I si fem una ràdio?

• Col·lecció El Tinter - 110 •
I si fem una ràdio?
25 anys de ràdio a Calafell
(1984-2009)
JUDIT HUERTA I MANEL SASTRE
Calafell Ra dio.indd 3 29/7/10 17:33:39

Editat amb la col·laboració de:
Primera edició: setembre del 2010
© del text: Judit Huerta i Manel Sastre
© d’aquesta edició: Cossetània Edicions
Edita:
Cossetània Edicions
C. de la Violeta, 6 • 43800 Valls
Tel. 977 60 25 91 • Fax 977 61 43 57
cossetania@cossetania.com
www.cossetania.com
Disseny i composició: Imatge-9, SL
Impressió: Formes Gràfiques Valls, SA
ISBN: 978-84-9791-761-2
Dipòsit legal: T-1.078-2010
Calafell Ra dio.indd 4 29/7/10 17:33:40

Índex
SALUTACIÓ DE L’ALCALDE DE CALAFELL, Jordi Sánchez i Solsona.......................7
PRÒLEG, per Josep Maria Martí ................................................................9
1. INTRODUCCIÓ.....................................................................................13
2. LA HISTÒRIA DE LA RÀDIO...................................................................... 15
2.1. La proposta inicial i el context radiofònic del moment .................. 15
2.2. Els pioners.................................................................................. 17
2.3. El paper de l’Ajuntament............................................................. 22
2.4. La construcció de la Ràdio .......................................................... 23
2.5. La inauguració............................................................................ 27
2.6. Els aniversaris ............................................................................. 31
3. LA PROGRAMACIÓ.................................................................................. 35
3.1. La ràdio de proximitat................................................................. 36
3.1.1. Eina de normalització lingüística.......................................... 36
3.2. La informació local ..................................................................... 39
3.2.1. El prestigi de la informació local .......................................... 39
3.2.2. Les eleccions ....................................................................... 48
3.2.3. Les retransmissions dels plens.............................................. 50
3.2.4. Les tertúlies......................................................................... 52
3.3. Els magazins............................................................................... 55
3.3.1. Introducció ......................................................................... 55
3.3.2. La història dels magazins a Calafell Ràdio............................ 55
3.3.3. Altres formats de difusió de la cultura i l’entreteniment.......... 60
3.4. La música i els programes musicals .............................................. 64
3.4.1. Introducció ......................................................................... 64
5
Calafell Ra dio.indd 5 29/7/10 17:33:40

Judit Huerta i Manel Sastre •
3.4.2. La història de la música a Calafell Ràdio .............................. 65
3.4.3. Professionalització de la relació amb les discogràfiques ......... 68
3.5. Els esports .................................................................................. 70
3.5.1. Els inicis ............................................................................. 70
3.5.2. Les retransmissions ............................................................. 72
3.6. La publicitat ............................................................................... 74
4. LA GENT DE LA RÀDIO ........................................................................... 79
4.1. Els directors................................................................................ 80
4.1.1. Salvador Sendra (1984-1986) .............................................. 80
4.1.2. Manel Sastre Papasseit (1986 - setembre 1990) .................... 82
4.1.3. Remei Ferrerons (setembre 1990 - febrer 1991) .................... 84
4.1.4. Joan Enric Vidal Morgades (març 1991 - agost 1996)............ 85
4.1.5. Miquel Roso Claver (primera etapa: octubre 1996 -
2001; segona etapa: 2002; tercera etapa: juliol-desembre
2007, mor inesperadament al final d’aquell any)........................ 87
4.1.6. Montserrat Lago Lafuente (setembre 2001 -
desembre 2001) ....................................................................... 89
4.1.7. Neus Adell Ortiz (setembre 2003 - juny 2005)...................... 90
4.1.8. Cristina Andreu Falcó (juliol 2005 - setembre 2007) ............. 90
4.1.9. Eloi Roca Cabistany (abril 2008) ......................................... 93
4.2. Els treballadors ........................................................................... 94
4.2.1. Els primers.......................................................................... 94
4.2.2. La dècada dels noranta........................................................ 98
4.2.3. Última dècada................................................................... 102
4.3. Els col·laboradors ..................................................................... 106
4.3.1. Cultura ............................................................................. 106
4.3.2. Informatius ....................................................................... 122
4.4. Els oients.................................................................................. 123
5. L’EQUIPAMENT TÈCNIC .......................................................................... 127
5.1. Amb una sabata i una espardenya .............................................. 127
5.2. Les primeres transmissions ........................................................ 130
5.3. La unitat mòbil ......................................................................... 130
5.4. La imaginació al poder.............................................................. 132
5.5. La legalització i el ball de dials .................................................. 134
5.6. La revolució tècnica: de les cartutxeres a l’MP3........................... 137
5.7. La digitalització ........................................................................ 138
5.8. Els nous estudis de la plaça de Catalunya ................................... 139
5.9. L’arribada d’Internet ................................................................. 143
6. LA RÀDIO DEL FUTUR .......................................................................... 147
6
Calafell Ra dio.indd 6 29/7/10 17:33:40

