60 Ranxo Grup d’Esplai Vidrerenc Nadal 2012

MEDI AMBIENTOPINIÓ48Carla ReyLa història del meubesaviAlumne de 4t. d’ESOGuillem Ruz Ramos49EL REC CLAR 60 · MEDI AMBIENTEls alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Vidreres hemfet la lectura del llibre La Maternitat d’Elna, d’AssumptaMontellà. Aquest llibre és la història de moltsrepublicans que es van veure obligats a deixar casaseva per trobar una vida millor a l’altra banda de lafrontera. I és la història d’alguns fills d’aquest exili,que van tenir la sort de néixer a la Maternitat d’Elnaa l’escalf d’una dona, Elisabeth Eidenbenz, que va seruna mena d’àngel de la guarda per a totes aquellescriatures. Ens van demanar un exercici en el qualhavíem d’escriure unes línies dedicades a aquest llibre,donant la nostra opinió i el que ens havia fetsentir. Seguidament, us deixo la meva opinió ambalgunes experiències d’un refugiat, el meu besavi.EL REC CLAR 60 · OPINIÓSabeu quin és el percentatge de segregació o separacióa Vidreres? És del 23%.Crec que poca cosa calafegir. Us imagineu què seria pagar un 63% menysde taxa d’escombraries?I què podríem fer nosaltres? Tot! Elsnúmeros d’abans al cap i a la fi sónnomés això, números. Al darrere decada percentatge hi ha la gent queel fa possible. Sense tots nosaltresaquests números no són res.Si sou dels que recicleu habitualment, el que podeufer és parlar amb els veïns, comentar els avantatgesque té separar els residus. No sempre és fàcil, peròcrec que ho hem d’intentar, ja que la seva actitud ensperjudica a tots.A més de la separació de les diverses fraccions, tambépodem contribuir fent coses que semblen òbviesperò que moltes vegades per descuit no fem, com nollençar papers ni burilles al carrer, recollir les caquesdels nostres gossos, no trepitjar els jardins...Només un 23% de lapoblació de Vidreressegrega o separa lesseves escombrariesper reciclarUn altre tema important és el que abans, a l’articlede Taradell, han anomenat residus impropis. Unexemple d’això, a part del paper, envasos i vidre queposem al contenidor del rebuig, també hi podem inclourel’abandonament de residus com la runa o lauralita al bosc. Heu de saber que la runa s’acceptade franc a la deixalleria (amb un màxim d’1 m 3 perpersona i setmana). El cas de la uralita és diferent.Sabem que és un residu car de reciclar, i que heu defer-vos-en càrrec vosaltres mateixos, però és un residumassa perillós i contaminant. La situació és moltcomplicada i el reciclatge de la uralita pot suposaruna despesa considerable, però és millor fer les cosesbé, i si no es pot assumir el preu, esperarque les coses millorin abans dedeixar-la al bosc. Primer de tot perquèés un perjudici per a tots, ja queés altament contaminant i amb el sol,la pluja i altres factors mediambientals,l’amiant s’acabarà filtrant al terrai contaminarà l’aigua i els animals. Isi això tan important us sembla poc...potser agraireusaber que si us enxampen la multa pot ser d’uns60.000 €. Us imagineu quin nivell de contaminaciódeu tenir l’uralita perquè la multa sigui tan elevada?Conclusió, com més reciclem, menys pagarem.Fer aquest exercici se m’ha fet estrany, perquè el llibrem’ha deixat totalment sense paraules. No sóc unapassionat de la lectura però aquestes pàgines m’hanencantat. Ha sigut molt diferent; no em sentia perres obligat a fer deures, tenia ganes de llegir-lo, algunacosa em feia seguir i m’ha deixat bocabadat. M’heemocionat, m’he enrabiat, m’ha fet pensar, m’ha ajudata ser més assertiu. Jo ja en sabia una miqueta,sobre aquest tema, i fa temps vaig visitar la Maternitat,però estic segur que no va ser res comparat ambara. És una història totalment increïble, sobretot elfinal, que gairebé em va fa fer saltar unes llàgrimessobre el llibre. Una lectura terrible però emocionant,i veure com vivien, com lluitaven i com l’Elisabethdefensava els seus...Aquesta història, a més, em toca d’una manera especialperquè el meu besavi també va ser un refugiat.Tot seguit us explicaré part del que va haver de viure.El meu avi va néixer a Barcelona durant un bombardeigde la Guerra Civil del vaixell “Canàries” sobre laciutat, la nit del 9 al 10 de setembre de 1938, i m’haexplicat coses que m’han fet més interessant aquestalectura meravellosa. Quan ell va néixer entre el sorollde les bombes, els veïns de l’escala eren al mateixpis, ja que deien que quan un nen naixia durant unbombardeig, allà no hi passaria res. Efectivament,ningú va patir cap ferida. Pot ser cosa de l’atzar, peròconsidero el meu avi un heroi i un gran supervivent.Quan només feia pocs mesos que era al món, es vaexiliar amb la seva mare cap a França, passant pelPertús. S’havien d’amagar sota camions quan passavenavions bombarders, veien com la gent patia pelcamí i perdia les seves pertinences. El clima era horrible.Van marxar cap a França per buscar el meubesavi, afiliat al partit comunista, que havia escapatper fugir de l’exèrcit franquista. El meu besavi va serempresonat al camp d’Argelers; i el meu avi i la sevamare, al camp de Barcarès.Quan un dia el meu besavi era al camp d’Argelers, esva despertar a mitja nit amb la cara plena de babes.Resulta que somiava que es menjava un pollastre,però desgraciadament només el podia somiar. Un altredia va veure com un espanyol venia dues sabatesdel mateix peu a un guardià senegalès.