ELS AMAZICS Una història silenciada una llengua viva

Els amazics 25
per aquells que hi veien una religió més tolerant que
el cristianisme bizantí. Però també podem dir que va
haver-hi resistència i revoltes. Kusayla, príncep de la
tribu amaziga Àwriba, va liderar la lluita contra els
àrabs en el segle vii. Un altre exemple de resistència el
trobem en Dihya, una dona a la qual els àrabs anomenaven
Al-kahina (terme que significa ‘bruixa’), que va
ser líder de la revolta amaziga de l’Aurès. Va morir en
combat vers l’any 700. Aquest fet, tot i que no va posar
fi als conflictes, va marcar el final de la conquesta del
Magrib.
Podem dir que la conversió dels amazics a l’islam va
ser lenta i acompanyada d’una sèrie de cismes. Un dels
principals, lligat a la qüestió de la successió del profeta
Mohamed, va fer sorgir el kharijisme. S’ha de tenir
en compte que alguns dels conqueridors àrabs van fer
mostra d’un poder despòtic i això va provocar una gran
revolta, entre l’any 740 i el 780, contra la dominació
àrab. Tanmateix, aquesta revolta era més una resposta
contra els conqueridors àrabs i el seu abús de poder,
que no pas una resposta en contra de l’islam com a
religió. De fet, paral·lelament a la revolta va créixer el
kharijisme. Aquesta versió de la religió musulmana tenia
una tendència més igualitària i puritana. Va arribar
a tenir molts seguidors amazics i va anar acompanyada
de conflictes durant bona part del segle viii, en què
s’arribaren a crear regnes o emirats.
Durant l’ocupació arabomusulmana, les comunitats
amazigues van mantenir una dinàmica semblant
a la que ja hem comentat durant la romanització. La
negociació d’aliances, així com el sorgiment de conflictes,
van ser abundants. Algunes tribus donaven
suport al govern islàmic per tal de no entrar en conflic-