Esparter”)

Octubre2006REVISTA DE VIDRERESParlem de... Kedougou (Senegal)Parlem amb... Josep Font (En “Pitu Esparter”)

Normes per a les col·laboracionsTothom que vulgui pot enviar la seva col·laboració a la revista, sempre i quan l’article en qüestió no superi els 3.300 caràcters, inclosos els espais, el que representa unes 40 línies a cos 12. El Rec Clar. C/Catalunya, 29. 17411Vidreres, o a elrecclar@hotmail.com. Una altra norma d’estricte compliment és que els articles han d’estar signats, amb el nom i els cognoms de l’autor i un telèfon o adreça de contacte. En el cas d’entitats o associacions legalmentconstituïdes, poden signar amb la seva denominació oficial. Els articles poden acompanyar-se amb fotografies i en aquest cas el Consell de Redacció es reserva el dret de publicar-les o no, en funció de l’espai disponible.El Consell de Redacció no s’identifica necessàriament amb els articles que apareixen firmats.Serveisoctubre 06Telèfons d’interèsCentre d’Emergències de Catalunya . . . . . . . . . 112Informació ciutadana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 012Mossos d’Esquadra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 088Bombers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 085AjuntamentOficines municipals . . . . . . . . . . . . . 972 85 00 25Fax Oficines Municipals. . . . . . . . . . 972 85 00 50Vigilants . . . . . . . . . 972 85 00 00 / 670 06 77 40Assistent Social . . . . . . . . . . . . . . . . 972 85 01 70Llar de Jubilats . . . . . . . . . . . . . . . . 972 85 09 07Jutjat de Pau . . . . . . . . . . . . . . . . . . 972 85 18 70Biblioteca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 972 85 12 85Centre Cívic . . . . . . . . . . . . . . . . . . 972 85 00 67Piscina Municipal . . . . . . . . . . . . . . 972 85 00 27Pavelló Municipal (oficines) . . . . . . . 972 85 14 45Pavelló Municipal (públic) . . . . . . . . 972 85 12 14wwb: www.vidreres.com - e-mail: vidreres@ddgi.esEnsenyamentLlar d’Infants. . . . . . . . . . . . . . . . . . 972 85 09 17Col·legi Sant Iscle . . . . . . . . . . . . . . 972 85 01 03Preescolar Sant Iscle . . . . . . . . . . . . 972 85 08 36Col·legi Salvador Espriu . . . . . . . . . 972 85 08 08IES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 972 85 07 11SanitatCentre d’Assistència Primària (CAP) . 972 85 01 56Farmàcia Vilardell......................... 972 87 50 09Farmàcia Moré.............................. 972 85 05 75Consell ComarcalOficines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 972 84 21 61Fax Oficines . . . . . . . . . . . . . . . . . . 972 84 08 04Recaptació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 972 84 01 78Recaptació (Oficines Vidreres) . . . . . 972 85 10 94Protectora animals (Tossa de Mar) . . 972 34 20 30TransportsAutocars R. Mas SL . . . . . . . . . . . . . 972 85 04 25TEISA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 972 26 01 96SARFA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 972 85 01 57Taxi Rafael Vico . . . 972 85 11 39 / 609 31 69 32AltresRectoria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 972 85 00 61Enher (avaries) . . . . . . . . . . . . . . . . 900 77 00 77Comissaria Sta. Coloma de Farners . 972 84 27 57Fax Comissaria Sta. Coloma . . . . . . 972 84 22 01Bombers Maçanet de la Selva . . . . . 972 85 88 28Veterinari (consultes privades) . . . . . 972 85 01 14. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 972 85 87 85Correus i Telègrafs. . . . . . . . . . . . . . 972 85 11 33(Horari: de dilluns a divendres de 8:30 a 14:30 i dissabtesde 9:30 a 13)Horaris de serveisOficines municipals Estiu: de dilluns a divendres,de 8 del matí a 3 de la tarda. Hivern: de dilluns adivendres, de 9 a 2 del matí i de 3 a 6 de la tarda.Biblioteca municipal De dilluns a dissabte, de 10del matí a 1 de la tarda i de 4 a 8 del vespreALCALDIA, OBRES I SERVEIS, RECURSOS HUMANS,CULTURA, MEDI AMBIENT I COMERÇ (Jordi Daranasi Pla) Dimarts i dijous de 10 matí a 2 de la tarda.GOVERNACIÓ I HISENDA (Agnès Banús i Formiga)Dimarts de 5 a 6 de la tarda i hores convingudes.ENSENYAMENT I SERVEIS SOCIALS (FrancescFalgueras i Baquero) Dilluns de 2/4 de 9 a 2/4 de 10del vespre i hores convingudes.ESPORTS, URBANISME, SANITAT I COMERÇ (JoanJulià i Solé) Dilluns de 5 a 6 de la tarda i horesconvingudes.Serveis tècnics (Lluís Lloret i Quer, arquitectetècnic, i Jordi Llinàs i Joana, arquitecte tècnic,inspector d’obres) Dimarts, dimecres i dijous, de2 a 3 de la tarda i hores convingudes.Serveis socials (assistenta social) Dijous, de9 del matí a 2 de la tarda.Jutjat de pau Dilluns, dimecres i divendres, de 9 delmatí a 2 de la tarda.Recollida de trastos vells Segon i últimdimecres de cada mes.Farmàcies deguàrdia de l’ABSde Sils-Vidreres-Maçanet-RiudarenesOctubre 2006Dissabte 21 i diumenge 22Dissabte 28 i diumenge 29Novembre 2006Dimecres 1Dissabte 4 i diumenge 5Dissabte 11 i diumenge 12Dissabte 18 i diumenge 19Dissabte 25 i diumenge 26Desembre 2006Dissabte 2 i diumenge 3Dimecres 6Divendres 8Dissabte 9 i diumenge 10Dissabte 16 i diumenge 17Dissabte 23 i diumenge 24Dilluns 25Dimarts 26Dissabte 30 i diumenge 31RiudarenesSilsSilsMaçanetVidreres (Vilardell)Vidreres (Moré)RiudarenesVidreres (Vilardell)Vidreres (Moré)riudarenesMaçanetSilsVidreres (Moré)Vidreres (Vilardell)MaçanetRiudarenesLes guàrdies comencen el dissabte a 2/4 de 10del matí i acaben dilluns a 2/4 de 10 del matí.Dissabte al matí obren totes les farmàcies.La resta de dies feiners, les farmàcies de guàrdiasón les següents: dilluns-Maçanet, dimarts-Sils,dimecres-Vidreres (Moré), dijous-Riudarenes,divendres-Vidreres (Vilardell).Les guàrdies són localitzades.Maçanet de la Selva, Farmàcia Riera:Plaça Major, 15 - 972 85 80 71Riudarenes, Farmàcia Masó:Ctra. Santa Coloma, 34 -972 85 61 37Sils, Farmàcia Altimir:Ctra. Santa Coloma, 4 - 972 85 30 38Vidreres, Farmàcia Moré:Catalunya, 48 - 972 85 05 75VIDRERES, FARMÀCIA VILARDELL:Carrer de Girona, 37 - 972 87 50 09

35ElSumari2-Serveis3-Editorial4-Parlem de...7-Parlem amb...9-Des de la Casa de Vila15-Actualitat19-Índex23-Fem una queixalada24-Curar-se en salut26-Mascotes27-Medi ambient28-Plou i fa sol29-Biblioteca31-Anem a estudi34-Esports40-Opinió41-Perfil44-El viatge49-Res Clar51-Entreteniments52-Agenda54-Hereu i Pubillaamb la col.laboració deEdita: AJUNTAMENT DE VIDRERES - Consell de Redacció: Joaquim Daban, Ramon Garriga, Gemma Masnou, Joaquim Bayé, Anna Viader, Mònica Garcia. Col·laboradors: Josep Formiga, Àngel Teixidor, Joan Giralt, Eduard Adrobau, Anna Vila, JoanGrimal, Sergi Puig, Jordi Presas, Isabel Boada. - Fotocomposició: JJ ComunicacióImpressió: Gràfiques Fornells - Dipòsit legal: GI-235-98 - Portada: Festa Major. J.B.Consell de RedaccióViatge de tardorpel Rec ClarAra que el bell i presumptuós estiu s’ha acomiadat i ha obert,gentilment, la porta a la melancòlica tardor, us convidem a ferun viatge, en l’espai i en el temps, a través del Rec Clar.En aquest viatge us convidem a aturar-vos en els meandres decada secció i observar el paisatge dibuixat en forma d’interessantsarticles i reportatges. Pel que fa al viatge en l’espai, usaportem un especial i important viatge a Kedougou (Senegal)que, a més d’explicar-nos què és i qui promou el projecte deCooperació per al Desenvolupament a Kedougou, ens apropa ala realitat social i econòmica d’aquesta població per tal de promoureaccions de sensibilització i relació entre els vidrerencs iles vidrerenques per impulsar el diàleg intercultural i comunitarial nostre municipi. També un viatge a través del “Transsiberiàmongol” i de les experiències i opinions que ens ressalten elsseus autors.Us oferim un recorregut històric en el temps que va des d’unabreu biografia del perfil personal i humà d’en Francesc Llobetfins a una entrevista amb Josep Font (Pitu Esparter) que ensrecordarà, entre d’altres aspectes, quina era concretament lafunció del nunci i/o agutzil, ara ja fa uns quants anys. A mésa més, durant aquest trajecte, hi trobareu diversos indrets, enquè les entitats que configuren el nostre teixit social, cultural iesportiu, us mostraran les activitats dutes a terme en el darrertrimestre, és a dir, en el seu passat més recent.Al llarg d’aquest viatge hi trobareu, també, espai per a l’estudi il’ensenyament, la gastronomia, l’agenda, la literatura, les mascotes,els entreteniments, la salut, la cultura, el medi ambient i lapolítica municipal. Pel que fa a la secció “Des de la Casa de laVila”, l’Ajuntament ha decidit baixar d’aquest nostre vehicle decomunicació local per continuar el viatge en paral·lel, amb unbutlletí que es dedicarà amb exclusivitat a la informació municipal.. No obstant, mantenim igualment la secció per a tot allòque l’Ajuntament consideri oportú de comunicar.Esperem que aquest trajecte sigui del vostre gust i que trobeuen aquest tranquil passeig pel nostre Rec Clar aquelles informacionsi opinions que, en el seu conjunt, fan de Vidreres unmunicipi plural, democràtic, cívic i amb una gran riquesa socialque volem recollir i traslladar a través d’aquesta revista.EditorialREVISTA DE VIDRERES

Parlem de...Kedougou(Senegal)octubre 06Grup interculturalJamia KafoEl Grup InterculturalJamia Kafo promou unprojecte de Cooperacióper al Desenvolupamenta Kedougou (Senegal),gestat a partir dedos viatges al paísdurant els anys 2004i 2005 per part detres representants del’associació.La Mairie (Ajuntament) deKedougou i la nostra entitat,registrada actualment com aONGD, han establert un vinclede col·laboració per tal deportar a terme accions de promociócomunitària al municipisenegalès, paral·lelament a lapromoció d’accions de sensibilitzaciói relació entre elsvidrerencs i les vidrerenquesamb altres cultures i societats,posant especial atenció enel coneixement de la realitatnord-sud. En aquesta línia, elGrup Intercultural Jamia Kafoporta a terme, des de fa vuitanys, intervencions per impulsarel diàleg intercultural icomunitari a Vidreres.El Grup Intercultural JamiaKafo va creure oportú treballaren aquest projecte a laciutat de Kedougou davantla resposta positiva i emprenedorade la població local(representada per les múltiplesassociacions locals) i dela Commune i la Prefecturede Kedougou, que han posattotes les facilitats i una cooperaciómàxima en el treballrealitzat fins a l’actualitat.Hem comptat durant el procésamb el suport de l’Ajuntamentde Vidreres, tant a nivell econòmiccom logístic.Cal afegir que la ciutat presentaunes grans potencialitatsa tots els nivells que finsara no han estat degudamentexplotades (població joveno formada, xarxa sanitàriamancada de material, infraestructuresen mal estat, etc.)que fan que aquest primerprojecte que presentem des dela nostra entitat es prevegi quetindrà un alt grau d’èxit d’implantaciói resposta social.La ciutat de KedougouLa ciutat de Kedougou estàemplaçada dins la ComunitatRural de Bandafassi, a lazona de Diakha. És capital delDepartament de Kedougouque, juntament amb els deTambacounda i Bakel, formenla regió de Tambacounda, alsud-est de la República deSenegal.

El municipi cobreix una superfíciede 274 ha. Es troba a702 Km de Dakar (capital dela República de Senegal) i a 3Km i 100 Km de les fronteresde Guinea i Malí, respectivament,en una zona inclinadacap al riu Gàmbia.Parlem de...El relleu de Kedougou és constituïtpels contraforts del FoutaDjalon, que envolten la ciutat. Elssòls són generalment argilencs.El clima és de tipus guineà, ambuna estació de pluges que s’esténde maig a octubre i una estacióseca de març a maig ambtemperatures elevades de 38 a40 graus i una estació freda denovembre a febrer.La ciutat es troba dividida en6 barris i té uns 17.500 habitants,dels quals un 60% sónjoves. Fruit de la seva situaciógeogràfica, la ciutat és unazona de barreja ètnica onpredominen els peulhs.A Kedougou hi ha 9 escoles,amb un total d’uns 4.100 alumnes;amb una ràtio mitjana de47 alumnes per aula. La ciutatde Kedougou té el Centre deSalut que dóna cobertura atot el Districte Sanitari, amb30 llits per atendre 108.000persones (el total de la poblacióque en depèn, agrupadaen 250 pobles).La ciutat de Kedougou estàconnectada amb la capitalregional per carretera, queestà relativament en bonestat. Hi ha servei de transportpúblic fins a Tambacoundaamb taxi (set places)o amb microbús. Les vies decomunicació terrestre entreKedougou i les diverses ComunitatsRurals estan en moltmal estat, majoritàriamentpistes forestals que en èpocade pluges són inaccessibles ien les quals s’aconsella desplaçar-s’hinomés amb unvehicle tot terreny. Per aquestesvies també s’accedeix aMalí i Guinea.Les activitats econòmiquesa Kedougou són variades,l’agricultura n’és la principal.Les altres activitats són:la ramaderia, el cultiu i lacollita d’hortalisses, la caça,la pesca, el comerç i l’explotaciódels recursos miners (ori marbre).Tanmateix, aquestesactivitats es limiten essencialmenta l’explotació familiari cobreixen limitadament lesnecessitats de les famílies.Segons Nacions Unides, el80% de les famílies i el 89%dels individus viuen per sotael llindar de la pobresa enaquesta regió, on la coberturade la demanda de la poblacióen serveis socials com l’educació,la sanitat, l’accés a l’aiguapotable i el sanejamentresta encara escàs.Cooperacióamb KedougouAmb aquest projecte, ques’iniciarà sobre el terreny l’octubrede 2006, ens proposemtreballar en tres àmbits: educació,sanitat i promoció del’economia local.La taxa d’escolarització ésuna de les més baixes de totel país, però per contra hi hauna xarxa d’associacionismemolt potent i relativament benorganitzada que ens permetràinteractuar en el campde l’educació. És en aquestsentit, treballant amb les personesi col·lectius de base,que proposem desenvoluparla ciutat, construint sis aulesescolars, rehabilitar-ne setze

Parlem de...octubre 06amb la col·laboracióde les associacions depares i mares d’alumnes,crear la BibliotecaCrearMunicipal de Kedou-Equipargou, amb un fons ini-Redactarcial de 4000 obres i unFerCentre d’Acollida deQueNoies, que permetràQuea vint d’elles accedira l’educació secundà-Queria cada any. Durant·Queel període d’un any Queens proposem que 170infants vagin a l’escola i nol’abandonin durant els cursosposteriors, dotant de materiala les escoles de la ciutat, unesbeques que afavoriran lesfamílies més pobres que notenen diners per portar els fillsi les filles a estudiar; així comque 90 mestres rebin formaciói informació didàctica.Pel que fa a la sanitat, i comus hem explicat anteriorment,el Centre de Salut de la ciutatdóna cobertura a un grannombre d’habitants i el dèficitde material sanitari i medicamentsés l’obstacle principalper salvar la vida a les persones.Especialment durantl’època de pluges i els mesosposteriors, a Kedougou hi hauna forta presència de malària,una malaltia endèmica al’Àfrica Subsahariana causadaper la picada d’un mosquittransmissor, que causau·Ens proposemConstruir i rehabilitar aules escolars a Kedougou.la Biblioteca Municipal i el Centre d’Acollida de Noies.materialment les escoles i el Centre de Salut de Kedougou.el Pla Estratègic de Turisme del municipi.campanyes de sensibilització sobre salut i educació.170 infants i joves vagin a l’escola i a l’institut.90 mestres rebin formació.20 persones es formin com a agents sanitaris primaris i matrones.1000 famílies de Kedougou rebin mosquiteres.els joves de Kedougou rebin informació en la lluita contra la SIDA.una gran mortalitat infantil ique cura un medicament queés escàs a la zona. Repartitspel propi Centre de Salut, elprojecte donarà medicamentsgratuïts a tots els petits dispensarisper tal de fer front a laprimera causa de mortalitat.Alhora, es repartiran 1.000mosquiteres en una granCampanya de Sensibilització id’Educació per a la Salut, queinclou també la lluita contra laSIDA, molt estesa en aquestterritori. Alhora, el projectevol incidir en la formació de20 agents sanitaris primarisi matrones, que repartits en10 petits dispensaris, puguinatendre a les persones que hoprecisin.En l’àmbit de promoció del’economia local el que pretenemés la redacció d’unPla Estratègic de Turisme deKedougou, ja que la ciutat i elseu entorn és un pol d’atraccióturística (Parc Nacionalde Niokolo Koba, Cascadesde Dindefello, ètnies Bassari iIwol) que actualment es trobaexplotat únicament pels granstouroperadors, que no reverteixenbeneficis econòmics enla població de la ciutat. Volemque aquest Pla serveixi de guiaper a actuacions que permetinque la població de Kedougoui els seus voltants es beneficiïndels diners del turisme, oferintserveis de guiatge, vendad’artesania, etc.8 Per a més informacióde l’entitat i el projecte consulteu:www.jamiakafo.org

Parlem amb...monica garciaVa ser cap aprimers de maigde 1921 quan aVidreres naixia enJosep Font Turró,el nostre conegutveí Pitu, que ja deben petit sabia quede gran volia sermúsic.Josep Font,en “Pitu Esparter”ments com la tenora, el clarinet,el saxo... Recordo queamb la tenora vaig anar ambel Mestre Rosell. Després dela tenora vaig anar a tocarel clarinet, aquesta vegadaamb el Mestre Joaquim Font,i el saxo... I va ser quan vamarribar a les portes de larevolta. La guerra va fer queestiguéssim aturats durant unbon temps, mals momentsper a tothom, i quan aquestava acabar, va ser quan vam“Em dic Josep Font Turró, vaignéixer a Vidreres, vidrerencde pura “cepa”, sóc catòlic–practicanti sempre m’haagradat ajudar i participar enqüestions de l’església.De petit vaig anar a l’escola,com tots els altres nois i noies.Quan vaig arribar als onzeanys vaig decidir que voliaestudiar música, volia aprendrela solfa. Recordo que vaiganar durant un any amb elSr. Balmanya, un bon músic,que interpretava el contrabaixi també tocava en l’orquestra“Unió Artística”. Llavors, joanava de lliçó amb ell i vamestar practicant el llibre de “Elsolfeo de los solfeos”, duranttot un any. Més endavant ésquan vaig decidir d’aprendrea tocar molts altres instrureiniciarnovament a tocar elque tant trobàvem a faltar.Però abans d’això, com totera massa recent, tothomencara estava massa ocupaten poder-se instal·lar novament,em vaig haver d’espavilara buscar un nou professor.Aquesta vegada va ser el Sr.Josep Coll, de Cassà de laSelva. El Mestre Coll m’ensenyavaa tocar la tenora, i peraixò havia d’anar a Cassàcada dia. M’aixecava benCom cada dia, en Josep feia la crida amb bicicleta i la seva trompeta del’arribada d’alguna cosa al poble.

