c/catalunya

no va trigar a bombardejar-lo, sense gaires problemesperquè no disposava de defensa antiaèria. Vaser de la mà de l’aviació italiana, aliada de Franco,i que amb els bombarders trimotors savoia marchettism.79 va llançar bombes almenys quatre vegadessobre l’aeròdrom de Vidreres, cosa que va causarla mort de com a mínim sis persones, entre civils itreballadors del camp. Des dels avions de mussolinino només es bombardejava, també es fotografiaval’objectiu, com mostren les imatges que hi ha sotaaquestes línies, obtingudes d’un arxiu de l’aviacióitaliana ubicat a roma.Parlem de...14/4/38El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 20095

G 8 I C < D 8 D 9¿Rosita Soler AdroguerCom vàreu iniciar el vostre negoci i en quinany?em vaig casar l’any 1946 i un any després vammuntar la botiga amb el meu marit. De fet, el supermercatporta el seu cognom. recordo que era untemps de misèria, després de la guerra, i havíem desortir endavant.Llavors no ha heretat la professió de la sevafamília...No, no... jo sóc filla dels masovers de ca l’aulet,d’aquí Vidreres. els meus pares van tenir tres filles iun fill. Jo sóc la filla gran. Vaig anar al col·legi forçagran, perquè havia d’ajudar a casa.Tenia uns deu anys i el meu germà en tenia dosmenys i hi anàvem junts.crisiTNa gallegoLa Rosita té 88 anys i és lapropietària del supermercatBatallé, un dels més antics delmunicipi. L’any 1947 va posaren marxa el negoci en uncontext difícil de postguerra.Seixanta-dos anys després,aquesta botiga és l’únicaque encara manté la sevaactivitat des de llavors,gràcies a “molt d’esforç ia posar-hi el coll”, com ellamateixa afirma tot mostrant unampli i encomanadís somriure.Què venia en aquella època?Veníem productes de pagès, bàsicament cereals. afinals de la dècada dels 40 vam poder comprar uncamió de segona mà amb matrícula de Palma demallorca i el meu marit traginava i fèiem viatges peranar a recollir la grana als camps. Jo venia aquestsproductes a la botiga. Vaig començar amb les balancesde plat, d’aquelles que ara ja no es fan servir. Hihavia garrofes, civada, blat de moro... perquè pinsosper als animals no n’hi havia, no pas com ara.Hi havia gaires vehicles llavors d’aquesttipus, com el seu?No, ningú no tenia camions en aquella època i aixòera una sort per a nosaltres, però vam haver d’estalviarmolt. allò sí que era estalviar! No era pas el queguanyàvem, sinó el que estalviàvem...Parlem amb...El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 20097

Parlem amb...Quan van començar a vendre altres productesa banda dels cereals?ara no ho recordo exactament, però va ser pocs anysdesprés que vam incorporar productes de primeranecessitat, com ara arròs, oli, sucre i sabó en pastilla,però poca cosa més. També teníem un petit hort on arahi ha el pàrquing de la botiga i, si collia un parell detomàquets, me’ls venia. També havíem tingut conills igallines. era una època molt difícil i trista, costava moltd’aconseguir aquests productes i els veníem a la botigaper guanyar alguns diners més. Des de fa alguns anysvenem molta varietat de productes, moltíssims, com perexemple bolquers, detergents i pasta fresca, productesque abans no hi havia o escassejaven.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009Quantes botigues hi havia més al poble enaquells moments?la veritat és que n’hi havia algunes. el temps de postguerrava ser molt dur al poble i a tot arreu. la nostraés la botiga més vella del poble, la més antiga i queencara continua oberta. molts d’aquells negocis vananar a menys de mica en mica i al final van haverde plegar. en aquells anys també es va instal·lar lacentral lletera a Vidreres, que llavors es deia ram,i amb el jornal que s’hi podia guanyar van plegarcomerços petits i grans. molts pagesos propietaris devaques se les van vendre i van anar-hi a treballar. Vanpreferir guanyar aquest jornal que no pas continuardedicant-se al seu negoci. en el meu cas no va ser aixíi, amb els anys, vam poder anar introduint més productesd’alimentació i de perfumeria. ara és la mevafilla qui porta el negoci juntament amb el meu nét.8

Vaig anar al col·legiforça gran, perquè haviad’ajudar a casa.Què li agrada més de Vidreresara, que no pas d’abans?Que han arreglat tot el poble i fa goig.abans els carrers eren de fang, gairebéno hi havia cases. recordo quan no hihavia aigua corrent i havíem d’anar a lafont a buscar-ne... eren altres temps.Parlem amb...Com era la jornada laboral?obríem a les vuit del matí i no tancàvem al migdia.Treballàvem fins cap a les vuit del vespre o quarts denou. Però en fi, no és tan diferent a la jornada laborald’ara, perquè ara també es treballa molt, i se’n fand’hores!Vostè es va jubilar als 65 anys ija no treballa a la botiga com feiaabans. A què es dedica durant eldia, té alguna afició?m’agrada molt cuinar i preparar el dinar per a lameva família. Però de tant en tant encara dono uncop de mà a la botiga quan la meva filla o el meu nétm’ho demanen.Llavors creu que no hi hagaires diferències entrecom treballava abans icom ho ha fet fins ara?Depèn. Jo mai no he cobrata cap client amb la caixaenregistradora (riu). abansfeia els comptes a mà en untros de paper. No sé fer anarcap màquina d’aquestes mésmodernes, tot i que he tinguttemps per aprendre’n. Vaigcomençar a pesar amb lesbalances de plat i, després, lesde la maneta. ara es fan servirles digitals, amb les quals tambéet surt el preu directament.Però, per exemple, sí que veigque s’ha canviat la manera defer: abans sempre es donavaels productes als clients, peròara s’ho agafen ells mateixos iho porten al mostrador. És unfet curiós, però és així.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 20099

Parlem de...El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009Normalment col·loco els productes a lloc, les hortalissesi els ous, però faig poqueta cosa.Quin tipus de clients ve a comprar a labotiga?molts són clients de tota la vida, molta gent gran iveïns de sempre. al poble hem notat un gran canvi,perquè ha vingut molta gent de fora, joventut, i deles urbanitzacions. i hem pogut ampliar la clientela itambé la botiga, des que la vam posar en marxa hemfet tres obres per engrandir el local.La nostra és la botiga més velladel poble, la més antigai que encara continua oberta.Cada vegada hi ha més grans superfíciesen els pobles, creu que poden perjudicarnegocis com el seu, més petits i familiars?sí. les grans superfícies, els grans comerços, es vanmenjant els petits. Tenen molts productes i de moltstipus. a més, tenen la marca blanca que es ven molt.Penso que s’ha de mirar la qualitat dels productes,principalment, però hi ha molta gent que no es mira laqualitat, sinó el preu.Quin creu que ha estat el motiu perquè elsupermercat Batallé hagi prosperat durantaquests 62 anys?suposo que el secret és posar-hi molt i molt el coll,treballar moltíssim i, sobre tot, que t’agradi la feina.ja per acabar, han notat els efectes de lacrisi econòmica actual?i tant! la crisi la sentim. el calaix ja no és com el de doso tres anys enrere i els preus s’han abaixat, de l’oli,del sucre... És cert que hi ha molta necessitat, però lavida era molt més difícil abans, li ho asseguro.10

Educacióu LLAR D’InFAntSel mes d’octubre començaran les obres de la nova llard’infants a Vidreres. l’empresa que les realitzarà seràrebugent sa, que és la que va guanyar el concurs delicitació en el qual es van presentar més de 40 empreses.l’import de l’obra serà de 1.016.647,70 €. la previsióde l’execució de l’obra és de 8 mesos. Per tant, esperempoder-ne gaudir el proper curs 2010/11.Durant el mesde juliol es va fer la presentació del projecte per partde sTem arquitectes. la llar d’infants consta de 5 aules(una de les quals és de nadons), una sala d’usos múltiples,dormitori i menjador. en total, tindrà 74 places.des de la Casa de la vilaCulturauACtIVItAtS CuLtuRALScom cada tardor, hi ha una nova programació culturalque inclou tot un seguit d’actes organitzats perl’àrea de cultura i les entitats del poble, un exempledels quals són la mostra de teatre de tardor, cinefòrum,rialles, l’hora del conte de la biblioteca, exposicionsi concerts realitzats per l’escola de música, entred’altres.Us animen a què participeu d’aquests esdeveniments.FestesuFeStA mAjOR I 11 De SetemBReDes de la regidoria de festes es vol agrair la col·laboraciói implicació de les entitats i de la població de Vidreres perla realització de la festa major d’enguany.Tot i la reducció pressupostària, els actesque es van realitzar van acollir un nombróspúblic. Donem les gràcies, doncs, atotes les entitats que van organitzar algunacte a la festa o van fer barraques. esperempoder comptar amb la seva participacióen les festes organitzades durantl’any i en la festa major del 2010, en la qual ja es volcomençar a aportar idees.uFeStA PetItAels dies 13, 14 i 15 de novembre se celebrarà la festapetita de sant iscle i santa Victòria. Dins la programaciódestaquem l’elecció de l’hereu i la pubilla, latrobada gegantera de la comarca de la selva, la firadel cava i salsafí, caminada i visita al castell de santiscle, castanyada i sardanes, trobada de cotxes clàssics,projecció de curtmetratges vidrerencs i festivalinternacional Jaume Ferrer, entre d’altres.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009 11

des de la Casa de la vilaUrbanismeCAmPAnYA D’exCAVACIOnS AL CASteLLDe SAnt ISCLela campanya del passat estiu ha estat especialment profitosai s’ha realitzat la troballa d’un conjunt de ceràmicadel s. XV que aportarà informació molt rellevantsobre la vida al castell a l’època medieval. el conjuntconsta de més d’una centena de peces. Per altra banda,s’han enretirat enderrocs que han permès avançar significativamenten el coneixement de la planta del castell,que ja gairebé s’ha completat, i s’han localitzat noveshabitacions, a més d’haver-se posat al descobert bonapart de la cisterna del castell.DeIxALLeRIA munICIPALla deixalleria municipal s’ha posat en marxa aquest estiui ja compta amb més de 250 usuaris. els residus que méses porten són televisors, oli de cuina fregit i esporga.LICItACIó De LA netejA VIÀRIAs’ha celebrat la licitació per a una nova contrata deneteja viària, recollida i tractament de residus a totel terme municipal per a quatre anys. s’han presentatdues bones ofertes per part de aJ ruz i germansalum. ara s’estan valorant per una comissió tècnica,abans de passar la recomanació a la mesa de contractacióformada per tots els grups polítics. alhora s’haaprovat un nou reglament de neteja i residus per regularels drets i deures dels particulars, ajuntament i noucontractista, quant a neteja i recollida selectiva, sobretottenint en compte que ja tenim deixalleria i l’anyvinent estem obligats a implantar la recollida de la deixallaorgànica. Quan es coneguin els nous costos esrevisarà la taxa d’escombraries per intentar que siguimés equitativa per a habitatges i establiments, premiarels que més reciclin i fer que pagui tothom segons elsserveis que rep.PReSentACIó De LA ReCeRCA PeR A LA PuBLICACIó“VIDReReS, De LA RePúBLICA A LA RAm”el divendres de la festa major es va presentar larecerca actualment en curs a càrrec dels dos responsablescontractats per l’ajuntament: l’historiadorPau lanao i la periodista carme Viñoles. aquestaobra aprofundeix en uns anys dels quals el principaltestimoni cal buscar-lo en la memòria oral dels seusprotagonistes, i que ens porta des del Vidreres rurali forestal a l’industrial.el primer tret d’aquesta nova etapa, que deixava enreretapers i pagesos, va ser l’arribada de la ram. aquestafita serveix d’excusa per fer aquest relat de com el pobleha evolucionat des de la república fins ara.HoRaRiS dEixaLLERia(aquests horaris són provisionals)Dimecres: 11:00 a 13:00 h i 15:00 a 19:00 hDijous: 11:00 a 13:00 h i 15:00 a 19:00 hDivendres:11:00 a 13:00 h i 15:00 a 19:00 hDissabtes:11:00 a 14:00 hTelèfon d’atenció deixalleria: 637 759 060Persona de contacte: carla rey12El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009

COnVenI AmB L’ASSOCIACIó DeCOmeRCIAntS I BOtIGueRS De VIDReReSl’ajuntament i l’associació de comerciants han signantun conveni pel qual es comprometen a cooperarper a una política única comercial i turística pel poble.en virtut d’aquest conveni s’ha creat una comissió deseguiment per debatre i portar aquesta política i s’estableixel compromís de finançar cada any un pla dedinamització de les accions a portar a terme a nivellde poble.aquesta política, pel que fa al turisme de moment, técom a principals objectius promoure algun producteRal·li de terra dels dies 19 i 20 de setembreaquest passat dia 19 i 20 de setembre es va portar aterme ral·li de la selva de Terra, prova puntuable peral campionat de catalunya de ral·lis organitzada perPeuabaix i escuderia baix empordà. l’esdeveniment, quees va iniciar el dia 19, va ser seguit per una gran quantitatde persones que es van allotjar i repartir pels diferentshostals de Vidreres a l’espera de la cursa del dia 20.cal destacar que tot va anar molt bé, sense cap incidentni accident i ha estat un èxit d’organització, portadaa terme per Peuabaix, per escuderia baix empordà ievidentment amb la col·laboració de gent de Vidreres.turístic que pugui atraure gent en benefici dels comerçosi restaurants.SAntA CeCLInAla Junta de govern ha declarat la no-actuació asanta ceclina per suspendre la tramitació de qualsevolactuació a la urbanització a fi de desclassificar-laen una revisió del PgoU, tal com ens requereixl’avantprojecte de Pla territorial de comarques gironinesi l’aplicació de la nova llei d’adequació d’urbanitzacions.cal destacar que no només la majoria dels veïns afectatsno van posar cap problema, sinó que, fins a certpunt, han facilitat ajut quan ha estat necessari, a l’igualque, també, al cos de Vigilants, brigada, centre cívic,esports i personal administratiu en general de l’ajuntament,i l’entitat del ranxo. els ranxers es van fer càrrecdel dinar (per a unes 260 persones ) del dia 20, en elqual hi va haver l’entrega de premisPer tant, i des de l’ajuntament, donem el nostre méscordial agraïment a tothom que ha donat el seu ajut isuport perquè tot sortís el millor possible.des de la Casa de la vilaColla Gegantera, dies 14 i 15 de novembreTambé cal ressaltar a la colla gegantera, que aquestany 2009 celebra el seu 20è aniversari. amb aquestmotiu, i per col·laborar amb la festa petita de Vidreres,s’organitzarà aquesta segona trobada geganterade la comarca de la selva. aquesta trobada tindràlloc els propers dies 14 i 15 de novembre. el dia 14,a partir de les 10.00 hores del matí i fins a les 14.00hores, tindrà lloc la plantada de gegants i, seguidament,la celebració del dinar geganter amb la previsióque hi assisteixin unes 500 persones. esperem lavisita d’unes 22 colles de les poblacions que segueixen:blanes, lloret de mar, Tossa de mar, maçanetde la selva, Hostalric, breda, riudellots de la selva,sils, riudarenes, santa coloma de Farners, anglès, lacellera de Ter, amer, Vilobí d’onyar, arbúcies, santHilari sacalm i caldes de malavella.Web municipalen els darrers mesos hem iniciat els treballs per confeccionarun web municipal que es converteixi en unabona eina per facilitar la interrelació entre l’ajuntamenti els ciutadans, un aparador i un punt d’informacióútil de tot allò que passa al municipi i també un llocdes d’on tothom que vulgui venir a conèixer el poblehi trobi informacions d’interès.actualment, tenim un web provisional que, malgrat tot,està plenament actualitzat pel que fa a informacions decaire administratiu i agenda d’activitats. els criteris quesegueix aquest web és el d’utilitat per al ciutadà, cosaque implica facilitat d’ús i de navegació, i actualització decontinguts. això vol dir que hem deixat els aspectes méspurament estètics per a més endavant, tot i que tampocno els hem oblidat completament. aprofitem aquestesratlles per convidar-vos a visitar-lo a través de www.vidreres.cat i també a fer-nos arribar les vostres opinionsi suggeriments respecte quines característiques hauria detenir el web definitiu que, si tot va bé, podrem ja teniren breu. Us animem a fer-nos arribar la vostra opinió!El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009 13

