BARCELONA

ELS ÈXITS
però el marcatge responsable de l’oposició és
necessari. Amb l’equip de govern vam mantenir
una distància. Cordial sempre, però distància.
Jo era bastant dur, sobretot amb els temes de
transport. Estic content d’haver participat en
la integració tarifària per a aconseguir tenir el
bitllet únic de transport. En això nosaltres vam
donar tot el suport. També en la implantació del
bus de barri. A Sant Genís dels Agudells vam fer
un estudi tècnic per demostrar que aquests busos
petits són rendibles. Em considero, modestament,
un dels seus promotors; la meva teoria
és que aquests busos petits havien d’alimentar
la xarxa de metro. Em va quedar una assignatuplicar-te
un tercer èxit? Va ser el de creure en
la participació. Quan vam trucar a la porta del
nostre teixit associatiu amb una proposta sincera,
assegurant-los que la seva opinió seria escoltada,
la gent ens va respondre. Jo vaig crear
el major nombre de consells de participació de
la ciutat. Crec que aquí tinc una mica el rècord.
Això sí, vaig complir les promeses. Els prometia
que cada any coneixerien exactament quins eren
els pressupostos per política social, sense trucs.
I ho vaig fer. I la gent responia.”
CARTA MUNICIPAL (1995) DESENCALLADA
MIQUEL ROCA. “De què em sento orgullós? De
la Carta Municipal, sens dubte. Estava molt encallada.
Feia molts anys en Pasqual Maragall ho
havia intentat, però mai hi havia hagut un clima
prou adequat per fer-la. Entre Pasqual i jo es van
crear unes complicitats en punts cabdals. Un
d’ells va ser la Carta Municipal. Un altre, tot el
que vam fer per a la reconstrucció de Sarajevo,
om vam anar plegats en molts viatges. I de fet tot
el que va representar la proximitat amb Barcelona.
Repeteixo, és molt agradable tocar ciutat,
tocar problemes reals. Era molt grat.”
CASA GOLFERICHS SALVADA
JOAQUIMA ALEMANY. “El més important que
vam fer fou salvar la casa Golferichs, que Núñez
i Navarro volia ensorrar per fer pisos. Era una
petició de l’associació de veïns de Sant Antoni,
els membres de la qual els tenia al meu despatx
cada dia mentre vaig ser regidora de l’Eixample.
Li vam comprar la casa a Núñez, ens va costar 90
milions de pessetes, que no era pas molt. En una
nit vam estar a punt de perdre-la, perquè algú va
intentar trencar-ho tot. Sort que vam aconseguir
reconstruir-la i recuperar-la com a centre cultural
per a la ciutat. En aquella època els veïns
eren escoltats, tenien les portes de l’ajuntament
obertes, no com ara que, quan demanes res, ja
et fan fora ràpid. La participació funcionava, però
a poc a poc s’ha anat desmuntant, i ara amb això
de l’AVE que passarà pel centre de la ciutat, no
comprenc com es pot fer sense consultar abans
amb la gent.”
HORTA-GUINARDÓ, MILLORES I ACCIDENT
ALBERT BATLLE. “En l’àmbit individual no destacaria
cap moment de glòria de la meva època
[1983-03], però en canvi sí que subratllaria com
a èxit col·lectiu la gran transformació del districte
Horta-Guinardó. On hi havia les barraques,
ara trobes una part important del parc dels Tres
Turons, el túnel de la Rovira no estava en funcionament,
la rambla del Carmel no existia, tota
l’organització de l’àrea olímpica tampoc no existia...
i tot es va fer en aquells mandats.”
JAVIER BASSO. “Tuve varias intervenciones en el
distrito de Horta, sobre todo cuando se hundió el
túnel del metro [27/01/2005], porque aquello fue
un mal momento para todos, y uno tiene que saberse
poner en el sitio de los que están gobernando
y preguntarse si no se hubiera hundido igual,
caso de gobernar nosotros. Fue como con el petrolero
Prestige, que tanto daño hizo al gobierno
del PP. Pues igual, porque usted se guía por los
técnicos. Y si éstos dicen ‘por aquí’, como usted
no tiene ni idea de lo que se ha de hacer, pues les
hace caso... Y si luego sale mal, resulta que es
usted quien tiene la culpa y la responsabilidad;
no ellos. En política esto es bastante duro.”
MERCATS RECUPERATS
CARME SERVITJE. “Jo sempre vaig tractar els
mateixos temes: promoció econòmica, comerç,
turisme i política social. Recordo amb molta
satisfacció l’etapa a les Corts, perquè et permetia
tenir més contacte amb les persones, i això
és molt gratificant. Del comerç, doncs recordo
quan vam fer el projecte de recuperar els mercats,
d’ajustar-los a les necessitats, tenir en
compte els comerciants i les seves necessitats.
Guardo molt bons records de totes les coses
que vaig fer, que potser haurien pogut ser més,
però vaig fer el que vaig poder.”
OPOSICIÓ DURA I MILLORA DEL TRANSPORT
JAUME ALSINA. “Nosaltres no vam manar mai,
però la feina fiscalitzadora i d’oposició que vam
fer va resultar molt gratificant. A qualsevol democràcia
l ’oposició és molt necessària. Jo recordo
que vaig molestar una mica, i estic segur
que hi ha persones que em recorden per això,
“EN AQUELLA ÈPOCA ELS
VEÏNS EREN ESCOLTATS,
TENIEN LES PORTES DE
L’AJUNTAMENT OBERTES”
ra pendent, i veig que ara, a la fi, es realitzarà,
que és la implantació de la T-infant, és a dir, una
targeta per a nens i joves, que trobo una mesura
importantíssima, perquè és una manera
d’educar el jovent en la utilització del transport
públic.”
CIUTAT VELLA, DURA I FANTÀSTICA
JOAN FUSTER. “Els quatre anys que vaig estar
a Ciutat Vella van ser fantàstics i al mateix
temps molt durs. Era el moment de les grans
operacions urbanístiques que es van executar.
La major part de les expropiacions per a fer la
rambla del Raval es van fer en aquells anys. I
es va començar la remodelació de Santa Caterina.
Aquí vam haver de canviar moltes coses,
es van haver de generar molt recursos que no
hi eren, que no estaven assegurats. La gestió
va ser dura. Se’ns van enfonsar cases en algun
moment, va ser tot molt delicat. També vam
revisar la intervenció, això obria un carrer des
de l’avinguda de la Catedral fins al que es diu
El forat de la vergonya, a la continuació del carrer
Jaume Giralt. Allà vam fer, amb una ajuda
molt important de l’arquitecte Enric Miralles,
una reconsideració del programa, que personalment
crec que ha estat un encert. Gràcies
a això hi ha una entrada on les perspectives
medievals trencades es mantenen. I no només
això, sinó que sempre es veu quelcom de vell,
no únicament els edificis nous. Més coses? Estic
molt orgullós d’una operació que es va fer en
aquesta zona, a la plaça de Sant Agustí, on vam
reconstruir una casa vella, demostrant que es
pot fer una casa nova, però que sigui vella... i
que vell i nou poden dialogar. És una intervenció
exemplar, de la qual no s’ha parlat prou. No
va ser un mèrit meu, sinó dels tècnics, de Enric
Miralles i Pere Carrera, que van ser molt fins
tècnicament.”
54 55