alguría lIel o I'execució de la qual exigesca mesures legislatives.
2. El Congrés i el Senat seran informats immedlatament de
la conclusió deis altres tractats o convenis.
Prticle 95.
1. la celebració d'un tractat internacional que continga es·
tipulacions contraries a la Constltució exlgira la revisió constitucional
previa.
2. El Govern o qualsevol de les Cambrese pot requerir el
Tribunal Constitucional perque declare si aquesta contradicció
existeix o no.
Article 96.
1. Els tractats Internacionals celebrats validament formaran
part de l'ordenament Intern una vegada hagen estat publicats
oficialment a Espanya. les seues dlsposlcions només podran
ser derogades, modlficades o suspeses en la forma prevista en
els mateixos tractats o d'acord amb les normes generals del
Oret internacional.
2. Per a denunciar els tractats 1 els convenls internaclonals
es tara servir el mateix procedlment previst per a aprovar-Ios
en I'article 94.
Article 97.
mOL IV
Del Gavern í de l'Administracl6 ./
El Govern dirigeix la política Interior 1 I'exterior, J'Adminlstra·
ció civil ¡militar i la defensa de l'Estat. Exerceix la funció execLi··
tiva i la potastat reglamentaria d'acord amb la Constitucló I amb
les lIels. .
Article.98.
1. El Govern es compasa del President. els Vlce-presldents
en el seu cas, els Ministres 1 els altres membres que establesca
. la lIel.
2. El President dirlgelx ~'accló del Govern I coordina les
funcions deIs altres memOres d'aquest, sens perjudlcl de la
competencia ni de la responsabllitat directa d'aquells en la
seua gestl6.
3. Els membres del Govern no podren exerclr funelons representatives
altres que les proples del mandat parlamentarl
ni qua/sevol altra funcló pública que no derive del seu c~rrec
ni cap activitat professional o mercantil.
4. La lIel regulara l'Estatut I les Incompatlbilitats -deis mem·
bres del Govern.
•
Article 99. ..
1. Després de cada renovacl6 del Congrés deis Dlputats, I
en els altres casos en que siga procedent, el Rel, previa consulta
amb els representants deslgnats pels Grups PoUtics amb representació
parlamentaria I a través del Presldent del Congrés,
proposara un candidat a la Presidencia del Govern.
2. El candldat proposat conformement al que estableIx I'apartat
anterior exposar;1l davánt el Congrés deis Diputats el programa
politle del Govern que pretenga formar l' demanerll la.
confianca de la Cambra.
3. SI el Congrés deis Dlputats atorgavá la aeua conllanGa
al dit candidat mltjancant el vot de la majorla absoluta deis
seus membres, el Rel el nomenar~ Presldent. En el cas de no obtenir
la dita majoria, la matelxa proposta sera sotmesa a una
nova votaci6 quaranta-vuit hores després· de I'ant-erior I s'entendra
que la conflanca ha estat atorgada si obtenla la majorla
simple.
4. SI, una vegada fetes les votaclons esmentades, no f6ra
atorgada la conflanca per a la Investidura, 8S tramitaran propos·
tes successlves en' la forma prevista en els apartats. anterlors.
5. SI, després d'haver transcorregut el termlnl de dos me·
sos a partir ~e la primera votacló d'lnvestldura, cap candldat
haguera obtlngut la conllanGa del Congrés, el Rel dlssoldr~ totes
du~s Cambres I convocara noves elecclons amb !'aprovacló del
Presldent del Gov~rn.
. Article 100.
Els altres membres del Govern seran nomenat~
pel Rel a proposlció del seu President.
Artlcle 101.
remoguts
1. El Govern- cessa després de la celebracló d'elecclons
generals, en eas de perdua de la conflanca parlamentaria prevlst
per la Constltucl6 o per la causa de la dirnissló o la defuncl6 del
seu Presldent.
2. El Govern cessant continuara en funcions flns a la presa
de -possessió del nou Govern.
'Artlcle 102.
1. la responsabllitat criminal del Presldent I deis altres
membres del Govern sera exigible, en el seu cas, davant la Sala
del Penal del Tribunal Supreni.
2. SI I'acusacló lóra per tralcló o per qualsevol dellcte con·
tra la seguretat de l'Estat en l'exercl~1 de les seues funclons.
nornés podrlt ser. 'planteJada per Iniciativa de la quarta part
deis membres del Congrés I amb "aprovacló de la majoria
absoluta d'aquesta Cambra.
3. la prerrogativa relal de gr~.c'a no serA aplicable a cap
deis supbsits del present artlcle.
Arti~le 103.
1. L'Admlnlstració pública servelx amb objectivitat els interessos
generals I actua d'acord amb els princlpls d'eflcacia, jerarqula,
descentralització, desconcentraci6 I coordinaci6, amb
submissió plena a la lIel I al Dret.
2. Els brgans de l'Admlnlstracl6 de l'Estat s6n creats, regits'
I coordlnats d'acord amb la lIel.
•
3. la lIel regularA I'estatut deis funclonarls públlcs, 1accés
a la lunció pública d'acord amb els prlnclpls del m~rlt I de la
capacltat, les pec'ullarltats de Pexerclcl del seu 'dret a la sln~
dlca.cJÓ, el sistema d'lncompatibllltats 1 les garantles per a
la impar.cialitat en I'exerclcl de les seue.s funclons.
Article 104.
1 les For.ces i els Cossos de Seguretat sota la dependencia
del Govern tindran per missl6 proteglr el lIiure"exercicl del
drets I de les \Iibertats I garantltzar la seguretlIl~ clutadana..
2. Una \lel org~nlca en determinara les funclOns, els prlnclpis
basics d'actuacl6 1 I'estatut.
Artlcle 105.
La lIei regular~:
ai L'audleneia deis dutadans dlrectament o a través de les
organltzacions I assoeiacions reconegudes per la lIel en el procediment
d'elaboracl6 de les dlsposlcions adminlstratlves que
els afecten. -
b) l'accés deis .ciutadans als arxlus I als registres adminlstratius
salvant el que afecte 8 la seguretat I a la defensa de
l'Estat' la Indagacl6 deis dellctes I la Intlmltat de les persones.
e) , El procedlment a través del qual han de fer-se els aC,tes
adrninlstratlus, sera amb garantia, quan siga procedent, de I audil3ncia
de l'lnteressat.
Articte 106.
1. Els tribunals controlen ·Ia potestat reglamen,taria, la le·
galltat de I'actuacló administrativa 1 la submissló d aquesta als
Ilns que la Justifiquen".
2. EIs partlculars, en els termes establlts per la lIel, tln~
dran. dret a ser Indernnitzats per qualsevol lesl6 que patesquen
en qualsevol del seus béns I drest, lIe~at deis casos .de foret a
majar, sempre que la lesió siga c6tlsequencla del funclonament
deis servels públics.
Articlo 107.
El Consell d'Estat és l'or9an consultiu suprem del Govern.
Una lIel org~nica en regularA la composlcló la competencIa.

29402 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.5
mOL v
De lel relaclans entre el Gavern i. les Corts Generals
Artiele lOS.
.EI Govern raspon solidarlament de la seus gestió política
davant el Congrés deIs Oiputats.
Artiele 109.
Les Cambres I les sBues· Comissions podran requerir a tra·
vés deis PresirJents d'squeltes, la informació I I'ajut que necessiten
del Gavarn I deis seus Departaments i de qualssevol 8UtOrltsts
de I'Estat i de les Comunitats Autbnomes.
Artlcle 110.
1. Les Cambres i les seues Comissions poden requerir la
presencia deis membres del Gavern.
2. Els membres del Govern teneo accés a les sessions de
les Cambres I a les seues Comlsslons i la facultat de fer_5 t hi
escoltar, I podreo demanar que hi Informen els funcionaris deis
seus Oepartaments.
Artlcle 111-
1. El Govern i cadascun deIs seus membres resten sotme·
sos a les interpel.lacions i a les preguntes que~ els formulen davant
les Cambres. Per a aquesta classe de debat els Reglaments
establiran un temps mínim setmanal. ,
2. Tota interpeI.Jaci6 podrá donar Iloc a una moció, 8mb la
qual la Cambra manifeste la seua posicló.
Artlele 112.
El President del Govern, pre\(ia deliberació del Consell de
Ministres, pot plantejar davant el Congrés deis Diputats la
qüestló de confianr;a sobre el seu programa o sobre una dacia·
ració de· política general. S'entendra que la confiant;8 ha ·estat
atorgada si voten favorablement la majoria simple deis Diputats.
Article 113.
1. El Congrés deis Diputats pot exigir la responsabilitat po·
lítica del Govern mitjanr;ant I'adopció de la moció de censura
per majoria 'absoluta. '
2. La mocló de censura haura de ser proposada cam a mí·
nim per ,la desena part deis Diputats i haura d'incloure un candidat
a la Presldimcia del Govern.
3. La mocló de censura no podra ser votada fins que hagen
transcorregut deu dles des de la presentacló. Dins els dos pri·
mers dies d'aquest ter.minl podran presentar-se mocions a!tl"."rna·
tives.
4. Si la moció de censura no fóra' aprovada pel Congq;"i. els
signataris no en podran presentar cap més durant el (,¡;,¡teix
període de sessions.
Artiele 114.
1. SI el Congrés nega la confiant;a al Govern, s.quest presentara
la dimlssi6 al Re!. A contlnuació s'haura de procedir a
la designació de President de Govern segons el que dlsposa
I'article 99.
2. Si el Con-grés adopta una moció de censura, el Govern
presentará la dimissió ·al Rei, 1 s'entendrs que resta investit de
la conflanca de la Cambra el candidat proposat dins la moció
als efectes prevists per I'article 99. El Rei el nomenara Presi·
dent del Govern.
Article 115.
1. El Pre~iden del Govern, previa deliberació del Consell
de Ministres, podra propasar la dissolucló del, Congrés, del
Senat o de les Corts Generals, la qual sera decretada pel Rei.
El decret de dissolució flxara la data de les elecclons.
2. La proposta de dlssolucló no podra presentar·se quan
hi haja en trlimlt una moció de censura.
}. No sera procedent cap nova dissalució. abans que haja
transcorregut un any des de I'anterior, Ilevat del que disposa
I'article 99, apartat 5.
. Artiele 116.
1. Una lIei organice regulara els estats d'alarma,d'excepció
I de setge, i les competencles I Iimitacions corresponents.
2. L'estat -d'alarma sera declarat pel Govern mitjanr;ant un
decret Bcordat en Un Consel! de Ministres, amb una durada
maxi~a de quinze dies; haura de donar-ñe compte al Congrés
del Olputats, que sera reunit imm~dlatament 8 aquest efecte I
no podra ser prorrogat sen se I'autorització d'aquesta .mateixa
Cambrs. El decret determinara I'amblt territorial al qual s·este·
nen els efectes de la dec~aració.
'
3. l'g.stat d'excepció seril declarat pel Govern mitjanr;ant
un decret acordet en un Consell de Ministres, previa autorització
del Congrés deis Dlputats. L'autorllzaeló I la proelamaeió de
I'estat d'excepció hauril de determinar e~pressament els efectes
d'aquest, !'8mbit territorial al qual s'estenga I la durada, que no
podra excedlr de trenta dies, prorrogables per un termiAI Igual,
amb els mateixás requlslts.
4. l'estat de setge sera declarat per la majoria absoluta
del Congrés deis Dlputats, a propOsicló exclusiva del Govern.
El Congrés en determinara I'ámbit territorial, la durada i les
condicions. .
5. El Congrés no podre ser dissolt mentre resten declarats
.alguns deIs estats compresos en el present article; si las CamA
bres no es trabaren en periode de sasslons, restaran convoca·
des automaticament. Durant la vig~ncla d'aquests estats no
podra interrampre's el funcionament de les Cambres ni el deis
altres poders constituclonals. Si, havent estat dissolt el Congrés
o havent·ne explrat el mandat, es produira alguna de les situacion5
que donen 1I0c a qualsevol deis dits estats, les compe·
t~ncies del Congrés seran assumides per la seua Diputació
Permanent.
'
6. la declaració deis estats d'alarma, d'excepció í de setge
no modificaran el principi de responsabilltat del Govern ni deis
seus agents reconeguts en la Constitucló i en les lIeis.
Article 117.
TlTOL VI
Del poder Judicial
1. la Justicia emana del poble I és administrada en nom del
Rei pels Jutges i pels Magistrats que integren el roder judicial,
independents, Inamovibles, responsables i sotmesos únicament
a /'imparl de la Ilei. .
2. Els Jutges i els Magistrats no podran ser remoguts, suspesos,
traslladats ni jubilats més que per motiu de les causes
que la Ilei preveu I amb les garantles que aquestes ofereixen.
3. ,l'exercici de la potestet jurisdiccional, en qualsevol mena
de processos, jutjant I fent complir allo que haja estat jutjat,
eonespan exclusivament als Jutjats 1 als Tribunals que les lIeis
determinen, segons les norllles de competencia i de proc~diment
que elles establesquen.
4. Els Jutjats i els Tribunals no exerciran funcions altres que
les que assenyala l'apartat anterior i les que els siguen atrio
bu·ides expressament per la lIel en garantla de qualseval dret.
5. El' principio d'unitat jurisdiccional és la base de I'organit·
zació ¡del funcionament deis Tribunals. la l1el regulara I'exercici
de la jurisdicció militar dins I'ambit estrictament castrense i en
ocasió de I'estat de setge, d'acord amb els prlncipis de la
.Canstitucló.
6. Resten prohibits els Tribunals d'excepció.
Article 118.
Tothom té I'obligació de complir les sentencies i les altres
resolucions fermes deis Jutges i deis Tribunals i de prestar la
col.laboració que aquests requeresquen en el curs del procés
i en I'execució d'allb que haja estat resolt.
Article 119.
la justicia será gratu"ita quan la lIei ho dispose, 1, en qual.
savol cas, per a aquells que acrediten Insuficiencia de recursos
per a litigar.
Artlele 120.
1. les actuacions judicials seran públique's, amb les excepcions
previstes per Jes lIeis de processament.
2. El procediment sera predominantment oral, sobretot en
materia criminal.
3. les sentencies seran motivades' sempre i pronunciades
en audiencia pública.
Artlcle 121.
Els danys causats per error judicial 1 els que siguen conse·
qüencia del funcionament anormal de l'Administracló de Justicia
donaran dret a una Indemnitzacló a cerrec de rEstat confor··
mement amb la lIei.
Article 122.
1. la lIei organica del poder judicial determinara la cOnstitució,
el funcionament i el govern deIs Jutjats i deis Tribunals,
i ¡'estatut jurídic deis Jutges i deis Magistrats de carrera,els
quals formaran un cos únlc, I el del personal al servei de
l'Administració de Justicia.

B. O. del E.-Núm. 311.5 29 diciembre 1978 29403
2. El Consell Generar del poder judicial és I'orgao de govern
d'aquest darrer. la lIei organica n'establiri't I'estatuti el regim
d'incompatibilitats ¡les funcions deis seus membres. as~
senyaladament en materia de nomenaments, ascensos, inspecció
i regim disciplinarL ~
3. El Consal! General del poder judi'cial sera integrat pel
President del Tribunal Suprem, que el presidira. i per viot
membres nomenats pel fqel per a un període de cinc aoys.
D'aquests, datze entre els Jutges i els Magistrats de tates les
categories judicials en els termes que establesca la lIei or9aoica;
quatre. a proposició del Congrés deis Diputats. i quatre
a proposició del Senat, elegits en tOt5 dos casos per majoria
de les tres cinquenes parts deis seus membres, entre advocats
i al tres juristas, tots de competéncia reconeguda i amb més
de qulnze anys· d'exercici professional.
Article 123.
1. El Tribunal Suprem, amb jurisdicció a tota Espanya, és
1'organ jurisdiccional superior en tots els ordres, nevat del que
es disposa en materia de garanties constltucionals.
2. El President del Tribunal Suprem sera nomenat pel Rei,
a proposició del Consel! General del poder judicial, en la forma
que la lIei determine.
Article 124.
1. El Ministeri Fiscal, sens perjudici de les funcions encomanades
a al tres organs, té la missió de promoure I'acció de
la justicia en defensa dE; la legalitat. deIs drets lJels ciutadans
i de !'interés públic tutelat per la t1ei, d'oflci o bé a petició
deis ínteressats, vetlar per la independencia deIs Tribunals
i procurar davant ells la satisfacció de I'interés social.
2. El Ministeri Fiscal exerceix les seues funcians per mitja
d'organs prapis, de confarmitat amb els principis d'unitat.d'ac·
tuaci6 i de~endEmcia jerarquica i subjectant-se, en tot cas, als
de legalitat i imparcialitat. .
3. la lIei regulara I'estatut organlc del Ministeri Fiscal.
4. El Fiscal General de I'Estat sera nomenat pel Rei, a
proposicló del Govern, havent estat escoltat el Consell General
del poder judicial.
Article 125.
Els ciutadans podran exercir I'acció popular i participar en
I'Administracló de Justicia mitjanl;ant la instltucló del Jurat, en
la forma 1 en els processos penals que la lIei det~rmine, i en
els Tríbunals cónsuetudinaris i tradicjonals.
Article 126.
La policia judicial depén deIs Jutges, deis Tribunals i del
Ministeri Fiscal en les seues funcions d'indagació del delicte
i de descabriment i assegurament del delinqüent, en els termes
que la llei establesca.
•
Article 127.
1. Els Jutges i els Magistrats i també els Fisca.s, mentre
resten en actiu, no podran exercir altres carrecs públics ni
pertanyer a partits polítics a a sindicats. La lIei establira el
sistema i les modalitats d'associació professiorial deis Jutges,
deis Magistrats i deis FIscals.
2. la Ilei establira el regim d'incompatibilitats deis membres
del p0ger judicial. que n'haura d'assegurar la total ¡ndependi:mcia.
Article 128.
TfTOL VII
Economia i Finances
1. Tata la riquesa del país en les seues liverses· formes, i
siga quina siga la seu a titularitat, resta subordinada a !'interés
general.
2. Es reconeix la iniciativa pública en I'activitat economica.
Mitjan~ant una Ilei, determinats recursos o serveis essencials
podran ser reservats al sector públic, especialment en cas de
monapoli; podra ser acordada, també, la interven¡;ió d'empreses
quan ho exigesca I'interés general.
Article 129.
1. La lIeí establirá les formes de partícipaci6 deis inte·
ressats en la Seguretat Social j en I'actívitat deis organismes
públics la funcló des quals afecte directament la qualitat de
la vida' a I'ínterés general.
2. Els poders públics promouran eflca¡;ment les diverses
formes de participació en I'empresa i fomentaran, mitjam;:ant
una legislació adequada. les societats cooperatives. També establiran
els mitjans que faciliten I'accés deis treballadors a la
propietat deis mltjans de producció.
Article 130.
1. Els poders pública atendran a la modernizació i al desenvolupament
de tats els sectors econOmlcs 1, assenyalactamento
de I'agricultura, la remaderia. la pesca i I'artesanía, a
fi d'equiparar el nivel! de vida de tots els espanyols.
2. Amb la matejxa flnalitat es donara un tractament especial
a les zones de muntanya.
ArUcle 131.
1. l'Estat, mitjanl;ant una lIei. podra planificar I'activitat
economica general per a atendre les recesaltats collectives,
equilibrar i harmonltzar el desenvolupamen~ regional i sectorial
i estimular el creixement de la renda i de la riquesa i la dls·
tribuci6 més justa -d'aquesta darrera., .
2. El Govarn elaborara als projectes de planificac'ió d'acord
amb les previsions que li siguen submlnistrades per les Comunitats
Autonome$ i I'assessorament 1 la colllaboració deis sindicats
ide les altres organizacions professionafs, empresarials
i economiques. Amb aquesta flnalitat es constituira un Consel!.
la composició iles funcions del qual desenvolupara una Ilei.
Article 132.
1. la lIei regulara el regim juridic deIs béns de domini
public i deis comunals inspirant-se~ en els princips d'inalienabi·
litat, imprescriptibilitat i inembargabilitat,- 1 també en regulara
la desafectació.
2. Són béns de domini públic estatal els que la lIei deter·
mine i, en qualsavols cas, la zona marítimo-terrestre, les platges,
la mar territorIal i els recursos naturals de la zona eco·
nomica I de la plataforma continental.-
3. Seran regulats per lIel, el Patrimoni de I'Estat i el Patrimoni
Nacional, i l'administració, defensa i conservació d'squests.
Artlde t33.
1. La potestat originaria per a establir els tributs correspon
exclusivament a I'Estat mitjanl;ant una lIel.
2. les Comunitat Autonomes i les Corporacions ·Iocals podran
establir i exigir tributs, d'acord amb la Constitucló l amb
les lIeis.
3. Qualsevol beneflcl fiscal que afecte els tributs de rEstat
haura d'establir-se en virtut d'uns lIei.
4. Les adminlstracions públiques solament podran contraure
obligacions financeres i fer despeses, d'acord amb les lIels.
Article 134.
1. Corraspon· al Govern d'elaborar als presuposts generals
de l'Estat, a les Corts Generals d'examlnarl·los, esmenar-fos i
aprovar.los: .
2; Els pressuposts generals de I'Estat tindran caracter anual,
inclouran la totalltat de les despeses I els Ingressos del sector
públic estatal r s'hi consIgnara I'Import deis beneficis fiscals
que afecten els tributs de l'Estat.
3. El Govarn tindr~. I'obligació da pra.entardavant el Con·
grés deis Dlputats els pressuposts Qenerals, tres mesos abana,
com a mínimo que expiren els de ('any anterior.
4. Si la Llei de Pressuposts no s'aprovava abans del primer
día de I'exercici ·económic corresponent. els Pressuposts de
I'exercici anterior restaran prorrogats automaticament fins que
s'aproven els. nous. .
5. Havent aprovat els pressupasts generals de rEstat. el
Govern podra presentar projectes de lIel que impliquen I'augment
de la despessa pública o la disminucló dets ingresaos
corresponents a aquell mateix exercicl pressupostari. .
6. Tata proposició o esmena que supose un augment deis
credits o una disminu~ió deis Ingressos pressupostaris requerira
la ,&:onformitat del Govern per tal de ser tramitada. .
7. _La lIel de Pressuposts no pot crear trlbuts. Podra mo·
dificarlos si una lIei tributaria substantiva ho fa preveure.
Article 135.
1. El Govarn haurA de restar autoritzat per una Ilei per tal
d'emetre deute públlc o contraure crilldlt.
2. Es considerara sempre que els crilldits per a abonar el
pagament d'lnteressos i capital del Deute Públic s6n inclosos
en I'estat de despeses deis pressuposts, I no podran ser obJecte
d'esmenes ni de modificacions mentre s'aJusten a les candicians
de la Ileí d'emlssló.

