60 Ranxo Grup d’Esplai Vidrerenc Nadal 2012

CURAR-SE EN SALUTPLOU I FA SOL44L’halitosiFarmàcia Isabel Adzet RibaLídia BasResum meteorològicdel 2012www.meteo.catJordi Presas45EL REC CLAR 60 · CURAR-SE EN SALUTEl cos humà desprèn moltes olors, i l’halitosi n’és una.Què és l’halitosi?L’halitosi o mal alè és una afecció molt freqüent entrela població. Aquest problema presenta una sèrie d’implicacionsque poden repercutir en la qualitat de vidapersonal, disminuint l’autoconfiança, dificultant les relacionsinterpersonals, les relacions íntimes o fins i totles relacions professionals, en no poder comunicar-severbalment amb comoditat.Quines són les causes que produeixen el mal alè?La causa principal de l’halitosi és bacteriana. Les restesde residus alimentaris que queden entre les dents,i una mala o escassa higiene bucal, suposen un grancamp de cultiu per als bacteris i, per tant, per a les infeccions.No s’ha de confondre el mal alè amb el mal gust deboca originat per menjars forts, com l’all o la ceba.L’halitosi, però, també pot ser un símptoma de certesmalalties que afecten tot l’organisme, com malalties defetge, una diabetis mal controlada, una insuficiènciarenal, una malaltia dels pulmons o una malaltia bucal.Per què es té mal alè?• L’alè pot variar per diverses raons:• Segons el moment del dia. Quan dormim no segreguemtanta saliva com quan estem desperts: la bocas’asseca i l’olor de l’alè empitjora• Quan es comença a parlar• Segons l’edat• Durant la menstruació• Les pròtesis dentals faciliten l’acumulació de residusalimentaris i, per tant, afavoreixen l’halitosi• La gana i el dejuniCom prevenir l’halitosi?Actualment hi ha tractaments eficaços que, acompanyatsde mesures higièniques, poden millorar la saluti la qualitat de vida dels pacients. Cal destacar, com amesures preventives, les següents:• Reduir el consum de cafè, tabac i alcohol• Beure molta aigua per afavorir la secreció de saliva• Menjar sovint per reduir la producció de compostosgasososTractament de l’halitosiTot i que el mal alè es pot emmascarar amb la ingestade caramels o xiclets, el tractament de l’halitosi estàorientat a disminuir el nombre de bacteris que produeixenla mala olor.Els agents antimicrobians més utilitzats en el tractamentde l’halitosi són la clorhexidina, la hexetidina i lapovidona iodada.Per a combatre l’halitosi es recomana:• Rentar-se les dents al matí, després de cada àpat iabans d’anar a dormir• No oblidar la neteja interproximal amb sedes, cinteso amb l’irrigador dental• Netejar la llengua amb un netejador lingual• Utilitzar pastes i col·lutoris bucals amb antisèptics específicsper a l’halitosi.El resum general d’aquest 2012 és que globalment, ia tall de titular únic, ha estat un any molt sec i bastantcalorós. És el que es desprèn de totes les mitjanes,en què les temperatures han estat lleugeramentmés elevades a les dels anys precedents amb un “estiu”llarguíssim, i que pluviomètricament, ha estatun dels més secs dels últims anys (hiha hagut un 45% menys de precipitacióque l’any passat, per exemple).Paradoxalment però, respecte l’any2011, la temperatura mitjana anualha estat unes dècimes inferior a causad’un hivern bastant més fred que eldel 2011, que contraresta la resta demesos.L’anàlisi per estacions seria aquesta:Hivern: Molt sec i fred. Els tres primersmesos de l’any, que van ser moltencalmats, van mantenir l’aire fred estancat durantmolts dies, i concretament la temperatura del febrerva ser gairebé 4ºC més baixa que l’any anterior. Encanvi, les pluges de tota l’estació van disminuir en142 l/m 2 i en van sumar tan sols 46 l/m 2 en tres mesos,una quantitat realment minsa tot i que l’hivernja es caracteritza per ser sec.25 ºC20 ºC15 ºC10 ºC5 ºC0 ºCTEMPERATURES 2012GENER5.7 ºCFEBRER7.2 ºCMARÇ7.6 ºCABRIL14.4 ºCAquest 2012ha estat un anymolt sec i bastantcalorós, tot i que latemperatura mitjanaanual ha estat unesdècimes inferiorrespecte l’any 2011MAIG17.4 ºCJUNY19.7 ºCPrimavera: Va ser humida i fresca al principi, peròva recuperar ràpidament la sequera de nou i la calor.Només l’abril va ser plujós, amb 132 l/m 2 peròigualment va ser insuficient per afrontar una llargatemporada de sequera, que es va perllongar fins amitjans de tardor. El conjunt d’aquesta estació humidava sumar tan sols 190 l/m 2 . Tot i que a les temperaturessemblava que els costés deixar l’hivern,van remuntar lentament al llarg de la primavera, esvan disparar al juny i van allargar l’estiu també peraquesta banda. Aquí va arribar la primera onada decalor.Estiu: Tot i que les temperatures de ple estiu vanarribar a la primavera, tal com hemesmentat abans, el juliol va arrencaruna mica més suau. Ara bé, finalmentles onades de calor intenses van tenirlloc al llarg de tota l’estació. La temperaturamitjana de juliol i agost vaser un grau més alta del que és habitual(tot i que tampoc no és pas estrany)però sumat al fet que les temperaturesaltes ja provenien del mesde juny i que van continuar duranttot el setembre, van fer que l’ambientcalorós o càlid s’allargués molt. A més, i com és propidel nostre clima, les precipitacions han estat moltescasses i han portat a una situació de sequera greual nostre país.Tardor: L’ambient anormalment càlid també es vaallargar durant tot el mes d’octubre, i es va mantenirper sobre dels valors habituals per l’època de l’any,fins i tot durant diverses fases de novembre i desembre.Aquesta tendència només es ca veure alteradaper alguns dies de fred moderat durant el mes denovembre. L’octubre va ser un mes humit amb 148l/m 2 , que van apaivagar la sequera, però el conjuntd’aquesta estació humida va sumar tan sols 190 l/m 2 , i un cop més (igual que a la primavera), aquestaJULIOL21.6 ºCAGOST22.9 ºCSETEMBRE20.6 ºCOCTUBRE15.6 ºCNOVEMBRE13.0 ºCDESEMBRE6.5 ºCEL REC CLAR 60 · PLOU I FA SOL