60 Ranxo Grup d’Esplai Vidrerenc Nadal 2012

PARLEM DE...Narcís Gascons i ClarióCentre d’Estudis Selvatansde 1935Una tradició molt antiga ens conta que, en arribarla Quaresma, tothom cloïa el període precedent ranxo suculent.grandioses peroles de les quals, més tard, trauran unAgustí Fabra i Bofill4 5EL REC CLAR 60 · PARLEM DE...La pel·lícula del RanxoEl 6 de febrer el contestaven el secretari i el rector. Elrector li deia que la sopa es repartia a tothom, als pobresi als qui no ho eren; el secretarili comentava que l’assistènciade pobres forasters havia minvati que ara el sobrant es repartiaentre la gent del poble. També liconfirmaven que arribant a les 8del matí a Sils amb el tren podriapresenciar tota la festa. Fabra vatornar a contestar i es va interessant-seper la indumentària dels participants, jaque n’havia vist fotografies amb noies disfressades.L’any 1933 el cineasta amateur de Terrassa Agustí Fabrai Bofill va iniciar el projecte d’una pel·lícula sobre elfolklore de Catalunya. Quan havia anat a filmar el Pelegríde Tossa, havia va sentir a parlar de les sopes delCarnestoltes de Vidreres i pel gener de 1934 va escriureal secretari de l’Ajuntament, Emili Blanch, per demanar-n’hiinformació. Dies després escrivia al rector Mn.Joan Teixidor amb la mateixa petició. L’interessava especialmentque es pogués filmar a l’aire lliure (amb proullum ambiental) i saber si els participants lluïen vestitstípics. A més, necessitava assegurar bé el dia i l’hora, jaque la combinació de transport per arribar a Vidreresera llarga i complicada: tren de Terrassa a Barcelona peragafar un altre tren a les 5 del matinada cap a Sils.El passant a fer la capta, amb les tres pabordesses i els músics, a l’inici de l’actual carrer Pompeu FabraDel nostre Folklore,La Festa del Ranxo aVidreres. Article inèditdel cineasta Agustí Fabraen què descriu la festaEl secretari va puntualitzar que, efectivament, no estractava de vestits típics sinó de disfresses, segons elgust de les tres noies que fessinde pabordesses aquell any.Malauradament, Agustí Fabrano va poder filmar el Ranxo de1934. Va perdre el tren de dosquarts de tres de la matinada deTerrassa a Barcelona. Tanmateix,ferm en el propòsit de filmarla festa, pel febrer de 1935 va tornar a escriure EmiliBlanch per posar fil a l’agulla. Llavors ja portava vintactes típics incorporats a la pel·lícula“Folklore”, que havia rebut tres premis.El secretari li va contestar dient quetot es faria com de costum, tot i queli recordava que la festa de “les sopes”havia perdut part del tipisme que teniaanys enrere.Tanmateix, Agustí Fabra aquest copsí que va poder assistir al Ranxo que,excepcionalment, va poder filmar enun sol dia. L’article inèdit en què eldescriu i que quasi és un guió de lafesta, el teniu a continuació:Pelant patates i cebes, a davant del’antic can Borrell.Del nostre folklore: La festa del Ranxo a Vidreresno només amb les festes mundanes del Carnaval,sinó que, a la vigília del primer dia de dejuni, homcelebrava àpats força suculents i grans bacanals.Amb el pas del temps, aquest costum es va anar perdenta les llars, però, en canvi, en molts pobles, vadonar origen a una festa de caire popular que se celebravael dimarts de carnestoltes.El poble de Vidreres és, potser, l’únic de Catalunyaque encara conserva, amb una certa gelosia pobletana,aquesta típica festa denominada del ranxo.A la tarda del dilluns de carnaval, els carrersde Vidreres són recorreguts per “passant del ranxo”,el qual està format per tota la fadrinalla, amb lamainada al davant, que mentre sona l’orquestra,salta i balla incansablement; al darrera hi van lestres noies