Pròleg
Fa prop de vint-i-cinc anys, precisament quan va
néixer Calafell Ràdio, ningú creia que els mitjans de
comunicació local tinguessin gaire futur. En aquells
moments els experts ens anunciaven un procés imparable
de globalització que havia d’afectar la premsa,
la ràdio i la televisió. Per a molts dels professionals i
de les empreses del sector aquestes profecies havien
de portar a un únic final: els grans emporis internacionals
es menjarien els petits mitjans locals, ja que a
aquests darrers els seria impossible sobreviure en el
nou entorn.
Ha passat el temps, ara estem encarant la segona dècada del segle XXI
i ja podem afirmar sense dubtes que els mals averanys no s’han complert,
ans al contrari, a Catalunya en els últims decennis el que ha succeït és
que s’ha consolidat un sistema mediàtic de micro i mezzomitjans que
probablement és únic en el conjunt d’Espanya i que està integrat per
diaris, setmanaris, ràdios i televisions de tota mena, el quals tenen com
a objectiu cobrir l’espai de comunicació local i comarcal, i l’experiència
ens diu que han aconseguit reeixir en la seva tasca. Que una emissora
de ràdio com la de Calafell faci un aniversari de dos dígits és una prova
evident que els pronòstics dels entesos no eren veraços, però també vol
dir moltes més coses.
A falta d’una dimensió econòmica suficient i d’una estructura empresarial
sòlida, els mitjans locals han sobreviscut no pas per atzar, ho han fet sobre
la base de l’esforç humà dels que hi han treballat i també del suport social
de la població i de les institucions públiques del seu entorn. Malgrat la
9
Calafell Ra dio.indd 9 29/7/10 17:33:43

Josep Maria Martí •
manca de recursos, no hi ha hagut, en general, ni manca de qualitat ni de
creativitat en la producció de continguts, ans al contrari, les ràdios locals
han estat el gresol en què s’han incubat bones idees i excel·lents programes,
sobretot si tenim en compte la relació entre els costos esmerçats i els
resultats obtinguts.
La segona clau de l’èxit, al meu entendre, ha estat la pràctica constant
del periodisme de proximitat. La informació de l’entorn, la participació
dels protagonistes dels fets i la creació d’espais de diàleg i de debat. Amb
aquesta orientació editorial els mitjans petits han garantit no solament un
paper diferenciador amb la resta, sinó sobretot el reconeixement social del
seu entorn. Efectivament, a les poblacions on s’ha desenvolupat bé aquest
paper la resposta ha estat clara, ja que, amb independència de la seva propietat
pública o privada, la gent s’ha fet seus aquests mitjans, els ha donat
legitimitat i fins i tot, quan ha calgut, els ha ajudat a sobreviure.
Una segona conseqüència positiva de la pràctica del periodisme de
proximitat ha estat la doble tasca que ha pogut realitzar, primer com
a planter i en segon lloc com a escola de bons professionals. El temps
passat ens ha donat una perspectiva per poder validar aquesta afirmació,
si mirem, per exemple, com la nòmina de les grans emissores d’arreu del
país està plena de persones provinents de les ràdios petites i com moltes
d’elles reconeixen que bona part de la seva capacitació i de la seva manera
d’entendre la feina rau en l’aprenentatge que varen fer en aquest primer
lloc de treball.
Es difícil, per tant, poder fer un balanç millor de la feina feta tenint en
compte les dificultats en què els mitjans locals han hagut de desenvolupar
la seva tasca.
El llibre que el lector té a les mans constitueix un exemple paradigmàtic
del que suposen els valors que van associats a aquest fenomen comunicatiu
que representen els mitjans locals; Calafell Ràdio, ara fa vint-i-cinc anys, començava
comptant amb la il·lusió i la bona voluntat d’un grapat de persones,
joves i grans, que veien en les ones hertzianes la possibilitat de bastir un mitjà
de comunicació destinat a atendre les necessitats informatives d’una població
com Calafell, que el turisme i les segones residències estaven transformant
d’una manera accelerada. La pèrdua d’identitat pel creixement vertiginós de
la població i la inexistència d’espais socials de reconeixement i de diàleg era
un perill al qual calia fer front.
Malgrat els problemes, propis dels mitjans petits, la història que expliquen
les documentades pàgines d’aquest llibre demostra que l’esforç per
fer bé les coses, i per tant d’actuar d’una manera professional malgrat la
manca de recursos, pot vèncer les dificultats a què cal encarar-se en el dia
a dia d’una emissora local. Cal felicitar els seus autors pel treball realitzat,
que ha sabut captar l’essència d’una trajectòria que podia semblar anònima
i a la qual ells han posat noms i cognoms.
10
Calafell Ra dio.indd 10 29/7/10 17:33:43

