I si fem una ràdio?

Pròleg
Fa prop de vint-i-cinc anys, precisament quan va
néixer Calafell Ràdio, ningú creia que els mitjans de
comunicació local tinguessin gaire futur. En aquells
moments els experts ens anunciaven un procés imparable
de globalització que havia d’afectar la premsa,
la ràdio i la televisió. Per a molts dels professionals i
de les empreses del sector aquestes profecies havien
de portar a un únic final: els grans emporis internacionals
es menjarien els petits mitjans locals, ja que a
aquests darrers els seria impossible sobreviure en el
nou entorn.
Ha passat el temps, ara estem encarant la segona dècada del segle XXI
i ja podem afirmar sense dubtes que els mals averanys no s’han complert,
ans al contrari, a Catalunya en els últims decennis el que ha succeït és
que s’ha consolidat un sistema mediàtic de micro i mezzomitjans que
probablement és únic en el conjunt d’Espanya i que està integrat per
diaris, setmanaris, ràdios i televisions de tota mena, el quals tenen com
a objectiu cobrir l’espai de comunicació local i comarcal, i l’experiència
ens diu que han aconseguit reeixir en la seva tasca. Que una emissora
de ràdio com la de Calafell faci un aniversari de dos dígits és una prova
evident que els pronòstics dels entesos no eren veraços, però també vol
dir moltes més coses.
A falta d’una dimensió econòmica suficient i d’una estructura empresarial
sòlida, els mitjans locals han sobreviscut no pas per atzar, ho han fet sobre
la base de l’esforç humà dels que hi han treballat i també del suport social
de la població i de les institucions públiques del seu entorn. Malgrat la
9
Calafell Ra dio.indd 9 29/7/10 17:33:43