Parlem amb...rant, la plantilla va anar perfeccionant-sei és quan varenposar un escombriaire. Tambés’ha de dir que parlo de quanVidreres devia tenir uns 2000habitants. Deveu estar pensantque com podia tenir la sortde tenir dos treballs, músic iagutzil, però és que en aquellaèpoca tothom tenia uns sousmolt i molt baixos i va ser quanem varen deixar compaginarla feina d’agutzil amb la demúsic.La meva carrera musical, perdir-ho d’alguna manera, vaEn Josep, amb l’Orquestra de Banyolesd’hora i pel matí em donavala lliçó. En acabat la sevasenyora ens preparava dinar,menjàvem tots tres plegats, i ala tarda sanstornem-hi, i quanarribaven les quatre de latarda, tornava xino-xano capa Vidreres amb la meva bicicleta.Era molt bona gent.La guerra va fer que tots visquéssimun xic atapeïts, quetinguéssim mals moments, enshavíem d’espavilar com fos perpoder menjar i guanyar-nos lavida... I és quan a casa, queteníem una botiga d’espart i depeix, el meu pare, que en paudescansi, feia intercanvi d’espartper menjar... Sí mira, elldonava espart i a canvi li oferiensis quilos de mongetes, oun parell de quilos de farina,...i així vam estar. I va ser cap alsanys 50, exactament el 1951,quan vaig entrar com a agutzila l’Ajuntament de Vidreres.Llavors, a l’Ajuntament tansols érem tres persones treballant,el secretari, l’agutzil i elsereno, i poc a poc, a mesuraque les coses anaven millocomençarquan tocava ambun quintet, amb ells vaig estarcom un parell d’anys. Desprésvaig anar amb una orquestra,la Principal de Banyoles, i vaiganar seguint amb la Principalde l’Empordà, la Principal deLlagostera, la Principal deGirona, vaig tornar amb laPrincipal de Llagostera, la Principalde l’Empordà i, finalment,la de Terrassa. Jo devia detenir uns cinquanta anys quanels metges em varen dir quetenia un problema de bronquisi que per la meva salut haviaoctubre 06Amb un dels grups de joves de la Coral davant la porta de l’Ajuntament.

de deixar de tocar, i així vaigfer. De mica en mica, allò quehavia estat interromput per laguerra s’havia d’acabar.Així que vaig continuar treballantd’agutzil, pregonant ambla trompeta “tararit, tararit”pels carrers del poble l’arribadadel peix o del que fos.Fèiem les crides amb trompeta,i a cada cantonada unpregó, fins que amb l’entradadel Sr. Gorbs a l’Ajuntament,com a alcalde, van substituirla trompeta i la bicicleta pelsaltaveus, tal i com ara hotenim.Per l’època en què jo vaigdeixar de ser músic va ser quanvaren llicenciar a en MoisèsVergés, el carter del poble, isé que no trobaven ningú persubstituir-lo i va ser quan unsenyor de Santa Coloma deFarners, que ara no recordoben bé el seu nom, em va proposarsi volia treballar com acarter. En aquells moments jotreballava com a agutzil i duesfeines no podia fer, i va ser comaquest bon home es va posard’acord amb l’Ajuntament perpoder exercir de carter i agutzila la vegada, i així va ser,vaig acabar treballant d’agutzili de carter.Pels anys 60-70, més o menys,com trobava a faltar molt lamúsica, em vaig engrescaramb la mainada a fer un cor.El primer any vam tenir trentanens petits, els ensenyava cançonetes,i per Pasqua, sortíema cantar. El primer any vamrecollir com 1.500 pessetes, iamb aquestes el que fèiem eraorganitzar un viatge, vàremanar a Tarragona. Cada anyconeixíem un lloc diferent... Iaixò va durar com cinc o sisanys, ja que amb la mort delmeu amic Esteve Masferrer,que era qui m’ajudava a fercallar a la mainada, ningú mésno es va oferir a ajudar-me enl’organització, així és com elscors es van acabar.Però bé, jo vaig continuar coma agutzil i com a carter, finsals seixanta anys, que va serquan em vaig jubilar.”I què feu ara amb el vostretemps lliure?“Doncs, m’agraden molt lesmanualitats. Amb taps desuro faig gorres, cascos dela Guàrdia Civil, dels Mossosd’Esquadra, els dels víkings,els de l’oest... i, en acabat,els pinto... Però amb el querealment m’ho passo bé ésamb el filmar, ho filmo tot, elCarnestoltes, el Ranxo...”.Què és el que trobeu a faltar?“A mi el que em té fregit és lamúsica, la trobo a faltar molt imolt. Sempre que puc practicoel clarinet o la solfa a casa.”I en acabat un record...“Vaig veure néixer el meu fillJosep. El meu nen va ser totufanós, rosadet... d’uns quatrequilos, i recordo la llevadoraque, a l’hora de tallar el cordóper separar el nadó de la mevadona, anava dient –Si m’haguéspensat que eres tan valentno hauria fet el tall que he fet ala teva mare–, aquestes paraulesem varen quedar gravades.A l’igual que quan vaig conèixerla meva dona, l’Estrella.”Parlem amb...

Des de la Casa de la VilaPrograma d’intercanvi dellibres reutilitzats 2005-06En aquest segon any del Programa d’intercanvi dellibres reutilitzats de Vidreres, des de la regidoriad’Ensenyament de l’Ajuntament de Vidreres us volemfer extensiva la nostra satisfacció envers els resultatsqualitatius i quantitatius que enguany hem obtingut.Si compareu les dades del programa amb les del’any passat, podreu observar que aquest any2006 hem doblat les quantitats de l’any passatquant a participació i quantitat de llibres reutilitzats.A més, els nivells d’estalvi, tot i els nombrososcanvis de llibres que s’han realitzat en els diferentscentres, es mantenen al voltant dels 92e d’estalvimitjà per alumne, i s’arriba als 110e de mitjanad’estalvi per als alumnes de l’IES.L’estat de conservació també ens ha sorprès agradablementi ens indica que els alumnes, mestresi tutors, al llarg del curs, tenen una cura especialamb els llibres. Gràcies a tots!Un altre aspecte que ens agradaria destacar ésla col·laboració del voluntariat que aquest anyha participat en l’intercanvi; gràcies per la vostradedicació i esforç en realitzar una tasca imprescindibleper al bon funcionament del programa.Per tot això, esperem que l’any vinent puguemestar parlant d’unes dades, si més no, a l’alçadade les d’aquest any. Gràcies a tots i molt bon curs2006-2007.10octubre 06DADES 2005 INTERCANVI DE LLIBRESCentre Nº participants % Llibres reutilitzats Estalvi Estalvi mitjàparticipacióSalvador Espriu 4343% (alumnesde 3er. a 6è203 3.909,76€ 90,92€primària)St. Iscle 3010% (alumnesde 1er. a 6è77 1.287,15€ 42,91€primària)IES Vidreres 3417% (alumnesde 1er. a 4rtd’ESO de232 5.328,20€ 156,71€Vidreres)TOTAL 107 alumnes 17’9% 512 llibres 10.525,11€ 98,36€DADES 2006 INTERCANVI DE LLIBRESCentre Nº participants %participacióNombre de llibresreutilitzatsEstalviTOTALEstalvi mitjàper alumneSalvador Espriu 8464’5% d’untotal de 125(alumnes de368 6.689’62€ 79’63€2on. a 6è deprimària)St. Iscle 3313’2% d’untotal de 250(alumnes de159 2.390’95€ 72’45€2on. a 6è deprimària)18’50% d’untotal de 432(30’27% deIES Vidreres6’54% de 214alumnes defóra)80 (66 de Vidreres 218 alumnesi 14 de Maçanet) de Vidreres i447 8.864’50€ 110’80€TOTAL 197 alumnes 33’22%d’un total de593 deVidreres974 llibres 17.945’07€(2.985.808 PTA)91’09€(15.156 PTA)

Aula Multimèdiadel Centre Cívic MunicipalL’Ajuntament de Vidreres ha renovat tot el materialinformàtic de l’Aula Multimèdia del Centre CívicMunicipal. Hi ha hagut una col·laboració econòmicamitjançant una subvenció de la Diputació deGirona.El nou material permetrà donar un servei mésacurat a l’Escola d’adults, la Borsa de treball, elPunt d’Informació Juvenil, el Punt d’Enllaç de laUOC i el Telecentre amb la connexió gratuïta ainternet per a tots els vidrerencs.D’altra banda, es podrà accedir a programes deformació de caire ocupacional i social gràcies alnou equipament.Campanya per fomentarel compostatge casolàAquest mes d’octubre s’ha iniciat, ala comarca de la Selva, la campanyaper fomentar el compostatge casolà“Fes el teu adob, fes-te compostaire!”,que té per objectiu fomentar elcompostatge de les restes orgàniquesa les cases particulars.Aquesta iniciativa està dirigida pel Consorci Mediambientalde la Selva amb el patrocini de l’Agènciade Residus de Catalunya i s’emmarca dins lacampanya “A la Selva fem compost”, iniciadal’any 2001 amb l’objectiu de fomentar la recollidade la fracció orgànica per reciclar-la a la planta decompostatge comarcal.Des de la Casa de la VilaEl compostatge es pot fer a casa dipositant lesrestes orgàniques i vegetals en el compostador,un recipient que ens permet fer el compostatge deforma fàcil i còmoda. Després d’uns mesos obtenimel nostre propi compost, un adob natural moltsemblant a la terra vegetal.Les persones interessades poden assistir als tallersformatius que s’organitzen a cada municipi ontambé podran adquirir un compostador. Les sessionssón gratuïtes i, per tant, només cal inscriure’s.El taller al nostre municipi de Vidreres està previstper al dia 27 d’octubre de 2006, a les 20:00hores, a la Sala d’Actes de l’Ajuntament.A més, tots els compostaires comptaran amb lavisita d’un expert i podran fer consultes a travésde l’adreçacompostatge@ selva.cat11

Des de la Casa de la Vila12octubre 06L’escrit de l’alcaldeParlemJordi Daranas i Pla, AlcaldeExplicacions públiques? Sí. Un punt de vista diferent?Sí, el meu. Explicacions públiques perquècom a alcalde de Vidreres em dec a l’opiniópública. Explicacions públiques per donar aconèixer. Explicacions públiques perquè la SeccióLocal d’Esquerra Republicana de Catalunya aVidreres ho creu així.La història política dels últims mesos al nostrepoble és prou coneguda, almenys per mi que lavisc pam a pam, minut a minut. Per això, perquèno tothom la segueix de la mateixa manera, m’hedecidit a fer aquest escrit.Proposo fer un flashback, com a les pel·lícules,com un exercici que servirà per situar-nos. Enaquest sentit, segons el meu criteri, hi ha duescircumstàncies que considero transcendentalscom són el fet de no pagar els impostos a l’Ajuntamentde Vidreres, fet que avui encara persisteix,i, l’altre, les amenaces per escrit cap a lafigura de l’alcalde si aquest no censura un articled’un regidor a l’oposició a la revista El Rec Clar.Aquests dos aspectes em porten a destituir CarlesMallart, regidor per CiU. Això, com bé recordareu,va passar pels volts del Ranxo. La decisiód’apartar al regidor convergent no va agradaral grup municipal de CiU, encapçalat per ÀngelTeixidor, i és aquest qui finalment pren la decisiód’abandonar el govern municipal i passar al’oposició. Aquest pas a l’oposició es fa al mateixtemps que obren negociacions amb el PSC pertal de presentar una moció de censura a l’alcalderepublicà. El grup municipal de CiU, amb Teixidoral capdavant, inicia converses amb el PSCi no arriben a cap acord. La moció de censuraanunciada a bastament per Teixidor a diversosmitjans de comunicació no es produeix.Fet aquest flashback tornem a situar-nos en el present.En tot aquest temps, amb dificultats, perquèCiU ha abandonat el govern i ens ha deixat enminoria, jo, com a alcalde de Vidreres, i els tresregidors republicans, hem tingut com a prioritatgovernar correctament, amb encerts i errors,evidentment, però només qui pren decisions potpecar d’això. Durant aquest temps estem treballantper invertir en nous equipaments i continuarprojectant un Vidreres de futur d’acord amb lesnecessitats del present i del demà. Creiem ambuna convicció sòlida que els serveis que el poblenecessita han d’estar coberts i cap aquí canalitzemels esforços. No detallaré aquí els projectesque portem a terme perquè no és voluntatd’aquest escrit fer cap míting, sinó simplementd’informar.Malauradament, els dos grups de l’oposició nocomparteixen aquesta filosofia i professen unno sistemàtic a les propostes que van a Ple. Uns“nos” que sovint ens desconcerten: no a un canviurbanístic per permetre una escola nova quan unsmesos enrere era sí, no al projecte de l’ampliacióde la llar de jubilats, no al projecte d’urbanitzaciódel tots els carrers del centre, no a la zona blavaquan havien dit que sí, no a la neteja de les zonesverdes d’Aiguaviva Park, no a encarregar el projected’un nou dipòsit d’aigua quan ells mateixosl’han votat afirmativament. Em pregunto, i aquí elmotiu d’aquest escrit, el pròxim no serà un no aVidreres? Espero que això no arribi mai.He crescut i m’he format dins uns valors plenamentdemocràtics. Pertanyo a una generació moltben preparada dins la història d’aquest país gràciesa l’esforç i a la tenacitat de gent de la generaciódels meus pares. Amb aquest fonament crecque cal treballar en l’àmbit de la política, sempredes de la responsabilitat, tant en el govern com al’oposició.En democràcia l’oposició té un valor fonamental:el de marcar de ben a prop el govern. Séquè significa ser i estar a l’oposició, i manifestar-seen contra d’una nova escola per al pobleo d’una ampliació de la llar no és fer d’oposició.Parlem. Sempre estic obert al diàleg, no calque us torni a recordar la més ferma convicciódemocràtica que tinc, per tant, parlem on hemde posar el nou equipament, què li cal. Nosaltrestambé ens equivoquem, però parlem com hade ser aquesta ampliació de la llar de jubilats,si és l’adequada,… parlem, sobretot parlem. Calparlar sempre i dialogar, arribar a acords. Aixòés el que entenc que és la tasca del representantpolític. Parlem. Aquesta és l’única manera demirar endavant, cal mirar sempre endavant, i més“nos” porten Vidreres enrere.

CiU informa:GRUP MUNICIPAL DE CiUA L’AJUNTAMENT DE VIDRERESPer deixar constància de la feina feta per CiU - ERCen el temps que vàrem compartir el pacte, relacionema continuació les obres en les quals hem intervinguten la seva realització o, com a mínim, en laseva gestació de forma decisiva.2003/20041- Acabar la remodelació del casc urbà, 1a fase.2- Redactar i preparar tots els projectes previstosen el Pla d’Obres 2003-2007.Exercici 20041- Organització dels serveis municipals per tal quetinguin un funcionament racional i autònom.2- Subministrament d’aigua potable. Va ser moltdur haver d’aplicar restriccions al cap d’un mes detenir l’Alcaldia. Per això es va fer un pou al camíde can Seres.3- Construcció l’ascensor a la Casa de la Vila.4- Construcció d’una nau industrial per als serveismunicipals.5- Pavimentació (asfaltat) del camí dels bombers.Pla d’Obres 2003-2007.6- Pavimentació (asfaltat) del camí de Terrafortuna.Pla d’obres 2003-2007.7- Millora de la cuina de la llar d’infants.8- Adequar i enllumenar el camp petit de futbol.9- Posar nom als carrers de la urbanitzaciód’Aiguaviva Parc.10- Preparar i condicionar la donació de Can Torronetper part de Maria Carme Babot (q.e.p.d).11- Programa d’intercanvi de llibres.12- Preparació de la UEC, Unitat d’EscolaritzacióCompartida.13- Formació de la Comissió de Festes.14- Creació de l’associació de comerciants.15- Assoliment d’una oficina de turisme.16- Estació d’autobusos i marquesines per a lesseves parades.17- Recuperació del patrimoni amb les excavacionsal Castell de Sant Iscle i al Pi de la Lliure.Exercici 20051- Construcció d’un nou pou per a subministramentd’aigua potable (camí de Can Batllossera/Pla d’en Puig).2- Posar les plaques dels carrers d’AiguavivaParc.3- Neteja de 17 hrs. Del perímetre de la urbanitzaciód’Aiguaviva Parc, per evitar incendis forestals.4- Adquisició per permuta dels terrenys destinats ala deixalleria municipal i al dipòsit d’aigua potable,projectes previstos en el Pla d’Obres 2003-2007.Exercici 20061- Asfaltar 5.000 metres lineals dels carrersd’Aiguaviva Parc.2- Condicionar can Torronet.3- Construcció de la nova biblioteca (pati de canXiberta) Pla d’Obres 2003-20074- Construcció de la deixalleria a les bòries.5- Instal·lació de plaques solars a les zones esportivesPla d’Obres 2003-2007.6- Millores a la zona esportiva. Cobrir les grades.7- Nou dipòsit d’aigua potable de 6.000 m3 a lesbòries. Aprovat el projecte a l’agost de 2006. S’hade construir en el 2007. Pla d’Obres 2003-2007.Obres previstes per al 2006.No iniciades o encallades1- Ampliació del CAP.2- Ampliació del Casal del Jubilats.3- Condicionar la façana de la Casa de la Vila.4- Condicionar una part de les casernes per al Cosde Vigilants.5- Construcció d’una rotonda davant del CAP. Plad’Obres 2003-2007.6- Construcció d’una rotonda a la zona d’obrespúbliques.7- Construcció de 48 habitatges socials a la zonade Can Manlleu.8- Col·locar gespa artificial al camp de futbol.9- Recuperar l’antic camí de Caulés.10- La construcció del geriàtric no va rebre elsuport necessari a causa del canvi de govern quees va produir a la Generalitat, ara fa tres anys.No hem volgut fer una despesa tan gran per nohipotecar I’economia del municipi, donat que hihavia altres inversions previstes i, per tant, despesesa punt de fer-se. No obstant, no renunciem alprojecte, perquè continuem creient que és necessari,però convé que hi hagi més implicació de lesadministracions.13Des de la Casa de la Vila

