BARCELONA

SERVEI PÚBLIC
Què significa per a vostè el concepte
de servei públic? Les regidores
i els regidors distingeixen
entre la prestació d’un servei i
la dedicació altruista a una causa
que busca l’interès general. Van ser els
compromisos social i polític els que van
portar-los a gestionar la ciutat, una tasca
feixuga i no sempre gratificant. Un exregidor
cita l’ètica de la responsabilitat definida
per Max Weber: A l’hora de governar, el
que importa ja no és el que penses, sinó el
que ets capaç de fer pels altres. I tot seguit,
el dilema. En una situació de democràcia
consolidada, això s’ha de fer com un servei
altruista o com una forma de guanyar-te la
vida? Els entrevistats es divideixen entre
els que defensen la gestió política com una
professió –pocs– i els que sostenen que la
política ha de ser una vocació “servida professionalment”.
Un altre diu que allò que
realment compta són els valors. “Amb una
persona de valors, sempre t’hi pots entendre.”
La síntesi.
MIQUEL BONILLA. “El concepte de servei públic
és inherent al de comprimís polític, per al
qual necessites dedicació, esperit de sacrifici i
unes idees molt profundes.”
GERMÀ VIDAL. “La idea de servei em va portar
a tancar el despatx professional i esmerçar deu
anys a una feina molt maca, la de transformar
la ciutat. Tots els ciutadans hauríem de passar
una temporada treballant a la gestió pública
per veure les coses des d’un punt de vista diferent.
Per a mi ha estat un aprenentatge que
m’ha donat molta felicitat.”
MARAVILLAS ROJO. “El servei públic és el
que està per sobre del interès individual. Els
serveis públics que jo vaig contribuir a crear, a
més, havien de buscar l’eficiència i la sostenibilitat
-és a dir, la continuïtat en el temps–. Ah,
i ampliar les oportunitats de tothom.”
ALEXANDRE PEDRÓS. “Jo he estat sempre un
servidor públic, a vegades com a alt funcionari
i a vegades en cossos especials i selectes. Jo
sóc de la primera promoció del Banc d’Espanya.
De les set persones que vam entrar aleshores,
totes elles han estat molt distingides. El Banc,
a Madrid, ha estat proveïdor de ministres, com
Carlos Solchaga o Miguel Boyer, que eren del
meu curs, passant per Mariano Rubio, que va
ser governador del Banc d’Espanya.”
JOAN TORRES. “S’ha de tenir una certa formació
o manera d’entendre la vida i la política
amb un sentiment ètic determinat i que parteix
d’unes arrels morals, d’una formació cristiana.
El servei públic no deixa de ser una entrega
a un projecte que té més valor o que està per
sobre dels efectes materials que t’afecten directament.
Per a mi té una altra vessant, que
té a veure amb un cert egoisme professional,
i el cert és que des del sector públic es poden
fer coses molt més importants que en el sector
privat.”
SARA BLASI. “Sempre he tingut clar respecte
de la meva realització personal que el més
important era fer un servei a la comunitat.
A l’època en què vaig començar a treballar
d’inspectora vaig triar fer-ho en barris marginals,
com el Camp de la Bota o la Mina... I quan
vaig fer política sempre la vaig entendre com
un servei, mai com un exercici de poder.”
CARME SERVITJE. “Servir a la teva ciutat vol
dir assumir unes responsabilitats per resoldre
coses que no t’agraden o que no funcionen,
tant sigui al govern com a l’oposició. La proximitat
amb la gestió del dia a dia t’apropa molt
als problemes que hi ha a la ciutat, que són
coses que afecten directament els ciutadans. I
t’adones de la importància que té poder-ho resoldre
immediatament.”
CARLES GÜELL DE SENTMENAT. “S’ha de servir
d’una manera irreprotxable, fent les coses
amb afecte i amb intensitat, pensant en el
benestar comú. Jo ho he fet sempre així, tot i
que no ho dic, és clar, perquè no vull que se
m’interpreti malament.”
JOAN FUSTER. “Vaig descobrir què vol dir servei
públic estant amb la Francesca Masgoret al
districte de Ciutat Vella, en uns anys de forta
crisi econòmica. Recordo que, quan anàvem a
un acte públic, la gent t’estirava de l’americana
per demanar-te feina per al seu fill. Era dur,
perquè els mitjans i les possibilitats d’ajudar
eren pocs. Era el temps en què experimentàvem
el que Max Weber va dir sobre l’ètica
32 33