29404 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.5
Artiele 136.·
1. El Tribunal de Comptea és l'or9an lisealitzador suprem
deis eomptes I de la ge.t1ó eeonomlea de I'Estat 1, alhora. d_1
sector públic. Oependra dlrectament de les Corta Generals I
exercira JessBues funclons delegadament d'elles en I'examen
I la 'comprovació del Compte General de rEstat.
2. Els eomptes de I'fstat I del sector públie estatal seran
retuta al Tribunal de Comptes, el qual els censurara. El Tribunal
de Comples, sens perjudlel de la seua jurlsdleeló, trametr~ 8
les Corts Generals un Informe anual en que. sempre que siga
procedent, comunicarlli les Infracclona o les responsabilltats en
que, segons el seu judicl, a'haja lncorregut.
3. El membres del Tribunal de Comptes gaudlran de la
matelxa Independencia J inamobilitat I restaran satmesas a les
matelves Incompatlbiltats que els Jutges.
4. Una lIeL org¡~mlca regularA la composicl6. I'organització
¡los funcions del Tribunal deComptes.
Artiele 137.
TiTOl VIII
De I'organització territorial de l'Estat
CAPlTOl PRIMER
Prlnclpis generals
L'Estat s'organitza territorialment en mUnlClplS, en provincies
I en les .Comunitats Autónomes que es constltuesquen .. Totes
aquestes entitats gaudeixen d'autonomia per a la gestió deis
interesso;; respectius,
Artiele 136.
•
1. L'Estat garanteix la realltzacló efectiva del prlncipl de
solldaritat consagrat en I'article 2 de la Constitucló i vetlara
per I'establiment d'un equllibrl economic adequat I just entre
les diverses parts del terrltorl espanyol. I atendra assenyalada·
ment les circumstanclas del fet Insular,
2. Les diferencies entre els Estatuts de les diverses Comunltats
Autonomes no podran implicar en cap cas privile'lí;; economlcs
o soclals.
Arliele 139.
1. Tots els espanyolS tenen els mateixos drets I les mateixes
obligaclons en qualsevol part del territorl de I'f.'itat.
2. Cap autoritat no podra adoptar mesures que di,'2CH"ment
o Indirectament obstaculitzen la IIibertad de elrculack\ ¡'esta·
bliment de les persones i la lliure circulació de bén: er tot
el terr.tori espanyol.
Artiele 140.
CAPITOl SEGON
De J'admlnistració focal
la -Constltucjó garanteix l'aUíonomia deIs municipis. els
quaJs gaudlran de personalitat jurfdlca plena. El govern I I'adminlstracló
municipal correspon als respectlus' Ajuntaments, Integrats
pela alcaldes I els regldors, Els regidor!t' seran elegits
pels veIns del murilcipl mitjanc;ant 8ufragi universal Igual. lliure,
dlrecte I secret, en la forma establlda per la lIei. Ele alcaldes
seran eleglts pels regidors o pels ve'ins. la Ilel regulara les
condicions en qub siga procedent el regim de consell obert.
Artiele 141.
1. La provincia és una entita! local amb personalitat jurídi·
ca propia, determinada per I'agrupacló de municipis I la divisió
territorial per al compliment da les activitats de l'Estat. Oual
sevol alteracló deis Iimlts provinclals haura de ser aprovada
per les Corts Generals per mltjA d'una lIei organica.
2. El Govern I I'administracló autonoma' de les provlnces
s.eran encomanats a .Diputaclons o al tres Corporacions de ca·
racter· representatiu.
3. Es podran crear agrupaclons de municlpis diferents de la
provincia.
4. En els arxlpelags, les iIIes tlndran, a ll'Iés, la seu a admi·
nlstració propia en forma de cabildos o consells.
Article 142,
les HIsende8 locals hauran de disposar deis mltjans suficlenta
per a I'.xerclcl de les funcions que la lIel atrlbueix a les
Corporaclons respectlveS'; I es riod~lran fonamentalment de tri·
buts propls I de la pertlelpaeló en els de I'Estat I en els de les
Comunitats Autonomes.
Article 143.
CAPlTOl TE~CER
'De les Comunitats Autónomes
1, En I~exercjci del dret a I'autonomia reconegut en l'arUcle
2 de la Constltució, les provincias Jimítrofs que tinguen carac·
teristiques hlstorlques, culturals I economiques comunes, els
territoris Insulars I les provincles d'entitat regional hlstoriea po·
dran aecedir a I'autogovem I constituir-se en Comunltats AutOnomes
d'acord. amb el que preveu aquest Titol i els Estatuts
respectius..
2, La iniciativa dei procés autonomic 'COrrespon a tates les
diputacions Interessades o a I'organ interinsular corresponent, I
als dos terl¡os deis munlclpls la poblaci6 deIs quals represente,
com a m.nlm, la majoria del cens electoral de cada prqvincia
o de cada lila. Aquests raqueslts hauran d'acomplir.se dlns el
termini de sls mesos d'enl¡a del primer acord al respecte adoptat
per alguna de les Corporaclons locals interessades:
3, La iniciativa, en el cas de no reelxir, només podra repe·
tir·se al cap de cinc anys.
Article 144.
Per motiu d'lnterés nacional, i per mitjs d'una lIei organica,
les Corts Generals podran:
al Autoritzar la constituci6 d'una comunitat autónoma ·en.
cara que el seu ambit territorial no supere el d'una provincia I
no reunesca les condlclons de I'apartat .1 de I'article 143.
bl Autor.ltzar o acordar, en el seu cas, un estatut d'autonomla
a territorls que no es traben integrats en I'organltzació
provincial.
el Substituir la iniciatIva de les Corporacions locals a que
es refereix I'apartat 2 del I'article 143.
Artiele 145.
1. En cap cas s'admetra la federació de Comunitats Autónomes.
2. Els estatuts podran preveure els casos, requisits i termes
en que les Comunitats Autonomes podran celebrar convenls
entre elles per tal d'acomplir I prestar serveis que els sIguen
propis;. i podran preveure, també, el caracter i als efectes de
la corresponent comunicació a les Corts Generals. En els altres
casos, els acords de cooperació entre les Comunitats Autonomes
requeriran I'autorltzacló de les Corts G,enerals.
Article 146.
El proyecte d'Est~ut sera elaborat per una assemblea composta
pels membres de la Diputació o l'órgan Interinsular d"! les
provincias afectades I pels Dlputats i els Senadors qu>;:: n''age"
estat eJegitsi sera elevat a les Corts Generals, les o.luals 11
donaran tramltació de lIei.
Art;el_ 147.
1, Dins els termes de la present Constitució, els estatuts seran
la norma· Institucional baslca de cada Comunitat Autonoma.
i I'Estat els reconefxera 1 els emparara eom a part Integrant del
seu ordenament Jurídic,'
2. Els estatuts d'autonomia hauran de fer constar:
_al Lá denominació de la Comunltat que s'aJuste més bé a
la seua identitat bistbrica.
b} la delimltació del territori.
c) la denominacló, I'organització i la seu de les lnstitucions
autónomes proples.
d) Les competencies assumides dins el mare establit per
la Gonstituci.ó I per les bases per al traspas deis servels que
els eorrespondran,
3, la reforma deIs Estatuts s'ajustara al procediment que
ells mateixos establesquen I requerira, en qualsevol cas, I'apro­
~ció de les Corts Generals per Ilei organica.
Article 148.
1. les Comunitats Autbnomes podren assumir competencies
en les materiessegüents:
•
1 Organlzacló de les selis institucions d'autogovern.
2 Les alteracions deis termes munlclpals compresos en el

B. O. del E.-Núm. 311.5· 29 diciembre 1978 29405
seu terrltarl J, en general, les funclons que corresponguen a
I'Administracló de rEstat sobre Corporaclons Jocals, la transferencia
de les quals autoritze la legislaci6 sobre Regim local. .
3 Ordenació del territorl, urbanlsme I habltatgs.
4 les obres públlques d'interés per ala Comunitat Auto~
noma dios el seu territorl.
5 Els ferrocarrils! les carreteras I'itinerarl deis'. quals
transcorre íntegrament din"s el territarl de'" la Camunitat Autono~
ma 1, de la matelxa manera, el transport fetper aquesta mltjans
o per cable. . .
6 Els ports de refugio els ports 1 ela aeroports esportius l.
en general, els que no acomplesquen activitats comerclals.
7 L'agricultura i la ramaderia, d'acord amb I'ordenacló general
de J'economia.
. 8 Espals forestals I el seu aprofitament
9 la gestíó en materia de protecció del medi amblent.
10 Els proyectes, la construccló 1 I'explotacló deis aprofltaments
hldraulJcs, canals' I regadlus d'lnterés pero a la Comunttat
Autbnoma, les aigües mlnerals 1 les termals..
11 la pesca en aigües interiors, la de marlsc I I'aqüicultura,
la calta I la pesca fluvial.
12 Fires ¡nteriors.
13 El foment del desenvolupament ecanbmlc de la Comunitat
Autbnoma dins els objectius marcats per la· política econbmica
nacional.
14 l'artesania.
15 Els museus. les biblioteques 1 els conservatorls de muslca
d'interés per a la Gomunitat Autbnoma.
16 El patrimoni monumental d'interés per a la Gomunltat
Autónoma.
17 El foment de la cultura, de la Investigacló 1, en el s.eu
cas, de I'ensenyament de la Ilengua de la Gomuilltat Autbnoma:
.
18 la promoció i I'ordenació dei turisme dins el seu lImbit
territorial.
19 Promoció de. I'esport i del lIeure.
20 AssIstencla social.
21 Sanitat I Higiene.
22 La vigilancia 1 la protecció deis seus edlficls i de les
seues instalacions. La coordinació 1 al tres facultats en relacló
amb les policies locals en els termes que establesca una lIel
orgflnica.
2. Havent transcorregut cinc anys, I mitjanl1ant la. reforma
deIs seus estatuts, les Gomunltats Autbnomes podran ampliar
successivament les seues competencles dips el marc establit
per I'article 149.
Article 149..
1. l'Estat té la competencta exclusiva sobre les materies
següents:
1 la regulació de les condiclons basiques que garantesquen
la igualtat de tots els espayols en I'exercicl deis drets I en el
compliment deis deures constituclonals.
2 Nacíonalitat, immigració, emigració, 'estrangeria I dret
d'asil.
3 Relacions internacionals.
4 Defensa I Forces Armades.
5 Adininistració de Justicia.
6 leglslació mercantil, penal i penitenciaria; legislació pro~
cessal, sense perjudici de les especialitats que en aquest ordre
es deriven necessariament de .les particularitats del dret substantiu
de les Comunltat Autonomes. ,.
7 legislació laboral; sens perjudicl que siga executada pels
argans de les Gomunitats Autonomes. .
8 Legislació civil, sens perjudlcl de la conservac16, modlflcació
i desenvolupment deis drets clvils, forals o especials per
part de les Gomunltats Autonomes allll on n'hl haja. En qualsevol
cas, les regles relatives a I'aplicació I a l'eflcacla de les
normes juridlques, relaclons jurídico·civlls relativese a les formes
de matrimoni, ordenació aels registres I instruments pú-.
bllcs, bases de les obligacions contractuals, normes per a resoldre
els conflictese de lIeis I la determinació de fes fonts del
Dret, ·d'acord, en aquest darrer, amb les normes del dret foral
o especial.
9 legislació sobre propietat Intelectual I industrial.
10 Regim duanerl I aranzelarl; comere; exterior.
11 Sistema manetari: divises, canvi I convertlbilltat; bases
de I'ordenacló del crédit, banca i assegurances.
12 legislacíó sobre pesos i mesures, determlnacló de I'hora
oficial.
13 Bases i coordlnació de la planificacl6 general de I'actl~
vitat economica.
. 14 Hisenda general I Deute de l'Estat.
·15 . Fóment J coordinació general de la- lnvestigacló científica
I técnica.
. 16 Sanitat exterior. Bases I coordlnació general de la sanltat.
LeglslacJó sobre productas farmacéutics.
17 Legislació haslca"¡ reglm economlc de la Seguretat Social,
sens perjudlci que les Gomunitats' Autbnomesn'executen
els serveis.
18 les bases del regim jurfdic de les Admlnlstracions púo
bliques i del réglm estatutarl deis seus funcionarls, les quals
garantlran, en qualsevol cas, als adminlstrats un tractament comú
davant aquel les; el procedlment t(dmlnlstratlu comú, sensa perjudicl
de les especialitats derivades de I'organltzació prbpia de
les Gomunitats Autanomes; leglslacl6 sobra exproplac16 forc;osa;
legislació baslca. sobre contractes I concesslons admlnlstratives
I el sistema de responsabilitat de totes les Adminitracions púo
bliques.
19 Pesca marítima, sens perjudlcl de Jes competencies que
s'atribuesquen a les Comunltats Autonomes en aquest sector.
• 20 Marina mercant I 'abanderament de- valxells, Il.Iumlnació
de costes I ·senyais marftlms; ports d'lnterés general; control de
¡'espal aerl, trllnsit I transport aerl; servel meteorologic I matriculació
d'aeronaus.
21 Ferrocarrlls I transports terrestres que circulen dins els
territoris de més d'una Comun~tat Autbnoma; reglm general de
comunlcaclons; trafic i clrculació de vahielese de motor; correus
I telecomunicacions; cables aerls. submarins I radiocomunicacló.
22 la legislaci6, ordenatló 1 concessió de recursos t aprofltaments
hidraullcs si I~s aigües passen per més d'una Co..
munitat Autonoma, 1I'autoritzacló de les instal.laclons eléctriques
si I'aprofltament afecta una altra Camunitat o sI el· transport
d'energia Ix. del seu lImbit territorial. .
23 legislació basiea sobre protecció del medi ambient,
sense perjudici de les facultats de les Gomunltats Autbnomes
per a I'establiment de normes addcionals deprotecci6. La legislació
basica sobre espais I aprofilaments forestals vies rama~
deres.
24 Obres públiques d'interésgeneral o que la realitzacl6
de les quals afecte més d'una Gomunitat Autbnoma.
25 Bases del regim miner I energbtlc.
26 Régim de producclo, comerl1, tlnenl1a I ús d'armes I
d'explosius.
27 Normes basiques del reglm de premsa, radio I televisi6
1, en general, de tot5 els mitjans de comunicacló social, sens
perjudici de les facultats de desenvofupament i execuci6 que
corresponguen a les Gomunitats Autbnomes.
2,8 Defensa del petrimoni cultural, artístic I monumental
espanyol ,contra I'exportació I I'expollació; mU5eus, blblioteques
i arxius de titularitat estatal, sens perJudlcl que les Gomunitats
Autonomes n'exercesquen la gestió.
29 Seguretat públlca,sens' perjudici qua les Comunltats
Autbnomes puguen crear· pollcles en la forma que els respec·
tlus estatuts establesquen - dins el marc del que dispone una
Ilei organlca. .
30 Regulació de les cándiclons d'obtenció, expedici6 i hamologació
de titols académlcs I professionals, I normes hasiques
,per "al desenvolupament da I'artlcle 21 de la Gonstitucló.
a fI de garantir el cumpliment de les obligaclons del poders
públics en aquesta materIa.
•
31 ~tadística per a finalitats estatais.
32 Autorizacló per a la convocatoria de consultes populars
per via de referendum.
~ 2. Sens perjudici de les competencies que podran, assumlr
les Comunitats Autbnomes, l'Estat considerara el servel de la
cultura com un deuve i una atribució essenclal I facilitara la
comunicació cultural entre les Gomunitats Autonomes d'acord
amb elles.
3. les materles, no atribuides expressament a I'Estat per
aquesta Constitucló podran correspondre a les .Comunltat! Autbnomes
en virtut deis Estatus respectius. La copetencla sobre
les materies que no hagan estat. assumldes pels Estatuts
d'Autonomia correspondra 8 I'Estat. les normes del qual prevaldran.
en cas de confllcte, sobre les de les Gomunitats Auto~
names en tot allo que no haja estat atribu'it a la competencia
exclusiva d'aque5tes darreres. En qualsevol cas, el Oret estatal
sera supletori del dret de les Gomunitats Autbnomes.
Article 150.
1. Les Gorts Generals, en manrlas de competencia estatal,
podran atribuir a totes o a algunes de les t:omunitats Autbnomes
la facultat de dictar, per a elles mateixes, narmes legis-