des de la Casa de la vilaDeclaració institucional deconstitució Consorci del massísde l’Ardenya-Cadiretesa Vidreres, 4 de juny de 2009el massís de l’ardenya-cadiretes constitueix un espaifonamental per a tots els municipis que signem aquestacarta. el massís és en bona part el context natural onvivim i és també part el nostre horitzó paisatgístic, de lanostra memòria i volem que sigui un element clau peral nostre futur. Per altra part, i tan important com el ques’acaba d’afirmar, el massís té uns valors naturals intrínsecsindiscutibles i singulars que cal protegir i reforçar.els darrers cinquanta anys el massís ha viscut importantstransformacions: des del quasi total despoblamenttradicional i abandonament de l’explotació agrària,passant per la radical transformació dels nuclis urbansdel seu entorn, fins a l’aparició al seu bell mig d’assentamentsresidencials o d’equipaments o d’usos nosempre, o gairebé mai, ben integrats amb l’entorn.Ja a les acaballes del franquisme, des dels diferentsmunicipis de l’entorn, van anar apareixent entitats ipersones que amb l’empenta de situacions similars–molt destacadament la que es vivia a les gavarresdenunciavenel risc i la realitat de la degradació delmassís i en reivindicaven la seva protecció. així, elsanys vuitanta van significar en no pocs casos unaprimera acció de preservació, sobretot per la prohibicióo limitació d’urbanitzacions i, el 1992, el Plad’espais d’interès Natural va definir un àmbit inicialde protecció que abastava una bona part del es potentendre com a massís de l’ardenya-cadiretes.El ConsEll DEl ConsoRCIara es fa un pas més. els set municipis integrats almassís –sant Feliu, Tossa, lloret, Vidreres, caldes,llagostera i santa cristina, a cavall de tres comarques-constituïm un consorci que pretén no tan solscoordinar les actuacions de cadascun en relació aaquest espai -almenys les 8.552 ha del PeiN-, sinóque vol aportar també el valor afegit de pensar iactuar-hi des d’una visió de conjunt. es constitueix,per tant, per aconseguir que l’ardenya-cadiretesno sigui només una part del terme de cada municipi,sinó que per ell mateix, tot ell, sigui objected’una acció específica i més coherent amb la sevarealitat física i natural.Fet aquest primer pas, simbòlic i imprescindible, escomença a caminar per als objectius que els estatutsdefineixen:• Vetllar per una gestió sostenible i pel mantenimentdels valors naturals, culturals ipaisatgístics del massís• generar propostes de gestió que millorin ipreservin el territori• regular i reconduir les activitats que s’hidesenvolupen• Potenciar el seu atractiuen definitiva, com es diu a l’inici, el consorci esconstitueix perquè un ardenya-cadiretes protegit,conegut i dinàmic forma part del nostre futur com asocietat més benestant, culta i integradora.CENS DE POBLACIÓDel 16 de juny de 2009 al 15 de setembre de 2009la població de Vidreres ha augmentat en 80 habitants. Ha passat dels 7.713 del mes de juny de 2009 als7.793 del mes de setembre de 2009.D’aquests 4.086 són homes i 3.707 són donesFont: Padró Municipal d’Habitants14El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009

La veritat permettirar endavantla pau només es pot construir des de la veritat. Perònomés es necessita reconèixer-la, no li calen judicis debons i dolents. la generació de fills i néts dels que vanviure la guerra civil no tenim cap dret a jutjar el quevan fer els avis. si algú encara necessita culpar o serperdonat és que encara està atrapat pel conflicte.i és que cal distància. Diuen que a partir de la tercerageneració –els néts i nétes– hi ha prou distància comper poder reconèixer la veritat dels fets i assumir-lasense condemnes personals. amb certa distància espot començar a mirar cara a cara el dolor, la culpa,la ràbia, la impotència... posar-hi paraules, reconeixement,respecte, tolerància i restitució. Que no oblits,indiferències, submissions, dilucions, rancúnies persempre... i així, sanar ferides, i tirar endavant.joRDI PRunEDa - REgIDoR DE PatRIMonIes tracta en primer lloc d’enregistrar els testimonis deles persones que van viure aquella època, i que vulguincompartir-lo d’alguna manera. el març passat hihavia 49 persones nascudes abans del 1920. assumintque es tracta d’un tema summament sensible, calprecisar que el tractament mantindrà un to amable irespectuós, fins i tot preservant la identitat de les personesque així ho vulguin. cada testimoni ens diràquin ús autoritza, què no li importa que es publiquii què s’haurà de guardar sota custòdia de l’arxiu.respectarem totes les condicions, fins i tot l’anonimatper sempre. així, junts podrem mirar el dolor. els anystranscorreguts respecte el període analitzat i el fet queels autors no siguin veïns de Vidreres, poden permetrefer memòria del passat sense aixecar suspicàcies niferir susceptibilitats.des de la Casa de la vilaTot just ara, quan encara tenim la sort de comptar ambalguns protagonistes, comença a haver-hi prou distància,tolerància i tranquil·litat com per afrontar el passat. Queper molt que es vulgui no hi hauria manera “d’oblidar”.ara la societat ha començat a donar-se permís per parlar-ne.Han aparegut entitats i demandes per recuperar lamemòria històrica. Just ara comença a ser necessària unpolítica pública de reconeixement de la història: tenir-neun relat, amb tota la diversitat que calgui. No es tracta nide reescriure la història ni d’entronitzar-ne una versió. enaquesta història (i en totes) hi ha diversitat de mirades i lesvolem tenir totes presents. Tot i així, aquests primers passosestan plens d’entrebancs, incongruències i, sobretot, moltapor. Però poc a poc, per un moviment social que horeclama de baix a dalt, es va fent bugada del passat. lesadministracions, a remolc, van donant joc i suport. Ja hi hadues lleis aprovades al respecte, i no seran les definitives.en aquest context l’ajuntament de Vidreres s’hi suma, enla part que li correspon. És important que sigui l’ajuntamentperquè com a institució aplega tothom, i hi dónaun plus de distanciament, seriositat i equanimitat. amés, això ho va fer des del Ple, aprovant per unanimitatuna moció sobre la recuperació de la memòria Històrica:amb debat i aportacions de la majoria de grups.la moció, en primer lloc, se centra en la recuperació dela memòria dels dos bàndols de la guerra i ho concretaamb l’encàrrec d’un llibre municipal que de moment téaquest títol: “Vidreres, de la república a la ram”, alshistoriadors i periodistes Pau lanao i carme Vinyoles.el divendres de la festa major se’n va fer la presentacióa la llar dels Jubilats.al mateix temps la biblioteca municipal fa còpia detotes les fotografies i altres imatges de Vidreres quehom vulgui que quedi enregistrats en el Fons d’imatgeslocals. Us cridem a aportar-hi les dels anys 1920 a1950 que conserveu i vulgueu compartir.en segon lloc, amb els esmentats enregistraments i elsmaterials històrics recopilats, els autors procediran auna tria per a la publicació del llibre. el text narraràfets, No jutjarà persones. És més, si es vol, no cal nique la narració citi noms per entendre els fets i quèva portar a fer-los. al cap i a la fi, la finalitat últimaés prendre consciència del que va passar per no estarcondemnats a repetir-ho inconscientment.alhora, el fet de contenir testimonis que toquen aspectesquotidians i vivencials permetrà un llibre amè per a totsels públics.el llibre no serà la “història definitiva”. serà una contribucióimportant per a una futura lectura més ferma,que podrà fer-se potser quan ja hagin passar 100anys. serà una peça més, però genuïna i inèdita, per alconeixement de Vidreres com a comunitat.Tots els grups polítics municipals vigilarem perquè elprocés es desenvolupi segons aquest esperit. Volemmantenir la unitat amb la qual hem donat el primerpas. els altres passos corresponen als conciutadans.i sobretot, si hi ha algun ensurt o desacord en elcamí, parlem-ne amb total transparència. ens teniua disposició.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009 15

des de la Casa de la vilaViabilitat d’una piscina cobertaFa uns anys una bona colla de veïns i veïnes van demanara l’ajuntament una piscina coberta a Vidreres.alguns ho necessiten per prescripció mèdica i pot serun problema desplaçar-se a les més properes (Tossa,anglès, girona...). a la passada campanya electoralse’n va parlar.a principi d’aquest mandat, vàrem parlar d’una piscinacoberta en el paquet de possibles temes a cooperaramb els nostres veïns de maçanet i sils. elstres ajuntaments som conscients que ens falta poblacióper poder tenir una piscina sostenible. entre elstres es podria estudiar fer un projecte conjunt quees podria ubicar en un espai central (per exemple apeu de la nacional ii). Va començar l’ajuntament demaçanet consultant a la secretaria general d’esportssobre com accedir a les subvencions del Pla Directord’instal·lacions i equipaments esportius de catalunya(Piec), que preveu què té i què falta a cada municipi:si té dèficit l’ajudarà, i si no en té, no l’ajudarà.PSC i EXVla piscina que demana maçanet pot comptar almenysamb uns 18.000 habitants (junt a massanes, sils iVidreres). Per superar els 20.000 habitants és argumentableque amb una piscina a peu de N-ii (quansigui autovia) es pot atraure gent de Vilobí, riudellotsi caldes. També, si confinem els càlculs dins els límitscomarcals, és argumentable que a l’interior de laselva –amb uns 42.000 habitants– hi caben dues piscinescobertes: una a la capital i una altra a la plana.Però sense considerar els límits comarcals, la poblacióde caldes i riudellots probablement serà atreta per lespiscines de cassà o girona, per la qual cosa no s’hihauria de comptar i, aleshores, pot no haver-hi proupoblació a l’interior de la selva per a dues piscines.o dit amb altres paraules, la piscina de santa coloma–d’iniciativa privada i ja en construcció– ha de comptarnecessàriament amb la població de la Plana de laselva (a no ser que tanqui la d’anglès); ja que en cascontrari només agruparia 16.000 habitants (santacoloma, brunyola, riudarenes i Vilobí).Fa poc que la generalitat ha exposat al públic l’estudide la localització d’instal·lacions esportives per a unnou Piec. Per un costat, pel que fa a Vidreres, confirmael diagnòstic del Piec del 2005: no tenim dèficitsen les instal·lacions esportives bàsiques (a més de lesinstal·lacions municipals es compta amb les escolars ide l’ies, que la nova llei d’educació ja assegura quehan de tenir un ús públic, no només escolar). i peraltre costat, maçanet –comptant amb la població deVidreres i sils– ha aconseguit que es consideri com a“dèficit” una possible piscina coberta al seu municipi,amb la qual cosa, en cas de confirmar-se, tindria dreta la subvenció del Piec.aquest Pla, respecte a una piscina coberta, ratificaalgunes coses, que segons per a qui no són noves:- es necessita una població d’almenys 20.000 habitants(implica comptar amb uns 2.000 abonaments)per fer-la viable, ser planificada com a necessària, i enconseqüència ser subvencionada en 1/3 pel Piec.- Pel que fa a la planificació, Vidreres –i bona part dela selva no marítima– està comptada per anar a lapiscina coberta de santa coloma.- la inversió necessària és d’un mínim d’uns 3.000.000d’euros. Un projecte complet puja a uns 5.000.000.- Quant a l’explotació, moltes piscines existents estangenerant dèficits: anglès (uns 11.000 hab.), Tossa(6.000), sant Hilari (25.000 comptant amb l’àread’influència d’arbúcies). alguns dèficits són de l’ordrede 300.000 euros/any.Fins i tot en el cas que el Piec acabi reconeixent el“dèficit” d’una piscina coberta a maçanet, el problemaserà com es completa la inversió no subvencionadai que efectivament es pugui arribar a uns 2.000abonaments per autofinançar-ne el manteniment.mentre s’aclareix això, passen coses al voltant:- santa coloma té en construcció un projecte ambuna empresa privada i preveu inaugurar la piscinaper a la primavera del 2010.- lloret està per començar la seva piscina, que ha detenir acabada el 2011.- arbúcies té un projecte que competeix directamentamb la piscina ja existent a sant Hilari.- Tordera acaba d’inaugurar la seva piscina.- cassà en promou una reduint tot el que pot lainversió.- almenys, anglès i Tossa es plantegen si podenseguir amb la piscina oberta.en els anys immediats, mentre no s’aclareixi si hi capo no una piscina coberta a la Plana de la selva, sies pot pagar i qui la paga, pensem que la solucióidònia per a Vidreres seria que el servei d’esportsorganitzi expedicions a la piscina del voltant (amenys de ½ hora) que ens ofereixi millors condicions.De moment, a 15 minuts tenim la de Tordera,i a 28 minuts la d’anglès, aviat tindrem la de santacoloma i després lloret. oferta no en faltarà perpactar bones condicions.16El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009

Contínuament, en àmbitstan diferents com el laboral,el social o el públic,veiem com encara hiha persones mancadesd’amor propi que deleixenper ser els protagonistes.aquestes persones necessiten com l’aire que respirenper alimentar el seu ego ser el protagonista i centred’atenció de tot el que gira al seu voltant. És tot elcontrari de l’actitud serena i humil de la persona treballadorai compromesa a la qual li és indiferent sero no ser conegut o admirat, ser o no ser aplaudit, ifuig en tot moment del discurset fàcil i superflu quenomés serveix per donar la nota i poder destacardels altres.les persones que deleixen per ser reconegudes cultivenen el seu interior el ressentiment i el rancor isempre troben motius per criticar i corregir els altres,ja que és molt fàcil veure els defectes i errors dels altresabans que els d’un mateix...“dime de que presumes yte diré de que careces”. Ningú no té el dret a jutjarl’altre sense primer examinar-se a un mateix. cal viurei deixar viure tenint sempre present la prudència i lamodèstia perquè, com deia Freud, “Un és amo del quecalla i esclau del que parla”. cal ser discret amb lesparaules, i abans de llençar una crítica cal prendre’stemps per no fer un judici precipitat que a la llargapot deixar en entredit la credibilitat i veracitat del seuemissor.ActitudsPsC - gRuP PEl PRogRés DE VIDREREsaquesta crítica, en el fons, no és més que una críticadestructiva que malauradament massa sovint va precedidadels condicionals hauria, haurien o hauríeu, i quemoltes vegades també sol anar acompanyada d’unaqueixa victimista, improductiva i estèril que l’únic quebusca és alimentar l’orgull de qui la practica.s’ha de deixar d’una vegada per totes la xerramecai passar a l’acció responsable i desinteressada sensebuscar el lluïment personal, mirant sempre de fer tot elpossible per cercar el bé comú. Però cal fer-ho avui ino esperar a demà, perquè l’únic que sabem del certés que avui hi som, i és avui que en som part activa, jaque no tenim cap garantia de ser-hi demà.Naturalment que mantenir aquesta actitud davant eldia a dia costa. costa un esforç i un desgast que notothom està disposat a realitzar, i el més còmode ésfer-se valer de l’excusa, posposar-ho per a l’endemài optar per la postura del ja es farà o ja ho faran iaixí creure’s en possessió de tenir el dret a criticar. elcomprometre’s obertament a una cosa sovint espanta,però amb humilitat i modèstia s’aconsegueixen objectius.com a contrapartida, la consecució d’aquestsobjectius serveixen d’energia vital per afrontar nousreptes i injecten una dosis de felicitat inimaginable ala persona que els porta a terme, a la vegada que permetenanar a dormir amb el ferm convenciment queavui s’ha viscut i no s’ha malgastat un preuat dia.Pas a pas es fa el camí, i com tot en aquesta vida,perquè es consolidi necessita temps. i cal que tothomdisposat a fer aquest camí es prengui temps per reflexionar,per pensar, per viure, per assumir, per entendre,per passar-ho bé..., en definitiva, temps per interioritzarcada experiència i així enriquir la persona.des de la Casa de la vilaEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009 17

