ES ÈXITS saven que defensàvem la idea dels pobres benvinguts, quan és al contrari. De pobres gens. En realitat són els innovadors dels seus països, els que han estat capaços de marxar i lluitar en cerca de noves situacions. Són els més valents. I al costat d’això també hi ha dificultats, i molta explotació. Així vam haver de debatre, junts, els avantatges i inconvenients de poder compartir una nova ciutat. I va ser una experiència única. Ara la situació ha canviat. La immigració s’ha de controlar, s’han de fitxar acords amb els països d’origen... però en aquell moment el pacte va servir per assentar els nous límits. Però sobretot el pacte per la immigració, signat per tots els partits, va servir per comprometre’ns a no instrumentalitzar els immigrants. L’alcalde Clos, que presidia la comissió del pacte va aconseguir el recolzament de tots els grups polítics, perquè la pressió era molt forta i segurament també perquè al capdavant del PP municipal hi havia en Santiago Fisas.” FER CASAMENTS I DEFENSAR ELS ANIMALS MAGDA ORANICH. “El meu èxit com a regidora? El que tinc és un gran record dels nombrosos casaments que vaig fer. Casar la gent, especialment les parelles homosexuals –jo he lluitat molt perquè se’n reconeguin els drets–, m’han produït una gran satisfacció i molts records emocionals. Vaig fer vora 500 bodes, hi havia dies que en feia deu. A mi no em tocava, perquè jo no era tinent d’alcalde, i només les feia quan me les demanaven, i he de dir que m’ho demanaven molt els companys de l’Ajuntament quan necessitaven que els substituís. Vaig col·laborar a aconseguir moltes altres coses. Un èxit va ser que Barcelona es declarés ciutat que no mata animals a la gossera –el primer que vaig aconseguir va ser que s’ampliessin els processos d’adopció d’animals llevat de casos de malaltia greu o perillositat per a les persones–. I d’aquesta petita cosa em vaig sentir molt orgullosa, potser si jo no hagués estat a l’Ajuntament no s’hagués fet –penso. Ah, i també estic satisfeta de la declaració de Barcelona com a ciutat antitaurina, qüestió en què també vaig col·laborar.” EN DEFENSA DE LA ‘FIESTA’ JAVIER BASSO. “Yo tengo varios momentos de gloria. Uno de ellos es bastante impopular, pero que tocó a mí defenderlo: la Barcelona taurina. Claro, yo he pasado mucho tiempo fuera de Barcelona, en Madrid, en diferentes ambientes, y aunque a mí la verdad los toros ni me van ni me vienen, pues yo en este aspecto defendí el tema. Se hizo en el pleno una votación libre. Si éramos 40 en el consistorio, y nosotros [PP] éramos siete, 18 votos fueron a favor de los toros, o sea que dentro de los otros grupos había mucha gente partidaria… Yo lo hice porque nosotros estamos a favor de la fiesta, me documenté muy bien, pero eso no es contrario a que yo también esté en la protectora de animales. Hablé con periodistas, recorrí los mataderos, y vi que ahí sí se hace una verdadera bestialidad ¡Como los matan en los mataderos! Al menos en la plaza a veces indultan al animal…” • EN- GRU- NES CIU I <strong>BARCELONA</strong> MIQUEL ROCA. “Que per què no hem aconseguit mai l’alcaldia de Barcelona? Perquè hi ha errors inicials que es paguen cars. El 1979 es va donar una imatge que Convergència no es prenia seriosament l’administració municipal, que hi havia fites com la Generalitat que per a un partit com el nostre eren més importants que el del govern de la capital. I aquesta imatge inicial va ser un error que hem pagat car, perquè, lògicament, vam deixar consagrar figures molt arrelades, com Narcís Serra i Pasqual Maragall, que es van identificar més amb la vida local que les nostres figures en aquell moment. Nosaltres érem, sens dubte, els millors representants de Catalunya a Madrid -amb independència del número de vots o diputats- i se’ns identificava com els millors per governar a Catalunya. En canvi la vida local va ser sempre una assignatura molt complicada per a Convergència. I fins i tot aquelles tesis que deien ‘ja és bo que l’Ajuntament tingui una opció política diferent a la del govern de la Generalitat’, eren coses que limitaven la nostra oportunitat política. Però amb el temps ho relativitzes tot. Jo vaig estar només quatre anys a l’Ajuntament i en tinc un record molt grat. Vam desencallar la Carta Municipal. En fi, que jo he tingut la satisfacció de fer la Constitució, l’Estatut, la Carta Municipal... ara només em falta, al- gun dia, fer els estatuts de la comunitat de veïns de la casa on visc.” JOSEP MARIA AINAUD. “Que per què els nacionalistes no han guanyat mai la batalla de Barcelona? Primer, perquè no s’han plantejat bé el govern d’una ciutat. Segon, perquè cada vegada han canviat de candidat. Això és un error total. Vull desitjar una gran sort a Xavier Trias, perquè és una persona que humanament i política mereix tot el reconeixement, i també perquè la voluntat de canvi es farà. Jo voldria entendre que la voluntat de canvi no vol dir la trencadissa, vol dir que aquelles coses que tu procures que vagin bé, les traspasses als altres, sigui qui sigui qui les proposi. Jo crec en la política de consens. Jo no sóc un polític, sóc una persona que serveix a un país. Tarradellas un cop em va dir: ‘Vostè, Ainaud no serà mai un bon polític; no té ni ambició, ni paciència’.” JAUME ALSINA. “El nostre fracàs ha estat no haver guanyat les eleccions. No haver estat capaços de convèncer la gent. I mira que hem tingut gent valuosa, com l’Artur Mas. En Josep Maria Cullell va estar a punt, però no vam saber convèncer prou la gent.”. 64 65
0.5 ÀLBUM DE FOTOS Els servidors de la ciutat miren cap endarrere amb satisfacció 66 67
Change language