BARCELONA

ELS FRACASSOS
Tornem a citar Wordsworth:
“(…) Malgrat que res pugui ja retornar-nos
les hores de l’esplendor
a l’herba, / de la llum a les flors,
/ no hem d’afligir-nos, / perquè la
bellesa persisteix en el record”. A la memòria
dels nostres entrevistats persisteix la
bellesa dels records viscuts a l’ajuntament,
més que no pas els mals moments o els
fracassos de la seva gestió. Algú diu que
és degut a un xip personal que esborra del
seu cervell les imatges no desitjades. Un
altre explica una pèrdua greu amb final feliç.
Però no minimitzem els actes de contrició.
Els que es penedeixen d’alguna cosa
s’expliquen amb precisió de confessionari.
Hi ha qui dispara al cor de la ciutat dissenyada.
Un altre passa comptes amb la maquinària
partidista. Els creients es declaren
pecadors. Un aprenent, bocamoll. Un conservador,
progressista. I tres entrevistats,
expressant el sentiment comú, al·ludeixen
al fracàs amb majúscules. La mort.
DEL SEMINARI AL LICEU
LLUÍS REVERTER. “Home, segur que ens vam
equivocar en algunes coses. Deixa’m pensar...
Hi ha coses que no vam tenir temps de fer. Per
exemple el projecte Del Seminari al Liceu, un
dels programes més emblemàtics de l’època
d’en Serra. Ha tardat trenta anys a fer-se, i encara
queden coses pendents.”
COMPTES CONFUSOS
JOSEP BUENO. “Ens vam equivocar, és clar, els
polítics som humans, però no recordo errors
molt greus. De fet, errors greus no en va cometre
cap grup. Una mica d’autocrítica, diu? És que
parlem de coses que van succeir fa molts anys.
Potser hauríem d’haver tingut una estructura
de comptes molt més clara. I després dels anys
passats a l’hisenda municipal la veritat és que
no ho vam aconseguir. Recordo, més que com a
defecte, per mi, com a millora, que l’Ajuntament
no utilitzava un banc sol -el Sindicato de Banqueros,
del carrer Ferran- per pagar i cobrar
dels contribuents, sinó que es podia fer al que
els ciutadans triessin o els fos més còmode.”
CAP FRACÀS
MIQUEL BONILLA. “No vull pecar d’immodest,
però és que no vam tenir temps de percebre cap
fracàs, de veure l’evolució de la quantitat de coses
que vam posar en marxa i assabentar-nos
si van acabar bé o malament. He d’insistir en la
idea que durant la meva etapa com a regidor no
tinc cap mal record que pugui identificar com a
fracàs personal o polític.”
JUGADA POLÍTICA
ALBERT SERRATOSA. “A més del clavegueram,
jo volia fer moltes altres coses que en aquells
moments faltaven. Però em feien una jugada
política que vaig descobrir quan ja vaig marxar, i
és que m’adjudicaven un pressupost per acomplir
el programa, però després sempre hi havia
un error i els diners no arribaven.”
UN TALÓ PERDUT
JOSEP MARIA CULLELL. “Aquells primers anys
eren dramàtics des del punt de vista econòmic.
Com ja se sap, havíem d’anar a buscar el taló
al ministeri d’Hisenda per poder pagar les nòmines.
Jo era tinent d’alcalde a l’Ajuntament
i diputat a Madrid, així que un dia vaig anar al
ministeri, vaig agafar el taló, i me’n vaig anar
al Congrés. No era un taló petit, com pots imaginar.
De mil i escaig milions de pessetes. Ara
que saps la quantitat ja pots imaginar com se’m
va quedar la pell quan vaig buscar el taló a la
meva cartera, per tenir la seguretat que el tenia,
i resulta que no hi era. Em volia morir. Vaig
regirar tots els papers i carpetes que portava a
sobre, vaig cridar els companys d’escó, estava
a punt de tenir un infart... quan el vam trobar
per terra, a sota d’un seient, es veu que em va
caure...”
CÒMPLICES
JOAN HORTALÀ. “Jo vaig durar tan poc [abril
1979-maig 1980] que no vaig tenir cap sensació
de fracàs. Potser sí que, amb només dos regidors
d’ERC, ens vèiem una mica petits davant
dels altres grups polítics. Però tot i així teníem
molta complicitat, perquè bona part dels regidors
de tots els partits proveníem de la facultat
d’Econòmiques.”
PROGRESSISTA
CARLES GÜELL. “Un fracàs que no he expressat
públicament fins ara, 30 anys després, és
que no m’incloguessin en aquell acord de govern
inicial que van batejar com a pacte de progrés.
Vaja, que em declaressin oficialment no
130
131