des de la Casa de la vilaDesgavell: no escoltenemPReSeS, FeInA O AtuRl’ajuntament ha rebut 1,2 milions d’euros del Pla deFons local que serveixen per arreglar can Xiberta i lacaserna. aquestes rehabilitacions estan adjudicadesa empreses de fora de Vidreres, i això no ho trobemadient. Nosaltres els vam dir que miressin de fer el possibleperquè aquestes obres les poguessin fer industrialsde Vidreres, amb personal del poble i que, dins del quefos possible, contractessin gent que es trobés en situaciód’atur i que visqués a Vidreres. l’obra l’hagués pogutassumir el propi ajuntament amb els seus tècnics i aixòhagués permès donar més joc a les empreses i treballadorsd’aquí. Però per enèsima vegada van anar ala seva. segurament diran que no és viable fer que lesobres les realitzin els empresaris del poble, però nosaltresens preguntem, com és que en d’altres municipiscom Vilobí d’onyar o el poble d’aiguaviva, han contractatles empreses del municipi? Han dividit el paquetde la construcció i han creat una empresa municipalque ha donat feina, en el possible, a gent del poble.allà sí i aquí no?joRDI CaMPs - gEnt DEl PoblE, REgIDoR DE l’ajuntaMEnt“La creativitat és més important que el coneixement”GASOLIneRA D’AIGuAVIVA PARCAlbert einsteinel tema pinta malament, ens trobem que l’ajuntament had’acatar la sentència del TsJc, però fer això significa queun error fet fa molts anys pot hipotecar per molts anysl’economia dels ciutadans de Vidreres, perquè enderrocarla gasolinera vol dir que les vidrerenques i els vidrerencspodríem haver de pagar més de 7,5 milions d’euros, dedrets patrimonials, lucre cessant, lloguers, treballadors,oficines, pàrquing de camions, restaurant, etc. resumint,uns 1.000 € per vidrerenca i vidrerenc. si es tira a terra lagasolinera, els altres negocis queden greument minvats,sense comptar que una vintena de persones poden anar aparar a les llistes de l’inem i en els temps que corren?mal negoci per a les urbanitzacions del voltant, ja que unsolar amb serveis es podria convertir en una macro esplanadade prostitució i drogues, tal com està passant a lazona en aquests moments, però ampliat. i a l’ajuntamentno se li ocorre res més que sancionar repsol amb 3.000euros, empresa que té en nòmina, diverses dotzenes d’advocats. increïble.això es el que necessita Vidreres? no escolten.PROjeCteS I eStuDISel govern de catalunya s’ha malgastat molts dinersen estudis inútils, la majoria d’aquests no passaven de12.000 €, tot per estalviar-se haver de fer un concurs iaixí poder adjudicar el projecte a una empresa amiga.a Vidreres, Psoe - icV han dut a terme una política similar,realitzar molts estudis i que no passessin de 12.000€ i si havien de passar-se, llavors dividien el projecte. lamajoria s’haguessin pogut aconseguir sense cost, nomésfeia falta treballar i pensar una mica més. ens agradariaveure quants d’ells són d’alguna utilitat pràctica. erennecessaris aquest disbarat d’estudis i projectes? s’han fetmés estudis els últims dos anys que en trenta anys d’ajuntamentdemocràtic. sense comentaris.això es el que necessita Vidreres? no escolten.això es el que necessita Vidreres? no escolten.eSCOmBRARIeS I netejA VIÀRIAa l’anterior rec clar denunciàvem que l’equip de governva presentar i aprovar unes bases viciades, i continuempensant el mateix. a part, podem dir que no és normalque en l’època de crisi en què ens trobem només estiguininteressades dues empreses en el servei, quan ala gran majoria de pobles es presenten normalment alsconcursos un mínim de 10-12 empreses o més.També ens agradaria saber a qui se li va ocórrerpublicar en el DoP la convocatòria el 7 d’agost, quantothom està de vacances, tan urgent era? esperpèntic,una vegada més. el nostre grup recomana que comencinde nou i ho facin bé.això és el que necessita Vidreres? no escolten.18El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009

l’avantprojecte de Pla Territorial de comarques gironinesresol a l’escala adequada el conflicte entre ladefensa del Pla de Vidreres i el Parc d’activitats. estracta d’un planejament que és, alhora, obligatori i propositiuper als plans generals dels municipis.Determina que el Parc d’activitats es redueixi i quel’activitat es “traslladi” a la N-ii (entre el margaritai la Trety), a cavall de maçanet i Vidreres. al Pla deVidreres li dóna una protecció especial per al paisatgei l’agricultura.Per fi hi ha un estudi objectiu de quina quantitat de sòlindustrial cal. el Pla general (2003) va qualificar les58 ha del Parc d’activitats amb l’únic criteri de “tot elque es pugui vendre”... començant entre la carreterade lloret i la riera de cabanyes, i si es ven s’ampliad’aquesta a la N-ii. sort que la crisi ha posat les cosesal seu lloc! Però el mateix han fet els altres municipis:entre els 25 municipis de la selva tenim 48 polígonsque sumen 826 ha, però d’aquestes 412 estan pendentsde construir. el Pla territorial calcula que per ala gent que hi haurà el 2026 caldran màxim 758 haindustrials noves. a on? Dóna 3 vies: l’ideal és dinsla trama dels nuclis urbans mentre la mida o el tipusd’activitat ho permetin; també dins les 412 ha pendentsde construir (354 descomptant-hi les 58 del Parcd’activitats declarat “a reduir”); i finalment en dosgrans polígons mancomunats a peu de la N-ii, un alvoltant del margarita-Trety, entre maçanet i Vidreres, iun altre al voltant del rolls, entre sils i caldes.el polígon òptim és entorn a les 200 ha (abarateix elpreu del m2 de l’impacte del cost de depuradora, portadad’aigua, accessos a diferent nivell, estació elèctrica,transport urbà, etc.). amb unes 200 ha per acadascun dels esmentats 2 grans polígons (el de la Tretyja en té unes 100 pendents de construir, més unes 50pel “trasllat” del Parc d’activitats, si cal es pot trobar laresta entre N-ii i a-2), i les 354 acaben de desenvoluparel sòl industrial que ja està qualificat a la comarca,ja s’arriba pràcticament a cobrir les necessitats de sòlindustrial previstes per al 2026. No cal més!A qui vulguiescoltarEnERgIa X VIDREREsel Pla Territorial obliga a què cap municipi de lacomarca ampliï el seu sòl industrial, així que forad’aquests dos grans nous polígons de la N-ii, el mateixPla obliga a la cooperació intermunicipal: els nouspolígons s’han de promoure entre tots els municipisafectats i repartir-se equitativament les càrregues i elsbeneficis. així acaba la “guerra” entre veïns de “aveure qui ven més sòl industrial per poder cobrar mésimpostos”.Tan important com preservar el Pla de Vidreres és queel Pla territorial dóna al poble un marc estratègic:a la selva interior, fora de la capital, santa coloma,només consideren de “creixement moderat” a maçanet,sils i Vidreres. mantinguem el segon lloc de laselva interior, dediquem-nos a ser el millor poble dela Plana selvatana per residir-hi. Tenim un ies que esconsolida, un bon sistema educatiu i públic, un centrecívic, tot l’equipament esportiu que ens cal, un entornnatural envejable, una xarxa d’entitats participativa,bones zones verdes. Tot i la bona comunicació, quasino tenim congestió per indústria i trànsit, i amb poctemps es podrà reduir. ens falta algun equipament culturali habitatge protegit.Promoguem el polígon gran Trety-margarita, ja queestà més avançat que el de sils-caldes al rolls. atèsque el lloc és adient i que esgota un horitzó de 20 anys,fem-lo prou gran i rendible de manera que tothom hipugui guanyar (també l’ajuntament en rebre part delsbeneficis).Fora santa ceclina, consolida les altres urbanitzacionsen el seu àmbit actual, envoltades de sòl protegitpels valors naturals i paisatgístics. convertim-les en“poblets” petits, amb un mínim de serveis (els que elveïnat es pugui pagar), arrelats al seu lloc i cuidadorsdel seu entorn.això és el que defensarem en el Pla Territorial, tant siaquest pla afecta com si no afecta al pla parcial delParc d’activitats en tràmit.des de la Casa de la vilaEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009 19

des de la Casa de la vilaCrisi a l’Ajuntamentde VidreresCoMItè EXECutIu loCal DE CDC - VIDREREsFa temps que sentim que per culpa de la crisi no espot fer això o allò, perquè el pressupost no hiarriba, perquè no hi ha recursos materials i totun seguit d’arguments.entenem la preocupació de l’equip de govern en unperíode com l’actual, però en el seu discurs hi hacoses que sovint no s’entenen.creiem que en un temps de pocs recursos és quans’han d’optimitzar els que hi ha, que cal l’ajuda detothom més que mai i, sobretot, idees i treball perpart de l’equip de govern perquè no es vegin perjudicadesles activitats socials.Ja vàrem manifestar el nostre desacord amb laFesta dels Tractoristes i ara no estem d’acord ambla política de preus que ha seguit l’ajuntament ambles quotes de la guarderia o de les matrícules delcentre cívic que s’han vist incrementades. alguns delsmembres de l’equip de govern han autoritzat l’incrementde les quotes de la guarderia ara que ja no hitenen els seus fills, ja que s’hi varen oposar quan elsseus fills anaven a la llar d’infants. l’increment de lesquotes del centre cívic ha portat un descens en lesmatriculacions.Hem llegit que algun partit polític, per culpa de ciU,no pot comunicar-se amb els seus veïns perquè no esfa el Diari de Vidreres. Ja va quedar clar que aquestaera una despesa supèrflua i, per tant, era un estalviper poder fer altres coses.Hem denunciat, altres vegades, que s’han fet estudisinnecessaris que es podien haver estalviat.Preocupa com es gestionen els sous dels regidorsperquè si bé no s’han apujat, hi ha hagut un augmenten les dietes. això també repercuteix en els diners del’ajuntamentconvergència ha fet propostes per intentar una millorgestió, però no hi ha resposta. No podem disposarde les actes de les reunions de l’equip de governperquè tarden mesos a estar disponiblesPer tot això creiem que, a més de la crisi econòmica,hi ha una altra crisi...20El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009

La nova Targeta Comerç,ja és una realitatassoCIaCIó DE CoMERCIants I EMPREsEs DE sERVEIs DE VIDREREsactualitatel passat dia 22 de setembre, l’associació de comerciantsi empreses de serveis, l’ajuntament de Vidreres i lacaixa, van firmar un nou conveni de col·laboració perimpulsar la Targeta comerç del municipi. És una novaversió que, a més d’avantatges per a usuaris i comerços,obre la porta a la implantació de noves aplicacions vinculadesa serveis promoguts des de l’àmbit municipal i a lacreació de promocions específiques per a cada comerç.la principal novetat respecte a l’anterior són les promocionsi els obsequis a l’instant que es realitzen en línia pelsTerminals Punt de Venda (TPV) de cada establiment adherit.És a dir, que a partir d’ara, i en el precís moment d’adquirirproductes o serveis als establiments associats, el clientobtindrà descomptes i premis a l’instant. això és perquè,el tiquet, que emet el TPV i que es lliura al client, informaràdel premi i de promocions sense haver d’esperar.Una altra característica, i de la qual ben aviat en serànotícia, és la targeta solidària, una qualitat per la qual latargeta destinarà un percentatge de cada operativa quees realitzi en el municipi per destinar-ho a alguna entitatsocial del municipi.la nova Targeta comerç està exempta de quotesd’alta i manteniment. en cas que ja disposis del’anterior Targeta comerç, pots recollir gratuïtamentla nova a l’oficina de l’entitat bancària responsable.entre altres facilitats, per usar-la no fafalta canviar de banc, ja que es pot domiciliar aqualsevol entitat. sol·licita-la ja!amb la Targeta comerç de Vidreres, a més de promourei donar-te a conèixer el nostre comerç de qualitati proximitat, volem oferir-te els millors premis iavantatges per ser fidel a la variada oferta comercial ide servei de Vidreres.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 200921

actualitatUn nou cicle formatiuobert a tothom!assoCIaCIó DE CoMERCIants I EMPREsEs DE sERVEIs DE VIDREREsEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009com ja vam anunciar a principis d’any, l’associacióde comerciants i empreses de serveis de Vidreres,amb la col·laboració del consell comarcal dela selva, ha organitzat unes jornades de formacióper a comerciants i veïns interessats. Durant el mesde setembre i fins al desembre s’ha programat unnou cicle d’aquests cursos-tertúlia que, per tal d’afavorir-neel màxim l’assistència, es realitzen durant“l’hora del cafè” (de 15 h a 17 h) a la sala de Juntesdel casino.a partir dels resultats d’una enquesta sobre lesnecessitats formatives dels nostres associats, s’hadissenyat un programa formatiu que es caracteritzaper cursos de curta durada i de temàtiques molt concretes.Durant els diferents cicles programats i ambel personal tècnic especialitat, es tractaran temes depromoció i estratègies, de gestió i noves tecnologies,entre altres.el nou cicle de cursos, que es va iniciar el dimartsdia 22 de setembre i que finalitzarà l’1 de desembre,té un preu gratuït per a associats i de 5 € per als nosocis que vulguin compartir igualment l’oportunitatde gaudir d’una bona opció formativa.els cursos programats fins al desembre són:Dimarts, 22 de setembre“com fidelitzar els clients a través de les Tic”Dimarts, 6 d’octubre“com m’afecta la llei de garanties”Dimarts, 20 d’octubre“com millorar la comunicació amb els clients”Dimarts, 3 de novembre“com dissenyar cartells i rètols a la botiga”Dimarts, 17 de novembre“Taller d’aparadorisme nadalenc”Dimarts, 1 de desembre“Taller de paqueteria nadalenc”Per a inscripcions, us podeu dirigir per correu electrònica acesv@rescomseravidreres.cat o bé pertelèfon al 972 248 700.Des de la Junta de l’acesV compartim el desig queaquest cicle formatiu pugui resultar interessant i delmàxim profit per al nostre empresariat i comerç local ius animem a prendre-hi part.22

