60 Ranxo Grup d’Esplai Vidrerenc Nadal 2012
El Rec Clar 60 - Ajuntament de Vidreres
El Rec Clar 60 - Ajuntament de Vidreres
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Revista de Vidreres · <strong>60</strong>· Hivern 2013Parlem del... Parlem amb... Reportatge<strong>Ranxo</strong> <strong>Grup</strong> <strong>d’Esplai</strong> <strong>Vidrerenc</strong> <strong>Nadal</strong> <strong>2012</strong>
Taula de ServeisEDITORIALTelèfons d’interèsEmergènciesCentre d’emergència de Catalunya ................. 112Informació ciutadana.................................................. 012Mossos d’Esquadra......................................................112Bombers................................................................................... 112AjuntamentOficines municipals.............................972.850.025Fax oficines municipals...................972.850.050Vigilants.................972.850.000 /670.067.740Assistent social........................................972.850.170Llar de jubilats...........................................972.850.907Jutjat de Pau..............................................972.851.870Biblioteca Joan Rigau.......................972.851.285Centre cívic Francesc Llobet.....972.850.067Piscina municipal...................................972.850.027Pavelló municipal (oficines).............972.851.445Pavelló municipal (públic).................972.851.214Deixalleria (contacte: Carla Rey)........637.759.0<strong>60</strong>EnsenyamentLlar d’infants...............................................972.850.917Horaris de serveisOficines municipalsDe dilluns a divendres,de 8 del matí a 3 de la tardaBiblioteca municipalMatins de dimarts a dijous de 10 a 13 h itardes de dilluns a divendres de 16.30 a20 h. Dissabtes de 10 a 13 hServeis tècnicsArquitecte: David Calvo i Coromina,dijous d’11 a 14 hArquitecte tècnic: Jordi Llinàs i JoanaEnginyera: Anna Arnau i Planas de Farnés,dimarts i dimecres de 12 a 15 hFarmàciesFarmàcia MoréC/ Catalunya, 48....................................972.850.575Farmàcia VilardellCarrer de Girona, 37..........................972.875.009Farmàcia Isabel AdzetCarrer Josep Pla, <strong>60</strong>..........................972.875.666Normes per a les col·laboracionsCol·legi Sant Iscle..................................972.850.103Preescolar Sant Iscle.........................972.850.836Col·legi Salvador Espriu..................972.850.808IES.........................................................................972.850.711SanitatCAP(Centre d’Assistència Primària)...972.850.156Farmàcia Vilardell..................................972.875.009Farmàcia Adzet........................................972.875.666Farmàcia Moré.........................................972.850.575Consell comarcalOficines...............................................................972.842.161Fax oficines...................................................972.840.804Recaptació....................................................972.840.178Recaptació (oficines Vidreres)........... 972.851.094Protectora animals (Tossa de Mar)...972.342.030TransportsAutocars R. Mas SL............................972.850.425TEISA..................................................................972.2<strong>60</strong>.196SARFA..............................................................972.850.157Serveis SocialsAssistència social, dijous de 9 a 14 hJutjat de PauDilluns, dimecres i divendres de 9 a 14 hDeixalleriaDimarts, dimecres, dijous i divendres de 9a 13 i de 15 a 18 h, Dissabtes de 9 a 14 hRecollida de trastos vellsSegon i últim dimecres de cada mesRegidories (HORARIS A CONVENIR)Urbanisme: Jordi Camps i Eduard AdrobauFarmàcies de guàrdiaFebrerVilardell .......................................... setmana del 1 al 3Adzet ........................................... setmana del 11 al 17Moré ..................setmana del 25/02/13 al 3/03/13Per a més informació: www.cofgi.comTaxi Rafael Vico..972.851.139 /<strong>60</strong>9.316.932Renfe.................................................................. 902.240.202Altres serveisFunerària (24 h.)La Selva de germans Blanquera i AlbarracínTelèfon......................972.850.663/699.4<strong>60</strong>.133Rectoria......................................................... 972.850.061ENHER (avaries)......................................900.770.077Comissaria Sta.Coloma de FarnersTelèfon.............................................................. 972.181.675Fax........................................................................972.842.201Bombers Maçanet Selva..............972.858.828Veterinari (consultes privades)Telèfon....................972.850.114 /972.858.785Correus i telègrafs............................... 972.851.133Oficina de treball de SaltTelèfon............................................................. 972.942.950Fax........................................................................972.942.953Notaria VidreresTelèfon.......................972.875.957 / 72.875.958Fax........................................................................972.875.959e-mail............... notariavidreres@notariasilviamartinez.comMedi Ambient: Eduard AdrobauGovernació: Jordi Gómez i AntonioFernándezPersonal: Jordi Gómez i Antonio FernándezPromoció económica: Jordi GómezHisenda: Anna ClapésJoventut: Anna ClapésParticipació Ciutadana, comunicació iTIC: Bosco AntonFires i festes: Bosco AntonEnsenyament i cultura: Genoveva MorSanitat: Margarita SoléEsports: Margarita SoléBenestar Social: Margarita SoléFarmàcies de guàrdiaMarçVilardell ......................................... setmana del 4 al 10Adzet ........................................... setmana del 18 al 24Vilardell ...............................................................................dia 29Tothom que vulgui pot enviar la seva col·laboració a la revista, sempre i quan l’article en qüestió no superi els 3300 caràcters, inclosos els espais, el que representa unes 40 líniesa cos 12 a El Rec Clar, c/Catalunya, 29, 17411 Vidreres, o a elrecclar@gmail.com. Una altra norma és que els articles han d’estar signats, amb el nom i els cognoms de l’autor iun telèfon o adreça de contacte. En el cas d’entitats o associacions legalment constituïdes, poden signar amb la seva denominació oficial. Els articles poden acompanyar-se ambfotografies i en aquest cas el Consell de Redacció es reserva el dret de publicar-los o no, en funció de l’espai disponible. El Consell de Redacció no s’identifica necessàriamentamb els articles que apareixen firmats.SERVEIS 02Editorial 03Parlem de... 04Parlem amb... 07DES DE LA CASA DE LA VILA 10ACTUALITAT 20ANEM A ESTUDI 32ESPORTS 36EL VIATGE 42CURAR-SE EN SALUT 44PLOU I FA SOL 45MEDI AMBIENT 47OPINIÓ 49FEM UNA QUEIXALADA 52ENTRETENIMENTS 53EL REC CLAR PEL MÓN 54I like + REC CLAREl Rec Clar no acaba al paper,pots visualitzar-lo al web del’Ajuntament i opinar i dir-hi lateva a través de les xarxes socials.Crèdits:Edita: Ajuntament de VidreresConsell de Redacció: Ramon Garriga,Joaquim Bayé, Anna Viader, Maribel Planas,Lluís Gascons, Arnau Call i Helena XirguCol·laboradors: Josep Formiga, ÁngelTeixidor, Joan Giralt, Eduard Adrobau, JoanGrimal, Sergi Puig, Jordi Presas, Josep Borrell,Assumpció Moré, Júlia Vilardell, Isabel Adzet.Producció, coordinació periodística, dissenyi maquetació i correcció lingüística:Estudi de Comunicació Intus S.L.Carrer Blancafort, núm.7, local 108530 La Garriga (Barcelona)Foto portada: Jaume MosImpressió: Anman, Gràfiques del Vallès S.L.Dipòsit legal: GI-235-98Nou any amb una novaedició d’El Rec ClarAny nou i nova edició d’hivern d’El Rec Clar de Vidreres. En aquesta ocasiófem arribar a les llars vidrerenques l’exemplar número seixanta. Sí, semblaahir que celebràvem el número cinquanta de la publicació i avui ja tenimentre les mans el número seixanta. I tot, gràcies a la implicació, la il·lusió il’esforç de tots els qui col·laboren i participen en la revista del poble, tots elsqui any rere any fan possible l’expressió d’aquestes línies.Sumem un any més, però El Rec Clar segueix mantenint l’ànima de sempre,el nostre esperit de ser una revista oberta a tothom, on tothom hi és convidati hi té cabuda per participar amb iniciatives, suggeriments, informacions,opinions i aportacions que enriqueixin i millorin els continguts de larevista de Vidreres. Aprofitem l’ocasió per fer una crida per trobar un noudibuixant de tira còmica que vulgui encarregar-se de donar un toc de colori humor a la revista. Tenim obert un procés de selecció, animeu-vos-hi!A l’edició actual, a la secció «Parlem de» podrem gaudir d’un recorreguthistòric d’una de les tradicions més arrelades de Vidreres: el <strong>Ranxo</strong> (que enbreu celebrarem). Coneixerem la crònica a través d’una pel·lícula sobre elfolklore de Catalunya que Agustí Fabra va realitzar l’any 1935. Descobriremcom abans de la Guerra Civil, Vidreres ja celebrava la festa que a dia d’avuiencara manté amb orgull.A continuació, trobarem un viatge a molts records de les infàncies dels vidrerencsa través d’una entrevista al <strong>Grup</strong> Esplai <strong>Vidrerenc</strong>. Des de la primeragimcana l’any 1993, l’Esplai s’ha convertit en un espai que educa idiverteix cada cap de setmana els més petits, i no tan petits, del poble.La secció “Des de la casa de la vila” ens portarà les últimes novetats de lesregidories municipals i les opinions de les diverses formacions polítiques.Seguidament, l’actualitat i els esports seran els encarregats de posar-nos aldia de les novetats de les entitats, allò que han fet o que tenen pensat fer enel futur, i també comprovarem la vitalitat cultural del nostre poble.No podem deixar d’esmentar la clàssica secció “Anem a estudi”, on els alumnesde Vidreres ens fan coneixedors de viatges, jubilacions i festes que hanmarcat les nostres aules els darrers dies. A l’apartat d’opinió trobareu unacarta ben emotiva d’un alumne de 4t d’ESO que ens explica de viva veules històries de la seva família després d’haver llegit el llibre “La Maternitatd’Elna” i de conèixer la història de la figura d’Elisabeth Eidenbenz.També podrem viatjar a Nova York i Washington amb la família GarrigaRovira, farem un repàs per les dades meteorològiques anuals de Vidreres,o podrem passar una estona fent entreteniments o cuinant productes detemporada.Per últim us volem recordar que podeu escriure, participar i fer aportacionsde tota mena a través del correu electrònic: elrecclar@gmail.com.Consell de Redacció3EL REC CLAR <strong>60</strong> · EDITORIAL
PARLEM DE...Narcís Gascons i ClarióCentre d’Estudis Selvatansde 1935Una tradició molt antiga ens conta que, en arribarla Quaresma, tothom cloïa el període precedent ranxo suculent.grandioses peroles de les quals, més tard, trauran unAgustí Fabra i Bofill4 5EL REC CLAR <strong>60</strong> · PARLEM DE...La pel·lícula del <strong>Ranxo</strong>El 6 de febrer el contestaven el secretari i el rector. Elrector li deia que la sopa es repartia a tothom, als pobresi als qui no ho eren; el secretarili comentava que l’assistènciade pobres forasters havia minvati que ara el sobrant es repartiaentre la gent del poble. També liconfirmaven que arribant a les 8del matí a Sils amb el tren podriapresenciar tota la festa. Fabra vatornar a contestar i es va interessant-seper la indumentària dels participants, jaque n’havia vist fotografies amb noies disfressades.L’any 1933 el cineasta amateur de Terrassa Agustí Fabrai Bofill va iniciar el projecte d’una pel·lícula sobre elfolklore de Catalunya. Quan havia anat a filmar el Pelegríde Tossa, havia va sentir a parlar de les sopes delCarnestoltes de Vidreres i pel gener de 1934 va escriureal secretari de l’Ajuntament, Emili Blanch, per demanar-n’hiinformació. Dies després escrivia al rector Mn.Joan Teixidor amb la mateixa petició. L’interessava especialmentque es pogués filmar a l’aire lliure (amb proullum ambiental) i saber si els participants lluïen vestitstípics. A més, necessitava assegurar bé el dia i l’hora, jaque la combinació de transport per arribar a Vidreresera llarga i complicada: tren de Terrassa a Barcelona peragafar un altre tren a les 5 del matinada cap a Sils.El passant a fer la capta, amb les tres pabordesses i els músics, a l’inici de l’actual carrer Pompeu FabraDel nostre Folklore,La Festa del <strong>Ranxo</strong> aVidreres. Article inèditdel cineasta Agustí Fabraen què descriu la festaEl secretari va puntualitzar que, efectivament, no estractava de vestits típics sinó de disfresses, segons elgust de les tres noies que fessinde pabordesses aquell any.Malauradament, Agustí Fabrano va poder filmar el <strong>Ranxo</strong> de1934. Va perdre el tren de dosquarts de tres de la matinada deTerrassa a Barcelona. Tanmateix,ferm en el propòsit de filmarla festa, pel febrer de 1935 va tornar a escriure EmiliBlanch per posar fil a l’agulla. Llavors ja portava vintactes típics incorporats a la pel·lícula“Folklore”, que havia rebut tres premis.El secretari li va contestar dient quetot es faria com de costum, tot i queli recordava que la festa de “les sopes”havia perdut part del tipisme que teniaanys enrere.Tanmateix, Agustí Fabra aquest copsí que va poder assistir al <strong>Ranxo</strong> que,excepcionalment, va poder filmar enun sol dia. L’article inèdit en què eldescriu i que quasi és un guió de lafesta, el teniu a continuació:Pelant patates i cebes, a davant del’antic can Borrell.Del nostre folklore: La festa del <strong>Ranxo</strong> a Vidreresno només amb les festes mundanes del Carnaval,sinó que, a la vigília del primer dia de dejuni, homcelebrava àpats força suculents i grans bacanals.Amb el pas del temps, aquest costum es va anar perdenta les llars, però, en canvi, en molts pobles, vadonar origen a una festa de caire popular que se celebravael dimarts de carnestoltes.El poble de Vidreres és, potser, l’únic de Catalunyaque encara conserva, amb una certa gelosia pobletana,aquesta típica festa denominada del ranxo.A la tarda del dilluns de carnaval, els carrersde Vidreres són recorreguts per “passant del ranxo”,el qual està format per tota la fadrinalla, amb lamainada al davant, que mentre sona l’orquestra,salta i balla incansablement; al darrera hi van lestres noies pabordesses amb el “majoral” i la comissióde la festa i, finalment, els representants de totesles entitats i associacions de la vila. La finalitatd’aquest “passant” és la de recaptar fons per a lafesta de l’endemà.Les pabordesses van vestides d’una manera unamica carnavalesca: pantalons de llustrina blava,amb una franja vermella al baix de cada camal iuna jaqueta de la mateixa roba, amb franges a lesmànegues i al coll. Els homes rumbegen barretinai un gros mocador nuat al coll. Cada pabordessaporta una safata amb què recullen els donatius enmetàl·lic; els homes de la comissió van proveïts degrossos cistells i coves on dipositen els gèneres quea cada porta va cedint el veïnat: patates, cebes, llegums,hortalisses, cansalada, botifarres, aviram, pa,conserves, etc.L’endemà, diada de la festa, a un costat de la plaças’hi fa un tancat amb cordes, on la comissió, ambles quatre àvies més velles de la vila, porta a cap lapreparació i la cocció del ranxo.Al damunt d’una taula ben grossa hi ha tots elsqueviures recaptats el dia anterior i, assegudes alvoltant, les quatre velles del poble van pelant, ambles mans nervioses i secardines, les patates i les cebes;el jovent i la quitxalla, continguts al voltant de lescordes, fan babarotes i es mofen d’aquella àvia que,per culpa de les cebes, plora més.Mentrestant els homes, cofats amb les barretines,fan els sofregits en paelles amples i fan bullir tresPels volts del migdia, quan de les peroles ja començaa desprendre’s una flaire intensament suculentai només requereixen la vigilància del “majoral”que, de tant en tant, amb una cullera de grans dimensions,en remena el contingut, la cobla va desgranantun seguit d’airoses sardanes que els joves i elsvells puntegen animadamentA la mitja part, després d’un allargassat toc detrompeta, el “majoral” subhastar els queviures quehan sobrat de la preparació del ranxo i que la Comissiós’ha encarregat d’exposar a l’entorn del closfet amb les cordes.Mentrestant, tothom s’adona que tot el poble deVidreres s’ha anat congregant a la plaça, on gairebéja no hi cap ningú més. Els vailets i les mestresses decasa van proveïts de pots, tupins, cassons i olles, ambquè recolliran la part que els pertoqui del ranxo.També ens adonem que hi ha nombrosos pobres dela rodalia, els quals cap any no deixen d’anar a Vidreresa recollir la seva ració del ranxo. Precisament,el costum tradicional fa que ells siguin els primers aqui se serveixi. .Finalment, a ple migdia, arriba a la plaça la comitivade les autoritats de la vila, precedides de lestres pabordesses, de l’agutzil i del nunci. Un porta ungros estoig i l’altre, el cornetí. Amb penes i treballss’obren pas entre la gent i entren al clos de les peroles.Un per un, l’alcalde, el jutge, el rector, els regidors,etc., van agafant una cullera d’argent de l’estoig ofertper l’agutzil. El nunci dóna un toc de cornetí i el “majoral”ofereix a les autoritats una grossa llossada deranxo.Una vegada les autoritats donen l’aprovació, el“majoral” comença a repartir el ranxo. Primer, alspobres, als quals les pabordesses també donen tantpa i tanta fruita seca com accepten i poden embutxacar.Seguidament hi ha una corrua interminablede vidrerencs que desfilen amb els recipients per davantdel “majoral” qui, amb unes paraules alegres iel somriure a la cara, va repartint llossades del suculenti substanciós ranxo als seus covilatans. Unavegada els ciutadans són a casa, després d’assaborirel ranxo, comenten i comparen les aptituds culinàriesde la Comissió d’enguany amb les de l’any anteriori fan càbales respecte la del vinent.Agustí Fabra i Bofill, abril 1935EL REC CLAR <strong>60</strong> · PARLEM DE...