29406 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.5
latlves dios del marL deis princlpis, beses I directrius flxlts per
una lIel eslalal. Sens perjudlel de la eompel~nela deis Trlbunals,
dios cada lIel-marc s'establira la modalitat del control de les
Corfs Generals 5abr., aquestes normes legislativas de les Camuoitats
Autbnornes.
2. L'Estat podra transferir,Q delegar a les Comunltats Autonomas,
mltjanJ;:ant una lIei orgtmlca,facultats corresponants
a una materia de tltularitat estatal que per la seua natura!es8
siguen susceptibles de transferencia o de delegació. La lIei pra·
veurA en cada cas la transferencia corresponant de mitjans fInaneers
I també les formes de control que rEstat es reserve.
3. l'Estat podrll dictar lIeis que establesquen els prlnclpis
necessarls per a harmonltzar les dlsposiclons normatives de les
Comunftats, f1ns I tot en etc;:as de mat~ries atribuides a la seus
competencia, sempre que ho demane I'lnterés genéral. Correspon
a les Corts Generals d'apreclar I'existimcia d'aquesta ne-'
cessltat, per majoria absoluta de cada Cambra.
Arllele 151.
1. No caldrs deixar transcorrer el termini de cinc anys a
que es referelx I'apartat 2 de I'article 148 en cas que, dins el
_termlnl que establelx I'artlcle 143.2, acorden la Iniciativa del
procés autonomic, a més de les Diputacions o' e1s organs interlnsulars
corresponentes, les tres quartes parts del ·rnunlclpis
de cadascuna de les provincles afectadas, les quals representen,
com a mínim, la majoria del cens electoral de cadascuna
i siga ratificada mitjan9:ant un referendum pel vot aflrmatiu de
la majoria absoluta deis electors de cada provincia en els termes'
Que establesca una lIel organica,
2, En el cas previst en'l'apartat anterior, el yrocediment per
a elaborar l'Estatut sera el següent:
'
1 El Govern convocara tots els Dlputats 1 Senados elegits
en les circunmscripcions compreses dins I'ambit territorial que
pretenga aeeedlr. a I'autogovern per tal que es constituesquen
en Assemblea, amb I'única finalitat d'elaborar I'Estatut d'autonomla
corresponent, mitjan9ant I'acord de la majoria absoluta
deis seu s membres.
2 Una vegada haja aprovat el projecte d'Estatut j'Assemblea
de Parlamentaris, aquest sera tremés a la Comiss.ió Constitucional
del Congrés, la qual, dins el termini de dos mesos,
I'examlnara amb el concurs i I'assistencia d'una delegaci6 de
l'Assemblea proposant per tal de determinar ne d'un ;:r,f)rd
comú la formulació definitiva.
3 SI s'arrlbava" a un acord. el .text que en resulto-.I{\ "f,ra
sotmés al refer~ndum del cos 'electoral de les previncir", "'¡mpreses
dlns I'ambit territorial de l'Estatut projectat.
4 Si el projecte d'Estatut és aprovat a cada provir1! ';l ¡)er
la maJofla deis vots emesos validament, sera elevat a le'; C01'ts
Generals. Els Plens de totes dues Cambres decidiran S(~!-"" el
text per mlt-ja d'un vot de ratificaci6. Havent estat fil" ...,at
l'Estatut, el Rei el sancionara i el promulgara com a lIei.
, 5 ·Si n,o s'arribava a I'acord a qué es refere~x rapartat 2
d aquest numero, les Corts. Generals donaran al projecte d'Estatu~
la tramitael6 de lIei. El text que aquestes aproven sera sotmes
al refer~ndum del cos electoral de les provincies compreses
dlns 1'8mblt territorial del l'Estatut projectat. Si t6ra aprov~t
per la majori.a, deis vots emesos validament a cada provino
Cla, la promulgaelo será feta en els termes de I'apartat anterior.
3.. En els casos prevists pels parl:lgrafs 4 i 5 de rapartat
a~teflor, la manc;a, d'apravaeió. del projecte d'Estatut Pqt" part
d una o de més d una provincia no Impedirá la constitueió de
la Comunltat Autonoma projectada per part de les a1tres en la
f~rma que ~steblesca la Ilei organice prevista per l'apartat 1
d aquest artlcle.
Article 152.
. 1. ,.E~ els Sstatus aprovats pel procediment a que es refe~
relxl artlcle anterior, I'organització institucional autonomica es
basara ~n una Assemblea legislativa elegida per sufragi universal
d acord amb un sistema de representació proporcional
que assegure també la representacló de les diverses zones del
territorl; un Consell de Gavern amb funcions executives i ad·
miniltratives, i un Presldent, elegit per I'Assembleá entre els
seus membres I namenat pel Aei, al qual correspon' la direceló
del Consel! de Gavern, la suprema representaci6 de la comunl·
tat respectiva i la de l'Estat dlns aquella, El President I els
membres del, Consell de Govern seran responsables políticame~t,
da~ant I A~semblea. Un Tribunal Superior de Justicia, sens
perJUldlcl d~ la Jurlsdlcció que corresponda al Tribunal Suprem,
culminara 1Organitzacló judIcial dins I'ambit territorial de la
Comunitat Autbnoma. En els Estatuts de les Comunitats AutonO":Jes
podran establ!r·se els supbsits I les formes de parnclpacIó
d aquel les en lorganitzacló de les demarca.cions judicials
del terrltorl, tot de conformitat amb el que preveu la lIel organlea·
del poder judicial I dlns la unllat I la Independ~neia proples
d'aqu~sl darrer. Sens perjudlel del que disposa I'arllcle 123, les
successlves instlmcles processals, en el seu cas, s'esgotaran
davant organs radicats en el mateix .terrltari de la Gomunltat
Autonoma en qub estlga I'orgao competent -en primera Instancia.
2, Una vegada hagen estat sanclonats I promulgats els respectius
Estatuts, narnés podran ser modlflcats mitjan¡;:ant els
procediments que ells mateixas establesquen I mitjam;:ant refer~ndum
entre els electors Inscrits en els censos corresponents.
.
3. Els Estatuts podran establir circumscripcions territorials
propies que gaudlran de plena personalitat jurfdica mitjanc;ant
I'agrupació de municipis limitrofs ..
Article 153.
El contror de I'activitat deis órgans de les Comunitats
Autónomes sera exercit:
a) Pel Tribunal Constitucional en alió que es referesea a
la constitucionalitat de les seues disposicions administratives
amb fan;:a de Ilei,
b) Pel Govern, prevl dictamen! del Consetl d'Estat. en'
allo que pertoque a I'exerclci de funeions delegadas a que es"
refereix I'apartat 2 de I'article 150. .
e) Per la jurisdicció contencioso-administrativa en allo que
es refereix a I'administració autonoma o a les seues normes
reglamentaries.
d) Pel Tribunal de Comptes en els aspectes economics 1
pressupostaris.
Article 154.
Un delegat nomenat pel Govern dirigira I'administració de
rEstat en el territarl de la, Comunitat Autónoma i la coordinara,
si és procedent. amb l'administrDció propia de la Comunitat.
Article 155.
1. Si una Comunitat Autónoma no complia les obligacions
que la Constituei6 o altres IIeis Ii imposaven, o actuava de
forma que atemptara greument contra nnterés general d'Espanya,
el Gavern, previ requeriment desatés fet al President
de la Comunitat Autónoma, amb I'aprovació per majoria absoluta
del Senat padra adoptar les mesures necessaries per tal
d'obligar-Ia al compliment fon;ós de les dites obligacions o
per tal de protegir ¡'interés general esmentat. ,
2, Per a I'execueló de les. mesures previste!) a I'apartat
anterior. el Gavern podra donar instruccions a tates les autoritats
de les Comur.itats Autónomes.
Article 156.
1. les Gomunitats Autonomes gaudiran d'autonomia financiera
per a acomplir i exercir les seues compeHmcies d'aeord
amb els principis de coordinació amb la Hisenda estatal i de
solidaritat entre tots els espanyols.
2. les Comunltats Autonomes podran actuar com a dele·
9ats o col.laboradors de I'Estat en la tasca de recaptació, gestió
I Ilquidació deis recursos tributarls d'aquest, d'acord amb las
lIeis I els Estatuts.
Article 157.
~. Els recursos de les Comunitats Autonomes seran constitUlts
per:
al Impostos cedits totalment o pareialment per I'Estat; recarrecs
sobre Impostos esta,tals i altres. participadons en _els
ingresos. de l'Estat,
_
b) Els seus propis impostos, taxes i contribucions espeeials.
el TransferEmcies d'un fons de compensació interterritorial
i altres assignaci-ons a carrec deis Pressuposts Generals de
I'Eslal.
d) Rendiments procedents del seu 'patrimoni i ingresos de
dret "rivat.
e) El producte de ,les operacions de crédito
2. lesComunitats Autónomes no podran adoptar en cap
cas mesures tributaries sobre béns situats fora del seu territori
o que eonstituesquen un obstacle per a la Hiure circulació de
mercaderies o de serveis.
3. l.'exerclci de les competencies financeres enumerades en
ranterior ap8rlat 1, les narmes per a resoldre els ccoflictes
que pa@'lleren sorgir ¡les possibles formes de col./aboració
financiera entre les Comunitats Autonomes i I'Estat podran ser
regulades per mitja d'una lIei organica.
- ._........,

B: O. del E.-Núm. 311.5
29 diciembre 1978
211407
Artiele 158.
• •
1. En els Pressuposts Generals de rEstat es podra establir
. una assignació a les Comunitats Autónomes en funció del volum
deis serveis ide les activitats estatals que hagan assumit
i de la garantía d'un "ive" mínim _en la prestació deis serveis
públics fonamentals en tot el territorl espanyol.
2. Per tal de corregir desequilibris económics- interterritorials
i fer efectiu' el principi de Balidaritat es constituira .un
Fans de Compensació destinat a despeses d'inversió, els recursos
del qual seran distribu"its per les Corts Ganarais entre
les Camunitats Autonomes I les provincias, en el seu cas.
ArticJe 159.
mOL IX
Del Tribunal ConstitucionaJ
1. El Tribunal Constitucional es compon de 12 membres
nomenats pel Rei. deis quals, quatre a proposició del Congrés,
per majoria de les tres cinquenes parts deis seus membres,
quatre a proposició 'del Senat; amb identica majoria, dos a
proposició del Govero, i dos a proposició del Consell General
del Poder judicial.
2. Els membres del Tribunal ConsUtucional hauran de ser
nomenats entre Magistrats i Fiscals, Professors d'Unlversltat,
funcionaris públics i advocats, tots ells juristes de competencia
reconeguda amb més de quinze anys d'exerclci professio'naL
3. El periode de designacló deis membres del Tribunal' Cong..
titucional tíndra una durada de deu anys i es renovaran per
ter~os cada tres anys.
4. la eondició de membre del Tribunal Constitucional és
incompatible: amb qualsevol mandat representatlu; amb els
carrees polltlcs o admlnistratius; amb I'exercici de funcions
directives en un partlt politlc o en un sindicat o d'un carrec
al seu servel; amb I'exerclcl de les carreres judicial i fiscal;
I amb qualsevol activltat professlonal o mercantil.
Altrament. els membres del Tribunal Constitucional tindran
les incompatlbilítats proples deis membres del poder judicial.
5. Els membres del Tribunal Constitucional serao indepen.
-dents i inamovibles en l'exerclei del seu mandato
Article 160.
El president del Tribunal Constitucional sera nomenat entre
els membres d'aquest, pel Re,i, a proposició del mateix Tribunal·
en pie I per a un període de tres anys.
Article 161.
1. El Tribunal Constitucional té jurisdicció en tot el territori
espanyol i és competent per a conéixer:
a) O"el recurs d'inconstitucionalltat contra lIeis 1 disposielons
normatives amb for~a de- Jle!. la declaració d'inconstitucionalitat
d'u.na norma amb rang de lIel, interpretada per la
jurisprudencia afectar~ aquesta, pero la sentencia o sentencies
que n'hagen recaigut no perdran el valor de cosa jutjada.
b) Del recurs d'emparament per violacló deis drets'l de
les Ilibertats continguts en l'arUcle 53.2 d'aquesta Constitució.
en els cas,os i formes que la lIel establesca.
cl Deis conWctes de competencia entre l'Estat i les Comunitats
Autonomes o deis de les Comunltats Autónomes entre
elles.
dI De les altres materies que li atribuesquen la Constitució
o les lleis organiques. .
2, El Govero podr~ impugnar davant el Tribunal Constitu·
clonal les disposicions I resolucions adoptades pels argans de
les Comunitats Autbnomes. la Impugnacló provocara la suspensió
de la disposlció o de la resolueló recorreguda, pero
el Tribunal, en el seu cas, hauri de ratificar·la o al~ar-Ia en un
termini no superior als cinc mesos.
Artiele 162.
1. Tenen legiUmitat:
al Per a interposar el recurs d'inconstítucionalltat, el Presldent
del Govern, el Defensor dlS'1 Poble, cinquanta Dlputats, clnquanta
Senadors, els argans col.legits executlus de les Comunitats'
Auionomes i, en el seu eas, les seues Assemblees.
b) Per a Interposar el recurs d'emparament, tata persona
natural o jurídica que invoque un interés legftim, a més del
Defensor del Poble I del Minloterl Ascal.
2. En els altres casos la lIei organica determinarll les persones
i els organs legitlmats.
Artlele 163.
Qua" en algun procés, Un organ iudicial considere -que una
norma amb rang de lIel, aplicable al cas, de la validesa de la
qual depenga el veredicte, puga ser contraria a la Constitucló.
plantejara la qüestló davant el Tribunal Constitucional en els
casos, en la forma 1 amb els efectes que la lIel establesca.
que en cap cas seran suspensius.
Artiele 164.
1. les sentencies del Tribunal Constitucional es publicaran
en el butlletí oficial de l'Estat amb els vots partlculars, si n'hi
haguera. Tenen el valor de cosa jutjada a partir de I'endema
d'haver estat publicades I no hl ha cap mena de recurs
contra. Aquelles que declaren la lnconstltucionalltat d'una lIei
o d'una norma amb for9a 'de lIel J tates aquelles que no es limi·'
ten a I'estimació- subjectiva d'uo dret, tenen plens efectes davant
tolhom.
2. L1evat que en el veredicte es dispose altrament, subsistira
la vigencia de la lIai en la part no afectada per la ¡nconstltucionalitat.
Artiele 185.
. Una lIel orgemica regulara el funcionament del Tribunal Constitucional,
I'estatut deis seus membres, el procediment davant
aquell i les. condicions per a I'exercici de les accions.
Article 166.
TITOl X
De la· reforma constitucional
la iniciativa de reforma constitucional s'exercira en la forma
prevista en els ap~rtats 1 i 2 de l'arUcle 81.
Arllele 167.
1. - Els projectes de reforma constitucional hauran de ser
aprovats, per una majoria de les tres clnquenes parts de cada
una de les Cambres. Si no hi haguera acord entre totes dues,
s'lntentara obtenir·lo mltjaOl;ant la craacJó d'una Comlssló de
composlcló paritaria de Dlputats I Senadora que presentara un
texl que serA volal pel Congréo i pel Senat.
2. En cas de no aconsegulr.ge I'aprovació mitjan~ant el pnr
cediment de. I'apartat anterior, I sempre que el text haguera
obtingut el vot favorable de la majoria absoluta del Senat, el
Congrés. per majoria de les dues terceres parts, padra aprovar
la reforma.
3. Una vegada haja estat aprovada la reforma per les Corts
Generals, sera sotmesa a referendum per tal de ser ratificada,
sempre que ho demane una declma part deis membres ~e qualsevol
de les Cambres, dins I'espai deis quinze dies seguents al
de I'aprovació.
Artlcle 168.
1. SI es proposava la revisió total de la Constitució o una
de parcial que afectara al tItol Preliminar, el Capftol Segon.
Seeeló1' del Tilol 1, o el Tltol 11, es proeedlrA a I'aprovaeió del
principi per majoria deis dos ter(fos de'cada Cambra, I a la
dlssoluci6 immediatade les Corts. ...
2. les Cambres elegides hauran de ratificar la decisló I pro·
cedir a I'estudi del nou taxt constitucional, que haurll de ser
aprovat per majoria deis dos terlfos de les dues Cambres.
Arllele 189.
No podra Iniclar-se- la reforma constltu~lonal en, temps de
guerra o de vigencia d'algun deis estats previstos en 1artlcle 116.
Primera.
DISPOSICIONS ADDICIONAlS
la Constitució efT!para I respecta els drets historics deis
territorís forals.
l'sctualització general del dit regim foral es dura a terma,
en eJ seu cas, dins el marc de la Constituci6 i deis Estatuts
d'AutonomJa.•
Segona.
la declaració de majorla d'edat que conté I'artlcle 12 d'aquesta
Constitució no perjudica les situacions emparades pels drets
foralo en I'Amblt del drel prlval.
en

29408 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.5
Tercera.
la modlflcocló dal r~glm aconómlc I flacol da l'arxlp~lag ca·
narl requerlrll un Informe prevl de la Comunltat Autónoma 0,
en el seu cas, de I'organ provisional autonomlc.
Quarta.
o En les Comuriltats Autbnomes on resldeses més d'una Audiencia
Territorial. ~s Estatuts d'Autonomla respectlus podreo
mantenir les que ja hl eren I distribuir les competencias entre
elles. sempre de conformitat 8mb el que preveu la lIei organica
i mantenlnt·ne la unltat I la Independencia. .
DISPOSICIONS TRANSITORIES
Primera.
En els terrltarls 'dotats d'un reglm provisional d'autonomia,
els seus órgans col.leglats superiors, per mitja d'un Bcard adop·
tat per la majarla absoluta deis seU5 membres, podra" substituir
la Iniciativa que I'apartat 2 de I'article 143 atrlbueix a les
Dlputaclons Provinclals o als argans interinsulars corresponents.
SegOlia.
Els territoris que en el passat hagueren pleb~scitat afirmatlvament'
projectes d'Estatut d'Autonomia I en el moment de promulgar
aquesta Constitució compten amb ragims provisionals
d'autonomla, podran procedir Immediatament en 1a forma prevista
per I'apartat 2 de I'artlcle 148, sempre que ha acorden
alxf, per majorla absoluta, els argans preautanomlcs col.legiats
superiors, els Quals hauran de comunlcarho al Govern, El pro·
jecte d'Estatut serA elaborat d'acord 8mb allo que estableix I'er-
. ticle 151, número 2, a canvacatbria de I'organ cal.legiat presu·
taRomic.
Tercera.
La Iniciativa del pracés autonbmic per part de les Corparaclons
locals o dais seus membres, prevista per ¡'apartat 2 de
J'article 143, s'anten que és diferida, amb tots els seus afectes,
fins a la celebracló de les prlmeres eleccions lacals sota la
vigencia de la Constitució.
Cuarta,
. 1. En el cas de Navarra, la efectes de la s~ua Incarporaeió
al Conseil General Basc o al rilglm autonomlc base que el
substltuesca en 1I0c- del que establelx I'article 143 de la Canstitucló,
la iniciativa carrespon a J'organ Foral competent, el
qual adoptara la seua decisló per major1a deis membres que la
componen. Per tal que la dita Iniciativa siga vAlidA, cilldrli, a
más, que la declsló de I'organ Foral competent siga rafificada
per un referEmdum convocat expressament a aquest decte, I
aprovat per majorla deis vots vlilJds emesos.
2. SI la Iniciativa no reelxlra, narnés 8S podrli tornar a produir
en un altre perlado de mandat de l'organ Foral competent,
~ I en qualsevol cas, quan haja transcorregl!t el terminl mfnlm
que astablelx I'artlc!e 143.
Cinquenl;l.
les clutats de Cauta j Melilla podran constituir-se en Comunitats
Autonomes en el cas que ho decldelxquen alxl els
seus respectlu8 Ajuntaments, per mitjlt d'un acord adoptat per
la majorla absoluta deis seus membres 1, sI ho autoritzen les
Corts Generals, mltjan~ant una lIel org¡~mlca, en els termes
prevlsts per f'artlcle 144.
Slsena.
SI "a tramaten a la Comlssló de Constltucló de' Congrés
diversos proJects d'Estatut, seran dictaminats per.l'ordre en que
hl hagueren entrat, I el termlnl de dos mesas a qull es referelx
I'artlcle 151 comen~arli a comptar des que la Comlssló acabe
I'estudl del projacte o projectes de qub successlvament haja
eonegut.
Setena.
Els orga"nismes provisionals autonómics es consideraran dissolts
en als casos següents:
a) Una vagada hagen estat constltuits els órgans que e..
tablesquen el& estatuts tfautonomia aprovats conformement a
aquesta Constltucló.
b) En eas que la Iniciativa .del procés autonomic no aJrlbara
a recixlr per tal com no compUra els requlsits prevlsts a I'ar·
Ucle 1~, • .
c) Si I'organlsme no haguera exerclt el dret que Ji reconelx
la disposlció transitoria primera dins el termlni de 3 anys.
Vuitena.
1. Després de I'entrada en vIgor de la present Constltució
les Cambres que I'han aprovada assumiran las funclons I les
competeneies que s'hi assenyalen respectivament per al Congrés
I per al Senat, cense que en cap cas el seu mandat s'estenga
més enlla del 15 de juny de 1981. .
2. A efecte del que estableix I'article 99, la promulgació
. de la Constitució es considera eom un eas constitucional en
el qual es proceden d'aplicad-Io. A aquest efecte, a partir de
.la ditB promulgaci6 s'abrira un periode de trenta dies per a
I'aplicació del qua disposa el dit article. Durant aquest perlode,
I'aetual Presldent del Govern. que assumira les funciona ¡les
competencies que'la Constitucló estableix per a aquest'carrec,'
podre optar per usar de la facultat que Ii reconeix I'artlcle 115
o bé donar pas, amb la seuadimissió, B I'apllcació del que establelx
I'article 99; en aquest darrer cas restara en la situacfó
prevista en I'apartat 2 de I'article 101.
3. En eas de dlssolució, d'acord amb el que preveu I'article
115 l. si no s'haguera produn legalment allo que prexeuen
els arUcles 68 I 69, caldrili aplicar a les elecclons les normes
vigents anterlorment, amb les úniq!Jes excepclons que en allO
que fa referénclae ineligibilitats i Incompatibilltats s'aplicarA
directament allo que preveu I'ineis segon de la lIetra b) de
I'apartat 1 de I'artlcle 70 de la Constitucló j' el que aquesta mateixa
dlsposa respecte a I'edat de votar i el que establelx
l'artlcle 6a.3.
Novena.
Als tres snys d'haver estat elegits per -primera vegada els
membres del Tribunal Constitucional es designara per sorteig
un grup de quatre membres de la mateixa procedencia eiectiva
que hagen de cessar"1 ser renovats. A aquest únlc afecte, es
consideraran agrupats com membres de la mateixa proeedeeia
els dos designats a proposicló del Govern i els dos que proce·
deixen de la formulada per Consell General del poder judicial.
Després d'un segon període de tres snys es renovara pel matelx
procediment un deis dos grups no afectats pel sorteig
anterior. Des d'aq'ueli moment la renovació hom s'ajustara al
que estableix el número 3 de I'article 154.
DISPOSICIO DEROGATORIA
1. Resta derogada la L1ei 1/1977, del 4 de gener per"a la
Reforma Política, 1, en la mesura' que no foren Ja derogadas
per aquesta lIel, la de PrincIpios Fundamentales del Movimiento
del 17 de malg de 1958, el Fuero de los Espa~oles ,del 17 da
juliol da 1945, el Fuero del, Trabajo del 9 de more da 1938, la
Ley Constitutiva da las Cartea del 17 de jullol de 1942, la Ley
de Sucesión en la Jefatura del Estado del 26 da juliol de 1947,
modiflcades tates per la L1ey Organica de rEstat del 10 de gener
de 1967 I de la mateixa manera, aquesta darrera i la del Referendum
Nacional del 22 d'octubre de 1945.
2. En la mesura que poguessen conservar alguna vivencia,
es .(:onsidera derogat definitivament e~ Relal Decret del 25 d'oetubre
de 1839 en allb que paguera afectar les provlnces d'Alaba,
Guipúscoa i Biscala.
De la mateixa forma es considera derogada definitivament
la lIel del 21 de jullol de 1876.
DISPOSIC10 FINAL
Aquesta Constitucló entrara en vigor el mateix dia que en
siga publicat el text oficial el butlletf oficlel de I'Estat. Sera
publicada també en les altres lIengües d'Espanya.
IMPRENTA NACIONAL DEL BDLETlN OFICIAL DEL ESTADO

..
.
BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO
. "
GACETA DE M~DRID
Año cccxvrri
Viernes 29 de diciembre de 1978
Núm. 311.6
\
KONSTITUZIO
ESPAINIAKO
1978ko URRIAREN 31n GORTEEK ONARTUA
,
1978ko ABENDUAREN 6an, ESPAINIAKO HERRIAK BIRRETSIA
"1978ko ABENDUAREN 27an B. M. ERREGEK, GORTEEN
AURREAN SINATUl\

