BARCELONA

ELS ÈXITS
El primer mandat democràtic va
estar marcat per la inexperiència
de les regidores i els regidors en
unes tasques que ningú no els havia
transferit, ni ningú no els havia
explicat com s’havien de gestionar, i per la
complicitat i l’entusiasme d’una població
que havia confiat en el lema electoral Entra
a l’Ajuntament amb nosaltres. Eren els
anys de la il·lusió col·lectiva per la recuperació
de la democràcia i les institucions
d’autogovern de Catalunya. Els records
dels nostres entrevistats es refereixen tant
a les dificultats econòmiques dels primers
anys –l’ofegament dels municipis era total,
particularment el de Barcelona–, com a la
necessitat de fer obres puntuals als barris
–“fer sorgir la ciutat”– i de dibuixar un pla
urbanístic global per a la ciutat. La celebració
a Barcelona de la diada de les Forces
Armades i l’oportunitat d’obrir la ciutat
al mar van marcar –més del que la gent
s’imagina”, diu Narcís Serra– el caràcter de
la ciutat del futur.
PARTICIPACIÓ
LLUÍS REVERTER. “Volíem obrir l’Ajuntament
a la ciutat, a les entitats, a la gent, i jo vaig ser
l’encarregat de portar a la pràctica les relacions
ciutadanes. Vaig triar el despatx que era més a
prop de l’alcalde, i quan venia la gent dient ‘jo vull
això’, ‘jo vull allò altre’, doncs passaven abans
pel meu despatx. Jo tenia un telèfon directe amb
l’alcalde, d’aquells que són el supletori de l’altre,
així quan ho despenjava l’un se n’assabentava
l’altre. No vaig demanar res més. I va durar tres
anys que van ser apassionants! Apassionants!
Eren uns anys molt vius, la gent es manifestava
cada dia a la plaça de Sant Jaume, però veien
que l’Ajuntament no els era aliè, ni contrari, sinó
proper.”
ESPORT ESCOLAR
MIQUEL BONILLA. “Vam engegar un programa
que permetia trobar sortida als nens del carrer
per la via de l’esport, les primeres activitats preescolars,
que avui dia són una situació normalitzada,
però al començament dels 80 ningú no
s’imaginava. Una vegada acabada la jornada escolar,
en aquells barris sense equipaments socials
ni infraestructures la gent havia de viure al
carrer necessàriament; en unes condicions no
acceptables, es tractava de buscar potencial de
la gent jove, de la gent que anava a escola. També
hi havia un moviment associatiu amb unes inquietuds
molt grans que demanava la complicitat
de les institucions per poder fer coses, per poder
aixecar el nivell cultural dels seus fills, millorar
l’ambient de convivència, de solidaritat i a partir
d’aquí vam constituir associacions esportives
que van tenir una resposta sensacional.”
MOLL DE LA FUSTA
LLUÍS REVERTER. “Urbanísticament, aquells
primers anys només va ser possible fer petites
intervencions, una política de fer sorgir la ciutat,
sobretot els barris, que estaven absolutament
abandonats des de feia anys. No es van fer grans
obres perquè no hi havia diners. Pensa que cada
mes un regidor havia d’anar a Madrid a buscar
un taló del ministre d’Hisenda per poder pagar la
nòmina. Els últims anys abans de les eleccions
democràtiques, com que tothom esperava que
canviessin de mans, el Govern no va donar un
duro als ajuntaments, i tot havia anat degradantse...
Fins que es va fer una llei d’hisendes locals
que va assumir tots els deutes municipals i vam
poder començar a refer la ciutat. Aquells primers
anys sobretot vam treballar amb els barris, i es
va repensar molt la ciutat, i finalment és el que
s’ha acabat fent. Es va començar a fer el passeig
Marítim que va ser molt important, perquè era
el primer pas en l’obertura de la ciutat al mar.
El moll de la Fusta pertanyia al Port, i un dia del
1981, quan preparava jo la diada de les Forces
Armades amb el capità general Pascual Galmés,
pensàvem on podríem fer l’acte d’homenatge a
la bandera. Érem al seu despatx, asseguts, pensant,
i jo veia el port que estava ja sense tinglados,
però amb unes reixes que l’encerclaven, i li vaig
dir: ‘Per què no ho fem aquí davant?’. I em diu:
‘Pues sí, sí, molt bé’. Llavors ho vam demanar
al Port i vam aconseguir fer-ho i, a la setmana
següent de la celebració, el consell de ministres
va autoritzar la cessió a perpetuïtat a la ciutat de
Barcelona d’aquell moll. Hi ha una placa que ho
recorda, això. Que per a mi té la seva gràcia.”
AUDITORI
GERMÀ VIDAL. “Maria Aurèlia Capmany [va ser
regidora des de 1979 fins a la seva mort, el 1991]
va proposar recuperar la nau del Mercat de les
Flors per a construir-hi un teatre. I per inaugurar-lo
va portar el famós Peter Brook. També va
venir el ministre de Cultura, Javier Solana. Du-
40 41