PARLEM DE...PARLEM AMB...6El <strong>Grup</strong> <strong>d’Esplai</strong><strong>Vidrerenc</strong>Helena Xirguwww.grupesplaividrerenc.com7EL REC CLAR <strong>60</strong> · PARLEM DE...Ja fa 20 anys d’aquella primera gimcanaque va organitzar el <strong>Grup</strong> Esplai <strong>Vidrerenc</strong>el 1993, així com també de totes les excursionsi casals d’estiu. Molts dels nens que hivan participar són ara monitors, però conservenla mateixa il·lusió i ganes de gaudirdel primer dia. Després d’un any aturatsper reformes, l’Esplai torna trepitjant fort,i comença un nou projecte amb cares novesper divertir cada cap de setmana els méspetits -i no tan petits- del poble.EL REC CLAR <strong>60</strong> · PARLEM AMB...Escorrent les mongetes, davant l’antic ca l’OlivaVal la pena rellegir aquest escrit que ens fa reviure pasa pas la festa fa setanta-vuit anys 1. Fins l’any passat, en què la famíliad’Agustí Fabra 2 ens va presentarla filmació, les excel·lentsfotografies, sobretot de ValentíFargnoli, ens permetien veurecom havia sigut la festa en la primerameitat del segle XX. Ara, lapel·lícula del 1935 ens porta totsaquells personatges a la vida. Ésun documental excepcional que conjumina l’exactitudFoto: Anna ManresaPregonant la subhastaPodeu veure la pel·lículad’Agustí Fabra a la Biblioteca.Documental excepcionalque combina l’exactitud enla descripció amb una granqualitat fílmicaen la descripció amb una gran qualitat fílmica. Si us elvau perdre, aneu a la Bibliotecaa veure’l. No us en penedireu!1. Existeix una descripció més antigai resumida però amb els mateixoscomponents bàsics. És on es diu que lafesta es fa “de algunos años acá”. Serveid’Arxiu Municipal de Lloret de Mar, ElDistrito Farnense, 17-03-1895, p.3.2. La presentació va ser a càrrec de ManelFabra i Rosa Solà, que també ens han fet arribar les cartes i l’escritd’Agustí Fabra.Si tens fotografies de fenòmens meteorològics de Vidreres i les vols veure publicades a la revistaEl Rec Clar, envia nom de l’autor i la fotografia a elrecclar@gmail.comEls actuals monitors de l’EsplaiCom va ser la creació de l’Esplai vista pels monitorsd’abans i ara?Quan es va crear va venir una persona que semblavaun extraterrestre i que explicava “cuentos xinos” queno sabíem què volien dir. Molta gent va pensar que erauna opció laboral i va venir molt jovent del poble aapuntar-s’hi. Quan de mica en mica esva determinar l’assumpte i es va veureque era una cosa d’invertir hores i decaire voluntari, molta gent també vamarxar. I arran d’això va començar acrear inquietuds entre les persones que hi havia aleshoresi que encara hi som a dia d’avui. Aquest extraterrestreera en Joan Castillo, que va venir amb una ideaque s’havia provat a fora.Com va ser la creació de l’Esplai vista pels nensd’aleshores que ara són monitors?Jo en aquella època jugava a futbol, però era molt dolent.Que aparegués l’Esplai va ser com “ha aparegutun lloc on em puc integrar jo, es pot integrar l’altre iens podem integrar tots”. I no passa res perquè siguisdolent jugant a futbol. Des que vaig entrar que encarahi soc, i això era l’any 93.Nosaltres no recordem res abans de l’Esplai. Recordemtota la nostra infància lligada als dissabtes a latarda amb l’Esplai.Com esteu organitzats ara?Per edats. Tenim els petits, que fan P3, P4 i P5, els mitjansque són de 1r, 2n i 3r de primària, els grans, quesón els de 4t i 5è, i llavors hi ha els que en diem quasiRecordem tota lanostra infàncialligada a l’Esplaigrans, que estan entre grans i joves, que són els de 6è i1r d’ESO. Després ja hi ha els joves, de 2n, 3r, 4t d’ESO.Aquest any també tenim pre-monitors, que són els queels falta poc per ser majors d’edats i acabaran sent monitors.Cal tenir títol de monitor actualment?No és ben bé necessari. En l’època mésantiga hi havia com una petita obligacióque havíem d’estar titulats com a Esplai.Però de tot Catalunya, érem l’Esplai méstitulat. Érem el que tenia més monitors idirectors titulats, però legalment no cal. A més, el títolno fa el monitor.Ha de ser molt vocacional.Sí. Hi inverteixes moltes hores, molt de la teva vidatambé. Realment és com si tinguessis dues vides: lateva i la de l’Esplai. I has d’intentar compaginar-hoamb els estudis, amb la feina, amb la família i ambl’Esplai. Moltes vegades deixes de banda altres cosesper poder fer l’Esplai, però al final també és gratificant.Hi ha alguna cosa que recordeu d’aquests 20 anys enespecial?Per exemple, quan cantem nadales, et vénen al cap totsels anys que has fet allò, però hi ha moltes altres coses.És una bestiesa la mà d’activitats que hem fet. Recordodissabtes d’estar a l’Esplai, sortir fora el carrer, excursions,etc.Moltes activitats amb màgia també. Es notava que elsnens gaudien. Veure com feien desaparèixer una nena
PARLEM AMB...Casal d’estiu 2002 <strong>Grup</strong> Esplai <strong>Vidrerenc</strong> 1995-19968 i les cares que posaven els nensarribat a manipular els nens i a manipular 9mentre pensaven: “està fentmàgia!”. És com quan arribenels Reis, que els veus les caresd’il·lusió. Vam reviure totsaquests moments.EL REC CLAR <strong>60</strong> · PARLEM AMB...La Laura és una de les novesincorporacions. No és nascudaa Vidreres però s’ha volgutapuntar a l’Esplai com amonitora. Què et va fer decidirper apuntar-t’hi?Jo vaig arribar a Vidreres a 2nd’ESO i fins dos anys més tardno vaig saber que hi havia unesplai, potser en part perquètambé estava en una edat que passes una mica de tot.Crec que va ser cap a l’estiu. A mi m’interessaven moltels camps de treball però vaig veure que eren per a majorsde 18 anys, i aquí ja em començava a sonar el nom<strong>d’Esplai</strong>. A més, hi tenia un amic ficatque sempre em deia que hi anés. Recordoun dia que em vaig trobar en Carlesa la Fira de Girona i li vaig dir si podiaanar a l’Esplai. Em va dir que endavant,i des de llavors que hi soc. A més, va ser quan estavenfent reformes i això em va anar perfecte per acostumar-mea tot.Érem l’Esplaimés titulat de totCatalunyaParlant de reformes... fa uns anys que no se sent aparlar tant de l’Esplai. Què va passar?Són cicles. Puges i baixes. Hi ha hagut vegades que hembaixat perquè ens han fet baixar. Ens han posat un peua sobre i ens han anat prement fins arribar quasi al terra.Però la sort és que sempre que hem estat gairebé alterra hi ha hagut algú que ha sortit pels costats i ens haaixecat. L’última parada va ser decisió nostra. Crèiemque no funcionava com havia de funcionar. La filosofiaés educar en el lleure i crèiem que no ho estàvem fent al100%, per això vam fer una aturada perfer una renovació, mirar-nos a nosaltresmateixos, renovar una mica la genttambé i tornar a començar amb la forçaque necessita una cosa com aquesta. Ésvocacional, de motivació absoluta. Sense motivació nicriteri, no funciona. Vam parar, ho vam arreglar i vamengegar de nou. Va ser un “tancat per reformes”.Què aporta o ha aportat l’Esplai al llarg d’aquests 20anys a Vidreres?Creiem que aporta moltes coses al poble, sobretot alsnens. A qualsevol fira, ja sigui al <strong>Ranxo</strong>, Tractoristes.,etc.,sempre intentem aportar-hi alguna cosa. Potserpassa desapercebut, però som allà. Això a part de totel que s’emporten els nens com a persones. Estem educanten uns valors i això creiem que també es nota enla manera de ser de cada nen, de cada persona que surtde l’esplai. I en els monitors, també. Veure una personaque té 35 o 42 anys amb monitors que en tenen 17.Això és molt enriquidor tant per a uns com per als altres.Compartim i riem amb les mateixes coses.En l’àmbit professional, sou forces els que us dediqueua l’ensenyament?Podríem dir que estar a l’Esplai ens ha modificat. Totstirem més cap a la via d’estar més en contacte amb elsnens. Sí, de fet la majoria som professors, alguns estudienmagisteri, etc., però no tots. La veritat és que hem tingutde tot a l’Esplai, gent amb carrera universitària, gentsense estudis, d’altres de molt manetes. I això és el que téde bo. La feina és fer de monitor però cadascú hi aportala seva vessant personal. Algú molt de ciències et farà unexperiment per als nens, algú més manetes et muntaràun llum, etc. No és cap requisit, però sí que és casualitatque molts ens hem acabat dedicant a l’educació.I les relacions amb l’Ajuntament què tal són?No som una entitat fàcil de pair per als ajuntaments queens toquen, perquè som molt pesats. Fem moltes activitats,no només una a l’any. Nosaltres, ja sigui perquè avegades ens flipem o ens motivem molt, muntem cosesque involucren moltíssima gent. Cada dos per tres elspresentem projectes, s’ho han de mirar, aprovar-ho, sinecessitem diners ens han d’aprovar una subvenció, etc.,i els portem maldecaps perquè quan s’han d’entregarpapers nosaltres no som una empresa, som una entitat iens hi dediquem tot el que podem però no podem tenirdedicació exclusiva, i això els provoca maldecaps. Somuna entitat incòmoda per a l’Ajuntament. Quan fan políticatots et diuen que t’ajudaran però quan després veuentot el que fem, tot i que la feina la fem nosaltres, ellsa vegades també se senten una mica incòmodes. O unade dos: o tens un regidor que s’hi aboca totalment i estàal teu costat, que alguna vegada n’hem tingut algun, oacabes petant directament amb l’alcalde.Llavors el peu que dèieu que us aixafava és l’Ajuntament?No, hi ha hagut de tot. Han vingut empreses que per ferel seu negoci han volgut treure tot el que teníem. Hanels pares. Van arribar a dir-nos que havíemde fer casal per als pobres. No és competènciaempresarial perquè nosaltres nosom una empresa, més aviat van a aixafarqui fa nosa. De fet, vam perdre gairebé totsels nens durant un temps, només ens vamquedar amb30, però al cap d’un temps jaen tornàvem a tenir 200. Tot torna al seulloc. Amb 20 anys passen moltes coses.També hi ha hagut monitors que han sortitmalament, que hem tingut baralles a dins,però com a tot arreu. Som una família i, avegades, la convivència costa.Que una entitat jove planti cara a l’Ajuntament,no és fàcil. El que han de veureels joves que estan pujant és que no tot s’ha de fer comdiu l’Ajuntament. Les coses s’han de discutir i desprésbuscar solucions.Teniu algun projecte futur?De moment anem treballant amb el que tenim, que jaés molt. Fem campanya de nadal, campanya d’estiu iesplai tot l’any. Llavors el projecte és continuar amb totaixò i consolidar-lo. Ara tenim noves incorporacions,estem en procés de creixement. El que és un projectemolt bonic són els quatre o cinc premonitors que estanpujant i segurament arribaran a ser monitors. Tu estàsdonant el que saps perquè ells agafin el que creguinmés oportú.Fareu alguna cosa especial pel 20è aniversari?El que tenim clar és que volem que sigui com una celebració.EL REC CLAR <strong>60</strong> · PARLEM AMB...
DES DE LA CASA DE LA VILAAlcalde de Vidreresa/e: jordi.camps@vidreres.cat10 11Treballem mirant el futur i intentant deixar el passat l’ampliació del cementiri amb la construcció de 144un edifici important, i que s’ha de conservar perquè poble, en pocs mesos es començarà a construir laenrere, però sent coneixedors de la situació, i facilitantel que sigui necessari a qui li pertoqui. Intentemquè creiem que pot donar un cop de mà a Vidreres. nitiva, d’aquesta manera podrem descongestionarnínxols i els hem impermeabilitzat gairebé tots.representa part de la nostra història, i també per-coberta de la pista de la zona esportiva. En defi-reinventar-nos per tal de crear nous funcionamentsL’obra està licitada, i la previsió és que estigui acabadaabans de deu mesos. Per tant, la rehabilitació de portiu i fer altres activitats culturals, lúdiques, etc.el pavelló, continuar augmentant el nostre nivell es-i poder tirar endavant.l’antic escorxador serà una realitat imminent, ambun preu molt competitiu, la qual ens ha ajudat a poderredirigir els diners sobrants d’aquest projecteper poder arranjar l’antic Ajuntament.EL REC CLAR <strong>60</strong> · DES DE LA CASA DE LA VILAAmb la vista al futurL’any 2013 serà quan es podrà veure la feina detreball i gestió que fa aquest govern. No és que enaquest moment no es visualitzi cap canvi, ni unaprofessionalització de l’Ajuntament, sinó que en elspropers mesos es faran realitat aquells projectes enels quals hem estat treballant durantaquest any i mig.Som coneixedors de la burocràcia tangran i lenta, i en alguns moments podemconsiderar-la fins i tot absurda,per això s’intentaran agilitzar processosi tràmits per fer que l’Oficinad’Atenció al Ciutadà passi a ser unreferent.En el passat teníem la documentació municipal escampadaper diversos edificis, però aquesta situacióhavia de canviar. Vidreres ha crescut, i per tenir unbon funcionament administratiu, hem de tenir unarxiu on puguem disposar de tota la documentaciócentralitzada i, si fos possible, digitalitzada. Aquestanecessitat es farà realitat, perquè en breu disposaremd’un Arxiu Municipal.El cementiri de Vidreres no estava impermeabilitzat,fet que provocava la filtració de l’aigua als nínxols,i gent del poble ens ho havia fet saber. Hem fetTreballem percaminar endavant.Vidreres canvia icomença a ser unarealitatProjectes necessaris i bàsics com la passera a la zonade l’escorxador municipal, una zona molt perillosaper les mides de la infraestructura existent i que, acausa del moment de crisi que vivim, no es podràtirar endavant el macroprojecte de desviació del RecClar i la construcció d’una rotonda, que té un costde 7 milions d’euros. Fa anys que tots sentim a parlarde la necessitat de la construcció de la passeraper garantir la seguretat de la gent quetravessa el pont, i tot i que no es puguidur a terme aquest projecte faraònic,havíem de trobar una solució fàcil,ràpida i econòmica, i l’hem trobada:un projecte de passera prefabricada.Aquest projecte es podrà fer realitatper un import de 85.000 € amb la qualcosa, els diners que han “sobrat”, elsfarem repercutir a la zona amb la instal·lació d’unsemàfor per disminuir la velocitat.L’arranjament de l’esplanada del pavelló, una obraque es portarà a terme en breu i que ha de significarun canvi en la imatge de tota l’esplanada; s’ha deconvertir en una nova zona amb un estil semblanta la Copa de Girona. L’àrid que s’utilitzarà serà unàrid reciclat.La rehabilitació de l’antic escorxador, un edificique en el passat es volia enderrocar per construir-hipisos. L’actual equip de govern ha considerat que és“Volem, Podem, Ho Farem”Frase escrita a les classes d’un Col·legi del MaresmeSom conscients que no podrem arreglar la totalitatde l’antic Ajuntament pel cost tan elevat que suposa,però no podem condemnar un edifici emblemàticen ruïnes i sense ús. Per això, seguint els principisbàsics d’economia domèstica, anirem arreglant l’edificide mica en mica, i al mateix temps li tornarem adonar ús. Aquest 2013 es portaran a terme les obresde rehabilitació de la façana de la Casa de la Vila,una obra que ja està licitada i que millorarà la imatgedeplorable que té actualment l’edifici i també engarantirà la seguretat de l’exterior. Gràcies als dinersque ens estalviem de l’antic escorxador, podemcomplementar l’obra amb la construcció dels nousJutjats de Pau, als baixos de l’antiga biblioteca, arreglar-nel’exterior i també reformar la Sala d’Actes.Pel que fa a la zona d’Aiguaviva, parlant amb gentdel barri, sempre hem sentit que hi ha la necessitatde tenir una local social . L’antic equip de govern voliaconstruir-hi una deixalleria, una instal·lació interessantperò des del nostre punt de vista, poc realista.Un deixalleria suposa un punt per poder llençartrastos, però el que necessita el barri és un punt detrobada, un punt d’activitat, de cohesió. Per això desdel primer moment es va suprimir la idea de deixalleriai vam optar per fer-hi un local social. Aratirarem endavant la construcció del local social a lazona on actualment hi tenim la deixalleria mòbil, ial mateix fer l’edifici, hem previst disposar d’uns espaisa la planta baixa que serviran de magatzem perla Brigada Municipal. Així, d’aquesta manera elsserà més fàcil dur a terme les feines en aquest barri.Tenim un pavelló amb un funcionament excepcional.Durant moltes hores del dia hi ha una ocupaciómolt elevada de les pistes. Però perquè les entitatsesportives puguin disposar de més hores per poderdur a terme els entrenaments i al mateix temps puguindisposar d’un espai polivalent tant demanat pelRegidor d’Urbanisme, MediAmbient, Món rural i Patrimonia/e: eduard.adrobau@vidreres.catJordi Camps i Eduard AdrobauAixí que Vidreres, el 2013, un any en el qual la crisiencara és més notòria, inverteix en la millora delmunicipi sense endeutar-se i amb recursos propis, iintenta treballar sempre amb empreses locals perquèla riquesa es distribueixi en el poble. Caminem endavant,i ja no són només paraules. Part d’aquestesobres ajudaran a conservar i millorar la imatge delmunicipi de Vidreres i d’altres són necessitats que faanys que tenim i que actualment podrem tirar endavant.Vidreres canvia i comença a ser una realitat.EL REC CLAR <strong>60</strong> · DES DE LA CASA DE LA VILA