14octubre 06Des de la Casa de la VilaTotes les obres ressenyades varen ser programadesquan governava CiU en coalició amb ERC.Ara sols s’han d’executar, seguint els pressupostosgenerals aprovats. Tirar-ho endavant és, mésque res, pura burocràcia (Iicitació, publicacionsal BOP, adjudicacions, execució...). És, sobretot,feina administrativa de l’Ajuntament, i de decisióde l’Equip de Govern.Volem fer una menció especial a les subvencionsobtingudes de la Generalitat en el Pla d’Obresi Serveis presentat per l’alcalde Àngel Teixidorabans de les darreres eleccions a la Generalitatdel 2003. En números rodons, es va obtenir unasubvenció que puja cap als 1.130.000,00 d’euros,sense mencionar les obtingudes de la Diputacióque han servit per fer diverses millores.A les coses realitzades, se n’hi poden afegir d’altresque podem considerar menors, com puguinser la posada en marxa de nou del web municipal,dotar de més vehicles els serveis municipals (brigada,vigilants, serveis tècnics), proposta de recautomàtic a les zones verdes. S’ha aconseguit uncamí per a vianants entre Els Salzes i Mas Flassiàal costat de la carretera per tal d’evitar accidents.Hem intervingut molt decisivament en l’inici delprojecte de la rotonda del pavelló i els seus annexos.I també en l’assoliment del pont que es farà ala carretera de Llagostera per comunicar els veïnsde la zona del pla (bosc d’en Puig) i Caulés amb elpoble de Vidreres que s’executarà properament.Esperem poder veure aviat els fruits de tota aquestagestió. La maquinària administrativa, dita tambéburocràcia, és tremendament lenta.Ens ha costat molt de decidir-nos a publicaraquestes línies ressenyant obres i realitzacionso simplement projectes, en els quals hem intervingutde manera decisiva i inqüestionable. Resmés lluny de nosaltres que la vana presumpció,perquè hi ha moltes coses que han de millorar.Estem preparats per fer-ho. Tenim molt clar queel poble té moltes mancances i no escatimaremesforços per superar-les. Els mèrits no ens interessen.El fets sí. Que ningú no vagi enganyat. Laveritat per endavant.Marató dejocs de taulaJa fa anys que TV3 organitzauna festa popular per recaptarfons destinats a milloraraspectes relacionats amb lasalut i la malaltia.És la clàssica Marató de TV3.Centre Cívic de vidreresEnguany estarà dedicada al dolor. És el patimenti el sofriment que acompanya a qualsevol procéspatològic, tant si és agut com un mal de queixal,mal de cap, mal de panxa, mal d’esquenai tants d’altres com si es tracta d’una malaltiacrònica com les osteoarticulars, degeneratives omalalties oncològiques. És la manifestació d’unaaltra patologia. Per comprendre’l hem de valorartant els factors somàtics i fisiològics com tambéels sentimentals, culturals i psicològics.Tothom hapassat per aquesta experiència en alguna ocasió.Representa la major part de les consultes alsmetges. Ningú no vol patir, tot i sabent que un diamorirà. Actualment ja tenim bons remeis per tractar-lo,però és convenient dedicar-hi més esforçosi millorar la qualitat de vida dels que pateixen.La marató és una festa que s’ha associat a lagenerositat dels catalans. Ja fa anys que se celebraamb un èxit espectacular.Com a ciutadans de Catalunya, el poble deVidreres vol contribuir a aquesta festa ambuna implicació general i desinteressada, per ferd’aquesta festa la gran festa de la solidaritat.Amb aquesta finalitat, i donat que se celebra aldesembre, època de fred, hem pensat fer unagimcana o marató de jocs de taula on hi puguiparticipar tot el poble: petits, joves i no tan joves,pare mares, avis i iaies, sense manies.Segur que serà divertit i ens ho passaren molt béjugant. Podrem jugar junts amb els nostres fills,pares, avis o amb els veïns. Interessa que tothomhi participi per divertir-se i per fer un acte solidariamb els que pateixen.Jocs previstos per a mainadafins als 12 - 14 anys- Parxís- Joc de l’oca- El burro- Dominó infantil

Jocs per a nois/noiespares/mares, avis/iaies- Parxís- Dominó- El trucSi algú té un suggeriment o vol jugar a un altre joc,només cal que ho digui i també l’inclourem.A fi de poder-ho organitzar millor, és necessari que elsparticipants s’inscriguin al Centre Cívic de Vidreres,joventut@civicvi.com o al tel. 972 850 067.Tothom es pot inscriure als jocs que vulgui. Lainscripció és gratuïta, però es demanarà una col·laboració.Aquesta gimcana es farà el diumenge dia 17de desembre de 2006, coincidint amb la Maratóde TV3.Els diners que es recullin aniran a la Fundació dela Marató. Quan més gent s’apunti, més dinersaconseguirem. Participa-hi i faràs una bona obra.Estem treballant per poder fer també una quina,per al dia de Cap d’Any o Reis, depenent de ladisponibilitat de locals per fer-la.Aquesta marató està organitzada per la JuntaLocal de l’Associació contra el Càncer i per l’EsportingCaulés, amb la coordinació del CentreCívic de Vidreres.ActualitatCasal del Jubilat i PensionistaActivitats realitzadesJunta DirectivaExcursionsTal com teníem previst i anunciat, el dimecres 12de juliol vam fer l’excursió a les Fonts del Llobregat,amb un bon dinar a Sant Corneli. Aquesta excursióva resultar molt interessant, ja que vam poder visitarel pintoresc poble de Castellar de N’Hug ambtots els edificis de pedra i sense un pam de carrerpla. Els qui vam voler vam comprar el pa i la cocaelaborats amb molta cura i cuits en forn de llenya,reconeguda tradició d’aquest poble. Desprès vambaixar per un camí amb més de cent escalons perconèixer l’indret on s’origina el riu Llobregat, conegutamb el nom de Fonts del Llobregat. Aquestesfonts és un abundant doll d’aigua que surt de l’interiorde la muntanya formant petites cascades i,com hem dit, donant origen al riu Llobregat.El dimecres 16 d’agost, l’excursió va ser a l’Estartit.Vam gaudir d’un passeig per mar pel Parc Naturalde les Illes Medes, que rodejarem amb el vaixell“Nautilis” el qual permet admirar el fons marítim iapreciar la flora i la fauna del Parc Natural, ja queaquest vaixell té el fons de vidre a aquest fi.dir que ens hauria agradat haver sigut molts més,per no dir tots, cosa que ja entenem no és paspossible. El temps no ens acompanyà, però malgratla pluja vam passar una diada molt agradable,que vam concloure amb un animat ball.Activitats a realitzarExcursionsEl dimecres dia 18 d’octubre tenim projectadal’excursió al “Castell de Milmanda, situat a laVall de Poblet”. Aquest castell va formar partd’una xarxa de castells establert per donarseguretat als cristians que colonitzaven les terresreconquerides al regne musulmà. Actualment ésuna finca propietat de les Bodegues Torres.L’excursió del dimecres 15 de novembre tenim previstrealitzar-la a Sant Corneli per visitar el “MuseuDiada del SociEl dijous 14 de setembre vàrem celebrar la nostraDiada del Soci. Volem manifestar que aquestaDiada ha de ser la Festa Major de tots els Socisdel Casal del Jubilat i Pensionista de Vidreres. Ensvam reunir 204 socis, però no ens cansarem de15

16octubre 06Actualitatde les Mines de Cercs”, amb 450 metres de galeries,l’interior de les quals recorrerem amb un trenminer. D’aquesta excursió cal destacar que inclouesmorzar a la Gleva i dinar a Sant Corneli, peculiaritatque significa esmorzar i dinar abundosament,cosa que molts socis ja coneixem.Català, informàtica,gimnàstica i ball countryJa acabades les vacances de l’estiu, en el mes d’octubreiniciarem: un curset de català que dóna lasòcia Carme Sau, els dimarts de 5 a 6 de la tarda;classes d’informàtica els divendres de 2/4 d’11 a2/4 de 12 o en hores convingudes; gimnàstica enel pavelló esportiu, els dilluns i dimecres de 2/4 de10 a 2/4 d’11.De ball country, se’n donaran classes dos divendresal mes, de 6 a 7 de la tarda.CaminadaEl dimecres 25 d’octubre, tenim previst fer unacaminada comarcal de 7 km. de recorregut perindrets vidrerencs.rebre informació puntual en el seu domicili, noméscal que ens ho demanin.PetancaLa participació en aquesta activitat que té lloc lestardes dels dilluns, dimecres i divendres en el patidel Centre Cívic, ens ha sorprès molt positivament,ja que els participants són més de 25 cada dia.Estatuts i carnetTenim dades per poder informar que pel que fa alsEstatuts els tindrem enllestits per lliurar-los als socisa partir del proper mes de novembre.I, en referència als nous carnets, només podem dirque probablement els podrem començar a substituirpels actuals a partir del gener de l’any vinent.Assemblea extraordinàriaAprofitem aquest espai per donar informació atots els nostres socis que el dissabte dia 28 d’octubrecelebrarem una assemblea extraordinària performar la nova Junta Directiva, segons candidaturapresidida pel soci Joan Bermúdez, actualmentpresident en funcions del Casal.ConcertUn quintet de Cassà de la Selva, format per músicsjubilats, ens donarà un concert de música variadael dijous 16 de novembre, a les 5 de la tarda.Ball i Ball-berenarNomés recordem que tots els diumenges i dies festiusfem ball per a tothom i l’últim divendres de mesball-berenar, també per a tothom.Informació a domiciliInsistim en què tots els nostres socis que desitginsobre les ObresA l’apartat d’opinió de la plana 40de la revista, el nostre vicepresident,Mariano Abellán, que s’ocupa d’aquesttema, publica una carta oberta.

“Grup Vitraris: cultura i tradició”:Filopizza sobre l’amistatAnna Fullà , Sara Peña i àngel dabanEl dia 28 de juliol, a dos quarts de nou del vespre,un grup de nois i noies, entre 12 i 14 anys, entràvema la sala de reunions del casino perquè elgrup Vitraris havia organitzat una filopizza –coordinadaper membres de l’escola de Filosofia deGirona, sobre l’amistat. Per a qui encara no hosàpiga, una filopizza és un debat sobre un temaconcret, amb la finalitat d’escoltar i debatre diversesmaneres d’entendre’l. Quan s’acaba el debat,que sol durar una hora i mitja, tothom menja unapizza. Com que al Casino no hi ha pizza, nosal-tres vam menjar entrepans; la qüestió era sopar.Per començar el debat, la Carme ens va llegirun conte que tractava sobre l’amistat profundaentre dos homes. Després, cadascun de nosaltresva donar la seva opinió sobre el tema i vam anarenfocant-lo des de diversos punts de vista. En elsúltims deu minuts vam comentar quines opinionsens van interessar més i quines eren coincidents odiferents de les nostres.I finalment... a sopar!! Vam fer gresca i xerinolafins que se’ns va acabar la bola!!Esperem que Vitraris ens proposi altre temes i quevingui la propera filopizza!ActualitatGrup de joves filopizzians, de 12 a 14 anys. Foto: C. Sunyer.Tradicions i costums de Vidreres: El TornabodaEl diumenge 10 de setembre el Grup Vitraris vaorganitzar la Festa del Tornaboda. Pel que sembla,abans es preparava un berenar popular en algunade les fonts del poble i, per acabar la diada, es feiauna remullada general. Però, ara, com que ja noqueden fonts pels voltants de Vidreres, el Grup Vitrarisva decidir readaptar una mica aquesta festa.Primer de tot es va fer un popular i divertit Correaigua.Els veïns dels carrers per on passàvem ensllançaven galledes i ens remullaven amb màneguesd’aigua. Després, a la Plaça de Lluís Companys,vam fer La festa de l’aigua, que consistia allançar-se aigua a tort i a dret: els petits als grans,els homes a les dones, els morenos als rossos... i,finalment, tothom a tothom. Es tractava que ningúno quedés eixut! Al final, ens van obsequiar ambuna berenada popular amb pa i xocolata, pa amboli i sucre i, per als grans, pa amb vi i sucre.Ens agradaria que, l’any vinent, es repetís aquestadivertidíssima festa.Per a les dues activitats realitzades, volem agrairla seva col·laboració al Casino “La Unió”, al personalde l’Ajuntament de Vidreres (vigilants municipals,brigada, personal administratiu), al Grupde Geganters de Vidreres, a en Lluís Vilaplana, ala Bodega Fina i a tota aquella gent que s’hi haimplicat i ens ha ajudat de forma espontània.Imatge de la festa de l’aigua. Foto: Q. Bayé.17

ActualitatMés Vitraris... Més VidreresPrograma d’activitats:Octubre – Desembre.“Els divendres culturals de Vidreres”.20 d’octubre“Homenatge a Tete Montoliu”Amb motiu dels 50 anysdel seu primer concert a Vidreres.A càrrec de Ramon Alsina.Hora: 22 h.Lloc: Sala d’actes de l’Ajuntament.24 de novembre140 anys del Casino “La Unió”.A càrrec de Josep Formiga.Hora: 22 h.Lloc: Teatre Casino La Unió“Els cafès filosòfics”.Els primers divendres de cada mes.Amb la col·laboració del’Escola de Filosofia de Girona.17 de novembre“El resplandor”.Hora: 22 h.Lloc: Teatre Casino La Unió.15 de desembre“La naranja mecànica”.Hora: 22 h.Lloc: Teatre Casino La Unió.“El club de lectura”.Organitza: Biblioteca Municipal “Joan Rigau”.Col·labora: Grup Vitraris.Dimecres, 27 de setembre........reunió informativaDimecres, 29 de novembre ................1a trobadaDimecres, 31 de gener.......................2a trobadaDimecres, 28 de març.......................3a trobadaDimecres, 30 de maig........................4a trobadaHora: 21’30 h.Lloc: Biblioteca Municipal “Joan Rigau”.“Les tradicions i els costums de Vidreres”.Dates:6 d’octubre.3 de novembre.1 de desembre.Hora: 21 h.Lloc: Casino La Unió(sala de la biblioteca).23 de desembreCantada de nadales pel carrer i Tió popular.Hora: per concretar.Lloc: carrers i places del centre del poble.27 i 28 de desembreTaller de llufes i enganxada de llufes.Hora i lloc: per concretar.“Els cine fòrums”.Cicle Stanley Kubrick.27 d’octubre“2001. Una odisea en el espacio”.Hora: 21’30 h.Lloc: Teatre Casino La Unió.Si esteu interessats a formar part de la nostraassociació i voleu que us fem arribar informaciósobre les activitats que es realitzaran, envieu-nosun missatge a la següent adreça: grupvitraris@telefonica.netSalut vitrariencs. – V.V. –18octubre 06Preparatius de la berenada popular: pa amb vi i sucre. Foto: J. Vidal.

Índex dels números 26 al 35En El Rec Clar número 17, l’abril 2002, hi trobareu l’índex dels primersquinze números, i en el 26, del juliol de 2004, l’índex dels números 16 al 25.Les personesTítol Autor/a secció núm. DataLídia Fernàndez Batllosera Montse Vilai Montse Ciurana Parlem amb… 26 juliol 2004Jordi Jordà Montse Vila Parlem amb… 27 octubre 2004Lluís Capallera Doltra,ramon Garrigade “la lleva del biberó” i Joaquim Daban Parlem amb… 28 gener 2005Teresa Quintana Alucó Montse Ciurana Parlem amb… 29 abril 2005Records d’un infant refugiat Narcís Gascons Parlem de… 30 juliol 2005Bàrbara I NatàliaRamon Salamanya Montse Vila Parlem amb… 30 juliol 2005Pere Turró I Ribas:Gemma Masnouuna vida dedicada als cavalls i Anna Viader Parlem amb… 31 octubre 2005Marta Fullà I Margarit,arquitecta vidrerenca Mònica Garcia Parlem amb… 32 gener 2006Joan Grimal, entre fogons Mònica Garcia Parlem amb… 33 abril 2006El segle de Francesc Llobet Enric Ramionet Actualitat 33 abril 2006Elena Bravo: somnis i realitat Mònica García Parlem amb… 34 juliol 2006La històriaTítol Autor/a secció núm. DataUn mosaic romà a Vidreres Joan Llinàs i Pol Parlem de… 26 juliol 2004La necròpolis del Pi de la Lliura. Enriqueta PonsLes excavacions del 2003 i Alba Solés Parlem de… 28 gener 2005L’escola femenina de Vidreres M. Dolors Estartús Temps era temps 28 gener 2005La notaria de Vidreres Josep Formiga Parlem de… 29 abril 2005Santa Susanna de Caulès Joaquim Mundet Pol Parlem de… 29 abril 2005Les escoles de Vidreres (fotos) Temps era temps 29 abril 2005Entrada de Vidreres. Cor infantil (fotos) Temps era temps 30 juliol 2005Primeres excavacions al castell deSant Iscle: la capella i el pati porticat Joan Llinàs i Pol Parlem de… 31 octubre 2005L’excavació del Pi de la Lliura: Enriqueta Ponsnovetats de la campanya de 2005 i Alba Solés Parlem de… 32 gener 2006L’Ajuntament de Caulès (1832-1846) Josep Formiga i Bosch Parlem de… 33 abril 2006Els primers cops de gas a Vidreres Narcís Gascons Parlem de… 33 abril 2006Vidreres i les Masies de Vidreres Josep Formiga i Bosch Parlem de… 34 juliol 2006El pobleTítol Autor/a secció núm. DataEls nostres noms de lloc Joaquim Bayé Lloc de noms 27 octubre 2004Vidreres i Caulès Joaquim Bayé Lloc de noms 28 gener 2005Els cims Joaquim Bayé Lloc de noms 29 abril 2005Els sots Joaquim Bayé Lloc de noms 30 juliol 2005Carrer de Sans (foto) Ahir-avui 31 octubre 2005Plaça de la Constitució (foto) Ahir-avui 32 gener 2006Carrer Ponent (foto) Ahir-avui 33 abril 2006Vista de Vidreres (foto) Ahir-avui 34 juliol 200619índex

índex20octubre 06índexL’entornTítol Autor/a secció núm. DataEl nostre bonsaiAmics del bonsaide la Selva L’hort i el jardí 26 juliol 2004Agricultura i paisatge Eduard Adrobau Medi ambient 27 octubre 2004Ginesta linifòlia, planta molt raraque es fa a Vidreres Lluís Vilar Medi ambient 27 octubre 2004El nostre bonsaiAmics del bonsaide la Selva L’hort i el jardí 27 octubre 2004La formiga argentina Crisanto Gómez Medi ambient 28 gener 2005El creixement urbanístic Eduard Adrobau Medi ambient 28 gener 2005El bonsai a la primavera Amics del bonsaide la Selva L’hort i el jardí 28 gener 2005Reduïm, reutilitzem i reciclem (I) Eduard Ruz Estévez Medi ambient 29 abril 2005L’espinós Anna Vila Gispert Medi ambient 29 abril 2005La bellesa d’un suisekiAmics del bonsaide la Selva L’hort i el jardí 29 abril 2005La guatlla Pere Pons Medi ambient 30 juliol 2005Reduïm, reutilitzem i reciclem (II) Eduard Ruz Estévez Medi ambient 30 juliol 2005Fruites ancestrals Jordi Vidal L’hort i el jardí 30 juliol 2005Els incendis forestals Eduard Adrobau Medi ambient 31 octubre 2005La gradíola, una plantaLluís Vilarmedicinal de llocs humits i Gabriel Mercadal Medi ambient 31 octubre 2005La petjada ecològica Eduard Adrobau Medi ambient 32 gener 2006Fem compost (I) Eduard Ruz Medi ambient 32 gener 2006Les plantes carnívores, unaadaptació a la manca de nutrients Eduard Adrobau Medi ambient 33 abril 2006Els mamífers salvatges:uns grans desconeguts Josep M. Bas Lay Medi ambient 33 abril 2006El creixement delmunicipi de Vidreres Eduard Adrobau Medi ambient 34 juliol 2006Introducció al canvi climàtic Eduard Adrobau Medi ambient 35 octubre 2006El menjarTítol Autor/a secció núm. DataCuina marroquina Mohamed Elbar Fem una queixalada 26 juliol 2004Pastís de formatge Joan Grimal Fem una queixalada 27 octubre 2004amb magranes i sopa de mandarinaCoulant Joan Grimal Fem una queixalada 28 gener 2005i coockies de xocolataFruits Vermells. Maduixes macerades Joan Grimal Fem una queixalada 29 abril 2005amb crema de cacau. Cassoleta decrema amb fruits vermellsBescuit gelat amb xocolata desfeta Joan Grimal Fem una queixalada 30 juliol 2005Panellets Joan Grimal Fem una queixalada 31 octubre 2005El foie gras Joan Grimal Fem una queixalada 32 gener 2006La cuina d’abans I d’ara Josep Borrell i Ripoll Fem una queixalada 33 abril 2006Cremes i/o sopes fredes d’estiu Joan Grimal Fem una queixalada 34 juliol 2006Parlem dels salsafins Josep Borrell i Ripoll Fem una queixalada 35 octubre 2006

