Esparter”)

OpinióCarta obertaMariano Abellán,vicepresident del casal del jubilati el pensionista de vidreresEscric aquesta carta en qualitat de vicepresidentdel Casal del Jubilat i Pensionista de Vidreres.Voldria deixar constància que molts socis em pregunteninsistentment què els puc dir en relacióamb les obres d’ampliació i millores de les nostresinstal·lacions que tantes vegades els hi hem ditque a més tardar començarien abans d’acabar-seaquest any 2006.M’he assabentat que les obres a què em refereixono es poden iniciar perquè l’Ajuntament no tépartida pressupostària per fer efectiva la minutade l’arquitecte que ha de realitzar els plànols del’obra, donat que aquests plànols encara no estanfets i la partida per fer efectiva la minuta corresponentno va poder ser aprovada en l’últim plede l’Ajuntament, tal com estava previst, per faltad’acord entre els diferents regidors del nostreAjuntament.Els socis del Casal (536 en la data d’escriureaquesta carta) i jo mateix, estem segurs queaquestes obres d’ampliació i millores en les nostresinstal·lacions de les quals en fem i n’hem de fer ús,són molt necessàries, fins i tot diria que imprescindibles,per moltíssimes raons que penso no calenumerar ara aquí.Sense ànim de ficar-me on no em demanen, pregoa tots els regidors del nostre Ajuntament que procurind’entendre la meva postura que, insisteixo,també és la dels socis del Casal.Si faig ús d’aquesta secció del Rec Clar és perquèconsidero que és la millor manera de dirigir-me atots els regidors del meu Ajuntament, en la seguretatque llegiran aquesta carta, demanant-los ambtota la consideració i respecte que facin el possibleper aprovar de desencallar l’inici de les obresdel nostre Casal, aprovant la partida necessàriaperquè l’arquitecte pugui fer els plànols de lesobres a realitzar en el nostre Casal.Crònica d’una urbanització (i III)40octubre 06Celedonio Díaz RisquezPer fi s’inicien les obres pròpiament dites, no sensedificultats, perquè tampoc no fou un camí de roses,ja que la Junta de Compensació partia sense fonseconòmics i amb una elevada morositat. No obstant,les obres havien de fer-se conforme al projecte i laJunta es trobava amb el dilema de si fou primer l’ou ola gallina. És a dir: necessitaven diners per continuarles obres, però si no es feien no es recaptava diner.He de confessar que qui escriu aquesta crònica ésa qui li varen confiar el seguiment de les obres i vahaver-hi moments durant els 3 llargs anys que varendurar que estava disposat a tirar la tovallola. Nopodia exigir el que l’obra requeria, però tampoc nopodia defraudar i, per tant, havia de continuar. Avui,oblidat tot, però amb la creença que devia d’haverfet més, crec que els resultats han superat als sacrificis:s’ha donat vida i valor al que abans semblavamort i infravalorat, supera la demanda a l’oferta is’estan creant llocs de treball a cents de treballadorsi empresaris de la construcció, s’han posat en serveiles piscines i, encara que, provisionalment, el barsocial; s’ha fet una ordenació vial donant noms alscarrers, adreces i senyalitzacions, a falta de la sevaexecució, que s’espera que sigui en breu.Avui, encara que a manca del cablejat subterrani perpart de Telefònica, per la seva ordenació, organitzacióinterna i per la seva integració amb el poble deVidreres, es considera una de les millors urbanitzacionsde la zona.Ara comença una nova etapa i unes noves circumstàncies,ja que no és suficient amb fer molt ni a fer-hobé: S’ha de mantenir, qüestió que espero que a quili recaigui aquesta responsabilitat no escatimi el seul’esforç per aconseguir-ho, ja que el millor elixir per ala consecució d’un fi és la valentia, la perseverança,la tenacitat i la fe, però això serà una altra històriaamb nous personatges.