DES DE LA CASA DE LA VILAEnsenyament i CulturaRegidora d’Ensenyamenti Culturaa/e: genoveva.mor@vidreres.catGenoveva Mor12 13EL REC CLAR <strong>60</strong> · DES DE LA CASA DE LA VILACulturaEnsenyamentA l’Àrea de Cultura s’han aprovat les despeses i milloressegüents:• Reforma de l’aula de Belles Arts.• Aire condicionat al Centre Cívic.• Construcció i muntatge de baranes i d’un passamàde seguretat al Centre Cívic.• Afinació dels pianos acústics i elèctrics, comprad’instruments musicals varis i adequació d’una aula demúsica.• Compra de mobiliari per la biblioteca.• Adquisició de fons documental variat.• Adquisició de fons especialitzat en temàtica Jazz.• Adequació dels miralls del teatre.Promoció Cultural:• Grabació d’un CD on hi participen totes les seccionsde l’Escola de Música Municipal, incloses cobles, combos,corals, etc.• Tallers gratuïts a la Biblioteca sobre la promoció deles persones en recerca, sobre la millora o el canvi deLa nostra prioritat és donar suport a l’educació, a lesfamílies, als professionals i als centres educatius.Les actuacions que s’han aprovat i que es duran a termeaquest proper 2013 en l’Àrea d’Ensenyament sónles següents:Per decret d’Alcaldia, exp. modificació de crèdit núm.20/<strong>2012</strong>• RMC Edificis d’Ensenyament. S’amplia el crèditinicial amb un total de <strong>60</strong>.076,29 €. Amb aquests dinerss’actua en el manteniment dels edificis i les instal·lacions.• Aprovació del Projecte de Consolidació Estructuralde l’Escola Sant Iscle, amb un total de 5.384 € (el Departaments’ha compromès a retornar-los).• Promoció d’Activitats als Centres Educatius, ambun total de 6.000 €. És un projecte correspondènciaEspèraza, amb tallers de música, teatre en anglès, tallersd’experiments químics, robòtica, tallers medi ambientals,i també de so i acústica. Inclou el transportper dur-les a terme.-Reforç escolar a les escoles i al Centre Obert: 4.000 €.-Programa d’Intercanvi de llibres: 12.000 €.-Subvencions a les Ampes i als centres educatius.-Col·laboracions amb el Projecte Fractal i el ProjecteVerd.El Departament d’Economia i Finances de la Generalitatté un deute reconegut vers nosaltres amb data01/01/13 de 370.000 € de la llar d’infants “El Sorrer”i de 202.293,22 € corresponents a les subvencions perals alumnes a les llars, la Uec del IES, són diners que elconsistori ha avançat i que estem reclamant per podermantenir aquests serveis.Podeu consultar les actuacions que s’han dut a termeel darrer curs per part de la regidoria en l’apartat Ensenyamentde la web de l’Ajuntament, (entreu dins municipi/ensenyament).feina (psicotècnics, millora de la presentació del CV,entrevistes, coaching, o informàtica per a diversos nivells).Consulteu l’agenda.• Noves activitats al Cívic: dansa bollywood, lindyhop, tallers de conversa en francès, reiki, tallers d’aeromodelisme,tallers de càmera 3D, etc. Consulteu lapàgina web.• Projecte de coordinació de les escoles d’art, tot organitzantsortides comunes, xerrades amb artistes, exposicionscol·lectives amb temes comuns i exposicionsindividuals itinerants. Què podem potenciar? L’aula deceràmica i la restauració de mobles.• Exposició a l’Ajuntament del llibre comptable de la“Confraria del Convent del Roser del segle XVII” itroballes restes arqueològiques del castell.• Subvencions a les entitats culturals i <strong>d’Esplai</strong> quefomenten la cultura, les tradicions i l’interès per als diversostipus d’ensenyament, i que també afavoreixenla participació i la integració.Us desitgem un Bon Any, ple d’esperança i optimisme,i restem al vostre servei per a qualsevol dubte.1r Concurs de Pintura ràpida, per la Festa del <strong>Ranxo</strong>Enguany i com a proposta de la Regidoria d’Ensenyamenti Cultura de l’Ajuntament de Vidreres, se celebraràa la nostra vila la primera edició d’un certameninèdit a casa nostra, fins a dia d’avui. Es tracta d’unConcurs de Pintura ràpida.Aquest esdeveniment tindrà lloc en el decurs del matídel <strong>Ranxo</strong>, ja que el tema serà precisament el mateix<strong>Ranxo</strong>. Tothom hi pot participar i també tothom hipodrà observar l’evolució dels artistes concursants,que estaran escampats pels carres del poble, copsanti plasmant el tema que els convoca: el dia del <strong>Ranxo</strong>a Vidreres.Des de l’aula de Belles Arts del Centre Cívic de Vidreres,que ens hem fet càrrec de l’encàrrec, ens fa moltail·lusió fer-vos partícips d’aquest esdeveniment, quede ben segur convocarà els millors artistes d’aquestadisciplina pictòrica, molt espectacular, amena a l’observaciói que pot despertar la curiositat de petits igrans durant tot el matí del dimarts de <strong>Ranxo</strong>.El rigor de les bases del concurs així com els premisque es lliuraran, faran de ben segur que els millorsartistes de la disciplina participin en aquest Primerconcurs de pintura ràpida de Vidreres.Òbviament que el concurs és obert a tothom quicompleixi els requisits de les bases. I és amb aquestavoluntat i la de promoure els nostres artistes, quehem cregut necessari atorgar dos accèssitsa artistes locals (veure bases).Aquest concurs també neixamb la voluntat de continuïtati esperant que en la sevaprimera edició deixi bon recordi se’n puguin fer novesedicions, si cal amb mésambició i renovat poderde convocatòria, tant pelque fa a la participacióde concursants com departicipació de la gentdel poble.Data: Dimarts 12 de febrer del 2013 VidreresJurat i veredicte• El jurat estarà format per un secretari, un presidenti dos vocals, tots vinculats amb el món de la cultura ide les arts plàstiques. En cas d’empat, el vot del presidentés vinculant.• La decisió del jurat serà inapel·lable.• Els premis podran declarar-se deserts si el jurat hocreu oportú.• L’organització es reserva el dret de modificar, sis’escau i per raons imponderables, qualsevol puntd’aquest programa.• La participació en aquest concurs comporta l’acceptaciód’aquestes bases.Bases del concurs• Podrà participar en aquest concurs tothom que hodesitgi.• Cada concursant podrà presentar una obra feta “insitu”, i enguany la temàtica escollida és: “el <strong>Ranxo</strong> deVidreres”• Els procediments pictòrics acceptats seran: oli, acrílic,aquarel·la i mixt.• Mides establertes:-Per a l’oli, l’acrílic i ql mixt, de 25 figura (81x65 cm)-Per a l’aquarel·la, 65x50 cm.• El segellat de les teles es farà al ‘hall’ del Teatre Casinode 8.30 a 9.30 h.• La recollida de les obres es farà al mateix indret finsa les 15 h.• Les obres romandran exposades al públic durant 15dies i les que siguin premiades quedaran en propietatde l’Ajuntament.• L’organització es reserva el dret de reproduir fotogràficamenttotes les obres, les quals es podran publicarcitant la corresponent autoria.Premis1r Premi de 500 € i trofeu2n Premi de 250 € i trofeu3r Premi de 150 € i trofeuAccèssits a millors artistes locals:1r Accèssit de 200 €2n Accèssit de 100 €EL REC CLAR <strong>60</strong> · DES DE LA CASA DE LA VILA
DES DE LA CASA DE LA VILARegidora de Sanitat, Esports iBenestar Social i Familiaa/e: margarita.sole@vidreres.catMargarita Solé FerrerReflexionemweb: www.ciuvidreres.comfb: ciu.vidrerestw.: @ciuvidreres<strong>Grup</strong> de CiU Vidreres16 17EL REC CLAR <strong>60</strong> · DES DE LA CASA DE LA VILACol·locació de tres desfibril·ladorsLa població de Vidreres disposa de tres desfibril·ladors fixos instal·lats per Dipsalut, i s’han ubicat alpavelló, a la zona poliesportiva i a l’Ajuntament.El desfibril·lador que s’ha instal·lat a la zona poliesportivas’ha col·locat en un espai que queda al davantde l’escola Salvador Espriu i al costat de l’Institutd’Educació Secundària.D’altra banda, els Vigilants Municipals disposen dedos desfibril·ladors mòbils que porten als vehicles.L’objectiu és posar aquests aparells ben a l’abast perquèes pugui intervenir ràpidament en casos d’aturadacardíaca. Creiem que aquests aparells són importants,ja que utilitzar-los pot ser determinant al’hora de salvar vides. Per això, des del Consistorivam programar una sessió informativa el passat dia9 de novembre per donar-ne a conèixer el funcionament.Des de la Regidoria de Salut, he sol·licitat mésdesfibril·ladors per col·locar-los en altres espais delmunicipi.La festa de l’Homenatge a la VellesaEl passat dia 4 de novembre vam celebrar la Festade l’Homenatge a la Vellesa, i vam poder comptaramb la presència de la diputada Montserrat Roura iel conseller de Serveis a la Ciutadania del Consorcide Benestar Social, Joan Garriga. Vull fer una valoraciómolt positiva d’aquesta diada, i més si tenimen compte que és una de les festes més boniques ientranyables del municipi. Aquest homenatge, quedes de fa molts anys organitza l’Ajuntament a lagent gran de la població, s’ha de mantenir perquècrec que s’ho mereixen, i molt. Ells han lluitat moltdurant tota la seva vida, i molts d’ells avui dia estandonant suport, amb els seus estalvis, als seus fillsi néts, atesa la situació econòmica actual. I tambédes del meu punt de vista, crec que la gent gran sónuna font de saviesa i tot un referent, i ara més quemai, en aquests moments difícils que vivim, totsnecessitem la seva experiència, els seus consells i laseva presència.Visita a la Francisqueta RibasEl dia 8 de novembre, amb l’Alcalde, Jordi Camps,vam visitar la Francisqueta Ribas, la veïna de mésedat de Vidreres.En el transcurs de la visita, vam obsequiar-la ambun ram de flors i una caixa de bombons. També vampoder conversar amb ella de diversos temes relacionatsamb la nostra vila.Commemoració del Dia Internacionalcontra la Violència de Gèneraamb una taula de testimonisDes de la Regidoria de Benestar vam organitzar unataula de testimonis per commemorar el Dia Internacionalcontra la Violència de Gènere.A la taula de testimonis hi van participar dones atesespel Servei d’Atenció Psicològica de la Selva i vamcomptar amb la presència de l’Ester Mas, psicòlogaclínica i responsable del Pla de Dones de la Selva.Un cop finalitzada la taula vam fer la lectura delmanifest amb motiu del Dia Internacional contra laViolència de Gènere.Vull agrair l’esforç que va dur a terme la tècnicaMontserrat Ciurana i la gent del Consorci de BenestarSocial per donar suport a aquest acte, i especialmenta les dones que van venir a explicar les sevesvivències.Les persones efectives no s’orienten cap als problemes,sinó cap a les oportunitatsPeter DruckerEleccions al Parlament de CatalunyaVolem donar les gràcies a tota la gent que va dipositara les darreres eleccions al Parlament la seva confiançaen el nostre partit. Gràcies a tots vosaltres vamser la primera força més votada a Vidreres amb 1.438vots i amb una diferència amb la segona força de 873vots. Us estem molt agraïts i es farà tot el possibleper no defraudar-vos. Ara és l’hora de Catalunya i laseva gent.No hem tingut els resultats que esperàvem a Catalunya,però hem guanyat i amb molta distància respecteel segon. Un cop més, la gent del país vol queliderem Catalunya, i aquest cop amb el mandat clard’adreçar-nos cap a la llibertat nacional. I així hofarem, perquè coses pitjors hem superat i, sobretot,perquè el país ho necessita. La gent ens ha atorgatuna gran responsabilitat i l’exercirem.Per acabar, ho va dir el Cardús i li farem cas: SAL-PEM! No importa que no tinguem el vaixell equipatcom volíem i esperàvem, perquè sí que hi ha unamajoria de passatgers que vol arribar al final del trajecte.Sabíem que faria fred i hi hauria foscor, i arasabem que serà més dur del que ens pensàvem, peròembarquem-nos, que la nostra voluntat podrà ambtot. Tenim el millor capità, l’Artur Mas, i la millortripulació, vosaltres!Artur Mas visita VidreresEl passat 8 d'octubre el president de la Generalitat, Artur Mas, va venira Vidreres per inaugurar l'ampliació de les instal·lacions de la fàbricade llet ATO.Abans de l’acte d’inauguració, el president va visitar l’Ajuntament on vasignar en el llibre d’honor del consistori.EL REC CLAR <strong>60</strong> · DES DE LA CASA DE LA VILA
DES DE LA CASA DE LA VILAConviure en pauweb: www.progrespervidreres.cata/e: info@progrespervidreres.cata/e: 6<strong>60</strong>.800.315fb: Progrés Per VidreresProgrés per Vidreres-PSC-PMPrimer de totvolem desitjar-vosun Bon Any Nouweb: www.vidreressomtots.cata/e: vst@vidreressomtots.catTel.: <strong>60</strong>8.188.432Vidreres SomTots - ERC-AM18 19EL REC CLAR <strong>60</strong> · DES DE LA CASA DE LA VILAUna vegada més, a l’últim Rec Clar, el senyor batlletorna a parlar de rancúnies, mentides i d’odi. Qualsevolpersona que aquest any i mig de legislatura hagiseguit les declaracions a la premsa o al mateix RecClar comprovarà que des de les eleccions, o fins i totabans, quan s’estava promocionant, era vostè mateixqui tirava amb bala, ens menys preava personalmenti desqualificava la nostra tasca fins al punt d’arribar aposar en dubte la nostra honradesa.Li recordem que gràcies a haver-ho fet «tan malament«, quan va arribar a l’alcaldia es va trobar elscomptes suficientment sanejats per poder tirar endavantprojectes que ara, amb molt poca objectivitati modèstia, atribueix només a la seva eficàcia. Si ellector analitza una mica més, podrà veure qui insulta,qui falta, qui odia. En resum, qui comença l’atac i aqui li toca defensar-se’n.Per tant Sr. Camps, no es faci la víctima, contrastamassa amb la seva arrogància. No s’escolti tant elscomentaris de cafè que en un moment o altre, enshan esquitxat a tots, i sobretot, encara que li costi,sàpiga acceptar les crítiques que se li fan per la sevagestió, vinguin d’on vinguin. Perquè miri, encara queli pugui saber greu, ni vostè és tan perfecte, ni nosaltrestan mediocres. Governar no és fàcil, i ni el nostrepartit ha deixat el poble desemparat, ni vostè, permolt que s’ho cregui, serà el «Messies» que el portaràa la terra promesa.Senyors i senyores de l’equip de govern, tot és millorable,i per això el poble ha elegit els representantsque vol per poder realitzar-ho (el que no ha triat sónels pactes de conveniència política posteriors) i aquí,encara que no els agradi, també hi entra l’oposició.Però per fer aquesta millora és imprescindible, també,que canviïn i millorin les persones, individualment.Deixin les felicitacions i les cartes nadalenquesplenes de bones intencions a part i treballin pel bécomú sense embuts i sense prejudicis de cap tipus.Abracin la decència, l’ètica, i l’exemplaritat, i queaquestes festes nadalenques serveixin per desterrar elfantasma de l’odi , i ens donin a tots plegats seny i paciènciaper no faltar-nos al respecte els uns als altres.Que puguem transmetre al poble de Vidreres, si no éspossible una imatge de cordialitat i entesa, almenysd’educació, de tolerància i de convivència en pau. Ésun somni que no necessita diners, només demanabona voluntat. Feliç 2013Després de les darreres eleccions del 25-N, EsquerraRepublicana de Catalunya ha millorat al poble esdevenintla segona força política amb un total de 565 vots.Gràcies al marcat caràcter plebiscitari hi ha hagut unaugment de la participació de prop d’un 13% més queles darreres del 2010. Us volem agrair a tots els que ensheu votat i als que vàreu anar a votar, perquè Catalunyanecessita que els seus ciutadans donin la seva opinió através dels vots. A nivell general ha quedat clar i s’estàdemostrant que Esquerra Republicana de Catalunya ésla garantia del veritable canvi.Tot ens fa pensar que el 2013 es presenta com un anymolt dur. Dur en molts sentits, encara que fa més de 6anys que dura la crisi encara es fa notar amb força a lasocietat, a les empreses, a les famílies i per descomptata l’ajuntament.Aquest fet fa que tots ens haguem de superar i els regidorsde VST-ERC som conscients de la responsabilitatque tenim i ens esforçarem cada dia, en tot momentper construir, dialogar per fer un poble millor i unasocietat més justa. Aquest és el nostre compromís ambtots vosaltres ens hagueu fet confiança o no, ja que somi volem ser els regidors de tots els <strong>Vidrerenc</strong>s i Vidrerenques.Fent balanç del <strong>2012</strong> nosaltres conjuntament ambl’equip de govern, hem anat millorant el poble, optimitzant,renegociant contractes, innovant... sempre perintentar mantenir el mateix nivell o intentar millorar laqualitat de vida que hi ha al poble.No és fàcil i s’han de fer ajustos que no agraden a ningú,però no defugim la responsabilitat, siguin de lesregidories que siguin ja que com a govern acceptem laresponsabilitat de governar amb la situació més difícildes de la recuperació de la democràcia. Però això si, hofem lluitant fins l’últim moment per evitar fer ajustos.Durant el <strong>2012</strong> hem estat gestionant del pressupostmunicipal de despeses no ordinàries, des de les regidoriesque son responsabilitat de VST-ERC. Aquestes regidoriessón: Urbanisme (compartida amb l’alcaldia),Medi Ambient, Hisenda, Festes, Joventut, Món Rural,Patrimoni, Comunicació i Noves Tecnologies. Però haestat una gestió d’equip amb els nostres companys degovern, on s’ha pactat la gestió d’aquestes regidoriesaixí com de la resta de regidories.Aquest 2013 ens suposa un esforç important però nodefallirem continuarem treballant per fer avançar elpoble. Sempre amb els nostres valors per davant, unsvalors clarament republicans. La humilitat, el valor deltreball, l’esforç, el respecte, la llibertat, la igualtat de totsels ciutadans és el que ens guia dia a dia.Ja que per nosaltres la política és la implicació quotidianaamb la vida de la gent. La gent espera que nosaltresels ajudem. No espera de nosaltres discursos, promesesbuides, però si que els ajudem. I és el que hem intentatfer el darrer any amb tota humilitat, i que el 2013 hocontinuarem fent.Comença un any nou i per nosaltres és un repte nou.EL REC CLAR <strong>60</strong> · DES DE LA CASA DE LA VILACens de la PoblacióDel 16 de setembre de <strong>2012</strong> al 15 de desembre de <strong>2012</strong>La població de Vidreres ha augmentat en 2 habitants. Ha passat dels 8.004del 16 de setembre de <strong>2012</strong> als 8006 del 15 de desembre de <strong>2012</strong>.D’aquests habitants, 4.232 són homes i 3.774 són dones.FONT: Padró Municipal d’HabitantsVidreresSomTots!
