L E C T U R A A C T I V A

Literatura infantil · Sopa de Llibres · Sèrie Taronja
L E C T U R A A C T I V A
EINES PER TREBALLAR LA LECTURA
A LES AULES
Mercè Sàbat Mecerreyes

Pere Martí Bertran
En Roger i el xoriguer
ÍNDEX
LʼOBRA I EL SEU ENTORN
PÀG.
Fitxa tècnica ........................................................................................................ 3
Introducció .......................................................................................................... 3
Lʼautor ............................................................................................................... 4
La il·lustradora .............................................................................................. 4
Lʼargument ......................................................................................................... 6
Gènere, estil i context literari .............................................................................. 6
El tema i els subtemes ........................................................................................ 6
Informació complementària sobre lʼautor i la seva obra ..................................... 7
PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA
Abans de la lectura .............................................................................................
Durant la lectura ..................................................................................................
Després de la lectura ..........................................................................................
10
11
13
Avaluació de la lectura ........................................................................................ 20
DIVERSITAT
Exercicis de reforç i ampliació .............................................................................
22
LʼOPINIÓ DEL LECTOR O LECTORA
Opinions i valoracions ........................................................................................ 23
PROPOSTES LÚDIQUES
Entreteniments ...................................................................................................
24
INTERDISCIPLINARIETAT
Activitats i connexions .........................................................................................
29
LITERATURA COMPARADA
Activitats .............................................................................................................. 34
SOLUCIONARI .......................................................................................................... 36
APÈNDIX ................................................................................................................. 40

Dades generals del llibre
En Roger i el xoriguer
EN ROGER I EL XORIGUER
L’OBRA I EL SEU ENTORN
FITXA TÈCNICA
Títol: En Roger i el xoriguer
Autor: Pere Martí i Bertran
Il·lustracions: Noemí Villamuza
Editorial: Barcanova
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2009 (1a edició)
Col·lecció: «Sopa de Llibres», Sèrie Taronja, 156
Pàgines: 56
INTRODUCCIÓ
És una obra que conté molts elements que resultaran atractius per als lectors
de la franja dʼedat a qui va adreçada, tant per com està narrada, com per la
història que conta.
El relat permet identificar-se amb el protagonista, en Roger. Així mateix,
permet fer un treball de descoberta de lʼentorn dels ocells i més concretament
del xoriguer (característiques, hàbitat, conservació de lʼespècie...).
La història, ben exposada i comentada a lʼaula, ens pot servir per fer adonar
els alumnes de les emocions, dels sentiments i del respecte que mereixen
tots els éssers vius.
També ens permetrà fer un seguiment de lʼestat de lʼocell en la línia del
temps, tot entrelligant les accions i les actuacions del protagonista.
Els lectors dʼaquest conte podran situar els indrets o espais que es descriuen
i fer-los correspondre amb els del seu entorn.
3

Lʼobra i el seu entorn
En Roger i el xoriguer
LʼAUTOR
Aquest llibre lʼha escrit en Pere Martí i Bertran. Lʼautor va néixer
a Sant Quirze de Besora (Osona), lʼany 1952. Va estudiar
a Ripoll i posteriorment a Barcelona, on va cursar els estudis
de filologia catalana. Actualment és professor de llengua i literatura
a lʼInstitut Eugeni dʼOrs de Vilafranca del Penedès. A més de la seva tasca docent,
col·labora en diversos mitjans de comunicació, on ha publicat articles i ressenyes
majoritàriament relacionats amb la docència i amb la literatura infantil i juvenil. També
ha publicat traduccions, adaptacions i materials didàctics diversos, com lʼedició escolar
del Castell dels tres dragons, de Serafí Pitarra. Habitualment també fa dʼassessor
literari de literatura infantil i juvenil.
Segons lʼautor, lʼambient familiar li va donar un gran bagatge lingüístic i de cultura
popular, ja que era costum que, sobretot els divendres, els grans de la casa expliquessin
rondalles a la vora del foc.
Les seves afeccions més importants són la lectura i lʼescriptura, però també li
agrada molt fer col·leccions, sobretot de segells. Practica la natació com a esport setmanal,
però el que li agrada més és calçar-se bé i fer excursions a la muntanya, on
sempre troba un indret nou per poder-ne gaudir.
Com a escriptor, en Pere Martí ha publicat una bona colla de contes adreçats a
alumnes de Primària. En aquests contes, generalment, un dels personatges sol ser un
animal que participa del món de les persones.
No va iniciar el seu camí en el món de la creació literària fins a la dècada dels noranta.
Ell sempre explicava contes als seus fills, i aquests li van demanar que escrivís la
història del seu gat, en Griset. Així va ser com va sorgir la seva primera obra, la
novel·la En Griset.
Alguns dels seus títols són: En Griset, La nena que va pintar els cargols, En Griset
aventurer, Les tortugues de l’àvia, Dos ratolins de bosc, El grill d’en Quim, La tortuga
d’en Hans, Els tresors del bosc, L’avi ocellaire i, lʼúltim, En Roger i el xoriguer.
LA I·LUSTRADORA
Lʼobra ha estat il·lustrada per la Noemí Villamuza. La il·lustradora
va néixer a Palència lʼany 1971. Segons ens diu, era desembre,
feia molt de fred i no li venia de gust néixer, però se la va convèncer
amb cançons i amb la promesa dʼuna gorreta de llana. Va estudiar
belles arts a Salamanca, i viu a Barcelona des de fa uns
quants anys, on també treballa com a il·lustradora i professora de futurs il·lustradors.
Quan era petita li agradava dibuixar personatges amb més de deu dits a cada mà.
Així la gent podia fer moltes coses alhora i tothom acabava la feina abans. Dʼaquesta
manera tenien més temps per jugar i dibuixar. Li feia por la foscor… Li agradaven molt
els contes que els seus pares sʼinventaven. Els diumenges, tota la família sortia dʼexcursió
al camp. A la nit, la Noemí somiava un món de fantasia.
4

Lʼobra i el seu entorn
En Roger i el xoriguer
Ha publicat més de vint-i-cinc llibres; alguns dʼells també sʼhan editat a Corea, als
Estats Units o al Japó. Ha guanyat el concurs convocat per lʼOEPLI (Organización Española
Para el Libro Infantil), per escollir el missatge i el cartell del Dia del Llibre Infantil
i Juvenil de lʼany 2010.
Les il·lustracions són molt realistes tant en el traç com en lʼús del color. Per descobrir
coses de la il·lustradora, pots trobar més informació a:
http://www.mediavaca.com/autores/fichas/FNoemiVillamu.html
http://revistababar.com
5

