60 Ranxo Grup d’Esplai Vidrerenc Nadal 2012

PARLEM AMB...Casal d’estiu 2002 Grup Esplai Vidrerenc 1995-19968 i les cares que posaven els nensarribat a manipular els nens i a manipular 9mentre pensaven: “està fentmàgia!”. És com quan arribenels Reis, que els veus les caresd’il·lusió. Vam reviure totsaquests moments.EL REC CLAR 60 · PARLEM AMB...La Laura és una de les novesincorporacions. No és nascudaa Vidreres però s’ha volgutapuntar a l’Esplai com amonitora. Què et va fer decidirper apuntar-t’hi?Jo vaig arribar a Vidreres a 2nd’ESO i fins dos anys més tardno vaig saber que hi havia unesplai, potser en part perquètambé estava en una edat que passes una mica de tot.Crec que va ser cap a l’estiu. A mi m’interessaven moltels camps de treball però vaig veure que eren per a majorsde 18 anys, i aquí ja em començava a sonar el nomd’Esplai. A més, hi tenia un amic ficatque sempre em deia que hi anés. Recordoun dia que em vaig trobar en Carlesa la Fira de Girona i li vaig dir si podiaanar a l’Esplai. Em va dir que endavant,i des de llavors que hi soc. A més, va ser quan estavenfent reformes i això em va anar perfecte per acostumar-mea tot.Érem l’Esplaimés titulat de totCatalunyaParlant de reformes... fa uns anys que no se sent aparlar tant de l’Esplai. Què va passar?Són cicles. Puges i baixes. Hi ha hagut vegades que hembaixat perquè ens han fet baixar. Ens han posat un peua sobre i ens han anat prement fins arribar quasi al terra.Però la sort és que sempre que hem estat gairebé alterra hi ha hagut algú que ha sortit pels costats i ens haaixecat. L’última parada va ser decisió nostra. Crèiemque no funcionava com havia de funcionar. La filosofiaés educar en el lleure i crèiem que no ho estàvem fent al100%, per això vam fer una aturada perfer una renovació, mirar-nos a nosaltresmateixos, renovar una mica la genttambé i tornar a començar amb la forçaque necessita una cosa com aquesta. Ésvocacional, de motivació absoluta. Sense motivació nicriteri, no funciona. Vam parar, ho vam arreglar i vamengegar de nou. Va ser un “tancat per reformes”.Què aporta o ha aportat l’Esplai al llarg d’aquests 20anys a Vidreres?Creiem que aporta moltes coses al poble, sobretot alsnens. A qualsevol fira, ja sigui al Ranxo, Tractoristes.,etc.,sempre intentem aportar-hi alguna cosa. Potserpassa desapercebut, però som allà. Això a part de totel que s’emporten els nens com a persones. Estem educanten uns valors i això creiem que també es nota enla manera de ser de cada nen, de cada persona que surtde l’esplai. I en els monitors, també. Veure una personaque té 35 o 42 anys amb monitors que en tenen 17.Això és molt enriquidor tant per a uns com per als altres.Compartim i riem amb les mateixes coses.En l’àmbit professional, sou forces els que us dediqueua l’ensenyament?Podríem dir que estar a l’Esplai ens ha modificat. Totstirem més cap a la via d’estar més en contacte amb elsnens. Sí, de fet la majoria som professors, alguns estudienmagisteri, etc., però no tots. La veritat és que hem tingutde tot a l’Esplai, gent amb carrera universitària, gentsense estudis, d’altres de molt manetes. I això és el que téde bo. La feina és fer de monitor però cadascú hi aportala seva vessant personal. Algú molt de ciències et farà unexperiment per als nens, algú més manetes et muntaràun llum, etc. No és cap requisit, però sí que és casualitatque molts ens hem acabat dedicant a l’educació.I les relacions amb l’Ajuntament què tal són?No som una entitat fàcil de pair per als ajuntaments queens toquen, perquè som molt pesats. Fem moltes activitats,no només una a l’any. Nosaltres, ja sigui perquè avegades ens flipem o ens motivem molt, muntem cosesque involucren moltíssima gent. Cada dos per tres elspresentem projectes, s’ho han de mirar, aprovar-ho, sinecessitem diners ens han d’aprovar una subvenció, etc.,i els portem maldecaps perquè quan s’han d’entregarpapers nosaltres no som una empresa, som una entitat iens hi dediquem tot el que podem però no podem tenirdedicació exclusiva, i això els provoca maldecaps. Somuna entitat incòmoda per a l’Ajuntament. Quan fan políticatots et diuen que t’ajudaran però quan després veuentot el que fem, tot i que la feina la fem nosaltres, ellsa vegades també se senten una mica incòmodes. O unade dos: o tens un regidor que s’hi aboca totalment i estàal teu costat, que alguna vegada n’hem tingut algun, oacabes petant directament amb l’alcalde.Llavors el peu que dèieu que us aixafava és l’Ajuntament?No, hi ha hagut de tot. Han vingut empreses que per ferel seu negoci han volgut treure tot el que teníem. Hanels pares. Van arribar a dir-nos que havíemde fer casal per als pobres. No és competènciaempresarial perquè nosaltres nosom una empresa, més aviat van a aixafarqui fa nosa. De fet, vam perdre gairebé totsels nens durant un temps, només ens vamquedar amb30, però al cap d’un temps jaen tornàvem a tenir 200. Tot torna al seulloc. Amb 20 anys passen moltes coses.També hi ha hagut monitors que han sortitmalament, que hem tingut baralles a dins,però com a tot arreu. Som una família i, avegades, la convivència costa.Que una entitat jove planti cara a l’Ajuntament,no és fàcil. El que han de veureels joves que estan pujant és que no tot s’ha de fer comdiu l’Ajuntament. Les coses s’han de discutir i desprésbuscar solucions.Teniu algun projecte futur?De moment anem treballant amb el que tenim, que jaés molt. Fem campanya de nadal, campanya d’estiu iesplai tot l’any. Llavors el projecte és continuar amb totaixò i consolidar-lo. Ara tenim noves incorporacions,estem en procés de creixement. El que és un projectemolt bonic són els quatre o cinc premonitors que estanpujant i segurament arribaran a ser monitors. Tu estàsdonant el que saps perquè ells agafin el que creguinmés oportú.Fareu alguna cosa especial pel 20è aniversari?El que tenim clar és que volem que sigui com una celebració.EL REC CLAR 60 · PARLEM AMB...