ELS AMAZICS Una història silenciada una llengua viva

14
Hassan Akioud; Eva Castellanos
i tot Mauritània (tribus assentades a les rodalies de
Nouakchott), el Txad (algun espai nòmada imprecís
en la zona fronterera amb Líbia i Níger) i Burkina Faso
(només una ínfima franja al nord).
Bona part de la comunitat amaziga no té una consciència
clara de formar part d’una identitat lingüística,
ètnica o històrica comuna. Més aviat s’identifiquen amb
la seva regió d’origen. Podem posar com a exemple els
rifenys del Marroc o els cabilencs d’Algèria. En canvi,
els arabòfons, tot i l’extensió i l’existència de diferents
variants dialectals, en general, tenen consciència de
formar una unitat lingüística. S’ha de tenir en compte
que els amazics, tot i haver fundat grans dinasties a
l’edat mitjana, no han pogut arribar a mantenir cap
estat amazic durador amb una consciència col·lectiva
comuna, ni fixar una llengua escrita única. A excepció
de l’època de Massinissa (rei amazic des del segle iii aC
fins al segle ii aC) i la de l’imperi Almohade segle xii
(dinastia d’origen amazic), els amazics han estat sempre
dividits per fronteres tribals i geogràfiques, ja sigui per
part de potències estrangeres (fenicis, romans, vàndals,
bizantins, àrabs, turcs i europeus), o pels estats actuals
en els quals no tenen un reconeixement oficial. És per
això que s’han produït evolucions molt divergents.
Malgrat les dificultats, actualment el moviment
amazic defineix la seva identitat centrant-se en la llengua.
La presència de la llengua amaziga avui dia encara
és important però és difícil d’avaluar amb exactitud. El
motiu d’aquesta dificultat és la manca de dades fiables
procedents dels països on es parla aquesta llengua. Segons
les estimacions més fiables (Chaker, 1989), la llengua
amaziga és parlada al Marroc per un 40%-50% de
la població i a Algèria per un 20%-30% i és en aquests