• Pròleg
D’aquí a molt de temps, amb la perspectiva de molts més anys i quan
segurament ja estarem immersos plenament en la societat xarxa, els historiadors
que en aquell moment intentin analitzar la importància que va
tenir al nostre país la comunicació local en el context que es dibuixava a
les acaballes del segle XX de ben segur que hauran d’utilitzar llibres com
aquest per poder ponderar en tota la seva profunditat un dels trets que va
definir el sistema comunicatiu de la societat catalana de l’època.
JOSEP M. MARTÍ
Degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya
11
Calafell Ra dio.indd 11 29/7/10 17:33:43

1. Introducció
Calafell Ràdio ha fet vint-i-cinc anys. Ha superat la majoria d’edat i s’ha
fet gran. Aquella criatura àvida de comunicació que naixia el 1984 ha aconseguit
en tots aquests anys consolidar-se en la societat calafellenca com un
element clau en la comunicació i les relacions socials del poble i del Baix
Penedès. I, com tothom, la Ràdio ha anat agafant experiència i coneixements
en tots aquests anys. Aprofitant en cada moment el millor que li donaven els
seus col·laboradors i treballadors, que, sense voler-ho —o potser sí—, també
han format una gran família. I això no és un tòpic, és una constatació real
del que ha passat en aquests anys. El bon clima que s’ha respirat gairebé
sempre entre treballadors i col·laboradors ha generat vincles que encara ara
perduren. Però, com en totes les famílies, també hi ha hagut moments difícils,
desavinences, enfrontaments i discrepàncies que, fins i tot en alguns casos,
han acabat als tribunals.
Calafell Ràdio l’hem fet gran entre tots, l’hem fet nostra i ara ens acompanya
en les nostres tasques quotidianes. La Ràdio de Calafell ha estat, per
a la majoria dels que hi hem passat, alguna cosa més que un lloc de treball.
S’ha convertit en referent. Ha fidelitzat l’audiència durant aquests anys fins
a convertir-se en el principal mitjà de comunicació per a prop de 13.000
oients que l’escolten cada dia, segons el Baròmetre de la Comunicació de
Catalunya.
Aquest llibre que teniu a les mans pretén ser un recull, el més exhaustiu
que hem pogut fer, sobre la història de la Ràdio, des de la proposta inicial
per a la seva creació fins als nostres dies. Vol ser un compendi del treball que
centenars de persones han fet durant aquests vint-i-cinc anys. En un període
de temps tan ampli i amb les dificultats que hem tingut per recopilar informació
i les limitacions d’espai, és probable que algú trobi a faltar algun nom o
13
Calafell Ra dio.indd 13 29/7/10 17:33:43

