0.6 ELS FRACASSOS Frustracions petites i records dolents que el temps esborra 128 129
ELS FRACASSOS Tornem a citar Wordsworth: “(…) Malgrat que res pugui ja retornar-nos les hores de l’esplendor a l’herba, / de la llum a les flors, / no hem d’afligir-nos, / perquè la bellesa persisteix en el record”. A la memòria dels nostres entrevistats persisteix la bellesa dels records viscuts a l’ajuntament, més que no pas els mals moments o els fracassos de la seva gestió. Algú diu que és degut a un xip personal que esborra del seu cervell les imatges no desitjades. Un altre explica una pèrdua greu amb final feliç. Però no minimitzem els actes de contrició. Els que es penedeixen d’alguna cosa s’expliquen amb precisió de confessionari. Hi ha qui dispara al cor de la ciutat dissenyada. Un altre passa comptes amb la maquinària partidista. Els creients es declaren pecadors. Un aprenent, bocamoll. Un conservador, progressista. I tres entrevistats, expressant el sentiment comú, al·ludeixen al fracàs amb majúscules. La mort. DEL SEMINARI AL LICEU LLUÍS REVERTER. “Home, segur que ens vam equivocar en algunes coses. Deixa’m pensar... Hi ha coses que no vam tenir temps de fer. Per exemple el projecte Del Seminari al Liceu, un dels programes més emblemàtics de l’època d’en Serra. Ha tardat trenta anys a fer-se, i encara queden coses pendents.” COMPTES CONFUSOS JOSEP BUENO. “Ens vam equivocar, és clar, els polítics som humans, però no recordo errors molt greus. De fet, errors greus no en va cometre cap grup. Una mica d’autocrítica, diu? És que parlem de coses que van succeir fa molts anys. Potser hauríem d’haver tingut una estructura de comptes molt més clara. I després dels anys passats a l’hisenda municipal la veritat és que no ho vam aconseguir. Recordo, més que com a defecte, per mi, com a millora, que l’Ajuntament no utilitzava un banc sol -el Sindicato de Banqueros, del carrer Ferran- per pagar i cobrar dels contribuents, sinó que es podia fer al que els ciutadans triessin o els fos més còmode.” CAP FRACÀS MIQUEL BONILLA. “No vull pecar d’immodest, però és que no vam tenir temps de percebre cap fracàs, de veure l’evolució de la quantitat de coses que vam posar en marxa i assabentar-nos si van acabar bé o malament. He d’insistir en la idea que durant la meva etapa com a regidor no tinc cap mal record que pugui identificar com a fracàs personal o polític.” JUGADA POLÍTICA ALBERT SERRATOSA. “A més del clavegueram, jo volia fer moltes altres coses que en aquells moments faltaven. Però em feien una jugada política que vaig descobrir quan ja vaig marxar, i és que m’adjudicaven un pressupost per acomplir el programa, però després sempre hi havia un error i els diners no arribaven.” UN TALÓ PERDUT JOSEP MARIA CULLELL. “Aquells primers anys eren dramàtics des del punt de vista econòmic. Com ja se sap, havíem d’anar a buscar el taló al ministeri d’Hisenda per poder pagar les nòmines. Jo era tinent d’alcalde a l’Ajuntament i diputat a Madrid, així que un dia vaig anar al ministeri, vaig agafar el taló, i me’n vaig anar al Congrés. No era un taló petit, com pots imaginar. De mil i escaig milions de pessetes. Ara que saps la quantitat ja pots imaginar com se’m va quedar la pell quan vaig buscar el taló a la meva cartera, per tenir la seguretat que el tenia, i resulta que no hi era. Em volia morir. Vaig regirar tots els papers i carpetes que portava a sobre, vaig cridar els companys d’escó, estava a punt de tenir un infart... quan el vam trobar per terra, a sota d’un seient, es veu que em va caure...” CÒMPLICES JOAN HORTALÀ. “Jo vaig durar tan poc [abril 1979-maig 1980] que no vaig tenir cap sensació de fracàs. Potser sí que, amb només dos regidors d’ERC, ens vèiem una mica petits davant dels altres grups polítics. Però tot i així teníem molta complicitat, perquè bona part dels regidors de tots els partits proveníem de la facultat d’Econòmiques.” PROGRESSISTA CARLES GÜELL. “Un fracàs que no he expressat públicament fins ara, 30 anys després, és que no m’incloguessin en aquell acord de govern inicial que van batejar com a pacte de progrés. Vaja, que em declaressin oficialment no 130 131