(
•
KONSTITUZIO
ESPAINIAKO
HITZAURREA
Espalniako Nazio8. justizis, askatasun, seguritate eta hura
osotzenduten antasuna buJtzatu eta ezarrl nahiaz, subiranota·
5Un. erabillz. hurrengo nahla adlerazten du:
Demokratlk blzlklde:tasuna garantizatu Kons"tituzio eta legeen
barruso ekonomlk ~ta s021al justu baten areu adostasunaz.
Ezkubldezka Estatu bat indartu, lege egiotes herri ryahiaren
azalpen bazala aseguratuz. _
Espainol eta Espainlako Herri guztiak giza eskubideen partes
izan dezaten. baita beraien kultura eta tradizioek, hizkuntza eta
erakundeek er.e.
Kultura etaekonomia bultzatu denek bizitza dulo kalitatezko
bat asegura dezaten,
Glzarte demokratlko eta aurrerakoi bat ezarri. eta
Herremsn paketsu batzu sendotu eta baita lurreko herri
guztien arteko herkidego eragile bat sortu.
Ondorioz, Gorteek onartzen duteeta Espainiako herriak
hurrengo hau berresten du
1.lrtikulua
KONSTITUZIOA
AINTZIN TITULUA
1.. ÉIpoInll Eokubldlzkíl EIlIlU IOzlll 111 dlmokrlllko bOl
batetan erelkitzen da. eta beraren balare naguai bezala, lege
Il'Iuglntza. askatasunl, justizia. berdintasuna eta polltlk aniztlsuna.
2. Sublranotasun n8zlon81a Espliniako herrlan datza. eta
hOnengandlk ~darlzkio Estatuaren botereak.
3. Estatu Espainolaren.politik era Monarkia parlamentaria da,
2.lrtikulua
Konstltuzioa Nazio espainolaren banaezinezko batasunean
oin.rritzen da. hura espainol -guztien aberria arrunt eta
banaezlnezkoa. eta hurrengo hau berrezagut eta garantizatzen du.
hotl. Espainia osotzen duten nazionalltate eta' h,errieldeen
autonomiarako eskubidee ete denon arteko lagunkidetasuna.
3. ertikulua
1. "Gaztelania da Espainiako Estatuaren hizkuntza ofiriala.
Espalnol guztiek jakin behar dute eta erabiltzeko eskubld8a dute.
2. Espalniako beste' hizkuntzak ere ofizlalak ¡zange;. dlra haiei
dagozkien Erkidego Autonomoetan bereuen Estatutoei dagoikien
el'ln.
3. Espalniako hizkuntza moeta ezberdinen aberastasuna kultut
~mdare bat da eta hura ~abes eta begirunegarri,izango da.
4. artikulua
1. Eapainiako bandera hiru lerro horizontalez osoturi~ Jzango
da. hots. garfi. hori ~lta gorfia, horia. bi gorri hainekoa Izanlk. .
• 2; EIlolutuek Erkidlgo' Autonomoen bond.r, .11 .nte.lna
tieronar dftzakete. Hauk Espalnlako· banderaren ondoan jarriko dirl
ebe. publlkoetan eta ekintza oflzialetan.
5.lnlkulul·
EIlolU hlriburul Madrid hiria da.
6. anikulua
Alderdi poJitlkoek poJitik aniztasuns. adierazten dute. herri
nl!hlaren hezkuntz eta agerpenean konkurrftzen dira. eta politikan
pane hartzeko oInarrizko tresnak dirá. Halen sortze efa ekintza
a~ketak ask8ak dlr. Konstituzlo eta lege errespetu barruan. Haien
~me egltura eta ihard!Jera demokratikoek Izan behar dute.
7. anikulua
tangUe sindikatu eta entrepresari' elkarteek beraiei dagozkien
ekonomik ata· sozial interes eraglndura eta defentsaren alde jokatzen
dute. Halen sormen eta eklntzen ariketa libre sdo· askeak dira
Konstituzio eta legearen begirune barruan.'Halen barne egltura eta
iharduera demokratlkoek izan behar dule.
B. artikl}Iua
1. Indar Armatuak. lehor, ¡tsas eta aireko harmadak osoturik
betebehar bezala Espainlaren s~biranotasuna ,eta independentzia,
Jurralde osotasun araugintza Konstituzionala zaintzean't:fatza.
2. lego organikoak erakunde militarraren oinarriak arautuko
ditu aurreko Konstituzioko funtsen arabera.
9. artikulua
1. Hiritar eta botere publikC'ak Konstituzioaren ela arauginlza
juridikoaren menpean daude.
·2, Botere publikoei baldintzak bultzatzea dagozkie askatasun
eta pertsona baten eta taldea osotzen dutenena benetazko eta
eragileak izan daltezen; baita galerazi edo osotasuna zalttzen
diluzten oztopo.ak eragltea hiritargoen parte hartzea erraztea bai
polltika mailan, bai eko,nomiS', kuttura eta glzarte mallan ere.
3. Konstitlizioak legalitatearen printzlpioa garantizatzen du.
baita arau jerarkia, arau pubtizitatea, eskubi bakarren aurkako edo
murrlzgarri diren zigor disposapen atzeragaitza. luridik zihurtasuna,
ardura eta botere publikoen arbitrakeriaren era~ozpena.
10. artikulua
1. TITULUA,
Oinlrrizko ....obld. ItlIl>mbehamlk
1-. Pertsonaren duintasuna, hari dagozkion eskublde
uklezlnekoak. nortasunaren hQzkunde librea. lege. 'beglrunea eta
besteekiko eskutlideak ordenu poJitlkoa eta glza bakearen oinarriak
dira. ,
2. Konstituzloak onartzen ditUlm oinarri~ko asketesun eta
eskubldeel dagozkien arauak honela adierezlko dlra. hotl. Glza
Eskubide Orokorren adostasunez sta berauef dagozklen tratatu eta
naz.ioarteko akordioen arauera hauk Espainiak berretsi baitutu.
11. artikulua
LEHEN KAPITULUA
,Espainol eta atzerrikoei buruz
1. Espainiako nazionalltatea legeak finkltzen duen .rln-: Iortu,
gorde eta galtzen da·
2. Sorterrlz. Ispainola d.nari 8zln zaio bere na.zlonalitlte.
glb.lU.
3. Estatuak kontzerta dezake nazJonlntate bikoftza
,iberoameriketako Herriekin ·edo Esp.iniakin hon.llko Ido h.lako

B. O. del E.-Núm. 311.6 29 diciembre 1978 29411
lotur. _berezia duten RO izan" duten.ldn. Heiri hauetan, nahiz ete
bertako- -hiritarrei elkarreklko eskublcterlk. ,¡tortu ez, espalncdak
bertakoakegin daltezke sorterrlJc.o naziónaUtatugaldu gabe.
12. artikulua
Espainiarrak 1B"urtekin dira garatasun-adin~ko.
13. artikulu8
1; Auerritarrak Espalman zera goiatuko dute; hots;-orain Tit-ulu
honek l;Iarantizauen dit.uen Iibertat. publikoak. tratatuek eta legeak
ezatUen dituZ1en eran. ..
2. 23 artikulu8naitortzen diren eskubideen tltularrak
espeinolak bakarrik izan ahal dira, elkarrekiko .ritzie! kasu eginez.
ezarr! ahal da tratatuz ado legez bozketa .rag1lesren eskubiderako
udal hauteskundeetan. ,
3. Extradi¡:ioa tratatu edo leg9 batert betetzeaz emango da.
elkarrekíko oinarri kasu eginez. Extradlziotlk .. kanpo geldltzen dira
deUtu politikoak,baLna ez dira hemen terrorismo eklntzak 58rtzen. -
4..Legeak- ezarriko din,.mugak besteHerri batzutako hirltarrek
eta herrigabeek Espainian ihesleku eskubidea noraino gozatu ahal
duten.
, 4. artikulua
BIGARREN KAPITULUA
Eskubide eta askatasunak
EsiJainolalt legearen ar,abera 'berdinak dira eta ezio da onartu.
diskriminapenik. jaiotze, sexu, ertijio edo beste baldintza ado agoera
pertsonal edo sozialagatik.
15. artikulua
LEHEN SAlLA
Oinarrizk.o eskubideak eta 8sk8tasun publíkoak
Pertsona guztiek bizitza eta osotasun fisikoa eta moralerak~
eskl{bidea dute, eta ¡nolz ezlo dlra meneratu torturetara ez'ata zfgor
edo tratu ezgizakor edo' .itsusietara.· Herlotza zigorra baztertua
geraizen da, salbuespen bezala gerrateetarako Harmadako zigor
legeek zer erabakitzen duten albo batetara utzlz.
16. artikulua.
1. Pertsonen eta komunitateen askatasun ideologlko. erlijíoso
. eta kultuarena garantizatzen da,"beraien agerpenetan muga bakar
bat _ izanik, hpts, legeak babestenduen ordenu 'publikoaren
jagoterako behar dena bakarrik.
•
2. Ezin ezingo da ¡nor behartu bere ideologia, erlijlo edo
sineskizunei buruz altortzen.
3. Inolako sineskerak el du estatu seinurik izango. Botere
publikoek kontutan hartuko dute EspalniakogizBrtearen sineskizun
erllJlosoak etl Eliza katoliko eta beste sineskerekin lankldetza
harremanak izango dituzte.
17. artikulua
1. Edozein pertsonak askatasun eta seguritate eskubidea duo
Inori ez zaio askatasunik galerazlko, artikulu hontan agintzen dena
betetzen ez baldin bada eta beste jazoeretan legeak adi~razten duen
e~n. .
2. Epai aurreko atxilotzea,: egintzak argitzeko hertsikl behar den
denboratik gora ez da luzatuko ata, hirurogei eta hamabi ordu
. barruan, atxilotua askatua ¡zango da ado au_~itegl .aginta'~ien
pentsutan jarrla. .
3. Edozein pertsona atxilotzearl lehen balt lehen jakinarazlko
zalo ata era ulerkor batez, bere eskublde eta atoxilotze errazoiak
emanez. aitortze.n bortxatu ezinik. Legeak aglntzen duen eran, poliz!
ata judizial dlllgentzietan atxilotuari abokatu laguntza garantizatzen
zaio.
4. Legeak «habeas corpus. prozedura; arautuko du edoze!n
pertsona i1egalkí atxilotua, lehen balt lehen auzitegi eskuetan
jartzeko. Era berean legeak mugatl.lko du bahin behlneko
atxilotzearen gehiengo epea.
18. artikulua
1. Ohore, norberaren eta senitarteko barrukotasuna eta
bakoitzaren irudi eskubidea garantizatzen da.
2. Bizilekua sa'!'zinezkoa da. Bertan. jabeare" edo epaila'
erabakiaren ba!men gabe ezío da sartu...ez eta erregistra ere. delltu
"abanan ilan ezik. -
3. Komunikapen sekretua garantizatzen da eta. bereziki, posta,
telegrafo ata telefonoenak, epai erabakirik izan ezik. .
4: Legeak informatik erabilera mugatuko du Iiiritargoaren
"ohore, norberaren eta senitarteko barrukotasuna eta berauen
e~kubideen ihardun osoa garantizatzeko.
19. artikulua
Espainolek, beraien bizitokia Ilbreki aukeFatzeko eskubidea dute
eta baita lurralde nazionaletik zehar iblltzeko ere.
•
Era berean, legeak ezartzen dituen neurrletan. Espainian libreki
sartu ,eta bertatik irteteko eskubidea dute. Eskubide hau arrazoi
polltiko edo idiologikoek ezin duta mugatu.
20. artikulua
1. Hurrengo eskubideok aitortu eta babesten dira: .
al Pentesamenkera, ideia·eta eritzlak hitzez, idatziz edo beste
edaZe!n era batez libreki azaldu eta zabaltzeko.
b) Emaitza eta sortze literario, artistiko. zientifiko eta
tecknikorako.
e) Katedraren askatasunerako.
dI Edozein hedabideta.tik Iibreki egiazko ¡nformazioa
komunlkatu edo jasotzeko. Askatasun iharduera hauetan, legeak,
kontzlen~118 baldlnt18 eta profesloarl dagoklon .ekreturako
••kubide••rautuko duo
2. Eskubide hauen erabilera ezin da inola mugatu a1dez
- aurretiko zentsura batez
3. Estatuaren edo baste eraku,nde publiko baten menpean
daude giza Romunikabideen -eratza eta parlamentu ita kontrola
legeak arautuko du, eta adierazgarri diren talde sozial ata politikoei
haietara parte hartzea garantizstuko die. Espainiako Gizarte
aniltasuna eta hi,zkunt-za ezberdinak errespetatuz. .
4. Askatasun hauek, Titulu hontan, errekonozituniko eskubide
errespetuan, aurrera eramaten duten legeen aglndu. eta. batez ere,
ohore, barrukotasun, norberaren ¡rudi, gaztaroaren eta haurtzaroaren
babes eskubidean,dute muga.
5. Auzi erabakíz bakarrik argitalpen;. grabaketa eta beste
komunikabideen bahimendua akorda daiteke.
21. artikulua
1. Bilera paketsu eta harma gabeko eskubidea altortzen da.
Eskubide honen erabllera ez du aldez aurretikako balmenik behar.
'2. Iraganbide publikoetako bilera. kasuetan eta rnanifestaldietan
agintarjarl_aldez aurretikako adierazpena emango zaio, hark bakarrik
galeraziko du kale matrakorako oinarrituriko arrazoiak daudenean,
.~sooa eta ondasunen arriskuaz.
22. artikulua
1. Elkartze eskubidea aitortzen da.
2. Erabil¡ edo jarraildlzen dituzten bide eta helbl:lruak delitu
bezala tipifikaturik dauden elkargo i1egalak dira.
3. Artikulu honen babesean sorturiko elkargoak erreglstroan
ezarri beharko dira zabalkunde ondorioetarako bakarrik.
4. Elkargoak berilio ekintz.tatik .,eztatu &do galerlzl ahal
¡zanga dira arrazoituniko epal erabakiaren bitartez.
'
5. Isileko eta paramilitar izakerako elkargoak galerazten dira.
23. artikulua
1. Hiritargoak arazo publikoetan zuzenki edo aldikako
aukeramenetan bozketa orokorraren bidez IIbreki aukeratutako
ordezl

29412 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.6
. norberaren lum ez altonzeka, errudunak ez eltortzeko eta
errugabetzat hanzeko:
Legeak k&suok arautuko ditu, hotl. senitarteko edo sekretu
profelfonalagatlk ustezkl delituzko eklntzel" ez. dira deklaratzera
tJ,hartuak lzo09o. -
25. artlkuluo
1. Ezln da ¡nor kondenatu edo· zlgortua -Izan eki"tz. ado
uzteengatik berauk ·egiteko unes" delitu. huts edo adminlstral areu
hauste izan ez badlr., une hartan zutik dirauen legearen arabera.
2. ··A_ketasu" baztertze zigorrek eta segurltate neurriek
blmezlketa eta gilart.a" bersartzera Joko dute eta ez dira ¡zango 18n
bo~.k. Presondeglra kondenatuak, hura betetze" 8rl baldin
bada. kapitulu hontako oinarrizko eskubidee:t goza dezake. balns ez
expreskl huta kondenatorio arazoagatik, zigor zentzu eta presondegi
legeagatlk mugaturlk daudenak. Edonola ere, lan ordalndu batetara
eskubldea lzango du, eta baita giza asegurantza dagozkion'
eteklnetara ere, kultura 8arbidera eta bere nortasun osoko
hazkundera.;
I
.3.' Administral zibilak, zuzenki edo laguntza glsaz askatasun
.gabetasuna inplika_tZenduen zigorrik ezingo du ezarri.
26. artikulua
,
Administrel zibil eta erakunde
gafe(.aZ1pn djra Ohore' auzit~iak.
profesionalen hezparruan
2,7; artlkuluo
1. Guztlek dute hezkuntzarako eskubldea. Irakaskuntzaren
8skatasuna altortzen da.
2. Hezkuntzak, helburu bezala, giza "ortasunaren aurrerameiidu
OIOa, blzikidetasun priñtzipio demokratikoak errespetatuz eta baita
behln behineko eskubide eta askatasunak ere:
3. Botere publlkoek guraioel dagoklen eskubidea garantlzatuko
.dute.tlalen seml¡lalabekhezikuntza,erlijioso eta morala har dezaten
·beraTen uste sendoei dagokien bezalaxe.·
4.. Dlnarrizko lrakaskintza behartua eta dohainik da.
5, Botere publikoek he~kuntzaraka guztlen. eskubide:i
garantiza~en dute, irakaskintzaka program'aketa orakor baten
hltartez, . dagozkien sail guztien egiazko parte hartzeaz. eta
ikastetxeak,sortuz.
6. Pertsona tisiko eta· juridikoei aitortzen zaie ikastetxeak
sortzeko' askatasuna printzipio konstituzionaleko konstituzlokó
olnarrlei dagokien beglrune barruan.
7. Iraka.sle, guraso eta, dagokienean, Ikasleek' parte hartuko
dute,legeak ezartzen dlt.Jen mugetan, Administrazloak heni
ondOlunozordolndutako lkostatxo guztlen-kontrofoto Ja.tloon•.
8. Botere publJkoek' hezkuntza sistima arakatu eta
homologatuko dute legeen be~etzea.garantiza'dad;n.
9. Botere- publikoek, ikastetxeák legeak ezartzen dituen
balc;:lintzak betetzen.~ituzten lagunduko ditulte.
10. Unibertsrtateen autonomia errekonozitzen da legeak
eZ8men dituen neurrian;
28. artikulua
1. Guztiek dute Iibreki· sindikatzeko eskubldea. Legeak muga
.•do salbuespen Jiezaieke eskubide honen Iharduera Erakunde
Harmatu ado beste Talde diziplina militarraren menpean daudenel .
ela funtzionari publikoentzako ihardun berezitasunak arautuko dilO.
Askatasun sindikalak sindikatuak sortzeko eskubidea barnetzen du
eta aukeran kidetzeko; baita' sindikatuek konfederazioak sor
dltzakete eta nazio arteko' erakunde slndikalak ·ere edo haietan
bazkidetu. Inor ezin da behartu sindikatu bateta" kidetzera.
2. Languileen greba, eskubidea aitortzen da beraien interesak
defendatzeko. Eskubide honen iharduera arautuko duen· legeak
beharrezko diren'garantiak ezartiko ditu komunitateko zerbitzu
premiezkoenen mantenuaaseguratzeko.
29. artikulua
1. Espamol. guztiek dute eskubldea ldatziz, legeak onartzen
duen' era -ete ondorioz eskabide partikularra eta'amankomunekoak
egiteko.
2. Indor oda Erakunde- ltarmetu ado dlzipllna' mllltarroran
menpean dauda" Taldeek erabll dezakete eskublde hau Indlbidualkl
eta beren'lega berezi espeilflkoan erabakitlen 'CIen arabera•.
30. artikulua
BIGARREN SAlLA
Hiritargoen eskubide eta betebe!1.s"ak
1. Espainolek Espainia defendatzeko'es~ubidea eta betebeharra
dute.
2. Legeak· fjnkatuko ·ditu 'espainolen '·betebehar militarrak· eta
. arautuko du, beharrezko diren garantiez; kontzientzia objekiioa,' eta
baita beste arrazoi batzuere beharrezko soldaduzkatik libratzeko,
ezarriahalez, kasu bakoitzean. ordezkako giza prestapena.
3. Zerbitzu zibil bat ezarri ahal izango· du interes orokorren
helburuak lortu ahal izsteko-.
4. Hiritargoaren betebeharrak legearen bidez ¡megula daitezke,
bai arrisku larrian; bai katastrofe edo lazeria publikoan.
31. artikulua
1. Guztiek lagun'duko dute -gastw pubtikuen euspena bakoitzak
áhaJ duen ekonomik gaitasunaz 'zerga sistema baten bidez;berau'
berdintasun eta aurrerapen printzipioetan oinarriturik eta inoiz ez da
konfiskagarri izango.
2. Gastu -publikoak baliákizun publikoen bidezko banantze bat
euingo du eta haren programaketa' ata betetzeez erantzungo dute
eragite eta ekonomiaren erizpide~n arauera,
3. Mendu publlkoRo prestapen pertsoñalak edo ondasunezkoak
bakar bakarrik ezarri·daitezk.e legearen arabera.
32. artikulua
1. Ba; gizonak eta bai emakumeak berdintasun juridiko osoz
ezkontzeko eskubidea dute.
2. Legeak ezkontza erak arautuko ditu, adina, gaitasuna,
ezk.ontideen eskubide eta betebeharrak, banatze arrazoiak, disoluzio
eta haren ondorioak.
33. artikulua
1. Jabego pribatu eta oinorde eskubidea aitortzen da.
2. Eskubide hauen funtzio so.ziala h.auen edukiá mugatuko du
legeen arauera.
3. Inor ez da izango bere ondasun eta eskubideez gabetua
baliaqarritasun publikoa edo lnteres sozial justifikaturen bat ez bada
medio dagokion kalteordaina eta legeek erabakitzen duten arabara.
34. artikulua
1. Fundakuntza eskubidea aítortzen da legearen arabera, onura
orokorreko helburuez.
2. Fundakuntzetarako ere 22artlkuluko 2 eta 4 atalea"
erabakltakoak aginduko du.
35. artiku!ua
1, Espainol guztiok tan egitera b~hartuak daude eia baita lan
aukera, profesio eta bizibjd~ ~ 'keramen libre batetarako ere ba dute
eskubiderik; baita lanaren l "¡"~ko bultzapenera eta alogera nahlko
batetara beraien eta familiaru beharrizanetarako, lnoiz ere se)

