BARCELONA

EL FUTUR
Congrés de Cultura Catalana. Anar sumant. Ara
he llegit El factor humà, el llibre de John Carlin
sobre la revolució de Mandela. És la demostració
de la idea que s’ha de tenir esperança en els éssers
humans. Hem d’encendre la llum de què ens
ha parlat Barack Obama.”
LLUÍS REVERTER. “Barcelona té una fantàstica
ubicació, tenim mar, podem tenir les millors comunicacions
aèries –la marxa d’Iberia em sembla
un cop terrible que espero pugui compensar Spanair–,
millors comunicacions amb França amb
l’AVE i espero que amb tot el Llevant, i l’aposta
de ser capitals de la Mediterrània; és a dir: Barcelona
té futur. I el té Catalunya, que ha de saber
substituir la seva base industrial per empreses
basades en la recerca i la innovació.”
REDISTRIBUCIÓ
MIQUEL BONILLA. “Barcelona ha de començar a
ser la ciutat de la recerca i de la investigació, si vol
ser competitiva, i per això necessita equipaments
i noves infraestructures. Alhora ha de continuar
sent un referent en polítiques socials, un agent
que redistribueixi la riquesa i en aquest sentit que
permeti als seus ciutadans gaudir d’una qualitat
de vida alta.”
POBRESA
JOSEP MARIA CULLELL. “La ciutat està ara mateix
sumida en una crisi tremenda i l’Ajuntament
s’ha d’imposar com a objectiu immediat ajudar a
pal·liar-ne els efectes, sigui sol o en coordinació
amb altres administracions. Jo ara participo a la
Comunitat de Sant Egidi i veig com és de crua la
realitat. A Barcelona hi ha llocs a la nit on no es
dóna a l’abast atenent les persones que demanen
ajut. La situació de pobresa a la ciutat hauria
de ser una preocupació prioritària per a tots els
grups polítics.”
AMBIGU
JOAN HORTALÀ. “Barcelona està molt constreta
entre el Tibidabo, el mar, el Besòs i el Llobregat.
Està estancada dins d’aquest quadrat. I
això fa que qualsevol esquema d’ordenació urbana
es faci complicat. No sé si els nous centres
de concentració que han sorgit del Fòrum, del
22@ i dels JJOO perduraran en el futur. Però en
aquest moment les coses estan molt complicades
per la situació econòmica i per l’ambigüitat
de l’orientació política. El model, sobre el paper,
és consistent, però a la pràctica resulta caòtic.
Jo confio que es corregeixi amb el temps i confio
més en el comportament i les exigències del
ciutadans que no pas en la gestió programada
de l’administració.”
ENDINS
CARLES GÜELL. “De cara al futur crec que Barcelona
no ha de créixer per créixer, sinó que ha
d’intentar fer-ho endins, és a dir, millorar la qualitat
de vida dels habitants, dels barris, i aconseguir
que tots siguem més amables, tot evitant
la inseguretat. Hem de lluitar perquè les ciutats
siguin més humanes i que les escoles funcionin
a ple rendiment. El creixement urbanístic ja està
ben plantejat, no és necessari créixer més, sinó
coordinar molt bé els enllaços amb l’entorn. La
ciutat no serà millor perquè tingui més cotxes o
més habitants; serà millor si s’hi pot viure millor.
I això és una feina interior, i ens queda molt
per fer en aquest sentit, perquè malauradament
la vida interior s’ha anat degradant. En aquest
sentit em sembla que l’alcalde Hereu encerta
bastant quan diu que hem de canviar el rumb i
dedicar-nos a aquestes coses internes. És intolerable
que el Park Güell estigui brut i que allà
es produeixin actes vandàlics. Jo m’estimo la
ciutat, i vull que els meus néts, i els néts dels
meus néts se l’estimin igual.”
INDEPENDÈNCIA
ORIOL BOHIGAS. “La ciutat no està malament,
tot i que, com correspon a totes les coses catalanes,
té molt poca autoestima. Aquí som molt
crítics, sempre diem que tot és una merda, i jo
trobo que merda, merda, tot no ho és. Patim
una contradicció tremenda, creiem que hi ha
massa turisme, però si la ciutat fos una merda
el turisme no vindria. I el camí no es rebutjar
el turisme. Barcelona està bé, funciona
bé, l’únic problema és que no és independent,
i per això pateix una submissió econòmica de
la qual se’n surt amb molta dificultat. Barcelona
està mal subvencionada, té un aeroport
que és una misèria i que ja veurem com funciona
perquè està en mans d’una entitat estatal.
Tenim un port que se’n surt, però amb
pocs recursos. A Barcelona li manca l’ajuda
de capitalitat. Dintre d’Espanya li correspondria
un tractament econòmic superior al que
té. Si la solució és la independència? Es al revés.
Sense independència no hi ha solució de
res. La baralla Catalunya-Espanya ha arribat
a una solució definitiva. No anirem mai més
endarrere, no tornarem a ser amics mai més.
La desafecció és molt forta i a més va creixent.
Cada vegada és més difícil trobar un català que
no sigui catalanista. Hi ha més catalanistes ara
que durant la República. Ja no és un problema
d’espais, sinó que les coses petites són més
viables que les grans i monumentals. Jo penso
que Catalunya per un cantó, i el Pais Basc
i Andalusia per l’altre, se’n sortirien millor de
la crisi que no pas en aquesta Espanya que ha
de legislar normativament per a tots, quan les
diferències de necessitats i de sentiments són
tant notables. Una altra cosa és la paraula independentisme.
Què vol dir? La independència
no és possible ni és desitjable en cap dels termes;
som a Europa, hi ha els convenis internacionals...
Quan jo parlo d’independència em
refereixo a la reducció màxima de la pressió,
diguem-ne, dictatorial o gairebé colonialista
sobre Catalunya.”
TRES EIXOS
JAUME ALSINA. “M’agrada la ciutat turística,
perquè el turisme és una font de riquesa
per a tots. Això sí, ordenat i cuidat. Barcelona
ha d’estar neta, s’han de cuidar els monuments,
s’ha de cuidar tot. M’agrada la ciutat de
les noves tecnologies, del districte tecnològic
22@, que el trobo tot un encert. La ciutat ha de
créixer en aquests tres eixos: les universitats
i les escoles de negocis, industries d’alt nivell
tecnològic i turisme.”
VAQUES
JOSEP MARIA AINAUD. “El futur me l’imagino
millor. Però vull dir una cosa que, espero, no
s’interpreti malament. Tots aquests anys darrers
hem viscut per damunt de les nostres
possibilitats. Que ningú no s’excusi o es defensi.
Hi ha moments de vaques grasses i de vaques
primes. Com deia Kruschev, el que importa és
que hi hagi vaques. La Bíblia també en parla,
d’això. Hi diu que quan tinguis vaques grosses
cal que pensis que després vindran les primes.
I ara veiem que ni a Barcelona ni a cap empresa
això s’ha pensat. I a la fi la crua realitat és que
paguem els mateixos de sempre.”
QUALITAT DE VIDA
SARA BLASI. “No m’agradaria que Barcelona
fes com Madrid, que ha anat agafant ciutats
del voltant i engrandint la seva zona metropolitana.
Prefereixo assumir la ciutat en l’espai
que té, millorar la seva qualitat de vida, per
exemple, per aconseguir millors condicions als
col·legis i instituts públics –pensa que la majo-
154
155