Activitats de tardorbIblIotECa joan RIgauarriba la tardor i, amb ella, un nou curs ple d’activitats ala biblioteca. abans de res, però, no voldríem passar peralt algunes de les activitats més destacades d’aquest estiu.Una de les quals va ser l’espectacle per a adults titulat“contes de Poe”, a càrrec de la companyia Paraules enmoviment en què s’hi interpretaren alguns dels relats mésfamosos d’edgar allan Poe, com el gat negre o berenice.D’aquesta manera la biblioteca de Vidreres commemorael bicentenari del naixement d’aquest autor que ha passata formar part de la història de la literatura universal. relacionatamb aquest espectacle, el club de lectura d’aquestjuliol es dedicà a la lectura i comentari d’una de lesobres d’aquest mateix autor, Narracions extraordinàries.Desitgem poder gaudir d’una programació ben variadai d’interès i que, malgrat que arribi la tardor i lesobligacions, els llibres no ens trobin a faltar: us esperema la biblioteca!actualitatVal a dir que, al llarg d’aquests mesos d’estiu, la bibliotecaha estat ben concorreguda: s’han fet aproximadamentuns 200 carnets nous d’usuari i hem rebut la visitade més de 6.300 usuaris en aquests dos mesos. semblaser, doncs, que els usuaris veuen en la biblioteca unespai on gaudir del seu temps lliure i dedicar part de lesseves vacances a la lectura i a la informació.Pel que fa a aquesta tardor, ens agradaria destacaralgunes de les activitats més especials com la sessió decontes infantils per celebrar la castanyada de la mà dePaís de Xauxa o la sessió de contes menja’m un contededicada als més petits (infants de 0 a 4 anys).cal destacar també la trobada amb Jaume cabré,escriptor de Les veus del Pamano, novel·la d’èxit queproperament serà portada a la gran pantalla, i guionistade sèries televisives tan conegudes com la granjao estació d’enllaç, entre d’altres sèries i tv movies.aquesta trobada va tenir lloc el passat 22 d’octubre ala sala Polivalent de la biblioteca a les 20:00 hores, iva ser tot un èxit.Finalment, cal destacar també els tallers dedicats a promourela lectura i la creació literària juvenil que, sota elprojecte comunicar-Te, es reprendran al llarg del mesde novembre i que enguany es concreta amb un taller decreació de tira còmica i un club de lectura juvenil.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 200923

actualitatPrograma d’Intercanvi deLlibres Reutilitzats 2008-2009En aquesta cinquena edició s’ha superat el60% de participació i s’ha arribat a més de72.000 € d’estalvi en llibres de textCEntRE CíVIC DE VIDREREs fRanCEsC llobEtaquesta cinquena edició del curs 2008-2009 del Programad’intercanvi de llibres reutilitzats de Vidrerestambé ha notat la crisi. les dades del programa confirmenun augment de més del 10% de participació delsalumnes que ens ha fet arribar a 499 participants, és adir, un 63% de la població escolar de Vidreres des de3r curs de primària fins a 4t d’eso han participat enel programa.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 200924en conseqüència, s’han reutilitzat 1.718 llibres (quasi500 llibres més que el curs passat, ja que només hihavia canvi curricular als cursos de 5è i 6è de primària)i el valor dels llibres reutilitzats pels alumnes ha estat de45.177,80 €. en termes d’estalvi, aquest intercanvi hasuposat un estalvi mitjà per als alumnes de 82,89 €, i enalguns casos s’ha arribat a més de 160 €.a més d’aquestes dades tan contundents, hem de teniren compte que els centres de Vidreres (ceiP salvadorespriu, ceiP sant iscle i ies Vidreres) han accedit a lasubvenció que els atorga el Departament d’educació pera la compra de llibres de text. Per això, hem d’afegir ladespesa que han realitzat aquests centres a l’estalvi delsalumnes de Vidreres. si tenim en compte aquest estalvique ha estat universal (per a tots els alumnes dels grupsclasse) i el sumem a l’estalvi que ha generat l’intercanvide llibres, podem dir que els alumnes de Vidreres quehan participat en l’intercanvi de llibres en total s’hanestalviat quasi 73.000 € i que l’estalvi mitjà ha estat de139 €, i en alguns casos s’ha arribat a 230 €.en aquest sentit, cal valorar molt positivament la tascadels centres educatius de Vidreres per, juntament ambel programa d’intercanvi, afavorir l’estalvi dels alumnesde Vidreres i sumar-se a la dinàmica del programa.interessant en temps de crisi, no?Un any més, els alumnes, els/les mestres i professors/res, els pares/mares i tota la gent relacionada amb elprograma (voluntaris/àries, membres de la comissió,personal del centre cívic, personal dels serveis socials,etc.) es mereixen una bona felicitació per la demostracióque ens han fet del que suposa creure en un programasocioeducatiu basat en la participació i la implicacióde les persones. més de 15 voluntaris i voluntàries hanparticipat activament en aquest programa i l’han fetpossible. Felicitats a totes i tots!Només amb ànims de millorar el programa i evitar situacionstenses que s’han viscut durant l’intercanvi, volemrecordar-vos que enguany s’ha notat molta millora enel compliment de les dates i indicacions, però encara hiha hagut més de 40 alumnes que n’han quedat fora (toti que s’han esgotat les possibilitats de donar-los llibressegons romanent), ja que l’intercanvi s’ha de tancar perpoder fer el repartiment virtual dels llibres i altres personesque no han pogut intercanviar perquè no portavenels llibres folrats. ens agradaria des d’aquest escritanimar les persones que s’han trobat en aquesta situacióa tenir presents les dates i indicacions de l’intercanvique es publiciten amb molt dies d’antelació i es reparteixenalumne per alumne perquè l’any que ve no haginde passar per l’experiència negativa que suposa tantper a ells com per als responsables del programa el fetde quedar-se sense la possibilitat d’estalviar. cal recordar-vostambé que hi ha mecanismes perquè si algú nopot venir els dies de l’intercanvi ho puguin fer familiarso coneguts amb els papers degudament signats. Ànimsi gràcies per la vostra comprensió.Per acabar, cal destacar com sempre el bon estat de lamajoria de llibres reutilitzats i recordar-vos que l’experiènciaens diu que un llibre folrat es conserva millor imés temps que sense folrar.bon curs 2009-2010 i moltes felicitats a totes i tots!

DADES 2008 INTERCANVI DE LLIBRESCentresalvador espriunúm.Participants92% participació66% d’un total de140 (alumnes de 3r a6è de primària)núm. de llibresreutilitzatsentReGAtS319estalvitOtAL6.407,30 €estalvi mitjàper alumne94,23 €actualitatsant iscle11649% d’un total de235 (alumnes de 2n a6è de primària)2355.493,70 €56,64 €ies Vidreres164(116 de Vidreres, 44 demaçanet i 4 de sils)32% d’un total de520 (46% de 250alumnes de Vidreres i15% de 284 alumnesde maçanet, sils 33%)73418.441,56 €93,61 €tOtAL372 alumnes52% d’un total de625 alumnes deVidreres1288 llibres30.342,56 €81,94 €DADES 2009 INTERCANVI DE LLIBRESCentresalvador espriusant iscleies VidrerestOtALCentresalvador espriusant iscleies Vidreresnúm.Participants131139229(153 de Vidreres, 71 demaçanet i 5 de sils)499 alumnesnúm.Participants131139229(153 de Vidreres, 71 demaçanet i 5 de sils)% participació72%57%61%63% d’alumnes deVidreres% participació72% d’un total de182 alumnes57% d’un total de243 alumnes61% d’un total de250 de Vidreres(39% del total delcentre inclòs maçaneti sils)núm. de llibresreutilitzatsentReGAtS37021811301718 llibresnúm. de llibresreutilitzatsentReGAtS5705131632estalvitOtAL8.542,70 €4.741,19 €31.893,91 €45.177,80 €DADES 2009 INTERCANVI DE LLIBRES+ REUTILITZACIÓ INTERNA DELS CENTRES AMB FONS DE LA GENERALITATestalvitOtAL12.805,74 €12.254,01 €47.812,33 €estalvi mitjàper alumne81,36 €40,52 €127,07 €82,89 €estalvi mitjàper alumne121,96 €104,74 €190,49 €El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009tOtAL499 alumnes63% d’un total de675 alumnes deVidreres2715 llibres72.872,08 €139,06 €25

actualitatCervesa made in Vidreres?ara fa dos anys vàrem fer elprimer curset per elaborarcervesa artesanal, a lesCotxeres de Sants. des dellavors hem anat practicanti algunes vegades ens hasortit força bona, i d’altresno tant. Sort que delserrors se n’aprèn!joRDI, joan I REMIgIde cervesa buits i una part important d’enginy, que enspermet fer tirades d’uns 25 litres de cervesa.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009Durant aquest temps ens hem adonat que molta gentqueda sorpresa en conèixer aquesta experiència i esmostra estranyada pel que estemfent. Dons bé, penseu que de lamateixa manera que a moltes casesdels països de la mediterrània plantemceps o comprem raïms per fernosel vi, a la part central d’europamolta gent es fa la seva pròpia cervesa.Fins i tot es poden arribar atrobar tots els ingredients per elaborarqualsevol tipus de cervesa a distribuïdorsespecialitzats i a internet.ara ja tenim la nostra pròpia “factoria”,feta amb mecalux, bidonsaquesta cervesa ens surt a preu d’or, ja que els procésés lent. sort que ens ho passem pipa! ens passem totun dia tancats a la sala seguint amb escrupolós ordrei rigor els molts passos que s’han d’anar fent. Però lacervesa que surt no té res a veure amb les que es venenals bars i botigues! les nostres són cerveses vives, comel vi, que evolucionen des del moment que es fan fins al’estona que estem per degustar-les. a més a més, noestan pasteuritzades, fan pòsit al fons de l’ampolla i elgas que poden arribar a tenir, és del tot natural.i si tenim un problema sempre ens queda l’opció deconsultar-ho amb l’Àlex, el nostre “tutor”, que ja faanys que treu unes cerveses excel·lents.ara que cada cop hi ha més personesque saben d’aquesta il·lusiónostra i que, a més a més hi haun cert boom de les cerveses artesanalso microcerveseries (que éscom s’anomena als petits elaboradorsde cervesa), hem volgutfer aquest escrit amb la intencióde continuar informant, mica enmica, d’aquest món de la cervesaen properes publicacions. És unmón que, de ben segur, enganxaràa més d’un inquiet!26

IV Cerkatasques de VidreressoCIEtat CasIno “la unIó”dins els actes d’aquesta Festa Major 2009 es va celebrarel Cerkatasques organitzat per la societat Casino “la Unió”.actualitataquest acte, que compta amb lacol·laboració de l’ajuntament i dediversos bars del poble, ja començaa ser un acte habitual dins de lafesta major i aquest any hi han participatunes 150 persones. Des dela societat casino “la Unió” volemdonar les gràcies a: can sisu, llarde Jubilats, sal d luzbel, P21,cafè de la selis, Destapa’t, stradai Zeppelin, per participar del cerkatasquesen un dia on estan forçaenfeinats i la nostra presència els faanar de bòlit.La biblioteca és punt derecollida de fotografiesrepresentatives de la històriade Vidreres per poder fer estudisi treballs sobre lahistòria de la població.aquells que hi estigueuinteressats, dirigiu-vos al taulell.donem les gràcies a la cintababot mullera i a la Pilarcamps rubirola per la sevaaportació recent dematerial fotogràfic a l’arxiud’imatges municipal.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 200927

actualitatActivitats d’estiugruP VitrariSCom ja és habitual, durant els mesos d’estiu la nostra entitatredueix el nombre d’activitats, i llavors només procuraoferir-vos algunes propostes de sortides lúdiques i culturalsque us permetin gaudir de l’ampli patrimoni arquitectònici natural que tenim al nostre voltant. Però, un cop arriba elmes de setembre, tot torna a la normalitat i les nostresseccions reprenen el ritme de treball habitual. Us expliquem,doncs, quines han estat les nostres darreres activitats.uSeCCIó De L’Ateneuu SeCCIó COStumS I tRADICIOnSEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 200925 de setembre. conferència: “Joan amades, lamemòria del poble”, a càrrec d’amadeu carbó.coincidint amb la commemoració de l’any amades, lanostra entitat va creure oportuna la realització d’unaxerrada divulgativa sobre la importància que va tenirla figura de Joan amades en el desenvolupament de lanostra cultura catalana i en l’arrelament de les nostrestradicions. amadeu carbó, especialista en folklorecatalà i bon coneixedor de la figura de Joan amades,fou l’encarregat d’explicar-nos el context social que vaviure amades i el seu feixuc procediment de treball.els assistents vam poder gaudir d’una xerrada apassionada,divertida, amena i molt interessant.u SeCCIó DeL CIne FòRum18 de setembre. Fitzcarraldo. Director: WernerHerzogels cinèfils ja estaven ben impacients per recomençar lanova temporada del cine Fòrum. el descans de l’estiuse’ls havia fet massa llarg i per això el públic habitualva assistir massivament a la pel·lícula d’aquest mesde setembre. la projecció de la pel·lícula, el debat,la coca, el cava... tot tornava a la normalitat. Fitzcarraldohavia inaugurat un nou cicle del cine Fòrum quepromet.6 de setembre. Tornabodaaquest any hem reubicat la festa del Tornaboda i l’hemprogramat dins del mateix cap de setmana de la festamajor. aquest petit canvi ens ha permès algun estalvi(necessari en temps de crisi), i també ha fet possible quela festa fos més participativa. com sabeu, en aquestafesta s’incloïa el correaigua, la festa de l’aigua i laberenada popular i, com és habitual, hem comptat ambla col·laboració de l’ajuntament, la brigada municipal,els vigilants, en ramon Delemus – aDF, la bodega cala Fina, can batallé, Xocolates “carlemany”, TallersPresas, els grallers de Vidreres (que van engrescar lafesta), els hereus i les pubilles (que van ser ben remullats),i molts socis i veïns del poble. Des d’aquí, volemagrair-vos a tots la vostra ajuda. sense la vostra participacióaquesta activitat no seria possible. moltes gràcies.Remullada general a la festa del Tornaboda.28

actualitatLes pubilles i els hereus “com ànecs” a la festa del Tornaboda.u SeCCIó SORtIDeS LúDIQueS I CuLtuRALS28 d’agost. sortida a sant Pere de rodesaprofitant que el museu d’Història de catalunya haviaprogramat unes visites guiades teatralitzades en aquestimportantíssim monument, que és referència obligadadel romànic català, vam considerar la possibilitat d’organitzaraquesta sortida lúdica i cultural. els assistents enSant Pere de Rodesaquesta activitat vam passar un dia agradable que incloïauna remullada a les platges de llançà, un bon dinar apreu mòdic, i la visita guiada i teatralitzada en aquestextraordinari monestir. i, per acabar-ho d’arrodonir, unamàgica caminada nocturna pels voltants del monestir!El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 200929

actualitat11 d’octubre. camí de ronda llançà coleraenguany es commemora el centenari de la costa brava,i per això vam proposar una petita excursió entre lespoblacions de llançà i colera a través del seu camí deronda. el trajecte el vam iniciar a l’estació de sils, onvam agafar el tren que ens va dur fins a llançà; desd’allà vam vorejar la costa i vam descobrir unes vistesfantàstiques, unes platges extraordinàries, unes aigüesnetes i transparents... i ho tenim tan a prop! Només calun parell d’hores per descobrir-ho. a la tornada vamagafar el tren a l’estació de colera que ens va deixarfins a sils. Va ser una sortida extraordinària, barata iben recomanable.El camí de ronda de Llançà a Colera permet veure vistes com aquesta.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009Properes activitatsu AteneuDivendres, 20 de novembrela DUcHa de Zhang yangDivendres, 23 d’octubre - conferència delsdoctors Joan mora i Xavier Uriarte sobre “ Una altraDivendres, 18 de desembresólo UN beso de Ken loachvisió de la grip a”Divendres, 27 de novembre – astronomia – u COStumS I tRADICIOnSconferència “el nou sistema solar” i sortida d’observaciód’astresDiumenge, 15 de novembre (al matí)u CIne FòRumFesta petita.PUJaDa al casTell De saNT iscle i eXPlicaciógUiaDa sobre el resUlTaT De les DarreresDivendres, 16 d’octubreVÉrTigo d’alfred HitchockDivendres, 13 de novembremosTra De ciNema ViDrereNc – Festa petitaeXcaVacioNsDissabte, 19 de desembre (de 5 a 6 de la tarda)caNTaDa De NaDales al carrer i caga TióPoPUlar30

