I si fem una ràdio?

Judit Huerta i Manel Sastre •
Després de diverses reunions per preparar el redactat del document, finalment
el dia 27 de gener de 1984 entrava al registre municipal (amb el número
483) la petició formal de crear una ràdio al municipi. Aquell document feia
referència a la necessitat de “fer més curtes les distàncies entre els tres nuclis
de la nostra població mitjançant programes de participació popular…”. El
1984 encara no havia esclatat el boom immobiliari a Calafell, però la dispersió
social en tres nuclis urbans que seguien creixent sense tenir elements socials
i culturals de cohesió feia que un element com la ràdio es pogués convertir
en el vehicle ideal per explicar què passava a cada nucli i fer participar tothom
en una mateixa causa comunicativa. El document també aportava al
projecte de la ràdio una visió de projecció comarcal del municipi per donar
a conèixer Calafell i el seu potencial social i cultural al Baix Penedès: “Volem
també que la nostra ràdio sigui la vertadera ràdio comarcal, que ens apropi
més al nostre entorn”, reflexionaven els impulsors de la idea.
El document també parlava del finançament del projecte. Es deia que la
Ràdio no seria lucrativa, però que calia un esforç inversor de l’Ajuntament
per poder-la tirar endavant. Al marge d’una subvenció anual, els impulsors
de Calafell Ràdio explicaven que la idea era compartir la despesa de funcionament
amb ingressos com “actes o activitats destinades a recaptar un fons
monetari per al manteniment de l’emissora mitjançant […] la publicitat per
ràdio, que pot representar un 30 o un 40% del pressupost de l’emissora;
entre altres activitats”.
Els signants de la proposta inicial explicaven al Consistori que ja s’havien
posat en contacte amb altres emissores municipals i privades per tal
“d’aconseguir una informació més completa i comparativa, i també de
conèixer esquemes de funcionament i equips amb què treballen”. En una
d’aquestes visites, alguns dels promotors de la Ràdio en van sortir escaldats.
El Josep Lluís Parra recorda que, poc abans de presentar la proposta formal
a l’Ajuntament, ell, el Salvador Sendra i el Josep Mañé van anar a veure
diverses emissores de ràdio, com les de Cubelles, el Vendrell, i la de Vilanova
i la Geltrú, que era privada i es deia Ràdio Terramar (s’escoltava a la FM i
pertanyia, primer, a la Cadena Catalana, i més tard a la Cadena Rato). Quan
van entrar a aquesta última emissora van demanar per veure els estudis. Una
noia els va començar a donar explicacions i els va comentar com ho tenien
muntat, però “de seguida es va presentar un home que ens va preguntar d’on
veníem i per què volíem veure els estudis”, explica Parra. “Quan li vam dir que
érem de Calafell i que estàvem muntant una ràdio municipal i volíem veure
quin era el muntatge tècnic que feien servir i l’organització que tenien li va
faltar temps per fer-nos fora de l’emissora gairebé a crits”. La persona que
els va fer fora era Joan Enric Vidal, treballador aleshores de Ràdio Terramar
i que set anys després seria director de Calafell Ràdio. La situació s’explica
pel fet que en aquells anys les emissores municipals creixien com bolets.
Les emissores privades, poc acostumades a tenir competència, veien aquest
creixement com un perill real per als seus resultats econòmics.
18
Calafell Ra dio.indd 18 29/7/10 17:33:45