60 Ranxo Grup d’Esplai Vidrerenc Nadal 2012

OPINIÓOPINIÓAlumne de 4t. d’ESOGuillem Ruz RamosÈxit en l’acte del recital teatralitzatde poemes de Sagarrawww.mansunides.orgM Carme Soriano50 51EL REC CLAR 60 · OPINIÓEL REC CLAR 60 · OPINIÓMolta gent arribava a morir per diarrees, altres essuïcidaven al mar. Els van oferir tres opcions: tornara Espanya i caure en mans de Franco; la legiófrancesa o les brigades de treball. El besavi va decidirtreballar a les brigades. El van destinar a unesmines de carbó i les condicions de treball eren moltdures. Al cap d’uns anys, aproximadament entre1942 i 1943, va passar la frontera clandestinament,disfressat de treballador de la Renfe. Va haver d’acabarvivint en la clandestinitat a Girona i a Caldes deMalavella durant uns quants anys.El meu avi i la seva mare, un cop vansortir del camp, van marxar cap aAlcolea de Cinca, on tenien família.El meu avi no va poder conèixer elseu pare fins que va tenir quatre anys,a Girona. El meu besavi va escriureuna carta a Pau Casals mentre era aFrança (també era músic, tocava elviolí) per si podia fer alguna cosa pertreure’l d’allà. La resposta diu que no hi podia fer res.El meu avi encara conserva la carta i va ser publicadaa un Rec Clar. A un cosí germà del meu besavi elvan enxampar els alemanys durant la Segona GuerraMundial i el van portar a construir la muralla del’Atlàntic. El meu avi, el 1952 i amb només 14 anys,Considero la gentde l’exili uns heroisd’aquella èpocaque van patir perdefensar els seusideals democràtics ila seva llibertatquan feia el 4t de Batxillerat a Barcelona, es va fer delsindicat lliure d’estudiants, un sindicat clandestí.El besavi per part de la meva àvia eraafiliat a la FAI (Federació AnarquistaIbèrica) i a la CNT (ConfederacióNacional de Treballadors). Va ser ales batalles de Belchite, Terol, Valènciai també va ser represaliat pel règimfranquista.Jo crec que per aquestes històries dela meva família, aquest llibre ha sigutespecial per a mi. Sincerament és un llibre fantàsticque permet fer veure a la gent com van patirper defensar els seus ideals democràtics i la sevallibertat. Considero tota la gent de l’exili, tant elssupervivents com els que van morir allà, uns heroisd’aquella època.El dia 28 d’octubre del 2012 es va fer un acte a laSala Teatre Municipal, “Casino la Unió”. Va ser unaactuació entranyable que va consistir en un recitatteatralitzat (amb vestits d’època) de poemes de JosepM. de Sagarra, amb cançons catalanes, compartidaentre el “Grup Teatral Vidrerenc” i la “Coral Laveu de la Gent Gran” de Vidreres, a favor de “MansUnides” de Vidreres. Va ser tot un èxit, hi va assistirmolta gent, gent de bona fe.Ara, mentre agraeixo la presència dels espectadors,de Mans Unides i de la seva representant a Vidreres,na M.Carme Soriano Olivencia, també vullagrair la participació de l’ “Associació de Comerciants”d’aquesta localitat per la seva desinteressadacol·laboració a la “Campanya contra la Fam” delproper mes de febrer del 2013. La campanya esmentadaporta el lema “Sense Justícia no hi ha igualtat”,que en realitat es basa en promoure la igualtat entregèneres i l’autonomia de la dona en tots els aspectesde la vida en el dia a dia.Ha estat un gest que honora els componentsd’aquesta associació. Gràcies.Gràcies JoanGiralt i RocaEl nostre home d’entreteniments Joan Giralt i Rocaacomiada la seva col·laboració periòdica en la nostrarevista. Col·laborador que estat present des dela primera edició entretenint als lectors amb elsmots encreuats, els sudokus i les sopes de lletres.Des del consell de redacció li volem agrair aquesttemps que ha col·laborat amb la revista i li volemdesitjar tota la sort del món.