Lʼobra i el seu entorn
En Roger i el xoriguer
LʼARGUMENT
El protagonista dʼaquesta història és en Roger, un nen de vuit anys que de gran vol
ser veterinari com el seu oncle Pau que dirigeix un centre de recuperació dʼocells.
Cada any, a lʼestiu, passa uns dies a casa seva. Però en Roger no sʼimagina pas que,
aquell estiu, viurà tan de prop la feina de lʼoncle, doncs un pagès els portarà un xoriguer
ferit i seguirà lʼevolució de lʼocell fins al dia en què seʼl pugui alliberar. Aquest fet
farà que els seus sentiments afloreixin i, en conseqüència, en Roger es convertirà en
un petit poeta, capaç de guanyar els Jocs Florals de la seva escola.
GÈNERE, ESTIL I CONTEXT LITERARI
En Roger i el xoriguer és un llibre que pertany al gènere realista i alhora també és un
relat de sentiments i dʼautoestima.
Pel que fa a lʼestil, cal esmentar que el llenguatge utilitzat és molt planer; es caracteritza
pel to propi de lʼoralitat i pels diferents registres del llenguatge escrit: els
diàlegs, les cartes, els correus electrònics, etc. Les descripcions i la narració en tercera
persona fan que sigui un relat dinàmic i molt viu.
El conte sʼubica en tres espais concrets (la casa dʼen Roger, lʼescola i lʼindret on
passa les vacances). La seva estructura segueix lʼesquema clàssic: inici-nus-desenllaç.
Un altre aspecte dʼaquest relat és el llenguatge. Lʼautor fa servir un vocabulari ric,
amb comparacions i descripcions ben resoltes i comprensibles, considerant el públic
al qual sʼadreça. Aquests elements són de gran utilitat en lʼaprenentatge de la lectura,
lʼescriptura i lʼexpressió oral.
EL TEMA I ELS SUBTEMES
El tema principal és el respecte per la naturalesa, concretament lʼestimació envers
els animals i el fet de tenir-ne cura. També el desenvolupament personal i les relacions
familiars. Com a subtemes, hi trobem el coneixement del xoriguer i dʼaltres ocells, i la
creació poètica.
6

Lʼobra i el seu entorn
En
La
Roger
Sara
i el
Pegues
xoriguer
i el capità caguetes
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE LʼAUTOR I LA SEVA OBRA
BIBLIOGRAFIA I DISCOGRAFIA
RAYÓ, MIQUEL: Aucells i llibres per a infants i joves. Dins Faristol, núm. 61, juliol de
2008. P. 22-23.
SAÑÉ, JAUME: Conèixer els ocells. Valls, Cossetània Edicions, col·lecció: «Conèixer»,
núm. 1, 2009. Parla de molts ocells del nostre país de forma clara i entenedora.
WATTS, BARRIE: El niu d’ocells. Barcelona, Editorial Edebé, col·lecció: «Cicles vitals»
(3a edició), 1992.
JULIVERT, M. ÀNGELS (text): Els ocells. Barcelona, Editorial Parramon, col·lecció:
«Guies de camp», 2005.
BAILEY, JILL: Ocells. Barcelona, Editorial Cruïlla, col·lecció: «Observant la natura»,
1992.
EQUIP GALLIMARD JEUNESSE. L’ocell. Barcelona, Editorial Cruïlla, col·lecció: «Món
meravellós», núm. 12, 1992.
ESTRADA, J.; JUTGLAR, F I LLOBET, T.: Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears.
Barcelona, Editorial Lynx. Nʼestà prevista la publicació a finals de 2009.
DE JUANA, E. i VARELA, J. M.: Aves de España. Barcelona, Editorial Lynx (2a edició).
PUJOL, M. A. i ROIG, T.: Recull de poemes per a petits i grans. Barcelona, Rosa Sensat
i Editorial Kairós, 1978.
DESCLOT, MIQUEL: Poesies amb suc. Barcelona, La Galera, 2007.
GARCÍA TEJEIRO, ANTONIO: Versos con alas. Barcelona, Lynx Edicions, 2006.
FONOLL, CELDONI: 60 ocells. Bellaterra, Lynx Edicions, 2002.
FONOLL, CELDONI: Veus d’ocells. Bellaterra, Lynx Edicions, 2000.
BONAL, DOLORS i altres: L’esquitx 2. Barcelona, Ed. Mf, 1969.
BONAL, DOLORS i altres: L’esquitx 1. Barcelona, Ed. Mf, 1967.
SOLER, JOSEP: Cançons per al poble 2 D’infants. Barcelona, Editorial Claret, 1969
(6a edició, 2000).
SOLER, JOSEP: Camins de la cançó. Barcelona, 1966. Editorial Seràfica, Cançoner
popular bilingüe.
CAMERATA DE CANÇÓ TRADICIONAL: La cançó més bonica del món. Barcelona,
Audiovisuals de Sarrià,1986.
Proposem un conte que parla de l’esparver, ocell també de la família dels falcònids.
És un llibre que lʼadult pot llegir a lʼaula en acabar totes les activitats dʼEn Roger i el
xoriguer. Hi ha escoles on, en començar la jornada, el mestre llegeix un llibre en veu
alta durant deu minuts.
El següent pot ser un bon llibre per a aquesta activitat:
TORTAJADA, A. i RODRÍGUEZ, P.: Lʼesparver. Barcelona, Editorial Barcanova,
col·lecció «Sopa de Llibres», 132, 2006. Adreçat a Cicle Superior.
7