ACTUALITATLa Biblioteca de Vidreres guanya elconcurs de la Setmana del Llibre en CatalàMarta Cuesta PucheBiblioteca Municipal JoanRigau i SalaBibliotecaACTUALITATProgramacióBiblioteca de Vidreres - Joan Rigau i Salac/ Orient, 18 - Vidreres · Telèfon 972.85.12.85web: http://www.bibgirona.cat/biblioteca/vidreresa/e: bibvidreres@gmail.comd’activitats de febrer a març 201320 21EL REC CLAR <strong>60</strong> · ACTUALITATEl concurs “El Joc dels Cercles”consistia a detectarcinc llibres a les bibliotequespúbliques de tot Catalunya,o un a les llibreries,triats i marcats amb elcercle en què es llegeix “Sóc elllibre recomanat”, que es va realitzar des del 16 de juliolfins al 14 de setembre.Entre totes les persones que han participat s’ha fet unsorteig de rutes literàries.La guanyadora del premi per la participació aljoc “Busqueu els cercles de la setmana” que s’organitzavaa la Biblioteca Joan Rigau i Sala en motiu de LaSetmana del Llibre en Català, ha estat una usuàriade la Biblioteca de Vidreres. Aquesta usuària, com aguanyadora del joc, podrà gaudir d’una ruta literàriagratuïta per a dues persones.La Biblioteca de Vidreres, com a biblioteca des d’onha participat la usuària guanyadora, rebrà un lot dellibres. Aquest lot serà una selecció de moltes de lesnovetats que es van presentar a la Setmana del Llibreen Català, incloent-hi llibres infantils i d’adults.El concurs ha estat un èxit de participació entre elsusuaris de la Biblioteca de Vidreres, i per tant, Vidreresha tingut més possibilitats de guanyar el premi.La Biblioteca dóna les gràcies a tots els usuaris de laBiblioteca per haver participat al concurs i així hagipogut aconseguir un lot de llibres per a la Biblioteca.FebrerCurs : Els Psicotècnicsa càrrec d’Enric Font.Cal inscripció prèvia.Dia i hora: dimarts 19 de 17 a 20 hExposició: Escriure en tempsdifícils. Dia i hora: del 4 al 25Conferència: L’Ataràxia: unmètode d’autoconeixement itransformació personalamb Marta Pagès.Dia i hora: dimecres 20 a les 18 hMarçActivitat infantil: dins el programaNascuts per Llegir (0-3 anys)Dia i hora: dimecres 20 a les 18 hExposició: Dani Duch: Fotografiade premsa, 1979-201.Dia i hora: de l’1 al 21 de MarçSessió: del Club de LecturaDia i hora: dimecres 27 a les 20.30 hCurs: Recerca de feina perInternet. Cal inscripció prèviatrucant a la BibliotecaDia i hora: dimecres 27 a les 20.30 hEL REC CLAR <strong>60</strong> · ACTUALITATLa Biblioteca col·labora ambla Marató de TV3la causa, fent una donació d’1 € a canvi d’un llibre otres revistes a escollir.La campanya ha estat tot un èxit, la paradeta de laBiblioteca va reunir moltes persones que volien ferel seu donatiu per a la Marató. Gràcies a totes les activitatsorganitzades durant tota la setmana a la Bibliotecas’han recaptat un total de 365 €. Els dinersrecaptats durant l’edició de <strong>2012</strong> destinaran a la investigaciócontra el càncer.Nou Club de Lectura Juvenil ala Biblioteca de VidreresT’agrada llegir?Ara és la teva!!!La Marató de TV3 és un projecte solidari enfocat aobtenir recursos econòmics per a la investigació científicade malalties que no tenen curació definitiva.Aquest any La Marató de TV3 està destinat al càncer.El càncer és la causa principal de mort de personesentre els 35 i els 70 anys. La recerca científica vaobrint noves vies per tractar i curar aquesta malaltia.La Biblioteca de Vidreres va col·laborar en el projecteamb un seguit d’activitats durant tota la setmana dedicadaa la Marató de TV3.A través de la campanya “1 llibre = 1 euro” a la paradetadel mercat del dijous, que va estar dedicada a laMarató, molts vidrerencs van poder col·laborar ambTot i que la recaptaciódefinitiva de La Maratóde TV3 a Catalunya nose sabrà fins d’aquí unsmesos perquè les donacionsestan obertes finsa finals de març, l’ediciód’enguany ha batut totsels rècords. A més desuperar la barrera dels10 milions per primeravegada en els seus 21anys d’història, tambés’ha convertit en la telemaratómés solidàriadel món.La biblioteca de Vidreres estrena nou Club de LecturaJuvenil.El Club de Lectura Juvenil de Vidreres és un espai detrobada per a joves a partir de 14 anys que els agradillegir i vulguin compartir les seves lectures.El Club es va iniciar el mes de novembre, amb unatrobada cada dos mesos, però després de les primerestrobades els joves i les joves participants han decidit reunir-seun cop cada mes.Es reuneixen un dissabte al mes, a les 11 del matí, i comentemun llibre que prèviament tots han llegit. Calinscripció prèvia a la Biblioteca. Si tens més de 14 anysi t’agrada molt llegir tota mena de llibres, no dubtis ainscriure-t’hi!!!
ACTUALITATACTUALITATLa Biblioteca presenta l’Exposició“Envellir és viure”Marta Cuesta PucheBiblioteca Municipal JoanRigau i SalaBibliotecaCarrer Ponent, 29Telèfon: 972 85 09 07casalvidreres@gmail.comCasal del Jubilat i Pensionista “La Llar” de Vidreres22 23EL REC CLAR <strong>60</strong> · ACTUALITATAgraïmentsUna vidrerenca participa a la TrailwalkerIntermon Oxfam 2013El dia 20 d’abril de 2013 una vidrerenca participarà a elTrailwalker Intermón Oxfam de Catalunya. Es tractad’una caminada solidària amb dos objectius: Caminar100 km en un màxim de 32 hores (equips de 6 persones:4 caminant i 2 de suport tècnic). Aconseguir 1500€ com a donatiu per a Intermón Oxfam.Aquest any esfaran els 100 km seguint el carrilet, començarà a Oloti s’acabarà a Sant Feliu de Guíxols. Si voleu donar-nossuport o seguir les nostres activitats podeu fer-ho a lapàgina web del trailwalker i buscar l’equip Els Cruixits,http://trailwalker.intermonoxfam.org, o a la nostra pàginade facebook Els Cruixits (Trailwalker 2013). Podemser solidaris fent el que ens agrada!Del 2 al 31 de gener, a la sala d’actes i en horari de bibliotecapodrem gaudir de l’exposició “Envellir és viure”.Aquesta exposició forma part de les tasques realitzadesper la gent gran de la residència N.S.de Foix (Maçanetde la Selva) on es comparteixen molts dels aspectes dela seva tasca actual. L’exposició forma part del projecteprofessional d’art teràpia i educació social que s’ofereixal centre.L’increment de l’esperança de vida a la nostra ciutat haanat acompanyat de més oportunitats per a les personesgrans perquè desenvolupin el seu creixement personal icontinuïn contribuint a la societat i participant-hi.A mesura que ens fem grans hem de poder continuarcreixent i desenvolupant les nostres capacitats i potencialitatsfísiques, relacionals, emotives, lúdiques, formatives,creatives i de relació amb l’entorn.La Biblioteca vol oferir aquesta exposició per l’importanttreball que es du a terme per enriquir la vida socialde les persones grans. Cal mantenir el nostre suport ala seva tasca per tal que puguin continuar donant respostaa les necessitats i els interessos del conjunt de laciutadania, fomentant alhora nous projectes de relació,si cal, entre generacions que aprofundeixin la cohesiósocial.En el marc de l’exposició, el dimecres 16 de gener a les6 de la tarda, podrem gaudir de la xerrada-col·loqui“Art i teràpia a l’àmbit geriàtric” amb l’Arturo Solari(educador social i art-terapeuta).Des de la Biblioteca volem donar a conèixer el treballi l’esforç que fan molts vidrerencs per l’ajuda que ofereixena la nostra entitat en el desenvolupament deles seves funcions.Volem agrair la feina, el temps, l’experiència i l’assessoramentque moltes persones ens han donat, personesque han apostat per ajudar-nos desinteressadamentamb el seu temps i amb molta il·lusió; senseelles, molts projectes que s’han dut a terme a la Bibliotecano haguessin estat possibles. A tots vosaltres,us volem agrair des d’aquestes línies la vostra participacióactiva. A la Gemma Isal, la Matilde Garcia,la Linara Nadeina, la Laura Bueno, el Jordi Viader, laNúria Pérez, la Carme Soriano, al Ramon Garriga, ila Pilar Bayé...,i a també a tots els qui ens heu ajudat afer que la col·lecció, tant virtual com física de la Biblioteca,sigui ara una mica més àmplia i rica. Gràciesper la vostra col·laboració!fb: Els CruixitsEls CruixitsHa passat <strong>Nadal</strong>. Com cada any, aquests dies ens handeixat un regust agredolç de festa, de misteri, d’esperançai, potser sense poder evitar-ho, una alenadad’enyorança penjada del record de tots els <strong>Nadal</strong>s passatsde la nostra vida.Des del mes d’octubre el casal ha recobrat la normalitati ha recuperat les activitats que s’havien suspèsper les vacances d’estiu. Tot i tothom torna a ser al seulloc, amb un any més a l’esquena, i el desig de retornaral dia a dia, de recuperar la humana costum de la monotonia,del treball, de la tertúlia, de la incertesa en elfutur i de l’esperança, de tot allò que ens fa humans,irrenunciablement humans.Des de l’última crònica però, l’activitat del Casal noha parat.EXCURSIÓ DEL MES D’OCTUBRE. Dia 16 d’octubre.Destí: La Gleva, Tavertet (a l’altiplà de Collsacabra);Rupit, amb la seva arquitectura típica, el pontpenjant, el pa cuit amb llenya; el Santuari Marià dela Salut, amb una panoràmica impressionant de laVall d’Hostolès. Finalment, ens vam aplegar al Coll...I demà..XXII ANIVERSARI DEL CASALSerà el dissabte 2 de febrer del 2013EXCURSIÓ DEL MES DEFEBRER 2013Anirem a Barcelona a visitar elMuseu de la Xocolata, el dimarts19 de febrer.Recordem breument les activitatsque es duen a terme al nostreCasal: Dansa per a adults (gimnàstica),informàtica, diverses manualitats,manteniment de la memòria,català, francès, country, cant coral,xerrades informatives, cinefòrum,recitals, concerts, petanca, bingo ide Condreu on vam dinar i ballar. Després, de retorna casa, a l’autocar se sentia un imperceptible perfumde muntanya.REVISIÓ AUDITIVA. El Laboratori Auditiu de Gironava portar a terme el dia 19 d’octubre una sessió decontrol de revisions auditives a la seu del Casal. Vanser pocs els clients i ens dol que no s’aprofitin aquestesoportunitats que tan convenen al nostre benestar.CONGRÉS DE LA GENT GRAN. El dia 26 d’octubrei en el marc de l’Any Europeu de l’EnvellimentActiu i de la Solidaritat Intergeneracional <strong>2012</strong>, va tenirlloc a Lloret de Mar el Congrés de la Gent Gran.Es van aprovar dues ponències, treballades pels Casalsde la Comarca de la Selva i el Consell Consultiude la Gent Gran de la Comarca de la Selva, a laseu del Consell Comarcal. Els títols de les ponèncieseren: 1) “Les futures funcions socials dels casals de lagent gran” i 2) “Noves perspectives de l’envelliment”.L’assistència va ser important i les ponències es vanaprovar gairebé per unanimitat. Ara caldrà veure’n elseguiment i els resultats.dominó, excursió mensual, ball elsdiumenges i dies festius, berenarballl’últim divendres de mes, etc.ELS MILLORS DESITJOS PERA L’ANY 2013!EL REC CLAR <strong>60</strong> · ACTUALITAT
ACTUALITATCarrer Ponent, 29Telèfon: 972 85 09 07casalvidreres@gmail.comCasal del Jubilat i Pensionista “La Llar” de VidreresACTUALITATSeguim i seguirem.Objectiu 2014Vine a l’Assemblea!twitter: ancvidreresHashtag: #11s<strong>2012</strong>fb: ancvidweb: www.assemblea.cata/e: vidreres@assemblea.catANC Vidreres24 25EL REC CLAR <strong>60</strong> · ACTUALITATHOMENATGE A JOSEP M. DE SAGARRA. El dia28 d’octubre, el Casal, en el marc de la “Campanyacontra la Fam, Mans Unides”, va retre un homenatgea l’insigne poeta Josep M. de Sagarra, gran traductorde Shakespeare, autor del Poema de <strong>Nadal</strong>, delCompte Arnau, i autor d’importants obres de teatrecom “La Ferida Lluminosa”. Aquest homenatge va sera càrrec de la coral del nostre Casal “La Veu de laGent Gran” i del “<strong>Grup</strong> Teatral <strong>Vidrerenc</strong>”. La participacióva ser important i el sentiment dels versos deSagarra juntament amb la interpretació musical de lacoral van assaonar l’orella i l’esperit dels assistents.L’ALZHEIMER I ALTRES DEMÈNCIES. El dia 9de novembre, a la seu del Casal, el Dr. Àngel Teixidorva fer una xerrada sobre l’Alzheimer. No hi hacap dubte que la informació sobre aquesta malaltia isobre altres de tipus demencial que colpegen la salutde la gent de més edat és una eina essencial que alsafectats directament i per a les persones que han deconviure amb aquests afectats.PER A UN FUTUR MÉS CLAR. El Consell Territorialde la Gent Gran de la Demarcació de Girona,compost pels Consells Consultius de la Gent Grande: Consells Comarcals del Gironès, La Selva, l’AltEmpordà, el Baix Empordà, el Pla de l’Estany i elRipollès, i amb la col·laboració del “Campus Arnaud’Escala” i amb el suport de l’Obra Social la Caixa, vaportar a terme, el dia 23 de novembre, la jornada “PerUn Futur Més Clar” sobre el tema “L’envelliment i lajoventut: claus per entendre’ls”.CONCERT DE MÚSICA DE TOTS ELS TEMPS.El dijous, dia 29 de novembre, a la seu del Casal, el<strong>Grup</strong> Musical Calidae va oferir un concert a la seudel Casal. En opinió dels assistents, un centenar depersones, va ser un concert extraordinari pel repertorimusical ofert. Voldria destacar que el que més vaimpressionar d’aquest acte va ser l’edat dels músics.Es tracta d’un grup de músics jubilats que han formatpart d’orquestres tan importants com La Principal dela Bisbal, Mongrins, Selvatana i d’altres. Els assistentsvan poder comprovar que l’edat no és un obstacle persentir-se útil i donar-se als altres. L’acte va ser gratuïtper a tots els socis.VISITA A AGRAMUNT-PRENADAL CALAF. Dia11 de desembre. Una visita a l’interior de la nostraterra. L’Urgell, la Segarra i la Noguera van acollir elsamics de la Selva, però no pas gratuïtament. Desprésd’una visita guiada al llegat històric-monumentald’Agramunt, on vam poder visitar l’Església de SantaMaria i el refugi antiaeri que es troba just a sotal’església, la visita a la fàbrica artesanal de TorronsVicens va fer les delícies dels visitants. A Calaf enshi esperava el dinar que, pel seu contingut, ja era unpresagi de les festes nadalenques. De tornada, a l’autocar,els torrons feien olor de <strong>Nadal</strong> i es preguntavenentre ells com seria Vidreres, com seria la gent de Vidreres.CANTADA DE NADALES. I és que la nostra coral,no para! El dia 29 de desembre, en plenes festes, lacoral “La Veu de la Gent Gran” va oferir la ja tradicionalCantada de <strong>Nadal</strong>es per a tots els socis. Realment<strong>Nadal</strong> ja era present i a cada cor bategava una alenadad’alegria i de festa Un recitat de poesies de la Sra.Mari Carmen de Maçanet de la Selva va completarl’actuació nadalenca.EL REC CLAR <strong>60</strong> · ACTUALITATFa temps que es parla sobre l’existència d’una majoriasobiranista al conjunt de la societat catalana.A partir del passat 25 de novembre aquest fet s’hafet palès també a la cambra de representantsde Catalunya, El Parlament.El poble conformà una àmplia majoriaa les forces favorables al dret adecidir: ERC, CiU, ICV, CUP i PSC.Tal com es va fer públic deu fer unesquantes setmanes, la força guanyadorai la segona força al parlament,CiU i ERC respectivament, van pactarun full de ruta que, d’entre d’altresmesures, concretava la celebraciód’un referèndum o consulta perla independència de Catalunya abansdel 2015. No obstant això, hem de tenir en compteque això no és un projecte d’un president, ni d’unspartits i ni tan sols d’unes institucions. El referèndumi el procés d’independència és un projecte queha d’incorporar tot el conjunt de la societat Catalana:sindicats, partits, patronal, entitats, associacions,etc.L’Estat Espanyol posarà mil i una traves i farà tot elque estigui a les seves mans per aturar la voluntatde tot un país. Al llarg dels pròxims mesos tindremmala mar, el projecte sobiranista reclamarà unitati fermesa i haurem d’estar a l’alçada dels esdevenimentsque acceleraran el compàs de la història.Des de l’ANC-Vidreres volem col·laborar en el projectenacional, des d’un àmbit municipalista, a travésdel teixit de municipis que s’han format amb laANC-Vidreres volcol·laborar en elprojecte nacionaldes d’un àmbitmunicipalistaa través del’Associació deMunicipis per laIndependènciacoordinació de l’AMI (Associació de Municipis perla Independència) i del qual el nostre poble en formapart, de la declaració de Vidreres com a TerritoriCatalà Lliure, de la consecució d’unaclara majoria sobiranista al nostrepoble etc. Treballant en l’àmbit institucionali social, busquem la col·laboració imprescindible de tots elsveïns en aquesta causa perquè la independènciao és de base, o no serà.I aquesta, de fet, és la clau del nostrerepte: l’assoliment d’una majoria àmpliaa través del treball amb tota lapoblació, tot explicant els motius delperquè és tan beneficiós tenir un estatpropi. En aquest vaixell hi som tots ical la força i la unitat de tots i totes per culminar elprocés amb èxit.Petites persones a petites poblacions poden arribara fer grans canvis. Vidreres no es quedarà al margedel procés independentista i des de l’ANC, amb lamirada posada al 2014, continuarem sumant i explicantla gran millora que seria poder disposar d’unestat propi.Seguim i seguirem. Vine a l‘Assemblea!
