60 Ranxo Grup d’Esplai Vidrerenc Nadal 2012

ANEM A ESTUDIESPORTS36C/ de l’ Institut, s/nTelf: 972 850 711Web: www.institutvidreres.cata/e: institut@institutvidreres.catIES VidreresL’abraçadaweb: atleticvidreres.coma/e: info@atleticvidreres.comPepe Garcia DavilaCoordinador Esportiu del ClubFSCE37EL REC CLAR 60 · ANEM A ESTUDIEL REC CLAR 60 · ESPORTSl’institut i després les vam ensenyar a les aules. Havienquedat d’allò més bé. Abans, però, vam fer unes presentacionsexplicant la cultura, el menjar i les costums catalanes,sense oblidar explicar perquè volem ser un noupaís d’Europa, cosa que els va costar d’entendre. Desprésvam fer una excursió caminant fins a un bonic molíd’aigua que era en un bosc. Tot era molt maco, amb unavegetació abundant que captava la nostra atenció i la deles nostres càmeres. I finalment, tal com havíem fet elsaltres dies, vam anar cap a casa a sopar i passar l’estonaamb les famílies. Aquell dia no havia plogut, sinó quedurant el dia havíem vist el sol a estones.Divendres podríem dir que va serun dels millors diessi no el millor. Tocava anar a “Legoland”. Plovia i eraben d’hora, però estàvem disposats a passar un diainoblidable. Aquell indret era molt maco, ple de representacionsde famosos monuments amb peces deLego. “Lego” ve de la frase danesa “leg godt” que significa“juga bé”.Així doncs, vam passar el dia repartits en els grups quevam voler. Vam provar les atraccions que tenien formade peces de Lego, vam riure i gaudir amb les amistatsque ja havíem fet. Tot això ho vam fer amb paraigüesi para-vents, ja que va ploure durant tot el dia, cosaque no va poder evitar que ens divertíssim. Cap a lescinc vam tornar a Boerkop i era l’hora del sopar ambles famílies a l’escola. Tots estàvem ben xops i com queno vam poder anar a casa a canviar-nos, en arribar al’escola ens vam descalçar i vam intentar eixugar-nosuna mica. Aquella nit va ser la millor; tots vam provarmenjar danès que no havíem provat i que era molt bo,i els danesos van provar el pernil salat que la Berta i enLlorenç havien portat. I els va encantar! Després delsopar, els catalans vam donar les gràcies en danès i elsdanesos en català. Va ser molt divertit i després vamacabar de passar la nit tots junts dedicant unes motxillesde l’institut que havíem portat de regal, rient iintentant no pensar que l’endemà marxaríem.Finalment va arribar el que no desitjàvem, el dia demarxar, dissabte 6 d’octubre. Aquell dia no el vam passartots junts sinó que el vam passar amb les famílies,allà on ells ens van portar. Alguns a la piscina, altres avisitar el bonic país, d’altres a la bolera, etc. El cas ésque ens ho vam passar molt bé, però va arribar l’horadels adéus i dels plors. Després de prometre’ns que enstornaríem a veure i de donar les gràcies per aquellainoblidable experiència, vam anar a l’aeroport, vamesperar i finalment vam pujar a l’avió cap a Girona. Atots ens feia pena, però també teníem ganes de tornara casa, amb la nostra gent, el nostre menjar, tot. Quanvam arribar, tots els pares ens esperaven, i desprésd’una sentida benvinguda, tots vam tornar a casa.No oblidarem mai aquestes persones tan bones quetan bé ens han tractat, per tant, tot i que seguramentno llegiran aquest article, volem donar-los les gràciesper tot el que han fet per nosaltres. Esperem que algundia puguem tornar a veure els nostres amics danesosi aquell país tan i tan bonic. D’altra banda, els alumnesde 4t hem de donar les gràcies a les dues personessense les quals res d’això hauria estat possible. Gràciesa la Berta i a en Llorenç per les hores invertides ennosaltres i per organitzar un any més aquesta bonicaexperiència. Moltes gràcies i esperem que molts altresalumnes puguin viure el que nosaltres hem viscut.A punt de finalitzar l’any, mentre preparem els tradicionalsraïms embolicats de desitjos meravellosos peral 2013, escric aquest article contagiat pel sentimentnadalenc, envoltat de missatges, correus electrònicsi whatsapp que, de manera més o menys enginyosa,ens desitgen un Bon Nadal i Feliç Any Nou.Enmig d’aquests whasapp n’hi ha un d’especialmentmeravellós, és una foto, la foto d’una abraçada:L’abraçada de l’esforç, la superació, el respecte i la implicació,vestits de l’Atlètic Vidreres mentre celebrenun gol, o potser una victòria.L’abraçada d’uns nens que gaudeixen d’un esportanomenat futbol sala.L’abraçada d’una graderia que anima incansable, ique omple el pavelló d’alegria.L’abraçada d’entrenadors i delegats veient recompensatel seu ensenyament.L’abraçada d’una junta directiva que mira orgullosacom creix un projecte.L’abraçada de l’agraïment a totes les persones quecomparteixen amb l’Atlètic Vidreres alguns momentsde la seva vida.M’agradaria que l’abraçada de l’agraïment sigui la felicitaciónadalenca del nostre Atlètic Vidreres, per atots els jugadors, entrenadors, coordinadors, socis, familiarsi altres persones que formeu d’aquesta petita,però entranyable família anomenada Atlètic Vidreres.I alhora, voldria fer un brindis per un 2013 amb unaabraçada especial, l’abraçada de l’oportunitat.L’oportunitat de poder ensenyar-vos que en l’esport ien la vida, el que és veritablement important és donarel màxim de tu, esforçar-te per millorar en allò quet’agrada i que et fa gaudir, aprendre que hi ha coses enl’esport, com guanyar, que no depenen tan sols de tu.Si, en finalitzar el partit, t’has entregat del tot i no hasguanyat, llavors també et mereixes una abraçada, potserl’abraçada més important, l’abraçada de la satisfaccióper haver donat el màxim de tu.Rafa Nadal deia fa poc en una entrevista:“Trabajo para volver a ser el de antes de la lesión, yseguro que lo vamos a conseguir. Mi objetivo, cuandovuelva, es dar mi máximo. Si mi máximo alcanza paraser el número 1, seré feliz, y si alcanza para ser el 8,también seré feliz”.Gràcies a tots per aquest any tan meravellós i recordeuque la vostra felicitat depèn de vosaltres.