Lʼobra i el seu entorn
En Roger i el xoriguer
ENLLAÇOS
Per saber més coses de lʼautor i la seva obra es pot anar a: www.barcanova.es
En aquesta pàgina, podràs veure lʼautor parlant del llibre i un article que trobaràs, en
aquest document, a lʼapartat de lʼapèndix.
http://www.rtvvilafranca.cat/noticies-rtvvilafranca/cultura/19900-pere-marti-acaba-depublicar-el-seu-darrer-llibre-infantil.html
Si vols saber més coses dels xoriguers o de la família dels falcònids, pots fer una passejada
pels webs següents:
En lʼadreça http://www.edu3.cat podràs veure vídeos dʼocells i els llocs on es poden
trobar. A http://www.edu365.cat pots buscar rapinyaires, ocells, on viuen...
Es pot trobar tot un dossier sobre les aus rapinyaires en aquest web: http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/presencia/rapinyaires.pdf.
Es tracta de la revista Presència,
núm. 1.804, del 22 al 28 de setembre de 2006. Hi ha articles molt interessants. La
revista va regalar un pòster dedicat a les aus rapinyaires del nostre país. Aquest pòster
també es pot aconseguir sol·licitant la carpeta Biodiversitat dels Països Catalans
que ha editat lʼentitat bancària Caixa de Catalunya a través de la seva Fundació de lʼObra
Social.
Com que el xoriguer és de la família dels falcònids, proposem donar un cop dʼull a
aquest web: www.falconsbarcelona.net. Al web http://www.tv3.cat, posant la paraula
“xoriguer” al camp cerca, sʼobrirà un llistat on es pot trobar molta informació sobre el
programa Veterinaris i altres gravacions molt dignes.
També hi ha molta informació sobre el xoriguer i altres ocells a:
http://www.ornitologia.org/
A http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/fauna_autoctona/especies_protegides/
xoriguer_petit.jsp hi ha una fitxa específica molt detallada del xoriguer petit.
A http://www.lamalla.cat/medi_ambient/fauna/article?id=35025 hi ha un article sobre la
reintroducció del xoriguer.
A http://hemeroteca.lafura.cat sʼhi pot consultar la fitxa específica del xoriguer gros.
MÉS ENLLAÇOS
http://paper.avui.cat/article//barcelona/48581/perilla/la/colonia/xoriguers/penyasegat/
montjuic.html Si tʼés difícil obrir la pàgina web, pots llegir lʼarticle a lʼapartat de lʼapèndix,
en aquest document.
A http://clic.edu365.cat trobareu jocs. A lʼapartat activitats cal demanar: “Els ocells
del pati”. Dins dʼaquest apartat hi ha un munt de jocs amb els ocells com a protagonistes.Hi
ha més jocs a: http://www.xtec.es/~jcerdeir/ornitoweb/jocs.htm. LʼInstitut Català
dʼOrnitologia té aquest web on hi ha una descripció del xoriguer i unes fotografies
8

Lʼobra i el seu entorn
En Roger i el xoriguer
molt boniques: http://www.ornitologia.org/
També es pot consultar el web del Servidor dʼInformació Ornitològica de Catalunya
http://www.sioc.cat.
Hi ha un apartat dʼocells que està molt bé a http://monverd.org.
A http://www.gobmallorca.com es pot anar a lʼapartat dʼornitologia i veure-hi bones fotografies.
Per cercar informació en aquest web (http://ichn.iec.cat), sʼha dʼanar a “delegacions”,
després a la pàgina web del Bages i buscar la secció del medi natural.
Per poder planificar les sortides als centres dʼacollida dʼaus proposem visitar els webs:
http://www.get.to/cimdaligues
http://www.tinet.org/~algon/recuperacio.htm
http://www.centrelacoma.com
Per a lʼactivitat de fer ocelletes es pot anar a les pàgines webs següents:
Els alumnes poden seguir pas a pas com es fa una ocelleta en aquest web
http://www.pajarita.org/usuarios/448/ Hi queda molt clar. Cal entrar en aquest web:
http://www.dibujosparapintar.com i introduir-hi “papiroflèxia”. En obrir aquest apartat es
pot trobar pas a pas com fer diferents animals, també lʼocelleta de paper. És una pàgina
dʼaccés lliure.
També: http://papiroflexia.chiquipedia.com i http://www.secomohacer.com
A http://www.papiroflexia.net/ cal inscriure-sʼhi per poder-hi accedir.
Per poder accedir a materials de música cal anar a:
http://www.xtec.es/recursos/musica/audicio
http://musicainstrumentscants.blogspot.com/2008/04/els-ocells-han-arribat.html
9

Comprensió lectora Abans de la lectura En Roger i el xoriguer
PROPOSTES DE COMPRENSIÓ LECTORA
ABANS DE LA LECTURA
Aquest llibre es pot presentar als alumnes com un relat que els proporcionarà plaer
a lʼhora de llegir-lo però que també pot servir com a lectura prèvia, abans de lʼinici dʼun
dels projectes interdisciplinars que es poden trobar en el currículum de Cicle Mitjà. Es
pot parlar del llibre com si fos un regal. Veure com està editat, observar-ne la portada,
tot esbrinant quina informació ens dóna el canvi de format de les lletres, mirar
les pàgines que té, a quina col·lecció pertany... També es pot observar la contraportada
i el llom. Així mateix, en obrir-lo, sʼhi pot veure què hi ha a dins, com estan organitzats
la il·lustració i el text, si hi ha dedicatòria, agraïments, si la informació està
organitzada en capítols... Cal fer recordar als alumnes si el llibre llegit anteriorment era
similar o tenia aspectes diferents. Si ens proposem llegir el llibre a lʼaula per descobrir
la història que hi passa, seria molt convenient que preguntéssim de què creuen
ells que parla. Tot mirant la portada, es pot establir la hipòtesi que potser es tracta dʼun
llibre dʼun nen que té un ocell per jugar, de mascota o... Podem anotar les diferents
propostes de lʼalumnat per parlar-ne en acabar la lectura.
Lʼautor i la il·lustradora. Saber qui són, què han publicat... També es proposa
poder-los conèixer o connectar amb ells a través del correu electrònic. Es pot establir
un diàleg amb els alumnes sobre el món dels ocells, com per exemple: quins coneixen?,
quins han estat al seu abast?, què en saben? Al mateix temps, es pot fer una
llista amb els noms que lʼalumnat vagi dient i deixar aquest llistat obert a fi dʼinclourehi
els ocells que apareixen al llibre o altres que els alumnes puguin aportar al llarg de
la lectura. Hi ha ocells que els alumnes no poden conèixer de prop. Proposem visitar
un centre dʼacollida, un centre de coneixement i ensinistrament o el zoo. Lʼactivitat tant
es pot fer prèviament a la lectura del llibre com a la cloenda.
1 Empleneu la taula següent amb les dades corresponents a la fitxa tècnica i a la
portada del llibre.
FITXA DE BIBLIOTECA
TÍTOL
AUTOR
IL·LUSTRADORA
EDITORIAL
LLOC DʼEDICIÓ
ANY DʼEDICIÓ
COL·LECCIÓ
NÚMERO
GÈNERE*
* Es pot deixar lʼapartat del gènere per a després de la lectura.
10