B. O. del E. Núm. 31U 29 dlclemore 1978 29413
egiten dute eta baita "ekoizpenaren defentsa ere, ~k~nomi8
orokorraren eskebideei kasu eglnez, eta kasu hantan. planlflkapena
kontutsn izan.ik.
39. artikutua
HIRUGARREN KAPITULUA
Politikil sazial eta ekonomikoaren gida oinarriez
1. Botere publikoek familiaren babespen sozial, ekonomik eta
juridikoa zihurtatzen dute.
2. Botere publikoek, era berean, serna-alaben babespen OS08
zihurtatzen dute. hauk legaaren aUrre~n berdinak izanik jatorria sida
batetera'utz!z, eta hausn amena barauo" agoera zibila edonolakoa
izanik. Legeak posibilitatuko du aitatasunllren ikerketa.
3. Gurasoek era guztietako laguntzs 8skaini baha, diete semealabei
nahiz ezkontzakoak nahiz ·ezkontzatik kanpokoak izan. halen
adingabezaroan eta beste kasuetan legalkl erato"rtzen d~nean.
4. Umeek nazio arteko -akordioetan baraíen eskubldeen slde
beilatzen den aldez 8urretik íkusitako bab8sa gozatuko dute..
40. artikulua
1. Botere publikoek zera eraginduko dute. alegia. aurreramendu
sozia! eta ekonomikorako baldintza lagungarriak eta herrialde
errenta eta pertsonaleko banaketa egokiagoa. oreka ekonomiko
politikoaren hesparruan. Era bereziz. irabazpide osora gidatuniko
politika baten alde jókatuko du.
2.. Era berean. botere publikoek hurrengo politika honen slde
egingo dute. hots. hezkuntza ·et8 biregokitze profesionalen
gatsntizapenen alde; laneko segurltate eta garbiduraren alde eta
beha~ beharrezko den atsedena garantlzatuko dute lan eguriak
mugatuz. aldizkako oporrak ordainduz eta egokizko zentruak
eragindurik.
'
41. artlkulua
Botere publikoek hlritargo guztientzat giza asegurantza
delakoaren erregimen publiko bat mantenduko dute. beharrizan
egoeretan laguntz8 eta giza prestapenak garantizatuz eta batez ere
eoplegu ezaren garaian. Laguntza eta gehlgarñzko prestamenak
librea~ izango dira.
.42. artikulua
I
Estatuak bereziki atzerrirm ari diren langile espainolen eskubide
ekonomiko eta sozial babesen alde beglratuko du. eta' haien.
itzuleraren alde zuzenduko du pólitika.
43. artlkulua
1. Osasun babesaren eskubidea aitoraen da.
'2. 'Botere publlkoei dagokie asasun 'publlkoa' antola eta
babestea beharrezkoak diren zerbitzu eta prestai'nenen neurrí. eldez
aurretikakoen bitartez. Hontarako. legeak ezarriko ditu guztien
eskubide eta betebeharrak.
3. Botere publikoak bizkortuko dute osasuna eta fisikoen
hezkuntza .ata kirolak. Era berean. astiguneak emateko era
aproposak eskainiko dltu.
44. artikulua
.1. Sotere publikoek kulturara bidetzaa bultzatu eta babestuko
dute. berton denek Bskubidea izanik.
2. Botere pubtlkoek zlentzia, ikerketa zlentifiko eta teknikoa
bultzatuko dituzte anura orokorraren alde izanik..
45. artikulüa
1. Guztiek dute eskubidea 'pertsonaren hazkundera egokizko
ingurune batez gozatzeko, eta baita hark Iraun dezan betebeharra
ere. -
2. Botere publikoek. beF8zko baliabide guztlen erabiltze
errazionala zeinduko dute, bizitza kalitatea hobetu eta babesteko eta·
ingurunea berriztatu eta·defendatu, behar beharrezko den elkartasun
kolektiboan oinarrituz. . .
3. Golko apartatuen erabaki dena. 1egeak ezartzen dituen
mugeten, zigor penalak ezarriko zaizkie edo. dagokienean,
administratiboak, eta era berean sortutako kaltear-en berriztatze
betebeharra.
46. artikulua
Botere publikoek andare historikoaren Jabotea garantizatuko
dute, eta aberastasuna bultzatukp, 8ta baita ~spalniako Harrlen
kultural eta artlstikoa ere; hauek osatzen _dltuzten .ondasunak,
edezeln lege erregimen eta jabegoa izanda ere. 21gor legeak
gaztigatuko ditu patrimonio honen kontrako atentatuak.
47. artikulua
Espainol guztiek bizitza duin eta egokizko bat izateko .~skubidea
dute. Botere publikoek behar diren bal~intzak buhzatuko dltu~e ata
arau erokoak ezarriko eskubide hau eglaztatzeko.lurraren erabrlpena
arautuz interes orokorraren arabara espekulazloa baztertzeko,'
Erkidegoak erakunde publikoetako hiri e~intzek dakartzaten
plusbalietan parte hartuko duo
48. artikulua
Botere publiko~k baldintza batzu bultzatuko dltu ga~~erlak parte
hartze libre eta eragllea. izan dezan hazkunde pohtrko. sozlal.
ekonomiko eta ,kulturazkoan.
49. artikulua
Botere publikoek aintzinamendu politika bat Burrera era mango
'dute. baita tratamendu, berrablltze eta helbarrl fislk.o. zen~z~ eta
slkikoen integrakuntza, hauei behar duten arreta ·berezla eskalOrz eta
berezikl babestuko die, Titulu honek hírltargoel eskaintzen die"
eskubidearen gozatzeko.
50. anlku!ua
Botére publikoek.·dagozkien pentsioez aldika gaurkotuz
zahartzaroan garantizatuko dio hlritargoari behar beharrezko
ekonomia.' Era berean, eta familiako betebeharretatik kanpo, haien
ongitasuna bultzatuko dute zerbltz.u, sozialen bidez b~r.ai~n arazo
bereziei kasu eginez, hots, asasun, bfzrleku, kultura eta alsrarl.
51. artiku!ua
• 1. Botere publikoek kontsumitzaile eta. erabiltzail:en defentsa
garantizatuko dltuzte. era eragile batzuren bldez, seg.untate. osasun
eta beraiei dagozkien interes ekonomi.koak babestuz.
2. Botere .publikoek kontsumltzaile eta erabilttaileen kezkuntz8
eta informapena bultzatuko dituzte•. haie,: erakund~ak lagundu, eta
entzun, legeak ezartzen dituen neurnan h~leldagozklen arazoetan.
3. Aipaturiko apartatiJetan erabakl den hesparruan. I.egeak
barne merkatalgoa .eta merkatal ekoizpen balmenaren erreglmena
arautuko duo
52. artikultla
legeak erakunde profesionalak arautuko ditu berauei dagozkien
Interes ekonomikoek defendatzen baitute. Halen bame egitura ata
funtzionamendua demokratlkoek izan behar dute.
BIGAR.REN KAPITULUA
Askatasun garantía eta funtsezka éskubideez
53. artikulua ~
1. Aurre Tituluko bigarren kapitu!uan aitorturiko. eskubide eta
askatasunek botere publiko- guztiak behartzen ~ dltuzte. Bakar
bakarrik. legez, kasu guztiete!') haren oinarrizko funtsa errespetatu
beharrez arau' daiteke, haien eskubide eta askatasun iharduera.
berauk, i61 garrengo artikuluan. 1 al aldez aurretik pentsaturiko
arauez babestuta,izanik.
2. Edozein hiritarrek eskatu ahal duo 14. artikuluan aitortutako
8skatasun eta eskubideen babespenaeta balta bigarren kapltuluko
lehen etala Auzitegi arruntetan aurretasun ata arlntasun oinarrietako
prozeduran finkatuz ata. behar denean. Auzitegi konstituzional
derltzanaren-' babes baJlabidearen -bitartez. Azken ba!labltte ,hau
kontilentzilrobjekzioct, 30.·artikuluan aitortutakoa,. aplika daiteke.
3. Hirugarren kapituluan aitortuak· onartze. errespetu 8ta
babesaz adieraziko du legeztapen positiboa auzi praktika eta botere
publikoen ekinttak. Bakar.rik aipatu ahalko dira arruntaren aurresn
Burrera eramaten duten legeek erabakltzen duten.arabera.

29414 .29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.6
•
54. artikulua
legs organiko batek arautuko du Herri Oefendatzaile erakundea.
Garta Orokorretako komisionatu gor808, hauek izendaturlk Tit\Jlu
hontan barnetzen diren eskubideen defentsarako, berauen
ondorioetarako Administralgo ekintzak gainbegira dezake, Garte
Orokorrei k.ontu8 eskainie. .
55. artikulua
BOSGARREN KAPITUlUA
Eskubide eta askatasunen etendurez
1. 17. eta 18. artikuluetako 2. eta 3. apartatuetan aitorturiko
eskubideak et8 baita 19. eta 20. artikuJoetako 1. a) eta d) !fa 5.
apartatuetako, 21. 28. artikuluetako 2, apartatuko etll 37.8I1ikuluko
2. apartatukoa Blandura daitezke salbuespen arlo hertsipen .goera
deklaratzen denaan, konstituzioan Burrez ikusten den punduen
arabera. Salbuespen egoera balitza. goian ezari'iniko 17. artikuluko
3. apartatua salbuespentzen da.
2. Lege organiko batek muga dezake era eta kasuak nola. era
bakarrez eta behar den partehartze judlzialez eta egokizko kontrol
parlamentariez 17. 8rtikuluan 2. apartatuan Bta 18. artikuluetako 2.
eta 3. apartatuetan aitorturiko eskubideak. pertsona batzurentzat
etendura daitezke. banda harmatu edo elemtmtu terroriste" eklntzei
burozko ikerketak egin andoren.
Aipaturiko lege organíkoaren edo neurríz gainekoz aitortu
fakultateen erabilpen Justlflkagsltzak zigar ersntzuklzun bat sortuko
du legeek errekonozitutako eskubide eta askatasun bortxatzebezala.
56. artikulua
11. TITUlUA
Koroez
1. Erregea Estatuko burua da•.haren batasun eta iraupenaren
sinboloa. erakundeetako funtzionamendu erregularra arbitratu etl
moderatzen duo nazioart,etako harremanetanEstatu espainoleko
ordezkaritza jasotzen du, batel ere bere komunitate historikoko
nazloetan, eta konstltuzio 8ta legeek expreskl ematen dlzkloten.­
funtzioak iharduntzen ditu.
2, Haren titulua Espainiako Erregean datza eta erabil ditzake
Koroari dagozkion besteakere.
3. Erregearen pertsona ukiezinekoa da eta ez du inotako
erantzunkizunik. Haren ekintzak 64. artikuluan ezarritako eran
berretsiturik daude betL aipaturiko-berritsipen gabe ballapenik ez
dute, 65. 2. artikuluan erabakitzen dens izan e-zjk.
57. artikulua
1. Eapainiako Koroa heredagarrla da Borbongo S. M. Juan
Carlos 1. ondorioengan, hura dinastia hiatorikoaren legezko
oinordekoa izanik. Tronu Jarraipena primutasun eta ordezkarltza
lehentasuna jarraltuko duo lehenago izanik beti gei'Okosk balno
aurretikako oinordekoak: eta berdinean, hurbilengoak urrunengoak
baino; maila berdinean, gizonezkoa emakumezkoa baino' eta sexu
berdinean pertaona adintsua gazteak baino.
'
2. Priotze oinordekoa, beraren jaiotzetikan edo deltze ekíñtza
sortzen denetandik, Asturiasko Printze duintasunaizango du eta
beste tituluak Espainiako Koróa ondorengoarí tradlzionalki loturik
daudenak.
3. Deretxoz deitutako oinordeko denak akiturik, Gorta
Orokorrek homftuko dute Koroaren jarralpena Espalnlako Interesel
gehien komeni zaien eran,
4. Tronusn ondoI'en eskubidea w.,n duten pertsonak Errege eta
'Gorta Orokorren debeku argiáz: ezkondu bakfin badira, beralk eta
beren ondorengoak koroa jarraipenetik at ger~tzen dira. '
5. Abdikape'n. etsipen eta koroa jarralpenarl egltez edo
eskubldezko edoze!n zalantza yertatuz garo lege organikoaren bidez
erabakiko da.
58, artikulua
Erregina ezkontideak edo Erreginaren ezkontldeak ezio dute
funtzio konstltuzlorialik jaso, Errejentziako erabaklta dagoenetik
kJnpo.
59. artikulua
1. Erregea adinsgabea denean. Erregearen aita ed¿ ama eta
hauen ezean, Konstituzioan erabakltzen den ordenez koroa~
j~rraitzeko hurbilen dagoen. adin naguaiko ahaldea, berealaxe
ErreJentzla lhardunUera sartuko da eta Erregeantn adlnagabe g8ral
osoan ihardungo da.
2, Erregea bere aglotea iharduntzeko gaieztatzen baldin bada
eta azina Gorte Orokorrek errekonozittta izan, berealaxe Koroaren
Prlnua olnordekoa Errejentzla 'Iharduntzera sartuko da adin
nagusikoa baldin bada.Eta ez baldin bada lehenagoko apartatuan
aUrre ikusi den eran. Printze oinordeak adin nagusigoa lortu arte.
3. ErreJentzla dlgoklon pertlOnarlk baldln ez bada, berau Garte
Orakorrek aukeratuko dute 'eta bat. hiru edo bost pertsonek osotuko
dute.
4. Errejentzia ihartluntzeko espainola izan behar da eta aditlez
naguala.
5. Errejlntzla konatituzional agmduz Ihardungo da efa blti
Erregearen izenesn,
60. artikulua
l. Errege gaZt8aren tutorea Errege zenduak bere testamentuan
izendeturilc.o pertsona izango da; adin na¡¡usikoa izanik ete jaio~ez
espainola: izendatu ez baldin bazuen.aita edo ama, alargun dlren
bitartean, tutore izango dira, Hauan ezean. Gorte Orokorrek
Izandatuko dute. baine Errejentzia eta tutore .karguak ez dira
batengan izango aita edo ama edo Erregearen arbasó zuzenakez
bahin badira.
2. Tutorego ihardunketa ere elkart~zinekoa d3 beste kllrgU edo
errepresentapen politiko batez.
61 . artikulua
1. Erregeak. Gorte' Orokorren aurr-ean aldarríkatzean. zin egingo
du zintzoki bere funtzioak helburutzeko. konstituzio8 &ta legeak
gorde eta gorde arazi eta hiritargoaren eskubideak errespetatu eta
baita Erkidego Autonomoenak ere,
2. Pñntze oinordekoak. adin nagusla lortzeln. eta Errejente
edo ErreJenteek beraien funtzioez jabetzean zln 'barbera eglngo dute
eta baita Erregearenganako leialtasuna ere.
62. artikulua
Errageari dagokiona. .
a) legeak onetsi eta promulgatw.
bl Gorte Orokorrak bileraz; eta deuseztatu eta konstituzioan
aurre ikusitako arauetara hauteskundeak bilerazi.
el Referendumera bilerazi Konstifuzioan surre ikusitako
kasuetan..
dI Gobemuko lehendakaritzarako hautagarria proposatu eta.
behar denean. izendatu. eta baita haren funtzioei amaiera eman
Konstituzioan aurre ikusitako arauen neurrian.
el Gobernuko taldekiak ¡zenda eta banatu, lehendakariarenproposamenez.
f) Ministru Kontseiluetan erabakitako dekretuak e~peditu.
enplegu zibil eta militarrak konferitu eta legeen arauera nhore ets
aipam9nakeman.' .
g) Estatuko arazoez ¡nformatua izan eta hausn ondorioetarako .
Gobemuko lehendakariaren eskabidez egokl lrudl1zen zaionMn
Ministru Kontseiluko bilkurak presíditu. :-,-
h) Indar Harmatuen gorengo aglntea. J
i) Grazi 'Eskubldea baliatu legearen arar¡¡"r•• lndultu baimen
orokorren balmenik ezln du 8man.
j) Erret Akademien babesgo Nagusia.
63. artikulua ' ".
1. Erregeak enbaxadore eta beste ordftbidldiPlo;"atikoak
Kreditatzen. ditu~ Espainian atzerriko ordezkano,"" ren .aurresn
Kraditaturik daude. ".
2. Erregeari dagokio Estatulo.ll baimendua age~•. ¡tunen .
bidez nazioartekotas'unki behartzeko, konstltuzio eta l!J9H.n
adostasunSl. • ........
3.. Erregeari dagokio. Gorte Orokarren aurre baimenaz. gerra'",-_
aldarrikatu eta bakea agitea.
64. artikulua
1. Erregearen ·ekintza"- Gohernu Lehendakariak berretsiak
¡¡ango ,dira eta, honen ezean. dagokion Mlnlstrulk. -GobemukQ
Lehendakariaren proposatze eta lzendatzea eta 99...artlkuluin
aurreikusiriko deuseztaueSlltzar Lehendakarllk berretsllk_lzangodira.
.
2. Erregearen ekintzen arduradunak herrasten dutenak ¡zanga
dira. /.

B. O. del E.-Núm. 311.6 29 diciembre 1978 29415
65. artikulua
1. Erregeak Estatuko Aitzin kontutik kantltate orokor bat
jasotzen du beTe Familia eta Etxea sostengatzeko Ita hura Ilbrekl
banatuko da.
•
2. Erregeak ,libreki izendatu eta ucaodatzen dltu bere Etxeka
Kide zlbit eta militarrak.
66. artikulua
111. TITULUA
G_Orok_
LEHEN KAPITULUA
Ganbarez
1. Gorte Orokorrak Espamiako herriaren adlerazgarri dira eta
haik Olputatu eta Senatuaren biltzarreak osotzen dltu.
2. Gorte Drokorrek Estatuko legeglntz8 boterea dute. sltzín
kontuek eneman, Gobernu eklntz8 kontrolatzen eta ba dituzte
Konstituzioak ematen dirkien beste eskubldeak ere.
3. Gorte Orokorrak ukiezinak dira.
67. artikulua
1. Inor Izio da izan era berHan bi Ganbaratako ktdell. ez eta
gehitu . Erkidego Autonomaren Bittzar Izendapena Oiputatuen
Biltzarrekoarekin. '
2. Gorte Orokorreko kideak ez dira lnoren agfntzeari Iotuak
izango.
3. Parlamenta'ri bilerak arauzko deitze batez egiten el badlra ez
ditu Ganbarak lotaraziko, eta beraien funtziorik ezin dute erablli ez
eta pribilejiorik eduki ere.
68. artikulua
1.-, " Biltzarres gutxienez 300 Diputatu eta gehienez 400ek
'osotzen du. berauk bozketa orokorrez, libre. berdin zuzan eta isilpean
aukeratuak izanik legesk ezartzan duen arabera.
2. Hauteskunde barrutia probintzia da. Ceut~ eta Melilla
bakoitza Diputatu batez ordezkatua izango da. Legaak banatuko du
Diputatugoa, haserako gutxiengo orde:zkaritz8 barruti bakoftzari
egokituz eta besteak populazioaren arabera banatuz.
3. Hautapena barruti bakoitzean egingo da ordezkartlza
proportzionalaren bideak jarraiturik.
•
4. Biltzarra lau urtetarako hautatua da. Diputatuen aginpid••
berauen hautapenetik lau urtetara bukaUen da edo, Ganbararen
deuseztatze egunean:
5. Espainol guztiak. beren politik eskubideen erabllpen osoan
aurkitzen direnak hautesle eta hautagarriak dira.
legeak aitortuko du eta Estatuak Espainlatlk kanpo dauda"
espsinolei bozketa eskubidearen Iharduera eskainiko die.
6. Agintea bukatu ondoreneko hogei eta hamar eta hirurogei.
egunen bitartean izanga dira hauteskundeak. Biltzar hautatua
hauteskundeak egiri eta hurrengoko hogeitabost egunen barruan
bHerazia izango da.
69. artikulua
1. Senatua lurraldeen ordezkaritzaren Ganbara da.
2. Probintzia bakoitzean lau senatore hau.,tatuko dira bozketa
orokor, libre. berdin. zuzen eta bozamalleen isilpean 'haietariko
bakoitzetik lege organiko batek finkatzen duen arabera.
3. Irla probintzietan, irla bakoitza edo talde~a, kabíldu edo ,Irla
Kontseiluak barrut! bat osatuko du Senatoreen hauteskundeetarako,
hiru irla nagusiko -Gran Canaria. Mallorca eta Tenerife- bakoitzari
hiru dagozkiolarik eta hurrengo irla eta Irla taldeko bakoitzari" bat;
Ibiza·Formentéra. Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro,
Lanzarote eta la Palma.
4. Ceuta eta Melillakoek. bakoitzak bi aenatore hautatuko ditu.
5. Erkidego Autonomoek izendatuko dute gainera Sen atore bat
eta beste bat dagokion lurraldean miliol bat biztanleko. Izendatzea
legegUe Btltzarrari dagokio edo Erkldego Autonomako erakunde
kolejiatu Gorenari, Estatutuetan ezartzen denaren arabera era
guztietara egokizko ordezkaritza proportzlonal. 8segur~tzen.
dutelarik. .
6. Senetoa lau urtetarako hautatzen da. Senatoraan aglntea
hautapenetik lau l/rtetara bukatzen da edo Ganbararen deseztatze
eguneé!f!.
70. arti.kulua •
1. Hauteskunde ·Iegeak mugatuko ditu Oiputatu eta Sen~tuak
hauta ezineko eta adostezineko arrozoiak era guztletan" zera
barneratuz:
'
a) Konstituzio Auzltegiko kldeak.
bl Legeak mugatzen dituen Estatu Administralgoko gol
- arduradunak. Gobemu kideak izan ozik.
e) ~Herri Oefendatzailea.
di Lanean ari diren Magistratu, Epailari eta Fískalak.
e) Militar profesionalak eta lanean ari diren Polizi eta Seguritate
indarretako kideak. .
1) Hauteskunde batzarre kideak.
2. Ganbara biotako kideen izendapen eta noragin bali.pena
epalle kontrolaren ~el1pean lzango da, lege hauteskundeak eza~tzen
duen arabera.
71. artikulua
1. Diputatu eta Senatoreek beraien funtzio ihardunkatetan
agertutako eritziengatik ukiezintasuna gozatuko dute. ••
2. Era berean Diputatu ,eta Senatore~k be~~ien ag!ntantza
garaian inmunitateaz gozatuko dute eta delltu agmkoagi!ltlk bakar
bakarrik atxilotuak izan daitezke. Ezio zaie errurik bota ez -eta
prozesatu ere dagozkien Ganbaren aldaz aurretikako autorizapenik
gabe. . .
. 3. Diputatu eta Senatoaren aurkako auzjak Goren Auzlteglko
zigor sailan dagokizkio.
.4. Dlputatu ,tB Senatoreek beraiei d~\1o~k!en ~anbarek
ffnk8~uriko saldéta jB!Wkodute.
72. artikulua
1. .Ganbarek beraien Barne Erregelak ezartzeñ dltuzte. beraieri
aitzlnkontuak autonomikoki onartu eta adostlsunez Gorte
Orokorretako Pertsonal' Estatutua arautu. Araudiak. eta hauen
osotBsunean. era azken botoetara eramanak ¡zango dirá, gehlengo
absolutoa behar izanik. .
2. Ganbarek berei dagozkien lehendakari e18 mahaiko beste
kideak hautatzen dituzte. Elkarrekiko bilkurak Biltzarre lehendakaria
bUru Izangol,1a eta Gorte Orokorreko Araudlaren arabara zuzenduak
Ganbara bakoitzeko gehiengo absolutuaz onarturik9a.
3. Ganbaretako Lehendakariek hauen izenean erabiltzen dituzte
bote administratibo 'eta polizi eskubideak beraien dagozkien
tokietako hesparruan.
73. artikulua
1. Ganbarak urtero bilduko dira bi aldi arruntetako bilkuretan.
Lehena.lrailetik Abendura, eta bigarrena. Otsailetik Ekainera.
2. Ganbarak aparteko bilkuretan bil daitezke Gobernuaren
eskabidel. Oiputazio lraunkor edo edazeln Ganbaratako gehlengo
kide absolutoen eskakizunez. Aparteko bilkurak eguneko aztergsi
mugatu batez bileraziak izango dira eta bukatuak hura ahitzen
denean.
" 74. artikulua
1. Ganbarak elkarrekiko bilkuretan bilduko dira legegintzakoak
ez diren konpetentziak erabiltzeko 11. Tituluak expreski Gorte
Orokorrei iratxekitzen dj.z.kienak.
2. Gorte Orokorretako erabakiak. 94. 1. 145. 2 eta 158. 2
artikuluetan aurreikuslak Ganbara bakoitzeko gehiengoen erltzlz
aukeratuko dira. Lehen kasuan. prozedura Biltzarretlk haslko di. eta
beste bietan. SEmatutik. Kasu biotan, Senatu eta Kongresoa akordio
batetara ez badatoz. Batzorde nahasi baten bldez saiatuko da
Diputatu eta Senatoreen zenbakia berdina izanik. Batlordeak textu
bat aurkeztuko du berau Ganbara biok botatuz. Ezarririk dagoen eran
onartzen ez bada. biltzarrak gehlengo absolutoz erabakiko du.
75. artikulua
1. Ganbarek Osoa'n eta Batzordezfuntzionatuko dute.
2. GarJbarek 8atzorde legegile iraunkorrengan lega dezakete
lege propozisio 000 proiektuaren onartzea. Bestalde, Osoak edozein
unetan eska dezake ordezkaritza honen gaia izan den lege proposizio
édo proposamenaren eztabaida eta bozketa.
3. Alpatutako apartatuan erabakitik atgelditzen dira
Konstituzio aldaketa Konstituzionala. nazloarteko arazoak, lege
organlko eta oinarrizkoak eta Estatuko aitzlnkontu Orokorrak.