índexEls viatgesTítol Autor/a secció Núm. DataSud-àfrica, un petit relatsobre un viatge molt interessant Antoni Coffey El viatge 26 juliol 2004Un passeig per la Lusitània Llar de jubilats El viatge 27 octubre 2004Islàndia: país de gel i foc Assumpta Valls El viatge 28 gener 2005Quebec, un país sense rotondes Ramon Llorens El viatge 29 abril 2005Santuari de Finestres i la Barroca Pep Collelldemont La sortida 29 abril 2005Colòmbia Lluís Campmajó El viatge 30 juliol 2005Postals de Sòria Joaquim Bayé El viatge 31 octubre 2005Una visita a Israel i Palestina, Terra Santa Josep Font I Caballé El viatge 32 gener 2006La meva visió particular de l’Alguer Carmina Daban I Sunyer El viatge 33 abril 2006Alemanya 2006: viure un Mundial Alsina, S; Jordà, J;Quintana, A; Ramírez, M;R raurich, C. El viatge 34 juliol 2006El transiberià mongol Jordi Presas El viatge 35 octubre 2006La salutTítol Autor/a secció núm. DataExercici i salut àngel Teixidor Curar-se en salut 26 juliol 2004Respiri fondo àngel Teixidor Curar-se en salut 27 octubre 2004M’han diagnosticat càncer àngel Teixidor Curar-se en salut 28 gener 2005Cuidem la nostra pell àngel Teixidor Curar-se en salut 30 juliol 2005La grip àngel Teixidor Curar-se en salut 31 octubre 2005Joc patològic àngel Teixidor Curar-se en salut 32 gener 2006Tinc migranya àngel Teixidor Curar-se en salut 33 abril 2006El sol sí, però amb protecció Assumpció Moré Curar-se en salut 34 juliol 2006Varius: insuficiència venosa crònica Júlia Vilardell Curar-se en salut 35 octubre 2006El tempsTítol Autor/a secció núm. DataPrimavera del 2004 Xavi Vinyes i Jordi Presas Plou i fa sol 26 juliol 2004Resum meteorològic de l’estiu Xavi Vinyes i Jordi Presas Plou I fa sol 27 octubre 2004Resum meteorològic del 2004 Jordi Presas Plou i fa sol 28 gener 2005Resum met. de l’hivern de 2005 Xavi Vinyes i Jordi Presas Plou i fa sol 29 abril 2005Resum met. de la primavera Jordi Presas Plou i fa sol 30 juliol 2005Resum meteorològic del 2005 Jordi Presas Plou i fa sol 32 gener 2006Resum de la primavera 2006 Jordi Presas Plou i fa sol 34 juliol 2006Resum de l’estiu 2006 Jordi Presas Plou i fa sol 35 octubre 2006Els animals de companyiaTítol Autor/a secció núm. DataÉs temps de paràsits Isabel Boada Mascotes 26 juliol 2004Ingestió d’excrements Isabel Boada Mascotes 27 octubre 2004Ferides, onze maneres de curar-les Isabel Boada Mascotes 29 abril 2005Salut dental Isabel Boada Mascotes 31 octubre 2005Tos de les gosseres Isabel Boada Mascotes 32 gener 2006L’eutanàsia Isabel Boada Mascotes 33 abril 2006La higiene Isabel Boada Mascotes 35 octubre 200621índex

octubre 06índexíndexEl debattítol Autor/a s ecció núm. DataCreieu que el centre del pobleha de ser per a vianants o ha Montse Vilade permetre el pas dels cotxes? i Montse Ciurana Actualitat 26 juliol 2004Creus que el poble de Vidrerescreix massa de pressa? Anna i Eva Viader El debat 27 octubre 2004Quina utilitat donaries a les antiguescasernes de la guàrdia civil? Anna i Eva Viader El debat 28 gener 2005Esteu d’acord que es faci el parcd’activitats al Pla de Vidreres? Anna i Eva Viader El debat 29 abril 2005Què n’opines, del correbou? A. Viader i Dani Torrent El debat 30 juliol 2005Què n’opines, que Vidreres sigui Anna Viaderun dels pobles que menys recicla? i Gemma Masnou El debat 31 octubre 2005Quin significatAnna Viaderté per a tu el nadal? i Maria Fernàndez El debat 32 gener 2006Com valoreula crisi de l’Ajuntament? Anna Viader El debat 33 abril 2006...i una mica méstítol Autor/a secció núm. Data25 anys d’ajuntaments democràtics Joaquim Dabani Joaquim Bayé Especial (12 pàg.) 27 octubre 2004és de Jesús Moncada de qui vull parlar ramon Llorens Cultura 31 octubre 2005La fotografia dins del món de la música Josep Fenollar, Chechi Cultura 33 abril 2006Kedangou (Senegal) G. I. Jamia Kafo Parlem de 35 octubre 2006CENS DE POBLACIÓVidreres ja ha passat dels 7.000 habitantsDel 16 de juny al 15 de setembre del 2006,la població de Vidreres ha augmentat de 104 habitants,ha passat dels 6.996 del mes de juny als 7.100 del setembre.D’aquests, 3.726 són homes i 3.374 són dones.Font: Padró Municipal d’Habitants

Parlem dels salsafinsJosep Borrell Ripoll Cap de cuinaEn arribar la tardor a les cuinesd’arreu de Catalunya apareixen unaenorme varietat de verdures dolcescom ara les carbasses, els moniatos i,per descomptat, els salsafins.El salsafí (tagopogar parvfolius) és una planta dela família de les compostes, el seu aspecte és semblantal nap, mesura uns tres cm de diàmetre i unscinc cm de llarg, i al mercat en podem trobar tresvarietats que diferenciarem clarament pel color dela seva pell: blanc, gris o negre. Històricament,aquest tubercle és originari de l’àrea mediterrània;a casa nostra ha estat cultivat principalmenten les comarques de la Selva, Baix Empordà ialguns indrets de la Catalunya nord. L’època desembra del salsafí se situa a primers de març inormalment es recull entre juliol i finals d’octubre,durant aquests set o vuit mesos no es requereix unaimportant dedicació per part del pagès, únicamenthaurà d’estar atent al drenatge del sòl i, si s’escau,regar dues o quatre vegades al mes per evitar queel terreny no perdi humitat. El salsafí és un producteque per la seva composició (rica amb aigua ihidrats de carboni), i el seu escàs contingut calòric,és ideal per a règims, així com per descongestionarel fetge, els ronyons i els intestins. Per la sevatextura i sabor suau el salsafí té una gran versatilitatd’usos. És per això que el podem trobar entot tipus de plats de carn, d’aus i també en algunsplats de peix.Ànec amb salsafins(4 persones)u Ingredients:• 1’3 kg d’ànec.• 800 gr. de salsafins.• 400 gr. de ceba.• 300 gr. de tomàquet.• 3 grans d’all.• 250 gr. d’ametlla torrada.• Oli, sal i pebre.• Una fulla de llorer.• Una copa de conyac.u Elaboració:Es talla l’ànec a vuitens, se salpebra, s’enfarina, ies fregeix. En una cassola a part es fa un sofregitde ceba i tomàquet; un cop cuit s’hi posa l’ànec,una fulla de llorer i una copa de conyac. Al cap dedos minuts es cobreix tot d’aigua. Als deu minutss’afegeix una picada d’all, ametlles i el fetged’ànec que ja haurem fregit.u Preparem els salsafins:Bullim els salsafins amb aigua i sal durant 20minuts. Escorrem els salsafins, els tallem per lameitat, els enfarinem i els fregim amb oli abundant.Afegirem els salsafins a la cassola abansque l’ànec estigui cuit del tot. Deixarem que facixup-xup durant 10 minuts.Per tal que el plat quedi confitat ho deixaremreposar 12 hores. Abans d’emplatar l’ànec ambsalsafins ho escalfarem fins que arrenqui el bull.Fem una queixaladaAquest tubercle, molt lligat a la nostra cuina, ésun complement ideal. Per aquest motiu, des deVidreres, considerem que és important donara conèixer aquest producte fora de casa, demanera que cada primer cap de setmana d’octubre,a la Plaça Lluís Companys, se celebra laFesta del Cava i del Salsafí. A més, el salsafítambé és protagonista de l’àpat multitudinari quecada any es fa durant la fira dels tractoristes elsegon diumenge de maig.Animo tothom a provar aquest producte i us proposola següent recepta.23

Curar-se en salutVarius:Insuficiència venosa crònica24octubre 06Júlia Vilardell,llicenciada en farmàciaLa OMS (OrganitzacióMundial de la Salut)defineix per varius ovenes varicoses lesdilatacions permanentsde les venes queamb freqüència sóntortuoses.Les malalties venosesdels membres inferiorses deuen a l’existènciad’algun element quedificulta el retorn de lasang al cor.El mecanisme de producció deles varius es dóna per l’augmentde la pressió venosa o auna debilitat de la paret. Aixòorigina una dilatació que desembocaen una insuficiènciavalvular.Són presents a la població adultaentre un 10 i un 50% arreu delmón i, a Espanya, s’estima entreun 40-50% el síndrome varicósde diferent grau.Les varius les pateixen tant elshomes com les dones, però enels homes la musculatura mésdesenvolupada evita la dilata-ció de les venes. En les donesel tema estètic hi juga un granpaper, encara que constitueixiun veritable problema de salut.La simptomatologia és moltvariable, i per això hi ha gentque amb varius importants notenen cap molèstia, en canvid’altres més petites donen moltpatiment.Les manifestacions més comunssón dolor, inflor de les cames(edema), rampes nocturnes ipruïja (picor). Aquesta, a més,es va fent més intensa quancomencen a aparèixer les complicacionsper estancament dela sang a la pell i així es produeixuna atròfia del teixit cel·lularsubcutani amb reacció eczematosai pruïja. En aquests casos ésconvenient evitar de rascar-se,ja que empitjora la simptomatologiai les lesions dermatològiques.El dolor fort apareix ambla flebitis o l’úlcera varicosa. Esdiagnostica per simple exploraciófísica del pacient-metge-flebòlegi s’avalua realitzant unaeco-doppler (prova d’exploracióno invasiva).Venes varicoses.Què pot fer vostè mateix?A banda de la propensió hereditària,existeixen diversos factorsque influeixen en el seudesenvolupament com:• L’obesitat. Eviti l’augment depes, prendre mesures dietètiquesque disminueixin el consum desal, ja que reté líquids i afavoreixenl’edema.• El sedentarisme. Eviti períodesperllongats dempeus oassegut. S’haurien d’aixecar lescames uns quinze centímetresdurant vint minuts per afavorirel retorn venós. S’hauria depotenciar l’exercici físic moderatcom passejar, gimnàstica,bicicleta, natació,...• Eviti la calor a les cames,banys molt calents, saunes,prendre massa el sol...; es desaconsellala depilació amb cerescalentes i es recomana les dutxesfredes amb moviments circularsa les cames. Eviti roba massaajustada com lligues, faldilles,cinturons i, fins i tot, sabates.• Els anticonceptius solenprovocar retenció de líquids iafavoreixen de forma específicala fallides de les vàlvulesde les venes reticulars. Algunesdones noten com els canvishormonals al llarg del ciclemenstrual canvien la morfologiade les seves venes i desenvolupenunes teleangiectàsies(aranyes superficials).• L’embaràs. El factor genètic ésmolt important, també el mecànic(en funció de la feina i la mobilitat)i també el factor hormonal.

En el darrer, la progesterona circulantde la dona embarassadaés el doble de la dona menstruant,i això fa que les venes estornin més flàccides.El tractament clínic pot derivarcap a la intervenció quirúrgicaamb diferents tipus segons el cas:la lligadura venosa, l’stripping(arrencament de grans troncsvenosos) i les miniflebectomies.una aplicació bastant utilitzadaés la que es coneix coma tècnica CHIVA (cura hemodinàmicavenosa ambulatòria).Altres tractaments no quirúrgicscom esclerosis, crioesclerosis,làser..., només es reserven pera tractaments estètics.també són útils com a profilaxis les mitges elàstiquesde compressió decreixent del peu fins a la cuixa.u Aquestes poDen ser:1- Mitges de descans, compressió lleugera per a pacients amb lescames cansades, útils com a preventiu per a professionals ambortostatisme o tendència a patir-ne.2- Mitges antiembòliques, en pacients de llit, que tenen la puntaoberta per veure el color i l’aspecte dels dits.3- Mitges de compressió decreixent. El grau decreixent de la compressióes mesura per la pressió de la mitja en un punt determinatposant com a valor 100, la compressió del turmell. El grau de compressióes mesura en mmHg i poden ser de quatre nivells: lleugera(18-21mmHg), normal (22-29 mmHg), forta (30-40 mmHg) i moltforta (de més de 40mmHg), segons cada necessitat.curar-se en salutTradicionalment, el tractament deles varius s’ha fet mitjançant unasèrie de mesures preventives útilsper disminuir l’èstasi venosa, coml’exercici físic moderat (caminar,pedalar, nedar,...), d’altres comevitar de portar sabates de talómassa alt; caminar descalç perla sorra de la platja... o mesuresdietètiques habituals com estimularel consum de fruita, verdura,peix, llegums,... per evitarel sobreprès i, alhora, l’estrenyiment.S’aconsellen dietes altesen fibres, baixes en sal, sucres,greixos i alcohol. Cal, també,tenir cura de petites ferides,nafres... La pell ha d’estar netai ben hidratada.A Espanya existeixen unsmedicaments que contenenuns agents venotònics que norequereixen recepta mèdica,que tenen un caràcter secundari,per reduir temporalmentla intensitat dels símptomes deles varius; de tota manera, nosubstituiran mai la consulta alseu metge de capçalera en primerainstància.5

6octubre 06mascotesLa higiene dels nostresanimals domèsticsiSabel boaDaTots els que tenim un gat o ungos a casa sabem l’alegria queens dóna tenir a la nostra mascotaneta, amb bona olor i tacteagradable.Abans de banyar-lo, però, hemde tenir clars uns quants aspectes.El primer de tot, és que el pèlés una protecció contra el fred, lacalor i la humitat. Fa molts anys,quan no hi havia perruqueriescanines, els animals tenien pora mullar-se i, per això, per amolts significava aquest fet comuna “congelació”, sobretot perraces com els huskys, malamuts,chow-chow, etc. Tots són coneguts,també, com a races primitives,unes races de gossos quetenen diverses capes i un certtipus de pèl (pèl mitjà). Quan esrenta alguns d’aquests gossoshem de mullar-los molt bé abansd’aplicar el xampú, que sempreserà amb PH just i barrejat ambaigua perquè faci la seva funcióal màxim, sense malgastarxampú, ni aigua, ni el temps delgos.Després, un bon massatge, arribanta la pell, el netegem a fons.no és recomanable netejar-losgaire sovint per no fer malbé laseva epidermis.Quan el xampú ha fet la sevafunció, hem d’esbandir béi mirar que nos ens quedinrestes de sabó. Després, i moltimportant, li posarem un condicionadorespecial per a pèlsmitjans que cuidi la seva capaprotectora i no perjudiqui lapell.En un gos de pèl curt, el banyserà el mateix, amb la variantque, en aquest cas, és moltimportant donar un màxim degreix amb un condicionadorespecial per als pèls curts.Les glàndules sebàcies produeixenmolt més greix (sèu)en els gossos de pèl curt queen d’altres races, així és quesi volem mantenir el gos sa isense olor, el condicionador ésmolt important.En els pèls llargs, el condicionadorserveix per nodrir lapell i perquè no se’ns trenquiel pèl i, així, al raspallar-lo opentinar-lo sigui més fàcil i noens doni cap tipus de problemes.Sempre s’ha de donar unagran importància de banyaral gos a l’hivern, perquè el pèles mantingui bé, sa i llustrós,així, a la primavera, el noupelatge sortirà sa i vigorós.u rECOrDEuEl treball de laperruqueria caninaconsisteix a fer queel gos o el gat estrobin bé a la sevapròpia pell.

El canvi climàtic (I)Introducció al canvi climàticEl canvi climàtic darrerament està en boca de tothom, en el darrer estiu amb lestemperatures elevades, la sequera... atribuïm tots aquests fenòmens al canviclimàtic. Però es corresponen a la realitat totes aquestes atribucions? I quinpaper hi juga l’home en el canvi climàtic?Medi ambientEduard AdrobauComencem des del principi. Elscanvis climàtics al planeta terrahan estat la tònica general. Desde la seva formació, el planetaterra (fa 4.600 milions d’anys) hapassat per diferents climes, algunsde més freds (és quan es produeixenles glaciacions) o períodesmés càlids (entre glaciacions).El canvi climàtic és un fenomennatural que es produeix regularment(parlem de milers d’anys).Aquets canvis climàtics, ja siguiper escalfament o per refredament,són causats per processosnaturals com la rotació de la terrai la inclinació del seu eix que vavariant al llarg dels anys. Tambées pot veure afectat per erupcionsvolcàniques, impacte de meteoritsque aixequen grans quantitats depols que reflecteixen la llum...L’activitat biològica també ha fetvariar el clima, captant i retenintel diòxid de carboni.Un concepte que està implicaten el canvi climàtic és l’efectehivernacle.L’efecte hivernacle és un fenomennatural, manté la temperaturade la terra més o menysestable i permet que la vidasigui possible. L’efecte hivernacleconsisteix en què diferentsgasos entre els quals trobemel CO 2, el metà, cloroflurocarburs(CFC), el vapor d’aigua...actuen com un plàstic en unhivernacle, és a dir, deixenpassar la llum, però retenen laradiació infraroja (calor).En el cas que augmentin elsgasos d’efecte hivernacle l’eficiènciad’aquest efecte augmentafent que s’escapi menys escalfori, per tant, que augmentin lestemperatures del planeta.Si el canvi climàtic és un procésnatural, com sabem que l’homeaugmenta l’efecte hivernaclei en conseqüència accelera elcanvi climàtic?Aquesta discussió ha estatdurant anys un debat entrediferents científics, però actualmentja no hi ha cap dubte quel’home hagi accelerat el canviclimàtic.Des de la revolució industrial,que va tenir lloc des del segleXVIII fins a mitjans dels segleXIX, es van començar a alliberargrans quantitats de gasoscontaminants, i va anar augmentanti continua augmentantal llarg dels anys (vegeu elgràfic a peu de plana).El gràfic mostra la variacióde concentració de diòxid decarboni retinguts en els gelsde l’Antàrtida i Grenlàndia,que manté una relació directaamb la concentració de CO 2a l’atmosfera. Durant gairebéun mil·lenni la concentracióde CO 2 a l’atmosfera es vamantenir més o menys estable,però a partir de la revolucióindustrial s’observa que laconcentració augmenta exponencialment,especialment enl’últim segle.Per tant, aquest fet indica claramentque l’activitat humanaés el principal causant del canvide gasos a l’atmosfera i, coma conseqüència, de l’incrementde l’efecte hivernacle.27

28octubre 06Plou i fa solResum de l’estiu 2006Jordi PresasPodríem dir que aquest ha estatun estiu molt normal, encaraque per algunes sensacions enspugui semblar que no. Seguintamb la tònica dels mesos anteriors,aquest estiu s’ha continuatarrossegant l’extrema sequerainiciada el mes de gener. Elsregistres són espectaculars: uns35 l/m 2 , aproximadament, desd’aquell dia de gener que vaacabar nevant, fins a mitjansde setembre! De fet, tampoc nopodem esperar que els estiusens calmin la sequera, perquèel normal és el que ha fet:ploure molt poc els mesos de lacanícula, i iniciar-se les plugesa partir del mes de setembre.Pel que fa a les temperatures,també es poden considerar dinsde la normalitat dels estius mediterranis,tot i que la sensaciópugui ser la d’un estiu molt calorós.Aquesta impressió ha vingutdonada perquè la bonançameteorològica i la sequera l’hanperllongat durant tants mesos,però les dades ens demostrenque no ha estat un estiu amb caprècord de temperatures.Els valors han oscil·lat entre els25 i els 35ºC de màximes gairebétots els dies durant els tresmesos d’estiu, i s’han registrat 27dies amb més de 30ºC durantel mes de juliol, i 4 durant elsmesos d’agost i setembre. L’únicaanomalia d’aquest estiu que esºC 1540302520103540 3025352030 151025520 0151050503JULIOLJordi Presas25,23TEMPERATURES DE L'ESTIUPLUJA EN L/M 26podria considerar és que hemtingut un setembre gairebé tancalorós com l’agost (recordemels més de 30ºC que s’assoliendurant la Festa Major). Pel que faa la resta, per tant, podem afirmarque hem tingut un típic estiudel clima Mediterrani.22,120,5JULIOL AGOST SETEMBREPLUJA EN L/M 2640SETEMBRE40JULIOL AGOST SETEMBRE

