BARCELONA

EL FUTUR
ria no tenen refrigeració, i que a partir del maig,
nens i professors fan les classes a temperatures
insuportables–. S’han de destinar recursos a
la cultura i l’educació, per exemple, per a ajudar
a integrar els nombrosos nouvinguts, perquè visquin
d’una manera més digna i siguin al cent per
cent barcelonins, amb veu i vot. Respecte de l’àrea
metropolitana, cal posar-se d’acord en el serveis
comuns, per estalviar i també per millorar. Però no
m’agradaria que Barcelona absorbeixi ningú, sinó
que cadascú mantingui la seva autonomia i la seva
personalitat.”
COMUNICACIÓ
JOAN TORRES. “Barcelona té uns actius que són
extraordinaris. Un turisme consolidat, una gran
xarxa cultural, un port que és una de les grans fàbriques
de la ciutat, i una altra fàbrica, l’aeroport,
que és només a 15 km. És una ciutat privilegiada.
Tenim mar... El que pot ser lamentable és que
aquests actius no estiguin revolucionats, funcionant
al màxim. Que per què no? Crec que ens falta
una mica de lideratge, de referent. Perquè els
problemes que estan detectats i quantificats, no
són problemes. Si el port necessita una connexió
amb França, es farà. Les forces econòmiques i
polítiques que hi ha darrere ho faran. Només és
qüestió d’oportunitat i temps. La rodalia. Es farà,
i potser articularà la resta de Catalunya amb Barcelona.
Això no és problema. El problema de veritat
és allò que no es pot quantificar, tot el que té
a veure amb els sentiments i les idees. Això sí és
complicat. I avui a Barcelona no hi ha un sentiment
d’identificació amb la ciutat, amb els seus projectes,
amb el seu futur. Jo recordo un moment històric,
era poc abans dels Jocs, érem a una reunió
intentant fer un eslògan per animar la gent. Va sortir
aquell Barcelona, més que mai. Va ser un gran
encert, perquè va connectar amb el sentiment de
la gent. Expressava l’orgull que van demostrar els
que es van llençar al carrer aquell dia del 1986 en
què Barcelona va ser designada per a ciutat olímpica.
Que per què ara no hi ha entusiasme? Perquè
no se sap comunicar. L’Ajuntament no sap explicar
la importància del que s’està fent –més inversions
que mai, per exemple en infraestructures de transport
públic–. Falla la comunicació.”
ENFORA I ENDINS
ENRIC TRUÑÓ. “Hem d’aspirar a ser una ciutat
barreja de tot, en recerca, en excel·lència universitària,
en empreses, en creativitat, en cultura... No
serem líders ni primeres figures mundials en cap
especialitat, però estarem entre els primers. La potència
de Barcelona és aquesta possibilitat de ser
barreja de tot, i d’estar en primera línia. Ens manca
aconseguir la participació dels ciutadans, en la
qual crec fermament. M’agradaria distingir també
la Barcelona cap a fora, cosmopolita, i la Barcelona
cap a dins, la dels barris, la de la qualitat de
l’espai públic, la que procura el benestar i la qualitat
de vida dels seus habitants. Ambdues coses
han de ser compatibles. Barcelona mai no serà un
parc temàtic. Però si ara tenim una gran capacitat
d’atracció pels visitants, estudiem com fer-ho ben
fet amb la participació pública i privada, ben liderada
per la pública. Tenim les condicions per fer-ho
bé de nou. Ja ho estem fent, de fet. A l’Ajuntament
actual hi ha persones molt capacitades, que tenen
la casa endreçada i amb recursos. L’endeutament
de Madrid és de 5.500 milions d’euros, i el de Barcelona
de 250. Amb això està tot dit.”