ACTUALITATWeb: www.activa21.com(i a totes les xarxes socials,Twitter, FB, G+, Linkdin, etc)a/e: Activa21.oficial@gmail.comCrisi? Alternatives! Activa 21Amb moltes ganesde <strong>Ranxo</strong>!Recollida: 10 de febrer<strong>Ranxo</strong>: 12 de febrerComissió El <strong>Ranxo</strong>26 27EL REC CLAR <strong>60</strong> · ACTUALITATEL REC CLAR <strong>60</strong> · ACTUALITATUn moment de la sessió sobre Economia del BéLes dues últimes jornades d’Activa 21 han sigut constructives,ja que hem presentat alternatives que pretenenuna evolució del sistema cap a un model sociali econòmic més just i redistributiu. Hem donat forçaa la creença que les petites despeses poden canviar elnostre entorn, així que hem fet una mirada a fets concretsper acostar a tothom la idea que el canvi és possiblei comença per tots nosaltres.El passat 30 de novembre, al Teatre del Casino la Unió,vam portar a terme la jornada sobre l’Economia delBé Comú (EBC), un sistema impulsat per l’economistaChristian Felber que pretén fer un canvi substancial enel capitalisme basant-se en unes noves màximes en lestransaccions econòmiques: solidaritat, confiança, cooperació,democràcia, redistribució i igualtat. Podríemdefinir-ho com una clara alternativa a les polítiquescomunistes tradicionals i una alternativa també al capitalismesalvatge, una superació de la socialdemocràcia.Amb la representació de les empreses La Fageda(director de comunicació, Albert Riera), Humana (Directora Catalunya, David Vázquez) i Dynamis (amb elseu president, Oriol Costa) i l’estudiant sobre l’Economiadel Bé Comú, Marc Horta, es va fer una exposicióde la viabilitat de les polítiques de l’EBC i del modeleconòmic en el món empresarial i de com això beneficiariael conjunt de la societat.En una línia semblant, també presentant alternatives,dintre del nou projecte d’Activa 21 1imatge1000paraules,el passat 28 de desembre, a la biblioteca de Vidreres,vam portar a terme la ponència sobre el ComerçJust a càrrec de Maria Fernández, de l’ONG Alternativa3,líder en el sector de cafè de comerç just. Per exemplificar-ho,vam centrar-nos en aquest aliment, el cafè,una de les matèries més comerciades arreu del món,i en les injustícies que es cometien en tota la cadenade producció. Per visualitzar-ho, després del torn depreguntes a la ponent, vam projectar el documentalBlack Gold (Or negre, per a més informació: http://blackgoldmovie.com/) sobre el comerç de cafè a escalainternacional i la millora que pot suposar el comerçjust per a tots els productors, sobretot locals. Per acabar,vam oferir un tast de cafè provinent del comerçjust a tots els assistents de forma gratuïta.Finalment, volem fer esment de la nova web en fase deproves que ja està operativa; es tracta d’una web perrebre possibles projectes i, tant com sigui possible, ferlosrealitat a través de la infraestructura d’Activa 21.Podeu visitar el web a: www.projectes.activa21.com, ocontactar-nos a través del correu electrònic contacte@activa21.com.Ponència-debat sobre el comerç justQuarts de sis del matí. El fred i la foscor imperen sobreels carrers de la vila. El silenci de la nit s’escampa alllarg del territori vidrerenc després d’una llarga nit deCarnaval. Els vilatans descansen a casa abans del granmoment.Una llum comença a il·luminar el vell mig del cor delnostre estimat poble, concretament la plaça de l’Oliva.Són els ranxers que comencen a encendre el foc que faràbullir el <strong>Ranxo</strong> de Vidreres. Aquell moment tan emocionanti pel qual frisem tot l’any perquè arribi. L’Enric ien Toni comencen a omplir les peroles amb precaució.En Salvi gran i en Salvi petit encenen el bruc amb elbufador contagiant el seu somriure. En Martorell, l’Esteve,l’Arnau i en Mercader asseguren la col·locació delbruc i la llenya de pi. En Presas i en Marc col·loquen lasenyera, la nostra estimada bandera, al voltant de la plaça.L’incombustible Miquel i en Presas gran comencena pelar patates. En Sais pare i en Sais “Junior” comencena fer bullir els greixons per al sofregit, el secret delnostre <strong>Ranxo</strong>. La Sandra, l’Anna i l’Elena preparen elsingredients amb il·lusió i alegria. En Xevi omple el porronsde vi per als vidrerencs encuriosits i matiners queens venen a visitar. En Niell i l’Albert preparen els estrisnecessaris per a l’elaboració del nostre plat tradicional.Les nostres ajudants, la Mercè i la Creixença, acompanyadesdel nostre estimat mossèn, enfilen el camí cap ala plaça per començar a pelar les cebes.En definitiva, tots i cada un de nosaltres executem lesnostres tasques amb la il·lusió del primer cop que vamser ranxers; amb l’orgull i la responsabilitat que ens exigeixel nostre poble; amb la força, l’energia i la passiódels qui ja no hi són i als quals enyorem enormement;La nostra pubilla durant l’últim <strong>Ranxo</strong>amb alguns dels ranxers més il·lustrescom en Josep Presas, l’Enric Llinàs(Ranxer Major), en Salvi Jené i enMiquel Vergés.i amb l’alegria i la meticulositat necessàries per fer un<strong>Ranxo</strong> millor que el de l’any anterior. La intensitat és tanelevada, que quan parem un moment, el <strong>Ranxo</strong> ja s’haacabat. I és en aquest moment, on orgullosos del nostrepoble i de ser Ranxers, afrontem impacients l’eternacreuada fins al proper <strong>Ranxo</strong>.Per nosaltres és una sort i una satisfacció que el nostrepoble hagi dedicat una rotonda del poble a una festa tannostrada com és el <strong>Ranxo</strong>, i de la qual nosaltres tenim lasort de ser actors principals. Per nosaltres és un orgullpoder servir a tot el poble un plat del nostre tradicionalàpat de Carnaval, i prometem treball i esforç per estara l’alçada d’allò que Vidreres i els seus ciutadans es mereixen.Aprofitem l’ocasió per recordar tothom que el diumenge10 de febrer al matí fem la tradicional recollida pelscarrers de la vila. Com cada any, esperem la vostra col·laboració indispensable per a la celebració del <strong>Ranxo</strong>. Iens enorgullirà servir-vos un plat de ranxo el dimarts12 de febrer, enmig del fum i alguna empenta afectuosa.D’altra banda, agraïm a les pubilles i els hereus l’ajudaque al llarg de l’any ens han ofert en cada un dels actesque hem organitzat o als quals hem participat. Desd’aquí els encoratgem a seguir amb la mateixa il·lusió iganes de treballar per al poble.Finalment, volem comentar la immensa satisfacció quesentim després de dur a terme el pregó de la Festa Major.Agraïm a l’Ajuntament el fet que ens hagi brindataquesta oportunitat i a tothom que ens va ajudar a fer-lorealitat, amb menció especial a en Jesús Ciuró, creadori director del pregó.Salut, amor, visca Vidreres i visca el <strong>Ranxo</strong>!
ANEM A ESTUDIFotografies de Gemma IsalANEM A ESTUDIDiners recaptats per les entitats vidrerenques:• Monòlegs 700,00 €• acc “Cine” 228,00 €• Cant coral gent gran i orquestra jove la selva <strong>60</strong>1,05 €• La partida, hip-hop, lindy hop, combos de modern 320,58 €28• Club Genets de Vidreres (ponis) 139,00 €• st. iscle 1.124,36 €29• salvador espriu 305,00 €• biblioteca 365,46 €• ies 321,00 €• Atlètic Vidreres “El penal solidari + guardioles 291,99 €Total: 4.396,44 €EL REC CLAR <strong>60</strong> · ANEM A ESTUDILa Marató de TV3EL REC CLAR <strong>60</strong> · ANEM A ESTUDIEls Reis arribena VidreresFotografia de Tomàs Ginés
ACTUALITATACTUALITAT30 31EL REC CLAR <strong>60</strong> · ACTUALITATTrepitjant fortNo és cert que quan ets un nen, i un adult juga ambtu a qualsevol cosa, sempre tens por que ell se n’acabicansant? Que miri el rellotge? Que tingui algunacosa a fer més important que jugar amb tu? – DavidGrossman, escriptor israelià-Quan les coses es fan des de la més sincera voluntati amb il·lusió –ara que aquesta frase s’ha posat demoda-, no importa si caus o fracasses, perquè la forçaque tens et farà tornar a aixecar. Tampoc té gaire importànciael passat, allò que va quedar enrere i que notornarà, sinó que el que realment importa és el quesom ara i el que volem, i com ho construïm. Podríemdir que estem construint un nou esplai, potser nouno és la paraula més encertada, perquè l’essència ésla mateixa i continuem recordant el que hem sigut,que és moltíssim, però és cert i inevitable que algunescoses han canviat.El passat mes d’octubre vam començar l’esplai altravegada, després d’estar un any sense fer activitats. Jahan passat uns quants mesos des d’aleshores i semblaque anem per bon camí. Cap al mes de novembrevam tenir l’oportunitat de portar l’atleta olímpic deLloret de Mar, l’Angel Mullera, a participar a la cursasimbòlica que vam fer des de l’antiga seu on es feiaesplai (a sobre La Caixa) fins a l’actual lloc on estemels dissabtes (Can Xiberta). Després de la cursa, enquè tots i totes hi vam participar, vam poder preguntar-litot de curiositats i fer-nos fotos amb ell. Al mesde desembre vam fer activitats per col·laborar amb laMarató que van tenir molt d’èxit! Vam fer espectacle ala plaça de l’Església, vam vendre talls de pastís, manualitats,etc. També vam fer com unes minicolòniesper passar tots junts el dissabte previ al <strong>Nadal</strong>. Vamcantar nadales pel poble, vam dormir plegats i al diawww.grupesplaividrerenc.com<strong>Grup</strong> Esplai <strong>Vidrerenc</strong>següent vam sortir a buscar el Caga Tió, que s’haviaamagat pel Bosc d’en Puig, i a la tarda el vam fer cagar.Quantes sorpreses i emocions...Quan van arribar les vacances de <strong>Nadal</strong> tampoc vamparar quiets: vam fer el Parc Infantil de Vidreres(PIV), vam anar a veure uns entrenaments del Barça–i vam sortit per TV3!-, i finalment, vam muntar elpoblat medieval el dia de la cavalcada de reis, comcada any, per animar una mica el poble. Van ser unsdies plens de màgia per a nosaltres i per a tots elsnens i nenes.Quan diem que les coses han canviat, no ho diem perdir. L’esplai té un nou espai, Can Xiberta, nous projectesi activitats, així com moltes cares noves, tantde nens i nenes com de monitors i monitores. Hi hanens i nenes des dels 4 anys fins als 17, aquests últimsformant un grup de premonitors, que juntamentamb els monitors i monitores que ja estaven a l’esplaii alguns nous que s’han incorporat, volem continuarcreixent, gaudint i fent gaudir. Quan arribi el dia enquè un dissabte tarda tinguem alguna cosa a fer mésimportant que fer esplai o mirem el rellotge mentrefem un taller o un joc, llavors tornarem a aturar l’esplai.Voldrà dir que alguna cosa està fallant. Però demoment, estigueu tots tranquils que el que fem, hovolem fer bé, amb ganes, energia, màgia i il·lusió.T’esperem cada dissabte, de 16h a 19h, per fer tallers,jocs, gimcanes, sortides, colònies, acampades, xocolatades,FEFES... T’ho perdràs?Amb una vegadano n’hi ha prou!Ass. de Donants de Sang de GironaQuè és la sang? Per definició trobem que la sang és unlíquid vermell que recorre tot el nostre organisme i queté diferents funcions vitals: respiratòria, nutritiva i defensiva.Es compon de globus vermells, globus blancs,plaquetes i plasma.Per això, molta gent, sobretot els donants, sabem quedonar sang és donar vida, és fer un regal altruista i desinteressadamenta algú que ho necessita per viure.La sang que donem se separa en tres components sanguinis:el plasma, les plaquetes i els eritròcits (globusvermells), i cadascun es fa servir per tractar malaltiesdiferents, davant d’hemorràgies i per a intervencionsquirúrgiques o transplantaments d’òrgans.Com heu vist, la sang és necessària per al bon funcionamentdels hospitals, ja que si no n’hi hagués no espodrien tractar la majoria de pacients. És un recursbàsic que s’utilitza cada dia i que té una vida limitadade 35 dies. El problema més important és que no espot fabricar artificialment, i per això és necessari queen prenguem consciència i demanem a tothom quecol·labori amb aquest petit gest de solidaritat tan granper a la gent que ho necessita. Cal tenir en compte que,entre aquestes persones, ens hi podem trobar nosaltresen qualsevol moment.Desafortunadament, la donació de sang a les comarquesgironines ha baixat en els últims dos anys. A Vidreresconcretament, el 2010 es van fer 279 donacions,al 2011 se’n van fer 241 i el passat <strong>2012</strong>, només 213.Esperem que entre tots puguem millorar aquestes dades.Així doncs, us animem a venir a col·laborar el dia15 de febrer, de 17 a 21 h al Centre Cívic de Vidreres,on tindrà lloc la propera donació de sang!Moltes gràcies donants!Deu anysde rutaClàssic Motor Club Vall d’AroAmb aquesta edició d’enguany hem arribat a la celebraciódels deu anys de la Ruta dels Tapers. Des de laprimera trobada fins a la d’aquest any s’ha anat consolidantcom una de les activitats més participatives delprograma de la Festa de Sant Iscle i de Santa Victòria.De només ocupar la plaça de Lluís Companys, ha passata ocupar el carrer de Catalunya i el carrer Pau Casals,amb una bona exposició de vehicles clàssics dedues i quatre rodes. Al llarg d aquestes edicions s’hanpogut veure des dels clàssics populars, com els Seat<strong>60</strong>0, els Renault 4/4, els escarabats, els clàssics de competiciói els veterans.Arribar fins aquesta fita ha estat possible gràcies els voluntarisdel Clàssic Motor Club Vall d’Aro de Vidreres,i també a la col·laboració de l’Ajuntament de Vidreres.Moltes gràcies a tots i fins a la propera Ruta!www.cmcvalldaro.comEL REC CLAR <strong>60</strong> · ACTUALITAT
ANEM A ESTUDIANEM A ESTUDIÉs <strong>Nadal</strong>al Salvador Espriu !web: http://www.xtec.cat/ceip-espriu-bdn/CEIP Salvador EspriuAquestes Festesde <strong>Nadal</strong>web: https://sites.google.com/a/xtec.cat/escolasantiscle/fb: 50è aniversari de l’escola santiscle de vidreresEscola Sant Iscle32 33EL REC CLAR <strong>60</strong> · ANEM A ESTUDIEL REC CLAR <strong>60</strong> · ANEM A ESTUDICursa solidària a l’escola Sant Iscle en motiu de la Marató de TV3que es fa cada any durant el mes de desembre.Com cada any, a l’escola hem esperat el <strong>Nadal</strong> ambmolta il·lusió. Arribat el dia, ho hem celebrat d’allòmés.Hem estat molt enfeinats donant menjar al tió perdesprés fer-lo cagar! Garrotada va, garrotada ve. Lihem ventat cops de bastó tan forts que no sabem sivoldrà tornar a l’escola, Però som tan bons minyonsque segur que ens compensarà amb una nova visita elproper any. Quantes sorpreses amagava el tió sota lamanta! La veritat, ha valgut la pena donar-li primerplat, segon plat i de postres, peles de mandarina, lesquals són les reines del <strong>Nadal</strong> i han estat l’aliment fonamentaldel nostre tió.La visita dels patges va ser d’allò més emocionant. Lescartes preparades, els fanalets a punt i els ulls obertscom taronges mentre observaven l’entrada dels patgesal gimnàs de l’escola.No sabem ben bé quin idioma parlaven els patges,però ens va quedar clar que el més important és portar-semolt bé, no fer el trapella, creure el pare i lamare, els avis i les àvies, els professors i les professores...De ben segur que aquests reis, que són tan màgics,deuen haver vist tot allò de bo que tenim dins nostre isegur que ens deixaran algun detall a casa. Recordeu:les sabatetes al balcó, alguna cosa per beure, quatretorrons i una bon cubell d’aigua per als animals queacompanyen a Ses Majestats els Reis d’Orient.I finalment, la gran celebració: la cantada de <strong>Nadal</strong>es!La sorpresa, ens la van oferir el professoratd’Educació Infantil, que va amenitzar l’acte ambuna petita representació de teatre. Quin riure, quinagràcia! Dalt de l’escenari àngels i dimonis; aquestsúltims, en lloc de fer-nos por, ens estiraven gransrialles. Això no ens ho esperàvem! Tots vam cantard’allò més bé, refilant com ocellets. Entre tots,mestres i alumnes, vam fer d’aquest dia, una jornadamolt especial.Enguany, ha estat un <strong>Nadal</strong> intens a l’escola. La primerade totes les activitats va començar el dia 14 de desembre.QUILÒMETRES PER LA MARATÓEn motiu de la Marató de TV3 que es fa cada any peraquestes dates, vam decidir participar-hi fent la cursasolidària a l’escola. Tots els nens i nenes de l’escolaSant Iscle es van posar les bambes i el xandall per a unabona causa.Tot l’alumnat, des d’Infantil fins a 6è de primària, va estarmolt content de poder participar-hi i es van recollirun total de 1.150 €. Es van entregar a la fundació per laMarató que aquest any anava dedicada a la investigaciópel càncer i que molt generosament van aportar els familiars,amics i coneguts que patrocinaven als nostresjoves participants. Tots, sense excepció van gaudir dela cursa.TIÓ I CANTADA DE NADALESTal com mana la tradició per aquestes dates, els nens inenes des de P3 a 2n de Primària van fer cagar el tió.Tots van picar de valent i van cantar amb tan entusiasmeque el tió va cagar moltes coses per a tots els alumnesde l’escola. De fet l’havien alimentat molt bé durantl’última setmana!El dia 21 al matí tothom va anar cap al pavelló municipalen motiu de la cantada de nadales que amb molta il·lusió i dedicació van estar aprenent i assajant els nens inenes a l’hora de música. Era una festa oberta als pares, iles grades esvan omplir de gom a gom. Cadascuna de lesnadales anaven precedides per petites escenificacions acàrrecdels nens i nenes de 5è, que ensvan demostrar que són uns artistes. Va ser molt divertiti tots van posar-hi moltes ganes perquè allò quedésgenial, i així va ser.I per acabar d’amenitzar la festa, els mestres van cantarla nadala de “El Rabadà”, expressament dedicada a lasenyoreta Quimeta Soler, per celebrar la seva jubilació.
