BARCELONA

ELS ÈXITS
Si els anys de l’alcalde Pasqual Maragall
vénen marcats pels Jocs
Olímpics, els de l’alcalde Joan Clos
estan associats a la celebració del
Fòrum Universal de les Cultures de
l’any 2004. Un esdeveniment nou, proposat
per Maragall, el balanç final del qual –tot
i els beneficis urbanístics i d’equipaments
que va deixar– no es pot comparar amb el
dels Jocs. Durant els deu anys (1997-2007)
que Clos va dirigir la ciutat –amb presidents
conservadors als governs de l’Estat i de la
Generalitat– es van impulsar les infraestructures
i es va potenciar i modernitzar el
transport públic, es va signar un pacte de
tots els partits que va neutralitzar la instrumentalització
política de la immigració, Barcelona
Activa es va convertir en una agència
de desenvolupament local; es van ampliar
i millorar els serveis municipals, especialment
el de neteja, i es va impulsar una ordenança
cívica que no va tenir els efectes
desitjats. Les exregidores i els exregidors
que van servir a la ciutat en aquest període
coincideixen a afirmar que no van saber explicar
adequadament les seves idees i propòsits.
La comunicació va fallar.
FÒRUM 2004, SÍ I NO
ENRIC TRUÑÓ. “Dec ser un dels pocs barcelonins
que s’estimaven el Fòrum Universal de les
Cultures 2004. Per què? Doncs perquè a Maragall
se li va acudir sense saber ben bé què
proposava. Després dels Jocs ell volia fixar una
data amb la intenció de no parar, i que la ciutat
sortís endavant, i va proposar de fer una Expo al
2004, quan ni tocava. Més improvisat no podia
ser. ‘Doncs ens ho inventarem’, va dir, seguint
l’estil maragallià! A mi em va nomenar com a
primer comissionat de l’alcadia per al Fòrum, i
durant un any, aproximadament, amb un equip
específic, vam estar pensant com fer-ho. I vam
portar la proposta al plenari de l’Ajuntament,
que la va aprovar per unanimitat, i el projecte
va anar a les Corts –el que havia aprovat la Generalitat–
i llavors a l’assemblea general de la
Unesco, que també el va aprovar. I poc temps
després vaig plegar de l’Ajuntament. M’estimo
molt la idea. Jo crec que no va ser un fracàs, el
que passa és que com havíem tingut tan d’èxit
amb el Jocs Olímpics, això que era una cosa una
mica per sota, ja no ens va semblar prou bona.
Tampoc es va saber explicar bé. I li van imputar
certes coses que no hi tenien res a veure; per
exemple, que si era una operació especulativa,
quan el Fòrum no va construir res, sinó que ha
recuperat una part de la ciutat que era el seu
traster, que ni l’ensenyava perquè feia vergonya,
com la planta depuradora d’aigües residuals,
que es va ajustar a les directrius de la Unió Europea.
I aquest espai perdut a un racó de la ciutat,
que és al front marítim, que és al costat de
la Mina, que és al costat del riu Besòs, que era
una claveguera i ara és un parc fluvial, doncs
tot això s’aconsegueix recuperar i retornar a la
ciutat. El Fòrum no va construir ni un sol habitacle.
Ara, no acabo d’entendre per què els meus
companys de l’Ajuntament no van saber fer amb
orgull aquest debat. I tampoc no entenc per què
després no es va comptar amb persones com
l’antropòleg Manuel Delgado o el president de
Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, que participen en
unes 10 o 12 reunions durant el procés de pensar
el fòrum, i signen i els seus noms estan al
document que presentem a la Unesco. El grup
que va encapçalar l’organització es va tancar en
si mateix... i després, a la part final, es va intentar
redreçar-ho, però ja s’havia perdut molt el
pols de la comunicació. Jo crec que els continguts
eren bons, els debats tenien qualitat. Però
malauradament el primer dia els mitjans, en
comptes de prendre nota dels debats, ressaltaven
que no es podien entrar entrepans... Per
favor! Potser el lema ‘Canviarem el món’ va ser
molt pretensiós, és igual… L’oportunitat se’ns
va escapar.”
JOSEP MARIA AINAUD. “A la ciutat s’han fet
massa projectes ambiciosos una mica inútils,
sense realitat. El Fòrum, per exemple. Jo no el
critico: si no puc parlar bé d’una cosa, no en parlo.
Però he d’explicar sincerament que em vaig
negar a programar el Fòrum i a tenir-hi uns càrrecs
que em van oferir. No hi vaig veure clar. Jo
defenso les coses que entenc i m’agraden i veig
clares; i el Fòrum ni el vaig entendre, ni em va
agradar. Era un projecte inútil. He de reconèixer
que la culpa no va ser de Joan Clos. Va ser una
idea errònia d’un Maragall, que ja començava a
no trobar-se bé.”
CARME SAN MIGUEL. “La meva crítica al
Fòrum, en què vaig treballar durant tres mesos,
va aparèixer perquè s’hi van fer massa coses. La
gent no podia pair tot el que es feia. Era brutal.
Era desbordant. No es va assolir la xifra de cinc
milions de visitants que Joan Clos va preveure
–es va passar d’optimista–, però sí els 2,5 mi-
60
61