ENDAVANT
EULALIA VINTRÓ. “L’actual equip de govern ha
après algunes coses que no havien funcionat anteriorment
i està provant de teixir noves complicitats
i apostant per línies importants, com la promoció
de l’habitatge, un nou tipus de creixement econòmic
–exemplificat en el districte 22@– que implica
–en un territori tant petit– no expulsar activitat, i
combinar-la amb el comerç, el turisme, la industria,
el turisme... I aconseguir que aquest sigui
compatible en determinades zones amb la convivència
veïnal. Realment no ho tenen fàcil. Però
crec que agafen unes idees amb força que poden
ajudar a tirar endavant, tot i sabent que la gestió
avui és més complexa i la complicitat de la gent
molt més difícil.”
APARADOR
CARME SERVITJE. “A vegades diem que Barcelona
és una ciutat de cara a la galeria i crec que
s’hauria de fer més de cara a l’interior. S’ha d’anar
arreglant el dia a dia, fent més còmoda la nostra
vida. En aquest sentit jo veig el got mig ple. Aprecio
molt Jordi Hereu i confio que seguirà millorant
les coses.”
CAPITAL
MIQUEL ROCA. “Barcelona té un paper importantíssim
que és ser capital de Catalunya. Hi ha un
concepte de capitalitat que val per a Catalunya i
per al món. Una gran capital que, passada la crisi,
ha de destacar en el coneixement, la recerca,
la innovació i la cultura. Europa deixarà de ser un
gran pol industrial per ser-ho d’aquests altres
sectors. Aquest és el repte de Barcelona. Tenim
universitats que han de destacar en qualitat, hem
de ser líders en recerca, ens falta ser més capital
cultural... Tenim un repte que és també el de tot
Europa, la definició d’un nou escenari de creixement
econòmic, que ve pel camp del coneixement.
Que si tenim els lideratges adequats? Aquesta
pregunta no la podem respondre els que ja estem
de sortida. És cert que les situacions de crisi necessiten
lideratges forts. Tant a la ciutat com al
país ens hem d’interrogar sobre aquesta qüestió.
La crisi desconcerta la gent. Ens hem malacostumat
amb un creixement fàcil. Ara necessitem referents
de gent que digui: ‘Som aquí i hem d’anar
cap enllà’, i és cert que en aquests moments no
s’està fent. En l’àmbit europeu veiem que Sarkozy
o Merkel busquen un espai. Nosaltres hauríem
d’interrogar-nos sobre quina és l’aportació que
podem fer-hi en aquest moment.”
PORTA D’EUROPA
ALBERT BATLLE. “M’agrada la idea de Maragall
que hem de ser la capital del sud per al nord i la
del nord per al sud. Ara té molta vigència. Falta
només que els governs espanyol i català ajudin
per explotar les potencialitats fantàstiques que
Barcelona té per ser la capital de la Mediterrània.
El gran somni és que Barcelona sigui la porta sud
d’Europa, que els vaixells que vénen d’orient, en
comptes de fer la volta a la Península per anar als
ports europeus del nord, descarreguin les seves
mercaderies al nostre port, i que aquest estigui
ben comunicat amb les xarxes europees per aconseguir
que les mercaderies arribin abans a les capitals
europees. I que l’aeroport sigui el punt de
connexió amb Àfrica i Asia.”
INDIVIDUALISME
EUGENI FORRADELLAS. “Hem d’aconseguir
l’acostament dels ciutadans. Participar no és que
t’expliquin un projecte, sinó que puguis opinar i
canviar-lo. Tenim un moviment veïnal molt feble, i
un individualisme creixent. ‘El que passa més enllà
de la meva illa de cases no m’interessa.’ Hem de
trobar maneres d’incorporar la ciutadania a través
dels nous mecanismes de participació que permeten
les noves tecnologies per tal de trencar aquesta
època de gran individualisme en què vivim. Aquests
són moments problemàtics i complexos en què
Barcelona ha de mantenir-se com a ciutat solidària,
oberta, plural i disposada a mantenir el seu espai
públic, que redueix la pobresa, sense marginació...
això són elements clau dels quals nosaltres –i no
158
159