SERVEI PÚBLIC ocupar-se per la ciutat era fer-ho per les coses públiques i comunes; aquesta responsabilitat personal va ser la meva. Això sí, sempre amb un criteri de no-professionalització. Jo sempre he entès la política com un complement. Un cop vaig haver de triar entre la política i l’empresa, i vaig optar per la segona.” MAGDA ORANICH. “Les generacions que vàrem lluitar contra el franquisme ho teníem claríssim, fèiem les coses pels altres, perquè així funcionava, i perquè fent això també en gaudeixes tu, no? Tinc claríssim que, si en aquests moments de crisi -no només econòmica–, aquesta idea de servei públic estigués més desenvolupada, les coses ens anirien millor. Ho tinc claríssim.” ALBERT BATLLE. “Jo entenc la política només com a gestió, dir que a més és un servei em sembla molt petulant, trobo. Si serveixes o no ja t’ho diran els ciutadans a l’hora de votar.” NÚRIA CARRERA. “A l’Ajuntament o a la Creu Roja la meva missió va ser sempre estar a prop de les persones i servir al col·lectiu per fer coses junts.” JOAN HORTALÀ. “Jo m’encarregava, i ho vaig intentar, d’apropar els serveis municipals a la gent. Els serveis dels mercats, els de les companyies subministradores, el de la recollida d’escombraries que, en el primer mandat, proveïen els serveis arrossegant uns deutes espectaculars...” ANTONI COMAS. “No he conegut un home amb els valors més clars i radicals que el company Justiniano Martínez, paleta, regidor del PSUC en el primer mandat. Els seus valors no tenien res a veure amb els que jo tenia. Cadascú sabia on estava l’altre. Però ens enteníem a la perfecció. Amb una persona amb valors, sempre t’hi pots entendre.” JOSÉ CUERVO. “Servei públic vol dir treballar defensant l’interès general, respectant i acatant les lleis, permetent la igualtat d’oportunitats, i jo afegeixo un aspecte que ara està molt devaluat, però que molts hem practicat, que és l’honradesa. Em preguntes si l’Ajuntament de Barcelona és modèlic en això? Totalment. Crec que és degut al fet que el canvi aquí es fa ja a partir dels propis funcionaris demòcrates que treballaven a l’Ajuntament franquista. I també al fet que per als nostres polítics arribar a l’alcaldia ha estat en tots els casos un honor i no una via per a fer-se rics. Els primers alcaldes, Serra i Maragall, tenien un alt contingut ètic, i van formar uns equips de funcionaris i uns mecanismes de control que han permès navegar durant aquests anys sense escàndols ni casos de corrupció que ens puguin equiparar als que hem vist a tants altres indrets. Ah, i també crec que ho ha afavorit molt el fet que a Barcelona cap partit ha gaudit mai de majories absolutes. Això, la necessitat de governar en coalició, afavoreix el control i fa més difícil que pugui haverhi comportaments corruptes.” EULÀLIA VINTRÓ. “Les majories absolutes són dolentes. A l’època dels Jocs, el fet que Iniciativa fos en el govern de la ciutat i el PSC no pogués fer tot el que li rotava sense haver de donar comptes, va suposar un gran benefici per a la ciutat. I el fet de que a Barcelona sempre hi hagi hagut governs de coalició ha fet possible que la nostra sigui l’única gran ciutat espanyola que continua en mans de l’esquerra.“• 36 37
0.4 ELS ÈXITS MANDAT NARCÍS SERRA Planificació urbana, crisi econòmica i il·lusió general 38 39