Judit Huerta i Manel Sastre •
programa, però als autors ens agradaria que us quedéssiu amb la fotografia
general que hem intentat fer d’aquest quart de segle de la Ràdio.
Volem explicar també que el fet que els autors hàgim estat treballant a
Calafell Ràdio durant alguns anys ens ha ajudat molt en la feina de recopilació
de dades per elaborar el llibre, però també ens ha plantejat dificultats.
Així, per exemple, els passatges que narren situacions que afecten períodes
amb la intervenció d’algun de nosaltres els ha redactat sempre el que no era
en aquell moment a la Ràdio. Al marge d’això, el llibre recull les vivències i
experiències que ens han explicat les més de setanta persones amb les quals
hem parlat entre el mes de novembre de 2009 i el mes d’abril de 2010. El
treball de camp realitzat per obtenir tota la informació disponible sobre la
història de la Ràdio es va realitzar en paral·lel a les entrevistes personals,
i es van consultar les hemeroteques de la Biblioteca Municipal de Calafell
per fer un buidatge de tots els documents publicats als diaris i setmanaris
locals i comarcals: El Retruc, L’Espigó i el Butlletí Municipal. També s’ha
consultat l’Arxiu Administratiu del mateix Ajuntament, així com els arxius
de documents personals dels membres de la Junta fundadora, treballadors
i extreballadors, que ens han ajudat a localitzar fotografies, documents curiosos
i altres tipus de material que ha estat clau per a l’elaboració d’aquest
llibre.
Sense l’ajuda de tota aquesta gent i sense la feina de tants i tants collaboradors
no hauria estat possible ni aquest llibre ni l’evolució de l’emissora.
Serveixin, doncs, aquestes pàgines com un petit però sincer homenatge a
tots ells i a les prop de setanta persones que hem entrevistat per fer possible
aquest llibre. Agraïments també per a entitats i persones que ens han ajudat
en la nostra feina, com la Biblioteca de Calafell, el Vicenç Soler, el Jordi Targa,
l’Andreu Tello, el Xavi Villalta i el Josep Lluís Parra, entre molts d’altres.
14
Calafell Ra dio.indd 14 29/7/10 17:33:44

2. La història de la Ràdio
La història de la Ràdio es fa gran de manera paral·lela a la de Calafell.
Ha crescut amb l’augment demogràfic i amb els canvis del govern municipal.
S’ha sabut adaptar en cada moment a la situació amb major o menor
glòria. Ha passat per moments memorables, amb una presència innegable
dins la societat calafellenca, i per altres períodes més foscos, però sempre
s’ha mantingut present. Això ha estat possible, evidentment, gràcies als
diversos governs municipals, que, amb major o menor intensitat, hi han
continuat destinant les partides pressupostàries necessàries, però també
gràcies als seus treballadors i col·laboradors. L’aparició de la Ràdio és un
reflex del creixement de Calafell, de la necessitat de comunicar i, sobretot,
de la possibilitat de trobar un nexe en comú. Calafell Ràdio era i és en tots
els esdeveniments significatius de la localitat. S’ha avançat molt, però encara
queden reptes pendents. Sobretot perquè el futur de la Ràdio passa també
per aglutinar els nouvinguts i fer-los calafellencs. És una eina més que ens
ha de fer entendre que les societats canvien.
2.1. La proposta inicial i el context radiofònic del moment
“I si fem una ràdio?…”: amb aquesta frase va començar tot. Era cap
al mes de novembre del 1983 quan el Salvador Sendra, un treballador
administratiu de l’Ajuntament de Calafell, en un dels esmorzars rutinaris
que mantenien diversos companys de feina a mig matí, deixava caure la
proposta al Josep Lluís Parra. A Sendra ja feia dies que li corria pel cap
muntar una ràdio a Calafell a l’estil de les emissores municipals que feia
anys que funcionaven en altres municipis de Catalunya i que aleshores es
multiplicaven ràpidament. A més, ja feia tres anys que el Vendrell o Cubelles
15
Calafell Ra dio.indd 15 29/7/10 17:33:44

