El Rec Clar 55 - Ajuntament de Vidreres

Parlem de...Parlem amb...Un emprenedor vidrerenc a Xile:Josep Planella i BayellSalvador Torres Blanco (Sam)Tardor2011REVISTA DE VIDRERES

Normes per a les col·laboracionsTothom que vulgui pot enviar la seva col·laboració a la revista, sempre i quan l’article en qüestió no superi els 3.300 caràcters, inclosos els espais, el que representa unes 40 línies a cos 12. El Rec Clar. C/Catalunya,29. 17411 Vidreres, o a elrecclar@hotmail.com. Una altra norma d’estricte compliment és que els articles han d’estar signats, amb el nom i els cognoms de l’autor i un telèfon o adreça de contacte. Enel cas d’entitats o associacions legalment constituïdes, poden signar amb la seva denominació oficial. Els articles poden acompanyar-se amb fotografies i en aquest cas el Consell de Redacció es reserva el dretde publicar-les o no, en funció de l’espai disponible. El Consell de Redacció no s’identifica necessàriament amb els articles que apareixen firmats.Taula de serveisTelèfons d’interèsCentre d’Emergències de Catalunya..................... 112Informació ciutadana.......................................... 012Mossos d’Esquadra............................................. 088Bombers............................................................. 085AjuntamentOficines municipals.............................. 972 85 00 25Fax Oficines Municipals....................... 972 85 00 50Vigilants..................... 972 85 00 00 / 670 06 77 40Assistent Social....................................972 85 01 70Llar de Jubilats..................................... 972 85 09 07Jutjat de Pau........................................ 972 85 18 70Biblioteca Joan Rigau........................... 972 85 12 85Centre Cívic Francesc Llobet................. 972 85 00 67Piscina Municipal................................. 972 85 00 27Pavelló Municipal (oficines).................. 972 85 14 45Pavelló Municipal (públic)..................... 972 85 12 14..... web: www.vidreres.com - e-mail: vidreres@ddgi.esDeixalleria (contacte: Carla Rey)............. 637 75 90 60ENSENYamentLlar d’Infants........................................ 972 85 09 17Col·legi Sant Iscle................................ 972 85 01 03Preescolar Sant Iscle............................. 972 85 08 36Col·legi Salvador Espriu....................... 972 85 08 08IES...................................................... 972 85 07 11SANITATCentre d’Assistència Primària (CAP)...... 972 85 01 56Farmàcia Vilardell............................... 972 87 50 09Farmàcia Adzet................................... 972 87 56 66Farmàcia Moré.................................... 972 85 05 75CONSELL COMARCALOficines.............................................. 972 84 21 61Fax Oficines........................................ 972 84 08 04Recaptació.......................................... 972 84 01 78Recaptació (Oficines Vidreres)................972 85 10 94Protectora animals (Tossa de Mar)...........972 34 20 30Farmàcies de guàrdiaOCTUBRE 2011MORÉ:............................................................ Dies 1 i 2VILARDELL:....................................... Setmana del 3 al 9SILS:................................................Setmana del 10 al 16ADZET:........................................... Setmana del 17 al 23MORÉ:........................................... Setmana del 24 al 30VILARDELL:........................................................ Dia 31NOVEMBRE 2011ADZET:.................................................................. Dia 1VILARDELL:........................................Setmana del 2 al 6SILS:................................................. Setmana del 7 al 13ADZET:........................................... Setmana del 14 al 20MORÉ:........................................... Setmana del 21 al 27VILARDELL:.......................................... Dies 28, 29 i 30DESEMBRE 2011VILARDELL:...................................... Setmana de l’1 al 4SILS:...................................................................... Dia 5MORÉ:.................................................................. Dia 6SILS:...................................................................... Dia 7VILARDELL:.......................................................... Dia 8SILS:........................................................ Dies 9, 10 i 11ADZET:............................................Setmana del 12 al 18MORÉ:........................................... Setmana del 19 al 25SILS:.................................................................... Dia 26VILARDELL:................................... Setmana del 27 al 31FARMÀCIES DE VidreresFarmàcia MoréCatalunya, 48 • 972 85 05 75FARMÀCIA VILARDELLCarrer de Girona, 37 • 972 87 50 09FARMÀCIA ISABEL ADZETCarrer Josep Pla, 60 • 972 875 666Clínica Veterinària VidreresC/ Josep Pla, 56 bis • VidreresTels: 972 851 010 • 661 558 392Servei de 24 horesEdita: AJUNTAMENT DE VIDRERESConsell de Redacció: Joaquim Daban, Ramon Garriga, Joaquim Bayé, Anna Viader, Maribel Planas, Lluís Gascons i Arnau CallCol·laboradors: Josep Formiga, Àngel Teixidor, Joan Giralt, Eduard Adrobau, Joan Grimal, Sergi Puig, Jordi Presas, Josep Borrell,Assumpció Moré, Júlia Vilardell i Isabel AdzetProducció: JJ Comunicació, SL (Coordinació periodística: Carles B. Gorbs • Disseny: Oriol Riu • Maquetació: Martí Riu)Portada: Fotografia d’Arnau Call. 11 de setembre a Terra NegraImpressió: Palahí, AG • Dipòsit legal: GI-235-98TRANSPORTSAutocars R. Mas SL................................972 85 04 25TEISA...................................................972 26 01 96SARFA.................................................972 85 01 57Taxi Rafael Vico............972 85 11 39 / 609 31 69 32Renfe...................................................902 240 202ALTRESSERVEISFunerària La Selva de germans Blanquera i Albarracín(24 hores)...................972 85 06 63 / 699 46 01 33Rectoria...............................................972 85 00 61Enher (avaries)...................................900 77 00 77Comissaria Sta. Coloma de Farners.......972 84 27 57Fax Comissaria Sta. Coloma.................972 84 22 01Bombers Maçanet de la Selva...............972 85 88 28Veterinari (consultes privades)...............972 85 01 14...........................................................972 85 87 85Correus i Telègrafs.................................972 85 11 33Horari: de dilluns a divendres de 8:30 a 14:30i dissabtes de 9:30 a 13Oficina de Treball de Salt.....................972 94 29 50Fax: 972 94 29 53 · C/Alfons Moré, 1 (17190 – Salt)Gaià exòtics........................www.adoptaranimals.orgAdmissions: 692 22 36 06Adopcions: 665 09 05 42Voluntariat: 692 22 25 17Notaria Vidreres.............972 87 59 57 / 972 87 59 58.....................................................Fax: 972 87 59 59.......e-mail: notariavidreres@notariasilviamartinez.comHorarisde serveisOficines municipalsDe dilluns a divendres, de 8 del matí a3 de la tarda.Biblioteca municipalDilluns de 17:00 a 20:00 h. De dimartsa divendres de 10:00 a 13:00 h ide 17:00 a 20:00 h. Dissabtes de10:00 a 13:00 hores.Serveis tècnics (Lluís Lloret i Quer,arquitecte tècnic, i Jordi Llinàsi Joana, arquitecte tècnic,inspector d’obres) Dimarts,dimecres i dijous, de 2 a 3 de la tardai hores convingudes.Serveis socials(assistenta social) Dijous, de 9del matí a 2 de la tarda.Jutjat de pau Dilluns, dimecres idivendres, de 9 del matí a 2 de la tarda.DEIXALLERIAdimarts, dimecres, dijous i divendres:de 9 a 13 i de 15 a 18dissabtes: de 9 a 14 hRecollida de trastos vellsSegon i últim dimecres de cada mes.Noves regidoriesUrbanisme: Eduard Adrobaui Jordi CampsMedi Ambient: Eduard AdrobauGovernació: Jordi Gómezi Antonio FernándezPersonal: Jordi Gómezi Antonio FernándezPromoció Econòmica:Jordi GómezHisenda: Anna ClapesJoventut: Anna ClapesParticipació Ciutadana,Comunicació i Tic:Joan Bosco AntonFires i Festes: Joan Bosco AntonEnsenyament i Cultura:Genoveva MorSanitat: Margarita SoléEsports: Margarita SoléBenestar Social: Margarita Solé(HORARIS A CONVENIR)amb el suport de

