60 Ranxo Grup d’Esplai Vidrerenc Nadal 2012

ANEM A ESTUDIANEM A ESTUDIweb: https://sites.google.com/a/xtec.cat/escolasantiscle/fb:50è aniversari de l’escola santiscle de vidreresEscola Sant IscleDescobrint un nou país:DinamarcaAutor: Nil Montilla,alumne de 4t. d’ESOIES Vidreres34 35EL REC CLAR 60 · ANEM A ESTUDILA JUBILACIÓ DE LA SENYORETA QUIMETAUna de les últimes activitats que hem dut a terme aquest Nadalva ser el comiat de la senyoreta Quimeta, qui, després de35 anys a l’escola, ara gaudirà del premi de la jubilació, quepensa gaudir d’allò més, ja que té un munt de coses pensadesper fer. Durant l’última setmana abans de les festes de Nadalha estat un anar i venir de persones que han passat per l’escolai més concretament per la classe de la senyoreta Quimeta.Totes elles han vingut a acomiadar-la personalment per desitjar-liel millor en la nova etapa que començaLa Quimeta s’ha volgut acomiadar regalant-nos aquesta poesiaque ha preparat per aquesta ocasió.Per últim, des de l’escola es voldria afegir que el passat 12 dedesembre es va fer una xerrada informativa per tal de donar aconèixer l’estat actual de l’edifici de l’escola Sant Iscle, així comdels propers projectes que es duran a terme. La reunió es va fera la sala-teatre del Casino “La Unió” i la van encapçalar membresde la direcció de l’escola i de l’APA, així com els tècnicsi responsables del Departament d’Ensenyament que portena terme el projecte. La reunió estava oberta a totes aquellespersones que volien informar-se sobre l’estat actual de l’escola.ComiatAl Sant Iscle de Vidrereshe exercit trenta-cinc anys,i en aquesta “meva Escola”hi conservo bons companys.He passat moment feliçosDe treball i d’amistatI us vull demanar disculpesSi algun cop us he fallat.Ara emprenc una altra etapaque m’allunyarà d’aquí,però recordaré sempreel que junts vam compartirDels alumnes, pares, mestres,i del Centre en generalguardaré, amb goig i tendresa,un record especial.He impartit l’última classe;ja tinc la jubilació,però estaré, pel que convinguia la vostra disposició.Quimeta SolerBusquem dibuixant de tira còmica ocaricatura per col·laborar amb El Rec ClarEnvieu una mostra junt amb les vostres dades de contacte a l’adreça electrònica:elrecclar@gmail.comUn jurat qualificat triarà el proper col·laborador trimestral de la revista.El passat mes d’octubre, després d’haver acollit cordialmentels alumnes danesos el curs anterior, va ser elnostre torn, el torn dels alumnes de 4t d’ESO de l’institutVidreres de visitar el seu país. Havíem passat setmanesdesitjant que arribés el dia tan esperat i finalment,el dimarts 2 d’octubre de 2012, va arribar.Com sempre, vam començar les classes a les vuit delmatí i molts de nosaltres ja portàvem l’equipatge. Desprésde dues hores que semblaven interminables, vamreunir-nos tots a la biblioteca de l’institut mentre esperàvem,amb nerviosisme i fins i tot angoixa per tot allòque havíem sentit respecte la companyia aèria amb quèviatjàvem, que arribés l’hora de marxar. A les dotze delmigdia, els alumnes, la Berta i en Llorenç (professorsd’anglès) i uns cinc pares vam anar amb cotxe cap al’aeroport. Un cop allà, vam haver d’esperar cap a dueshores per embarcar, i quan ho vam fer, el viatge va sertambé d’aproximadament un parell d’hores. Ja hi érem,havíem arribat a aquell nou país que tant havíem esperat.Uns quants pares i les professores que ja havienvingut el curs anterior a Vidreres ens esperaven, i curiosament,ens van fer dos petons com a salutació, cosaque no és normal a Dinamarca. Repartits en diferentscotxes i observant el meravellós paisatge danès vamarribar a Boerkop, el poble on estaríem aquells dies ia aquella escola tan diferent de la nostra. No hi haviatanques, el terra era de parquet, hi havia una piscina imoltes coses més. Quan vam arribar hi havia molts paresi alumnes i tots ens preguntàvem “Amb qui m’hauràtocat?”, “Ens ho passarem bé?”, i fins que les professoresno ens van presentar les famílies, vam estar una micaperduts. Cadascú va anar amb la seva família a la respectivacap casa per començar a conèixer-los i per sopar.Sí, eren les sis, però allà se sopa molt d’hora.L’endemà dimecres, tots vam llevar-nos ben d’hora ivam anar cap a l’escola. Molts dels alumnes danesos ialguns de nosaltres, anaven amb bicicleta, per la qualcosa l’entrada de l’escola era plena de gom a gom de bicicletes,que sorprenentment no estaven lligades. Totscomentàvem com n’estàvem de sorpresos per la seguretatd’aquell país. Bicicletes deslligades, cases i escolasense tanques, sabates afora de casa a la vista de tothomi el que més ens va sorprendre, vailets corrent perl’escola sense mestre i sense tanques. Per conèixer-nosmillor vam fer activitats en grup per tota l’escola i cadacop ens sorpreníem més. A quarts de dotze, després demenjar-nos els entrepans que ens havien preparat lesfamílies, vam anar en autobús a visitar una ciutat propera:Vejle.Allà vam visitar un museu que tractava temes com lacontaminació, el reciclatge o l’ús d’energies renovablesanomenat Okolariet. La visita va durar més o menysuna hora i després vam passar la tarda en un centre comercialproper. Tot era molt bonic, malgrat que aquestno era tan diferent dels nostres. Com no és estrany allà,plovia i cap a les cinc vam tornar cap a Boerkop i cadascúva anar a casa de la seva família a menjar platstípics danesos.Dijous, com el dia anterior, vam arribar d’hora a Englystskolen,l’escola. Aquell dia vam estar amb els participantsde l’intercanvi i també amb els seus companys declasse. Vam fer una activitat molt interessant. Vam gravarper grups una sèrie de notícies allà on volguéssim deEL REC CLAR 60 · ANEM A ESTUDI