BARCELONA

ELS ALCALDES
Com ha estat la relació entre Barcelona
i vostè?
Jo vaig néixer a Barcelona i moriré
a Barcelona o a prop. I entremig, he
anat i he vingut a l’Empordà o a Nova
York, he fet i he desfet, però sempre he retornat
a Barcelona.
• Maragall reviu
els dies passats
a casa del Paco i
la Libertad
Però què significa Barcelona per a vostè?
És casa meva. Tret dels dos anys que vaig
viure a Nova York, quasi un any a Roma, quatre
mesos a Baltimore, i els viatges que he fet, la
resta de la meva vida l’he passat aquí. És on he
pogut dur a terme el meu projecte vital, professional,
el personal i el col·lectiu. És l’escenari
i alhora una protagonista fonamental a la
pel·lícula de la meva vida.
Què el va portar a la política en general , i a la
política municipal en particular?
En Josep Ignasi Urenda, que ens va introduir al
Front Obrer de Catalunya [FOC]. Érem molt joves.
Allí vam conviure amb gent de La Maquinista
com en Daniel Cando i altres, que venien de
l’àmbit d’influència de mossèn Josep Dalmau.
La política era la manera que vam trobar de
participar en allò que passava al nostre voltant,
de manera natural, sense buscar-la com un fi.
Primer clandestinament, com a resposta a una
dictadura agonitzant, i després, en democràcia,
en l’àmbit municipal, que era el més proper.
És allà on els problemes són més concrets i
més reconeixibles. Mirar de participar activament
en la millora d’allò que ens envoltava era
temptador.
Què vol dir per a vostè servidor públic?
Tal com deia, entenc que dedicar-se al servei
públic és participar de manera activa i institucional
en la millora del que ens envolta.
Però crec que, al contrari del que es pot pensar,
la feina pública no es fa només per als
altres, perquè els que la fem, cobrem (no ens
enganyem). Qui té el privilegi de treballar a
l’Ajuntament, a la Diputació o a la Comunitat
Autònoma, o a qualsevol altra institució, ha
d’estar agraït perquè ha estat elegit, o designat
(per la força política majoritària) per a exercir
un càrrec públic. Hem d’estar agraïts, però no
la gent amb nosaltres, sinó nosaltres amb ells,
perquè ens han fet confiança.
feia, diguem-ne, de protestatari. Era l’època de
l’alcalde Joaquim Viola. Un bon dia vam ocupar
l’ajuntament, vam tancar les portes, els grisos
[la Policia Nacional] van entrar amb gasos
lacrimògens i ens van fer fora. Però va haver-hi
un pacte, perquè en aquella època de la Transició
es feien molts pactes –la Transició, per
cert, què poc explicada que està; la Transició
és el gran tema pendent –. Doncs vam pactar
que, si nosaltres sortíem, ells no ens farien
res. I sí, sí, va ser negra nit, però vam pujar
10.000 persones fins a la caserna de bombers,
segons el pacte que teníem, escoltats per la
Policia Nacional. Com que era un dels que en-
“QUI TÉ EL PRIVILEGI DE
TREBALLAR A L’AJUNTA-
MENT O UNA ALTRA INSTI-
TUCIÓ HA D’ESTAR AGRAÏT”
Però la feina de representació és molt diferent,
més concreta, més feixuga i real, si la
fas a la ciutat que si la fas al Parlament.
És evident. No únicament la representació,
sinó totes les actuacions són més concretes
a l’àmbit municipal que al Parlament.
L’àmbit municipal és executiu, el Parlamentari
és legislatiu. La realitat municipal és més
propera que les realitats més àmplies com
l’autonòmica, sigui al Parlament o al Govern
de la Generalitat; o que les més abstractes i
distants, com encara són, en gran mesura, les
institucions europees.
Qui el va portar a les llistes municipals?
Jo treballava a l’Ajuntament com a funcionari i
capçalava la moguda, vaig quedar marcat com
a municipalista.
Però, per fer les primeres llistes del PSC, qui
decideix qui les encapçala?
En Joan Raventós volia que el candidat fos en
Narcís Serra o jo mateix. Vaig insistir que fos
en Narcís i, en aquest cas, jo m’oferia per anar
el segon de la llista. Es van fer les eleccions
municipals i en Narcís va ser escollit alcalde.
Amb ell d’alcalde es va fer a Barcelona
la desfilada militar de la diada de les Forces
Armades. Quan tothom pensava que seria un
acte polèmic i un caos, va resultar ser un èxit
de participació i d’ambient, però també urba-
174
175