0.7 DES DE LLAVORS FINS ARA Cara i creu dels grans canvis que han transformat Barcelona 140 141
DES DE LLAVORS FINS ARA Quines diferències veu entre la Barcelona per la qual vostè va treballar i la d’ara? La ciutat ha evolucionat adequadament? Les respostes són ben variades i enriquidores. A partir d’una constatació comuna, dins aquest 30 anys ningú no pot discutir que la ciutat ha anat a més i ha millorat. En això no hi ha dubtes. Tothom ho comparteix. Òbviament amb diferents graus. Hi ha qui defensa que per a Barcelona i Catalunya aquests anys –del segle XX– han estat els millors i més esplendorosos de la seva història. I qui entén que a vegades sembla que hem fet una Barcelona per veure i no per viure-hi. A l’anvers de la moneda els entrevistats anoten la rehabilitació dels barris, l’obertura al mar i les operacions olímpiques, la millora i qualitat del transport públic, l’encert d’avançar-se en la promoció de la recerca i la innovació –el districte 22@ i el Parc de Recerca Biomèdica –, l’èxit del turisme... Al revers de la moneda apareixen les conseqüències no desitjades de l’èxit: més trànsit, contaminació ambiental i sonora, creixement fora de mida i defallença de l’autoritat administrativa, ruptura dels equilibris interns que permeten la convivència, sensació d’inseguretat... Des de llavors fins ara han canviat també els polítics –l’Ajuntament viu un relleu generacional – i les formes de fer política –es perd espontaneïtat; l’alcalde ocupa el centre de tot i els equips són invisibles –. També la ciutadania és una altra. S’ha tornat conformista i consumista, i han perdut valors importants. El teixit associatiu es dilueix. La complicitat amb els gestors públics és en ocasions en benefici propi. La ciutat es torna impersonal, es deshumanitza. ÀREA METROPOLITANA ALEXANDRE PADRÓS. “La ciutat del 1992 era més neta, i la d’ara torna a estar molt bruta. Als anys 80 Barcelona era menys intervencionista; ara tenint tot prohibit o tot permès, el trànsit entenc que és un disbarat. No sabem ben bé on anem. Els mateixos que van treure els tramvies són els que els van fer regressar, i ara els volen allargar, no se quin forat ens faran a la Diagonal. En aquesta avinguda sempre han passat coses particulars, per exemple no es podia girar des del centre, excepte al carrer Casanova, que és on vivia un determinat personatge. Jo penso que hi ha massa carrils per a bicicletes, i que estan poc utilitzats. A mi m’agradaria un altre tipus de ciutat. Tot i que reconec que hi ha coses que són interessants. Jo si soc partidari d’alguna cosa és de reduir municipis. Ara a Barcelona es parla de crear un consorci per a l’àrea metropolitana. El 1974 l’àrea metropolitana no es va reconèixer. I després la política va dir no, perquè sinó tot Barcelona i la seva àrea estarien en mans de l’esquerra. A mi em preocupa relativament poc, això. El que importa es fer ben fetes les coses, i tenir un espai complet amb menys despeses, fent actuacions més eficients. Després de 35 anys ara s’ha de fer un altre pas, però costarà molt la integració amb Barcelona, perquè les grans ciutats com l’Hospitalet, Badalona, Cornellà, etc, tenen ara una personalitat i una identitat realment important. Fins i tot alguns dels seus alcaldes són políticament més importants que l’alcalde de Barcelona. Que si penso en el ministre Corbacho? I en el president Montilla.” ASSOCIACIÓ CONSELL DE CENT JOSEP BUENO. “L’associació Consell de Cent, de la qual sóc cofundador juntament amb Germà Vidal, va néixer com a òrgan consultiu i assessor de l’Ajuntament. El nom el vaig proposar jo, com a historiador, i es va discutir molt, és una cosa com d’antics alumnes: tots els exregidors que hem servit a la ciutat, agrupats en una entitat. Finalment jo vaig proposar aquest nom i es va aprovar per unanimitat. A través de l’associació, que ara presideix Carme San Miguel, fem activitats i tenim actuacions de tota mena, des de les urbanístiques a les culturals. D’alguna manera l’associació ens permet estar vinculats permanentment a la feina feta quan nosaltres hi érem i a la que es fa ara: al passat i al present.” LA CRISI GERMÀ VIDAL. “Paguem les causes d’un creixement desorbitat, d’un disbarat. Crec que ens haurem d’estrènyer el cinturó entre tots. Si la crisi s’aprofita per reconsiderar el que s’ha de fer, i s’analitza fredament quins equipaments fan falta i quins no, quins habitatges necessitem i quins no, la transformació de la ciutat es podrà endegar. Ara és un moment boníssim per ferho. Gestionar una crisi és molt més difícil que gestionar una bonança; és ara quan es veu si són prou bons els equips.” TURISME SI, INDÚSTRIA NO LLUÍS REVERTER. “La Barcelona actual no s’entén sense els Jocs Olímpics, l’esdeveniment més important que ha viscut la ciutat en el segle XX. Bé, després de l’Exposició Internacional del 1929. Nosaltres vam crear Turisme de Barcelona, i vam aconseguir com a conseqüència d’això que la ciutat fos també una capital turística mundial. Fins aleshores la gent volava a Barcelona per estar-s’hi durant la setmana, venia a les fires, o per motius de treball, i els caps de setmana els hotels feien menús especials per atreure gent de la ciutat, perquè no tenien clients. Jo ho trobo un canvi molt positiu. Per contra s’ha produït un altre canvi molt negatiu en el mateix període. 142 143
Change language