pabordesses amb el “majoral” i la comissióde la festa i, finalment, els representants de totesles entitats i associacions de la vila. La finalitatd’aquest “passant” és la de recaptar fons per a lafesta de l’endemà.Les pabordesses van vestides d’una manera unamica carnavalesca: pantalons de llustrina blava,amb una franja vermella al baix de cada camal iuna jaqueta de la mateixa roba, amb franges a lesmànegues i al coll. Els homes rumbegen barretinai un gros mocador nuat al coll. Cada pabordessaporta una safata amb què recullen els donatius enmetàl·lic; els homes de la comissió van proveïts degrossos cistells i coves on dipositen els gèneres quea cada porta va cedint el veïnat: patates, cebes, llegums,hortalisses, cansalada, botifarres, aviram, pa,conserves, etc.L’endemà, diada de la festa, a un costat de la plaças’hi fa un tancat amb cordes, on la comissió, ambles quatre àvies més velles de la vila, porta a cap lapreparació i la cocció del ranxo.Al damunt d’una taula ben grossa hi ha tots elsqueviures recaptats el dia anterior i, assegudes alvoltant, les quatre velles del poble van pelant, ambles mans nervioses i secardines, les patates i les cebes;el jovent i la quitxalla, continguts al voltant de lescordes, fan babarotes i es mofen d’aquella àvia que,per culpa de les cebes, plora més.Mentrestant els homes, cofats amb les barretines,fan els sofregits en paelles amples i fan bullir tresPels volts del migdia, quan de les peroles ja començaa desprendre’s una flaire intensament suculentai només requereixen la vigilància del “majoral”que, de tant en tant, amb una cullera de grans dimensions,en remena el contingut, la cobla va desgranantun seguit d’airoses sardanes que els joves i elsvells puntegen animadamentA la mitja part, després d’un allargassat toc detrompeta, el “majoral” subhastar els queviures quehan sobrat de la preparació del ranxo i que la Comissiós’ha encarregat d’exposar a l’entorn del closfet amb les cordes.Mentrestant, tothom s’adona que tot el poble deVidreres s’ha anat congregant a la plaça, on gairebéja no hi cap ningú més. Els vailets i les mestresses decasa van proveïts de pots, tupins, cassons i olles, ambquè recolliran la part que els pertoqui del ranxo.També ens adonem que hi ha nombrosos pobres dela rodalia, els quals cap any no deixen d’anar a Vidreresa recollir la seva ració del ranxo. Precisament,el costum tradicional fa que ells siguin els primers aqui se serveixi. .Finalment, a ple migdia, arriba a la plaça la comitivade les autoritats de la vila, precedides de lestres pabordesses, de l’agutzil i del nunci. Un porta ungros estoig i l’altre, el cornetí. Amb penes i treballss’obren pas entre la gent i entren al clos de les peroles.Un per un, l’alcalde, el jutge, el rector, els regidors,etc., van agafant una cullera d’argent de l’estoig ofertper l’agutzil. El nunci dóna un toc de cornetí i el “majoral”ofereix a les autoritats una grossa llossada deranxo.Una vegada les autoritats donen l’aprovació, el“majoral” comença a repartir el ranxo. Primer, alspobres, als quals les pabordesses també donen tantpa i tanta fruita seca com accepten i poden embutxacar.Seguidament hi ha una corrua interminablede vidrerencs que desfilen amb els recipients per davantdel “majoral” qui, amb unes paraules alegres iel somriure a la cara, va repartint llossades del suculenti substanciós ranxo als seus covilatans. Unavegada els ciutadans són a casa, després d’assaborirel ranxo, comenten i comparen les aptituds culinàriesde la Comissió d’enguany amb les de l’any anteriori fan càbales respecte la del vinent.Agustí Fabra i Bofill, abril 1935EL REC CLAR 60 · PARLEM DE...