Comprensió lectora Durant la lectura En Roger i el xoriguer
DURANT LA LECTURA
1 En el llibre, el nom ROGER està assignat a tres personatges. Fes una descripció
de com et sembla que és cada un dʼells.
En Roger
En Roger
En Roger
11

Comprensió lectora Durant la lectura En Roger i el xoriguer
2 Ordena les lletres dʼaquestes paraules i et sortirà el nom de tres ocells rapinyaires
i el dʼun ocell nocturn.
R A P R E E S V
O L M S S U
C O L F A
O R V T O L
3
Escriu en el requadre qui diu cada expressió:
EXPRESSIÓ
LA DIU
Nʼesteu segur, que tornarà a volar?
Que el puc acariciar?
I mʼhi podries posar alguna foto seva, eh!
No tʼho he dit, que des de fa un quant temps faig
ala delta?
Apa, anem a esmorzar que de seguida seʼns faran les
dotze.
Que és aquí on véns a fer ala delta, tiet?
Déu meu, tirar-se des dʼaquí dalt!
Tothom a punt?
Sembla una agulla dʼestendre roba dibuixada en la cartolina
del cel.
Ja està, ja podem marxar.
12

Comprensió lectora Després de la lectura En Roger i el xoriguer
DESPRÉS DE LA LECTURA
Podem preguntar als alumnes què els sembla aquest text escrit en prosa que pertany
al gènere narratiu, si és una historia de misteri, fantàstica, dʼhumor, de por o si és realista.
Després dʼaquestes qüestions, acabarem dʼomplir la fitxa de biblioteca.
1 Fes un breu resum de lʼargument.
2 Has llegit el llibre. Si fas memòria, la història té una durada en el temps i es
desenvolupa en diferents llocs. Et proposem que responguis les preguntes següents:
a) Quan comença el relat, on és en Roger?
b) En quin mes en Roger visita al seu oncle?
c) On es troba en Roger quan veu per primera vegada el xoriguer?
d) Quants dies hauran de passar per poder treure-li les benes, a lʼocell ferit?
e) Quan explica en Roger als seus amics que lʼoncle té un xoriguer ferit?
f) En quin moment de lʼany visita en Roger als avis?
g) Quan ensenya les fotografies del xoriguer a la classe?
h) En quin mes de lʼany sʼassabenta en Roger que lʼocell ja està guarit?
i) On va en Roger a passar les vacances de Pasqua?
j) El turó des dʼon van deixar lliure el xoriguer estava a prop de...
k) On era en Roger quan va fer el poema del xoriguer?
l) Quin dia va guanyar els Jocs Florals, en Roger?
13

Comprensió lectora Després de la lectura En Roger i el xoriguer
3 Explica què volen dir les paraules:
Abeuradora (p. 21):
Absort (p. 39):
Colltort (p. 24):
Embadalit (p. 36):
Escletxes (p. 33):
Espetegar (p. 17):
Esquifit (p. 31):
Malànimes (p. 15):
Maldestre (p. 38):
Péixer (p. 21):
Prismàtics (p. 39):
Recança (p. 40):
Vànoves de patchwork (p. 36):
Si no ho saps, fes servir el diccionari.
14

Comprensió lectora Després de la lectura En Roger i el xoriguer
4 Dibuixa una vànova de patchwork.
5 En el relat hi ha frases que expressen més idees de les que sembla en un principi.
Podries explicar a què es refereix lʼautor quan escriu:
En Roger no es va pas fer pregar (p. 14).
Li va fer perdre el món de vista (p. 17).
Un somriure franc (p. 19).
Xoca-la, vailet (p. 19).
Valen més que mil paraules (p. 19).
15

Comprensió lectora Després de la lectura En Roger i el xoriguer
Neta com una patena (p. 20).
Tres pams grossos (p. 21).
Lʼocell no es va immutar (p. 22).
Tot esbullant-li una mica els cabells amb la mà (p. 25).
Dormia com un soc (p. 28).
Hauríeu dit que tots contenien lʼalè (p. 39).
6 Dibuixa la frase «Xoca-la, vailet».
16

Comprensió lectora Després de la lectura En Roger i el xoriguer
7
Aquests fragments sʼhan trencat i sʼhan barrejat. Segur que ets capaç de tornarlos
a refer perquè siguin entenedors. Reescriu-los a sota correctament. Pots trobar
ajuda a les pàgines 16, 22-23, 31-32 i 40.
a) i obrir, a poc a poc, el sac / Va agafar uns guants, es va ajupir i va deslligar / als peus. /
que el pagès tenia
b) En Roger va tornar a quedar / tan apagats, tot i que encara / mirada, / per aquells ulls,
que ja no li van semblar / els va trobar tristos. / captivat per aquella
c) va obrir una boca de pam / En Roger / i va / que quedava mut. / fer uns ulls com unes
taronges / i va semblar
d) En Roger / van pujar un parell de dies més al turó / i el tiet encara / per mirar / seu xoriguer,
però / de veure el / no el van poder trobar.
8
Observa atentament la il·lustració de la pàg. 30 i descriu què sʼhi veu i què ens explica
la il·lustradora.
17

Comprensió lectora Després de la lectura En Roger i el xoriguer
En la narració del conte podem veure diferents estats dʼànim dʼen Roger, com quan
està content perquè va casa del seu oncle, o quan es posa trist, quan es mostra incrèdul
perquè el seu oncle vola amb ala delta...
Podem demanar als alumnes que expressin les coses que han viscut i que els han
generat diferents estats dʼànim. Es pot fer oralment o amb un treball, com per exemple:
Pensa una mica i explica quan, en llegir alguns fragments del llibre, has sentit:
Alegria
Satisfacció
Empipament
Mal humor
Resignació
Incredulitat
Sorpresa
9 Recorda les descripcions següents i intenta fer-ne un dibuix de cada una:
«La primavera havia estat plujosa i el verd ho dominava tot. Només el trencaven unes
quantes clapes de marrons, les terres de guaret, que els pagesos deixaven perquè el
sòl fos més productiu.» p. 35-36
18

Comprensió lectora Després de la lectura En Roger i el xoriguer
«El va mirar fixament i lʼau li va tornar la mirada, que va trobar penetrant, dura, amb
un deix de tristesa encara.» p. 30
«No lʼhauria reconegut, malgrat les fotografies que nʼhavia vist: resplendia arrapat amb
les urpes poderoses en un tronc sec que tenia al centre de la gàbia, que li va semblar
grandiosa.» p. 29
«El bec i el cap els va trobar més petits, segurament a causa de la distància, però el
plomatge li va semblar més rogenc» [...] «També li van cridar lʼatenció les tonalitats blavoses
del cap i de la cua.» p. 29
19