SumariServeis........................................... 2Editorial........................................... 3Retallades al’estat del benestarDesprés de la Segona Guerra Mundial, Europa havia quedat arrasada i,per evitar un nou conflicte semblant, una de les mesures va ser crear un sistemaque suavitzés la diferència entre les classes socials per assegurar quetota la societat tingués uns mínims garantits, com l’ensenyament, la sanitat iajudes per als més desfavorits; això es va conèixer, i es coneix, com l’estatdel benestar.EditorialParlem de.............................................. 4Parlem amb.............................................. 6Des de la Casa de Vila......................................... 11Actualitat......................................... 18Anem a estudi......................................... 26Esports......................................... 30El viatge......................................... 39Plou i fa sol......................................... 43Medi ambient......................................... 44Curar-se en salut......................................... 46Fem una Queixalada......................................... 48Entreteniments......................................... 49I des de fa un temps, els mitjans de comunicació només ens parlen d’aquestacrisi econòmica que està desmuntant aquest estat del benestar a causa deles mesures que estant prenent les administracions per tal de sortint-ne: desde la contenció dels pressupostos governamentals fins a les retallades en elsserveis públics.Al nostre poble, i com a resultat de la crisi, a part de moltes situacionsdramàtiques particulars, estem patint un augment del nombre d’aturats ques’ha triplicat en els darrers cinc anys. A més, una de les mesures més impopularsque ha pres l’administració i que ens afecta particularment és el tancamentdels CAPS durant la nit, amb la qual cosa, en cas d’emergència, enshem de traslladar a Santa Coloma de Farners o directament als hospitals deGirona. Tot plegat, efectes dolorosos d’una crisi que, abans que econòmica,ho ha estat del sentit comú i de l’ètica.I què ens queda per fer, doncs, des de l’àmbit vidrerenc? Segurament pocacosa. Políticament, caldria actuació unitària en la recerca de solucionslocals factibles i rigoroses. Socialment, potser només ens queda la solidaritatdels uns amb els altres i l’exercici del dret de protesta. Sembla difícil,i ho és, però o en sortim junts o ens acabarem enfonsant junts, només queuns s’ofegaran abans que els altres.El 20 de novembre vinent estem cridats a escollir el pròxim Congrés deDiputats i el Senat. Serà un bon termòmetre per veure la resposta de laciutadania, com reaccionen els partits polítics als resultats i quines mesuresprendrà el nou govern per sortir d’aquesta llarga i tortuosa crisi. Demoment, molts dels que ens hi han posat no tenen vergonya de prometre’nsque tenen la clau per sortir-ne: ben bé com el piròman que diu que aratorna amb la galleda d’aigua.El Rec Clar va pel món......................................... 50 El Consell de RedaccióEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 20113

