ELS ALCALDES PASQUAL MARAGALL PSC 1979-1997 • A casa de Paco González i Libertad Carranco, a Horta-Guinardó, on Maragall va viure una setmana “Els JOCS van estar bé, però el meu millor record és la GENT DELS BARRIS” 172
ELS ALCALDES Com ha estat la relació entre Barcelona i vostè? Jo vaig néixer a Barcelona i moriré a Barcelona o a prop. I entremig, he anat i he vingut a l’Empordà o a Nova York, he fet i he desfet, però sempre he retornat a Barcelona. • Maragall reviu els dies passats a casa del Paco i la Libertad Però què significa Barcelona per a vostè? És casa meva. Tret dels dos anys que vaig viure a Nova York, quasi un any a Roma, quatre mesos a Baltimore, i els viatges que he fet, la resta de la meva vida l’he passat aquí. És on he pogut dur a terme el meu projecte vital, professional, el personal i el col·lectiu. És l’escenari i alhora una protagonista fonamental a la pel·lícula de la meva vida. Què el va portar a la política en general , i a la política municipal en particular? En Josep Ignasi Urenda, que ens va introduir al Front Obrer de Catalunya [FOC]. Érem molt joves. Allí vam conviure amb gent de La Maquinista com en Daniel Cando i altres, que venien de l’àmbit d’influència de mossèn Josep Dalmau. La política era la manera que vam trobar de participar en allò que passava al nostre voltant, de manera natural, sense buscar-la com un fi. Primer clandestinament, com a resposta a una dictadura agonitzant, i després, en democràcia, en l’àmbit municipal, que era el més proper. És allà on els problemes són més concrets i més reconeixibles. Mirar de participar activament en la millora d’allò que ens envoltava era temptador. Què vol dir per a vostè servidor públic? Tal com deia, entenc que dedicar-se al servei públic és participar de manera activa i institucional en la millora del que ens envolta. Però crec que, al contrari del que es pot pensar, la feina pública no es fa només per als altres, perquè els que la fem, cobrem (no ens enganyem). Qui té el privilegi de treballar a l’Ajuntament, a la Diputació o a la Comunitat Autònoma, o a qualsevol altra institució, ha d’estar agraït perquè ha estat elegit, o designat (per la força política majoritària) per a exercir un càrrec públic. Hem d’estar agraïts, però no la gent amb nosaltres, sinó nosaltres amb ells, perquè ens han fet confiança. feia, diguem-ne, de protestatari. Era l’època de l’alcalde Joaquim Viola. Un bon dia vam ocupar l’ajuntament, vam tancar les portes, els grisos [la Policia Nacional] van entrar amb gasos lacrimògens i ens van fer fora. Però va haver-hi un pacte, perquè en aquella època de la Transició es feien molts pactes –la Transició, per cert, què poc explicada que està; la Transició és el gran tema pendent –. Doncs vam pactar que, si nosaltres sortíem, ells no ens farien res. I sí, sí, va ser negra nit, però vam pujar 10.000 persones fins a la caserna de bombers, segons el pacte que teníem, escoltats per la Policia Nacional. Com que era un dels que en- “QUI TÉ EL PRIVILEGI DE TREBALLAR A L’AJUNTA- MENT O UNA ALTRA INSTI- TUCIÓ HA D’ESTAR AGRAÏT” Però la feina de representació és molt diferent, més concreta, més feixuga i real, si la fas a la ciutat que si la fas al Parlament. És evident. No únicament la representació, sinó totes les actuacions són més concretes a l’àmbit municipal que al Parlament. L’àmbit municipal és executiu, el Parlamentari és legislatiu. La realitat municipal és més propera que les realitats més àmplies com l’autonòmica, sigui al Parlament o al Govern de la Generalitat; o que les més abstractes i distants, com encara són, en gran mesura, les institucions europees. Qui el va portar a les llistes municipals? Jo treballava a l’Ajuntament com a funcionari i capçalava la moguda, vaig quedar marcat com a municipalista. Però, per fer les primeres llistes del PSC, qui decideix qui les encapçala? En Joan Raventós volia que el candidat fos en Narcís Serra o jo mateix. Vaig insistir que fos en Narcís i, en aquest cas, jo m’oferia per anar el segon de la llista. Es van fer les eleccions municipals i en Narcís va ser escollit alcalde. Amb ell d’alcalde es va fer a Barcelona la desfilada militar de la diada de les Forces Armades. Quan tothom pensava que seria un acte polèmic i un caos, va resultar ser un èxit de participació i d’ambient, però també urba- 174 175
Change language