Avaluació de la comprensió lectora
En Roger i el xoriguer
AVALUACIÓ DE LA COMPRENSIÓ LECTORA
1 Digues si les afirmacions següents són veritables (V) o falses ( F):
En Roger espera amb delit anar a casa del seu oncle Pere.
La feina de lʼoncle era molt avorrida.
Lʼoncle li ha tocat lʼala ferida a lʼocell i li ha fet una mica de mal.
I per les vacances de Nadal va anar a casa de lʼoncle Pau.
Va demanar a lʼavi Joaquim i a lʼàvia Anna si podien anar a veure
el voltor.
El bec i el cap de lʼocell, en Roger, els va trobar més petits.
També li van cridar lʼatenció les tonalitats verdoses del cap i de la
cua.
I van carregar la caixa en un tot terreny camioneta.
La trapa es va alçar i lʼocell va sortir com empaitat...
20

Avaluació de la comprensió lectora
En Roger i el xoriguer
2 Respon les preguntes següents:
a) On va de vacances en Roger?
b) Quina feina fa lʼoncle Pau?
c) Quin mot carinyós li diu el tiet, a en Roger?
d) Qui va trobar el xoriguer? A quin lloc?
e) Per què hauria estat el sopar dʼalguna guineu?
f) El xoriguer, per què té lʼala trencada?
g) Quant de temps passarà abans no pugui tornar a volar el xoriguer?
h) On porten lʼocell per deixar-lo en llibertat?
i) Quan lʼautor diu que seʼl miraven una dotzena dʼulls, a qui es refereix?
j) Per què ha guanyat el primer premi dels Jocs Florals de lʼescola, en Roger?
21

Propostes per a la diversitat
En Roger i el xoriguer
PROPOSTES PER A LA DIVERSITAT
Us proposem cercar informació sobre els centres de recuperació dʼaus a escala general
a fi de saber la tasca que hi fan, qui la fa, si sempre està obert...
-Activitats de reforç
Us proposem que els alumnes expliquin tres tasques que es fan en un centre de recuperació
dʼaus.
Podeu elaborar una llista amb cinc noms dʼocells amb alguna característica que els
distingeixi.
-Activitats d’ampliació
Us proposem que lʼalumnat expliqui què es fa en un centre de recuperació dʼaus.
Es pot fer un llistat de dotze ocells especificant-ne les característiques i lʼhàbitat.
ANOTACIONS
22

Lʼopinió del lector o la lectora
En Roger i el xoriguer
L’OPINIÓ DEL LECTOR O LA LECTORA
Demaneu als alumnes lʼopinió personal sobre el conte amb una pregunta positiva i
una de negativa, com per exemple: Què tʼha agradat més del conte? Quina cosa no
te nʼha agradat?
Del conte mʼha agradat…
No mʼha agradat…
LʼOPINIÓ DEL LECTOR O LA LECTORA
Després, entre dos companys, es poden intercanviar lʼescrit i llegir-lo per a tot el grup.
Lʼadult anotarà a la pissarra la síntesi de les respostes a mesura que es vagin llegint
i es podrà veure si les opinions coincideixen.
Com a complement dʼactivitat, es passaran les respostes a lʼapartat Opinions dels
lectors del racó de la biblioteca. Si a lʼaula no hi ha organitzat aquest apartat al racó
de la biblioteca, us proposem crear-lo. Simplement es tracta dʼun arxivador titulat “Opinions
dels lectors”, on els alumnes (per grups, parelles…) o lʼencarregat de la biblioteca
anoten les opinions. Lʼorganització de lʼarxiu pot ser diversa: un full de paper
de diferent color segons sigui la resposta positiva o negativa, un full organitzat de la
manera següent…, etc.
LA NOSTRA OPINIÓ
La lectura ENS NʼHA AGRADAT NO ENS NʼHA AGRADAT
En Roger i el xoriguer
Escrit per en
Pere Martí i Bertran
Les il·lustracions ENS NʼHA AGRADAT NO ENS NʼHA AGRADAT
En Roger i el xoriguer
Il·lustrat per la
Noemí Villamuza
23

Propostes lúdiques
En Roger i el xoriguer
1
Completa cada paraula amb les lletres del quadrat. Obtindràs el nom dels animals
que lʼautor anomena en el poema que apareix a la biografia final.
C A S A U U R L R S I I I Ó O R R O L Í I Ç O E A R
T O G P U
T A P A
C B R E Ó
M C P C R P A
2 Vols fer un dibuix? Fes-ho en aquest espai.
24

Propostes lúdiques
En Roger i el xoriguer
3 Busca deu diferències en el dibuix de la dreta.
25

Propostes lúdiques
En Roger i el xoriguer
4
Troba en aquesta sopa de lletres els dotze noms dʼanimals que hi ha al llibre. Tingues
en compte també els poemes i el que diu lʼautor a la biografia final.
Q K L G A S C V M I
S X B M J G T E R T
C O L I B R I O U S
D R J C L I R G C E
E I F O S P O L A R
R G T U C A F H R P
I U Q T A U R O P U
Ç E V O L T O R A E
O R E R T Y U D G H
F M U S S O L X B N
26

Propostes lúdiques
En Roger i el xoriguer
5 Resol aquests mots encreuats.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
Horitzontals
1. El nom de lʼamic dʼen Roger.
3. Què és el que brilla com un .........
4. Quins jocs guanya en Roger a lʼescola?
5. Com es diu lʼajudant del veterinari?
7. De què treballa lʼoncle?
9. Qui ha trobat lʼocell ferit?
11. Amb què ha guanyat els Jocs Florals?
Verticals
1. A quin grup del regne animal pertany el xoriguer?
Un poema està format per diversos ...
3. El xoriguer és un ................. rapinyaire.
5. Lʼocell del conte és un...
7. Repeteix el primer de lʼ1 vertical.
8. Amb el premi, en Roger sʼha convertit en un ...
9. El mateix nom que tenen tres personatges
del conte.
10. El nom de lʼoncle.
11. Quin parentiu té en Roger amb en Pau?
12. Lʼautor del llibre, en acabar de presentar-se,
ens regala una .......... que es diu “Animal racional”.
27

