ELS AMAZICS Una història silenciada una llengua viva

20
Hassan Akioud; Eva Castellanos
vista lingüístic, substrat libicoberber o protoberber.
Darrere d’aquest concepte hi trobaríem diversos pobles
de l’antiguitat: els libicoamazics entre Egipte i Líbia, els
garamants i atarants del Sàhara, els gètuls i els númides
d’Algèria i Tunísia, els guanxes de les illes Canàries, els
zenates i sanhadja entre el Marroc, Algèria i Mali, etc.
Això explicaria la gran varietat de trets físics entre la
població actual. Sembla que aquesta varietat ja és una
característica de l’època prehistòrica, ja que els moviments
de població més importants que van anar a parar al nord
d’Àfrica serien del final del paleolític i del neolític.
La geografia i els ecosistemes de la meitat nord
d’Àfrica han conegut, en els últims 100.000 anys, importantíssims
canvis. Així, per exemple, entre el 70000 aC
i el 12000 aC, el Sàhara passa per un període molt àrid.
Després d’uns mil·lennis de transició, entre el 8000 aC i el
5000 aC, aquesta zona gaudeix d’un clima més amable.
És en aquest moment que gran part d’aquest espai
nord-africà i saharià comença a ser recorregut per
grups humans, caçadors recol·lectors, que tenen una
vida semisedentària. Aquest període (aproximadament
entre el 4500 aC i el 5500 aC) s’anomena neolític humit,
en aquell període l’actual desert era una immensa
estepa. Posteriorment, durant el que es coneix com el
postneolític àrid (entre el 2500 aC i el 1000 aC) s’accentua
la desertització, i s’aïllen molts grups humans
en autèntics oasis culturals.
Els regnes amazics i les cultures clàssiques
del Mediterrani
Podríem dir que els fenicis introdueixen els amazics
a la història, tot i que ha de quedar clar que ja existien
centres de poder local abans de l’arribada dels fenicis.