BARCELONA

BARCELONA
Hem jugat amb el tres. Fa trenta
anys de la recuperació de la democràcia
municipal i de la constitució
–el 19 d’abril de 1979– del
primer consistori democràtic.
Hem entrevistat trenta exregidores i exregidors
de Barcelona per rememorar els
seus records i experiències durant els anys
en què van estar al capdavant de la ciutat.
I amb els tres alcaldes que van dirigir Barcelona
durant aquestes tres dècades. Les
converses han girat totes entorn d’un guió
comú, sempre flexible. Hem indagat la relació
dels protagonistes amb Barcelona, la
forma en què es van polititzar, què entenen
sobre el concepte de servei públic, com van
arribar a figurar a una llista electoral, quins
van ser els seus grans èxits com a regidores
i quins els seus, què opinen de l’evolució
de la ciutat, i cap a on hauria d’evolucionar
en el futur. Les respostes, mesurades sempre
per la saviesa que dóna l’experiència,
són tant diferents com complementàries. El
lector descobrirà que entre una regidora o
un regidor que estima la ciutat des d’un extrem,
i altre que ho fa des de l’extrem contrari,
finalment sorgeix un espai comú –presidit
sempre pels sentiments– de trobada i
entesa.
Però anem per parts. La primera pregunta
que hem formulat és: “Què és Barcelona per
a vostè?” Les respostes han estat, en general,
declaracions d’amor vers “la ciutat on
vaig néixer”. “La que em va acollir.” “La Barcelona
de la que no he volgut marxar tot i
tenir oportunitats professionals per fer-ho.”
“La ciutat amb carrers, edificis i parcs que
porten el nom dels meus avantpassats.” “La
capital del meu país.” “La ciutat de què estic
enamorat.” “El lloc on espero morir.”
FAMÍLIA
CARLES GÜELL DE SENTMENAT. “Què és Barcelona
per a mi? És una pregunta molt maca.
Jo sóc català, sóc espanyol, sóc europeu, però
sobretot em sento barceloní. El meu compromís
polític, social i humà és amb la ciutat de
Barcelona, i això ho tinc sentint-me molt arrelat
a la meva família. La vinculació vital dels
meus besavis, dels avis, dels pares... és amb la
ciutat. Sobretot el besavi, que va recolzar i fer
–sovint contra l’opinió de la resta de la família–
les obres d’en Gaudí; el palau, el parc, la colònia
Güell... Per tot això, quan el 1979 vaig tenir
la possibilitat de presentar-me per ser alcalde
Barcelona en unes eleccions democràtiques,
les primeres, després de tants anys, doncs em
va fer una il·lusió extraordinària.”
EL TEMA
CARME SAN MIGUEL. “Els meus quatre avis
eren de l’Eixample. Jo he nascut, estudiat i viscut
al rovell de l’ou de la ciutat. Uns avis procedien
de Valls, van anar a fer les Amèriques i
en tornar es van instal·lar a Barcelona. L’altre
avi era catedràtic de Geologia. Va fer els estudis
geològics previs a la construcció del metro.
El meu pare va ser regidor, coordinador general
amb l’alcalde Enric Masó, i president de
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).
Que jo, que sóc llicenciada en Física, acabés de
funcionaria municipal és bastant lògic. A casa
meva Barcelona ha estat sempre el tema.”
BARRIS
JOSEP MARIA CULLELL. “Vaig nàixer al carrer
Remei, a casa, amb llevadora, em sento un urbanita.
I reconec que el conjunt de la ciutat el vaig
descobrir durant la campanya electoral del 1978,
quan et començaves a bellugar políticament i
descobria barris a què no havia anat mai.”
TRANSFORMACIÓ
MARAVILLAS ROJO. “Barcelona és l’espai que
estimo i el lloc on identifico les persones i els
records que més m’afecten personalment. La
Barcelona de l’Eixample que creixia a l’entorn
del passeig de Sant Joan i l’avinguda Gaudí; la
de Sant Martí, on era el col·legi de les Escolàpies
on vaig estudiar; la del Camp de la Bota,
on vaig treballar quatre anys; la de Pedralbes,
on hi ha la facultat d’Econòmiques on vaig estudiar
la carrera... però sobretot està la Barcelona
que ha fet una profunda transformació que
jo he pogut compartir.”
CLAQUES
JOAN HORTALÀ. “Jo sóc d’Olot, però el fet
d’estudiar a una ciutat que no és la teva permet
que la coneguis molt més bé. Sí, perquè
vius als col·legis majors, a pensions, a pisos
d’estudiants..., la qual cosa, a començaments
dels 60, era un avantatge per als que estudiàvem
a les facultats de Dret o Econòmiques,
perquè gaudíem de més llibertat que els estudiants
que vivien amb les seves famílies a Barcelona.
Nosaltres teníem un règim de llibertat
més ampli per conèixer la ciutat de dia i, sobretot
a la nit. Què feien a les nits, em preguntes?
Doncs anar als teatres i cabarets, quasi sempre
per fer de claques, que així hi entraven gratis.”
INTERNAT
NÚRIA CARRERA. “Jo vinc d’un poblet del costat
de Ribes de Freser. Vaig arribar a Barcelona
a 16 anys a estudiar en un internat de monges.
Aquesta ciutat té aspectes boníssims de què
t’enamores, i que varien segons la teva situació.
Ara mateix, quan he recuperat més temps per
a mi, en gaudeixo molt més, perquè puc passejar
en bicicleta, baixar a l’Ateneu, participar
en activitats diverses... Però quan havia d’anar
14 15