BARCELONA

EL FUTUR
EN-
GRU-
NES
ELS ALCALDES
ORIOL BOHIGAS. “A Serra li hem d’agrair els
Jocs Olímpics. La participació de Samaranch
va ser molt important, però ell va ser el polític
que va entomar els reptes i els va tirar endavant.
Serra va ser el responsable de moltes
coses. Molts programes que després va
tirar endavant Maragall són fruit d’idees de
Narcís Serra, sobretot en el camp urbanístic.
Això d’adequar els barris, de no haver fet
un nou pla d’ordenació -que hauria estat un
error tremend-, les actuacions sobre l’espai
públic, la idea de fer sorgir les coses que estaven
bé per anar teixint la ciutat, són idees
seves. El millor alcalde que ha tingut Barcelona
ha estat en Narcís Serra. Maragall i
Clos van continuar l’empenta de Narcís. Maragall
va ser l’alcalde dels JJOO, i això és un
mèrit que no es pot oblidar. Maragall ha estat
un alcalde brillantíssim. És un cas de bona
organització a partir d’una idea molt bona.
Potser la idea important de Clos, que va ser
el Fòrum, no va ser gaire brillant, i la seva
actuació no té un punt culminant. Malgrat
que jo el recordo quan era tinent d’alcalde
de la Ciutat Vella, on va iniciar una transformació
que buscava la recuperació del barris
interiors de la ciutat.”
JOAN FUSTER. “Els polítics vam fer el que
vam poder. A la Ciutat Vella el mèrit és
molt compartit. La idea que el centre històric
no es podia deixar morir va ser d’en
Pasqual Maragall. Si recordeu la conversa
entre la Maria Aurèlia Capmany i Maragall
l’any 1983, publicada a la col·lecció
Converses a Barcelona, sobre això hi ha
un capítol sencer. En Pasqual tenia aquella
idea al cap, que no es podia deixar caure
el centre urbà perquè podia arrossegar
tota la ciutat. I un mèrit de Joan Clos, que
aquí s’ha de reconèixer, és que va construir
les eines per fer-ho possible. Perquè sense
l’empresa Procivesa això no s’hagués
pogut fer. Poder comprar edificis que
s’estaven caient i començar a rehabilitarlos
ens va donar molta moral i confiança.
Va tenir un altre mèrit, en Joan, que va ser
invertir l’esperança sobre el procés que es
donava per perdut, creant el clima social
que això es podia revertir. I a la fi, els polítics
que vam venir darrere, el Xavier Casas
o jo mateix, el que vam fer és seguir aquest
programa aplicant cada un la seva sensibilitat
personal.”
JOSEP MARIA AINAUD. “Jo sempre dic que
hem tingut molts bons alcaldes. Hi ha un que
cal recordar-lo, va ser en Narcís Serra, un
bon alcalde a la Transició, però també ho va
ser en José María Socías Humbert, diguemho
tot, perquè sempre simplifiquem i agafem
les grans figures com en Maragall. Com
a coneixedor de la història de Barcelona i
Catalunya, puc dir que els grans alcaldes no
sempre es corresponen amb els grans moments.
L’Exposició del 1988, la del 1929, els
Jocs del 1992... no han estat relacionats
amb grans alcaldes del moment. Aquí hi ha
tota una preparació prèvia que és la que ho
facilita. Si no hi arriba a haver tota la preparació
de l’Eixample creus que s’hauria fet
l’exposició del 1888? Es va fer perquè algú,
en aquest cas Ildefons Cerdà -que no era ni
un polític, ni un arquitecte- va tenir la gran
visió d’imaginar com havia d’expandir-se
aquella ciutat petita, provinciana, tancada
per muralles, fins a crear aquest lloc esplèndid
que és l’Eixample, la segona ciutat
de Catalunya en nombre d’habitants.”
ANTONI COMAS. “Jo era a l’oposició, però jo
sóc molt amic d’en Maragall. Ens hem discutit,
però sempre ens hem entès. Jo me l’estimo.
Quan és Pasqual Maragall és una persona
com no hi ha altra al món. Però quan li donava
el rampell i feia de Pasquis, ho dic amb
tot l’afecte, doncs l’havies de deixar de banda.
Primer t’emprenyaves, i després deies: ‘És en
Pasquis, no pas en Maragall’. Quan li sortia la
forma de ser de la bona família en què ell s’ha
educat, era -és- un home extraordinari.”
CARME SAN MIGUEL. “Joan Clos va haver de
superar la crisi postolímpica, treure la ciutat
del dèficit. I, treballant conjuntament amb els
supergerent Josep Pitu Marull, ho van aconseguir.
Mentrestant es van posar les bases
del districte 22@, la utilitat del qual es veu
ara... A Clos li va costar substituir un alcalde
com Maragall, que té una gran empatia personal,
però ha estat un bon alcalde. Això sí, no
va tenir la premsa a favor.”
JAVIER BASSO. “Clos fue Fòrum. No sé, supongo
que con los años se verá su utilidad o
interés. Yo creo que fue un gasto exagerado.
La verdad es que Clos fue siempre muy amable
conmigo. Y con Hereu, igual. Coincidí un
año en temas de seguridad y he tenido una
relación mejor. Por carácter es un hombre
muy cercano, tiene sentido del humor… Ves,
Clos es más distante.”
156
157