Judit Huerta i Manel Sastre •
Salvador Sendra
tenien les seves pròpies emissores. Però allò que el va fer llançar la iniciativa
formal de fer una ràdio, segons va explicar més d’una vegada el mateix
Salvador Sendra, va ser una altra cosa que el tenia meravellat des de feia
mesos. Resulta que des de casa seva escoltava les emissions clandestines
que feia un jove que transmetia des de Segur de Calafell a través del que
anomenava Ràdio Spiral. Aquest jove es deia Manel Sastre, i amb 15 anys
ja s’havia construït un equip electrònic, taules de mescla i altres aparells
casolans per emetre de forma clandestina per tot Segur de Calafell.
Després d’haver anat a casa del Manel Sastre a veure in situ el “xiringuito”,
es va decidir a fer la proposta. Sendra era un aficionat a la ràdio, es
passava hores escoltant emissores. Només havia fet algunes col·laboracions
de jove, cap al final dels anys cinquanta, a la ràdio local en ona mitjana
que va funcionar al Vendrell durant un temps. Quan va proposar fer una
ràdio municipal sabia que l’empresa era difícil, però també tenia clar que,
“si altres pobles més petits que Calafell en tenen una, per què nosaltres no
en podem fer una també?”. Aquella conversa informal d’un dia qualsevol de
la tardor del 1983 va generar un rebombori considerable entre els mateixos
treballadors del consistori, que la van acollir amb entusiasme i es van posar
a treballar per fer una proposta formal a l’Ajuntament. Tot això passava pocs
anys després de la creació de Ràdio Arenys, l’any 1979. Aquesta emissora
va ser la primera que va emetre formalment al país amb el suport municipal,
i cinc anys després, el 1984, ja funcionaven un centenar d’emissores
municipals, entre elles Calafell Ràdio.
L’any 1980 es va crear l’Associació d’Emissores Municipals de Catalunya,
l’EMUC, a la qual Calafell Ràdio es va adherir immediatament. En formaven
part emissores de municipis governats per partits polítics diversos o per
grups independents. L’EMUC aplegava totes les emissores. Aquesta unitat va
donar una gran força inicial al moviment i a les seves reivindicacions, com
16
Calafell Ra dio.indd 16 29/7/10 17:33:44

• I si fem una ràdio? 25 anys de ràdio a Calafell (1984-2009)
per exemple la legalització o les batalles establertes amb la Societat General
d’Autors per al pagament dels cànons d’emissió de música. L’EMUC va ser
una institució clau per al suport de les emissores municipals.
El 1994, la Diputació de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis de
l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la mateixa EMUC van constituir el
Consorci de Comunicació Local (CCL). A l’empara d’aquest nou ens neix
el 1995 COMRàdio, amb la idea de dotar de continguts generalistes i fer
d’agència productiva de notícies per a les emissores associades. El 1998,
com a resposta política a la creació del Consorci, neix el Consorci Local i
Comarcal de Comunicació (CLCC), una entitat amb personalitat jurídica
pròpia impulsada per les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona i integrada
per diversos ajuntaments i consells comarcals d’arreu del territori,
bàsicament de signe polític contrari al de l’altre consorci i majoritàriament
amb governs vinculats a CiU. Aquesta divisió política va enfonsar la unitat de
gestió i coordinació de les emissores municipals. Aquesta ingerència política
fa que molts teòrics de la comunicació assegurin que, a partir d’aleshores,
les emissores municipals deixen de ser elements de comunicació directa
per ser —en molts casos— instruments de propaganda política. Les ràdios
associades al Consorci Local i Comarcal de Comunicació reben el suport
de la Federació de Ràdios Locals de Catalunya.
Amb els anys i els canvis polítics als ajuntaments, i malgrat els canvis
inicials de vinculació a les dues plataformes de suport a la comunicació
local, darrerament s’ha comprovat que en alguns casos diverses emissores
han mantingut les seves relacions amb un o altre consorci al marge de l’evolució
del signe polític del seu consistori. Durant el 2009 es van començar
a establir ponts de diàleg per col·laborar en algunes iniciatives, sobretot
tecnològiques i de l’àmbit de la TDT. A Calafell Ràdio, per exemple, es collabora
actualment amb les dues estructures de suport, tot i que la vinculació
amb COMRàdio és molt més forta i intensa.
2.2. Els pioners
Amb la il·lusió i l’entusiasme dels que tenen un objectiu clar i el volen tirar
endavant, el Salvador Sendra i el Josep Lluís Parra comencen a reclutar gent per
poder disposar de prou complicitat amb altres treballadors de l’Ajuntament i
presentar una proposta sòlida i amb garanties de funcionament. La recerca, al
marge de l’entusiasme individual de cadascú per la ràdio, té en compte coses
tan diverses com les necessitats tècniques, tant de gestió administrativa com
de funcionament tècnic i elèctric, i per això es contacta amb personal d’àrees
tan diverses del consistori com el responsable del manteniment elèctric (Josep
Mañé) o de l’àrea administrativa i econòmica (Carme Rion, Lourdes Torres
o Jordi Sánchez, aleshores arquitecte tècnic municipal). La llista la van completar,
a més del mateix Sendra i Josep Lluís Parra, Ramon Maria Pons, Rosa
Rovirosa, Jaume Ferrerons, fill de l’aleshores alcalde, i Joan Rovirosa Suau.
17
Calafell Ra dio.indd 17 29/7/10 17:33:45