Parlem de...PARLEM DE…Un emprenedor vidrerenc a Xile:Josep Planella i BayellNarcís Gascons i ClarióLes vinyes xilenes produeixen avui en dia vinsapreciats arreu del Món. És curiós saber queen els inicis del segle XX un vidrerenc va tenir1un paper important en aquella indústria.Josep Planella i Bayell nasqué a Vidreres el 10 de març2de 1877 en una família de tapers del carrer Orient.3Era el tercer de sis fills, una noia i cinc nois. Semblaser que va aprendre l’ofici de carreter i que va seguiralguns estudis mentre encara era a Catalunya; però el1902 va marxar cap a Xile, concretament a Santiago.4El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011Allà hi havia una colònia d’immigrants catalans bonapart dels quals es dedicava al comerç del vi. En Josepva començar a treballar en un d’aquests negocis, lesbodegues La Parra (Ventura Hnos.). El 1906 es vacasar amb Clara Roca i Fullà, amb qui va tenir quatrefills que més tard van ajudar-lo en les seves empreses.Home inquiet, als pocs anys es va establir pel seucompte adquirint una bodega a l’avinguda VicuñaMackenna. Des d’allà va començar a bastir la sevaempresa. Aquest establiment va ser enderrocat no fapas gaires anys i substituït per un centre comercial.L’empresa de Josep Planella es denominava PlanellaHermanos, probablement perquè el seu germà Anicetdevia tenir-hi part. El 1922 va adquirir una altrabodega en el carrer Arturo Prat. Cal destacar que toti que els catalans tenien una participació importanten la distribució de vi, no solien ser propietaris de lesvinyes. Per contra, Josep Planella va associar-se el1918 amb Ambrosio i Secundino Gil per comprar lesvinyes Miraflores (111 Ha), situades a Isla de Maipo.Encara més, el 1922 va comprar les vinyes Santa Rosadel Peral, al barri de La Florida de Santiago. A mésJosep Planella en una foto procedent d’Españoles Chilenos.del vi de consum normal, arribà a produir-hi vins dequalitat. Aquestes vinyes prop de la capital estan sentabsorvides pel creixement urbanístic de la ciutat, peròals anys 40 constituien un negoci important.Josep Planella va expandir la seva activitat cap altressectors. Presidí des del 1922 la societat d’assegurancesLa Catalana (i en subscriví la primera pòlissa) ides del 1925 el Banco Español-Chile a Santiago. El1942 fundà i fou el primer president de la Sociedad5Inmobiliaria i participà, a més, en una societat deMecánica Industrial.41 Agraeixo la col·laboració d’Hugo Capellà, vidrerenc i professor a la Universidad de Concepción. 2 Arxiu Diocesà de Girona. ArxiuParroquial de Vidreres. Llibre de baptismes, 1875-1889. 3 Arxiu Històric Comarcal de Sta. Coloma de Farners. Fons municipal de Vidreres.Padró d’habitants, maig 1889. 4 Luis Aguirre Echiburu. Españoles Chilenos. Valparaíso, 1959. Consulta a la Biblioteca Nacional deChile. 5 Diccionario Biográfico de Chile, 8a ed. Consulta a la Biblioteca Nacional de Chile.

Parlem de...Direcció de la companyia d’assegurances La Catalana el 1921, a El Progreso Catalán y Balear en América.Publicitat a El Progreso Catalán y Balear en América.Curiosament, en l’obra de referència sobre els catalans6establerts a Xile el 1922 no hi ha cap entrada biogràficadels germans Planella ni cap descripció de la sevaempresa però, en canvi, sí que hi ha publicitat i algunesmencions. A més de les activitats econòmiques, cal destacarles seves activitats socials. Probablement tinguereninterès per l’esperanto, ja que l’obertura del seu negocies va publicitar a la revista en aquesta llengua La Suno7Hispana. També es van implicar en el Centre Català deSantiago, del qual Anicet fou tresorer i formà part dela redacció de la revista Germanor, mentre que Joseppresidí i protegí l’Orfeó del Centre.Josep Planella morí el 1954.En el Vidreres dels tapers, pot ser que Josep Planellahagués conegut la vinya o va aprendre-ho tot aXile? Encara que només sigui com a curiositat val la9pena citar que el 1896 El Distrito Farnense elogiavales vinyes que els propietaris Turbany, Xiberta i Vivestenien al nostre poble. A les Bòries?8El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 20116 Joaquín Blaya, ed. El progreso catalán y balear en América, vol. I. Santiago, 1922. Consulta a la Biblioteca de Catalunya i a la UniversitatPompeu Fabra. 7 La Suno Hispana. Agost 1907, p. 16. 8 S. Grimau, D. Grané i P. Duarte. Centre Català de Santiago de Xile:una història centenària (1906-2006). Consulta Pavelló de la República, UB. 9 Arxiu Municipal de Lloret de Mar. Hemeroteca digital. ElDistrito Farnense. 23-08-1896, p. 4.5

