BARCELONA

ES ÈXITS
saven que defensàvem la idea dels pobres benvinguts,
quan és al contrari. De pobres gens.
En realitat són els innovadors dels seus països,
els que han estat capaços de marxar i lluitar en
cerca de noves situacions. Són els més valents.
I al costat d’això també hi ha dificultats, i molta
explotació. Així vam haver de debatre, junts, els
avantatges i inconvenients de poder compartir
una nova ciutat. I va ser una experiència única.
Ara la situació ha canviat. La immigració s’ha
de controlar, s’han de fitxar acords amb els països
d’origen... però en aquell moment el pacte
va servir per assentar els nous límits. Però
sobretot el pacte per la immigració, signat per
tots els partits, va servir per comprometre’ns a
no instrumentalitzar els immigrants. L’alcalde
Clos, que presidia la comissió del pacte va aconseguir
el recolzament de tots els grups polítics,
perquè la pressió era molt forta i segurament
també perquè al capdavant del PP municipal hi
havia en Santiago Fisas.”
FER CASAMENTS I DEFENSAR ELS ANIMALS
MAGDA ORANICH. “El meu èxit com a regidora?
El que tinc és un gran record dels nombrosos
casaments que vaig fer. Casar la gent,
especialment les parelles homosexuals –jo he
lluitat molt perquè se’n reconeguin els drets–,
m’han produït una gran satisfacció i molts records
emocionals. Vaig fer vora 500 bodes, hi
havia dies que en feia deu. A mi no em tocava,
perquè jo no era tinent d’alcalde, i només
les feia quan me les demanaven, i he de dir
que m’ho demanaven molt els companys de
l’Ajuntament quan necessitaven que els substituís.
Vaig col·laborar a aconseguir moltes
altres coses. Un èxit va ser que Barcelona es
declarés ciutat que no mata animals a la gossera
–el primer que vaig aconseguir va ser que
s’ampliessin els processos d’adopció d’animals
llevat de casos de malaltia greu o perillositat
per a les persones–. I d’aquesta petita cosa em
vaig sentir molt orgullosa, potser si jo no hagués
estat a l’Ajuntament no s’hagués fet –penso. Ah,
i també estic satisfeta de la declaració de Barcelona
com a ciutat antitaurina, qüestió en què
també vaig col·laborar.”
EN DEFENSA DE LA ‘FIESTA’
JAVIER BASSO. “Yo tengo varios momentos de
gloria. Uno de ellos es bastante impopular, pero
que tocó a mí defenderlo: la Barcelona taurina.
Claro, yo he pasado mucho tiempo fuera de Barcelona,
en Madrid, en diferentes ambientes, y
aunque a mí la verdad los toros ni me van ni me
vienen, pues yo en este aspecto defendí el tema.
Se hizo en el pleno una votación libre. Si éramos
40 en el consistorio, y nosotros [PP] éramos siete,
18 votos fueron a favor de los toros, o sea que
dentro de los otros grupos había mucha gente
partidaria… Yo lo hice porque nosotros estamos
a favor de la fiesta, me documenté muy bien,
pero eso no es contrario a que yo también esté
en la protectora de animales. Hablé con periodistas,
recorrí los mataderos, y vi que ahí sí se
hace una verdadera bestialidad ¡Como los matan
en los mataderos! Al menos en la plaza a
veces indultan al animal…” •
EN-
GRU-
NES
CIU I BARCELONA
MIQUEL ROCA. “Que per què no hem aconseguit
mai l’alcaldia de Barcelona? Perquè
hi ha errors inicials que es paguen cars. El
1979 es va donar una imatge que Convergència
no es prenia seriosament l’administració
municipal, que hi havia fites com la Generalitat
que per a un partit com el nostre eren
més importants que el del govern de la capital.
I aquesta imatge inicial va ser un error
que hem pagat car, perquè, lògicament,
vam deixar consagrar figures molt arrelades,
com Narcís Serra i Pasqual Maragall,
que es van identificar més amb la vida local
que les nostres figures en aquell moment.
Nosaltres érem, sens dubte, els millors representants
de Catalunya a Madrid -amb
independència del número de vots o diputats-
i se’ns identificava com els millors per
governar a Catalunya. En canvi la vida local
va ser sempre una assignatura molt complicada
per a Convergència. I fins i tot aquelles
tesis que deien ‘ja és bo que l’Ajuntament
tingui una opció política diferent a la del govern
de la Generalitat’, eren coses que limitaven
la nostra oportunitat política. Però
amb el temps ho relativitzes tot. Jo vaig estar
només quatre anys a l’Ajuntament i en
tinc un record molt grat. Vam desencallar
la Carta Municipal. En fi, que jo he tingut la
satisfacció de fer la Constitució, l’Estatut, la
Carta Municipal... ara només em falta, al-
gun dia, fer els estatuts de la comunitat de
veïns de la casa on visc.”
JOSEP MARIA AINAUD. “Que per què els nacionalistes
no han guanyat mai la batalla de
Barcelona? Primer, perquè no s’han plantejat
bé el govern d’una ciutat. Segon, perquè
cada vegada han canviat de candidat. Això
és un error total. Vull desitjar una gran sort
a Xavier Trias, perquè és una persona que
humanament i política mereix tot el reconeixement,
i també perquè la voluntat de
canvi es farà. Jo voldria entendre que la voluntat
de canvi no vol dir la trencadissa, vol
dir que aquelles coses que tu procures que
vagin bé, les traspasses als altres, sigui qui
sigui qui les proposi. Jo crec en la política de
consens. Jo no sóc un polític, sóc una persona
que serveix a un país. Tarradellas un
cop em va dir: ‘Vostè, Ainaud no serà mai un
bon polític; no té ni ambició, ni paciència’.”
JAUME ALSINA. “El nostre fracàs ha estat
no haver guanyat les eleccions. No haver estat
capaços de convèncer la gent. I mira que
hem tingut gent valuosa, com l’Artur Mas.
En Josep Maria Cullell va estar a punt, però
no vam saber convèncer prou la gent.”.
64
65