I si fem una ràdio?

• I si fem una ràdio? 25 anys de ràdio a Calafell (1984-2009)
per exemple la legalització o les batalles establertes amb la Societat General
d’Autors per al pagament dels cànons d’emissió de música. L’EMUC va ser
una institució clau per al suport de les emissores municipals.
El 1994, la Diputació de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis de
l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la mateixa EMUC van constituir el
Consorci de Comunicació Local (CCL). A l’empara d’aquest nou ens neix
el 1995 COMRàdio, amb la idea de dotar de continguts generalistes i fer
d’agència productiva de notícies per a les emissores associades. El 1998,
com a resposta política a la creació del Consorci, neix el Consorci Local i
Comarcal de Comunicació (CLCC), una entitat amb personalitat jurídica
pròpia impulsada per les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona i integrada
per diversos ajuntaments i consells comarcals d’arreu del territori,
bàsicament de signe polític contrari al de l’altre consorci i majoritàriament
amb governs vinculats a CiU. Aquesta divisió política va enfonsar la unitat de
gestió i coordinació de les emissores municipals. Aquesta ingerència política
fa que molts teòrics de la comunicació assegurin que, a partir d’aleshores,
les emissores municipals deixen de ser elements de comunicació directa
per ser —en molts casos— instruments de propaganda política. Les ràdios
associades al Consorci Local i Comarcal de Comunicació reben el suport
de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya.
Amb els anys i els canvis polítics als ajuntaments, i malgrat els canvis
inicials de vinculació a les dues plataformes de suport a la comunicació
local, darrerament s’ha comprovat que en alguns casos diverses emissores
han mantingut les seves relacions amb un o altre consorci al marge de l’evolució
del signe polític del seu consistori. Durant el 2009 es van començar
a establir ponts de diàleg per col·laborar en algunes iniciatives, sobretot
tecnològiques i de l’àmbit de la TDT. A Calafell Ràdio, per exemple, es collabora
actualment amb les dues estructures de suport, tot i que la vinculació
amb COMRàdio és molt més forta i intensa.
2.2. Els pioners
Amb la il·lusió i l’entusiasme dels que tenen un objectiu clar i el volen tirar
endavant, el Salvador Sendra i el Josep Lluís Parra comencen a reclutar gent per
poder disposar de prou complicitat amb altres treballadors de l’Ajuntament i
presentar una proposta sòlida i amb garanties de funcionament. La recerca, al
marge de l’entusiasme individual de cadascú per la ràdio, té en compte coses
tan diverses com les necessitats tècniques, tant de gestió administrativa com
de funcionament tècnic i elèctric, i per això es contacta amb personal d’àrees
tan diverses del consistori com el responsable del manteniment elèctric (Josep
Mañé) o de l’àrea administrativa i econòmica (Carme Rion, Lourdes Torres
o Jordi Sánchez, aleshores arquitecte tècnic municipal). La llista la van completar,
a més del mateix Sendra i Josep Lluís Parra, Ramon Maria Pons, Rosa
Rovirosa, Jaume Ferrerons, fill de l’aleshores alcalde, i Joan Rovirosa Suau.
17
Calafell Ra dio.indd 17 29/7/10 17:33:45