You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
MEMÒRIA DE TRENTA ANYS<br />
Transformació, il·lusió,<br />
desconcert, represa<br />
T<br />
renta anys, trenta<br />
veus, trenta records,<br />
i dues constatacions.<br />
La primera, que servir<br />
a Barcelona –que<br />
és servir a la seva gent– produeix<br />
satisfacció i orgull. I la<br />
segona, que en aquesta ciutat<br />
aquest servei es fa per sobre<br />
de les diferències ideològiques<br />
i de partit. És el resum que<br />
puc fer-ne després d’haver entrevistat<br />
tres alcaldes i trenta<br />
exregidors i exregidores de<br />
tots els partits polítics que han<br />
servit a la ciutat des del 1979<br />
fins al 2007. Les seves opinions,<br />
que confirmen els versos<br />
de Wordsworth segons els<br />
quals la bellesa sempre perviu<br />
en el record, m’han permès<br />
de rememorar els fets més<br />
significatius d’aquests darrers<br />
trenta anys, i aprofundir en<br />
aspectes que el pas del temps<br />
amenaçava amb l’oblit.<br />
El primer és la situació de profunda<br />
crisi econòmica en què<br />
es va produir el relleu democràtic<br />
a l’Ajuntament. Quan<br />
Narcís Serra va aconseguir<br />
el bastó de comandament el<br />
19 d’abril del 1979, la crisi de<br />
Els exregidors<br />
rememoren<br />
i adjectiven les<br />
diferents etapes<br />
viscudes a l’Ajuntament<br />
durant<br />
aquests anys<br />
1973-1980 colpia Barcelona<br />
amb especial virulència. Teníem<br />
una taxa d’atur del 18%<br />
i una inflació del 20%. Quan<br />
l’alcalde accidental, Font Altaba,<br />
li va traspassar els poders<br />
el va advertir que aquell mes<br />
els funcionaris cobrarien la<br />
nòmina, però els diners ja no<br />
arribarien per al mes següent.<br />
L’Ajuntament estava en situació<br />
de fallida. Completament<br />
arruïnat. Els tres anys que<br />
havien transcorregut entre la<br />
mort de Franco i les eleccions<br />
democràtiques havien deixat<br />
la ciutat en mans d’alcaldes<br />
designats, sense autoritat moral.<br />
En arribar els demòcrates,<br />
el deute municipal pujava<br />
a 24.000 milions de pessetes.<br />
“El Govern de Madrid ens cobria<br />
el dèficit –ens ha explicat<br />
Serra–, però amb crèdits bancaris<br />
dels quals havíem de pagar<br />
els interessos, i tornar el<br />
capital. I els ingressos municipals<br />
no arribaven aleshores ni<br />
per cobrir els interessos dels<br />
crèdits demanats per a pagar<br />
els sous dels funcionaris.” Era<br />
Pasqual Maragall, aleshores<br />
tinent d’alcalde d’Hisenda, qui<br />
va haver d’agafar l’avió en diverses<br />
ocasions, anar a veure<br />
el ministre, i tornar amb el taló<br />
a la cartera per poder pagar<br />
els sous.<br />
DIGNIFICAR SENSE<br />
RECURSOS<br />
Així van anar trampejant la situació<br />
fins que es va aprovar<br />
la llei de sanejament de les<br />
hisendes locals el 1983, és a<br />
dir, quan Serra ja era ministre<br />
de Defensa. Mentrestant, les<br />
demandes socials per què tant<br />
havien lluitat els barcelonins,<br />
s’havien de suplir amb petites<br />
intervencions que servien per<br />
sargir la trama urbana –uns<br />
arbres aquí, una placeta més<br />
• Foto de família<br />
de la celebració<br />
del 30è aniversari<br />
dels ajuntaments<br />
democràtics<br />
(25/V/2009)<br />
enllà, un enderroc...– i anar<br />
guanyant temps. El potent moviment<br />
associatiu ciutadà frisava<br />
perquè s’atenguessin les<br />
peticions acumulades al llarg<br />
dels anys. I què li responia el<br />
seu –ara sí– Ajuntament?<br />
“La primera prioritat de l’equip<br />
de govern –format aleshores<br />
pel PSC, CiU, el PSUC i ERC–<br />
serà dignificar els espais públics<br />
de la perifèria i afrontar<br />
les reclamacions més immediates”,<br />
els deia Narcís Serra.<br />
Bons desitjos estavellats<br />
contra el mur de la crisi. A<br />
començaments dels 80, tota<br />
l’àrea metropolitana era una<br />
vaga. L’Ajuntament no va ser<br />
menys. Va patir la dels funcionaris<br />
que rebutjaven tenir<br />
rellotges que controlessin<br />
entrades i sortides. I la dels<br />
escombraires, que van estar<br />
a punt de dinamitar l’autoritat<br />
municipal.<br />
“A la gent costava d’entendre<br />
que l’Ajuntament democràtic<br />
estava legitimat per manar,<br />
encara que les seves decisions<br />
no sempre fossin compartides<br />
ni compreses”, deia el mateix<br />
Narcís Serra que va haver de<br />
8 9