Propostes lúdiques
En Roger i el xoriguer
6 Vols fer un dibuix? Fes-ho en aquest espai.
28

Interdisciplinarietat
En Roger i el xoriguer
INTERDISCIPLINARIETAT
ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI
1 En Roger vol ser veterinari com el seu oncle. Explica què tʼagradaria ser quan siguis
gran i per què.
2 En Pau vola amb ala delta. Què és?
3 Digues amb què podríem desplaçar-nos per sentir-nos com en Pau quan vola.
4
Fem una mica de memòria: en Roger viu lluny de casa del seu tiet. Pots aclarir els
interrogants següents?
On vius, tu? (Ciutat, poble…)
Quants habitants té?
Hi ha algun riu o rierol proper? Com es diu?
Quins ocells viuen a prop de casa teva?
29

Interdisciplinarietat
En Roger i el xoriguer
El xoriguer és un ocell rapinyaire que no podem trobar a tots els indrets. Es pot cercar
informació i assenyalar primer, en un mapa de Catalunya, els llocs on es poden
trobar. Després, ho podeu fer amb un mapa de la resta de la Península, dʼEuropa i,
per acabar, en un mapa del món.
Del xoriguer no en sabem gaires coses. Us proposem fer una passejada pels diferents
webs i llibres per poder-lo conèixer millor i iniciar un projecte o fer un monogràfic
del xoriguer.
El treball amb els alumnes parteix de les preguntes màgiques: què en sabem? (feune
un llistat entre tots) i què en volem saber? (per exemple: com sʼalimenten?, com
es reprodueixen?, com són?, quins són els seus amics i els seus enemics?, on en
podem trobar?...).
Observació directa o indirecta del xoriguer. Color, mida, potes...
5 Escriu les parts que veiem del xoriguer: potes, bec, ull, cua, ala, ungles, nas, cap,
cos, plomes...
30

Interdisciplinarietat
En Roger i el xoriguer
6 En el llibre, la família és molt important per al Roger; els vincles que hi ha entre
els seus membres apareixen a lʼinici del relat (en Pau és el germà petit de la mare
dʼen Roger). Explica quines persones formen la teva família, tant les que tens
a casa com les que viuen fora.
Als alumnes sovint els costa entendre les relacions que existeixen entre els diferents
membres dʼuna família. Per completar lʼactivitat us proposem fer un arbre genealògic,
com per exemple:
ELS AVIS (els pares de la mare)
JOSEP
Fills
MARTINA
PERE
MARTA JOAN MARIA
LLUÍS
LLUÍS
TINA
PAU
Es pot pintar de diferent color la relació que hi ha entre ells: els avis de color verd; els
pares de color groc; els germans de la mare, taronja; els oncles i tietes, blau i els cosins,
vermell.
31

Interdisciplinarietat
En Roger i el xoriguer
ÀREA D’EDUCACIÓ ARTÍSTICA (visual, plàstica i música)
Fem una exposició
Poden dibuixar aquella part del conte que més els ha agradat. Es pot fer en diferents
tipus de suport i tècniques. Després, es pot organitzar una exposició a lʼaula o al passadís
amb tots els treballs plàstics.
Papiroflèxia
Fer ocelletes de paper i pintar-les. Cada
alumne en pot fer tres de diferent mida, i es
poden personalitzar. Aquestes ocelletes es
poden posar damunt dʼuna prestatgeria o
seʼn pot fer un mòbil.
Cantem
Us proposem que des de lʼaula de Música els alumnes aprenguin algunes cançons relacionades
amb els ocells, com per exemple:
«Són deu ocells petits.» Cançons per al poble 2 D’infants. (p. 44)
«Els ocells han arribat.» L’Esquix 2. (p. 20)
«El rossinyol.» Camins de la cançó. (p. 38) o L’ Esquix 1. (p. 23)
Escoltem
Feu lʼaudició de La cançó més bonica del món. És un recull de cançons tradicionals
amb text de Miquel Desclot. Es tracta dʼuna gravació que serveix per conèixer algunes
cançons populars a través dʼuna faula amb lʼargument de la recerca de la cançó
més bonica del món.
ÀREA DE LLENGUA I LITERATURA
Us proposem que els alumnes siguin creatius i facin, entre tots, un llibre de poemes o
de rodolins en què els protagonistes siguin ocells. A més, es pot ampliar amb poesies
32

Interdisciplinarietat
En Roger i el xoriguer
dʼautors com, per exemple, Josep Carner, Miquel Desclot, Joana Raspall… etc., que
tractin dʼocells o dʼaltres animals A lʼalumnat en podem donar exemples dels llibres
Recull de poemes per a petits i grans i Poesies amb suc, citats a la bibliografia.
ANOTACIONS
33

Literatura comparada
En Roger i el xoriguer
LITERATURA COMPARADA
El llenguatge verbal és el principal vehicle del conte; les expressions verbals i els diferents
recursos literaris són bàsics per a lʼenriquiment del vocabulari i lʼexpressió oral
dels alumnes. Les activitats que proposem són:
1 Aprèn la poesia que lʼautor del llibre ha fet (la trobarem a la pàgina 54).
2
En transcriure en aquest full la poesia «Animal racional» dʼen Pere Martí, sʼhan
barrejat els versos. Proposem que ara que ja la saps, els endrecis correctament
perquè sigui entenedora. Escriu-los al costat correctament.
Animal racional
Ni el mico, ni lʼós polar,
ni el colibrí, ni el tucà,
no saben pas de llegir.
El perquè te lʼhem de dir?
ni la carpa, ni el tauró,
ni la serp, ni lʼeriçó
sempre un bon llibre a la mà
tʼajudarà a caminar,
Si com ells no vols pas ser,
ja deus saber què has de fer:
i la cara de babau
quedarà per al gripau.
3 En Roger ha guanyat els Jocs Florals de la seva escola amb aquest poema:
El xoriguer
Tʼhas allunyat tant i tant,
xoriguer de roges ales,
que has esdevingut
una pinça oberta
en la cartolina
de color blau cel.
34

Literatura comparada
En Roger i el xoriguer
Escriu què ens vol dir en Roger amb aquest poema. Si no ho recordes prou bé, llegeix
el correu que escriu en Roger al seu oncle Pau (p. 42-44):
Us proposem escoltar alguns dels poemes dʼocells musicats per Celdoni Fonoll, i especialment
el dedicat al xoriguer. En podeu trobar als dos llibres, que inclouen CD, citats
a la bibliografia.
Us proposem llegir alguns poemes dʼocells de lʼescriptor gallec Antonio García Tejeiro,
concretament els publicats al llibre Versos con alas, publicat per Lynx Edicions,
lʼany 2006.
ANOTACIONS
35

