I si fem una ràdio?

Josep Maria Martí •
manca de recursos, no hi ha hagut, en general, ni manca de qualitat ni de
creativitat en la producció de continguts, ans al contrari, les ràdios locals
han estat el gresol en què s’han incubat bones idees i excel·lents programes,
sobretot si tenim en compte la relació entre els costos esmerçats i els
resultats obtinguts.
La segona clau de l’èxit, al meu entendre, ha estat la pràctica constant
del periodisme de proximitat. La informació de l’entorn, la participació
dels protagonistes dels fets i la creació d’espais de diàleg i de debat. Amb
aquesta orientació editorial els mitjans petits han garantit no solament un
paper diferenciador amb la resta, sinó sobretot el reconeixement social del
seu entorn. Efectivament, a les poblacions on s’ha desenvolupat bé aquest
paper la resposta ha estat clara, ja que, amb independència de la seva propietat
pública o privada, la gent s’ha fet seus aquests mitjans, els ha donat
legitimitat i fins i tot, quan ha calgut, els ha ajudat a sobreviure.
Una segona conseqüència positiva de la pràctica del periodisme de
proximitat ha estat la doble tasca que ha pogut realitzar, primer com
a planter i en segon lloc com a escola de bons professionals. El temps
passat ens ha donat una perspectiva per poder validar aquesta afirmació,
si mirem, per exemple, com la nòmina de les grans emissores d’arreu del
país està plena de persones provinents de les ràdios petites i com moltes
d’elles reconeixen que bona part de la seva capacitació i de la seva manera
d’entendre la feina rau en l’aprenentatge que varen fer en aquest primer
lloc de treball.
Es difícil, per tant, poder fer un balanç millor de la feina feta tenint en
compte les dificultats en què els mitjans locals han hagut de desenvolupar
la seva tasca.
El llibre que el lector té a les mans constitueix un exemple paradigmàtic
del que suposen els valors que van associats a aquest fenomen comunicatiu
que representen els mitjans locals; Calafell Ràdio, ara fa vint-i-cinc anys, començava
comptant amb la il·lusió i la bona voluntat d’un grapat de persones,
joves i grans, que veien en les ones hertzianes la possibilitat de bastir un mitjà
de comunicació destinat a atendre les necessitats informatives d’una població
com Calafell, que el turisme i les segones residències estaven transformant
d’una manera accelerada. La pèrdua d’identitat pel creixement vertiginós de
la població i la inexistència d’espais socials de reconeixement i de diàleg era
un perill al qual calia fer front.
Malgrat els problemes, propis dels mitjans petits, la història que expliquen
les documentades pàgines d’aquest llibre demostra que l’esforç per
fer bé les coses, i per tant d’actuar d’una manera professional malgrat la
manca de recursos, pot vèncer les dificultats a què cal encarar-se en el dia
a dia d’una emissora local. Cal felicitar els seus autors pel treball realitzat,
que ha sabut captar l’essència d’una trajectòria que podia semblar anònima
i a la qual ells han posat noms i cognoms.
10
Calafell Ra dio.indd 10 29/7/10 17:33:43