BARCELONA

SERVEI PÚBLIC
ocupar-se per la ciutat era fer-ho per les coses
públiques i comunes; aquesta responsabilitat
personal va ser la meva. Això sí, sempre amb
un criteri de no-professionalització. Jo sempre
he entès la política com un complement. Un cop
vaig haver de triar entre la política i l’empresa,
i vaig optar per la segona.”
MAGDA ORANICH. “Les generacions que
vàrem lluitar contra el franquisme ho teníem
claríssim, fèiem les coses pels altres, perquè
així funcionava, i perquè fent això també
en gaudeixes tu, no? Tinc claríssim que, si en
aquests moments de crisi -no només econòmica–,
aquesta idea de servei públic estigués més
desenvolupada, les coses ens anirien millor. Ho
tinc claríssim.”
ALBERT BATLLE. “Jo entenc la política només
com a gestió, dir que a més és un servei em
sembla molt petulant, trobo. Si serveixes o no
ja t’ho diran els ciutadans a l’hora de votar.”
NÚRIA CARRERA. “A l’Ajuntament o a la Creu
Roja la meva missió va ser sempre estar a prop
de les persones i servir al col·lectiu per fer coses
junts.”
JOAN HORTALÀ. “Jo m’encarregava, i ho vaig
intentar, d’apropar els serveis municipals a la
gent. Els serveis dels mercats, els de les companyies
subministradores, el de la recollida
d’escombraries que, en el primer mandat, proveïen
els serveis arrossegant uns deutes espectaculars...”
ANTONI COMAS. “No he conegut un home amb
els valors més clars i radicals que el company
Justiniano Martínez, paleta, regidor del PSUC
en el primer mandat. Els seus valors no tenien
res a veure amb els que jo tenia. Cadascú sabia
on estava l’altre. Però ens enteníem a la perfecció.
Amb una persona amb valors, sempre
t’hi pots entendre.”
JOSÉ CUERVO. “Servei públic vol dir treballar
defensant l’interès general, respectant i acatant
les lleis, permetent la igualtat d’oportunitats,
i jo afegeixo un aspecte que ara està molt devaluat,
però que molts hem practicat, que és
l’honradesa. Em preguntes si l’Ajuntament de
Barcelona és modèlic en això? Totalment. Crec
que és degut al fet que el canvi aquí es fa ja a
partir dels propis funcionaris demòcrates que
treballaven a l’Ajuntament franquista. I també
al fet que per als nostres polítics arribar a
l’alcaldia ha estat en tots els casos un honor i no
una via per a fer-se rics. Els primers alcaldes,
Serra i Maragall, tenien un alt contingut ètic, i
van formar uns equips de funcionaris i uns mecanismes
de control que han permès navegar
durant aquests anys sense escàndols ni casos
de corrupció que ens puguin equiparar als que
hem vist a tants altres indrets. Ah, i també crec
que ho ha afavorit molt el fet que a Barcelona
cap partit ha gaudit mai de majories absolutes.
Això, la necessitat de governar en coalició, afavoreix
el control i fa més difícil que pugui haverhi
comportaments corruptes.”
EULÀLIA VINTRÓ. “Les majories absolutes són
dolentes. A l’època dels Jocs, el fet que Iniciativa
fos en el govern de la ciutat i el PSC no pogués
fer tot el que li rotava sense haver de donar
comptes, va suposar un gran benefici per a
la ciutat. I el fet de que a Barcelona sempre hi
hagi hagut governs de coalició ha fet possible
que la nostra sigui l’única gran ciutat espanyola
que continua en mans de l’esquerra.“•
36 37