La Llar, Casal del Jubilat iPensionistala juntaactualitatResum de les activitats d’estiuacabat ja l’estiu del 2009 (per cert un dels més calorososen el nostre record), època de vacances i canvi d’hàbits,ens preparem per endinsar-nos a la tardor i començar unnou curs, no escolar com els nostres néts, però sí coma persones grans i socis del Casal.en aquest nou curs hem programat un ventall d’activitatsque esperem i confiem que resultin prou satisfactòriesi amenes per a tota la gent de Vidreres, engeneral, però, molt especialment per als socis delcasal. aprofitem l’avinentesa per demanar-vos a totsla vostra màxima participació en tots els actes i activitatsque anem programant.Recordem: ball per a tothom a la sala del casalla tarda dels diumenges i dies festius i berenar-balll’últim divendres de cada mes; gimnàstica per a gentgran, classes de català, informàtica, taller de manualitats,sardanes i country, gratuït per als socis; joc depetanca per a tothom en les pistes adequades en elpati del centre cívic; una excursió mensual a indretsescollits pel seu reconegut interès turístic, històric, folklòric...;el propòsit de formar una coral i iniciar uncurset de balls de saló; xerrades informatives sobrediferents temes, recitals, concerts, cants, i d’altres queanirem anunciant en el tauler d’avisos; i també serveisde podologia i de perruqueria per als socis.FetS. Country: el diumenge 5 de juliol, a la mitjapart del ball, el grup de la monitora que donarà lesclasses de country, la isabel Tomàs, ens va oferir unaexhibició de les diferents maneres i estils que permetla posada en escena d’aquest “ball”, que va causaruna sorprenent impressió a tots els presents, la varietatde moviments que permet el country i va ser motiu demolts comentaris d’aprovació.Petanca. el 18 de juliol, dissabte, a lloret, es vacelebrar un torneig amistós de petanca en el qual hiparticiparen els casals de: lloret, blanes, Tossa i Vidreres.el nostre casal hi participà amb 10 jugadors elsquals tornaren, tots, molt contents, tot dient que vanpassar un matí, com si res, molt agradable.excursions. la del mes de juliol es realitzà al castellde montesquiu. aquest castell està datat el segle Xiii iper ser l’element més notori de l’entorn, li dóna el nom:“Parc comarcal del castell de montesquiu”. actualmentés propietat de la Diputació de barcelona que l’adquiríl’any 1976 i rehabilità totalment l’edifici.l’excursió del mes d’agost es va fer el dia 12 d’agost ivisitàrem la “maternitat suïssa d’elne”, al rosselló. elseu context històric és el de la guerra civil espanyola.Una jove suïssa, mestra, de 26 anys, va descobrirel castell d’en bardou desocupat, el llogà i desprèsde fer-hi reformes, el transformà en un lloc de refugiper a totes les dones que ho necessitessin. així, entre1939 i 1944, en aquesta “maternitat” hi van néixer597 nadons. l’any 2005 l’ajuntament d’elna compràl’edifici pel seu valor històric i simbòlic. aquesta visitaens va emocionar en gran manera a tots.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 200931

actualitatEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009xerrada informativa. en plena festa major, eldia 4 de setembre, concretament, va tenir lloc en elnostre casal, la xerrada “Presentació de la repúblicaa la ram”, a càrrec dels historiadors carme Viñolasi Pau lanao. Van informar-nos que estan ocupats enel projecte d’escriure un llibre que reculli les veritatsviscudes en el temps de la guerra civil espanyola. Vandemanar que si hom té fotografies o testimoni d’algunfet i els hi fa arribar, ells li estaran molt agraïts. elsassistents trobaren la xerrada prou interessant i hi vanparticipar força.Diada del Soci. Podríem dir que és la festa mésnostra que celebrem en el transcurs de l’any, ja queestà pensada i dedicada exclusivament als socis.enguany la vam celebrar, com ja és costum, dins lasetmana següent a la de la festa major, concretamentel divendres dia 18 de setembre, al restaurant del balneariVichy catalan, de caldes, lloc que, certament,va agradar molt.paraules de salutació i animant-nos a tirar endavantel nostre casal, essent participatius i gaudint-ne tantcom puguem.Ja en el cafè, la presidenta tornà a prendre la paraulaper demanar-nos un record per a tots els socis que enshan anat deixant, va esmentar en Vicenç Fullà, qui vaformar part de la Junta des de la primera. el mateixva dir de l’emília Falgueras a qui, en agraïment perla seva extensa col·laboració com a directiva, va serobsequiada amb un escollit ram. i per últim, en nomseu i el de tots els presents, dedicà unes paraules aFrederic bruget, lloant-li la tasca que desinteressadament,amb fermesa i tolerància, desenvolupà durantmés d’onze anys com a president del nostre casal, i liva fer entrega d’una placa com a recordança.cal dir, també, que la flamant coral del nostre casalens delità amb l’estrena de l’himne composat pel companyJoaquim, que fou molt aplaudit.32el triat menú del dinar de germanor ens va ser molt benservit en un ampli i acollidor menjador. la presidentaobrí l’àpat tot donant la benvinguda amb unes breusens resta, només, deixar constància que vam ser 140els socis que participàrem en aquesta diada i dir queens agradaria ésser molts més l’any vinent.

I Concurs de FotografiaDot Art 2009aSSoCiaCió dot artactualitatTemps era Temps. FOTO: Albert Collado Gili.enguany, i dins dels actes de la Festa major, s’ha celebratel Primer concurs de Fotografia Dot art 2009.Des de l’associació estem enormement contents pelvolum (105 fotos) i qualitat de les fotografies presentades.encara que som conscients que per a moltsparticipants el premi no és el motiu essencial de presentar-seal concurs sinó la motivació, sentim, però,no haver pogut entregar segons o tercers premis. certamenthi havia fotografies de molta qualitat mereixedoresd’aquests premis i considerem i entenem que elspremis també són un motiu o incentiu considerable.esperem que entengueu que és el primer any deconcurs i que procurarem millorar-lo en properesedicions. Per això volem donar les gràcies a totesles persones que han participat en el concurs i lesanimem a què segueixin fent fotografies i es presentina la pròxima edició.els guanyadors d’aquesta edició han estat:• en el Tema “Els somnis no tenen títol” de manray: esther González i Zaera amb la fotografiaH2O.• en el Tema Patrimoni rural i cultural de Vidreres:Albert Collado Gili amb la fotografia Tempsera Temps.• en el Tema i categoria mòbil A mi no me gustade hablá pero…: marina Conill Gonzálezamb la fotografia Bicixindria.Volem transmetre el nostre agraïment a les personesque van integrar el jurat: marta Furroy, anna Viader,consol Pozo i esther bueno. cal agrair també la collaboraciói ajuda a marc ball-llosera, a la bibliotecaEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 200933

actualitatJoan rigau i sala, al ceiP salvador espriu i al casinola Unió. També volem donar les gràcies a totes les personesque van assistir a l’acte d’entrega de premis ia l’anna Prat per fer de reportera i fer-nos les fotografies.amb especial menció volem donar les gràciesper la seva visita i presència a la milena, maria Paolai alessiode, en representació de l’associació ad’artde girona. Han col·laborat l’ajuntament de Vidreres,l’empresa Decocésped i l’associació de comerciants iempreses de serveis de Vidreres.les fotografies s’han exposat durant tot el mes desetembre al casino la Unió. Podeu veure les fotografiesguanyadores, i també les imatges de l’entrega depremis celebrada el 4 de setembre al casino la Unióa la nostra web.Sortida al MNAC per visitar l’exposicióAixò és la guerra!Robert Capa en acció i Gerda Taroel passat 26 de setembre, l’associació Dot art vaorganitzar una sortida a barcelona per visitar l’exposicióAixò és la guerra! Robert Capa en acció. l’exposicióconstava d’unes 200 fotografies dels pionersfotoperiodistes de guerra robert capa i gerda Tarosobre la guerra civil espanyola. la mostra comptavatambé amb documents i imatges inèdites de la conegudacom “maleta mexicana”, recuperada a mèxicel 2007, i fotografies del conflicte sinojaponès i de lasegona guerra mundial.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009Mort d’un milicià, 1936. FOTO: Robert Capa.Trobareu més informació i fotografies a la nostra pàgina web. Per a qualsevoldubte, suggeriment o participació, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltresadreçant-vos a:http://dotart.wordpress.com34

Inici del curs 2009-2010CEiP Sant iSClEel passat dia 14 de setembre es va donar inici al noucurs escolar 2009-2010. com cada any, els alumnesvan arribar neguitosos però plens d’energia i amb lespiles carregades. els més petits, els nens i nenes deP3, s’han adaptat ràpidament. sembla que els agradavenir a escola.anem a estudil’equip docent està format per 31 mestres (mig professorsmenys? menys que el curs passat), una Tei(Tècnica d’educació infantil) i dues vetlladores. el nombred’alumnes que tenim matriculats actualment és de 449.Ja fa 4 anys que participem en el Programa de reutilitzacióde llibres. Durant aquest temps hem anat rebentsubvencions del Departament d’educació amb la finalitatd’invertir en la compra de llibres, poder-los socialitzar ique l’alumnat en pugui disposar de forma gratuïta.amb aquest projecte de socialització hem pogut dotarl’escola del següent material:CICLe InICIAL: llibres de lectura (la resta no espot reutilitzar, ja que s’hi escriu).CICLe mItjÀ: llibres de llengua catalana, llenguacastellana, lectura, matemàtiques i diccionaris decatalà, castellà i anglès.CICLe SuPeRIOR: llibres de llengua catalana,llengua castellana, lectura, medi natural, social icultural, dossier de matemàtiques, educació per ala ciutadania, atles i diccionaris de català, castellà,anglès i sinònims.els llibres que no disposem al centre es poden aconseguirparticipant en el Programa de reutilització. Des delcentre cívic es coordina l’intercanvi dels llibres de textque utilitza l’alumnat. aquest programa és gestionatper una comissió formada per representants de l’ajuntament,centre cívic i els centres d’educació Primària isecundària de Vidreres.els llibres que es poden reutilitzar són:CICLe InICIAL: llibres de llengua anglesa.CICLe mItjÀ: llibres de medi natural, social i cultural,llengua anglesa i música.CICLe SuPeRIOR: llibres de llengua anglesa.Per això és molt important que els alumnes tinguin curadels llibres i en siguin responsables. Tot plegat ajuda areduir la despesa escolar i representa un gran estalviper a les famílies.bon curs 2009-2010!http://www.xtec.cat/ceip-santiscle-vidreresEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 200935

anem a estudiLa llengua estrangeraa l’Educació InfantilCEiP SalVador ESPriuels infants de P-3 fan duessessions de ½ hora setmanalsen les quals es treballenles rutines diàries, i tambécançons, mots senzills sobrediferents centres d’interès, id’aquesta manera comencena familiaritzar-se i fer contactesamb la nova llengua.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009l’etapa de l’educació infantil és el moment idoni del’escolarització en el qual els infants són més receptiusa conèixer nous aprenentatges. Per aquest motiu, elpassat curs 2008-09 el ceiP salvador espriu va engegarun projecte de llengua estrangera dirigit als infantsd’educació infantil i més concretament als cursos deP-4 i P-5. aquest projecte, que ha estat molt ben acollitper tots els alumnes de 4 i 5 anys, l’ha dut a termela mestra d’anglès d’educació infantil. Tots els nens inenes hi han participat de manera activa i eficaç, ambèxit en el seus resultats.enguany, durant el curs 2009-2010 i seguint ambles mateixes directrius que el curs passat, s’amplia elventall de cursos que formen part d’aquest projecte itambé seran el nens i nenes de P-3 els que gaudirande nous aprenentatges en la llengua anglesa.Per la seva banda, els infants de P-4 i P-5 tenen 3sessions, dues de les quals són de mitja hora i enles quals també treballen les rutines diàries i la llenguaanglesa en un context real, i una altra sessió de40 minuts per treballar més detingudament contesi cançons dedicats a la descoberta de l’entorn, jasigui parlant de la família, d’animals, de la tardor,la primavera...aquest projecte s’ha dut a terme de manera coordinadaamb el ceiP sant iscle. amb motiu de la cloendadel curs passat es va fer una activitat conjunta entre lesdues escoles com a diada festiva en la qual els nens inenes es van retrobar a la sala del casino per celebrarel “little english Day”. cadascun dels cursos va fer unamostra dels seus nous coneixements i el resultat va sermolt satisfactori.36

Una nova viad’ensenyamentiES VidrErESEn el curs passat (2008-2009), com a conseqüènciade la filosofia de l’iES Vidreres de treballar en la millorade les eines educatives que permetinassolir amb més qualitat i més quantitat els objectiusd’aprenentatge dels nostres alumnes, es va desenvoluparal centre una nova via d’ensenyament.anem a estudiaquesta nova via, aportada per l’empresa bonesNotes, es va aplicar a un grup d’alumnes escollits perl’equip de coordinació pedagògica seleccionats delsquatre nivells de l’eso i es va implantar des del 13 demarç fins al 29 de maig d’enguany.aquesta nova forma d’aprenentatge, que era pilot a laprovíncia de girona, tenia un cost que fou assumit deforma conjunta per l’empresa bones Notes i l’amPa del’institut.Durant dues hores a la setmana, fora de l’horari escolar,els alumnes agrupats en dues aules d’informàtica itutoritzats per dos monitors de l’empresa bones Notesvan treballar amb els programes informàtics creats perbones Notes. la forma de treballar, individual i moltautònoma, es concentrà en les matèries de matemàtiques,física i química de forma experimental. al finalde l’experiment, els monitors de bones Notes i un professordesignat per la direcció del centre van elaborarun informe sobre els elements positius del nou mètodede treball i els punts que caldria millorar.com a resultat de les reunions que es van fer posteriormentamb el director, lluís Hernández, i la resta del’equip directiu, es va arribar a l’acord que, per a aquestcurs, aquesta via de treball estigués a l’abast dels professorsde matemàtiques, física, química, llengua catalana illengua castellana per si en consideraven positiva l’aplicacióa nivell de tots els alumnes que tenen a l’aula.el cost d’aquesta intervenció externa al nostre sistemaeducatiu per a aquest curs ha estat assumida totalmentper l’amPa de l’ies Vidreres.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 200937

el viatgeViatgea NovaZelandatània EStEVE CotSjordi PrESaS moragaSPaisatge proper al Fiord de Doubtful Sound(P.N de Fiordland)El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009“Som a l’últim avió del viatge, a l’enllaçFrankfurt – Barcelona, mentre escrivim lesúltimes línies del diari del viatge. El dia adia l’hem anat explicant detalladament, aixíque ara farem un resum global i a granstrets del que ens ha semblat Nova Zelanda.i què en pensem? doncs si ho haguéssimde resoldre amb un adjectiu, no podria sermenys que “increïble”. Suposo que no ésser massa original si considerem que a tot elmón hi ha coses increïbles, però en el casde Nova Zelanda, no hi podríem trobar unaltre adjectiu millor, donat que en un territorirelativament petit com és aquest país (de lamida de l’illa de Gran Bretanya), s’hi podentrobar totes les meravelles possibles,des de boscos pluvials mil·lenaris, a fiordsbellíssims, passant per espectaculars cascades,grans serralades i glaceres o, fins i tot,zones volcàniques actives; també des decostes abruptes a platges caribenyes, desde poblets encantadors a ciutats de les mésmodernes del món! Encara més: per definirhomés “extensament”, podríem afegir quetot el país és increïble a tot arreu, però quanentres en un dels molts parcs nacionals queté, llavors ja pots afirmar que és “superlatiu”,“acollonant”!”Ruta del viatgeaquest va ser l’últim relat que vam fer durant el viatgei, tal com hem dit, l’hem extret tal qual quan ens vandemanar que expliquéssim aquest país al rec clar.Penso que resumeix molt a l’engròs el que ens va semblarel país després de visitar-lo durant 17 dies. ara,però, passem a explicar millor aquest fabulós viatge.Primer, l’acabem d’ubicar.38

