ELS AMAZICS Una història silenciada una llengua viva

8
Mohand Tilmatine
problemes. Prejudicis, temors, sentiment d’inseguretat
i fins i tot incomprensió impregnen sovint les relacions
entre la població autòctona i els nouvinguts.
Per la seva banda, la població immigrada d’origen
amazic que arriba a Catalunya ha d’afrontar, com en
tot procés similar, múltiples problemes d’integració. En
aquest cas, però, s’hi afegeixen dificultats suplementàries:
el desarrelament d’una població que arriba ja amb
els greus estigmes d’una política d’ostracisme i d’exclusió
identitària que ha patit i continua patint en el seu
país d’origen.
En efecte, els règims nord-africans practiquen, d’ençà
que són independents, la mateixa política d’arabització
i d’islamització forçada tot negant als amazics
una existència i una visibilitat, més que legítimes, en la
vida social, cultural i política.
Aquesta negació persisteix malgrat la consecució i el
desenvolupament d’un important moviment identitari
que naixerà a Tizi Ouzou, a la Cabília, amb els esdeveniments
de la famosa Primavera Amaziga del 1980,
abans de propagar-se a d’altres zones berberòfones,
principalment al Marroc.
Instal·lats en contextos europeus, els amazics s’han
assimilat fins ara a entitats supranacionals i s’han identificat
en funció de les orientacions oficials dels països
d’origen com àrabs, musulmans, magribins o en el millor
dels casos com algerians, marroquins, etc., però
mai com a poble amazic, amb una llengua i una cultura
realment pròpies.
Els immigrants reviuen en la immigració la mateixa
frustració identitària que van conèixer en els
països d’origen. No és, doncs, sorprenent que els mateixos
processos de defensa i de construcció identità-