El racó de la bibliotecaGemma Ciuró SolerBibliotecàriaUna vegada més ens dirigim atots vosaltres per informar-vosde les novetats que envoltenla nostra biblioteca de caresa aquesta tardor que tot justcomença.Hi ha algunes coses a destacar.En primer lloc, voldria aprofitaraquesta ocasió per donar labenvinguda a la Raquel Ruso,que treballa amb nosaltres desde finals de juliol. Comença ambmoltes ganes de treballar, unbon bagatge de coneixements,i la il·lusió de compartir ambnosaltres el nostre projecte bibliotecari,ambiciós i engrescador.Benvinguda Raquel.D’altra banda, volem comunicarvosque aquest mes de setembreha nascut a la biblioteca el nostreClub de Lectura. Feia molt tempsque treballàvem aquesta idea icreiem que és ara el moment deposar-la en pràctica.El Club de Lectura és la reunióperiòdica d’un grup de personesEl racó del lectorVols donar la teva opinió sobre l’últimllibre de la biblioteca que hagis llegit?Títol del llibre: “Marina”Acabo de llegir “Marina” de Carlos Ruiz Zafóni m’ha recordat molt “L’ombra del vent”, peròla recomano a tothom. És misteriosa, romàntica,gòtica i les descripcions són insuperables.Anna Giraltque els agrada llegir i que estroben per comentar una obraconcreta que prèviament totshan llegit.Actualment el Club de Lecturade la nostra biblioteca constad’un grup de 20 persones,comptem amb la col·laboraciódel Grup Vitraris i ens trobaremClub de lecturaUn club de lectura és una activitat que acull un grup de personesa qui els agrada llegir i que es reuneixen periòdicament percomentar un llibre que tots han llegit prèviament.Si t’agrada llegir i vols formar part del club de lectura de lanostra biblioteca, cal que t’adrecis al personal bibliotecari idonis les teves dades d’inscripció.La biblioteca subministrarà un exemplar de cada llibre seleccionatals components del club de forma gratuïta.Hora: 21’30 horesLloc: Biblioteca Joan Rigau i Salau Calendari• Dimecres, 27 de setembre..............reunió informativa• Dimecres, 29 de novembre ............1a trobada.• Dimecres, 31 de gener....................2a trobada.• Dimecres, 28 de març....................3a trobada.• Dimecres, 30 de maig.....................4a trobada.La bibliotecaa la tardor• Va de pau, de la companyia Va de Contes.Dijous 21 de setembre, a les 6 de la tarda.• La lluna presumida, de l’Espina de la Sardina.Dijous 5 d’octubre, a les 6 de la tarda.• Llegir abans de llegir, de Marta Luna.Dimarts 24 d’octubre, a les 8’30 del vespre(conferència per a adults).• Torrem castanyes, de País de Xauxa.Dilluns 30 d’octubre, a les 6 de la tarda.• Biblionadons, d’Embolic de Somnis.Dijous 16 de novembre, a les 6 de la tarda.• Ballmanetes, de Montse Dulcet.Dijous 30 de novembre, a les 6 de la tarda.Cal inscriure’s prèviament.• Fem un pessebre, de País de Xauxa.Dijous 21 de desembre, a les 6 de la tarda.Ajuntamentde Vidreresuna vegada cada dos mesos percomentar els llibres proposats.I, per últim, us oferim la programacióde les activitats de tardorque tindran lloc a la nostra biblioteca.Ja sabeu que totes lesactivitats són gratuïtes. Només fafalta ganes de passar una bonaestona. Us hi esperem!!!Diputacióde Girona29Biblioteca

30octubre 06Anem a EstudiCEIP SANT ISCLEAquest començament de curs l’hem viscut amb més intensitat de l’habitual.L’estat de l’edifici ha creat preocupació entre pares, mestres i alumnes delCentre i, per aquest motiu, l’AMPA va decidir mobilitzar els pares i alumnesdurant l’entrada del primer dia.

Començaun nou cursCom a novetats d’aquest curs,hi ha la creació de l’aulad’acollida que donarà suporta nens nouvinguts procedentsd’altres països i que fa menysde dos anys que s’han incorporatal nostre sistema educatiu.També cal ressaltar que s’hanampliat els mòduls amb duesaules més, per alleugerir lamanca d’espai. una va destinadaa l’aula d’acollidai l’altra als departamentsd’Educació Especial i Audiciói Llenguatge, aquest últimde nova creació.Durant l’estiu, l’Ajuntamentha fet pintar el primer pis.Per altra part, se’ns ha conceditl’administratiu a jornadacompleta, ja que hemsuperat els 425 alumnes,aquest curs som 439. Esperemtenir un bon curs i queels problemes que afectenara al centre se solucionin almés aviat possible.Aprofitem per reivindicar laconstrucció del nou edificiescolar i que totes les situacionsconflictives d’aquestdies quedin com una meraanècdota dins el dia a dia del’escola.La sisena hora:Progressa adequadamento necessita millorar?ceip SalVaDor eSpriUEl mes de març de 2006, el Departamentd’Educació i els sindicats d’ensenyants vanaprovar el Pacte Nacional d’Educació. El méssignificatiu d’aquest pacte és l’aplicació de lasisena hora a partir d’aquest curs 2006–2007.Per això hem pensat de fer-ne un articleinformatiu.La sisena hora suposa l’ampliació de l’horari escolar en unahora diària per a tots els alumnes d’educació primària, equiparantaixí l’horari de les escoles públiques i les concertades.L’objectiu a llarg termini és millorar els resultats acadèmics iafrontar amb més èxit l’educació secundària obligatòria.L’aplicació de la sisena hora es porta a terme en dues fases:aquest curs és obligatori que l’apliquin totes les capitals decomarca i les escoles dels municipis de més de 10.000 habitants.La segona fase es portarà a terme durant el curs 2007–2008 i s’estendrà a les escoles de la resta de municipis deCatalunya. Atenent-nos a aquesta normativa, les escoles deVidreres començarem a aplicar la sisena hora a partir delproper curs.Amb la sisena hora els alumnes faran 175 hores més de classecada curs. Si sumem aquestes hores, al final de la primàriarepresentarà que han fet un curs més. Cada escola podrà prioritzara què destina aquesta hora. Les instruccions del Departamentd’Educació aconsellen afavorir la formació integral delsalumnes i el desenvolupament de competències bàsiques, comara:• Desenvolupament de l’hàbit lector: lectura de llibres de tipologiadiversa, comprensió lectora,...• Desenvolupament de la llengua oral com a mitjà de comunicaciópública: expressivitat, llenguatge no verbal, recursosaudiovisuals,...• Desenvolupament d’habilitats matemàtiques: simulacions,jocs matemàtics i d’estratègia, càlcul, resolució de problemes,raonament lògic,...• Desenvolupament de la sensibilitat artística: audicions, produccionsplàstiques, anàlisis d’obres d’art, documentals o fragmentscinematogràfics...no es tracta, doncs, d’incrementar les coses a aprendre, sinóde disposar de més temps per poder treballar amb més aprofundimenti més tranquil·litat. Tot això suposarà dotar els centres31anem a estudi

32octubre 06Anem a Estudid’ensenyament de més mestres, fet que permetràorganitzar agrupaments diversos amb l’alumnatper treballar de manera diferent els actuals continguts.Però, a la pràctica, no tot és un camí deroses. La sisena hora també ens planteja un seguitde dubtes com ara:• De quins espais disposarà el nostre centre perpoder fer aquests nous agrupaments de l’alumnat?En aquest moment, la realitat és que l’escola nodisposa de cap espai lliure.• Com podran conciliar l’horari familiar aquellspares que tinguin fills a educació infantil i a educacióprimària? El Departament té previst donarsubvencions per contractar monitors per atendreels alumnes d’educació infantil amb germans a primària.De moment, les escoles que ja apliquen lasisena hora es queixen de manca de monitors o quela subvenció no arriba a cobrir totes les despeses.• Disposarà el Departament d’Educació de suficientsmestres qualificats per augmentar les plantillesde cada centre? Hi ha centres que no tenentots els professors de la plantilla. A més a més,no queden mestres per fer substitucions en cas demalaltia. Així doncs, quan algun company estiguide baixa es perdran hores de reforç.• La complexitat dels nous horaris implicarà unadisminució de les possibilitats de poder treballaren equip? Preveiem una dificultat de coordinacióentre els mestres, ja que no tots coincidirem lesmateixes hores al centre i, per tant, tindrem menystemps per reunir-nos.• Tindrà l’equip directiu suficients mitjans perorganitzar aquesta sisena hora? La coordinaciódels horaris es preveu molt feixuga i caòtica.• Hauria calgut aquesta sisena hora si el númerod’alumnes per classe a primària fos sempre mésbaix? Potser hagués estat millor mantenir elnúmero de mestres que ara s’ha previst i repartirmés els grups. No per més hores a l’escola s’aprènmés.• Els alumnes tindran la mateixa capacitat queara per concentrar-se i treballar durant una horamés al dia? Alguns mestres afirmen que els alumnesacaben la jornada escolar esgotats.• No és pas només una mesura política per tenirels nens més temps a l’escola, els pares més contentsi el mateix horari que l’escola concertada?...Per sort, tenim un any de marge per reflexionarsobre la millor manera d’aplicar-la i també tindremel model dels centres que ja l’estan duent aterme, fet que ens permetrà començar a aplicar lasisena hora, a la nostra escola, de manera menysprecipitada.Ras i curt: augmentarem el temps lectiu, i desitgemdisposar dels mitjans necessaris per poder-ho ferel màxim de bé.

Inici d’un nou curs a l’institutInstitut de vidreresEl curs 2006-2007 s’ha iniciat al’institut de Vidreres amb moltescares noves, tant de professoratcom d’alumnat. A 1r d’ESO,prèviament a l’inici de curs, elspares dels alumnes nous ja vanpoder conèixer els tutors dels seusfills en una reunió de pares.El primer dia de classe, els alumnes es reuneixenen diferents sectors del pati, des d’on cadatutor va cridant els alumnes per ordre de llistai se’ls emporta a la classe corresponent. En elcas dels alumnes de 1r, això és més necessari acausa del desconeixement que tenen del centre.Per això, el tutor, a més d’explicar-los l’horari iles normes bàsiques de funcionament del centre,se’ls emporta a fer una visita guiada per l’institut,per ensenyar-los on estan situades les diferentsaules que hauran d’utilitzar els alumnes.Enguany, ja gairebé s’ha arribat a la màximaocupació del centre, ja que a l’ESO ja tenim cincgrups de cada nivell a primer cicle i quatre asegon.També hem estrenat un nou cap d’estudis,Gabriel Casares, que s’ha agafat l’àrdua tascaamb molta il·lusió i ganes, i un nou coordinadorLIC (de llengua i interculturalitat), David Case-llas. Els objectius plantejats per a aquest anyper part del coordinador LIC són consolidar lallengua catalana com a eix vertebrador d’unprojecte plurilingüe. Per aconseguir això caldràvetllar perquè les comunicacions externes iinternes siguin escrites en un català correcte,potenciar l’ús de la llengua catalana en totesles activitats del centre i potenciar el respecteper totes les llengües i la diversitat cultural. Amés, un dels eixos bàsics i prioritaris, mentreel centre no disposi d’una aula d’acollida, ésdistribuir un mínim d’hores del professorat perpoder atendre els alumnes acabats d’incorporaral sistema educatiu català, garantint-losl’aprenentatge del català.Enguany, a més d’alguns alumnes que els curspassat ja eren a l’IES de Vidreres o a les escolesde primària de la zona, han arribat alumnesnous de fora de Catalunya: d’Escòcia, deRomania i de Senegal. A tots aquests alumnesse’ls ofereix unes hores de suport perquè espuguin adaptar ràpidament i seguir les classesen català. En total, al centre, tenim unaquinzena d’alumnes incorporats entre el 2004i el 2006. Això possiblement farà que aquestcurs o el curs vinent, se’ns assigni una aulad’acollida.Esperem que aquest curs continuï tan bé com hacomençat, i que gràcies a la bona col·laboracióamb pares i alumnes, les activitats programadeses puguin portar a terme sense incidènciesremarcables.Anem a Estudi33

34octubre 06esportsAtletismeElvi Sáenz, campiona de Catalunya absolutaEl passat 10 de juny, a l’Estadi Olímpic Lluís Companysde Barcelona, l’atleta vidrerenca Elvi Sáenz(CA Lloret-La Selva) es va proclamar campiona deCatalunya absoluta en la prova de salt d’alçada iva millorar la seva marca personal i la va establiren 1m 66cm.L’atleta Bàrbara ramon (CA Lloret-La Selva) esclassificà 4a en la final dels 3.000 metres obstaclesdel Campionat de Catalunya Absolut i es vaquedar a les portes de pujar al podi; i dies desprésva aconseguir una victòria molt meritòria en els3.000 metres obstacles del Meeting de Mataró, vaestablir la seva millor marca personal en la distànciaamb 11’00”2 i es va quedar a tan sols duesdècimes de la marca mínima que li hauria donataccés a participar en el Campionat d’EspanyaAbsolut.L’atleta Jessica Soto (Girona CB) va guanyar lamedalla de bronze en el Campionat d’EspanyaJuvenil celebrat a Ourense els passats 8 i 9 dejuliol en la prova de salt en perxa. La Jessica, queaquesta temporada va millorar la seva marca fins a3m 40cm, amb el tercer lloc del podi es va quedara les portes de participar a la Gimnasiada ISF aTessalònica (Grècia) amb la selecció espanyola, jaque hi accedien les dues primeres classificades.L’atleta Cristina Pujol (CA Lloret-La Selva) es vaclassificar en 6a posició en el Campionat d’EspanyaCadet celebrat a El Prat de Llobregat els dies15 i 16 de juliol en la prova de salt en perxa ambuna marca de 2m 90cm.L’Elvi superant el llistó situat a 1m 66cm.L’Elvi en el moment de rebre la medalla d’or en el graó més alt del podi de les mans d’un membre de laFederació Catalana d’Atletisme.Club Olímpic VidreresGimnàstica de manteniment i correctivaDilluns, dimecres i divendres de 20 a 21 horesEscola d’atletismeDilluns i dimecres de 17:30 a 18:45 horesDivendres de 18:30 a 19:30 horesper a més informació:tel. 972 851 445, de 3 a 7 de la tarda.

Marxa de l’Escarlet 200620è Memorial Albert FalguerasEsportsPenya BlaugranaQui dies passa any empeny, i enguany ja s’ha arribata la vint-i-quatrena edició de la Marxa Popularde l’Escarlet.Com sempre, ha estat una manifestació esportiva,no competitiva que, gaudint de l’aire lliure, enspermet descobrir indrets dels nostre entorn mésproper que potser ens eren desconeguts.Com en els darrers anys, la sortida i l’arribada hatingut lloc al pavelló municipal. El recorregut començatravessant part del nucli urbà (carrers Barcelona, Dr.Deulofeu, Orient, i Juli Garreta) i surt d’aquest enfilantel camí que porta cap als Quatre Camins passant perCan Villalonga. Llavors, es trenca a mà esquerra endirecció a Caldes de Malavella fins arribar a la cruïllade Sant Maurici on hi ha el primer punt d’avituallament.Es passa per Sant Maurici i es continua finsal trencant de la carretera que passa per Can Vivesde Dalt, on hi ha el segon avituallament. Es continuaper aquest camí fins a la Goba, que es travessaper darrere en direcció cap al poble. Es trenca a màesquerra cap a Can Jan Vives, passant per Cal Rajol,s’arriba a la carretera. Se segueix per Can ManlleuEscacs:En Bobby i en Roberti passant a prop dels xais d’en Tarrè es va fins alRec Clar, que se segueix un tros per anar a trobar elfinal del carrer Dr. Deulofeu, i així arribar al pavellótornant a passar pel carrer Barcelona.Tot passejant o corrent, aquest any hem d’agrairla inscripció d’uns 300 participants que van fer elrecorregut de més de 14 km. D’aquests, el 38%eren de les comarques barcelonines i el 62% deles gironines. Un de cada cinc participants era deVidreres, incloent-hi la corredora més veterana dela cursa, amb 89 anys, i el més ràpid, que ho vafer en uns 56 minuts.Al final tothom va poder recuperar les forces gaudintd’un bon esmorzar que, any darrere any, enspreparen els ranxers i les dones del càncer deVidreres. Una bona “xapata”, botifarra, amanida,refrescs, vi i aigua, acompanyat d’una bossa ambdiferents obsequis, entre ells una ampolla de cavaedició especial “Campions de Lliga + Champions”de la Penya Blaugrana de Vidreres.Per acabar, volem convidar-vos a la propera edicióque tindrà lloc el primer diumenge de juny del 2007,en què farem 25 anys i ho celebrarem com cal.Gràcies!Club d’Escacs VidreresQuan el president dels escacs de Vidreres em vademanar que escrivís sobre un jugador que fosconegut de tothom, i que el comparés amb algundel club, vaig pensar, primer de tot, amb en Kasparov,tot i que d’ell ja n’havia parlat en númerosanteriors, i especialment, en aquell –ja famós–reportatge en el qual relato la victòria que li vatenir l’Eloi Rodríguez a tocar de les mans.Sobre qui podia escriure, doncs? Immediatamentem va venir al cap el qui és considerat pelpropi Kasparov com “el millor escaquista de totsels temps”, l’americà Bobby Fischer. I per què ell?Doncs senzillament perquè és el prototipus de jugadorque més s’assembla al de l’entrenador que téel Club d’Escacs de Vidreres, en Robert Guiral. Unprototipus ben peculiar.En Bobby tenia un coeficient intel·lectual superioral del mateix Einstein, i a en Robert, quan era petit,li van realitzar tota una sèrie de proves perquè eramolt més llest que els de la seva classe. El dos són,fet i fotut, iguals, per a ells els “escacs són la vida”com diu en Fischer, i de fet, en Robert, si haguéspogut, només jugaria a escacs.De curiosos, els dos ho són tant com voleu. Semprerecordaré el primer cop que vaig veure en Robert.Aquell dia era al local del Club, en una sala petita,farcida de gent i emboirada pel fum del tabac, queel Casino deixa al club. S’anava acabant la tarda,i els jugadors ja estaven cansats, quan apareixun noi, tot estrany, amb les mans a les butxaquesd’un abric que li tapava mig cos, i fa la preguntamés tonta que podia fer en aquell moment: “Aixòés el club d’escacs?”. Tonta, i tres vegades tonta,35