El paísNova Zelanda està formada per dues illes (la nord i lasud), situades exactament a les nostres antípodes, i peraixò té un clima temperat, encara que més fred que elnostre (compta amb més de 3.000 glaceres d’una llargadasuperior a 100 metres), donat que està envoltadade l’oceà Pacífic i del mar de Tasmània i, sobretot, ésmolt més humit (cauen entre 500 i 8.000 litres, depenentde la regió). el nivell de vida de la seva gent (uns quatremilions i mig d’habitants) és alt, tot i que el cost de la vidaés menor que en el nostre país per estrany que sembli,ja que és molt autosuficient i només compta amb un 4%d’atur. la moneda del país és el dòlar neozelandès, lallengua oficial l’anglès, i es considera que el personatgemés important de la seva història és sir edmunt Hillary,primer escalador de l’everest. També destaca la importànciaque es dóna a la població nativa, els maoris, establertsmolt abans que els primers europeus hi arribessinl’any 1642, tot i que les primeres expedicions no datenfins a finals del segle XViii. la dansa neozelandesa mésconeguda és maori i es diu “la Haka”, ballada entred’altres pels jugadors de la selecció de rugby, els “allblacks”, abans de cada partit i emprada amb l’objectiud’intimidar els rivals. aquest és l’esport nacional del país.la conscienciació pel respecte al medi ambient també ésun dels fets més remarcables del caràcter de la seva genti la fama de la bellesa dels paisatges neozelandesos s’haexportat al món a través de les escenes de “el senyordels anells”, rodades directament sobre el terreny. elsímbol nacional és el kiwi, una au que no va saber maivolar perquè les illes eren tan aïllades dels continents,que no van tenir mai depredadors terrestres. ara, ambl’arribada de gats, guineus o genetes, aquestes aus estroben en greu perill d’extinció.El viatgesortim de barcelona el dia 6 d’abril, dos dies desprésde casar-nos. Fem escales a munic i a Hong Kong, iarribem al nord de Nova Zelanda a través d’auckland.Finalment, agafem un curt vol intern que ens porta finsal centre-sud de l’illa del sud, concretament a la ciutatde Queenstown, i lloguem un cotxe petit per visitar elpaís al nostre aire i amb l’ajuda inseparable d’unaguia “lonely Planet”. sabem que amb 17 dies no n’hiha prou per veure-ho tot, així que des dels preparatiusdel viatge vam seleccionar el que més atractiu pensàvemque seria, tot i que no hi ha cap racó del paísmenyspreable. Després de 36 hores de vols i aeroportsel jet-lag és molt intens i altera el cos...el viatgeEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009Vista del fons del Fiord de Milford Sound(P.N de Fiordland)39

el viatgeQueenstown té molta activitat i és coneguda com la“capital dels esports d’aventura”. És el lloc ideal perdescarregar adrenalina! l’endemà vam deixar Queenstowni ens vam dirigir al gran Parc Nacional de Fiordland(Terra de Fiords), on vam passar-hi uns quatredies recorrent-lo. Declarat Patrimoni de la Humanitat,compta amb cims propers als 3.000 metres d’alçada, iglaceres que baixen per aquestes abruptes muntanyes,es transformen amb aigua, i cauen amb altes cascadesal fiord. mil·lenaris boscos pluvials recobreixen aquestesescarpades muntanyes... són paisatges espectaculars!També sorprèn la transparència de l’aigua delsfiords, perquè és tanta la quantitat d’aigua dolça quehi cau amb la pluja (entre 7 i 8 mil litres d’aigua permetre quadrat l’any), que fa que la primera capa d’aiguadel mar d’un metre sigui dolça sense barrejar-seamb la salada, i que sigui transparent.que ho recobreix tot. al final del fiord, ja en contacte ambel mar de Tasmània, multitud d’animals marins cobreixenles roques: foques, lleons marins i, fins i tot, pingüins,mentre algun dofí segueix l’embarcació.el cinquè dia deixem Fiordland després de visitar elllac Hauroko i anem a l’extrem sud de les illes, a unaregió coneguda com els catlins, on passem les dues nitssegüents al costat del far de Nugget Point en una casaarran d’una platja “caribenya”, solitària d’humans,però amb la companyia de lleons marins i foques. elscatlins són unes muntanyes baixetes i ondulades, peròque tot i això, enmig dels espessos boscos pluvials,sorprenen les boniques cascades. ens va impactartambé veure sortir de l’aigua un pingüí d’uns 50 cmd’alçada, mentre visitàvem una platja que conté undels boscos petrificats més grans del món, és a dir,arbres literalment fossilitzats al terra de la platja!El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009Dins el Parc Nacional de Fiordland passem dues nits amilford sound i dues a manapouri, des d’on només ambferri es té accés a una de les joies més ben guardadesde Nova Zelanda: el fiord de Doubtful sound. Un dia deviatge amb el ferri recorrent el canal principal del fiordi perdent-se pels petits i estrets braços ramificats, fa ques’oblidi la civilització i es valori el silenci només trencatper les cascades i el vent, i també per la naturalesa vergeel vuitè dia enfilem cap a l’interior central de l’illa sud,al cor de la serralada dels alps del sud. ens establimper dues nits a la localitat de Twizel, i des d’allà visiteml’entorn durant els dos dies següents. el primer dia, elsllacs Tekapo i el Pukaki, dos dels més grans de l’illa delsud, caracteritzats per tenir una aigua de color blau turquesaa causa de l’origen glacial dels rius que hi desemboquen.el segon dia el destinem al Parc Nacional mt.El fiord de Milford Sound (P.N de Fiordland)40

El típic bosc pluvialcook, dins del qual hi ha les muntanyes més altes delpaís, la més alta de les quals és el cim mt. cook, de3.754 metres d’alçada i completament envoltat de gel.aquest dia és un dels pitjors del viatge (meteorològicamentparlant), donat que una intensa pluja ens impedeixfer excursions per les glaceres i destinem el dia alParc alpí d’edmund Hillari, una mena de parc temàticsituat al peu del mt. cook i referent a la vida de l’homemés conegut de Nova Zelanda, mostrant imatges en3D d’alguns dels seus més famosos ascensos com el del’everest, i d’ un magnífic planetari esfèric. a la tardavam tenir una mica més de sort i encara vam poderpassejar prop d’aquell entorn.el desè dia hem d’anar justament a l’altre costat delmt. cook, però per passar d’un costat a l’altre de lamuntanya (que caldria un túnel d’uns 25 quilòmetresen línia recta), cal donar una volta d’uns 400 quilòmetres!els fem enmig d’uns paisatges altre cop meravellosos,especialment quan la carretera creua pel migdel Parc Nacional de mt. aspiring fins a arribar novamenta la costa occidental de l’illa. abans d’arribara l’alberg del poble Franz Josef on hem de passarla següent nit, la carretera entra al Parc Nacional deWestland, i encara anem a visitar la gran glacera deFox glacier. Tornem a estar just a l’altre costat delmajestuós mt. cook, entremig dels tan sols 10 quilòmetresdel seu cim, i a 10 de la platja!És tal l’espectacularitat del ParcNacional de Westland, combinantels cims de més de 3.500metres amb la platja, quel’oferta per a vols panoràmicsamb helicòpter des de Franzglacier és molt àmplia i econòmica.És per això que l’endemàal matí, veient un cel completamentserè, decidim arrencarel vol. el vol dura poc més demitja hora, però impressionaperquè el vehicle és “àgil” i giraen qualsevol moment, passanta tocar, primer, des de la vallamb els immensos arbres delbosc pluvial, després enfilantper la llarga llengua de la glacerade Franz Josef i, finalment,baixant per la glacera de Fox glacier amb el mar totjust enfront l’estreta plana que tenim davant. entremig,però, una parada al camp de gel proper al mt. cooki fins i tot una passejada! això sí, tot sota control,perquè caminar per damunt de glaceres és perillós...Després d’una caminada pel Parc Nacional, al migdiatirem directament cap a l’extrem nord de l’illa del sud.a mitja tarda encara fem una altra parada per caminarper un altre Parc Nacional, el de Paparoa, caracteritzat,a més de perquè té una vegetació més tropicalque la resta del que hem vist, perquè té uns penyasegatsdel tot peculiars i impressionants encarats almar. llavors seguim fins al nord, on ens establim perun parell de dies a golden bay. Des d’aquí visitemels Parcs Nacionals d’abel Tasman i de Kahurangi,d’aquest últim en destaca, per sobre de tot i a partirdel no-res, el brollador d’aigua dolça més gran delmón. Uns metres abans el terreny és sec, i de sobte uncabalós riu d’aigua cristal·lina sorgeix de sota terraa pressió formant primer el llac, i es converteix en riudesprés. És un lloc sagrat per als indígenes maoris, ino permeten ni tocar l’aigua.el tretzè dia de viatge deixem l’illa del sud i creuem l’estretde cook per passar a l’illa del nord amb un ferri queens porta fins a la capital del país: Wellington. Durantunes hores la visitem, però a mitja tarda ja seguim mésel viatgeEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 200941

el viatgeEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009cap al nord. ens agrada més la natura que les ciutatsmodernes, malgrat que aquesta és petita i acollidora,per ser una capital (no arriba al mig milió d’habitants).Passem la nit a la ciutat de Palmerston North, perpoder veure l’endemà el museu Nacional de rugbi,tota una insígnia d’identitat del país. No és un granmuseu, però té el seu valor emocional “all black”.ens queden ja pocs dies de viatge, i de l’illa del nordens quedaran moltes coses pendents de visitar. Noobstant, i anant sempre en direcció nord, encara dediquemun dia al Parc Nacional de Tongariro, caracteritzatper un terreny volcànic i bastant àrid, un volcàdels quals s’enlaira fins als 2.800 metres.el dia següent el destinem al llac Taupo, el més grandel país. Va ser format per una immensa explosió i unposterior esfondrament del terreny segles ençà. a diferènciadel Parc Nacional anterior, aquest torna a sermolt ric en vegetació. al llac hi arriben una cinquantenade rius a desembocar, i de sortida tan sols unriu a partir d’unes espectaculars i estrepitoses cascades,les Huka Falls. Diverses àrees termals i cendrosesenvolten també el llac.el penúltim dia del viatge el dediquem a la ciutatde rotorua, una ciutat plena de fenòmens volcànics(fumaroles, forats de llot en ebullició, olors sulfuro-Guéiser a Rotoruases, i fins i tot guèisers), i és el bressol de la civilitzaciómaorí, amb un percentatge elevat de poblacióindígena (35%), que conviu harmoniosament ambels descendents dels europeus, això sí, sense tantsluxes. admirar la preciosa ciutat d’uns 70 mil habitantsés un munt de contrastos, de tot tipus d’olorsminerals i volcàniques, amb la barreja d’un mobiliariurbà farcit de multitud de símbols, edificis iescultures de fusta treballades pels indígenes. Vamaprofitar també per visitar el bonic museu d’històriai art maorí.arriba l’últim dia de viatge i sortint de rotorua conduïmfins a auckland, la ciutat més important delpaís amb tres vegades més de població que la capital:1,2 milions d’habitants. És una ciutat moderna,amb gratacels d’oficines i amples avingudes. Hi femuna passejada a última hora de la tarda i passeml’última nit en una casa particular on lloguem unahabitació.el matí del dia 24 d’abril ens desplacem fins a l’aeroportd’auckand i agafem un vol fins a singapur.D’allà, a Frankfurt, i finalment el vol que ens portaa barcelona el dia 25 al migdia, un vol que aprofitàremper fer el resum final del viatge, tal com l’hemtranscrit al principi, de la impressió general d’un paíssituat enmig de l’oceà Pacífic, petitet en mesures, peròimmens en espectacularitat.42

Los Angeles 2009!judit farré i Sara roSEllEl passat mes de juliol un grup de 6 amics (Judit Colls,Clara domingo, Joel Jovanet, Cristina Galobart, JuditFarré i Sara Rosell) de Vidreres vam marxar de l’aeroportde Barcelona amb destinació a Los angeles (EUa).el viatgeTot va començar amb la idea de fer un simple viatge peraprendre anglès. estàvem tots molt il·lusionats, ja que enpocs dies seríem a l’altra punta del món. Vam marxarde barcelona a madrid i amb 40 minuts hi érem. amadrid començàrem a conèixer molts dels que serienels nostres amics durant un mes. Tots junts vam agafarun avió cap a Zurich (suïssa). el trajecte va durar dueshores i allà, finalment, vam agafar el vol cap al nostrepaís de destí. aquest vol va durar 13 hores i en arribarhaguérem de retardar tots el rellotge 9 hores enrere.Vam arribar molt cansats i angoixats, per agafar unautobús que ens va portar fins a bakersfield, un lloccom barcelona però molt més sec. allà ens esperavenles nostres corresponents famílies amb pancartes,regals i amb un somriure gegant de veure’ns. Per fi ensseparàrem i cada estudiant se’n va anar a casa seva,ens van ensenyar la casa, ens van deixar provar algundels seus menjars típics i, tot seguit, a dormir.Ja érem dia dos i calia fer el nostre examen de nivellper decidir a quina classe ens tocava, i al vespre vamcelebrar la festa de benvinguda a la qual hi van assistirtotes les famílies i els seus estudiants. les famílies van ferel menjar perquè ens comencéssim a acostumar al queserien els nostres “menús”. Tots ens vam sorprendre moltperquè hi havia coses molt diferents, i n’hi va haver queens van agradar i n’hi va haver que no. el següent diatocava la piscina municipal. Per a la nostra sorpresa, elque ells entenen allà per piscina municipal no és el queentenem aquí. Hi havia veure tobogans, dues piscinesenormes amb trampolins, i la sara va deixar anar uncomentari com “això a Vidreres li diem Wàter World”.aquell dia es va arribar a cinquanta graus.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 200943

el viatgeEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009l’endemà era dia quatre i allà és el dia de la Festa dela independència. molts de nosaltres amb la famíliavam fer festes i barbacoes. els quatre dies següents vanpassar volant. Ja érem dia vuit i ens en vam anar al parcde atraccions “six Flags”, per passar-ho genial pujanta atraccions fortes com mai no havíem vist. l’endemà,dijous dia 9, a jugar a baseball, i divendres vam marxartot el cap de setmana a san Francisco. Per a sorpresanostra allà feia molt més fred. Tots anàvem amb jerseis ipantalons llargs, però tot i el fred, ens va agradar molt iens ho vam passar molt bé. Vam veure el pont (goldengate bridge) i el travessàrem a peu; a la nit, una horaen limusina i vistes de san Francisco de nit, que erauna passada! el dia després vam anar en vaixell, perveure la presó d’alcatraz i passar per sota el pont. Vamtornar cap a los angeles i als dos dies, cap a la Universalstudios. ens va agradar moltísim, la decoració,els espectacles, i les atraccions. Vam veure els estudisde Hollywood, allà on es graven les pel·lícules i algunescases de sèries famoses, com “mujeres desesperadas”.aquella mateixa nit anàrem a una discoteca dintre delmateix Universal studios, va ser impressionant, ens hovam passar molt bé. ens va ajudar a acabar de consolidarla nostra amistat amb la gent coneguda i per conèixergent nova d’altres grups. l’endemà, tot cansats, capa les platges de Venice i santa mónica. l’endemà, desprésde classe, a patinar sobre gel, a passar molt bé, toti que més d’un va provar el terra més d’una vegada. elsdies van continuar passant sense que ens n’adonéssimi ja érem dia vint-i-un. Vam anar a veure un partit debaseball del primer equip de los angeles. Va ser moltemocionant. l’endemà vam anar a la platja de santabárbara i l’altre a veure com es feien els gelats, la millorfàbrica de bakersfield. Finalment, va arribar el dia vinti-quatre,quan tocava fer l’examen final per veure sihavíem millorat el nostre nivell d’anglès i a la nit va serla festa de comiat on tots els estudiants vam fer el menjartípic de la nostra comunitat. No cal dir que els de catalunyavam fer pa amb tomàquet per a tothom, tambévam ballar el “Paquito el chocolatero” i vam cantardues cançons tots junts. cap de nosaltres volia marxarperquè les nostres amistats s’havien tornat molt fortes.el dia 27 vam marxar a les 12 del migdia (hora de la).en aquest moment va ser quan calia acomiadar-se deles famílies i va ser molt dur per a tots nosaltres i tambéper a les famílies, però no es podia fer res: havíem demarxar cap a casa. Vam agafar l’avió direcció Zurich(suïssa) i desprès direcció madrid. a madrid va seron hi va haver el comiat de tots els companys, aixòva ser encara més dur, ja que tots marxaven direccióa la seva comunitat autònoma i no els tornaríem aveure més. Tots vam plorar molt, fins i tot els monitorsque ens acompanyaven d’espanya, als quals els vamagafar molt d’afecte. Després vam marxar de madrida barcelona, on vam arribar a les 12 i ens vam tornara trobar amb les nostres famílies.Ha sigut un viatge inoblidable per a tots, el recordaremsempre. esperem seguir mantenint el contacte amb elsamics d’allà per internet, i veure’ns aviat per la retrobadaque es farà a madrid a la discoteca “Pachá”.44