ANEM A ESTUDIANEM A ESTUDIweb: https://sites.google.com/a/xtec.cat/escolasantiscle/fb:50è aniversari de l’escola santiscle de vidreresEscola Sant IscleDescobrint un nou país:DinamarcaAutor: Nil Montilla,alumne de 4t. d’ESOIES Vidreres34 35EL REC CLAR <strong>60</strong> · ANEM A ESTUDILA JUBILACIÓ DE LA SENYORETA QUIMETAUna de les últimes activitats que hem dut a terme aquest <strong>Nadal</strong>va ser el comiat de la senyoreta Quimeta, qui, després de35 anys a l’escola, ara gaudirà del premi de la jubilació, quepensa gaudir d’allò més, ja que té un munt de coses pensadesper fer. Durant l’última setmana abans de les festes de <strong>Nadal</strong>ha estat un anar i venir de persones que han passat per l’escolai més concretament per la classe de la senyoreta Quimeta.Totes elles han vingut a acomiadar-la personalment per desitjar-liel millor en la nova etapa que començaLa Quimeta s’ha volgut acomiadar regalant-nos aquesta poesiaque ha preparat per aquesta ocasió.Per últim, des de l’escola es voldria afegir que el passat 12 dedesembre es va fer una xerrada informativa per tal de donar aconèixer l’estat actual de l’edifici de l’escola Sant Iscle, així comdels propers projectes que es duran a terme. La reunió es va fera la sala-teatre del Casino “La Unió” i la van encapçalar membresde la direcció de l’escola i de l’APA, així com els tècnicsi responsables del Departament d’Ensenyament que portena terme el projecte. La reunió estava oberta a totes aquellespersones que volien informar-se sobre l’estat actual de l’escola.ComiatAl Sant Iscle de Vidrereshe exercit trenta-cinc anys,i en aquesta “meva Escola”hi conservo bons companys.He passat moment feliçosDe treball i d’amistatI us vull demanar disculpesSi algun cop us he fallat.Ara emprenc una altra etapaque m’allunyarà d’aquí,però recordaré sempreel que junts vam compartirDels alumnes, pares, mestres,i del Centre en generalguardaré, amb goig i tendresa,un record especial.He impartit l’última classe;ja tinc la jubilació,però estaré, pel que convinguia la vostra disposició.Quimeta SolerBusquem dibuixant de tira còmica ocaricatura per col·laborar amb El Rec ClarEnvieu una mostra junt amb les vostres dades de contacte a l’adreça electrònica:elrecclar@gmail.comUn jurat qualificat triarà el proper col·laborador trimestral de la revista.El passat mes d’octubre, després d’haver acollit cordialmentels alumnes danesos el curs anterior, va ser elnostre torn, el torn dels alumnes de 4t d’ESO de l’institutVidreres de visitar el seu país. Havíem passat setmanesdesitjant que arribés el dia tan esperat i finalment,el dimarts 2 d’octubre de <strong>2012</strong>, va arribar.Com sempre, vam començar les classes a les vuit delmatí i molts de nosaltres ja portàvem l’equipatge. Desprésde dues hores que semblaven interminables, vamreunir-nos tots a la biblioteca de l’institut mentre esperàvem,amb nerviosisme i fins i tot angoixa per tot allòque havíem sentit respecte la companyia aèria amb quèviatjàvem, que arribés l’hora de marxar. A les dotze delmigdia, els alumnes, la Berta i en Llorenç (professorsd’anglès) i uns cinc pares vam anar amb cotxe cap al’aeroport. Un cop allà, vam haver d’esperar cap a dueshores per embarcar, i quan ho vam fer, el viatge va sertambé d’aproximadament un parell d’hores. Ja hi érem,havíem arribat a aquell nou país que tant havíem esperat.Uns quants pares i les professores que ja havienvingut el curs anterior a Vidreres ens esperaven, i curiosament,ens van fer dos petons com a salutació, cosaque no és normal a Dinamarca. Repartits en diferentscotxes i observant el meravellós paisatge danès vamarribar a Boerkop, el poble on estaríem aquells dies ia aquella escola tan diferent de la nostra. No hi haviatanques, el terra era de parquet, hi havia una piscina imoltes coses més. Quan vam arribar hi havia molts paresi alumnes i tots ens preguntàvem “Amb qui m’hauràtocat?”, “Ens ho passarem bé?”, i fins que les professoresno ens van presentar les famílies, vam estar una micaperduts. Cadascú va anar amb la seva família a la respectivacap casa per començar a conèixer-los i per sopar.Sí, eren les sis, però allà se sopa molt d’hora.L’endemà dimecres, tots vam llevar-nos ben d’hora ivam anar cap a l’escola. Molts dels alumnes danesos ialguns de nosaltres, anaven amb bicicleta, per la qualcosa l’entrada de l’escola era plena de gom a gom de bicicletes,que sorprenentment no estaven lligades. Totscomentàvem com n’estàvem de sorpresos per la seguretatd’aquell país. Bicicletes deslligades, cases i escolasense tanques, sabates afora de casa a la vista de tothomi el que més ens va sorprendre, vailets corrent perl’escola sense mestre i sense tanques. Per conèixer-nosmillor vam fer activitats en grup per tota l’escola i cadacop ens sorpreníem més. A quarts de dotze, després demenjar-nos els entrepans que ens havien preparat lesfamílies, vam anar en autobús a visitar una ciutat propera:Vejle.Allà vam visitar un museu que tractava temes com lacontaminació, el reciclatge o l’ús d’energies renovablesanomenat Okolariet. La visita va durar més o menysuna hora i després vam passar la tarda en un centre comercialproper. Tot era molt bonic, malgrat que aquestno era tan diferent dels nostres. Com no és estrany allà,plovia i cap a les cinc vam tornar cap a Boerkop i cadascúva anar a casa de la seva família a menjar platstípics danesos.Dijous, com el dia anterior, vam arribar d’hora a Englystskolen,l’escola. Aquell dia vam estar amb els participantsde l’intercanvi i també amb els seus companys declasse. Vam fer una activitat molt interessant. Vam gravarper grups una sèrie de notícies allà on volguéssim deEL REC CLAR <strong>60</strong> · ANEM A ESTUDI
ANEM A ESTUDIESPORTS36C/ de l’ Institut, s/nTelf: 972 850 711Web: www.institutvidreres.cata/e: institut@institutvidreres.catIES VidreresL’abraçadaweb: atleticvidreres.coma/e: info@atleticvidreres.comPepe Garcia DavilaCoordinador Esportiu del ClubFSCE37EL REC CLAR <strong>60</strong> · ANEM A ESTUDIEL REC CLAR <strong>60</strong> · ESPORTSl’institut i després les vam ensenyar a les aules. Havienquedat d’allò més bé. Abans, però, vam fer unes presentacionsexplicant la cultura, el menjar i les costums catalanes,sense oblidar explicar perquè volem ser un noupaís d’Europa, cosa que els va costar d’entendre. Desprésvam fer una excursió caminant fins a un bonic molíd’aigua que era en un bosc. Tot era molt maco, amb unavegetació abundant que captava la nostra atenció i la deles nostres càmeres. I finalment, tal com havíem fet elsaltres dies, vam anar cap a casa a sopar i passar l’estonaamb les famílies. Aquell dia no havia plogut, sinó quedurant el dia havíem vist el sol a estones.Divendres podríem dir que va serun dels millors diessi no el millor. Tocava anar a “Legoland”. Plovia i eraben d’hora, però estàvem disposats a passar un diainoblidable. Aquell indret era molt maco, ple de representacionsde famosos monuments amb peces deLego. “Lego” ve de la frase danesa “leg godt” que significa“juga bé”.Així doncs, vam passar el dia repartits en els grups quevam voler. Vam provar les atraccions que tenien formade peces de Lego, vam riure i gaudir amb les amistatsque ja havíem fet. Tot això ho vam fer amb paraigüesi para-vents, ja que va ploure durant tot el dia, cosaque no va poder evitar que ens divertíssim. Cap a lescinc vam tornar a Boerkop i era l’hora del sopar ambles famílies a l’escola. Tots estàvem ben xops i com queno vam poder anar a casa a canviar-nos, en arribar al’escola ens vam descalçar i vam intentar eixugar-nosuna mica. Aquella nit va ser la millor; tots vam provarmenjar danès que no havíem provat i que era molt bo,i els danesos van provar el pernil salat que la Berta i enLlorenç havien portat. I els va encantar! Després delsopar, els catalans vam donar les gràcies en danès i elsdanesos en català. Va ser molt divertit i després vamacabar de passar la nit tots junts dedicant unes motxillesde l’institut que havíem portat de regal, rient iintentant no pensar que l’endemà marxaríem.Finalment va arribar el que no desitjàvem, el dia demarxar, dissabte 6 d’octubre. Aquell dia no el vam passartots junts sinó que el vam passar amb les famílies,allà on ells ens van portar. Alguns a la piscina, altres avisitar el bonic país, d’altres a la bolera, etc. El cas ésque ens ho vam passar molt bé, però va arribar l’horadels adéus i dels plors. Després de prometre’ns que enstornaríem a veure i de donar les gràcies per aquellainoblidable experiència, vam anar a l’aeroport, vamesperar i finalment vam pujar a l’avió cap a Girona. Atots ens feia pena, però també teníem ganes de tornara casa, amb la nostra gent, el nostre menjar, tot. Quanvam arribar, tots els pares ens esperaven, i desprésd’una sentida benvinguda, tots vam tornar a casa.No oblidarem mai aquestes persones tan bones quetan bé ens han tractat, per tant, tot i que seguramentno llegiran aquest article, volem donar-los les gràciesper tot el que han fet per nosaltres. Esperem que algundia puguem tornar a veure els nostres amics danesosi aquell país tan i tan bonic. D’altra banda, els alumnesde 4t hem de donar les gràcies a les dues personessense les quals res d’això hauria estat possible. Gràciesa la Berta i a en Llorenç per les hores invertides ennosaltres i per organitzar un any més aquesta bonicaexperiència. Moltes gràcies i esperem que molts altresalumnes puguin viure el que nosaltres hem viscut.A punt de finalitzar l’any, mentre preparem els tradicionalsraïms embolicats de desitjos meravellosos peral 2013, escric aquest article contagiat pel sentimentnadalenc, envoltat de missatges, correus electrònicsi whatsapp que, de manera més o menys enginyosa,ens desitgen un Bon <strong>Nadal</strong> i Feliç Any Nou.Enmig d’aquests whasapp n’hi ha un d’especialmentmeravellós, és una foto, la foto d’una abraçada:L’abraçada de l’esforç, la superació, el respecte i la implicació,vestits de l’Atlètic Vidreres mentre celebrenun gol, o potser una victòria.L’abraçada d’uns nens que gaudeixen d’un esportanomenat futbol sala.L’abraçada d’una graderia que anima incansable, ique omple el pavelló d’alegria.L’abraçada d’entrenadors i delegats veient recompensatel seu ensenyament.L’abraçada d’una junta directiva que mira orgullosacom creix un projecte.L’abraçada de l’agraïment a totes les persones quecomparteixen amb l’Atlètic Vidreres alguns momentsde la seva vida.M’agradaria que l’abraçada de l’agraïment sigui la felicitaciónadalenca del nostre Atlètic Vidreres, per atots els jugadors, entrenadors, coordinadors, socis, familiarsi altres persones que formeu d’aquesta petita,però entranyable família anomenada Atlètic Vidreres.I alhora, voldria fer un brindis per un 2013 amb unaabraçada especial, l’abraçada de l’oportunitat.L’oportunitat de poder ensenyar-vos que en l’esport ien la vida, el que és veritablement important és donarel màxim de tu, esforçar-te per millorar en allò quet’agrada i que et fa gaudir, aprendre que hi ha coses enl’esport, com guanyar, que no depenen tan sols de tu.Si, en finalitzar el partit, t’has entregat del tot i no hasguanyat, llavors també et mereixes una abraçada, potserl’abraçada més important, l’abraçada de la satisfaccióper haver donat el màxim de tu.Rafa <strong>Nadal</strong> deia fa poc en una entrevista:“Trabajo para volver a ser el de antes de la lesión, yseguro que lo vamos a conseguir. Mi objetivo, cuandovuelva, es dar mi máximo. Si mi máximo alcanza paraser el número 1, seré feliz, y si alcanza para ser el 8,también seré feliz”.Gràcies a tots per aquest any tan meravellós i recordeuque la vostra felicitat depèn de vosaltres.
38 39EL REC CLAR <strong>60</strong> · ESPORTSESPORTSLlicència anual de laFederació CatalanaS’acosta el mes de gener del 2013 i és el moment dedonar llum verda a les renovacions de les llicències federativesanuals que ja es van tramitar durant el <strong>2012</strong>,i també de donar d’alta noves llicències, tant d’adultscom d’infantils.Tanmateix, el club BTT Vidreres, aquest any obre unaportada a la competició aprofitant les llicències, i volemreunir el jovent més atrevit (a partir dels 8 anys,que practiquin habitualment la bicicleta de muntanyaamb certa motivació i tinguin un mínim de condiciófísica), per participar en curses o marxes dins del calendaricomarcal i provincial d’aquest 2013, acompanyats iassessorats pel club. Recalquem així, que busquem gentamb cert interès, motivats, i físicament amb un mínimde preparació dins de cada categoria.El primer objectiu com equip, després d’una valoraciófísica i tècnica de cadascú a les sortides, és poder participara l’OPEN TACTIC del Gironès i La Selva al març/abril (dates per concretar) o a d’altres competicions amesura que vagin concretant dates durant tot l’any. Pertant, no podem perdre temps per preparar-nos!Després del curs infantil i la tecnificació que el Club vadesenvolupar aquest <strong>2012</strong>, i en conseqüència, la tramitacióde 14 llicències infantils, la valoració que en femés que creiem que a Vidreres hi ha nens i nenes ambpotencial suficient com per destacar dins la seva corresponentcategoria i, per tant, els volem donar l’oportunitatde provar-ho i d’endinsar-se en aquest esporttan gratificant i divertit.Per participar a qualsevol marxa popular o cursa decompetició del calendari català en qualsevol de les categories(des de prebenjamí fins a veterans <strong>60</strong>), és obligatoritenir una assegurança que cobreixi els possiblesdanys personals i despeses durant la cursa. Per aquestmotiu l’organització fa pagar 6 euros per separat delpreu de la inscripció.El problema apareix un cop s’acaba la cursa, perquèdeixes d’estar sota cap cobertura sanitària. El que recomanemcom a Club és el que sol fer la majoria deciclistes de totes les especialitats i que surt molt méseconòmic i avantatjós: una llicència anual en formatcarnet expedit per la Federació Catalana de Ciclisme.La tramitem nosaltres i és vàlida de gener a desembre.A partir del 26 de gener cada dissabtes de 9.30a 12.30 h: Sortida intensiva de 3 hores ambBlog: clubbttvidreres.blogspot.coma/e: club.btt.vidreres@gmail.comFrancesc Solà: 616.5<strong>60</strong>.743Ricard Sargatal: 626.549.645Club BTT Vidreresmonitors+tecnificació i esforç dins la mateixaruta+planificació setmanal). Lloc de trobada dels dissabtesper als entrenaments: al Pavelló. Lloc de reunióamb els pares per al desplaçament a les curses, prèviamentprogramades: al Pavelló.Aprofitem, i fem una crida a les persones de totes lesedats que practiquin ocasionalment o regularment laBTT per conscienciar-los que la llicència federativa notant sols va destinada a la gent que té intenció de competir.Aquest carnet individual és indispensable per aqualsevol accident ocasionat anant amb bicicleta i per atots els públics, nivells i modalitats; tant per a les personesque surten un dia a la setmana, com per als experts,com pera les famílies que surten d’excursió, per alsmés petits i petites, etc.Dit això, us animem a tots i a totes a tramitar la vostraseguretat. I per a la gent més animada i preparada..., usesperem a l’equip!ESPORTSViure i respirarbàsquet!Acabem d’iniciar el 2013. Tenim per endavant 365dies per gaudir del bàsquet, gaudir dels nostres companys,dels nostres entrenadors, dels pares i maresque també “juguen” amb tots nosaltres, gaudir dedefensar un atac a la nostra cistella, gaudir d’atacaruna defensa a la cistella contrària, de riure, dels entrenaments,de lluitar, de passar-nos-ho de “conya”, endefinitiva, de Viure i Respirar Bàsquet.Web: www.noucaules.orgfb: noucaulesNou CaulèsI no podem deixar enrere el que portem fet aquestatemporada:• Som 110 nois i noies en edats compreses entre els 4i els 20 anys.• Tenim un súper equip de 10 entrenadors titulats itots fets a casa, a la pedrera i és que “Som més que unclub”!• L’11 de novembre vam fer la presentació dels nostresequips. Aquest any tenim 10 equips (Iniciació al’esport, Escola, Pre-Mini Mixte, Mini Femení, Pre-Infantil Masculí, Cadet Femení, Júnior Femení i Masculí(2 equips) i Sènior Femení) que intenten cada capde setmana portar el nom del nostre club i del nostrepoble molt amunt, independentment de si es guanyao no el partit.• El 19 d’octubre va tenir lloc l’Assemblea Anual delnostre club. Volem agrair molt especialment al Francesc,que deixa la Junta Directiva, per tot el treballrealitzat, tota la il·lusió compartida i tot el compromísi temps personal que hi ha invertit: sense tu nohagués estat possible que tot funcionés. GRÀCIESAMIC!I com que no volem parar de créixer:• Hem creat un grup en la xarxa social per mantenirel contacte directe entre tots nosaltres. El grups’anomena CB. NOU CAULÈS. Volem que sigui unaeina pràctica i divertida, que sigui molt participativai dinàmica. Es poden penjar fotos, els resultats, elsentrenadors o els jugadors fan les cròniques, faremconcursos, etc.• Tenim un equip de mares que les tardes dels dimartsi divendres, entre les 18.30 i les 19.30 h, ocupenuna de les pistes del pavelló i practiquen l’esportde la cistella. Únicament es tracta d’entrenar i passaruna bona estona dins de tot l’ambient que es generaal Nou Caulès.Com podeu veure, estem molt vius i amb moltes ganesde gaudir d’aquest 2013.EL REC CLAR <strong>60</strong> · ESPORTS
