LA VIA VERDA DE LA VAL DE ZAFÁN

Breu història de la Via Verda de la Val de Zafán
La Via Verda del Baix Ebre i Terra Alta és l’antic recorregut
ferroviari de la Val de Zafán; la construcció fou aprovada l’any
1880, però mai no es va finalitzar del tot. El seu trajecte havia
de començar a La Puebla de Híjar (Terol) i arribar fins a Sant
Carles de la Ràpita (el Montsià).
La via de tren es va crear amb objectius purament comercials,
per connectar Aragó i el mar, de cara a disposar d’una sortida
per als seus productes. L’any 1942 el trajecte va arribar fins
a Tortosa i se n’accelerà la construcció perquè esdevingué una
infraestructura militar bàsica davant d’una possible invasió des
dels Pirineus. Llavors el tren podria proveir tota la vall de l’Ebre,
que actuaria com una frontera natural. Aquesta línia ferroviària
va estar en funcionament durant 31 anys, fins que, el 1973, coincidint
amb l’enfonsament d’un túnel, caigué en desús.
Actualment, la Via Verda és un recorregut que uneix, per l’antiga
Val de Zafán (via de tren), les poblacions de Roquetes i Alcanyís.
El traçat té quatre metres d’amplada i està limitat per les
dues bandes per tanques de fusta d’un metre i mig d’alçada. El
sòl és d’alquitranat suau a tota la part del Baix Ebre i la Terra
Alta, mentre que a la part del Matarranya és de terra o pista. En
total, la via té un recorregut de 95,4 km, d’Alcanyís a Roquetes.
A més, recentment s’ha habilitat un camí asfaltat —obert al
trànsit, sobretot agrícola— i ben senyalitzat amb pintura a terra,
que va de Tortosa a Amposta i es considera una prolongació de
la Via Verda perquè connecta amb la Via Verda que va d’Amposta
a Sant Jaume. A Sant Jaume, a través del nou pont Lo Passador,
es pot accedir a la nova Via Verda de Deltebre fins a Riumar.
Aquesta guia segueix el criteri d’iniciar la Via Verda al punt
més baix, és a dir, des de la comarca del Baix Ebre, i anar pujant
fins al Matarranya. No obstant això, com que també és habitual
que els usuaris gaudeixin de la Via Verda en el sentit contrari
—des d’Alcanyís fins a Roquetes—, al final del llibre també hem
descrit aquest recorregut en l’apartat “Via Verda de baixada”.
Per la Via Verda només s’hi pot circular a peu, en bicicleta o
a cavall, però hi ha alguns trams compartits i oberts al trànsit.
Aquests trams no es van poder restringir perquè representen
l’única alternativa per accedir a altres camins, carreteres públiques
o finques privades; aquests accessos es van anant creant
amb el temps, perquè la via del tren va quedar en desús durant
molts anys.
Presteu, sobretot, molta atenció a aquests petits, però existents,
trams compartits entre les persones i els cotxes. Heu de
saber que, dintre de la via, els vehicles estan sotmesos a les
seves normes i senyals de circulació; és a dir, no poden superar
els 10 km de velocitat per hora. D’altra banda, però, hi ha
molts encreuaments en els quals els usuaris de la via mai no hi
8
AZ128-Via verda.indd 8 23/05/12 08:03