Judit Huerta i Manel Sastre •
Després de diverses reunions per preparar el redactat del document, finalment
el dia 27 de gener de 1984 entrava al registre municipal (amb el número
483) la petició formal de crear una ràdio al municipi. Aquell document feia
referència a la necessitat de “fer més curtes les distàncies entre els tres nuclis
de la nostra població mitjançant programes de participació popular…”. El
1984 encara no havia esclatat el boom immobiliari a Calafell, però la dispersió
social en tres nuclis urbans que seguien creixent sense tenir elements socials
i culturals de cohesió feia que un element com la ràdio es pogués convertir
en el vehicle ideal per explicar què passava a cada nucli i fer participar tothom
en una mateixa causa comunicativa. El document també aportava al
projecte de la ràdio una visió de projecció comarcal del municipi per donar
a conèixer Calafell i el seu potencial social i cultural al Baix Penedès: “Volem
també que la nostra ràdio sigui la vertadera ràdio comarcal, que ens apropi
més al nostre entorn”, reflexionaven els impulsors de la idea.
El document també parlava del finançament del projecte. Es deia que la
Ràdio no seria lucrativa, però que calia un esforç inversor de l’Ajuntament
per poder-la tirar endavant. Al marge d’una subvenció anual, els impulsors
de Calafell Ràdio explicaven que la idea era compartir la despesa de funcionament
amb ingressos com “actes o activitats destinades a recaptar un fons
monetari per al manteniment de l’emissora mitjançant […] la publicitat per
ràdio, que pot representar un 30 o un 40% del pressupost de l’emissora;
entre altres activitats”.
Els signants de la proposta inicial explicaven al Consistori que ja s’havien
posat en contacte amb altres emissores municipals i privades per tal
“d’aconseguir una informació més completa i comparativa, i també de
conèixer esquemes de funcionament i equips amb què treballen”. En una
d’aquestes visites, alguns dels promotors de la Ràdio en van sortir escaldats.
El Josep Lluís Parra recorda que, poc abans de presentar la proposta formal
a l’Ajuntament, ell, el Salvador Sendra i el Josep Mañé van anar a veure
diverses emissores de ràdio, com les de Cubelles, el Vendrell, i la de Vilanova
i la Geltrú, que era privada i es deia Ràdio Terramar (s’escoltava a la FM i
pertanyia, primer, a la Cadena Catalana, i més tard a la Cadena Rato). Quan
van entrar a aquesta última emissora van demanar per veure els estudis. Una
noia els va començar a donar explicacions i els va comentar com ho tenien
muntat, però “de seguida es va presentar un home que ens va preguntar d’on
veníem i per què volíem veure els estudis”, explica Parra. “Quan li vam dir que
érem de Calafell i que estàvem muntant una ràdio municipal i volíem veure
quin era el muntatge tècnic que feien servir i l’organització que tenien li va
faltar temps per fer-nos fora de l’emissora gairebé a crits”. La persona que
els va fer fora era Joan Enric Vidal, treballador aleshores de Ràdio Terramar
i que set anys després seria director de Calafell Ràdio. La situació s’explica
pel fet que en aquells anys les emissores municipals creixien com bolets.
Les emissores privades, poc acostumades a tenir competència, veien aquest
creixement com un perill real per als seus resultats econòmics.
18
Calafell Ra dio.indd 18 29/7/10 17:33:45

• I si fem una ràdio? 25 anys de ràdio a Calafell (1984-2009)
19
Calafell Ra dio.indd 19 29/7/10 17:33:51