El projecte Milocaha arribat a VidreresLes miloques, més conegudescom a òlibes, i també xibequesa casa nostra, són aus rapinyairesmolt característiques. Es tractad’una au relativament gran,d’uns 33-39 cm de longitud i90-95 cm d’envergadura (alaa ala). El pes ronda els 290-355 grams i no hi hadimorfisme sexual (els mascles iles femelles fan aproximadamentla mateixa mida)autorMedi ambientaquesta au de la família dels titònids es distingeix moltfàcilment a causa del seu plomatge de color blanc alpit i a les potes, amb plomes daurades al dors. Un altretret molt distintiu és la seva cara, ja que presenta undisc facial. el disc facial els serveix per captar millorles ones sonores (podríem dir que és similar a unaantena parabòlica), a més, tenen un orella més amuntque l’altra i això els permet calcular la distància enquè es troba una presa pel so que aquesta emet. Unade les característiques dels rapinyaires nocturns és lavisió, presenten uns ulls adaptats a la falta de llum,que fa que puguin veure amb una absència importantde llum, però la principal arma per a la deteccióde les preses és el so. aquests factors juntament ambun plomissol que tenen entre les plomes que actua desilenciador, fa que els batecs de les ales siguin gairebéimperceptibles, i els converteixi en un dels caçadorsnocturns més eficaços.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 200945

Medi ambientEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009les òlibes s’alimenten de petits rosegadors com: talpons,musaranyes, ratolins, però també cacen petitsocells i insectes i en menor quantitat també cacenalgun amfibi o rèptil. Per caçar-los es guia per la sevabona oïda i quan detecta que la presa s’ha parat esllança sobre ella i la captura amb les potents urpesde què disposa. Un cop els ha caçat s’empassa l’animalenter (excepte les aus, a les quals els arrenca elcap abans d’empassar-se-les). en tenir una capacitatbaixa per digerir els ossos, els han d’expulsar (ja queCaixa niu vista des de l’interior.no poden circular per tot eltracte digestiu) regurgitant-losen forma d’egagròpiles (unesboles de plomes, pèl i ossosque formen les preses un copdigerides). aquestes egagròpilestenen una mida gran,entre 4-6 X 2-2,5 cm.Un dels principals beneficisque porta aquest ocell és queactua directament sobre lesplagues, menja uns 3 rosegadorsdiaris i entre 5 i 6en època de cria, i incideixdirectament sobre la poblacióde ratolins, musaranyes...a més, té un territori de caçafix d’un radi d’uns 5 km, caçaprincipalment en camps i, enmenor mesura, en zones forestals. en ser sedentàriesi tenir un territori fix, amb les restes de la seva dieta(egagròpiles) podem saber de forma indirecta les diferentsespècies de micromamífers i fer una estimació decom evolucionen aquestes poblacions. Per identificarels micromamífers ho fem a través de les mandíbules icranis que es troben dins l’egagròpila.Durant els darrers anys, s’ha observat una importantdavallada de les poblacions d’òliba a catalunya, unaespècie protegida que afavoreix els pagesos pel fet deser depredador de rosegadors. Típicament les poblacionsd’òliba (Tyto alba) presenten cicles, de creixemento davallada, associats a les explosions demogràfiquesde les seves preses, que són majoritàriament petitsrosegadors. Tanmateix, s’ha confirmat una disminucióen el nombre de localitats catalanes amb presènciai reproducció d’aquesta espècie (dades actualitzadesdurant el 2002 per l’institut català d’ornitologia).el factor més determinant per a la presència del’òliba en una comarca és l’abundància de terrenyobert amb camps de conreu on poder caçar, i l’existènciade forats en indrets tranquils on poder fer elniu. en situació natural aquest animal feia niu a lescavitats que trobava als arbres vells, però ja queen els nostres entorns ja no hi ha boscos madurs46

Egagròplia.(arbres centenaris), es va adaptar a conviure ambels homes, així, és molt freqüent trobar-la en casesvelles, ermites, coberts abandonats... les causes dela davallada de les seves poblacions són la pèrduade llocs de cria causada per la disminució dels llocstranquils de nidificació (restauració de campanars,golfes i masos, manca d’arbres madurs amb foratsnaturals...), propis del món rural tradicional, i tambéla pèrdua d’hàbitat per l’abandonament de la vidaa pagès, que ha comportat una reducció de campsoberts (conreats) seguida d’una intensa reforestaciónatural amb gran creixement de masses boscosescontínues. Tot això ha provocat problemes a aquestaespècie, tan i tan lligada als hàbitats rurals oberts,fins al punt de desaparèixer de molts indrets.Per evitar aquest retrocés diferents persones i entitatscom l’associació d’amics del centre de recuperacióde Fauna Torreferrussa van engegar el projectemiloca, que tracta d’educar i ensenyar els beneficis deles òlibes, i fomentar la creació de caixes niu perquès’hi estableixin.a Vidreres sempre hi ha hagut presència d’òlibes, lesmés properes que teníem vivien al pou d’aigua delcostat de la nova biblioteca, i a can Xiberta, però perles obres de construcció de la biblioteca i la consolidacióde can Xiberta, la parella d’òlibes que hi viviavan marxar. en veure que una de les últimes parellesd’òlibes que teníem localitzades al municipi marxavenvam endegar el projecte miloca.Vam construir dues caixes nius, especialment pensadesper a elles i les vam ubicar en unes golfes del cobert decan massa súria, que per la seva ubicació, envoltadesde camps de conreu i una mica de zona forestal, semblavaque eren idònies per a elles.Però el fet va ser que aquella parella d’òlibes no s’hiva establir. Van passar uns pocs mesos i es va observarque hi havia una òliba jove a prop de la masia, ifinalment es va establir en una caixa niu.Durant el passat març es va poder observar els volsnupcials (vols acrobàtics que fan algunes aus en elmoment de buscar parella) i es va establir una parellaen aquesta caixa niu. al cap d’uns mesos es vancomençar a sentir els petits, que per cert fan uns critsuna mica esgarrifosos, crits aguts que en algunes situacionspoden semblar d’humans, i és que algunes llegendesde cases encantades vénen del fet que hi haalguna òliba i que quan crida sembla un xiscle d’unadona. en aquest cas han prosperat dos pollets, queels vam anellar el passat agost i així, si són capturats,podrem saber les seves pautes de conducta, com perexemple la dispersió pel territori.Poll d’òliva.ara que els polls ja han abandonat el niu i han anata buscar un nou territori, podem dir que el projectemiloca a Vidreres és tot un èxit i, si algú vol tenir mésinformació o té interès a posar caixes niu, podeu consultara la web www.miloca.org.Medi ambientEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 200947

Curar-se en salutNo puc dormiràngEl tEiXidor - doCtor En mEdiCinadormir és una activitat fisiològica necessària peral nostre cos. Hi ha qui afirma que la qualitat devida depèn de la qualitat del nostre son.Podríem dir que qui dorm bé viu millor.Per diverses raons, però, hi ha estudis que diuenque el 30% dels espanyols dormim malament. aixòpot representar un increment d’accidents tant laboralscom de circulació i altres problemes de salut.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009les persones que dormen poc acostumen a sentir-secansades, tenen dificultat per estar atents oper expressar-se amb fluïdesa i estan més irritables.això es vàlid tant per a la mainada i joves, perquèpoden tenir un baix rendiment escolar, com per alsadults que poden tenir més accidents o per a la gentgran, amb canvis de caràcter.les alteracions del son solen empitjorar amb l’edat.aquests trastorns tendeixen a reduir tant la intensitatcom la durada i continuïtat del son, es perdqualitat i la seva capacitat restauradora. Tot allòque ens passa durant el dia repercuteix en el nostreson. l’ansietat, l’estrès i les depressions són lescauses principals d’insomni, a més dels ronquets(que poden agreujar-se amb la ingesta d’alcohol odrogues), les apnees i les cames inquietes. s’hanassociat aquests trastorns amb determinades patologiescom la hipertensió o la mort sobtada. certespatologies cròniques com el dolor, malalties respiratòrieso cardíaques i la nictúria, així com certstractaments mèdics, poden produir insomni. en elsnens l’insomni acostuma a ser provocat per malshàbits del dormir.Dormir representa una tercera part de la nostra vida iel son ha de ser reparador. Hem de poder recuperarles energies perdudes i les que necessitarem durantel dia. segons el Dr. eduard estivill, director de laclínica del son del institut Dexeus, les hores de soncontinu varien segons l’edat i segons l’energia que esgasti. els més petits són els que més dormen. els nensgrans i adolescents necessiten dormir unes 10 o 11hores, mentre que adults i grans al voltant de les 8hores amb un mínim de 6 hores seguides ininterrompudesper tenir la sensació d’haver descansat.mentre dormim ni el nostre organisme ni la nostrament paren. la ment necessita aquesta pausa d’activitatfísica per poder posar ordre a les idees, lliurementi sense pressions per fixar allò que hem aprèsdurant el dia. Durant les primeres hores del son elnostre organisme segrega una hormona, com la delcreixement, necessària per al desenvolupament ireparació del nostre cos.el son és un procés cíclic en el qual diferenciem4 fases que tenen una durada i intensitat de sondiversa. aquestes fases es van repetint mentredormim. Hi ha fases en les quals el son és molt profundmentre que en d’altres no tant. això fa quesegons la fase en què estem no sentim res per méssoroll que hi hagi i en canvi en d’altres momentssentirem voleiar una mosca.48

Habitació fosca. a mesura que es fa fosc el nostre cervell comença a segregar melatonina que actua com ainductora del son.al matí, amb una hora de claror, el nostre cos deixa de fabricar aquesta substància i ens anem despertant.És la manera més natural de despertar-nos.Temperatura agradable. Temperatura entre els 18 i els 23 graus.absència de soroll, perquè el nostre son sigui més reparador.el llit ha de ser confortable, ens hi hem de sentir còmodes.segons el Dr. estivill, pot ser beneficiós prendre un got de llet abans d’anar a dormir donat que la llet contétriptòfan, un aminoàcid necessari per a la fabricació de la melatonina.la migdiada no ha de superar els 30 minuts.SiTUaCiÓ idEaL PER doRMiR BÉCurar-se en salutPERÒ Si No PoT doRMiRPenseu que dormir és una necessitat fisiològica itambé un hàbit i, per tant, es pot ensenyar a dormir.• És important mantenir uns horaris a l’hora • S’ha de procurar no fer coses que requereixind’anar a dormir i de llevar-se, i també de la duradadel dormir perquè així s’eviten trastorns en el procésd’adormir-se.molta atenció o concentració abans d’anar adormir, com tampoc és bo fer un exercici físic intensabans d’anar al llit.• També és important seguir el mateix ritual a • Cal evitar els estimulants com el cafè, la Cocacola,l’hora d’anar a dormir, com si fos un acte ritual. elnostre cos i la nostra ment actuen com un rellotgeque va passant els diferents engranatges que fano la xocolata, i també l’alcohol, perquè tot ique l’alcohol pot deixar-nos ensopits, és un estimulanti a les poques hores ens desvetllarem.transcórrer les hores o, si voleu, com una escala perla qual anem pujant els escalons per arribar a dalt,que seria el son.• Molts especialistes aconsellen que si en 30 minutsno hem agafat el son, és millor que ens aixequem iprocurem distreure l’atenció en qualsevol cosa per• Convé evitar els sopars abundants i, sobretot, poder tornar agafar el son al cap d’una estona.els pesats i de difícil digestió.cal evitar anar a dormir just acabar de sopar, s’hande deixar passar un aparell d’hores per poder ferla digestió.Hem de tenir present que per dormir necessitemuna desconnexió física i mental de la rutina i delsproblemes diaris. Hi ha qui ho aconsegueix amb unbany relaxant, la lectura o veient la televisió sempre• Cal evitar adormir-se al sofà perquè això que s’apagui sola. També hi ha qui utilitza tècniquesaltera les fases del son i trenquem elmés sofisticades com la d’autorelaxació o comritme del dormir.la de comptar ovelles.Que tingueu una molt bona nit!El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 200949

esportsSom equipde Preferent CatalanajoVES dE VidrErES CfSEl juny d’aquest any vam acabar la temporada2008-2009 tot quedant-nos a les portes de l’ascensa la Preferent Catalana, vam acabar tercersi pujaven els dos primers classificats, la Bisbald’Empordà C.F.S. i el Can Ricard C.F.S.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009la classificació final va ser unadecepció per al club, teníem lail·lusió de jugar a Preferent catalanai una segona volta molt discretaens va apartar de l’ascens.Durant l’estiu ja vam sentir parlarque hi podia haver algun ascenscompensat, i si n’hi havia nosaltrespujaríem, però aquestes coses no lescontroles i mai no saps què hi acaba haventde cert. Finalment, a finals d’agost, se’ns va confirmarl’ascens compensat al grup 4 de la Preferentcatalana, i això ha estat una gran notíciaper al club.l’estiu del 2008 vam deixar la Federació catalanade Futbol sala, va ser un canvi dur per a nosaltresperquè vam haver de renunciar a l’ascensque havíem aconseguit a Divisió d’Honor catalana,però la situació terminal de la federació ensva portar a inscriure’ns a les competicions de laFederació de Futbol. en aquell moment el club esva marcar l’objectiu de pujar l’equip a Preferenten dues o tres temporades i a la primera ho hemaconseguit, de rebot, potser sí, però s’hi haviade ser i la tercera posició no ens la va regalarningú.ara comença un cicle nou per al club, seguramentel més complicat de la nostra història, però tambéel més il·lusionant. Tots haurem de canviar el xipd’aquests últims anys on hem guanyatmolts partits, ara tocarà patiri l’únic objectiu que ens marquemaquesta temporada serà intentarsalvar-nos. en els propers anys,sense disposar de base, i amb unequip format per vidrerencs aquestaés la màxima categoria a la qualpodem aspirar.Us esperem a tots al pavelló: assu, assu, assu...!Grup 4 PreferentblaNesPorT 83 F.s.saNT PaU De segUries c.F.s.saNT FeliU De gUÍXols c.F.s.saNT JUliÀ De ramis F.s.caTalÀ aTlèTic F.s. (Vilassar de Dalt)baNyoles F.s.PalaFrUgell F.s.Tossa U.a.iNiciaTiVa VerDs F.s. (blanes)PorQUeres c.F.s.c.F.s. olÍmPic argeNToNala bisbal D’emPorDÀ c.F.s.caN ricarD De salT c.F.s.JoVes De ViDreres c.F.s.a.c.e. riUDelloTs “b”50