ESPORTSESPORTSResum temporadade l’any <strong>2012</strong>fb: noupatividrerencva/e: npvidrerenc@gmail.comNou Pati <strong>Vidrerenc</strong>En Jaume i en Fonsoentren fort, molt fortttttt!!!tw: @jovesdevidreresweb: jovesdevidreres.wordpress.com/Joves de Vidreres CFS40 41EL REC CLAR <strong>60</strong> · ESPORTSA continuació us presentem un resum de la temporada<strong>2012</strong> del N. P. <strong>Vidrerenc</strong>.Gener:• Comencem la temporada amb molta il·lusió, ja queens espera un llarg camí per davant.Febrer:• L’Ivan Pérez i la Paula Sacasa assoleixen la prova decertificat que els dóna pas al món de la competició.• L’Ariadna del Valle assoleix la seva primera iniciació,la iniciació B.• Algunes de les nostres “mitjanes” van anar a la provade promoció i van assolir aquest nivell.Març:• Comencem amb el patí de bronze amb una experiènciamolt favorable. A seguir treballant!Abril:• 1a Fase dels interclubs. Comencem a sumar punts.Hi participen tots els nostres patinadors.• 2a Convocatòria de Promoció. Tots els patinadorsque s’hi van presentar van assolir aquest nivell. Felicitats!Maig:• La Maria Xicola i la Paula Codina assoleixen el nivellpreliminar, que els va donar pas a fer la seva primeracompetició amb malla de fantasia el mes de juny.Juny:• 2a convocatòria d’interclubs. Felicitem a tots els nostrespatinadors. Per nosaltres, tots van ser campions.• La Lara Cornellà assoleix el nivell de Promoció II.Toca preparar-nos pel campionat de Promoció!Juliol:• El nostre patinador Ivan Pérez i ex-patinador GabrielGutiérrez comencen el seu any de competicióamb el campionat provincial i es classifiquen per alCampionat de Catalunya.Agost:• Vacances de competicions, però nosaltres no parem,ja que al setembre la temporada continua.Setembre:• De viatge cap a Lleida al Campionat de CatalunyaAleví.Octubre:• La Marina Cuspinera es presenta a Iniciació A.Elisabeth Guinea, Andrea Guerrero, Laura Hurtado,• Ainhoa Castellote, Andrea Pueyo i Andrea Sànchezes presenten a la 2a convocatòria de Promoció II, onl’Elisabeth i la nostra ex-patinadora Andrea Guerreroassoleixen el nivell i es preparen per al campionat ambla seva companya.• Carlota Codina assoleix nivell certificat que li dónapas al món de la competició i l’oportunitat de fer demonitora i de jutgessa.• A mitjans d’aquest mes destaquem que el nostre clubva estar representat per 2a vegada a un Campionatd’Espanya. Agafem la maleta i l’avió i cap a Bilbao.• Per acabar amb aquest mes tan complet, la CristinaGómez va participar per primera vegada a la CopaGirona amb una magnífica actitud. Felicitats!Novembre:• Comencem el mes amb la nostra destacada participacióde l’Ivan al Campionat d’Espanya Aleví.• Patí de Bronze i Plata amb la Participació de laCristina, la Paula i l’Ivan.• Arriba el Campionat de Promoció. Enhorabona pera la Lara, l’Elisabeth i l’Andrea..• Arriba el Campionat de debutants. Felicitats a laPaula Sacassa per la seva primera competició.• I acabem el mes amb la Xènia Mestres, que va assolirel nivell B.Per acabar l’any, el nostre patinador Ivan Pérez, ambmotiu de tots els seus mèrits, va ser convidat a participara la Gala de Campions de la nostra territorial.L’Ivan aquest any ha estat primer classificat al CampionatProvincial, quart al Català i sisè, a l’Estatal.No ens oblidem que aquest any el Cristian, el Manon,la Joana, la Núria, la Judith Pérez i la Nerea han fet ungran esforç.Donem la benvinguda al Roc, la Cel, la Marta, la Paula,la Sara, la Noa, la Celeste, la Laia, l’Aitana i la Júlia.Una forta abraçada per a la Irene, la Judith Benito,l’Abril, la Sara, la Meritxell, la Bea i la Noemí.Després d’aquest any ple de triomfs, no ens hem d’oblidarde donar les gràcies a la nostra Presidenta i a laJunta pel seu suport i, evidentment, als pares d’aquestesfutures promeses. Les entrenadoresI coll…ns si hi van entrar, de forts. El primer que vanfer va ser, amb un cert toc “guardiolinià”, carregar-sed’una vegada en RonalRUHÍnho. L’operació no va ser“senzilla i tendra”, més aviat al contrari, la gestió dela marxa del nostre “excapità” es va assemblar molta la d’en Tamudo de l’Espanyol, que va costar “déu iajuda” fotre’l al carrer.La següent parada fou la Festa Major. Cada any aquestcap de setmana és la prova de foc per als jugadors delnostre club. És la nostra pretemporada que marcal’avenir de tot l’any; en depèn la nostra preparaciófísica, i val a dir, que la vam superar amb escreix!!!Malgrat la poca afluència de públic a la zona de barraquesd’enguany, els joves no vam deixar ni una gotade “mam” a retornar…Un cop van passar aquests dies, l’estiu s’acabava l’inicide lliga s’aproximava, i el trio Jaume-Fonso-Miress’havien de posar a treballar i acabar de confeccionarla nostra plantilla. Ratafia per aquí, ratafia per allà,durant una tarda a la terrassa del Portal, l’equip tècnici la directiva van acabar de dibuixar els Joves de Vidreres<strong>2012</strong>-2013. Com a novetats, els grocs i negreshem incorporat en Tetinho, la samba de la pista defutbol sala i de ball; en Txarliooo, l’internacional delcarrer de l’Estrella; en Txap-Txap Xelo, el “killer” delsgols impossibles; en Jauminho, l’ala veloç; en Jacint,el “crack” màgic; i finalment en Txus, la jove promesadels Joves.La temporada va començar el 25 de setembre,amb lavisita a casa del F.S Hostalriquenc B. D’ençà de llavors,els joves no hem perdut cap partit i ens hem emportatels 3 punts a totes les pistes on hem jugat. A dia d’avuidoncs, el balanç és immillorable, som colíders empatatsde punts amb l’ACE Riudellots B, aquests ambun partit més. Des d’aquí, els Joves voldríem agrairel suport de la nostra afició a la grada cada dissabte,que val a dir que aquest any, amb l’entrada dels nousentrenadors, ha agafat un color diferent (i no ho diemprecisament perquè hi hagi en R-U-H-Í).Finalment, volem donar les gràcies a tothom(Beltran’s,Ruhí’s, Pive’s, Kakaman’s, Palitreku’s, Txero’s, NaideM’s,Patric’s, Luigi’s, More’s, Hugo’s, Judit’s, Marta’s,Deni’s, Toya’s, Maria’s. Beti’s i un llarg etc’s) qui directamento indirectament ens heu ajudat a seguir construintl’entitat, perquè ja són 9 anys, i perquè entretots formem aquesta gran família que són els JOVESDE VIDRERES CFS.ASSU, ASSU, ASSUUUU…..tenim un equipASSU!!!Us desitgem un pròsper 2013 ple de salut, amor i futsal!!!Recordeu que podeu seguir-nos al nostre bloc: jovesdevidreres.wordpress.comi al nostre compte de twitter@JovesdeVidreres!Classificació a la Jornada 11,festes de <strong>Nadal</strong>.Imatge del partit entre els Joves de Vidreres CFS i els VeteransVidreres per la #MaratoTV3 #29DEL REC CLAR <strong>60</strong> · ESPORTS
VIATGENew YorkWashington D. C.Capital: Washington DCExtensió: 9,631,418 km2Població: 310.232.863Coordenades: 37,09 lat. -95,71 long.Família Garriga Rovira42 43VIATGEEL REC CLAR <strong>60</strong> · VIATGESEL REC CLAR <strong>60</strong> · VIATGESLa Mercè i en Rafel al Monument a Lincoln, Washington, DCCentral Park en bicicletaEl Monument a Washington vist des del Memorial a la Segona Guerra Mundial, Washington, DCJOHN FITZGERALD KENNEDY, només el nom del’aeroport ja va imposar els quatre vidrerencs que vamarribar a Nova York l’agost del <strong>2012</strong>.La primera impressió va ser l’aeroport, gran i controlatfins a l’últim racó; i la segona, la conducció temeràriadel taxista fins a l’hotel mentre miràvem bocabadatsels llums i els colors de la ciutat denit. Ens hi acostàvem per un de tantsponts que uneixen l’illa amb la terraferma. L’hotel, a Broadway, era ple avessar. Estava situat al bell mig dels teatresmusicals; vèiem la Mary Poppinsa la dreta, el Rei Lleó de Disney a l’esquerra,gent a la vorera, a l’entrada..., era com si fos dedia, gent al carrer amunt i avall, i es botigues estavenobertes tota la nit. I plenes!Quatre vidrerencsvisiten Nova York iWashington l’agostdel <strong>2012</strong>Mentre intentàvem que ens passés el jet lag, vam planejarquè volíem visitar durant els cinc dies que passaríema Nova York. De dia, el Times Square, la CinquenaAvinguda i Broadway ens feien sentir com enmigd’una pel·lícula de cine. Quan érem a dalt de l’EmpireState Building vam poder veure tot Manhattan i la vistatambé arribava fins a Nova Jersey, a l’altra banda delriu Hudson, i a Queens, a l’altra riba de l’East River.Les vistes ens deixaven sense paraules, però per culpade la pluja no vam poder sortir al balcó de l’edifici a laplanta 86, com va fer King Kong.Vam menjar el típic hotdog d’una parada de les moltesque hi havia, l’olor que fan impregna tota la ciutat. Llavorsens vam dirigir a agafar un vaixell per veure Manhattandes d’una altra perspectiva, el riu. Semblava queels gratacels fessin pessigolles al cel i des de l’aigua vampoder veure les noves torres bessones, les quals vamtenir l’oportunitat de visitar i veure de primera mà elsmonuments dedicats a la gent que va perdre la vidaa l’atemptat de l’11S. Vam contemplar l’Estàtua de laLlibertat de ben a prop i vam envejar els turistes quepujaven als helicòpters “taxi” que elsportaven a fer una volta des de l’aire.Tots hem sentit a dir que Central Parkés gran. Ho hem vist a la televisió i alcinema, però la veritat és que nosaltresno ens ho acabàvem de creure fins queel vam intentar recórrer. La millor manera va ser ferhoen bicicleta per poder descobrir tranquil·lament elsllacs interiors i els grans descampats de gespa verda onla gent juga a beisbol.La nostra segona parada era Washington, D.C. i el viatgeen tren des de Nova York fins a la capital d’EUAdura quatre hores. Un cop vam arribar, el primer quevolíem visitar era la Casa Blanca, així que ens hi vamdirigir. Ens va decebre una mica perquè no és tan grancom ens pensàvem però els seus jardins amb flors detots colors, arbres i herba verda són increïbles. Coma bons turistes, des de la residència presidencial vamseguir el recorregut cap al Monument a Washington(popularment anomenat Obelisc), el memorial a Lincolni el Capitoli (el Congrés dels Estats Units).Per desplaçar-se per Washington D.C. el més adequatés fer servir el metro, un mitjà de transport molt preuat,ja que el trànsit és molts dens, sobretot en hores punta.El metro és la solució més ràpida per viatjar per laciutat, però caminar és un ajut necessari. Vam caminarmolt.A Washington, les visites turístiques obligades són elsmonuments, però els museus també. La gran majoriasón gratuïts i es troben al que en anglès es diu NationalMall, una gran avinguda que uneix el Capitoli i l’Obelisc,al centre de la ciutat. Els museus els subvencionala Institució Smithsonian, la qual té com a objectiu incrementari difondre el coneixement als Estats Units.N’hi ha per a tots els gustos i edats, com ara el NationalL’Estàtua de la Llibertat, NYMuseum of Natural History i l’Air and Space Museumper als més petits o els amants dels animals i l’espai. Ésimpossible acabar-los tots en una visita.La visita llampec al Pentagon amb taxi va ser fascinant.El taxista va accedir a portar-nos-hi després de pactarno fer fotos perquè està prohibit. Per arribar-hi es passapel costat del cementiri d’Arlington, un lloc de referènciaper la història americana perquè està dedicat alsque van caure en la defensa del país. I, finalment, maletesa punt per tornar cap a casa, al poble. La tornadava ser de tres, perquè la quarta s’hi va quedar a estudiari a conèixer-ne la cultura.
CURAR-SE EN SALUTPLOU I FA SOL44L’halitosiFarmàcia Isabel Adzet RibaLídia BasResum meteorològicdel <strong>2012</strong>www.meteo.catJordi Presas45EL REC CLAR <strong>60</strong> · CURAR-SE EN SALUTEl cos humà desprèn moltes olors, i l’halitosi n’és una.Què és l’halitosi?L’halitosi o mal alè és una afecció molt freqüent entrela població. Aquest problema presenta una sèrie d’implicacionsque poden repercutir en la qualitat de vidapersonal, disminuint l’autoconfiança, dificultant les relacionsinterpersonals, les relacions íntimes o fins i totles relacions professionals, en no poder comunicar-severbalment amb comoditat.Quines són les causes que produeixen el mal alè?La causa principal de l’halitosi és bacteriana. Les restesde residus alimentaris que queden entre les dents,i una mala o escassa higiene bucal, suposen un grancamp de cultiu per als bacteris i, per tant, per a les infeccions.No s’ha de confondre el mal alè amb el mal gust deboca originat per menjars forts, com l’all o la ceba.L’halitosi, però, també pot ser un símptoma de certesmalalties que afecten tot l’organisme, com malalties defetge, una diabetis mal controlada, una insuficiènciarenal, una malaltia dels pulmons o una malaltia bucal.Per què es té mal alè?• L’alè pot variar per diverses raons:• Segons el moment del dia. Quan dormim no segreguemtanta saliva com quan estem desperts: la bocas’asseca i l’olor de l’alè empitjora• Quan es comença a parlar• Segons l’edat• Durant la menstruació• Les pròtesis dentals faciliten l’acumulació de residusalimentaris i, per tant, afavoreixen l’halitosi• La gana i el dejuniCom prevenir l’halitosi?Actualment hi ha tractaments eficaços que, acompanyatsde mesures higièniques, poden millorar la saluti la qualitat de vida dels pacients. Cal destacar, com amesures preventives, les següents:• Reduir el consum de cafè, tabac i alcohol• Beure molta aigua per afavorir la secreció de saliva• Menjar sovint per reduir la producció de compostosgasososTractament de l’halitosiTot i que el mal alè es pot emmascarar amb la ingestade caramels o xiclets, el tractament de l’halitosi estàorientat a disminuir el nombre de bacteris que produeixenla mala olor.Els agents antimicrobians més utilitzats en el tractamentde l’halitosi són la clorhexidina, la hexetidina i lapovidona iodada.Per a combatre l’halitosi es recomana:• Rentar-se les dents al matí, després de cada àpat iabans d’anar a dormir• No oblidar la neteja interproximal amb sedes, cinteso amb l’irrigador dental• Netejar la llengua amb un netejador lingual• Utilitzar pastes i col·lutoris bucals amb antisèptics específicsper a l’halitosi.El resum general d’aquest <strong>2012</strong> és que globalment, ia tall de titular únic, ha estat un any molt sec i bastantcalorós. És el que es desprèn de totes les mitjanes,en què les temperatures han estat lleugeramentmés elevades a les dels anys precedents amb un “estiu”llarguíssim, i que pluviomètricament, ha estatun dels més secs dels últims anys (hiha hagut un 45% menys de precipitacióque l’any passat, per exemple).Paradoxalment però, respecte l’any2011, la temperatura mitjana anualha estat unes dècimes inferior a causad’un hivern bastant més fred que eldel 2011, que contraresta la resta demesos.L’anàlisi per estacions seria aquesta:Hivern: Molt sec i fred. Els tres primersmesos de l’any, que van ser moltencalmats, van mantenir l’aire fred estancat durantmolts dies, i concretament la temperatura del febrerva ser gairebé 4ºC més baixa que l’any anterior. Encanvi, les pluges de tota l’estació van disminuir en142 l/m 2 i en van sumar tan sols 46 l/m 2 en tres mesos,una quantitat realment minsa tot i que l’hivernja es caracteritza per ser sec.25 ºC20 ºC15 ºC10 ºC5 ºC0 ºCTEMPERATURES <strong>2012</strong>GENER5.7 ºCFEBRER7.2 ºCMARÇ7.6 ºCABRIL14.4 ºCAquest <strong>2012</strong>ha estat un anymolt sec i bastantcalorós, tot i que latemperatura mitjanaanual ha estat unesdècimes inferiorrespecte l’any 2011MAIG17.4 ºCJUNY19.7 ºCPrimavera: Va ser humida i fresca al principi, peròva recuperar ràpidament la sequera de nou i la calor.Només l’abril va ser plujós, amb 132 l/m 2 peròigualment va ser insuficient per afrontar una llargatemporada de sequera, que es va perllongar fins amitjans de tardor. El conjunt d’aquesta estació humidava sumar tan sols 190 l/m 2 . Tot i que a les temperaturessemblava que els costés deixar l’hivern,van remuntar lentament al llarg de la primavera, esvan disparar al juny i van allargar l’estiu també peraquesta banda. Aquí va arribar la primera onada decalor.Estiu: Tot i que les temperatures de ple estiu vanarribar a la primavera, tal com hemesmentat abans, el juliol va arrencaruna mica més suau. Ara bé, finalmentles onades de calor intenses van tenirlloc al llarg de tota l’estació. La temperaturamitjana de juliol i agost vaser un grau més alta del que és habitual(tot i que tampoc no és pas estrany)però sumat al fet que les temperaturesaltes ja provenien del mesde juny i que van continuar duranttot el setembre, van fer que l’ambientcalorós o càlid s’allargués molt. A més, i com és propidel nostre clima, les precipitacions han estat moltescasses i han portat a una situació de sequera greual nostre país.Tardor: L’ambient anormalment càlid també es vaallargar durant tot el mes d’octubre, i es va mantenirper sobre dels valors habituals per l’època de l’any,fins i tot durant diverses fases de novembre i desembre.Aquesta tendència només es ca veure alteradaper alguns dies de fred moderat durant el mes denovembre. L’octubre va ser un mes humit amb 148l/m 2 , que van apaivagar la sequera, però el conjuntd’aquesta estació humida va sumar tan sols 190 l/m 2 , i un cop més (igual que a la primavera), aquestaJULIOL21.6 ºCAGOST22.9 ºCSETEMBRE20.6 ºCOCTUBRE15.6 ºCNOVEMBRE13.0 ºCDESEMBRE6.5 ºCEL REC CLAR <strong>60</strong> · PLOU I FA SOL