Esportsperquè en aquell moment hi havia vuit personesjugant escacs. La resposta, és clar, va ser una riallageneral que va fer trontollar els mateixos fonamentscentenaris del Casino. De seguida es vaadonar que acabava de fer la pitjor pregunta quepodia fer en aquell moment, encara que tot vermelli amb una veu a penes perceptible segueix: “Es potjugar?”. Aquí, però, ja ningú no reia gaire perquètothom pensava: “Serà bo?”.No vam trigar gaire a saber-ho. Comença amb enPere i el fulmina en un tancar i obrir d’ulls. Segueixamb en Llore, i tres quart del mateix. En aquestmoment els que es comencen a posar vermells com unpebrot són els jugadors de Vidreres, perquè aquestestrany personatge els està posant en evidència.Aquest nouvingut nosap el que li espera,perquè ara li tocael torn a l’Eloi. Peròcarai, què passa?L’ha escombrat comell ho va fer amb enKasparov! El queara els té per corbataés en CarlesRos, l’esperançavidrerenca, peròcom a bon periquitoque és, imitaels resultats del seuequip, i també perd.Ara ja només quedaEn Robert entrenant el primer equip del Vidreres.el millor jugador del club i, alhora, el seu president,i autor del present article, en Xevi Oller.Amb en Xevi les coses ja són diferents. Primer detot li juga l’Obertura Catalana que en Robert desconeixtotalment, raó per la qual li acaba implorantunes taules, que el president accepta perquèno vol quedar-se sense cadira per poder veure elBarça-València.En vistes de l’èxit dels jugadors vidrerencs, desd’aquell dia que en Robert ha esdevingut l’entrenadordel Vidreres. I, també, des d’aquell mateixdia que en Robert espera trobar jugadors dignesdel seu nivell, per això aprofito aquest article perconvidar-vos a les seves classes i a jugar contragrans jugadors com ell mateix.Ping-Pong:El ping-pong arrasa a Vidreres!!!36octubre 06Amics i Amants del Ping-pongEl dissabte de la Festa Major, a la Sala El TeatreCasino La Unió, vam organitzar el primer torneigde ping-pong Vila de Vidreres. La participació vaser molt més nombrosa de l’esperada, que va desbordartotes les previsions dels organitzadors, i esvan haver de tancar les inscripcions. La competicióes va fer en dues categories: menors i adults.En la competició dels petits hi van participar 20jugadors, mentre que en la d’adults van arribarals 50 participants!Va participar gent de tota la província i de totsels nivells: tant jugadors populars com federats.D’aquests últims cal destacar la presència en eltorneig de jugadors de la Lliga Regular de tennistaula mostrant el seu alt nivell.En la categoria de Petits el jugador Mauro Lucini esva endur el trofeu a la “Jove Promesa”.En la categoria d’Adults la final es va resoldreen dos jocs a favor de l’Antoni Robelló que esva imposar per 11 a 7 i 13 a 11 en el 1r i 2n jocrespectivament a en Josep Gual, que va ser segon.El vidrerenc Joan Vila va ser tercer.Es va fer entrega també del premi al “Jove Bonito”,al jugador més espectacular. A la resta de participantsse’ls va lliurar diversos obsequis.En vistes de l’èxit d’enguany, de cares a l’any

vinent, ja estem pensant en organitzar una segonaedició amb el material i les instal·lacions adientsper poder abraçar molta més participació.Aprofitem per donar les gràcies als diferents col·laboradors que ens van ajudar: Can Pou va obsequiaramb un sopar per a dues persones per alprimer classificat; la Farmàcia Moré una pala Stiga4 estrelles per al segon classificat i l’Assessoria delSr. Vidal. A més, volem agrair també la complicitatde la Comissió de Festes que amb el seu suportva fer possible que es dugués a terme aquest acteludicoesportiu.Després de l’èxit d’aquest torneig volem animartots els vidrerencs i vidrerenques a anar als baixosdel Pavelló Municipal a les tardes per poder anargestant un Club.No podem acabar aquest escrit sense fer esmentde la inestimable col·laboració d’en Ramon Verdúajudant a la organització i fent possible que elping-pong arrasés a Vidreres.EsportsExhibició de patinatgeClub Patí Artístic VidreresEl passat 2 de setembre, coincidintamb la Festa Major del poble, elC.P.A. Vidreres va fer una exhibicióde patinatge en la qual vanparticipar les nostres patinadores.Durant aquesta exhibició es vanfer tres actuacions de les patinadoresdel P.A. Maçanet i unaactuació especial a càrrec delpatinador Manel Gonçalves delC.P. Llagostera. Vam poder veureles actuacions individuals de cadapatinador i una exhibició de grupa càrrec del C.P.A. Vidreres, interpretant“Somnis”.Us comuniquem que el proper dia 18 de novembrefarem el nostre 1r Festival de Patinatge. L’espectaclecomençarà a les 18:30 h al Pavelló d’Esports.Esteu tots convidats, us hi esperem!!!Vidreres, exhibició de laFesta Major (sota).Sta. Coloma de Farners,juliol 2006. Interpretació:Somnis.(Dreta)37

EsportsCiclisme:Cursa ciclista de la Festa Major 2006C.E. Les Rabasses de VidreresEl dissabte 2 de setembre, el C.E. Les Rabassesvam organitzar un any més la Cursa Ciclista ambmotiu de la Festa Major de Vidreres. La prova esva celebrar, com ja és habitual, a Mas Flassià, enun circuit urbà de 1.200 metres, i va constar decurses federades i populars.La cursa federada de categoria Màster-30 i Cicloesportva tenir una participació de 31 corredors.Aquests van recórrer una distància de 42 km i hovan fer a una velocitat mitjana de 40,81 km/h.La cursa federada infantil que es va fer en diversescategories va tenir un èxit de participació amb 80corredors.I un cop finalitzades les curses federades, va ser eltorn de la cursa popular infantil on hi van participarun total de 10 corredors.Futbol Sala:La nova temporadajoves de vidreres cfsDesprés de treballar fort durant la Festa Major perfinançar el club, comença una nova temporada pera nosaltres. Aquest any seguim jugant al grup 1 dela Divisió d’Honor Territorial. En aquests momentsl’equip té sis altes respecte l’any passat, que són:Jordi Oller, Víctor Colina, Sergi Alsina (Teti), XeviBancells (Txero), Marc Ball·llosera i Raül Fumero.El dia 23 de setembre vam fer la presentació del’equip enfrontar-nos en partit amistós al SantaCristina, un equip que la temporada passada vaquedar a la zona mitjana, i que ens va derrotaramb un clar 2-6. Tot i la derrota, tots confiem enquè aquest any obtindrem millors resultats que latemporada passada. Bé, de moment no tenim resmés a dir-vos, només recordar-vos que aquest anyjuguem els partits com a local els dissabtes a les17:30 hores al Pavelló Poliesportiu, i que us hiesperem a tots.38octubre 06

Motociclisme:VI Cursa Americana de VidreresM.C. Amics de la Moto deVidreresEls dia 27 d’agost, els Amicsde la Moto de Vidreres vàremorganitzar la VI Cursa Americanade Vidreres, integradadins els actes de la Festa Majorde Vidreres.Plantejada com una competicióassequible a tots els nivells depilotatge, amb un circuit ample,ràpid, espectacular i un baixnivell de perillositat, se’ns vaconfirmar, un any més, comuna fórmula idònia per atreureun gran nombre de participantsd’arreu de Catalunya, tants queel dimecres anterior a la cursaes va tancar la inscripció a 125pilots.Un any més volem agrair laseva tasca a la gent que hacol·laborat desinteressadamenta organitzar una activitat complexaperò, alhora, divertida.ClassificacionsAleví, 50 ccÓscar GutiérrezLluís VilaróMarc RobertAleví 65 ccSergi CastroJoaquim RuizArtur NavarraAeromodelisme:Últimes actuacionsClub Aeromodelisme VidreresDel 16 al 25 de juliol es va celebrar el Campionatdel Món 2006 a Valladolid. Aquest campionat vareunir 380 competidors d’arreu del món. L’aeromodelismevidrerenc va estar representat per enJuan Bermejo, que hi va participar amb la selecciónacional en la modalitat F2B on es va classificar enla 58a posició d’entre un total de 92 competidors.Francesc Mata va col·laborar en el campionat coma jutge internacional en la prova de F2C.Els dies 10 i 11 de juny, Vidreres va tornar a serseu, aquest cop del Campionat de Catalunya d’Aeromodelismeen totes les modalitats. Els vidrerencsvan fer un bon paper amb un primer lloc de laparella Gràcia-Roca en la modalitat F2C, unprimer lloc d’en Juan Bermejo en F2B i un segonCadet/Juvenil 85 ccGerard ClotesXavier DolsDylan TrullOpen/GeneralJosep A. LázaroRamon SalvansJosep Zuritalloc d’en Pascual Leyes en la modalitat de F2C.Els dies 15 i 16 d’abril, a les Pistes Les Bòries deVidreres, un any més es va celebrar una novaedició, ja és la 16a, de l’Open Internacional Vilade Vidreres World Cup. En la modalitat de carreresF2C les parelles formades per Gràcia-Coll iPascual-Leyes es van classificar en 2a i 5a posiciórespectivament, en una modalitat guanyada per laparella incombustible Pérez-Aldecoa.En la modalitat de combat F2DEn la modalitat d’acrobàcia F2B en Joan Bermejoes va classificar en 6a posició, en Jordi Font enla 17a. Carles Mas va ser el primer espanyol i 3rclassificat de la general al darrere de l’italià Maggii del francès Delabarde.En la modalitat de velocitat F2A, en Lluís Parramones va imposar en la prova per davant del francèsMagne i de l’italià Pirazzoli.39Esports

OpinióCarta obertaMariano Abellán,vicepresident del casal del jubilati el pensionista de vidreresEscric aquesta carta en qualitat de vicepresidentdel Casal del Jubilat i Pensionista de Vidreres.Voldria deixar constància que molts socis em pregunteninsistentment què els puc dir en relacióamb les obres d’ampliació i millores de les nostresinstal·lacions que tantes vegades els hi hem ditque a més tardar començarien abans d’acabar-seaquest any 2006.M’he assabentat que les obres a què em refereixono es poden iniciar perquè l’Ajuntament no tépartida pressupostària per fer efectiva la minutade l’arquitecte que ha de realitzar els plànols del’obra, donat que aquests plànols encara no estanfets i la partida per fer efectiva la minuta corresponentno va poder ser aprovada en l’últim plede l’Ajuntament, tal com estava previst, per faltad’acord entre els diferents regidors del nostreAjuntament.Els socis del Casal (536 en la data d’escriureaquesta carta) i jo mateix, estem segurs queaquestes obres d’ampliació i millores en les nostresinstal·lacions de les quals en fem i n’hem de fer ús,són molt necessàries, fins i tot diria que imprescindibles,per moltíssimes raons que penso no calenumerar ara aquí.Sense ànim de ficar-me on no em demanen, pregoa tots els regidors del nostre Ajuntament que procurind’entendre la meva postura que, insisteixo,també és la dels socis del Casal.Si faig ús d’aquesta secció del Rec Clar és perquèconsidero que és la millor manera de dirigir-me atots els regidors del meu Ajuntament, en la seguretatque llegiran aquesta carta, demanant-los ambtota la consideració i respecte que facin el possibleper aprovar de desencallar l’inici de les obresdel nostre Casal, aprovant la partida necessàriaperquè l’arquitecte pugui fer els plànols de lesobres a realitzar en el nostre Casal.Crònica d’una urbanització (i III)40octubre 06Celedonio Díaz RisquezPer fi s’inicien les obres pròpiament dites, no sensedificultats, perquè tampoc no fou un camí de roses,ja que la Junta de Compensació partia sense fonseconòmics i amb una elevada morositat. No obstant,les obres havien de fer-se conforme al projecte i laJunta es trobava amb el dilema de si fou primer l’ou ola gallina. És a dir: necessitaven diners per continuarles obres, però si no es feien no es recaptava diner.He de confessar que qui escriu aquesta crònica ésa qui li varen confiar el seguiment de les obres i vahaver-hi moments durant els 3 llargs anys que varendurar que estava disposat a tirar la tovallola. Nopodia exigir el que l’obra requeria, però tampoc nopodia defraudar i, per tant, havia de continuar. Avui,oblidat tot, però amb la creença que devia d’haverfet més, crec que els resultats han superat als sacrificis:s’ha donat vida i valor al que abans semblavamort i infravalorat, supera la demanda a l’oferta is’estan creant llocs de treball a cents de treballadorsi empresaris de la construcció, s’han posat en serveiles piscines i, encara que, provisionalment, el barsocial; s’ha fet una ordenació vial donant noms alscarrers, adreces i senyalitzacions, a falta de la sevaexecució, que s’espera que sigui en breu.Avui, encara que a manca del cablejat subterrani perpart de Telefònica, per la seva ordenació, organitzacióinterna i per la seva integració amb el poble deVidreres, es considera una de les millors urbanitzacionsde la zona.Ara comença una nova etapa i unes noves circumstàncies,ja que no és suficient amb fer molt ni a fer-hobé: S’ha de mantenir, qüestió que espero que a quili recaigui aquesta responsabilitat no escatimi el seul’esforç per aconseguir-ho, ja que el millor elixir per ala consecució d’un fi és la valentia, la perseverança,la tenacitat i la fe, però això serà una altra històriaamb nous personatges.

Francesc Llobet:“Més enllà de l’ideal, hi ha l’ideal”perfilpaU laNao i carme ViNyoleSricions públiques, ens va dir que no tenia gairescoses per explicar, que la memòria li començavaa fallar i que, al cap i a la fi, ell era tan sols unmés d’aquella generació de republicans que alsanys 30 van complir amb la seva obligació. noes tractava d’una actitud de renúncia, sinó senzillamentde la seva proverbial modèstia. Però quanva saber que el seu testimoni quedaria imprès enun llibre i serviria no perquè la gent recordés laseva persona, sinó per ajudar a entendre als jovesquines van ser les idees i els ideals, les esperancesi també les contradiccions que van impulsarel gran canvi promogut per la república, llavors,en Llobet, va agafar una llibreta i superant qualsevolmancança física –en aquell moment ja patiaproblemes de visió i li costava controlar els ditsatrapats per l’artrosi i el dolor–, va començar aescriure el relat de la seva vida.L’encàrrec li va portar més de trenta dies de feina,però quan va arribar a Blanes, aquell home quedeia que no tenia res a dir va copsar l’atenció delsparticipants explicant amb una claredat i fermesaFrancesc Llobet, record personalFrancesc Llobet, un bon republicà: “Més enllà del’ideal sempre hi ha l’ideal”.Entre els dies 30 de març i 1 d’abril de l’any2000, a Blanes, es van celebrar unes jornadessobre Guerra Civil i franquisme. Els organitzadorsvan demanar la presència de testimonisdisposats a explicar als assistents, i molt especialmentals joves, quines havien estat les seves vivències,però sobretot de quina manera observavenel futur. Finalment, en aquesta sessió es van aplegarnicolau Zurita, fill de Cretes al Matarranya;Josep Brunet de Blanes; Antònia Adroher, primeraregidora de la ciutat de Girona; el seu companyCarmel rosa, conegut per roc, fundadordel Bloc Obrer i Camperol i membre destacat delPOuM i Francesc Llobet, antic alcalde republicàde Vidreres.En Francesc, que aleshores tenia 94 anys, essentcom era una persona discreta i més donada aintenses converses particulars que no pas a aparamoNGarriGaL’amistat amb en Llobet provenia d’un ja llunyà1972. En aquest llarg recorregut, amb tantesafinitats compartides, aquesta amistat va fructificari es consolidà, sense clivelles, des delrespecte i l’afecte més profund, ja que erenaquests els pilars en què es fonamentava i laque m’ha permès conèixer veritablement ladimensió d’una persona absolutament entregadaen la defensa del valors de la llibertat,del compromís social i de la cultura des d’unidealisme sòlid, serè i lliure de dogmatismes.és aquest idealisme que impregnava les sevesconviccions, el que l’impel·lia i encoratjava enla seva lluita per contribuir a fer realitat unasocietat més justa i igualitària.“Ara farem escoles, ara tindrem biblioteques”,proclamava en Llobet, i els que com ell celebràveml’adveniment de la república, el 1931.Voleu declaració de principis que defineiximillor aquells homes i dones que consideravenla cultura com allò primordial en el camí capel ple exercici de les llibertats?El seu univers vital, tan extens i tan intens,sobrepassa les limitades capacitats de què undisposa per saber expressar l’alt grau d’humanismeinherent a la seva personalitat i que,no sense emoció, percebia, conscient d’estardavant d’un home, en el bon sentit de laparaula, bo.és un exemple de dignitat personal i política,com mai no he conegut.Ha mort als cent anys, íntegre i lúcid, com vaviure. Però ningú no mor, si algú el recorda.He tingut sort, he conegut en Francesc Llobet.41

PerfilFotografia recent d’en Francesc Llobetencomiables que era fill de can Vergés (veïnat deSant Iscle) de Vidreres, que va aprendre l’ofici decisteller i havia treballat fent embalatges a Llagostera,Santa Coloma de Farners i Vidreres i que al’edat de vint anys ja havia fet de correu del coronelMacià quan va preparar els Fets de Prats deMolló. També va explicar que el pacte de la fam–o sigui la negativa dels burgesos a donar feinaals sindicalistes o treballadors insubmisos– l’haviaexpulsat de Santa Coloma de Farners i que vaaprendre “de lletra” després d’assistir deu mesosa una escola pública i complementar la pròpiaeducació de manera autodidacta a través d’unexercici interminable de lectura. Les obres deZola, Bakunin, Reclús, Volney, o la Revista Blancade Federico Urales i Soledad Gustavo, que lirobaven hores de son (“a la pensió el Cigró deLlagostera em volien fer pagar un plus perquèdeien que mai no apagava la llum”, recordava),el van acompanyar tota la vida i van configurarla seva infatigable consciència social.Militant des de molt jove a les Joventuts Llibertàriesi fermament convençut que “més enllà de l’ideal,sempre hi ha l’ideal”, quan el país va viure l’inicide la que seria la tragèdia del segle, l’esclat dela Guerra Civil, no va dubtar a treballar per lalegalitat i la justícia social i va acceptar presidirel Comitè de Milícies Antifeixistes de Vidreres, elpoble que l’havia vist néixer. Recordava amb entusiasmel’arribada de la República. Ell va viure aSanta Coloma de Farners el resultat de les eleccionsmunicipals i la fugida del Rei: “mentre l’orquestratocava la Marsellesa, jo i molts altres vam sortir alcarrer a cridar Visca la República, símbol de llibertat,ara farem escoles, ara farem biblioteques, arala gent podrà ser més sabia, més lliure”.L’anècdota explica un estat d’ànim i una convicció.Fins que va morir, Francesc Llobet va creureque la cultura era una eina vàlida de redempció irevolució i estava segur que el que en realitat vaespantar durant la República a les classes dominants–els terratinents, l’església o la burgesia–,va ser el fet que els fills dels treballadors adquirissineducació i cultura i fossin conscients de laseva dignitat com a persones i de la seva pròpiacapacitat i responsabilitat.En Francesc, a qui ja havien detingut per sindicalistaen ple Bienni Negre, el 15 de juliol del 1936,i com a secretari del Grup de Defensa Interprovincialnúm. 1 de la CNT-FAI (estava format percinc pobles: Caldes de Malavella, Sils, Riudarenes,Santa Coloma de Farners i Vidreres) va rebre unacircular del Comitè Regional de Defensa, en la qualse li donaven instruccions per preparar els sindicatsdavant d’un possible aixecament militar contra laRepública. Aquella informació privilegiada li vaservir perquè quatre dies més tard, després de laderrota facciosa a Barcelona, es formés a Vidreresel Comitè de Milícies Antifeixistes. S’hi van integrartotes les organitzacions populars, des dels treballadorsals pagesos, els partits o els sectors socials.Acompanyat per Josep Sagrera i Francesc Bou42octubre 06

