BARCELONA

ELS FRACASSOS
criatures que tenien una escola bressol de
luxe, però 40.000 que no en tenien cap, i, és
clar, els diners de tots els barcelonins no me’ls
podia gastar només en 1.700 persones, que no
necessàriament eren les més necessitades.
Vaig provar de millorar el funcionament de les
escoles bressol i ampliar el que s’anomenen
serveis educatius en la primera infància. Però
vaig trobar-me amb un tancament absolut i
total dels professionals de l’educació infantil
de l’Ajuntament, de Comissions Obreres –UGT
em va donar suport, però no té mèrit, perquè
aquest sindicat no tenia delegats a les escoles
bressol – i del Partit Socialista, que va actuar
amb una ambigüitat calculada. Així tres mesos
després de parlar amb tothom, associacions,
professionals –havien de treballar més hores,
canviar els torns... – vaig veure que no me’n
sortia i vaig haver de retirar el pla. Avui hi ha
quatre models d’escoles bressol a Barcelona:
tres de l’Ajuntament i un de la privada. Perquè
amb diners es compra tot. I jo això no ho he
fet mai.”
“ANEU AMB COMPTE”
CARME SAN MIGUEL. “Podria explicar-ne
molts. Un dia, al passeig de Gràcia, anava amb
el meu escolta quan veiem una senyora que
intentava robar uns turistes. A mi em va sortir
pegar per alertar a les víctimes: ‘Be careful!’
(Aneu amb compte!), vaig cridar. El meu
acompanyant es va adreçar a la lladre: ‘Manolita,
que te hemos cazado’. La dona va riure i
va girar cua. T’ho explico com un fracàs perquè
com a cap de la Guàrdia Urbana em sap
molt greu no haver pogut erradicar de la ciutat
aquests pispes habituals. Els guàrdies els detenien,
però el sistema està fet de manera que
no serveix de gaire. Poc després de detenir-los
ja tornen a ser al carrer. Ah, i una altra cosa.
Personalment sento com un fracàs no haver pogut
fer fora les motos de les voreres.”
HIPERCOR
GERMÀ VIDAL. “Per a mi el gran fracàs general
va ser que es produís a Barcelona, i al districte
de Sant Andreu, l’atemptat de l’Hipercor [el 19
de juny del 1987 ETA va col·locar un cotxe bomba
a l’aparcament soterrani d’Hipercor, a l’avinguda
Meridiana, provocant 21 morts i 40 ferits]. A la
vida passen coses que no pots oblidar mai. Nosaltres
érem responsables de la seguretat del
districte. La Guàrdia Urbana ens va avisar immediatament,
i vam ser-hi les 24 hores, fins que
es va convocar la manifestació de rebuig al terrorisme.”
GERVILLA
MAGDA ORANICH. “Com a regidora sento com
un fracàs col·lectiu l’assassinat del guàrdia municipal
Juan Manuel Gervilla en aquell atemptat
que ETA va fer [20/XII/2000] a la Diagonal. Jo
havia conegut Gervilla personalment, durant
l’època que em tractava la meva malaltia. El
seu és un mal record que tinc clavat. El vaig
vetllar tota la nit. No haver pogut evitar la mort
d’un servidor públic a una ciutat de pau com la
nostra va ser un gran fracàs. I qui també vaig
plorar, i de quina manera! és el regidor Albert
Fina Sanglas (30/3/2007), que va morir de càncer
i amb el qual vaig compartir oncòleg i quelcom
més, perquè per a mi era més que un amic,
era com de la meva família.”
XIP
MIQUEL ROCA. “Amb sinceritat, no recordo haver-me
sentit fracassat ni frustrat. Cal dir que
jo tinc un xip intern que tot allò que pot conduirme
a la nostàlgia o la frustració, ho elimina, ho
esborra. Sempre tinc records positius de tot, i
necessito fins i tot bussejar a la història per
recordar una cosa o una altra. A l’Ajuntament
sempre va ser una etapa molt constructiva
i amb bona sintonia amb l’equip de govern. A
mi em resultava molt difícil fer una oposició
agressiva. Personalment i genèticament m’era
molt difícil de portar a terme, perquè sempre
trobava que hi havia possibilitats d’arribar a
acords en moltes coses.”
DISBARATS
ALBERT BATLLE. “Als primers anys de l’etapa
transformadora vam estar molt subjectes a
la dictadura del disseny. Algunes de les obres
que es van fer aleshores ara ja s’han de repensar,
perquè es van fer amb la idea que havíem
de ser els més guais de tots, i han resultat ser
obres poc funcionals. Es van fer parcs i places
que van dignificar molt en aquells moments,
però que ara ja s’han de revisar. La rambla
del Carmel? Aquesta en pot ser una. Correspon
al moment. Hi ha molts espais públics que
si, passats els anys, els ciutadans no els han
fet seus, vol dir que han fracassat. Algun dia
s’haurà de revisar el moll de la Fusta, la primera
gran obra, però que tothom l’ha criticada,
perquè és un espai que funciona molt malament.
Algun dia algú haurà d’aixecar la ronda
per aquell tram i fer-la ben feta. El tambor de
Glòries? Això és un altre gran disbarat, un autèntic
despropòsit!”
HABITATGE
EUGENI FORRADELLAS. “La meva frustració
és no haver pogut fer prou perquè la gent necessitada
tingui l’oportunitat d’accedir a més
habitatges dignes, perquè calien molts més
que no s’han fet. És clar que fer habitatges no
és com fer un parc. Necessites períodes més
llargs, de quatre o cinc anys, entre el moment
en què trobes el terreny, l’adjudiques, construeixes,
etc. Per portar endavant processos de
renovació o remodelació de barris encara necessites
més temps. I encara més si, a sobre,
vols que aquests processos es facin de manera
participativa, que els veïns hi intervinguin i diguin
la seva, que discuteixin el projecte...”
GERMÀ VIDAL: “EL GRAN
FRACÀS GENERAL VA
SER QUE ES PRODUÍS
L’ATEMPTAT D’HIPERCOR”
ORDENANZA CÍVICA
JOSÉ CUERVO. “Siento como un fracaso la manera
como condujimos el debate sobre la ordenanza
cívica. Visto con la perspectiva que da el
tiempo, uno siente que no supimos acertar, que
no captamos el tono de la ciudad. Nosotros pensamos
que la situación exigía reforzar la convivencia,
pero con normas. Y en vez de plantear
un debate a fondo sobre un tema tan complejo,
los medios de comunicación lo convirtieron en
un espectáculo. Recuerdo la audiencia pública
en la que el Maradona de las Ramblas jugaba la
pelota jaleado por la gente. Porque uno reconoce
que todo el mundo, el movimiento ciudadano,
el de transexuales, quien sea, tiene derechos,
pero hace falta reconocer el problema y exigir
rigor en la búsqueda de soluciones en todas
las partes, no sólo en la nuestra. Creo que una
determinada izquierda de la ciudad tendría que
haber sido más valiente y no tan elitista y haber
ayudado a mejorar una convivencia más demo-
136
137