294111 29 diciemlire 1978 B. O. ilel E.-Núm. 311.6
76.1r'tlkulua
1. Kongreso eta Senatuak, eta haien kasuan GaMbar. blek
elkar•..edozeln interes publiko "'Qsi ikerketarako Batzordeak ¡zenda
dltzakate. Hauan erabakiak 8uzltegientzat fJl. dlr8 bet8beharrezkoak
¡zango, e18 ez dituzte ersgingo epsifeen erabakiak. Hala ta Quztiz ere,
ikerketa ondorioaren berrl egokl denean, aproposeko ekintzak,
Minlsteritza Flskalari komunikatu beharko zaizklo.
2. Ganbaran eskabidez beharrezkoa Izango da azalllea. Legeak
arautuko dltu betebehaf hau ez betetzeagatik lzarrl ahal .diren
zigorrak.
'
7.7.8rtiklllua
1. Ganbarek eskakizun bakarko eta kolektlboak jaso dluakete,
betl idatziz. hiritar agerpenetako aurkezpen zuzenak gaferaziak
geldiluz.
2. Ganbarek jasotzen dituzten eskakizunak GobemurE! bid,l
ditzakete. Gobernua haien azalpenen bat ematera beharturik dago
Ganbarek eskatzen dioten hakoitzean.
78. artikulua
1. Garibara bakoltzean Diputazio· Iraunkor bat izango da
gutxienez hogeieta bat kidez horniturik, hauek telde
parlamenterioak. errepresentatuz. halen z.enbaki garrantziaren
proportziotan,
2.' Dlputazio Iraunkorraren Ganbara bakoitzeko Lehendarla buru
liango .da eta eginbehar bezala 73, artikuluan aurre Ikusi~ak,olÍk
izango ditu, hots. Ganbarei dagozkien eskubideak barengan Jasotzea
86. eta 116. artikuluen srabera, hauk deuseztuak Izanaz gero edo
beraien agintea amaitu eta Ganbaren ahalmenez kezkatu, hauk
blldurik ei: daudenean.· .
3. Agintea amahuz edo deuseztatzean Diputazio Iraunkorrek
berén eginbeharrak be',etzen jarraituko dituzte Gorte Orokor
berrietako Konstituzio arte.
4, Egokizko Ganbars bildurik, Diputazio Iraunkorrak erabilitako
. gaiez eta erabakiez kontu8 emango du.
79. artikulua
1. Ganbarek akordioak onartzeko arauzkoki bildurik izan behar
dute eta taldeka gehlengoaren parte hartzeaz. .
2. Akordio hauk. baliakizuna izatekotan. bertako kide
gehiengoak onartuak izan behar dltu Konstltuzioak ezertzen dltuen
gehlengo tHtreziaren kaltetan edo lege organikoetanete p.rtsonek
hautatzel(o Ganbara Erregeiak ezartzan dituenak.
3. Senatore eta Diputatuen boza pertsonal eta ordezkatu
ezinekoa da.
80. artikulua
Ganbaren bilkura orokorrak publikoak. tzango dlre; Ganbara
bakoitzeen eurkako akordlorik eZ baldin bada. gehiengo absolutuak
onartua eta Erregelen arabera,
81. artikulua
BIGARREN KAPITULUA
Legegintzaz
.'. Askatasun 'publiko eta oinarrlzko eskubld-een
aurreramendueri ·dagozkionak,: A.utonoml Estatutuak.,,·~':llrtu etl
hlutapen orokor errejimena Konstituzioen aurre ·Ikusttako besteek
dlro logo organlkoak.
2. Lege organikoen onartze, atdatze edo 'baztertzeak prolektu
OSORri buruzko kongresoeren gehlengo absolutoS! exljltuko·du.
82.lrtlkuluo
,. GoTte Orokorrek Gobernuso ordezka dezekete lege ,mailan
arauak. emateko ehalmena gal mugatu batzurl buruzkoak, berauk
alpltutako artikuluan sartu ez dlrtnak lzanlk.
2. L:ege aintzareko ordezkarltza ontzet ,men ahal da olnarrllege
baten bldoJz haren zeregina teXtu artikulatuen sortzea denean edo
lege arrunt batez textu legal emerdln batzu batetan -blrmoldatu
behar direnean. -
3. Legogintzlrlko ordozkirltzl h.r11lkIGobomul~ utzl beharko
zaio gal mugatu bat dental"! eta haren erabllpenerako epe zlhur bat
ezarriz. Ordezkarltzaagortuko da Gobemuak erablltzen duen
neurrian dagokiQO araberen argltalpenaz. Ezln 11an9.9 da ulertu.
" ' .
,
emanda bezala, aipetu .do denbora mugatu gIbe bada. Beatalde.
lubordezkapena Gobemutlk .paneko aglntarlel ezlngo die utzl.
4. Oiríarrl legeek mugatuko dute zehazkl- legegintza
ordezkaritzaren gal.eta Irlspldea eta hark. erabiltzean, jarraltu behar
diren funta eta erizpideak. •
6. Textu legalak -blrrnoldmeko balsnenak ordezkaritze funtsari
dagokion arau InQurunea mugatuko du, zehaztuz textu bakar
batetako formulapen loilera mugatzen den ala bametzen duen
birmoldatu behar dir.n textu legalak arau, ·argi eta armonizatzea.
6. Auzitegiei dagozkien konpetentzien kaltetan jo gabe,
Legegintzako ordezkarltzek, hsu bakoitzean, ezar ditzakete
kontroleko formula gehig~rriak..
83. artikulua
Oinarrlzko legeek inoiz ezin dute: .
al Oinarrizko:.beraren aldapena balmenda.
bl Atzerauzko belioez diktatzeko bida.eman.
84.lrtlkuluo
Lega proposaman ba, edo zucenketa dirauen. legeiko
ordezkarltzaren aurkákoa deMen, Gobem'uak ahal du fakultatu
.haren tramltapenerelÍ aurke jartzeko. Orduan lege propOsamen bat
.8urkez daiteke legezko ordezkarltzaren derogapen oso edo
zetikarako.
85. artikulua
Gobemuko erabakiek legezko ordezkaritza edukitzean Lega
Dekretu titulua jasoko dute.
86. artlkulua
,. Kasu berezl eta beharrizan premiatsuan. Gobemual behln
behineko lege erabaklak eman ditzake. Oekretu-Iege era harturlk eta
ezingo dute eraglnlk Izan Estatuko olnarrizko erakundean
ordenamendua, ez eta. t Tituluko hiritar arautuen eskublde,
betebehar eta askatasunik, 8zta Erkldego Autonomoen errejtmenlk,
ezta hauteskunde Orokor Eskubiderik ere.
2. Dekretu-Iegeak, behingoan, Dlputatuen BUtzar osoaren
estabaida' eta bozketara meneratuak lzango dira, hareo
promulgapenetik hurrengo hagei eta ha mar egunera bildue ez baldin
bade hertarako deituz. Biltzarrak aipatu epe barruan erabakl beharko
da hare" konbalidapen edo baztertzea, horretarako 'Erregelak
prozedura berezi eta sumarl,.bat ezarriz.
,3, 'Goiko apartatuan ezarritako epe barruan, Gorteek premiatsu
prozeduraz lege proiektu bezala tramita ditzakete.
87. artikul~a
1. Legengintza iniziatiba Gobernu, Kongreso eta Senatuari
dagokio. Konstituzio eta Ganb:aren Erregelen arabera.
2. Erkidego Autonometako Biltzarrek eska I diezaiokete
Gobemuari lege prolektu bat aukeratiea edo BUtzar Mahaira lege
proposamen bat bidall. Ganbara harengao, gehien jota Biltzarreko
hiru kide deleAatuz eta beraren defentsaz arduratuz.
3. Lege organiko batek arautuko ditu erabHpen erak eta herri
Iniziatibaren. baldintzak. lege proposamenak aurkezteko. Edonola
ere. gubclenez 600.000 slnadura ospetsu exijltuko dlra. Lese
organikako gai berean. zergadura edo nezlo artekoetan, edo grazl
eskubide bakarrari dagokionean ez da lniziatibarik izango.
88. artikulua
lege proiektuak Mlnistruen kontseiluan onartuko dira, biltzarrera
meneratuz. Haiei buruz erabaki hartzeko arrazoibide eta behar diren
sitzindarlz lagunduak ¡zanga dira.
89. artikulua
1. Lege proposamenen tramitapena Ganbaretako Erreglek
arautuko dute lege proiektuel dagoklen iehentasunak legegintza
Inlzlatibaren erabilpena eragotzl gabe 87. artikuluak arautzen duen
.rabera.
2. ·Lege proposamenak, 87. artikuluaren arabera. Senatusk
kontutan hartzen baldio baditu, Biltzarrere igorriko dira hontan
tramitatzeko halako proposamen bezala.

B. O. del E.-Núm. 311.8 29 dlclemlire 1978 29417
90. artikuluB
1. Oiputatuen- Biltzarrak lega arru"t ado organiko bat onartuz
garo, bertako Lehendakariak hontez berealax8 kontua amango dio
Senatliko lehendakariari. honek bastearen aztabalda menderatuz.
2. Senatuak. bi hilabeteren barruen. textua jasotako egunetik
hasita. ahal duo arrazoitutako mezu bldez, betoa ezarrL ado hartan
zuzenketak sartu. Betoa gehiengo absolutuak onartua izan behar duo
Prolektua ezln. zaio Erragasrl menderatu Biltzarrak gehiengo
absolutuz berretsi gabe. betaaren kasuan. lehen textu8. edo
gehiengo sailez haren aurkezpenetik bl hllabeteren apean. ado
zuzenketei buruz erabakirik hartu. onartuz edo gehlengo soUez.
3. Senatuak betetzeko edo proiektu8 zuzentzeko_ duen bl
hilabeteko epea berezko hogei egunetara gutxltuko da Gobernuak
edb Dlputatuen Biltlarrak premiatsu deklaratutako proiektuetan.
·91. artikulua
Erregeak, hamabost eguneko epean, berretsiko ditu Gorte
Orqkorrek onartutako legeak, eta promulgatu eta aglnduko du halen
berealaxeRo argitalpena.
92. artikulua
1. Garrantzi haundiko erabakl politikoak hirltargoaren kontsulta
Referendumera meneratuak izan daitezke.
2. Referenduma' dela Erregeak· eglngo du, Gobernuko
lehendakariaren proposamenez. aldez aurretik Dlputatuen Siltzarrak
baimendurlk.
3. Lege organiko batek arautuko ditu baldlntzak eta Konstituzio
hontan aurrez ikus;tako Referendumaren moeta ezberdinetako
prozedura.
9~. artikulua
HIRUGARREN KAPITULUA
Nazioarteko ltunez
Lege organikoaren bidez baimena itunak sinatzeke eman daiteke'
hauk direla eta, riazioartekó erakunde edo instltuzlo batl atxekitze~
lajo Konstituzlotik ondorío daitekeen konpetentzien erabilp'ena.
Go.rte Orokor edo Gobernuari dagokio, itun hauk betetzeko garantla.
Balta ere nazioarteko edo nazlogaineko erakundeek emandako
erabakiak ere bai.
94. artikulua
1. Estatu baietzaren prestapena, itunen bidet'behartzeko G'orte
Or~korr~n aldez aurretikako autorizapena bohardo da hu'rrengo
kasuoten:
al Politike kutsuzko itunetan.
b) Militar kutsuzko ¡tunetan.
e) Estatuko osotasunari ikutzen dioten ¡tun edo hltzarmenetan
I Tituluan ezarritako oinarrizko eskubide.eta betebehar Ituneten '
d) H.rri Hazienda barnetzen dltunen finantzlar betebeha~ itun
edo hitzarmenetan.
e) Legeren baten baztertze edo aldatzean edo hura betetzeko
eskatzen diren lege erabakiak itun edo hltzarmenetan.
2. Sal Kongresoa 6ta bai Senatua berealaxe fnformatuak Izango
dira gelditzen diren Itun edo hitzarmenetako erabakiez.
95. artikulué'
1. Nazioarteka tratatu bat egitekotan Konstftuzioaren aurkako
akordioak lzanez, aldez aurretikako berrlkusketa Konstltuzlonaf.
exijituk.o du.
2. .GobernuBk edo edozein Ganbarak eska dluarók.
Konstituzional Auzitegiari aldarrika dezala Kontraesanlk degoen·
ala ez.
96. artikulua
1. Nazio arteko tratauak balioz eginikakoak, Espalnlan oflzlalkJ
argitaratuz gero, barne ordenamenduan parte Izango dlr•• Halen
erabaklak bakar bakarrik derogatu, aldatu edo baztertu ahal dira ftun
beraletako aral::ieran edo nazioarteko DeretxQ arau orokprren
arabera.
2. Nazloarteko ¡tun eta hltzarmenak salatzeko, 94. artlku.luan,
haik onartzeko aldez aurretikako prozedura hura erablllko da.
97. artikulua
IV. TITULUA
Oobomu oto Admlnlltrlllgooz
Gobernuak barne ata kanpoko politika gidatuko du, baita
Admil)istrazlo zibH eta 'militarra eta Estatuaren defentsa ere. Aginte
boterea eta arauzKo ahalmena erabiliko ditu Konstltuzio eta legeen
arabera.
98. artikulua
1. Gobernua hauek osotzen dute: Lehendakarla'" lehendakari
ordeak, Ministru eta legeak ezartzen duen beste kideek.
2. Lehendakarlak Gobernu ekintz8 gldatzen du eta Gobernuko
.beste kideen eginbeharrak koordinatzen, baina hauk izango dira
zuzenkl jestioaren erantzuna emango dutenak. .
3. Gobernu kideek ezin dute beste ordezko eglnbeharrik beta
agindu parlamentario propioetik aparte, ez eta beste eglnklzun
publikorik ere _beraien arduran sa'tzen ez dena, ez eta eklntza
profesional edo merkatallk ere.
4. legeak arautuko ditu Estatutua eta Gobernu kideen
elkarezintasunak.
99. artikulua
1. Diputatuen bihzarreko berriztatze bakoitzaren ·ondoren, eta
beste baJizko konstituzionaletan honala prozeditzean, Erregeak,
aldez aurretikako kontsulta eginik errepresentapen parlamentarioaz,
izendatutako talde politikoen errepresentapenarekln, eta Biltzarreko
lehendakariaren bidez. Gobernuko lehendakaritzarako hautagarrJ bat
proposatuk6 duo
2. Aipatutako apartatuaren araberan proposaturiko
hautagarriak Diputatuen biltzar aurrean azalduko du sortu nahl duen
Gobernuaren egitarau politikoa; eta Ganbaren konfldantza eskatukodu.
3. Diputaiuen Biltzarrak, bere kldeen gehlengo' absolutuaren
botuaz kandidatu hari 'konfidantza emango balio, Erregeak
lehendakari izendatuko duo Gehiengo hura lortu ezik, proposamen
berdlna lehengotlk berrogel eta zortzl ordu ¡garoz gero berriz ere
botoetara eramango da, eta konfidantza emanda bezala, ulertúko da
gehiengo solla lortzen baldin bada.
4. Alpatu botazioak eginikinbestidurarako konfidantza el
baldin bada jasotzen, goiko apartatuetan aurrez.ikusitako elkar jarral
proposamenak tramitatuko dlra.
5. Lehen botazio eta ibestiduratik bi hilabete Igaro ondoren,
Biltzar konfidantzarik lnork ez baldfn badu Jaso, Erregeak Ganbara
blak ~euseztatuko ditu eta hautesk.unde berrlak bilerazi Biltzarreko
lehendakarlaren berrespeoaz.
100. artikulua
Beste Gobernu· kideak Erregeak izendatu edo baztertuko ditu
lehendakarlaren proposamenez.
101.artikulua
,. Gobemua hautes,kunde orokorren ondoren deuseztatuko da,
balta Konstltuzfoen iurrez lkualtako konfldantza parlamentarioa
galtze kasuetan edo bere lehendakarisren uztean ado hUtzean.
2. DeuseztaturJko Gobernuak.. Gob~mu berriak karguz jabetu
arte eginbeharrak beteko ditu.
102. artikulua
1. lehendakariaren 'eta Gobemuko beste kldeen erantzukizun
ltnmlnala, dagoklonean, exijigarri (zango da Goreogo auzitegiko
Penal Sall Aretoan. .
2. Salakuntza tralzloz edo haien funtzio erabilpenetan Estatuko
Segurltatearen aur~a joango balitz, bakar bakarrik plantea dalteka
BJltzarreko kideen laugarren partearen Iniziatlbaz eta bere gehiengo
absolutoar.n onameaz.
3. Erret grazi eskubidea artikulu hontako ballzko batetarako ere
ezin da aplikagarrllzan•.
103. artikulua· _.-
1. Administralgo publikoak objetlboki zerbltzatzen dltu Interes
orokorrak eta ofikazia, jerarkia, deszentrallzapen, deskonzentrapen
eta koordlnaketá oinarriz lege et. Deretxoareq mendura ososren
arabera jokatzen duo

