I si fem una ràdio?

More documents

Recommendations

Info

Judit Huerta i Manel Sastre • Salvador Sendra tenien les seves pròpies emissores. Però allò que el va fer llançar la iniciativa formal de fer una ràdio, segons va explicar més d’una vegada el mateix Salvador Sendra, va ser una altra cosa que el tenia meravellat des de feia mesos. Resulta que des de casa seva escoltava les emissions clandestines que feia un jove que transmetia des de Segur de Calafell a través del que anomenava Ràdio Spiral. Aquest jove es deia Manel Sastre, i amb 15 anys ja s’havia construït un equip electrònic, taules de mescla i altres aparells casolans per emetre de forma clandestina per tot Segur de Calafell. Després d’haver anat a casa del Manel Sastre a veure in situ el “xiringuito”, es va decidir a fer la proposta. Sendra era un aficionat a la ràdio, es passava hores escoltant emissores. Només havia fet algunes col·laboracions de jove, cap al final dels anys cinquanta, a la ràdio local en ona mitjana que va funcionar al Vendrell durant un temps. Quan va proposar fer una ràdio municipal sabia que l’empresa era difícil, però també tenia clar que, “si altres pobles més petits que Calafell en tenen una, per què nosaltres no en podem fer una també?”. Aquella conversa informal d’un dia qualsevol de la tardor del 1983 va generar un rebombori considerable entre els mateixos treballadors del consistori, que la van acollir amb entusiasme i es van posar a treballar per fer una proposta formal a l’Ajuntament. Tot això passava pocs anys després de la creació de Ràdio Arenys, l’any 1979. Aquesta emissora va ser la primera que va emetre formalment al país amb el suport municipal, i cinc anys després, el 1984, ja funcionaven un centenar d’emissores municipals, entre elles Calafell Ràdio. L’any 1980 es va crear l’Associació d’Emissores Municipals de Catalunya, l’EMUC, a la qual Calafell Ràdio es va adherir immediatament. En formaven part emissores de municipis governats per partits polítics diversos o per grups independents. L’EMUC aplegava totes les emissores. Aquesta unitat va donar una gran força inicial al moviment i a les seves reivindicacions, com 16 Calafell Ra dio.indd 16 29/7/10 17:33:44
• I si fem una ràdio? 25 anys de ràdio a Calafell (1984-2009) per exemple la legalització o les batalles establertes amb la Societat General d’Autors per al pagament dels cànons d’emissió de música. L’EMUC va ser una institució clau per al suport de les emissores municipals. El 1994, la Diputació de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la mateixa EMUC van constituir el Consorci de Comunicació Local (CCL). A l’empara d’aquest nou ens neix el 1995 COMRàdio, amb la idea de dotar de continguts generalistes i fer d’agència productiva de notícies per a les emissores associades. El 1998, com a resposta política a la creació del Consorci, neix el Consorci Local i Comarcal de Comunicació (CLCC), una entitat amb personalitat jurídica pròpia impulsada per les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona i integrada per diversos ajuntaments i consells comarcals d’arreu del territori, bàsicament de signe polític contrari al de l’altre consorci i majoritàriament amb governs vinculats a CiU. Aquesta divisió política va enfonsar la unitat de gestió i coordinació de les emissores municipals. Aquesta ingerència política fa que molts teòrics de la comunicació assegurin que, a partir d’aleshores, les emissores municipals deixen de ser elements de comunicació directa per ser —en molts casos— instruments de propaganda política. Les ràdios associades al Consorci Local i Comarcal de Comunicació reben el suport de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya. Amb els anys i els canvis polítics als ajuntaments, i malgrat els canvis inicials de vinculació a les dues plataformes de suport a la comunicació local, darrerament s’ha comprovat que en alguns casos diverses emissores han mantingut les seves relacions amb un o altre consorci al marge de l’evolució del signe polític del seu consistori. Durant el 2009 es van començar a establir ponts de diàleg per col·laborar en algunes iniciatives, sobretot tecnològiques i de l’àmbit de la TDT. A Calafell Ràdio, per exemple, es collabora actualment amb les dues estructures de suport, tot i que la vinculació amb COMRàdio és molt més forta i intensa. 2.2. Els pioners Amb la il·lusió i l’entusiasme dels que tenen un objectiu clar i el volen tirar endavant, el Salvador Sendra i el Josep Lluís Parra comencen a reclutar gent per poder disposar de prou complicitat amb altres treballadors de l’Ajuntament i presentar una proposta sòlida i amb garanties de funcionament. La recerca, al marge de l’entusiasme individual de cadascú per la ràdio, té en compte coses tan diverses com les necessitats tècniques, tant de gestió administrativa com de funcionament tècnic i elèctric, i per això es contacta amb personal d’àrees tan diverses del consistori com el responsable del manteniment elèctric (Josep Mañé) o de l’àrea administrativa i econòmica (Carme Rion, Lourdes Torres o Jordi Sánchez, aleshores arquitecte tècnic municipal). La llista la van completar, a més del mateix Sendra i Josep Lluís Parra, Ramon Maria Pons, Rosa Rovirosa, Jaume Ferrerons, fill de l’aleshores alcalde, i Joan Rovirosa Suau. 17 Calafell Ra dio.indd 17 29/7/10 17:33:45
Page 2 and 3: • Col·lecció El Tinter - 110
Page 4 and 5: Índex SALUTACIÓ DE L’ALCALDE DE
Page 6 and 7: Pròleg Fa prop de vint-i-cinc anys
Page 8 and 9: • Pròleg D’aquí a molt de tem
Page 10 and 11: Judit Huerta i Manel Sastre • pro
Page 14 and 15: Judit Huerta i Manel Sastre • Des

I si fem una ràdio?

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?