Anècdotes dels escacsclub d’escacs vidreresdisculpeu-me tots aquells que esperàveu un escrit delClub d’Escacs per al passat número del Rec Clar, peròvaig preferir que altres articulistes s’esplaiessin en llocmeu. i déu n’hi do si s’hi van esplaiar!esportsTambé he de reconèixer que un no sempre és capaçd’escriure qualsevol cosa si no és amb el suport de lesmuses i la veritat és que aquestes no sempre em voleninspirar. aquesta vegada, però, crec que sí que tincalgunes coses per dir-vos, com la que ve a continuació.Per cert, m’agrada avançar-me al temps, així que hedecidit escriure en el català que es parlarà a Vidreresd’aquí a uns anys.de mala educació molestar aquest mamarratxo. i diu:“Que segueixi dormint”. i així va poder guanyar unavictòria per emmarcar.em truca en ros (el futur presi del club d’escacs Vidreres)i em diu si vull participar en el XVi open, no diré dequin puesto, que estarà relleno de russos. Per als que noen teniu ni idea d’escacs, el russos són uns jugadors comla copa d’un pi. a pesar que sabem que no tenim cappossibilitat a lo millor guanyem una partida. ens posema la parrilla de sortida per estricte nivell ajedrezístic. Tottranscorre en la més estricta normalitat fins que entraun rus (nacionalitzat francès) més borratxo que unacuba. Des de luego que aquests russos el vodka els molamogollón, segur que ve d’algun botellón. Tothom es preguntaquè li passa a aquest tronco però tothom segueixjugant tot dissimulant com si res no estigués passant. Jopor mis adentros penso que aquest tiu és un bruto; esdeu haver fumat algun canuto. Porta una colocón... elmolt mamón! la veritat és que té molta barra, aquestbandarra! s’asseu al tablero ballant com una baldufa.i si es troba els mossos i li diuen: bufa!? De repente, elmolt poca solta, s’adorm com una marmota. ‘De pu...tamadre! Pensa el seu rival. será una victoria sin igual!’Un kit kat i acabem: quan juguem a escacs podem guanyarde tres maneres: perquè li fem jaque mate, perquès’ha rendit o perquè se li ha acabat el temps. i això ésel que es pensa que passarà el seu rival quan l’àrbitres’acosta al jugador borratxo pensant que potser seriaEl GM (Gran Mestre) Vladislav Tkachiev, serè.Informació del Club d’Escacs Vidrereses fan classes gratuïtes al centre cívic de Vidreresper als infants a partir de les 6 fins a les 8 dela tarda cada divendres.si teniu ganes de jugar i conèixer més el clubpodeu passar pel casino “la Unió”, els dijous apartir de les 21:00 hores i els dissabtes a partirde les 16:30 hores.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 200951

OpinióÀngel, les segones partsmai no han estat bonesantonI gIsbERt - PREsIDEnt DE la sECCIó loCal uDCEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009Hem pogut observar que convergència ha tret un butlletíanomenat Parlem-ne i signat com a convergènciai Unió. senyors, què no han après dels errors, els vamdemanar públicament que tots els escrits que signessinho fessin en nom de convergència i prou, ja que si lagent d’Unió no va ser bona per poder formar part deles llistes municipals presentades fa 2 anys, tampoc noés bona perquè signeu amb el nostre nom, i més quanno mantenim cap mena de contacte a nivell local.Vosaltres ens vàreu obviar llavors, com és que quan usconvé teniu tanta mala memòria?en aquest butlletí de convergència de Vidreres hempogut veure que l’Àngel Teixidor tornava a la políticai aquesta vegada com a secretari local de convergència.Quan ell era l’alcalde de Vidreres no es va volerfer mai militant i encara menys va voler venir a moltesde les reunions i actes que fèiem la federació de ciUa les comarques gironines i a barcelona, perquè vostèno creia amb el nostre partit, que és convergènciai Unió, un partit que ha governat durant 23 anys elnostre país, catalunya, i espero que puguem tornar-loa governar en un futur proper.Hi ha hagut gent que ens ha dit que jo era “unjaquetes”, però senyors, no barregeu l’amistat amb lapolítica, jo m’estimo Vidreres, també m’estimo el meupartit, Unió Democràtica de catalunya, i crec amb elsseus ideals, i per tenir amics socialistes o perquè en leseleccions de 1999 vaig donar suport a la llista del Pscper donar un cop de mà a les meves amistats, donatque ciU no es va presentar en aquella legislatura,això no significa que no cregués i pogués defensarcom tothom els meus ideals.en el butlletí esmentat hem pogut veure com l’ÀngelTeixidor s’està començant a preparar el terreny, fent-seautopropaganda i dient que ara es materialitzen elsseus projectes de quan va ser alcalde. És veritat això,perquè només feia que comentar que estava planificantel desenvolupament del poble de Vidreres a moltsanys vista, tants que no li va donar temps a fer res.Perdó, l’única obra que es va fer en el seu període degovern fou un ascensor a l’ajuntament de Vidreres ini el va inaugurar ell, sinó que ho va ser el sr. JordiDaranas.Perquè els militants de convergència i Unió hosàpiguen, l’Àngel Teixidor té un pacte de cavallersamb el president de convergència a girona perquètorni a ser el proper alcaldable. el pacte consisteix acontinuar distraient la candidata fins a finals de legislaturai després fer-la fora i entrar com a nou capde llista. mentrestant, l’Àngel Teixidor va enredanttothom i dient que no es vol presentar, quan tothomsap les seves intencions. Àngel, un ajuntament és unlloc no recomanable per anar-se a jubilar o per anar aacabar d’arreglar els problemes d’un. Un ajuntamentés per anar a servir el poble.sé molt bé que hi haurà gent que anirà a la sevaconsulta del caP a preguntar-li si són veritat o mentidales meves paraules, però senyors: no menteixo, potseren el passat vaig cometre algun error, tots en fem, peròactualment, estic cansat de pocavergonyes, que nomésmiren per ells. Hi ha una dita popular que diu: delserrors se n’aprèn i jo he après, en canvi l’Àngel Teixidorno, i ho està demostrant tornant-se a posar al’òrbita de la política una altra vegada. sap que hade fer? continuar amb la seva excel·lentíssima carreraprofessional, i deixar el partit i l’ajuntament en pau.És un clamor popular que vostè fa política, des desempre, des de la seva consulta al caP, tot recordant-lique el seu sou el paguem entre tots.Potser en el paper tan galdós de convergència hité part de culpa el mal assessorament de l’Àngel coma secretari, el qual ens demostra que vostè és incapaçde liderar un partit municipal i ens fa certa angúniapensar que pugui tornar a estar assegut a l’estrada del’ajuntament perquè segones parts mai no han estatbones, tal com diu la dita popular.Incivismeaquesta foto està feta a la pujada del castell deVidreres. encara hi ha gent que es pensa que elbosc és per abocar-hi deixalles. aquests plàstics icables només són una mostra del que ens podemtrobar passejant pels nostres esplèndids boscos,massa vegades convertits en un autèntic abocadorper culpa de desaprensius incívics.52

La TardorjoSEP borrElla tardor és una estació de l’any en què tenim una Per a la tardor tenim un fruit amb el qual, elaborat,bona variació de productes, dels quals se’n poden podem tenir unes postres per a tot l’any, com és elfer molts plats i molt variats, com són les cremes de codony (membrillo). aquest producte un cop fet i reposates pot consumir per a l’esmorzar perquè carregacarbassa, els llegums guisats o simplement bullits, quetambé després de bullir-los es poden fregir amb una d’energia i, per tant, ens prepara per afrontar bé elmica de cansalada virada fresca i oli.dia. També es pot fer servir com a postres amb unamica de formatge fresc i una mica de semi o, per últim,També tenim com a plats de carn el civet de porc per berenar amb pa, un producte molt dietètic.senglar amb puré de castanyes, el pollastre maceratamb vi negre acompanyat de prunes, panses i en aquest escrit acompanyo dues receptes senzillespinyons, o bé una coca de pa de pessic amb pinyons i de fàcil elaboració com la crema de carbassa i eli ametlla. També es poden fer uns marrons “glacé” codony, que són receptes de gustos molt particulars,acompanyats de xocolata i nata. Tots aquests productesi d’altres com són els bolets i les figues, es recullen igual que la crema de carbassa. si es posa carbassacom és el codony, que es pot fer més o menys dolç,a final d’estiu, tardor i principi d’hivern, els quals sola té un gust molt fort, però si es barreja al mateixelaborem per guardar-los en el rebost, per quan els bullir amb una mica de patata i un quart de pollastrenecessitem, per al dia a dia o per quan sigui una el gust canvia totalment, amb una mica de sal o sensefesta assenyalada.(per a persones hipertenses).Fem una queixaladaCrema de carbassa (per a 4 persones)Codony (membrillo)InGReDIentS:• 750 grams de carbassa• 250 grams de patata• 250 grams de pollastre• 20 grams de sal• 1,5 litres d’aiguaPRePARACIó:Tot això s’ha de pelar i després bullir-ho en unacassola a ple foc. Una vegada bullit es posa alfoc a mig gas fins que estigui cuit, aproximadamentd’uns 35-40 minuts, es retira del foc, estritura i es passa pel colador xinès amb un altrerecipient, per poder-lo servir en un plat fondo.D’aquesta manera tenim el puré o sopa de carbassa.si es vol fer amb crema s’hi afegeix un gemad’ou amb 200 ml de nata líquida prèviamentbullida. es barreja tot junt i s’introdueix ambel puré que hem preparat anteriorment. i peracabar es barreja tot amb una vareta i se serveixigual que la sopa.InGReDIentS:•2 kg de codony pelat i tallat• 1,5 kg de sucre• 1 litre d’aiguaPRePARACIó:Tots aquests productes es posen a bullir en unacassola a ple foc. Quan bulli bé, es posa a miggas perquè bulli a poc a poc i es remena ambuna espàtula. Quan estigui l’aigua evaporada ihagi agafat un color marró i s’hagi fet un puré,sense parar de remenar es deixa refredar per al’endemà o per al dia següent.a continuació es prepara un motllo recobertamb un paper setinat perquè no s’enganxi. siaquesta operació es vol fer en calent també espot fer, però s’ha d’anar alerta a no cremar-nosles mans. en aquesta recepta s’hi pot afegir unabranca de canyella i una pell de llimona i també500 grams de sucre més, al gust de cada persona.el codony com a postres es pot acompanyar ambuna mica de formatge fresc i semi. i per beure,vidolç o moscatell.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 200953

Plou i fa solResum de l’estiu del 2009joRDI PREsasVALORS mItjAnS AGOSt SetemBRe OCtuBReTemPeraTUra 23.2ºc 24.1 ºc19.2ºcHUmiTaT 61% 63%65%Pressió 1009.6 hPa 1009.6 hPa1010.8 hPaVelociTaT Del VeNT 1.2 m/s 1.1 m/s0.9 m/sDirecció 156º (sse) 158º (sse)157º (sse)PreciPiTació meNsUal 12 l/m2 70 l/m251l/m2extRemSTemPeraTUra mÀXima 37.9ºc dia 23 35.6ºc dia 1929.4ºc dia 2TemPeraTUra mÍNima 10.4ºc dia 18 14.6ºc dia 318.4ºc dia 16HUmiTaT mÀXima 90% dia 2 92% dia 1694% dia 21HUmiTaT mÍNima 24% dia 23 27% dia 1928% dia 7Pressió mÀXima 1016.7 hPa dia 25 1014.2 h Pa dia 21 1017 hPa dia 23Pressió mÍNima 999.8 hPa dia 23 1001.7 h Pa dia 24 1000.5 hPa dia 16VelociTaT mÀXima Del VeNT 13.9 m/s dia 22 12.5 m/s dia 113 m/s dia 22PreciPiTació mÀXima 4 l/m2 el dia 5 34 l/m2 el dia 1 31 l/m2 el dia 18Resum meteorològic de l’estiu del 2009El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 47 • Tardor 2009Un nou estiu “normal” ha passat, amb les seves tòpiquescaracterístiques de “sol, calor i sequera”, i amb alguna tempestaque ho alleugereix una mica.enguany, però, i a diferència de l’estiu passat, si analitzemles dades per separat, podem observar que les temperaturesmitjanes han estat bastant més altes, així com molt méssostingudes, donat que les tempestes han estat més ocasionalsdel normal. si ho comparem mes a mes, el juliol, latemperatura mitjana ha estat 0,8ºc superior a la de l’anypassat; l’agost 1,3ºc, i el setembre 0,5ºc superiors. Tot ique semblin només unes dècimes, vist des del punt de vistameteorològic, aquestes xifres de diferència són molt altes!Val a dir, però, que l’estiu del 2008 va ser un pelet menyscàlid que la mitjana habitual dels estius.Un anàlisi especial mereix el dia 23 de juliol, un dia deplena canícula estival. Després d’un dia 22 com tants altresd’estiu, i amb un vent habitual de xaloc, el matí del dia 23TemPeraTUres De l’esTiUaquest gira a vents de migjorn i garbí, molt més secs i ambforça, i va fer que la temperatura pugés durant el dia 7,7ºcmés que el dia anterior i fins a una màxima de gairebé 38ºci amb una humitat de tan sols un 24%. a la nit, també vamassolir el rècord de l’estiu amb 23,5ºc i una humitat del74%. mentre de dia hi havia un “clima desèrtic” sec i calorós,a la nit teníem un “clima tropical” calorós i humit. l’endemà,el dia 24, el vent va girar a gregal i va fer baixar latemperatura 6,5ºc de nou.Pel que fa a la precipitació, aquesta ha estat escassa i moltmal repartida. Durant el juliol, gairebé no va ploure. l’agosti setembre vam tenir una bona tempesta cada mes, peròtret d’aquestes, l’aigua va ser molt escassa, especialment elmes de setembre, quan molts estius ja s’entreveu el canvid’estació pels volts de mig mes. Una de les conseqüènciesque enguany la temperatura alta i la baixa humitat s’haginmantingut tot el mes, és que no ha permès encara que s’iniciïla temporada de bolets.PlUJa eN l/m 2JUliolagosTseTembreJUliolagosTseTembre54

EL REC CLARVA PEL MÓNSI VIATGEU, US PODEU ENDURUN EXEMPLAR DE EL REC CLARI FER-VOS FOTOS ALLÀ ON SIGUEU.EN AQUESTA SECCIÓ PUBLIQUEMLES IMATGES DE LA NOSTRA REVISTAANANT PEL MÓN.Josep, lluís, Anna, Tere i Albert fent el Camino de Santiago,a IracheJoan Sagrera, Josep Batllosera i els matrimonis Fullà,Batllosera i Larruy a les catarates del Rhin, a lafrontera alemanya de SuïssaENVIEU LES FOTOS A: elrecclar@hotmail.comJoan-Lluc al Bute-Park, de Cardiff, Gal·lesL’Albert, la Núria i la Rosa Mariades del’Albaicin i l’Alhambra de GranadaA Finisterre, amb en Ramon, la Mercè, la Rosa i en JoaquimMarta, Laura i Txell a Bergamo, ItàliaLa Jana a Còrdova, amb els patrons d’aquestaciutat, Sant Iscle i Santa VictòriaLa Carla i l’AlbaCasals Micó aEurodisney amben Goofy llegintel Rec ClarEn Jordi Sesa a Tokyo, enmig de sis passos de vianants.

La Sara i el seu oncle al pont de Triana, SevillaSón la Cristina,la Clara, la Judit, en Joel, la Judit i la SaraLa família Gual a La Haia, HolandaLluís Gascons en el Museu de la Moto de Bassella,Alt UrgellBorrell i Lloberas, Artau i Vidal, Corça i Borrell.Parc Nacional d’OrdesaLa Laura i l’Oriol a Costa Nova, PortugalTere i Sonia Hernández a LanzaroteL’Arnau Güell a l’observatori Gornergrat, al Monte Cervinoa Zermat, SuïssaUns quants components de Vitraris a la Plaza Mayor de Madrid