29418 29 diciembre 1978 B. O.' del E.-Núm. 311.6
2. Estatutk{) Administralgo organoak tegearen arabera sortu,
luzendu eta koordinatuak izarig'o dira.
3. Legeak arautuko du herr¡ funtzionarien estatutus, funtzio
publikoan sartZ8a meritu 8ta gaitasun printlipioez, siridikapen
eskubidesn iharduntzeko berezltasunak. elkartezintasun sistema eta
baraien eginkizunak betetzean inpartzialtasun garantiak.
104. artikulua
1. "Indar eta Seguritate taldeak, Gobernusren mande, betebehar
beisla eskt!bide eta 8skatasun iharduntze librearen babestea ata
hiritargoaren s8guritatea garantizatzea.
2. l-ege organiko batek finkatuko ditu eglnbeharrak. ekfntzako
olnarrizko printzlploak eta balta, Indar eta tslde, seguritate
estatutuak ere.
105. artikulua
legeak zera arautuko du:
al Hiritarren. 8udientzia. zuzenki edo legeak aitortutako
erakunde eta elkart8ak.haiei dagozkien administral erabakletako
elaborapen prozeduran.
bl Artxibu eta Erregistroetara hiritarren ssrbidea, E8tatuko
defentss ,eta seguritateari dagokiona. delituen hautematez eta.
pertsonen barrukotasuna sslbuespenduz. .
el Sortu behar den administral ekintzaren prozedura, eta behar
denean, interesatuaren entzutea.garantizatuz.
106. srtikulua
L Auzitegiek kontrolatzen dituzte arauzko ahalmena eta
administral eklntzaren legalitatea, eta hau justiflkatzen duten
helburuen menpekotasuna. .
2. Partikularrek, legeak finkatutako araberan, jasaten duten
edozein gaitz, ondesu" eta eskubideengatik hite orderako
eskubldea dute, indar nagusigo batez izan ezik.· gaitza herri
zerbitzuetarako andoría bat denean.
107. artikulua
Estatu Kontseilua Gobernu gorengo organo kontsultiboa da. Lege
orga~iko batek srsutuko ditu haren konposapen eta konpet,ntzia.
108. srtikulua
V. TITULUA
Gci.......u.elIIG_Orak_
....... ""...""'-
Gobernuak erantzuten du sofidaritatez Diputatuen Biltzarraren
aurrean bere jsatio pol.itikoaz.
109. artikulua
Ganbarek eta beren· Batzordeek. jaso ditzakete. beren
lehendakarien bldez. GoberAuarengandik honen Departamemu eta
Est.tuko adozeln aglnterei eta Erkidego autonomoengandik bahar
dituzten inforTnapen eta laguntza.
110. artikulua
1. Ganbarek eta beren .Batzordeek Gobernuko kideen
presentzia eska dezake1e.
2. Gobemuko kideek Ganbara eta Batzordeetako bitkuret!lra
sarblderlk be dute ete-baita haietan entzun erazteko ahalmena ere.
eta eskli dezakete. beraien Departamenduetako funtzionariek,
haietan informatzea.
111. artikulua
1. Gobemua eta bere kide guztiak Ganbaretan formuJatzen
diren eskaera eta galderetara ~enderatuta daude. Eztabalda moeta
hontarako Barne Erregelek astebeteko epe gubf1engoa ezarriko dute,
2. Edozein eskaerak 8rrazoi 'eman dezake mozio batetara bertan
Ganbarak bere jarre.ra ager dezan.
112. artikulua
• Gobemu Lehendakariak. Ministru Kontseilusn aurrez ikusitako
eztabaldaz Oiputatuen bUtzar aurrean ager dezake bere egitarauko
konfídantza 8razoa edo politika orokorraren adierazpen bato
, Konfidantza emanda bezala ulertuko da Diputatuen gutxiengo soilak
haren alda botua amatean.
113. arrikulua
1. Diputatuen 8iltzarrak Gobemu erantzuklzun polltikoa eska
dezike zentsura-mozioaren gehiengo absolutu auk.eraren bitartez.
2. Zentsura mozioa. gutxjenez Dlputatuen hamergarrenak
proposatua. eta barnetu beharko du Gobemuko lehendak8ritzarako
hautagarri bato
3. Ze·ntsura mozio8 ez da botatu beharkb bere aurkezpena egin
eta bost egun igaro arte. Epe honen barruko bi egunetan hautakizun
proposamenduak aurkez daitezke.
4. Zentsura proposamendua Biltzarrak onartzen ez baldin bed"·
haren selnatzaileek ezin dute -aurkeztu besterik epe berdinetako
bilkure.tan.
•
11"4. artikulua
,. Biltzarrak Gobemuari konfidantza ukatzen bedio, honek bere
dimisioa. Erregeari, aurkeztuko dio. bereelaxe Goberr,uko
Lehendakaria izendatuz. 99. artikuluan erabakitzen den arabers.
2. Biltzarrak baste zentsUfe proposamen bat onertzen baldin
badu. Gobernuak bere dimisioe Erregeari aurkeztuko dio eta hau
barnetzen den hautagarria Ganbararen konfidantza fasoa beza-Ia
izango du 99. artikuluan aurrez ,ikusten den ondorioetarako­
Erregeak Gobernu lehendakari aurkeztuko duo
115. artikulua
1. Gobernu. Lehendakariak. Ministru Kontseiluaren aurrez
ikusitako deliberapenaz. eta bere ardurakizun bakarrez. proposa
dezake Blltzar, Senatu edo Gorte Orokorren deuseztatzea, hura
Erregeak dekretatua izanik. Dekretu deusezteak hautezkundeen data
finkatuko du. .
2. _Deusezte proposamena ezingo da aurkeztu zentsura
proposamendua tramitean ari denean.
3. Ez da deusezte berririk ¡zango azkenengotik urte bat igaro
arte, 99. artikuluko 5. apartatuan erabakitzen dena ez baldln bada.
116. artikulua
1. Lege organiko batek arautuko ditu alarma. salbuespen eta
sitiapen egorak eta baita dagozkien konpetentzla eta mugaketak,
2. Alarma egoera Gobernuak eldarrlkatuko du Ministro
Kontseiluan erabakitako Dekretuaren bldez gehlen jota hamabost
eguneko epee izanik. Diputatuen blltzarrari kontua emanez. hura
hontarako berealaxe bildurik eta beronen baimen gabe epe hura
ezingo da luzatu. Dekretuak finkatuko du lurralde ·barrutla eta
noraino heltzen diren aldarrikatzen denaren ondorioak.
3. Salbuespen egoera, Gobernuak aldsrrikatuko du Ministru
Kontseiluan erabakitako dekretuaren·. bidez, Dipu'tatuen 8i1tzarrean
aurrez ikusitako baimenaz. Salbuespen egoera baimentze eta
aldarrikatzeak expreski bere mugak finkatu behar ditu. nOfaino heldu
ahal denaren lurralde ingurunea eta hareo iraupena. hau hogei eta
hamar egunetik gora luzatu ezinik, baldintza berdinez, epe berdinera
luzatu ahal izal'lik.
4. Sltiapen egoera Diputatuen Biltzarreko gehiengo absolutuak
aldarriketuko· du, Goberl)uaren proposamen exklusiboz. 8i1tzarrak
finkatuko ditu haren lurralde ingurunea. iraupen eta baldintzak.
5. Biltzarra ezin egingo da deuseztatu ar1ikulu hontan
barnetzen diren egoerak aldarrikaturlk daudan bitartean,
automatikoki Ganbarák bileraziak izanlk bilkura garaian ez baldin
badira. Hauen funtzionamendua\ Estatuko beste botere
Konstituzionalak bezala eziogo dira eten egoera hauek dirauten
b¡:artean. .
8iltzarra deus8Ztatuz edo haren agintza amaituz aipatutako
edozein egoera gertatzen baldin bada, biltzarrekn. konpetentzikk
Diputazio Iraunkorrak bereganatuko ditu.
6. Alarma. 8albuespen eta sitiapen egoera aldarrikatzeak ez du
Gobernuaren· erantzukizun oinarria aldatuko, ez eta haren
funtzionariene ere Konstltuzio ata le9getan aitorturik.
117. artikulua
VI. TITULUA
AuzJ8__
1. JUltlzia herriari derio ete Erregearen izen,en auzi boteréko
Epeilarl eta MaJiltratuek adminlstratze'1 dute, hiik independiente.
mugi ezinak, arduradun &te bekerrik legearen aglnpera menderatuak.

B. O. del K-Núm. 311.8 29 diciembre 1978 29419
2. Epaitari eta Majistratuak ezin dira banaNo eragotrf. toklz
aldatu ei eta erretitatu arrazoi batengatik el batdin bada eta tegea"
aurrez ikusitako garantiez.
3. era guztietako Buzietan jurizdizio ahalmer.aren Ihardunketa.
apallu: eta epaitutakoa betez. legeek firikatutako Epsitegi et~
Auziteg!ei dagozk¡e zehazki, konpetentzla arauak eta berauek
e13r1zeo duten prozeduraz.
•
4. Epaitegi eta Auzitegiek goiko apartatuak markatutako
funt~ioetattk al ez dute ihardungo eta ba! legeak 8xpreski
emandakoak edazein eskubideren garantiaz.
5. Batasun jurisdizionalaren fuotSB Auzitegien eratze eta
funtzionamenduen oinarria da. Legeak arautuko du jurisdizio
militarraren ihardl!ntzea zehazki militar, hesparruan eta sitiapen
egoeta balizkoetan Konstituzioko ptintzipioen atabera.
'
6; Salbuespen Auzitegiak galet81ten dlra.
1113. artikulua
Behattezkoa da I;letetzea Epailari eta Auzitegien epaltzak .ta
oeste etabaki tinkoak eta baita hauek eskaturiko laguntza eskaintzea
epaibide garaian eta erabakitakoa betetzean.
119. artikulua
Justizia dohainik izango da legeak honela erabakitzen duenean
eta. edozein etatan, auzitan aritzeko baliakizun nahikorik ez dutela'
etakusten dutenentzat.
120. artikulua
1. Auzi Ekintza jendaurrekoak izango dira, prozedura legeek
autreikusten duten salbuespenez.
2. Ptozedura nagusiki. ahozkoa izango da, batez ere ktlminal
arazoeten.
3. Epaiak atrazoituak izango dL{a eta jendeautrean
aldarrikatuak.
121. artikulua
Epailari .errakuntzagatik egindako. katteek, eta ere berea"
administra Justiziako funtzionamendu normalaren ondorlo bezala
ditenek kalte ordea eskubíde bat eméimgo duta Estatuaren konttmJ,·
legearen adostasunez.
122. artikuJua
1. Auzi batereko lege organikoak flnkatuko. du Epaitegl
Auzitegian izaeta, _funtzionamend.u gobernamendua.. baika
karreradun Epailari eta Majistraduen estatutu jurldlkoa Talde bakar
bat, eginik, eta Justizia administralgoaren zerbitzutako
pertsonalarena.
2. Botere Judizialaren kontseilu orokorra bete gobernamendu
organoa da. Lege ·organikoak bere estatutua ezarriko dueta bete
kideen elkarezintas.un eta funtzioen errejimena, batez ere izendatze,
igote, inspekzio eta etrejimen diziplinario arazoetan.
3. Al,Izi boteteko Kontseilu, Otokorra Auzitegi Gorenaren
le,hendakariak 050tua izango da, berak lehendakatuko du, eta
gainera Etregeak bost urtetarako izendatutako hogei kideez.
Hauetatik, rege organikoak ezartzen duen eran hamabi maila judlzial
guztletako Epaileri eta' Majistraty; lau Diputatuen Biltzarraren
proposamenez eta lau Senatuarenean; kasu biotan abokatu eta
beste jurista kideen bost zatitako gehiengoak hautatuak, denok
aitorturiko honpetentziakoak eta beren profesioetan hamabost urta
baino gehiagotan arituak. .
123. artikulua
1. Auzitegi Gotenak, Espainia osoko jurisdizioaz, maila
guztletako gotengo otgano jurisdizionala da, garantia konstituzlonal
gaietako erabakietan izan ezik.
2. Auzitegi Gorengo Lehendakaria Erregeak izendatua izango
da. Auzi Botereko Kontseilu Orokorraren proposamenez, legeak
finkatzen duen arabera.
1~4. artikulua
1.•Ministeritza Fiskal!tk, beste organoei 'agindutako
funtzioetatik salbu, misio bezala fegalifateaten defentsarako
justiziaten eraginpena bultzatzea du, baita hiritargoaren eskubldeak
zaintzea eta legeak berez edo interesatuen eskabidez babestutako
¡nteres publikoa begiratzea, eta baita Auzlteglen independentziaz
beilatzea eta hauen aurrea~ giza soz;alaren asetasuna eskuratzea.
2. Ministeritza Fiskalélk ihatduntzen ditu bere funtzioak
dagozkion organoen bitartez batasun ekintza eta dependentzia
jerark~karen printzipioen' arabera. eta edozein kasutan legalitate eta
inpartzialtasunari lotuz.
3. Legeak arautuko du Ministeritza Fiskaleko estatutu
organikoa.
•
4. Estatu F.iskal Orokorra Erregeak izendatua ,izango d.a,
Gobernuaren proposamenez. auzi botereko Kontsellu Orokorra
entzun andoreo.
12.5. artikulua
Hiritargoak herri ekintzan ihardun ahal du eta Epaimahaiko
eTakundearen bitartez Justizia Admlnistralgoan partehartu.
19geerata eta betak finkatzen dituen prozesu penaletan, eta baita
ohiturazko eta tradizional auzitegietan ere.
126. artikulus
Polizia judiziaja- Epailari, Auzitegi eta Ministeritza Fiskalaren
menpe dago legeak finkatzen duen arabera, delitu ikertze
funtzioetan eta delitugifearen a~rkitze eta asegurantz.etan.
127. artikulua
1, Epailari eta Majistratu, baitaFiskalek lanean an diranesn,
ezin dute ,besta kargu publikorik ukan, ez eta alderdl politiko edo
sindikatoetan parterik hartu ere., Legeak ezarriko .dltu Epailari.
Majistradu eta Fiskalen sistema ata elkarte profeslonalen moetak.
2. Legeak ezarriko duo auZ¡ botere kideen elkartezlneko
. errejimena, eta halen lndependentzia osea aseguratu beharko du.
128. artikulua
VII. TITULUA
Ekonomia eta Hezienda
1.. Herrl guztlko abetastasuna, honen era guztlak eta baronao
jabeQ:a edozein moetatakoa izanik interes orokorraren men"pe dago.
2.· Ekonomia eklntzan herri iniziatiba altortz.n da. lega bitartez
erreserba d¡ikloke sektore publlttoari ballazpen e.dó behar beharrezko
zerbitzuak•. batez ere monopolio kasuetan eta era betean, lnteres
orokorrak exijitzen duenean: entrepresetan eskusartzea erabakiz.
129. artikulua
l.. legeak .ezarri~o ditu Giza Asegurantzan eta organismo
publikoen ekintzan interesaturik parte· hartze erak, hauen
eg.inbeharrak. bizitza" kalitate edo ongitasun or9korrari zuzenk¡
ikusten baitlo. ... ..
.2•. Botere publikoek bultzatuko ditulte .egiazki ·entrepresan
·parte hartze, etaezberdinak eta blzkortuko, lejislapen egokl baten
bidez. kooperatiba elkarteak. Bai~a jarriko dituzte bldeak langiteek
haren bitartez ekoizpen· medioetako propietatean sarbidetik izan
dezaten.
130. artikulua
1. Botere publikoek sektore ekonomiko guztien aurretamen eta
modernizapenea~· Jagunduko .dute eta, batez ere, nekazaritza,
abeltzantza, arrantza eta eskulangintza espainol guztlen biútza maila
berdlna izan dadln.
2, Helburu berdinez, mendí aldeei tratamendu berezi bat
eskainiko zaie.
131. artikulua
1. :Estatuak, lege b!dez. planifika dezake ekonomik ekintza
orokarra beharrizan kolektiboei' erantzutako, ,he-rrlalde. eta
sekJoreeteko aurreramendua ,oreka et. armonlzatzeko, errenta eta
aberastasun hazkuntza eta hauen banaketa zuzenagoa piztu.
2. Gobeniuak planiflkapen prolektuak elaboratuko ditu
Erkidego autonomoek emandako aurreikuspenen arabera eta
sindlkatuen kontseilaritza eta laguntzaz, eta baita erakunde
profesional, entrepresarla. eta ekonomiko'.lOaz ere. Hartarako,
kontseilu bat sortuko da, honen osotie eta funtzioak legez aurrera
eramanik. .
132. artikulua.
1~: . legeak arautuko du herrl ondasunen etrejimen juridlkoa eta
baita komunatak ere, pestelaketa. ezinbestekotasun eta

29420 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.6
ezinbetetasun ¡:frintzipioetan oinarriturlk, balta halen
galtzestasuneah ere. .
2. Domeinu publiko estataleko ondasunak legeak f1nkatzen
dituenak dir. eta, aduzein kasutan. ltsas-Iehor aldea. hondartlak,
ltsas Ingurunaa eta ekonomik aldeko berezko ballapenak eta
plataforma kontinentarra.
3. Legez arautuko dira- Estatu Cndorea eta Ondora Nazíonala.
hane" admlnistralgo, detentsa eta jagote8.
133.'artikulua
1. Zergak ezartzeko. jatorrizko ahalmena. leg8 bitartez,
8xklus.lbokl. EstattJari da99kio. .
2. Erkldego Autonomo ata tokiko Gorporazioek ezar etaexiji
dltzake;te lergak. Konstituzlo eta legeen arabar•.
3. Edozein etekin flskala Estatuko zergel dagoklena legearen
arabara ezarri-beharJ(o da.
4. Administralgo publikoek bakarrik betebehar flnantziarrak
kizkur ditzakete eta gastuak sor, legeen arabera.
134. artikulua
1. ,Gobernu'ari dagokio Es-tatuko Aintzinkontu Orokorren
elaborapen .eta -Gorte Orokorrei haren azterketa, zuzenketa eta
onartzea.
2. Estatuko Aintzinkontu Orokorrak urtero ardatuko dlra, saU
publlko estataleko gastu eta sarrera guztlan osotasuna bameratzen
dute eta beraletan konsignatuko da Estatuko zergel dagozkien
mozkln flskaleri prazioa.
3. Gobernuak Diputatu!:," Biltzarraren aurrean Estatuko
Ainttinkontu OrokorTak aurkeztu beharko ditu, gutxlenez hiru
hllabate lehenago, urtea bukatu balno lehen.
4. Aintzinkontuen regea dagoklon akonomik ihardunaldiaren
lehen eguna baino lehen onartzan ez baldln bada, automatikoki
letTenagoko ihardunaldiko Aintzinkontuak berrien onanzea lritsi arte
hJ2:atuak izango dira.
5. Estatuko Aintzinkontu Orokorrak onartuz garo, Gobernuak
rege proiektuak aurkez ditzake gastu publlkoen gehinaa edo
gutxltzea barneturik ihardunaldi alntzinkontuetako sarrerei
dagozkienez.
6. Edozein proposamen edo zuzenketa kredltuetan gehltze &do
gutxltzea bar~etzan duenak Gobernuaren baimana behar du
tramltapena lortzeko.
7 ~ Aintiinkontuen lageak ezin du zergarik sortu. Arda dez8ke"
olnarrlzko zerga·lege batek honela aurrelkusten dUenean.
} 35. artikulua
1. Gobemua legez baimendua izan behar du Zor Publikoa
igortzeko edo kreditua kizkurtzeko.
2. Interesen ordainketa &gitako kredituak eta Estatuko Zor
Publlkoaren kapltala.beti ulertuko dir. alnttlnkontuen gastuen
egoeran sarttlrlk eta zuzenket8 edo aldatzerik.ez dute ¡zango emisio
legearen baldlntzetars egokitzen dlr-en bitartea"n.
136. a~ikulua
. 1. Kontu Auzit~gia da kontuen fizkalitatzaile goren organoa eta
Estatuko gestio ekonomikLlarbna eta baita publ1ko sailarena ere.
Zuzenki Gorte Orokorren menpe Izango da eta bere funtzioak haien
ordezkaritzez ihardungo ditu Estatuko Kontu Orqkorreko a~ertze eta
frogaketan.
2. Estafu kontuak eta sall publiko estatalarenak kontu
AuzlteglarJ errendituko zaizkio eta honek zentsuratuko ditu.
Kontu Auzitegiak, bere eremuaren kaftetan gabe, Gorte
Orokorretara urterotxosten bat bidaliko du eta bertan, dagoklonean,
haren eritziz" hutsak edo arduraklzunak egiten direnean
kom~nikatukoditu.
3. Kontu Auzitegi kideek lndependentzia eta muglezlntasuna
lzango dute' etaEpailarien antzera elkarezintasunaren menpe
egongo dira.
4. lege organiko batek arautuko ditu Kontu AuzJtegiko
konposamen, eratze eta funtzioak. .
137. artikulua
VIII. TITULUA
Eltatu lurrelde eratz..z
LEHEN KAPITULUA
Oinarrl.Orokorrak
estatua lurraldez udat, probtntzla'eta lortliko dlren" ErkJdego
Autonomoez enlUen da. Entitate guztlok berei degozkien Interesen.
138. artikulua
,
1. Estatuak garantizatzen du solidaritate oinatriaren eglazka
betetz8a konstituzioko 2. artikóluan konsakratua, 'Iurralde
espainoleko parte ezberdinetan, oreka ekonomlko, egokl 8ta
Justuaren jarrera babestuz. eta bereziki Intsular egoera kontutan
edukirik. .
2. Erkldego Autonomo ezberdlnetako_ Estatutuen
desberdinta~unek inoil" ez dute esan nahlko pribilejlo ekonomlko
edo sozialik.
139. artikulua
1. Espainol guztiek eskubide eta betebehar berdlnak dituzte
Estatuko edozein lurraldetan. ,
2. Inolako agintarik ez dezske har zuzenkl ado zeharkl
zirkulapen 8skatasunak oztopatzen dituen neurririk ez eta Espain.1ako
lurralde osoan pertsonen ezarrera eta ondasunen eta zirkulapen
sskatasunik ere.
BIGARREN KAPITULUA
Tokiko Administra1goaz
140. artiku1ua
Konstitu~loak udalen autQñomia garantizatzen du. Udalek legezko
nortasun osoa dute Udalen gobernus eta administralgoa, alkate eta
kontzejalez horniturik8 udalbatzarrei dagozkie. Kontzejalak
auzakideek aukeratuaz izango dira, legeak esaten du~n erara et8
bozketa orokor, be"rdin aske, zuzen eta ¡sil baten bidez. Alkateak
kontzejalek edo auzakideek aukeratuak ¡zanga dlra. Batzarra
irekiaren beharrak legeak arautuko ditu
141. artikulua
1. Problntzia legezko nortasun osoa duen toki erakunde bat da,
Estatuaren betekizuna betetzeko .eta udalek eta lurralde antolsketek
mugatua. Probintziaren edozein muga aldaketa Gorte Orokorretan
eta Lege Organiko baten bidez egiR behar da.
2. Prohfbintzietako gobernua eta administralgo sutonomoa
Diputazio edo bestelako ordezkotasundun erakundeei d~gokie.
3. Zil~i da pribintzi arteko uda1 elkarteak sortzea. "
4. Arkipielagotan irla bakoiuak gainera bere administralgoa
izango du Kabildu edo Kontseilu eran.
, 42. artlkulua
Tokiko Haziendak bertako Erakundei dagozkien betekizunei
aurrea- emateko beharrelkoa den dirua izan beharko dute, eta diru
iturri zihurrenak. "berek ezarritako zergek, eta Erkidego Autonomo eta
Estatutokoetatik datozkienek osatuko dute.
143. artikulua
HIRUGARREN KAPITULUA
Erkidego Autonomoez
1. Konstituzioaren 2. artjkuluakonartzen duen autonomia
e.skubidea erabiltzeko, mugakide izanik eta historia, kultur eta
ekonomi ezaugarri berdintsuk dituztén probintziak, irla lurraldeak eta
historikoki herr/slde nortasun bat izan dutenek bere autogobernua
lor dezakete eta- titulu hontan eta prestatzen dituzten 'Estatutuak
beteaz Erkidego Autonomo bat "sor dezakete.
2. Autonomi bidea Diputazioei edo irla arteko Erekundeari
dagokie, eta Probintzia edo ir/a bakoitzaren hauteskunde
zerrendaren gehiengoa osatzen duten Udalen hirutlk bi. Betebehar
hauk" tokiko erakundeak alor hontan 'Iehen erabakia hartuz gafa,
hurrengo sei hilabetetan bete beharko dira.
3. Inlziatlba hau, aurrera ateratzen ez bada, -bost urte ¡garo
andoren bakarrik berregin daiteke.