(Esquerra Republicana) Josep Vila, Francesc Quintanai Joaquim Camps (pagesos), Josep Pla en “Botifarra”(comunistes); Josep Turbany (de la brancapobre dels Perepau) i Joaquim Borrell de la CNT,Francesc Llobet va ser nomenat president de l’organismenascut de l’antifeixisme i la revolució. Lescomplicacions derivades del moment històric no elvan espantar i va lluitar per assegurar la pau social,tot demanant a Amadeu Oliva, comissari d’ordrepúblic, armes per poder defensar el poble de possiblesabusos de la gent que sota la bandera de laRepública pretenia desprestigiar la revolució o proporcionar-sebeneficis personals. En aquest sentit,val a dir que va salvar de l’acció dels incontrolatsa Mossèn Joan, a Jaume Colls, a Joaquim Mundeti els seus dos germans capellans i a en Joanet Gascons.Va haver de treballar també per posar ordrequotidià a la convulsió: Es va fer un pla de xoc peradequar l’economia a la guerra, assegurar la distribucióequitativa dels aliments i es van socialitzarels transports després que quatre persones que esdeien del comitè de Blanes, utilitzant un segell falsificat,intentessin requisar el camió de Romà Codinaper dedicar-lo a usos personals.L’octubre d’aquell any, quan es dissolgueren elscomitès i es va tornar el protagonisme polític alsajuntaments, Francesc Llobet, juntament ambJoaquim Pasqual i Joaquim Borrell, es va allistarvoluntàriament a la columna Durruti. A finals demarç del 1937, però, després d’una queixa delspagesos contra la que era màxima autoritat municipal,Josep Sagrera, Llobet, que havia tornat delfront, va ser nomenat alcalde mentre esperavauna nova mobilització. En la seva segona etapa,l’antic president del Comitè va lluitar contra l’estraperlo,va afrontar l’economia de guerra, lamanca de queviures, la consolidació del campd’aviació, i finalment, va tornar a la guerra on vaser nomenat comissari polític. A finals de generdel 1939, quan s’havia trencat definitivament elfront de Lleida, Francesc Llobet, va decidir tornara Vidreres. Sabia que hauria de marxar a l’exili,que tot i les promeses de clemència dels guanyadors,la venjança seria implacable i va ser aixícom amb el Montseny com a referència, va creuarrius, pujar muntanyes i caminar entre pistes i corriolsallunyats de les carreteres principals ja enmans dels franquistes, per acomiadar-se del seuestimat poble i reunir-se amb els companys ambels quals va iniciar el camí de França, país d’onno en tornaria fins a l’any 1968.A l’altra banda de la frontera, Llobet va patir campsFrancesc Llobet (Esquerra) de jove, amb un amic.de concentració –Saint Ciprien–, gana, vexacions imisèria, va ajudar a la resistència contra els nazis,va malviure i fer de pagès. Finalment, va trobarfeina en unes serres i l’any que es va encendre Parísi es buscava la platja sota les llambordes, pocs diesabans del maig francès, va decidir tornar, per instal·lar-se primer a Sant Feliu de Guíxols i, més endavant,a Llagostera. Com a persona sospitosa de“desafecció al règim” estava obligat a presentar-secada setmana a la comissaria; més tard suavitzarienla pressió, però, segons explicava, no va poderfer vida normal fins a l’arribada de la democràcia,un ideal perdut amb la derrota del trenta-nou queell mitjançant la feina constant, sense estridènciesi, sobretot, amb l’exemple, havia ajudat a recuperar.Mestre de generacions que s’han esforçat peraprendre de la memòria i les actuacions d’aquellagent que va fer bandera de la cultura, la pau ila justícia social, Francesc Llobet ha mort als centanys, aquest estiu, després d’una vida plena queel portava a definir-se com a pacifista, antimilitaristai progressista amb seny. Ell mai no ho faria, éscert, perquè la modèstia era un dels seus principalsatributs, però nosaltres sí; a nosaltres sí que ens correspondes d’aquestes mateixes planes, demanar alpoble de Vidreres i a les seves institucions democràtiquesque la figura de Francesc Llobet no caiguien l’oblit i rebi el reconeixement públic que mereix.Persones de la seva talla humana, compromís polítici estricte esperit de justícia, són les que de veritathonoren un poble que els sap valorar.43Perfil

El viatgeEl transsiberià mongol44octubre 06Jordi PresasÉs un viatge d’aquellsque no s’oblidenmai. D’aquells enquè et passen tantesexperiències que nosaps ni què destacarquan t’ho pregunten,perquè tot és increïble,tant el que és bo com elque és dolent.L’equip de viatge éreml’Albert, la Remei, laTània i en Jordi, i perben preparat que hoportéssim d’aquí, enaquest viatge es potdir que hem après delsimprevistos.El viatge s’inicià el dia 28d’agost, amb un vol Barcelona–Tallin (Estònia). I com comença,doncs? Amb la vaga salvatgedels senyors d’Ibèria–AENA.És difícil d’imaginar la sensacióque produeix veure impotentmentcom uns impresentableset fan estar esperant i reclamanthores i hores, mentre vaspensant que et destrossen unviatge... I quan arriben les deude la nit i et diuen que el vol escancel·la definitivament, pla!Mentre molta gent es quedavaa protestar inútilment o se’n tornavaa les seves cases, nosaltrespassem a l’acció. Anem a l’estacióde Sants, entrem en uninternet cafè i comencem a mirarvols alternatius per no perdreel viatge. Sortosament vàremtrobar un vol Frankfurt (Alemanya)–Tallinque sortia al capd’unes vint hores. Llavors, vàremhaver d’estudiar el mètode perarribar a Frankfurt amb aquell“curt” termini de temps. Desprésde diverses alternatives (inviablespel poc temps, com trens oautobusos), en Lluís Campmajor,des de l’AVIS, ens aconsegueixun cotxe econòmic per arribarhi.Però això no serà gens fàcil,perquè no ens podrem distreureni un moment enlloc, i a més hemde fer un llarg trajecte nocturn.Ens organitzem per parelles perpal·liar la son i mentre una parellacondueix amb copilot, l’altradescansa un parell d’horetes alsseients de darrere. Després detot, arribem a Frankfurt cap a lestres de la tarda, així que encaraens sobren dues hores!Arribem a Tallin un dia tard,però encara rai! En aquelleshores ja hauríem d’haver agafatun bus cap a Sant Petersburg(Rússia), però la situació desprésde tot, ja la firmàvem undia abans!

Sense transport, doncs, lloguemun conductor que ens porti capa Rússia. Abans de res, però,li diem que ens porti a fer unavolta per Tallin, una preciosacapital bàltica amb arquitecturai organització urbanístiques típicamentmedievals en el seu cascantic. Som feliços per primer copperquè almenys, ni que sigui de“resquitlló”, no hem perdut niuna estació del viatge.Cap al vespre, ens dirigim versRússia. A la frontera hi estemparats unes tres hores, i el trajectefins a Sant Petersburg és una torturaper culpa d’un cotxe arcaic,un conductor imprudent i la sonque ens persegueix de molteshores ençà!A Sant Petersburg hi arribem capa les sis del matí, i completamentfosos anem a dormir quatre horesa l’alberg que ja teníem reservat.A les deu del matí, en Vassili,un amic rus d’en Jordi, ens ve abuscar a l’habitació. Anem a unsupermercat, esmorzem, i ja unamica refets, comencem la visitaguiada pel nostre amic de laciutat. És una ciutat molt bonica,amb un munt d’atraccions: la ciutadella,el palau d’estiu amb elgran museu d’art de l’Hermitage,les precioses catedrals ortodoxes,el riu... De fet, es tracta d’unaciutat amb una societat quedes del nostre punt de vista lapodríem qualificar de molt avançada,segurament la que més hoés de Rússia. No obstant, però,el nostre estat físic no aguantamassa estona i ens passa facturaa causa del cansament produïtper l’estrès dels dies anteriors pertal d’arribar a atrapar un viatgeque perfectament podia haverquedat suspès...Al vespre anem a l’estació peragafar un tren nocturn que ensportarà a Moscou, la capital deRússia. Per fi, una nit “com cal”!El tren és prou luxós i ben agençat,i el nostre cos ens agraeixcom mai un bon descans!A les set del matí arribem aMoscou i en Vassili continua fentnosde guia. Aquí visitem llocsd’aquells tan coneguts com laPlaça Roja, el Kremlin, les catedrals,...Realment, tots aquestsespais i edificacions són espectaculars.Moscou és també unabonica ciutat, però en comparacióamb Sant Petersburg potser ésmés diversa i impersonal, i és queté una població que volta els deumilions d’habitants i hi pots trobarde tot!Després de caminar tot el dia,agafem un bus a mitja tarda queens porta cap a Suzdal, una deles tres ciutats que s’engloben a“el triangle d’or”. Es coneix aixíperquè en aquesta zona s’hihavien ubicat les antigues capitalsrusses anteriors a la capitalitat deMoscou. Estem parlant de l’èpocamedieval, així que guarda moltsmonuments d’aquestes èpoquescom basíliques, catedrals, monestirsi, fins i tot, kremlins, que visiteml’endemà. És talment una bonica itranquil·la ciutat on sembla queel temps s’hi hagi aturat seglesenrere.Cap a la tarda, agafem un altrebus i anem a Nizhny Novgorod,una altra de les tres ciutatsdel “triangle d’or”. Situada a lariba del riu Volga, aquesta ciutatguarda la mateixa quantitat ivarietat d’edificis medievals queSuzdal, perquè en temps passatstambé va ser capital. Ara, però,aquesta part medieval es trobaenmig de la ciutat moderna enquè s’ha transformat NizhnyNovgorod (actualment és la terceradel país).El dia 2 d’agost ens llevem a lessis del matí per agafar un ferri queens ha de portar Volga amunt, finsa un convent ortodox molt antical poble de Makarebo. Aquestmonestir és arquitectònicamentmolt interessant, però la gent ésd’aquella tan reservada que ambla mirada ens fan fora...A migdia tornem amb el ferri capa Nizhny Novgorod, on passemla tarda. Al vespre, amb un trennocturn, tornem cap a Moscou.Altra vegada a la capital Russa,visitem el que el primer diad’estada vàrem deixar, i fem unviatge amb una barca que ensEl viatge45

El viatge46octubre 06permet visitar la ciutat de puntaa punta des del riu. Un repàsfabulós de la ciutat!Al vespre anem a l’aeroportper agafar un vol interior rus,que ens ha de portar a Irkutsk,la ciutat més important de Sibèria,situada a la llera del LlacBaikal. Per tant, el dia 4 al matíens trobem a Irkutsk i, no sensemoltíssims problemes, finalmentaconseguim sortir de l’aeroporti dirigir-nos al poblet on hem depassar la primera nit pels contornsdel Baikal: Listvyanka.És un bonic poblet a 80 quilòmetresd’Irkutsk, i d’algunamanera es podria dir que és el“Baqueira” dels russos, perquèatrau una quantitat importantde turisme nacional que finsara no havíem vist per enlloc.Pel que fa al Llac Baikal, ésindescriptible, perfectamentpodríem estar parlant d’un marperquè tot i tenir aigua dolça, elvolum d’aigua és major al delmar Bàltic. Per exemple: té 600quilòmetres de llargada i unaprofunditat superior a 1.700metres en el seu punt màxim; defet, és la reserva d’aigua dolçamés gran del món.De Listvyanka en marxem l’endemàmateix, i tornem cap Irkutsk,i d’aquí a Sludyanka, escales perarribar amb tren a Tankhoy.Tankhoy és un petit poble de lallera sud-est del Llac Baikal, i sibé com a poble no té res mésa destacar que la seva pobresai el seu oblit enmig de la Sibèria,sí que n’és destacable elfet que sigui el punt de partidad’uns paratges catalogats perla UNESCO com a “Reserva dela Biosfera”. Aquí hi arribemenmig d’una forta tempesta queens cau sencera a sobre mentrebusquem el centre del Parc pertal d’allotjar-nos-hi.Val a dir que fins ara els russosels podem catalogar de formageneral com a gent molt pocacollidora amb els estrangers,i habitualment hi són grollers.Avui, però, per fi, ens sentimcom a casa després de tantsdies de viatge. Ens posem encontacte amb els encarregatsdel Parc (amb qui ja havíemcontactat via mail) i planifiqueml’excursió de l’endemà per laReserva de la Biosfera. Dos“rangers” ens acompanyaran:la mateixa directora del centrei un altre guia. A més, els propietarisde la casa on s’ubicael centre ens preparen un bonsopar i entre tots fem bugada.Ens llevem aviat i anem a fer lacompra pel poble, on tothom ensmira molt estranyat. Es nota quepoquíssims estrangers havienestat aquí abans i, fins i tot, hiha un parell de personatges quevan a buscar una càmera defotos per sortir amb nosaltres!I aviat comença la caminada.Seguim el curs d’un riu que desfilaper una bonica i estreta vall, ambuna vegetació exuberant que enaquestes latituds es coneix com laTaiga. Són boscos caracteritzatsbàsicament per alts avets barrejatsamb altres espècies caducifòliesi que en la seva extensió totalocupen una superfície major quela selva amazònica.Després d’unes hores de caminararribem al final de l’excursió.Ens aturem al costat del riu iposem en comú els nostres queviuresamb els dels dos guiesque ens acompanyen, i a mésens encenen un foc per posarhiuna olla d’aigua per fer terus. Acabada la llarga aturada,iniciem la baixada. Ha estatuna preciosa excursió amb tansols un greu problema: la granquantitat de mosquits, que fins itot ens havíem d’expulsar ambbranquillons verds picant-noselscontra les cames!Un cop hem arribat altra vegadaal centre administratiu del parc,ens han preparat una saunarussa (que és similar a una de lestípiques finlandeses, però mésgran per poder-t’hi banyar ambaigua i sabó) i un altre te ambuna cabanya separada de lasauna. Ha estat un dia del qualrealment hem gaudit de debò!Després de la segona nit aTankhoy, ara ja ens hem de dirigircap a Mongòlia amb el tren. Defet, ens passem el dia 7 d’agostviatjant i travessem frontera capa mitja tarda, on hi estem unesset hores aturats. Més tard de les

dues de la matinada arribem aDarkhan, la segona ciutat delpaís, i punt clau del que esperemd’aquest llarg viatge: la trobadaamb uns monjos budistes al seumonestir.I la primera sorpresa ens agafaquan, només d’arribar, un personatgevestit de taronja (el típicdels monjos budistes) ens ve arebre sense esperar-nos-ho.Ens pregunta si som nosaltresels que estem interessats en elmonestir, i ens coneixem. Delprimer que ens adonem de lacultura budista és que per aells el temps no existeix! Portavahores esperant-nos, peròell sabia que tard o d’horanosaltres arribaríem amb tren.I el curiós del cas és que ambla gent del monestir hi havíemquedat per al dia posterior!En aquells moments érem moltfeliços per la coincidència, sibé érem una mica cautelososperquè semblava impossible quetot pogués anar tan ben rodat...I pel que semblava per partd’ell, era que també estava moltcontent d’haver-nos trobat. Ensva portar a l’hotel que nosaltresamb antelació havíem reservatper mail, i vàrem quedar ambel monjo per a l’endemà al matíanar cap al monestir (no vàrempoder aclarir l’hora perquè eltemps altra vegada no teniacap importància per a ell...).L’hotel era encara prou luxósi baratíssim per als nostresmodels econòmics als qualsestem acostumats, i la mestressa,el dia següent, en llevarnos,ens va dir que érem elsprimers turistes (excepte xinesosi coreans) que hi anàvem!N’estava tan orgullosa que finsi tot s’havia documentat sobreel que era Catalunya, que permail li havíem comentat que erael nostre país...El monjo es va presentar cap ales deu amb un cotxe per portarnosal seu monestir: AmarbayasgalantKiid. Estava situat aun centenar de quilòmetres dela ciutat, totalment amagat dequalsevol rastre de civilitzaciói enmig d’una esplanada vorejadaper unes muntanyes suausi totalment acolorides per lesflors silvestres.La situació era de somni i mésencara quan ens va ensenyar latenda mongola (ger) que haviendestinat per a la nostra acollida.Ens vàrem adonar aviat queteníem un tracte molt especiali privilegiat. Aquella tarda ensvaren donar un bon dinar, ensvan guiar pel preciós monestir iens van ensenyar els racons queels pocs turistes que hi van pelseu compte mai no visiten. Vàremtenir llargues i profundes conversesexistencials sobre les diferènciesentre la seva i la nostracultura, i la religió, ens varen ferel sopar... En definitiva, realmentculminàvem un dels principalsobjectius d’aquell viatge, i ambuna nota altíssima!L’endemà al matí també ensvan preparar l’esmorzar i persi el dia anterior no n’hi haviahagut prou amb les sorpreses,avui tocava una de les pregàriesanuals més importants delbudisme: la Matreya. La vàremseguir en bona part durantaquell matí preciós del dia 9, iens vàrem adonar d’una cosaque no havíem descobert abans:que el personatge amb el qualens havíem trobat a l’estació ique ens havia acompanyat totel dia abans, era el Mestre mésimportant del monestir, als 28anys! Ell dirigia la pregària.I la cosa encara no es vaacabar aquí, perquè un copfinalitzada la pregària, a mitjatarda, el Mestre ens va venir abuscar i ens va dir que ens preparéssim,que anàvem d’excursió.Gairebé al·lucinant i sensefer gaires preguntes perquèja estàvem familiaritzats ambaquelles sorpreses, vàrem ferles motxilles i vàrem esperaresdeveniments. Tot d’un plegatvàrem veure que ens venien abuscar a la tenda amb un 4x4i juntament amb una furgonetaon anaven dotze monjos jovesdel monestir, ens portaven almonestir més important deMongòlia! El dia abans havíemparlat amb el Mestre de lesnostres intencions al seu país, ihavíem comentat el nostre desigEl viatge47

El viatge48octubre 06de visitar l’altre monestir, peròens va sorprendre absolutamentamb l’excursió. Nosaltresi tretze monjos ens n’anàvem avoltar per Mongòlia dos dies!I allò continuava sent increïble:vàrem endinsar-nos a Mongòliapel sud-oest, per corriols,perquè les carreteres gairebéno existeixen fora les ciutats, ivàrem allotjar-nos... en un bivactots plegats, monjos i nosaltres,sota una perfecta lluna plenaamb els sacs de dormir! Semblavade pel·lícula.El matí següent vàrem seguir elnostre trajecte cap al monestir,i a mig matí vàrem viure unaaltra d’aquelles grans experiències:uns nòmades varenconvidar els monjos a passara casa seva i a pregar tots plegats,i ens varen fer passar ambells. Les seves cares reflectienno haver vist mai ningú que notingués els ulls “axinats”, i tot ique al principi els va costar sersimpàtics, posteriorment se’ls vaveure satisfets i ens varen convidara un bol de llet d’euga.A continuació vàrem seguir elnostre trajecte fins al monestirdesitjat: Karkorin. El vàrem visitartambé guiats pels monjos, ivàrem acabar l’etapa de convivènciaamb aquells amigablesmonjos amb un bon dinar en unrestaurant.La història viscuda amb els monjosbudistes va ser una experiènciatan inoblidable, que seguramenttard o d’hora repetirem i enstornarem a trobar. L’última accióque varen fer per a nosaltres vaser buscar-nos un transport quedurant la nit ens portés fins a lacapital, Ulan-Bator.Vàrem arribar-hi a primerahora del matí, i tot i que no ésuna capital gaire atractiva (éssenzilleta però no molt pobra),ens hi vàrem haver de quedardos dies per culpa de les combinacionsferroviàries per arribara la Xina. El dia 13 es potconsiderar el pitjor de tots elsdies de viatge, i és que el queens va succeir al llarg del diavan ser històries molt més greusque el que va passar a l’aeroportdel Prat el dia 28. Amb tot,aconseguim creuar la fronterapel desert del Gobi i arribara Pequín el dia 14 a primerahora, amb un munt de feina perfer-hi abans no agafem el volde tornada l’endemà.El primer que fem és anar a veureun monument colossal: la GranMuralla Xinesa. No té adjectius.Cal veure-ho per imaginar-se lamagnitud d’aquesta gran obrafaraònica, i n’hi ha prou ambrecordar que és l’única obrahumana visible des de la lluna...D’allà anem a visitar la CiutatProhibida, un autèntic tresor;el temple dels Lames, una altraobra impressionant; la Plaça deTiananmen, immensa... Pequínés una capital espectacularque combina aquests monumentsque són Patrimoni de laHumanitat amb els grandiososi moderns edificis o la típicaorganització de barri conegudacom a Hutongs. La visita en undia se’ns va quedar molt curta,i és que el dia següent ensesperava un avió que aquestavegada sí, després de fer escalaa Viena, va arribar a Barcelonaamb total normalitat.