Solucionari
En Roger i el xoriguer
SOLUCIONARI
DURANT LA LECTURA
1. Ordena les lletres: esparver, falcó i voltor són els rapinyaires i el mussol és el nocturn.
2. Escriu en el requadre qui la diu:
EXPRESSIÓ
Nʼesteu segur, que tornarà a volar?
Que el puc acariciar?
I mʼhi podries posar alguna foto seva, eh!
No tʼho he dit, que des de fa un quant temps faig
ala delta?
Apa, anem a esmorzar que de seguida seʼns faran les
dotze.
Que és aquí on véns a fer ala delta, tiet?
Déu meu, tirar-se des dʼaquí dalt!
Tothom a punt?
Sembla una agulla dʼestendre roba dibuixada en la cartolina
del cel.
Ja està, ja podem marxar.
LA DIU
Pagès
Roger
Roger
Pau
Pau
Roger
La mare
Pau
Roger
Pau
DESPRÉS DE LA LECTURA
2. Les respostes correctes són:
a) En Roger és a casa seva.
b) El mes dʼagost.
c) És a casa de lʼoncle, que viu lluny.
d) Hauran de passar entre 15 i 20 dies.
e) En començar el nou curs escolar.
f) Per les vacances de Nadal.
g) El primer dia del 2n trimestre.
h) Sap que ja està curat el mes de març.
36

Solucionari
En Roger i el xoriguer
i) Va a casa de lʼoncle Pau.
j) El turó era a prop dʼon el pagès havia trobat el xoriguer ferit.
k) Era a lʼescola.
l) El dia de Sant Jordi.
7. Els fragments que sʼhan trencat i sʼhan barrejat.
a) Va agafar uns guants, es va ajupir i va deslligar i obrir, a poc a poc, el sac que el
pagès tenia als peus.
b) En Roger va tornar a quedar captivat per aquella mirada, per aquells ulls, que ja no
li van semblar tan apagats, tot i que encara els va trobar tristos.
c) En Roger va obrir una boca de pam, va fer uns ulls com unes taronges i va semblar
que quedava mut.
d) En Roger i el tiet encara van pujar un parell de dies més al turó per mirar de veure
el seu xoriguer, però no el van poder trobar.
AVALUACIÓ DE LA COMPRENSIÓ LECTORA
1. Digues si les afirmacions següents són veritables (V) o falses ( F):
En Roger espera amb delit anar a casa del seu oncle Pere.
La feina de lʼoncle era molt avorrida.
Lʼoncle li ha tocat lʼala ferida a lʼocell i li ha fet una mica de mal.
I per les vacances de Nadal va anar a casa de lʼoncle Pau.
Va demanar a lʼavi Joaquim i a lʼàvia Anna si podien anar a veure el voltor.
El bec i el cap de lʼocell, en Roger, els va trobar més petits.
També li van cridar lʼatenció les tonalitats verdoses del cap i de la cua.
I van carregar la caixa en un tot terreny camioneta.
La trapa es va alçar i lʼocell va sortir com empaitat...
F
F
V
F
F
V
F
F
V
PROPOSTES LÚDIQUES
1. Els noms dels quadrats són: tauró, gripau, tucà, ós polar, colibrí, eriçó, mico, serp
i carpa.
37

Solucionari
En Roger i el xoriguer
3. Diferències. Les deu diferències són:
1. El dit de la mà dreta.
2. La cella.
3. Els plecs de lʼorella.
4. La cua del xoriguer.
5. La ratlla que fa les dues cames.
6. El dit petit de la mà esquerra.
7. Lʼull del xoriguer.
8. Les ratlles de la gorra.
9. La boca dʼen Roger és més petita.
10. El bec del xoriguer.
4. Sopa de lletres
Q K L G A S C V M I
S X B M J G T E R T
C O L I B R I O U S
D R J C L I R G C E
E I F O S P O L A R
R G T U C A F H R P
I U Q T A U R O P U
Ç E V O L T O R A E
O R E R T Y U D G H
F M U S S O L X B N
38

Solucionari
En Roger i el xoriguer
5. Mots encreuats
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
1 O A L B E R T P
2 C O
3 A N E L L P P E
4 U L F L O R A L S
5 A L E X E U I
6 O T A
7 V E T E R I N A R I
8 E I O N
9 R P A G E S G E
10 S U E B
11 O P O E M A R O
12 S R U T
39

Apèndix
En Roger i el xoriguer
APÈNDIX
1. Article de Josep M. Soler per al programa Llegir per sentir, de Ràdio Vilafranca:
Pere Martí acaba de publicar el seu darrer llibre infantil
Dijous, 16 dʼabril de 2009
El llibre que publica porta per títol En Roger i el xoriguer. El professor de literatura catalana
de lʼInstitut Eugeni dʼOrs i col·laborador de Ràdio Vilafranca, Pere Martí, torna
al seu estil habitual en aquest llibre, vinculant un nen i un animal per oferir una història
costumista i realista que promou els valors de la natura. En Roger és un nen de vuit
anys que té clar que de gran vol ser veterinari com el seu oncle, que dirigeix un centre
de recuperació dʼocells. Cada any, a lʼestiu, passa uns quants dies a casa de lʼoncle.
Aquell estiu no sʼimaginava pas que podria viure tan en directe la feina de lʼoncle.
Un pagès els va portar un xoriguer ferit. I encara es podia pensar menys que seguiria
lʼevolució de lʼocell fins al dia dʼalliberar-lo. Pere Martí ha consultat diversos experts
per assessorar-se tècnicament sobre les aus, entre altres el biòleg vilafranquí
Humbert Salvadó. Aquesta és la història central, però com el mateix autor ens explica,
les seves obres també busquen transmetre altres valors i en aquest cas hi ha el del
sentiment poètic que tot plegat desperta en el protagonista.
Des que lʼany 1998, en què va publicar la història dʼen Griset, en Pere Martí ha anat
afegint a la seva obra un seguit de títols en lʼàmbit de la literatura infantil i juvenil. I com
ens ha avançat, té projectes per al futur. El més immediat es publicarà ben aviat.
Ara, però, podem parlar de la darrera novetat ja editada, que és el llibre que ha publicat
lʼEditorial Barcanova en la seva col·lecció «Sopa de Llibres», En Roger i el xoriguer,
amb il·lustracions de Noemí Villamuza, que ja es pot trobar a les llibreries
vilafranquines.
2. Article de Maria Ortega publicat al diari Avui:
Dilluns, 4 de maig de 2009
MEDI AMBIENT
Perilla la colònia de xoriguers del penya-segat de Montjuïc
En tres anys, la presència dʼaquests ocells sʼha reduït a la meitat, a causa sobretot de
lʼacumulació dʼobres. Lʼaixecament del terra dificulta la caça a aquestes aus, que han
dʼanar molt lluny per menjar. La colònia de xoriguers que viu a la zona del Morrot de
Montjuïc, al penya-segat que hi ha entre el cementiri i el far, és la segona més gran
dʼEuropa. Lʼúltim recompte, fet el 2006, va determinar que dotze parelles dʼaquesta espècie
dʼocells rapinyaires tenen el niu a la zona, tot i que lʼestudi del 2002 xifrava
aquesta colònia en vint parelles. El punt dʼinflexió es va detectar el 2003, quan els experts
van veure desaparèixer la primera parella dʼaquesta colònia i van registrar un
descens del nombre de pollets.
40