PLOU I FA SOLMEDI AMBIENT46EL REC CLAR <strong>60</strong> · PLOU I FA SOL4003803<strong>60</strong>340320300PLUJA DE L’ANY <strong>2012</strong> EN l/m 22802<strong>60</strong>2402202001801<strong>60</strong>14012010080<strong>60</strong>40200 l/m 2GENER 44 l/m 2FEBRER 14 l/m 2MARÇ 130 l/m 2estació tradicionalment humida es va quedar senseels registres que li pertocarien, i només va sumar204 l/m 2 (quan l’any passat se n’havien recollit finsa 535 l/m 2 , amb un novembre excepcional), i és quedes de mitjans de novembre i la resta de l’any, lesprecipitacions van tornar a ser molt minses de nou.Aquestes són les gràfiques que resumeixen l’any. Aprimer cop d’ull ja podem veure un estiu llarg pelABRIL 24 l/m 26 8 1 7 3 9 2 4 52 3 4 5 6 1 8 9 79 5 7 8 2 4 3 6 18 1 9 6 4 7 5 2 33 6 5 9 1 2 7 8 44 7 2 3 5 8 9 1 61 9 6 2 7 3 4 5 87 4 8 1 9 5 6 3 25 2 3 4 8 6 1 7 9MAIG 56 l/m 2JUNY 81 l/m 2JULIOL 81 l/m 2SETEMBRE 3 l/m 2OCTUBRE 143 l/m 2www.meteo.catJordi Presasque fa a temperatures, malgrat el fred hivernal. Ipluviomètricament, només hi va haver dos mesosamb quantitats acceptables de precipitacions, l’abrili l’octubre.En valors totals, la quantitat de precipitacions acumuladavan ser aquests escassos 550 l/m 2 , i unatemperatura anual mitjana de 14,03ºC.NOVEMBRE 385 l/m 2A - M I T J A C E R I L L AR A I L - A L L - A C I - EE I X O R C - A R R I M A RT R A - T O S T O R R A D AI B - V E - T - A E - C I -U M O C - A N A R - A - T AQ U I - A G E S - E M I L IS - E N L L U S T R I N A RO R N I T O L O G I A N OM A T R A F E G U E R I E SMOTS ENCREUATS SUDOKUSOPA DE LLETRESSolució: 17 capitals de comarca de Catalunya: Amposta, Balaguer, Banyoles, Berga, Falset, Figueres, Gandesa,Granollers, Olot, Puigcerdà, Reus, Solsona, Sort, Tremp, Tortosa, Valls, Vic. Frase feta: posar fora de combat.Solucions dels entretenimentsDESEMBRE 5 l/m 2Mesures per potenciarel reciclatge a VidreresFa dies va sortir a la premsa que es revisarien lesbosses d’escombraries per veure si reciclàvem bé.Heu de saber que no és cert, o no del tot. M’explico.Sí que és cert que es miraran les bosses d’escombraries,però només les que s’hagin deixat a fora del contenidoro en llocs inadequats. Si el contenidor estàple, s’hauria d’anar a buscar el contenidormés proper. També crec que ésimportant remarcar que aquesta mesura,per sobre de tot és informativai pedagògica, no recaptatòria. No sesancionarà com a primera mesura,sinó que s’informarà perquè no tornia passar. El que es vol aconseguir éssimplement un poble net i unes taxesd’escombraries més baixes.L’objectiu dela mesura ésaconseguir un poblenet i unes taxesd’escombraries mésbaixesDeixalleria: Camí Vell de CaldesTelèfon: 637.759.0<strong>60</strong>Carla ReyQue té a veure la taxa d’escombraries amb aquestamesura? Hi té molt a veure.Quan nosaltres reciclem, fem una segregació delsdiversos residus. Això permet, primer de tot, disminuirla quantitat de residus que arriben a l’abocador.Uns estudis realitzats diuen que del 100% de lesnostres bosses, reciclant tot el possible, la quantitatde deixalles que arribarien a l’abocador seria nomésd’un 10%. Imaginem que reciclem un 37% de residusaproximadament, que és la mitjana estatal. Tenint encompte que cada tona de residus que hem de portara l’abocador ens costa 62,82 €/tona (cost que pujarài d’aquí poc temps), pel 63% mancant...pagaríem detaxa d’escombraries 58,48€/any!!! A més d’això, el residusseparats que arriben a les plantes, es venen, pertant, en lloc de suposar una despesa suposa un benefici,per poc que sigui, es podria aplicar a la taxa, aixíque si sumem la despesa i el benefici...ara els comptesno surten, no? S’hauria d’explicar millor Sabeuque Vidreres és el poble amb un índex de reciclatgeo segregació més baix de Catalunya?Fa uns dies, mentre m’informavaper escriure això, vaig trobar un articleque deia:“Taradell és el poble que més reciclade tot Catalunya després dels resultatsoficials de recollida selectiva dedeixalles a Catalunya. Amb les dadesper municipis i per comarques, Taradell (comarcad’Osona) ha assolit el resultat de 86,23% de recollidaselectiva bruta.Això vol dir que de cada 100 kg de deixalles que elstaradellencs i taradellenques produeixen, 86,23 kgsón recollits separadament en quatre grans fraccions:vidre / paper, cartró i envasos / matèria orgànica/ rebuig, a més dels residus especials, andròminesi altres residus voluminosos depositats a la deixalleria.A més, Taradell recicla molt però recicla tambémolt bé. Els materials impropis (és a dir, els que nocorresponen a la fracció i han estat mal triats) tambéestan entre els més baixos del país. Això vol dir quesi convertim la recollida selectiva bruta a neta, es potarribar a valors del 88%.”47EL REC CLAR <strong>60</strong> · MEDI AMBIENT
MEDI AMBIENTOPINIÓ48Carla ReyLa història del meubesaviAlumne de 4t. d’ESOGuillem Ruz Ramos49EL REC CLAR <strong>60</strong> · MEDI AMBIENTEls alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Vidreres hemfet la lectura del llibre La Maternitat d’Elna, d’AssumptaMontellà. Aquest llibre és la història de moltsrepublicans que es van veure obligats a deixar casaseva per trobar una vida millor a l’altra banda de lafrontera. I és la història d’alguns fills d’aquest exili,que van tenir la sort de néixer a la Maternitat d’Elnaa l’escalf d’una dona, Elisabeth Eidenbenz, que va seruna mena d’àngel de la guarda per a totes aquellescriatures. Ens van demanar un exercici en el qualhavíem d’escriure unes línies dedicades a aquest llibre,donant la nostra opinió i el que ens havia fetsentir. Seguidament, us deixo la meva opinió ambalgunes experiències d’un refugiat, el meu besavi.EL REC CLAR <strong>60</strong> · OPINIÓSabeu quin és el percentatge de segregació o separacióa Vidreres? És del 23%.Crec que poca cosa calafegir. Us imagineu què seria pagar un 63% menysde taxa d’escombraries?I què podríem fer nosaltres? Tot! Elsnúmeros d’abans al cap i a la fi sónnomés això, números. Al darrere decada percentatge hi ha la gent queel fa possible. Sense tots nosaltresaquests números no són res.Si sou dels que recicleu habitualment, el que podeufer és parlar amb els veïns, comentar els avantatgesque té separar els residus. No sempre és fàcil, peròcrec que ho hem d’intentar, ja que la seva actitud ensperjudica a tots.A més de la separació de les diverses fraccions, tambépodem contribuir fent coses que semblen òbviesperò que moltes vegades per descuit no fem, com nollençar papers ni burilles al carrer, recollir les caquesdels nostres gossos, no trepitjar els jardins...Només un 23% de lapoblació de Vidreressegrega o separa lesseves escombrariesper reciclarUn altre tema important és el que abans, a l’articlede Taradell, han anomenat residus impropis. Unexemple d’això, a part del paper, envasos i vidre queposem al contenidor del rebuig, també hi podem inclourel’abandonament de residus com la runa o lauralita al bosc. Heu de saber que la runa s’acceptade franc a la deixalleria (amb un màxim d’1 m 3 perpersona i setmana). El cas de la uralita és diferent.Sabem que és un residu car de reciclar, i que heu defer-vos-en càrrec vosaltres mateixos, però és un residumassa perillós i contaminant. La situació és moltcomplicada i el reciclatge de la uralita pot suposaruna despesa considerable, però és millor fer les cosesbé, i si no es pot assumir el preu, esperarque les coses millorin abans dedeixar-la al bosc. Primer de tot perquèés un perjudici per a tots, ja queés altament contaminant i amb el sol,la pluja i altres factors mediambientals,l’amiant s’acabarà filtrant al terrai contaminarà l’aigua i els animals. Isi això tan important us sembla poc...potser agraireusaber que si us enxampen la multa pot ser d’uns<strong>60</strong>.000 €. Us imagineu quin nivell de contaminaciódeu tenir l’uralita perquè la multa sigui tan elevada?Conclusió, com més reciclem, menys pagarem.Fer aquest exercici se m’ha fet estrany, perquè el llibrem’ha deixat totalment sense paraules. No sóc unapassionat de la lectura però aquestes pàgines m’hanencantat. Ha sigut molt diferent; no em sentia perres obligat a fer deures, tenia ganes de llegir-lo, algunacosa em feia seguir i m’ha deixat bocabadat. M’heemocionat, m’he enrabiat, m’ha fet pensar, m’ha ajudata ser més assertiu. Jo ja en sabia una miqueta,sobre aquest tema, i fa temps vaig visitar la Maternitat,però estic segur que no va ser res comparat ambara. És una història totalment increïble, sobretot elfinal, que gairebé em va fa fer saltar unes llàgrimessobre el llibre. Una lectura terrible però emocionant,i veure com vivien, com lluitaven i com l’Elisabethdefensava els seus...Aquesta història, a més, em toca d’una manera especialperquè el meu besavi també va ser un refugiat.Tot seguit us explicaré part del que va haver de viure.El meu avi va néixer a Barcelona durant un bombardeigde la Guerra Civil del vaixell “Canàries” sobre laciutat, la nit del 9 al 10 de setembre de 1938, i m’haexplicat coses que m’han fet més interessant aquestalectura meravellosa. Quan ell va néixer entre el sorollde les bombes, els veïns de l’escala eren al mateixpis, ja que deien que quan un nen naixia durant unbombardeig, allà no hi passaria res. Efectivament,ningú va patir cap ferida. Pot ser cosa de l’atzar, peròconsidero el meu avi un heroi i un gran supervivent.Quan només feia pocs mesos que era al món, es vaexiliar amb la seva mare cap a França, passant pelPertús. S’havien d’amagar sota camions quan passavenavions bombarders, veien com la gent patia pelcamí i perdia les seves pertinences. El clima era horrible.Van marxar cap a França per buscar el meubesavi, afiliat al partit comunista, que havia escapatper fugir de l’exèrcit franquista. El meu besavi va serempresonat al camp d’Argelers; i el meu avi i la sevamare, al camp de Barcarès.Quan un dia el meu besavi era al camp d’Argelers, esva despertar a mitja nit amb la cara plena de babes.Resulta que somiava que es menjava un pollastre,però desgraciadament només el podia somiar. Un altredia va veure com un espanyol venia dues sabatesdel mateix peu a un guardià senegalès.
OPINIÓOPINIÓAlumne de 4t. d’ESOGuillem Ruz RamosÈxit en l’acte del recital teatralitzatde poemes de Sagarrawww.mansunides.orgM Carme Soriano50 51EL REC CLAR <strong>60</strong> · OPINIÓEL REC CLAR <strong>60</strong> · OPINIÓMolta gent arribava a morir per diarrees, altres essuïcidaven al mar. Els van oferir tres opcions: tornara Espanya i caure en mans de Franco; la legiófrancesa o les brigades de treball. El besavi va decidirtreballar a les brigades. El van destinar a unesmines de carbó i les condicions de treball eren moltdures. Al cap d’uns anys, aproximadament entre1942 i 1943, va passar la frontera clandestinament,disfressat de treballador de la Renfe. Va haver d’acabarvivint en la clandestinitat a Girona i a Caldes deMalavella durant uns quants anys.El meu avi i la seva mare, un cop vansortir del camp, van marxar cap aAlcolea de Cinca, on tenien família.El meu avi no va poder conèixer elseu pare fins que va tenir quatre anys,a Girona. El meu besavi va escriureuna carta a Pau Casals mentre era aFrança (també era músic, tocava elviolí) per si podia fer alguna cosa pertreure’l d’allà. La resposta diu que no hi podia fer res.El meu avi encara conserva la carta i va ser publicadaa un Rec Clar. A un cosí germà del meu besavi elvan enxampar els alemanys durant la Segona GuerraMundial i el van portar a construir la muralla del’Atlàntic. El meu avi, el 1952 i amb només 14 anys,Considero la gentde l’exili uns heroisd’aquella èpocaque van patir perdefensar els seusideals democràtics ila seva llibertatquan feia el 4t de Batxillerat a Barcelona, es va fer delsindicat lliure d’estudiants, un sindicat clandestí.El besavi per part de la meva àvia eraafiliat a la FAI (Federació AnarquistaIbèrica) i a la CNT (ConfederacióNacional de Treballadors). Va ser ales batalles de Belchite, Terol, Valènciai també va ser represaliat pel règimfranquista.Jo crec que per aquestes històries dela meva família, aquest llibre ha sigutespecial per a mi. Sincerament és un llibre fantàsticque permet fer veure a la gent com van patirper defensar els seus ideals democràtics i la sevallibertat. Considero tota la gent de l’exili, tant elssupervivents com els que van morir allà, uns heroisd’aquella època.El dia 28 d’octubre del <strong>2012</strong> es va fer un acte a laSala Teatre Municipal, “Casino la Unió”. Va ser unaactuació entranyable que va consistir en un recitatteatralitzat (amb vestits d’època) de poemes de JosepM. de Sagarra, amb cançons catalanes, compartidaentre el “<strong>Grup</strong> Teatral <strong>Vidrerenc</strong>” i la “Coral Laveu de la Gent Gran” de Vidreres, a favor de “MansUnides” de Vidreres. Va ser tot un èxit, hi va assistirmolta gent, gent de bona fe.Ara, mentre agraeixo la presència dels espectadors,de Mans Unides i de la seva representant a Vidreres,na M.Carme Soriano Olivencia, també vullagrair la participació de l’ “Associació de Comerciants”d’aquesta localitat per la seva desinteressadacol·laboració a la “Campanya contra la Fam” delproper mes de febrer del 2013. La campanya esmentadaporta el lema “Sense Justícia no hi ha igualtat”,que en realitat es basa en promoure la igualtat entregèneres i l’autonomia de la dona en tots els aspectesde la vida en el dia a dia.Ha estat un gest que honora els componentsd’aquesta associació. Gràcies.Gràcies JoanGiralt i RocaEl nostre home d’entreteniments Joan Giralt i Rocaacomiada la seva col·laboració periòdica en la nostrarevista. Col·laborador que estat present des dela primera edició entretenint als lectors amb elsmots encreuats, els sudokus i les sopes de lletres.Des del consell de redacció li volem agrair aquesttemps que ha col·laborat amb la revista i li volemdesitjar tota la sort del món.
FEM UNA QUEIXALADAENTRETENIMENTS52EL REC CLAR <strong>60</strong> · FEM UNA QUEIXALADAProductes d’hivernINGREDIENTS PER A 4PERSONES:Elaboració de la salsa xató.6 unitats de nyores50 g d’avellanes50 g d’ametlla torrada100 g de molla de pa250 g d’oli5 g de sal200 g de vi blanc100 g de vinagreXatonadaElaboracióPosem les nyores en remull durant 24 hores. Un coppassat aquest temps, separem la polpa de la pell. Seguidament,posem en un morter les avellanes, lesametlles pelades i les aixafem amb la mà de morterfins que quedi com una farina. Després hi afegim elpa exprimit, que l’haurem tingut en remull una horaabans amb el vi i el vinagre, la polpa de nyora i la sal.Quan tots aquests ingredients estiguin ben aixafats,anirem afegint l’oli mentre anem removem la salsa,i si veiem que queda massa espessa hi hem d’afegiruna mica més d’oli.Un cop tot preparat, es posa al mig de la taula i elcomensal agafant el calçot, li treu la primera capa (s’agafa amb una mà per les fulles i amb l’altre mà s’estirala part cremada), s’unta amb la salsa i es menjatota la part blanca del calçot. Després, com a segonplat, es pot fer carn a la brasa, i per beure, cava.INGREDIENTS PER A 4PERSONES:400 g farinaSobre de llevat en pols5 ous250 g de llet250 g de sucre250 g de llardons200 g de margarinaCoca de LlardonsElaboracióDe postres, aprofitant que estem en època de la matançadel porc, podem menjar unacoca de llardons, recepta molt senzillai fàcil de fer.Posem la farina, la margarina, lallet i el sucre en un bol i ho barregembé. Després hi afegim elsrovells d’ou i més tard les claresmuntades. Un cop ben remenat hiafegim els llardons i ho posem enun motlle antiadherent al forn a1<strong>60</strong> graus durant 30 minuts. Si elforn és de gas s’ha de comptar 10minuts més.Josep BorrellCada època de l’any recollim uns productes concrets, amb els quals es poden elaborar diversos plats.Així, els mesos de gener, febrer i març, tenim la collita dels calçots, un producte molt valorat per la gent delpaís i, com no pot ser de cap altra manera, també per la restauració.Parlarem de les diverses maneres d’elaborar els calçots: una de les maneres de coure’ls és fer-los en unes graellesa una altura de 30 cm. Un cop tinguem la brasa encesa, hi posarem les graelles amb els calçots durant10 minuts per banda. Un cop cuits, es posen en fulls de diari i s’emboliquen perquè s’acabin de coure. Tambées poden fer al forn o la planxa, tapats en paper de plata, però no són tan gustosos. El calçot és un producteque el pot elaborar qualsevol persona sense experiència en cuina.Platstradicionalsde l’època:Calçots a labrasa ambsalsa xatói coca dellardonsRecomanem servir-lo amb una copa de moscatell.Fem poble totentretenint-nosMOTS ENCREUATS. Horitzontals. Horitzontals.1. A la Garrotxa són malifetes, dolenteries. 2. Brancade la zoologia que tracta dels ocells. La negació. 3. Laque més duen els assossegats. En algunes comarques gironinescom la Garrotxa, la Selva, l’Empordà, és sinònimd’enllustrar les sabates. 4. Mig quintà. Època de segar lesmesses, contra el sentit comú. El més militar dels nomsd’home. 5. Pertanyent a tothom o a la majoria, al revés.Portar, un camí, a un indret determinat. Comença aquíi clou enllà. La teva. 6. lles Balears. Forma de venir. Unaque acaba com pot. Centre de plaers. Centre de cacics.SUDOKU. Cal omplir les caselles amb els números del’1 al 9 sense repetir-ne cap en una mateixa fila, columnao quadre interior. Hi ha més d’una solució.Solucions a la pàgina 46Joan Giralt i Roca7. Activitat que genera obres de creació, a la biorxa. Copviolent que donen alguns animals en tossar. 8. Estèril.Arrambar. 9. Barra de ferro amb què es forma una via.Es troben al mig de la palla. Aquí. Una que no ens dónamai l’oportunitat. 10. Mai és present a la reunió. Homeprim, desnerit, insignificant.Verticals. 1. Pavelló de gasa amb què es cobreix el llitper evitar que hi entrin els mosquits. 2. Parla sense cap nipeus. Regió d’Itàlia, sense sortida al mar i eminentmentrural. 3. Qui sense ser alumne matriculat a una classe,hi assisteix, a l’inrevés. Màximes sense cap ni peus. 4.Gran riu d’Europa. Neró les emprava per escriure 105.Untet que es porten els polítics. 5. Elevada, de baix adalt. El Ter fora de mare. El titot en duu tres. 6. Paraulafestiva. Vestit d’home cenyit que no passava de la cintura,posat al revés. 7. Que se sotmeten a elució. Nota depalau. 8. Femella del gos. Pols blanca perfumada ques’utilitza per a protegir la pell. 9. Unió General de Treballadors.Navalla. Vocal de més i de menys. 10. Nomgaèlic d’Irlanda. Equivocar. 11. Verema. Oli purgat. 12.La més fina de Vidreres. Centre de manies. Antropònimd’home. Destacada o elevada en mèrit. Repetida en lloc.14. Província i ciutat de Castella i Lleó. Tros de superfícieterrestre.SOPA DE LLETRES amb frase feta popularHi heu de trobar el nom de 17 capitals de comarca de Catalunya.Amb les lletres escadusseres heu de poder llegiruna frase feta per dir: perdre-ho tot, sinònima de perdredents i queixals, fer el negoci d’en Robert amb les cabres.P E R F S L L A V D P GS T A V I C R R E U A RE O G S - G E B I N E AL R R O O U U G D U U NO T E S G L C E S - F LY O B A I E S T R - A LN S L T R A R O T E L LA A O D E E S R N Q S EB L A U M E O L L A E RO A M P O S T A E S T S53EL REC CLAR <strong>60</strong> · ENTRETENIMENTS
EL REC CLAR VA PEL MÓNIana Cardellach i el Burj Kalifaa Dubai (Emirats ÀrabsUnits)Paco i Brian Andreo aBremen54 55EL REC CLAR <strong>60</strong> · EL REC CLAR VA PEL MÓNLa família Vico Bustamante a EdimburgXevi, Marisa, Carla, Alba, Dolors, Ona iMaria a LondresEL REC CLAR <strong>60</strong> · EL REC CLAR VA PEL MÓNEva Garcia a la porta deBrandenburgEn Pere i la Rosa amb les dones girafa de latribu de Padaung a Chiang Mai TailàndiaLa Tresa, la Tània i en Jordi aMykonos i SantoriniLa Lídia, en Quim, la Jana, en Joan i la Nuria Abaurrepea (Navarra)l’Anna i en Jordi Viader aGrand Canyon National Park(California)
Fenòmens meteorològicsa VidreresFoto d’Anna Manresa
Change language