Res ClarSenyor Manzaneque,Sempre que vaig a un supermercat i és l’horade pagar quan m’acosto a les cues de les caixestinc el dubte de a quina posar-me: si trio la cuacurta,segur que a la caixera se li encalla la calculadorajust quan fa el client del meu davanti acaba sent la cua més lenta; si trio la llarga,precisament pensant que si trio la curta n’ha depassar alguna, doncs no passa res i com que ésla llarga, doncs a esperar. Triï com triï, semprem’equivoco i fins i tot ja em comença a fer angúniaanar a comprar. La meva consulta és: empodria donar algun consell infal·lible per encertarla cua?Agraïda.MariaEstimada Maria,No sé si estarà d’acord, però em sembla queel tema supermercats s’ha guanyat a pols serun clàssic del consultori. Des d’aquí, i abans deprofunditzar en el tema que la preocupa, llançouna crida als diferents supermercats de Vidreresperquè esponsoritzin aquesta secció. Fet aquestaclariment, procedim.A primer cop d’ull, el seu cas sembla estarclarament relacionat amb la famosa Llei deMurphy: “Si quelcom pot anar malament, aniràmalament”. Quan va al supermercat, sembla servíctima de l’atzar, del destí. Intenti posar tot elseu saber en intentar esbrinar quina cua seràla més efímera però mai no l’encerta. I això ladesconcerta perquè vostè ha llegit L’Alquimistade Pablo Coelho i sap que “quan desitges unacosa amb totes les teves forces, tot l’universconspira perquè la puguis aconseguir”. Quèpassa doncs? Les forces de l’univers tenen potservetada l’entrada als supermercats? No ho desitjaamb prou força? És simplement mala sort ? Resmés lluny de la realitat, estimada Maria. Primerde tot, segui. El que ara li diré li pot sorprendre,i molt. L’any 1990, els científics més prestigiososdels EUA van tenir una idea revolucionària.Per tal d’afavorir el consumisme massiu a lesgrans superfícies van crear una espècie nova:els cuatots. Mig humans, mig màquines, elscuatots són uns éssers especialment dissenyatsperquè es produeixin cues en els supermercats.A vostè li semblen caixers o simplement personesque van a fer la compra diària, però en realitatsón androides que volen que s’esperi més imés. Ha comprat mai algun dels productes queestan just al costat de les caixes de pagament?Si no hi hagués hagut cua s’hi hauria fixat?Un estudi l’any 2000 va demostrar que el 17%de les compres als supermercats són productesque el consumidor adquireix mentre està fentcua. Quan més temps s’esperi, més consumirài més beneficis generarà per a l’empresa. Nos’equivoqui, les calculadores no s’encallen, totés teatre que fan per guanyar temps. Un cuatotcosta uns 30.000€. El supermercat del qualsuposo vostè em parla deu tenir-ne el màximpermès per la llei, que són dotze. I ara vostè emdirà: “però sempre que faig cua hi ha gent diferent!No sempre són els mateixos dotze!”. Moltfàcil: els caps dels cuatots són intercanviables.Tot i que canviar el cap a un cuatot és il·legal,és una pràctica molt estesa per tal d’evitar lessospites dels consumidors. Pot trobar caps decuatot al mercat negre per menys de 20€. Avostè li sembla que veu persones diferents i enrealitat són androides tunning. Segons fonts fiables,aquest supermercat deu tenir entre 5.000i 6.000 caps de cuatot. Com pot veure, les possibilitatsde combinació són infinites. No vullacabar, però, sense donar-li un consell que tanàvidament espera. Cap màquina és perfecta.Igual que Matrix tenia errades i el Windows al’any 2006 se segueix penjant, els cuatots tenenun punt feble. Si s’acosta a la cua amb nomésun producte a les mans, té un 75% de possibilitatsd’alterar el sistema operatiu dels cuatots.En veure que compra tan poc, es bloquejaran,se saturaran i li diran allò de “si vols passar...”.Compri només una cosa cada cop que hi va.D’aquesta manera, estimada Maria, podràevitar les cues.49

Res ClarBenvolgut doctor Manzaneque,Mirant els partits del Mundial de futbol aquestestiu, he estat pensant molt en tot el món queenvolta aquest esport. L’estiu és sempre època defitxatges i ja fa unes quantes temporades que espaguen preus desorbitats pels jugadors. Quinaopinió li mereix aquests fets? No creu que pagartants de milions per un jugador de futbol és unabestiesa?AtentamentJaumeEstimat Jaume,Em sap greu decebre’l, però la meva opinióno concorda amb les seves expectatives. Basola meva explicació en un estudi sobre el móndel futbol que vaig publicar l’any 1999 sota eltítol de Manzaball. Les xifres estan en pessetesperquè encara no existia l’euro quan l’articleva ser publicat. Seguidament demostraré queun jugador de futbol que costa 2.000 milionsde pessetes no és car. El quilo de vedella va auns 1.500 pessetes. Quantes persones gaudeixend’aquest quilo? Cinc? Ens costa, per tant,300 pessetes fer gaudir a una persona quemenja vedella. Un jugador de futbol pesa demitjana uns 80 quilos. Si dividim 2.000 milionsentre 80, ens surt que el quilo de jugador va a25.000.000 pessetes. I ara vostè dirà: “Això nofa més que demostrar la meva teoria!”. Doncsno, estimat Jaume. Perquè la diferencia està enla gent que gaudeix d’aquest quilo de jugador.Fer feliç una persona a través de la vedella enssortia a unes 300 pessetes.Si fem la mateixa operació i dividim aquestes25.000.000 pessetes per 90.000 que sónles persones que caben al Camp Nou, podemconcloure que el quilo de jugador només costa277,77 pessetes per persona. Com pot veure,és 22,23 pessetes més barat. I això sense teniren compte la gent que ho veu per televisió. UnBarça–Madrid, pot arribar a ser vist per uns500 milions de persones.Això significa només 0,05 pessetes per quilode jugador. I encara li diré més: 4 pessetes eljugador sencer.Amic Jaume, les matemàtiques no enganyen.No és una opinió meva, és tan sols una provairrefutable que a vegades les aparences enganyen.Per Sergi Puig50octubre 06

GiraltFem poble totentretenint-nos3Horitzontals. 1. Tocat del bolet,4mancat de seny. Persona que cercade superar o d’igualar algú en mèrit 5especialment. Mil. 2. Enlloc és repetida.6Forma de dir per aquí enllà a Lloret ien algunes altres contrades gironines. 73. Poseu oli, sal, etc. a una vianda.Dit d’una dona virtuosa. Amb res més8fa tres. 4. No malalt. Composicions 9poètiques cantades en llaor de laMare de Déu o d’un sant. Comte que 10constitueix el nucli del mite folklòric iliterari més important de Catalunya,al revés. 5. Enganyar fingint bona 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14voluntat. Fer una cosa més tard del que Una dita dins la sopaera d’esperar, a l’inrevés. Bous capats. 1 L L A M P A T E M U L M6. Coves de Mallorca. Taps plans iC. LLUÍS2 L P E R Q U I N E N L L Ametàl·lics de diverses begudes quevan col·locats a pressió, al revés. Nom 3 Hi A heu Mde Atrobar N el Inom Ude quinze S instruments A N Tde corda. A I amb Tdonat a la primera moneda de la CEE les lletres escadusseres podreu llegir una frase feta per dir nosubstituïda pel nom d’euro. 7. Setí. Al 4 tenir S sentit. A G O I G S U A N R APallars i a la Ribagorça és pic, cim. Cap 5 Ta la banda de l’Empordà, ésser moltNRXAIIARBRAARGTINROTC OBcurt d’enteniment o ignorant. 8. Ineptes 6 A R T A S E P A X E C UB B A N J O T V E M Idel tot. No accentuat. Accentuada en7 R A S T U C M O R R A Lla unió. 9. Desviada de la línia recta, A L A B M E C I V A L Cde dreta a esquerra. Van amb els uts. 8 N E G A T S A T O N OElement gasós, inert, incolor i inodor, al L R N N A I O R N O Arevés. 10. Sacs petits. Rucs.9 A X R E U G E T S O E N10 SO AN C R O PT DE L LI SD I A LS RE ASVerticals. 1. Posar llast a unaembarcació. Campió en moltesocasions, tot jugant, sovint, mata el rei.2. Cinquanta romans. Recipient ambel que es repartia la llet a domicili.3. Au. S’alça (o s’abaixa) per agafar(o perdre) coratge, al revés. 4. Poll ialtres paràsits del cos, del cap, en unaparaula, mengilla, menjança. Prefixque significa terra. 5. Superior d’unacomunitat religiosa, de categoria inferiora l’abat. Caixa on és posat el cadàverper portar-lo a enterrar. 6. En aquestlloc. Substància negra que prové de lacombustió de matèries orgàniques i esdiposita en les xemeneies. 7. Pronom.Ocuparen Eòlia a finals del II mil·lenniaC. Doblada en gallec. 8. Forma depassar de baix a dalt. Article de pèl. 9.Nom de consonant. Han agafat aquellacosa que fa perdre les forces i el delit al’individu malalt. 10. A Cassà de la Selvasón vedells de pocs mesos, mamellons.11. Subornar algú amb diners o ambpresents. Al bell mig del tros. Escrita enpaper i tinta. 12. A l’Empordà, és ditdels ulls lluents de plor. 13. Al mig de lagalta. Es posa al mig de la porta. Gos.Es de sempre. 14. Nom satíric que homdóna als arbuciencs.121 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14I O R A O U O V L I RV A N N T L R M O A L AL L C A I I A R Q U E TA E N I N U I I T IL C A R O P S G T A O CSudokuC. LLUÍS2 5 33 6 8 44 3 5 83 1 9 72 1 6 56 7 1 46 2 9 47 5 8 65 6 98 2 1 9 4 5 6 3 75 3 6 2 8 7 1 4 97 9 4 3 6 1 5 2 8Coms’hi juga:Cal omplirles casellesbuides ambels números del’1 al 9 senserepetir-ne capen una mateixafila, columna oquadre interior.Solucions a la pàgina 5451Entreteniments

52octubre 06AgendaActivitats d’octubre de 2006a gener de 20071, 8, 15, 22 i 29 d’octubre06:30 HANTIGA CASERNA DE VIDRERESEXCURSIONS PER DIFERENTS ENTORNSNATURALS DE LES COMARQUES GIRONINESGRUP EXCURSIONISTA VIDRERES(+info. 647 580 68 / Pere)1, 8, 15, 22, 27 i 29 d’octubre18:00 HCASAL DEL JUBILAT i PENSIONISTABALL DE TARDACASAL DEL JUBILAT i PENSIONISTA15 d’octubre19:00 HSALA TEATRE CASINO LA UNIÓTARDOR DE TEATRE: EL GALLINER(GIRONA)GRUP TEATRAL VIDRERENC20 d’octubre22:00 HSALA D’ACTESDIVENDRES CULTURAL: HOMENATGE ATETE MONTOLIU, AMB RAMON ALSINAGRUP VITRARIS21 d’octubre22:00 HSALA TEATRE CASINO LA UNIÓTARDOR DE TEATRE:EL MEU SERRAT (MUSICAL)GRUP TEATRAL VIDRERENC22 d’octubre17.00 HCENTRE CÍVIC VIDRERESAUDICIÓ MUSICALESCOLA DE MÚSICA MUNICIPAL DE VIDRERES22 d’octubre17:30 HSALA TEATRE CASINO LA UNIÓCALIDOSCOMIC. CIA. MARCEL GROSRIALLES VIDRERES24 d’octubre20:30 HBIBLIOTECA JOAN RIGAU i SALALLEGIR ABANS DE LLEGIR, DE MARTA LUNA(CONFERÈNCIA PER A ADULTS)BIBLIOTECA MUNICIPAL DE VIDRERES27 d’octubre22:00 HSALA TEATRE CASINO LA UNIÓCINE FÒRUM: CICLE S. KÚBRIK,ODISEA EN EL ESPACIOGRUP VITRARIS29 d’octubre19:00 HSALA TEATRE CASINO LA UNIÓTARDOR DE TEATRE: BLANCAVÍDUA D’UN VIU (COMÈDIA, L’ESTARTIT)GRUP TEATRAL VIDRERENC30 d’octubre18:00 HBIBLIOTECA JOAN RIGAU i SALATORREM CASTANYES, DE PAÍS DE XAUXABIBLIOTECA MUNICIPAL DE VIDRERES5, 12, 19 i 26 de novembre06:30 HANTIGA CASERNA DE VIDRERESEXCURSIONS PER DIFERENTS ENTORNSNATURALS DE LES COMARQUES GIRONInes.GRUP EXCURSIONISTA VIDRERES(+info. 647 580 668 / Pere)1, 5, 12, 19, 24 i 26 de novembre17:30 HCASAL DEL JUBILAT i PENSIONISTABALL DE TARDACASAL DEL JUBILAT i PENSIONISTA3 de novembre21:00 HCASINO LA UNIÓCAFÈ FILOSÒFICGRUP VITRARIS

5 de novembre19:00 HSALA TEATRE CASINO LA UNIÓTARDOR DE TEATRE: EL FLORIDO PENSIL(COMÈDIA, PINEDA DE MAR)GRUP TEATRAL VIDRERENC12 de novembre19:00 HSALA TEATRE CASINO LA UNIÓTARDOR DE TEATRE:12 TREBALLS (ONCE BCN)GRUP TEATRAL VIDRERENC16 de novembre18:00 HBIBLIOTECA JOAN RIGAU i SALABIBLIONADONS, D’EMBOLIC DE SOMNISBIBLIOTECA MUNICIPAL DE VIDRERES17 de novembre22:00 HSALA TEATRE CASINO LA UNIÓFESTA PETITA: CINE FÒRUM:CICLE S. KÚBRIK, EL RESPLANDORGRUP VITRARIS17 de novembre21:00 HCENTRE CÍVIC VIDRERESFESTA PETITA: PRESENTACIÓAGENDA LLATINOAMERICANA 2007AMICS DE L’AGENDA LLATINOAMERICANADE VIDRERES18 i 19 de novembreTOT EL DIADIVERSOS- FESTA PETITA(PROGRAMACIÓ A PART)AJUNTAMENT DE VIDRERES18 de novembre18:30 HPAVELLÓ D’ESPORTSFESTA PETITA: FESTIVAL NACIONALDE PATINATGE ARTÍSTICC.P. VIDRERES19 de novembre10:00 HPL. LLUÍS COMPANYSFESTA PETITA VIDRERES:4a RUTA DELS TAPERS. TROBADADE COTXES I MOTOS CLÀSSIQUESCLÀSSIC MOTOR CLUB VALL D’ARO19 de novembre17:00 HPL. LLUÍS COMPANYSFESTA PETITA:AUDICIÓ DE SARDANES i CASTANYADABELLA DANSA19 de novembre19:00 HSALA TEATRE CASINO LA UNIÓFESTA PETITA: TARDOR DE TEATREEL DEIXEBLE DEL DIABLE(DRAMA, SALT)GRUP TEATRAL VIDRERENC24 de novembre22:00 HSALA PETITA DEL CASINO LA UNIÓDIVENDRES CULTURAL:140 ANYS DEL CASINO - J. FORMIGAGRUP VITRARIS26 de novembre17:00 HCENTRE CÍVIC VIDRERESAUDICIÓ MUSICALESCOLA DE MÚSICA MUNICIPAL DE VIDRERES26 de novembre17:30 HSALA TEATRE CASINO LA UNIÓCOLOSAL, CIA. TEATRE MÒBILRIALLES VIDRERES29 de novembre21:30 HBIBLIOTECA JOAN RIGAU i SALACLUB DE LECTURABIBLIOTECA MUNICIPAL DE VIDRERES(+ INFO. TEL. 972 851 285)30 de novembre18:00 HBIBLIOTECA JOAN RIGAU i SALABALLMANETES, DE MONTSE DULCET(INSCRIPCIÓ PRÈVIA)BIBLIOTECA MUNICIPAL DE VIDRERES1 de desembre21:00 HCASINO LA UNIÓCAFÈ FILOSÒFICGRUP VITRARIS53Agenda

Agenda3, 6, 8, 17, 24, 26, 29 i 31 de desembre17:30 HCASAL DEL JUBILAT i PENSIONISTABALL DE TARDACASAL DEL JUBILAT i PENSIONISTA3, 10, 17, 24 i 31 de desembre06:30 HANTIGA CASERNA DE VIDRERESEXCURSIONS PER DIFERENTS ENTORNSNATURALS DE LES COMARQUES GIRONINESGRUP EXCURSIONISTA VIDRERES(+info. 647 580 668 / Pere)10 de desembre17:00 HSALA TEATRE CASINO LA UNIÓFESTA DE SANTA LLÚCIAAMB SARDANES I BALLBELLA DANSA15 de desembre22:00 HSALA TEATRE DEL CASINO LA UNIÓCINE FÒRUM: CICLE S. KÚBRIK,LA NARANJA MECÁNICAGRUP VITRARIS17 de desembre12:00 HESGLÉSIA DE VIDRERESCONCERT DE NADALESCOLA DE MÚSICA MUNICIPAL DE VIDRERES17 de desembre17:30 HSALA TEATRE CASINO LA UNIÓSoluciONS ENTRETENIMENTSDREAMS, CIA. LA SIRENETARIALLES VIDRERES21 de desembre18:00 HBIBLIOTECA JOAN RIGAU i SALAFEM UN PESSEBRE, DE PAÍS DE XAUXABIBLIOTECA MUNICIPAL DE VIDRERES23 de desembreCARRERS I PLACES DEL POBLECANTADA DE NADALESPEL CARRER I TIÓ POPULARGRUP VITRARIS26 de desembre18.00 HSALA TEATRE DEL CASINO LA UNIÓREPRESENTACIÓ DELS PASTORETSGRUP TEATRAL DELS PASTORETS27 i 28 de desembreTALLER DE LLUFESI ENGANXADA DE LLUFESGRUP VITRARIS30 de desembre12.00 HSALA TEATRE CASINO LA UNIÓRECOLLIDA DE CARTESPEL CARTER REALCOMISSIÓ DE REIS5 de gener18.00 HRECORREGUT PER LA VILACAVALCADA DE REISCOMISSIÓ DE REIS8 2 1 9 4 5 6 3 75 3 6 2 8 7 1 4 97 9 4 3 6 1 5 2 83 1 5 8 9 4 2 7 62 4 7 1 3 6 9 8 59 6 8 5 7 2 3 1 46 8 2 7 1 9 4 5 31 7 9 4 5 3 8 6 24 5 3 6 2 8 7 9 11 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 141 L L A M P A T E M U L M2 L P E R Q U I N E N L L A3 A M A N I U S A N T A T4 S A G O I G S U A N R A5 T R A I R R A G I R T B6 A R T A S E P A X E C U7 R A S T U C M O R R A L8 N E G A T S A T O N O9 A X R E U G E T S O E N10 S A C O T E L L S A S E SSolució SudokuSolució mots encreuats5 6 954octubre 067Solució Sopa de Lletres:Solució: 6 Arpa, 2 arquet, bandúrria, 9 banjo, 4 cítara, clavicèmbal, 8 contrabaix, guitarra, lira, llaüt, mandolina, piano, violoncel,viola, violí.7 5 8 69Frase feta: No tenir ni molla ni crostó.106546 7 1 42 1 6 53 1 9 7

agendaproclamacióDe l’Hereu i lA puBillAde vidreres 2006pubilla: maria puig i nualartHereu: Arnau sureda i pujolràsFotoGrAFies: jaume Ball-llosera i santigosa

Aquest era l’aspecte que oferia, als anys cinquanta, la plaça de l’església.A la banda dreta, Cal Ros, que havia estat una casa de menjars, on també s’hi venia vi i que, més endavant, es va convertir en lacentral de telèfons. A la banda esquerra hi podeu veure la façana de l’església amb un aspecte lleugerament diferent de l’actual.