Apèndix
En Roger i el xoriguer
La principal causa dʼaquesta reducció és la disminució i el deteriorament de les àrees
idònies per a la caça, tant al delta del Llobregat com a la mateixa muntanya. Algunes
de les grans obres que estan tenint lloc als voltants del penya-segat, com lʼampliació
del port i lʼaeroport, són un dels factors que dificulten la caça a aquests ocells. «Ara
els xoriguers han de volar fins més lluny per buscar el menjar, perquè abans anaven
a la desembocadura del Llobregat, però ara els queda massa apartada», apunta lʼornitòleg
Sergi Garcia, que col·labora amb el Centre dʼEstudis de Montjuïc i lʼassociació
Galanthus, dedicada a lʼestudi del medi ambient.
Una colònia peculiar
Els xoriguers acostumen a viure en parelles isolades. És per aquest motiu que els experts
destaquen el caràcter excepcional de la colònia del Morrot, on aquests ocells
conviuen entre ells i amb altres espècies, com el falcó pelegrí o lʼaligot. Aquesta biodiversitat
permet veure escenes curioses, com les baralles entre xoriguers i aligots,
«un valor natural de primer ordre», segons Sergi Garcia.
Fa tres anys, lʼAjuntament es va plantejar la creació dʼuna reserva natural per a
fauna salvatge a la zona, però aquesta idea no va tirar endavant. Tot i això, es van fixar
lʼobjectiu de buscar la manera de preservar la biodiversitat de la muntanya. El primer
pas en aquest sentit va ser adquirir la propietat del penya-segat, que pertanyia al Consell
Comarcal. Aquesta operació es va completar el novembre del 2006.
Actualment, Montjuïc rep la qualificació de parc públic, però els departaments de
Medi Ambient i Urbanisme estan valorant lʼopció de requalificar la muntanya com a
zona verda urbana amb especial atenció a la biodiversitat. Galanthus, el Centre dʼEstudis
de Montjuïc i la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural treballen conjuntament
per aconseguir que lʼAjuntament declari el penya-segat reserva natural parcial.
Lʼobjectiu que persegueixen és dotar la zona dʼuna qualificació permanent, que no
canviï amb cada govern.
3. Article dʼAugust Garcia publicat al setmanari El 3 de Vuit:
Divendres, 15 de maig de 2009, pàg. 66.
Una mirada sensible
El nostre amic i company de secció, en Pere Martí, acaba de treure un nou llibre: En
Roger i el xoriguer. Aquest cop el protagonista és un nen de vuit anys que té un oncle
veterinari molt aficionat als ocells. En una de les estades a ca lʼoncle podrà veureʼl en
acció davant dʼun xoriguer —un petit rapinyaire— que un pagès ha trobat ferit. En
Roger, que de gran també vol ser veterinari, assisteix al moment màgic en què el seu
oncle treu el xoriguer del sac per examinar-lo i queda impressionat per la mirada trista
de lʼau. I aquí comença la connexió dʼen Roger amb lʼanimal, que durarà mentre sʼestà
amb lʼoncle, ajudant-lo a alimentar lʼocell i veient com, a poc a poc, es va recuperant.
Quan, acabades les vacances, en Roger ha de tornar a casa seva, el seu oncle li promet
que al cap dʼuns mesos, quan lʼocell estigui a punt, podrà assistir al seu alliberament.
41

Apèndix
En Roger i el xoriguer
Com ja ens té acostumats —però no per això no deixa de meravellar-nos— Martí ens
presenta una història plena de tendresa, un cant dʼamor a la natura. En Roger és un
nen sensible, capaç de meravellar-se per la feina del seu oncle i de deixar-se colpir
alhora per la mirada dʼun animal ferit o engabiat. Aquesta sensibilitat tʼatrapa des de
les primeres línies i, més enllà de lʼacció, es converteix en la veritable trama del llibre.
Hi ajuda moltíssim lʼacurat treball del llenguatge, una altra de les constants en lʼobra
dʼen Pere Martí. Perquè... com es pot educar millor a entendre i viure determinades
sensacions si no és a través de la paraula que les descriu? Un exemple: la narració
del moment en què el Roger veu els ulls del xoriguer ferit. Lʼautor no en té prou amb
lʼadjectiu tristos, sinó que cerca tots els sinònims que poden descriure-ho més bé: esporuguits,
febrosos, vidriosos, plorosos. Tot un exemple de rigor i riquesa lèxica que,
per desgràcia, no sempre és present als llibres infantils.
Lʼalè poètic del llibre culmina en un poema preciós que ajuda el Roger a guanyar
els Jocs Florals de lʼescola. Descriu el moment clau —trist i alegre alhora— de lʼalliberament
de lʼocell : «Tʼhas allunyat tant i tant, / xoriguer de roges ales, / que has esdevingut
/ una pinça oberta / en la cartolina / de color blau cel.»
Els dibuixos de la Noemí Villamuza, fets a partir dʼun plantejament realista però
destacant-ne els elements més expressius, sorprenen, de tant en tant, amb algun detall
més fantasiós, proper a la sensibilitat que es destil·la al llarg del llibre. Tot plegat,
doncs, una joia per als nostres joves lectors i lectores.
42

Pere Martí Bertran
En Roger i el xoriguer
CRÈDITS
Edició: EDUCARTIST, S.C.P.