B. O. del E.-Núm. 311.6 29 diciembre 1978 29121
144. artikulua
Gorta Orokor'rek, lege 'organlkoa"ren-bldez, ent nazioaren oneraka
erabaki dezakete:
a) Erkidego Autonomoak anartzes, nahíz eta bere mugak
probintzia baten barnean gelditu, eta 143. artikuluaren lehen saiJean
eskatzen dena bete ez.
. b) Probintzia eraketa barnean sartu gabeko ,Iurralo- bati
Autonomi Estatutus ematea ado erabakitzea.
el 143. artikuluaren 2. sallak aipatzen duen tokiko
era~undeareniniziatiba, haren ardez betatzes.
145. artikutua
. 1. lnolaz ere ez da onartuko Erkidego Autonomoaren
Federakuntzarik.
2. Estatutuetan aipa daitezke. Erkldego Autonomoek dituzteri
gestioeta eginkizunak betetzeko elkartea eta Gorte Oro.~orren .kontu
emateko aldian, beharrezko gertatzen diren ~Idintza betebehar eta
erak. Bestelakoetan, Erkidego Autonomoen lankidetza Gorte
Orokorren baietza behar duo
146. artikulua
E~tatutu
proiektua Dlputazioetako eda Irla arteko erakundeetako
ordezkariek eta Gorteetéiko' Diputatu eta Senatoreek osaturlko
biltzarrak egina izango .da, eta lege bezata onartua izateko
Gorteetara bidalia.
147, artikulua
1. ~onstituzio honen' arabera, Erkidego Autonomo bakoitzeko
oinarrizko te'geak izanga dira Estatutua, eta ~statua bere lega
ordenamenduaren zatí bat bezala cnartu eta zaínduko duo
2. Autonomi
baldintzok:
Estatutua bet~ beharko, ditu ondorengo
al Historikoki ondoen dagoklon Erkidegoaren izena
bl lurraldearen mugatzea
e) Beren erakunde autonomoen izen antolaketa eta egoitzéi
dJ Konstituzioaren arabera bereganaturiko. eginkizunak eta
betetzeko beharrezko diren zerbitzuen aldaketa egiteko oinarriak.
3. Estatutuak aldatzeko, bertan jarritako baldlntzak bete
beharka dira eta nahí eta ezkoa· gertatzen da, Garte Orokarrek
onartzea lege organiko baten bidez.
148. artikulua
1: Erkidego Autonomoek har dezaketen honpetentziak alor
hontakoak díra:
1.° Autogobernurako Erakunde antolaketa. ,
2.° Bere lurrarde barneko Udalen barrutra aldaketa, eta orokorki
Estatuaren administralgoari tokiko gorporazioetan dagozkiona, eta
tokiko'errejimen legeak oname" duen aldaketa maila.
3.° lurralde, hirigintza. eta etxegintza eraketa.
4.° Erkidego Autonomoaren furralde b

• 29422 29 diciembre 1978 B. O. del E.-Núm. 311.6
28. 0 Espainiako kultur. arte. &tI oroik.rri ondarea. "gotea,
kanporatu &do inda"ez ez arrapatzeko; Estatuaren mUs80¡biblloteka
eta artxiboak, Erkidego Autonomoek izan dezaketen ahalmena I.tbu.
29. 0 Asegurantza publikoa. lega organikoaren arlbare &te
Erkidego .Autamos" estatutuak jarralkiz IOr daitezkeen ertzaintza
ahalmenaz salbu. .
30. 0 Akedemik 000 Profesional mailako tltulua. eskuratzeko.
beharrezko diren beldintze, emate edo onartzeko .rakata ata
Konstituzio hanen 27, artikulua eratzeko behardiren oinarrizko
arauak. botere publikoak alor hontan duen be,ebeharra bete .hel
IZ8t8ko.
31. 0 Estafu mailako estadistlka.
32,° Aeferendum bidez. herri kontsulta egíleka delaren
baimena.
2, Erkidego Autonomoek izan dezsketen ahelmenez kanpa,
Estatuak bere funtsezko .eginkizun eta betebehar bat bezala hartuko
du kultur' zerbitzu8. eta Erkidego - Autonomoen arteko kultur
harremanak erraztuko ditu.
3. Konstituzio h,ontan zehazki Estatuari atxeki ez zaizkion
eginkizunak eta beralen· Estatutuenarabera. Erkidego Autonomoen,
betebeharra gertatuko -dlra. Autonomi Estatutuak bereganatu ez
dituen eginkizunak Estatuaren betebehar _gertatuko dlra eta 8uzl
garal batetan Estatuaren legeak nagusltuko dlre Erkidego
~utonomoen gainetik. hauek expreski bereganatu ez duten alar
guztietan. Oena de~a Estatu; mailako Deret_oa. Erkidego
Autonomoen deretxo osagarri izango da.
150'. artikulua
1. Gorte Orokorrek Estafu mailako eginkizunetan eman
diezaiokete Erkidego Autonomo bati edo guztleiEstetu maileko
legearen .oinarri, funts eta jarraikideen arabera legegintzarako
ahalmena. Auzlteglen ahalmensz kanpo, lege ereduak'_zehaztuko du
Erkldego Autonomoek emanikako legeak kontrolatzeko Garte-
Or-okorrek jarraikiko duten bides. .
2. Estatuak lege organiko baten bidez.ErkkSego Autonomoen
esku utz dezake berari dagozkion etaaldagarri gertatzen diren
zenbait eginkizun. Arazo bakoitzean legeak aurrez lkusi behar dltu
diru iturrl aldaketa eta Estatuak· bere esJw gordetzen dituen
kontrolbideak.
. 3. Hiritar guztien ongltasunak hala eskatzen duen8an. Estltuek
em~n ditzake lege batzu Erkidego AutonorilQek ja~ko legeak
armonizatzeko nahiz eta legeok hauen esku dauden gaiak 'rautu.
Gorte Orokorrei dagokien Ganbara bakoitzeko gehiengo absolutu
baten bidez. behar horren neurrera. .
151. artikulua
1. Konstituzio -honen 148. artikuluaren bigarren zatian alpallan
diren bost urteak ez dira igaro behar. Autonomi prozesua 143,2.
artikuluak jartzen duen epaan. Diputazfo edo Irla arteko Erakundeez
gain probintzia bakoitzeko hauteskunde zerrendlren gehiengoa
osatzen duten udaletan lautik hiruk onertze" duten••n. 81. Iege
organikoaren arabara probintzia bakoitzean bozem.Ue gehiengo
absolutuak etI-refentndumaren bidez bifresten dueneln. .
2. Aurreko artikuluaren arabera, __ Estatuti.;¡ eiJ;téko. proZedura
tiaúxé dateke: . - .
1.°' Gobernuak Autonomis nahi duten lurraldeeteko Diputetu
etá Senatoreak· deituko dhu, bittZarra'.so'rtu p-' ~atutuegin
dezi!Jten, biltzarklde g~hiengo absofotuak'onartuz:
2.° Parlamentarien bittzarrak Estatutu proiektua onat;f.uz gero,
Kongresuko Konstituzio batzordearengana' ~idaliko qa. era "batzon:fe
honek' hurrengo bi hilabeteetan, blltzarldde batzuren· laguntzaz
aztertuko do. erabateko·moIdaketa burutleko.
. 3.° Akordío batetara 'heiduko balira. delako testua
Referendumaren bidez botka~a izan beharko du, Estatutu
proiektuko lurralde barrutia" dauden probintzietan.
. 4.°. Probintzia bakoitzean. emsnikako. belio ~dute"- bozen
gehiengoak onartua bada, Estatutu proiektua Gorte· OFOkorretara
bidaliko da. 81 Ganbara osoek bildurlk bere-birrespena eman beharko
diote. Estatutus onartua izan ezkero, Erregeak izenpetuko du ata
lege bazala jakin araziko da. . . ,
5.° Zenbaki honen mgarren zatisn aipatzen den akordioa lortzeh
ez bada, Estatutu proiektua Gorte Orokorretan aitzinlege bat bezala
tramitatuko da. Gorteek onartzen duten aitzinlege ~orl Referendum
bidez bozkatua izango da, Estatutu proiektuko lurralde· barrutia"
dauden probintzietan. Probintzia bakoitzeko balladun bozen
"gehiengoak onartu. bada, aurreko 'zadan aipatu den· er~n jakin
araziko da. .
3. Aurreko 4. eta 5. zatietan aipatu bezala, Estatutu proiektua
probintzia batetan ado gehlagotan ez onartzea ez du esan nahí,
besteetan Erkidego Autonomi han ezln dela sortu. artikulu honen
lehen za!ian esaten den lege organikoaren arahera.
152, artikulua
1.· Aurreko artikuluaren arabará onarturiko Estatutuetán.
Autonomi dun Instituzio eraketa biltzar legegile batetan oinarrituko
da. Biltzar hau bozketa orokor baten bidez aukeratua Izango da,
bertan proporzionatki lucralde osoko eskualde guztietako ordezkariak
izanik; Adminlstral eta Eragile boteradun Gobernu Kontseilu bat eta
Biltzarrak aukeraturiko eta Erregeak izendaturiko lehendakari bat,
Gobernu Kontseiluaren zuzendari bezala,. Erkidegoaren Ordezkari
Nagusia izango dena eta bertan Estatuaren ordezkari arrunta.
·Lehendakariak efa (3obernu kontseilukideek biltzarraren aurrean
ersn"tzukizun politikoa izango dute,
Erkidego Autonometan tolo;.i/

B. O. del K-Núm. 311.8 • 29 dIcIembre 1978 29423
2. Erkidego Autonomoek ezil't izango dute befe muga kanpoko
ondasunen kontu... zergarik jarri edo zerbluu ata &alk,.ríen
zirkulapenaske bet behn top8 dezaketenak.
3. Lega Organfko batenbidez 8urreko leheo saltean aipaturiko
efc.onomi ahalmenak sor dltzaketen auzlak '.rgttzeko arauak eta
Estatu eta Erkldego Autonomoen arteko ekonoml harremanak muga
daitezfl:e.
158. artikulua
1 Estatuko Aitzinkontu Orokorreta" Erkidego Autonomoentzat
egokiera bat eman daiteke aldatu zaizkion zerbitzu eta eginkizunen
neurrian eta Estalu osoko oinarrizko zerbitzu publikoak beteko diren
zihurtasunean.
2. Lurralde arteko ekonomi desegokierak. zuzentzeko asmoaz
ata salidarltate bat &ortzeko konpenzazio mru muttzo bat sortuko da.
iobertipe" gastuak ordaintzeko eta diru multzo hau Erkldego
Autonomo eta behar den probintzien arteko banakéta gurtl hau.
Garte Orakorrek eginaz. -
159. artikulua
IX. TITULUA
1. Konstituzio Auzitegia Erregeak izendaturiko hamabi lagunek
asatzen du; Lau Biltzarkldeeli artean Biltzarrak aukeratuak. bostlk
hirurengehiengoaz: Lau Senatorkideen artean Senatuak lukeratuak,
bostik hiruren gehiengoaz; bi GobernuaJe. aukaratuak ata bi Auzi
botereak Kontseilu Orokorrak aukeratuak. J
2. Konstituzio Au¡itegiko Epailariak. Majlstrltu. Fiskal.
.Unibertsital irakasle. Administl'al funtzionari eta abokatu artean
izentatuak izango dira. hamabost urtez profesionallanean arituak eta
tan hortan prestuak direla erakutsi dutelarlk.
3. Konstituzio _ Auzltegiko Epailariak bederatzi urtetarako
izendatuak ¡zango dira, eta hiru urtero hiruren bat aldatuko da.
4. Konstituzio Auzitegiko Epailariak ezin Izango dlra izan:
Ordezkotasun agintedunak. Administral eta polltlk karguduna.
Alderdi politiko edo sindikal batetako 1:uzendaritzakoak eta bereJen
tankideak; Epaile edo- Fiskaredo edonolako profesional edo mer1

29424 29 iilclemDre 1978 B. O. del" K-Núm. 311.6
Forudun • errejimenaren gaurkotze orokorra. dagokionean,
Konstituzio ata Autonomía Estatuen bamean eglogo da.
Bigarrena
Konstituzio ·hontako 12. artikuluko adinez nagusitasunaren
deklarapenak ez dilU kaltetan egiten .Der~tKO. Pribatu ingu~uneko•.
_eskublde for8Ietan·babestukoegoer8~.
Hirugarrena
Arkipielago Kanariarrell errejimen ekonomik eta fiskalaren
aldalzes Erkidego Autonorhoaren aurrez Ikusitako txostena eskatuko
du ado behín behineko. organo autonomikoarena.
LlIugarrena
Erkidego Autol"jomoetan Lurral(;le Audientzia bat bajno -gehiago
-daudenetan,. Autonomía estatutuek daudenak ¡raun dltzak.ete.
beralen artesn konpetentziak banatuz, betl 8uzl botereko lege
organikoan aurreikusitakoaren arabera eta honen 'batasun eta
independenuiaren barnean.
Lehena
BEHIN BEHINEKO ERABAKIAK
8ehin'behineko autonomia errejimena duten IU!T8Jdeetan. hlien
goiko organo kolejiatuek, beren kideen arteko gehlengo absolutqa
jasoz. hurrengo lniziatiba hau..Ida dezakete. hots. 143. artikuluko 2.
apartatuak Diputazio Probintzlal edo dagozklen organo Intsull1
artekoei ematen die.
Bigarrena
Lehenago balezki autonomia
estatútu proiektuak plebizitatu
zituzten lurrald,eek eta Konstituzlo hau ald~rrikatzen denerako, behin
behineko autonomia errejimenez kontatzen dutenek berealaxe joka
dezskete 148. artikuluko 3. apartatuan aurrélkusten den .raberan:
honela gehiengo absolutus akordatzen dutenesn ,goren organo
preautonomik kolejiatuek Gobemuari adleraziz. Estatutu proeiktua,
• 151. artikuluko 2, zenbakian ezartzen denaren araberan elaboratuko
da, preautonomik organo joiejlatuaren dei4z.
Hirugarrena
~Prozesu autonomikoaren iníziatiba, 143. srtikuluko 2. apart&tuan
aurreikusitakoa, Gorporazio Lokal haien kidaengandik ondorio
guztiez atzeratua ulertzan da, lehen hauteskundeak egin arte
Konstltuzioak dirauenetík.
LaugarrBfla
1. Nafarroaran kasuen eta berau Eusko Kontsellu ,Nagusian edo .
ordezkatuko duen euskal autonomik errejimenean sarueaz,
Konstituzíoko 143. artikuluak ezartzen d·uanantn'·ordez. inJzratlba
Organo F9ral. konpetenteari dagokio: l:Seronek erabakiko du hura
O$otzen duen kideen gehiengoaren erabakiz. Aipatutako iniziatib.ren
baliatasunerako beharko da, gainera, Foru Erakundeari erabakiá
berretsi ahal dakikeo referendumez expreski-hontarako bJleraziz, até
emandako baliodun botuen gehlengoak onartua.
2. Iniziatibak ez balu aurrera ·joko hura bakar bakahik birsor
daiteke For:u Erakunde konpetentearen aglnt8 garaitik kanpo, eta
gehien jota. 143. artikuluan ezártzen den epa gutxiengoa igaro
ondoren.
Bostgarrena
Ceuta eta Melilla hiriak: Erkidego Autonomikoetan era da'ltezke .
bertako Udalek honela erabakitzen baldin badute, beraien kideen
gehiengo absolutuak hartutako akordioaren' .rabera -ata Gorte
Orokorrek baimendu lege. organiko baten bidez, 144•. artikuluan
aurreikusitako arabera. - .'
Seigárrena
Biltzarrek.o Konstituzio' Batzordara estatutu proiektu ezberdij;
batzu igomerqkoan, seriara ordenan erabakiko dira. eta' 151.
art¡~uluan dioen bi hilabetetako epea kondatuko da, Batzordeak
prOlektu estudioa e~o elkarren &egidan ,ezagututako proiektuak
bukatzetik. .
Zezpigsrrena
Bahín - bahine~o erakunda autonomikoak hurrengo ka~uotan
deuseztatuak izango dir.:
a) Autonomia Eatatutuak Konstituzio honen arabera
qnartutskoak. ezartzen dituzten organoek eratzerakoan. -
• b) Prozasu autonomikoaren lnlziatiba balizkoak Burrera jotzen
ez duenean 143. 8rtikuluan aurreikusitako baldintzak betetu ez
direlako.
. c) Organismoak lehen bahin behineko erábakiak -aitortzen dion
eskubid~a ihardun ez balu hiru urtetako epe barruan. .
Zortzigarrena
1. Konstituzio· hau. onartu duten Ganbarek bereganatuko
dituzte. hark funtzionatzen duenetik., bertan arauzki biltzar eta
Senaturako markatzen díren funtzio eta konpetentziak, etaguzti
hauen aginteak 1981. eko Ekainetik aurrera ez du baliorlk izango.
2. . 99.eko artikuluan ezarritako' -ondorioez Konstituzioaren
, aldarrikatze.a balioiko Konstituzionala bezala kontutan hartuko dé'
haren aplikapenera bideratuz. Hontarako, aipatutako aldarrikatzetlk
haga1 etl hamar. egurieko epe .bat irakiko da artikulu hartan
.rabakitakoa betetzeko.
Epa hontan, 'oraingo Gobernu lehendakar1ak, Konstituzioak kargu
hontarako azartzen dízkion betebehar eta konpetentziak bereganatuz
aukera agin delaka ..115. art1kuluak Jlitortzen' .dion 'ahalmenaz
baliatzeko. edo laga uztearen bidez 99. artikuluan ezarrt!ako
betetzerako. azken kasu hau 101. .artikuluko 2. apartatuan
8urreikusitako egoetan geraturik. .
3. Deuseztatze kasuan. 115. artikuluan aurreikusitakoaz. eta
68., et8 69. artlkuluetan aurreikusitakoa aurrera legalki ez baldin
'bazen eraman. hauteskundaetan lehenagoz dirauten arauen
aplikapenerako aango da', salbuespen bakarrik hautaezintasun eta
elkartezintasunei dagokiena lzanik zuzenki aldarrikatuko da
Konstít~zioaren 70. artíkuluan 1. apartatuko «b» letraren bigarren
etenean aurreikusitakoa. ata era berean. bertan boto emateko adinaz
erabakitakoa eta 69. artikuluko. 3an ezarritakoa.
Bederatzigarrena
Konstituzio Auzitegiko kideak lehenez hautatu ondorenetik hiru
urtetara. zozketaren lfKtet bertako lau kideen talde bat
lzendapenerako utzi eta berriztatu behar den hautagai etorki
berdineko. Bakarrik ondono hauetarako ulertuko da Gobernuaren
proposamenez hautaturiko bi etork! berdineko kideez eta Auzi
BQ.tereko Kontseilu Orokorreko formulatik datozenak taldeturik. Era
berdinez. aldarrikatuko. da hiru urte igaro ondoren. goiko -zozketak
eragín gabeko talde bien artean. Ordutík 159, srtikuluko 3.
zenbakian ezarrita.
DISPOSAPEN DEROGA1ZAILEA
1. 1977.-eko UrtarrJlaren 4eko legaa aldatze palitikarako
der.agaturik geratzen da, lehemigo aipatutaka legeak ez baklin badu
derogatuta izan. hots, 1958. eko 'Maiatz,aren 17ka Mugimenduko
Oínarrizko"'printzipioa, 1945.eko Uztailaren 17ka Espaínolen Forua,
1938.eko Martxoaren 9ko lanarena, 1942eko,Uztailaren 171\0
Gorteetako Lege Konstitutiboa. 194eko' Uztailaren 26ko
Buruzagitzaren oinorc;iekoa. Guztiok '1967eko Uztailaren 10eko
Estatuaren Lege Organikoak aldaturik eta era berean azkenau eta
1945eko Urriaren 22ko Referenduni Naziorialarena.
2. lnolako iraupenik gorda ahal baldin badu. 183geko Urriaren
.25eko legea, Araba. Gipuzkoa eta aizkaiko probintzie¡ dagakiona•
.behin be~i~o derogaturik kontutan hartuko da.
Era berdinetan 1876eko Uztaílaren 21 eka legea beh¡n betiko
d~rogaturik geratuko da.
3. Era berean derogaturik' geratzen dira Konstítuzl0 hanen
aurka dauden dlsposapen guztiak.
\
AZKEN DISPOSAPENA
Konstituzio hau «Estatuko Boletín OfiziaJean» textu ofizia!a ~
argitaratzÉln den egun beretik funtzionamenduan sartuko da.
Espainiako beste hizkuntzetan ere argitáratuko da.
IMPRENTA NACiONAL DEL BOLETIN OfiCIAL DEL ESTADO