BARCELONA

EL FUTUR
Quin futur imaginem/volem per a Barcelona? Els nostres entrevistats
componen un mosaic d’intencions molt realista. La
ciutat del futur haurà d’estar organitzada com una metròpoli,
qüestió indispensable no només per garantir un reequilibri
territorial i social entre la capital i les ciutats del seu entorn,
sinó per acumular massa crítica suficient per poder competir amb altres
metròpolis del món globalitzat. Port i aeroport han d’apostar –i aconseguir
ser – la porta sud de la UE si, com és imprescindible, les inversions
en infraestructures no s’aturen i ens connectem ben aviat amb França i
amb València mitjançant un corredor mediterrani renovat.
El futur immediat de Catalunya i Barcelona està condicionat per
l’imperatiu d’adaptar l’economia i la producció europees a un nou escenari
de creixement, basat en el coneixement. Barcelona ha d’estimular
els seus actius culturals i turístics, i anar substituint la seva base industrial
per empreses que creïn valor afegit en els camps de la recerca i la
innovació. Amb la seva experiència al districte 22@ i el Parc de Recerca
Biomèdica, Barcelona ha de liderar la implantació del pacte nacional per
a la recerca i la innovació acordat per la Generalitat.
Hem d’aprofitar la crisi –diu un exregidor– per repensar la ciutat i per
definir el model vers el qual volem –o podem– anar. El trànsit cap al nou
model productiu –diu un altre– hauria d’assegurar el manteniment dels
nivells de qualitat de vida de què ara gaudeixen les barcelonines i els
barcelonins. Un altre afegeix que s’ha d’invertir en educació i millorar
les escoles. I finalment altres diuen que s’ha de parar atenció a les necessitats
dels immigrants.
Per fer aquests processos de canvi, Barcelona necessitarà rebre de les
institucions més ajuts públics, i que es reconegui la seva funció de capitalitat.
I de les barcelonines i els barcelonins, la ciutat ha de rebre més
reconeixement i complicitat. Estimular la participació de la ciutadania
en els assumptes públics és una necessitat i una exigència. Per aconseguir-ho
s’hauran d’assajar noves formes de comunicació i de relació
amb els ciutadans, ara instal·lats majoritàriament en l’individualisme i
la manca d’autoestima.
És clar que hi ha una altra manera de mirar-s’ho. És la de qui pensa que
la ciutat no necessita créixer de nou cap a fora, sinó que ho ha de fer
només cap a dins: guanyar en qualitat de vida, millorar l’espai públic,
invertir en educació...
I qui dedueix que el més interessant per a tots és fer compatibles totes
dues opcions: créixer cap a fora per no perdre pulsió i oportunitats, i
créixer cap a dins per fer-ho sense perdre els valors essencials.
METRÒPOLI
ALEXANDRE PEDRÓS. “M’agradaria que es fes
una àrea metropolitana ben gran, perquè això
permetria de dissenyar millor l’urbanisme, amb
més unitat de criteris, fer reserves de sòl adequades
i tenir una certa planificació de les infraestructures.
Barcelona té ara una densitat
[habitants/km²] pròpia d’un suburbi asiàtic. Es
pot equiparar a Calcuta o a Hong Kong. Per contra,
Detroit té una quarta part de densitat. Clar
que podríem guanyar terreny al mar, com ha fet
Holanda, per conquerir espai, però això seria un
altre tema, i sobretot plantejat en la situació de
crisi actual. Precisament si ara el món bancari i
financer ha de reduir serveis centrals, despeses,
per motiu de la crisi, per què no ho fan també les
administracions públiques? No cal tenir els serveis
duplicats i triplicats. A Anglaterra ho van fer
fa 25 anys, i els funciona.”
JOAN FUSTER. “Barcelona fa anys que hauria
d’haver canviat d’escala, perquè ja no hi ha cap
projecte possible que es pugui fer al seu municipi.
Les grans decisions que afecten la ciutat s’estan
prenent en altres àmbits metropolitans. La llei
Municipal de Catalunya ha de reparar el desastre
del 1987, és a dir, l’eliminació del govern metropolità,
i permetre la creació d’un nou organisme
adaptat a les necessitats actuals. Més que parlar
del futur de la ciutat de Barcelona, cal plantejar
el futur de la metròpoli. M’han dit que el districte
22@ ha acabat els terrenys, que hi ha més demanda
d’empreses que sòl disponible. Doncs
s’ha de buscar sòl a la metròpoli. Aquesta política
d’instal·lació d’empreses amb valor afegit ha de
ser a escala metropolitana. També les polítiques
socials, de redistribució, han de ser metropolitanes,
per aconseguir l’equilibri territorial. No cal
que Barcelona sigui una ciutat de súper disseny
mentre la ciutat del costat, de la qual només la
separa un carrer, es deixi abandonada. Si això
canviés, si s’equilibrés, guanyaríem tots. Les ciutats
de l’àrea metropolitana han d’arribar a tenir
una mitjana més homogènia respecte de la ciutat
central.”
CARME SAN MIGUEL. “Hem d’aprofitar
l’oportunitat de ser capital de la Mediterrània,
perquè ens pot donar joc internacional. I s’ha de
recuperar l’àrea metropolitana, que ha de presidir
l’alcalde de Barcelona, que ho és de la ciutat
central. Agrupar és una tendència general a
altres països. Cal fer la metròpoli que sigui la
suma de tots, cadascú amb la seva personalitat,
organitzats en districtes o unitats territorials
que no competeixin entre si, sinó que coexisteixin.
Es tracta de reconèixer el que ja és realitat,
que quan una persona de l’Hospitalet, de
Sant Adrià o de Santa Coloma surt fora, diu que
és de Barcelona, que és la que està situada al
mapa i la que tothom coneix.”
INDEPENDENTS
JOAQUIMA ALEMANY. “Jo penso que el més important
dels ajuntaments és que siguin independents.
No hi ha d’haver cap organisme superior
que els facin anar amunt i avall.”
ESPERANÇA
GERMÀ VIDAL. “Hem d’aprofitar la crisi per canviar
de mentalitat, i de vida. Ara és un bon moment
per repensar la ciutat, per plantejar-nos
com volen que sigui la ciutat. Sabem que la innovació
és el futur; tenim els actius de la cultura
i el turisme, i hem de recuperar el tren de la
recerca. S’ha de ressorgir. Tenim l’estructura. El
moment és l’adeqüat. Només cal que comptem
amb la gent que està disposada a fer coses. A
cada barri hi ha persones disposades a sumar.
Només cal convocar-les. Com es va fer amb el
152
153