Parlem amb...PARLEM AMB…Salvador Torres Blanco (Sam)CRISTINA GALLEGOEn Sam, com és conegut per tothom, és figuerenc ifa una dotzena d’anys que viu a Vidreres. És cantant,humorista, presentador... tot un showman, com ells’anomena. Cada estiu ofereix un concert gratuïtper a tots els veïns i veïnes del poble. L’estiu vinentté previst celebrar una actuació molt especial ambmotiu del desè aniversari d’aquests concerts.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011En Salvador Torres és conegut per tothom amb el nom de Sam.Des de quan viviu a Vidreres?Com va ser la vostra joventut?Visc a Vidreres des de l’any 1999. En aquella època Vaig marxar de casa dels pares força aviat. Vaig viuretreballava de mestre de cerimònies al Gran Palace de una època de hippie a Cadaqués molt maca. Vivia enLloret de Mar i també a TV3, per tant, era un bon punt una comuna i quan em feien falta els diners anava ageogràfic per establir-m’hi.cantar pels llocs. Als 21 anys vaig acabar d’estudiar6

Graduat Social, especialitat en Psicologia Laboral i al’Acadèmia Mercantil, amb estudis de Comerç i CàlculMercantil, que era el que s’estudiava més en aquellaèpoca. Compaginava els estudis amb la música, empagava la universitat cantant.Quan vàreu descobrir que volíeu ser cantant?De petit vaig jugar molts anys a bàsquet. Un bon amicmeu de l’equip, en Carles García, tocava molt bé laguitarra i em va començar a ensenyar. Tenia uns 14anys. Vaig començar a cantar en el festival de fi de curs,a l’autobús durant els desplaçaments amb l’equip, etc. Ianava aprenent de la guitarra del meu amic. D’aquestamanera, vaig començar amb el moviment reivindicatiude la “Nova cançó” dels Setze Jutges a la dècadadels 70. Feia de teloner de Pi de la Serra, Pere Tàpies,Ramon Muntaner, Lluís Llach, Marina Rosell, MatiesMazarico, Pere Figueres, Teresa Rebull...El meu pare va ser el cambrerpersonal de Salvador Dalí durantmolts anys. Hi havia molt bonarelació entre les dues famílies, finsi tot vaig cantar a casa seva.Actuació d’en Sam (dreta) acompanyat pels seus amicsIsmael Suñer i Carles García, l’any 1976.Parlem amb...Era difícil guanyar-se la vida als inicis?Sí, en aquella època sí, tot i que per viure avui en diade la música has d’haver tingut un cert reconeixemental llarg de la teva carrera, que la gent et conegui itenir un mínim de nom. Jo tinc la sort, per exemple,que sóc a casa i em truquen, no he d’anar a buscar lafeina, ni m’haig de moure gaire. De jovenet vaig haverde fer un munt de feines per poder continuar amb lamúsica, que és el que realment volia fer.Per quin motiu us heu donat a conèixeramb el nom de “Sam”?Sempre he tingut un gran físic, sobresortia una micade la resta. Quan tenia uns 8 anys van començar afer-se populars els spagueti western i sempre hi haviael personatge que defensava tothom, el més fort, inormalment es deia Sam o tio Sam. Els companys delbarri, quan jugàvem al carrer, ens posàvem sobrenomsi a mi em van posar el de “Sam”, perquè era elmés gran de tots. I així es va quedar, fins i tot a casameva em diuen així i poca gent em coneix pel meunom real. Sam és un nom americà, però fort, curt ifàcil de recordar en l’àmbit professional.Quin tipus de música canteu?Faig des de Serrat fins a òpera, una mica de tot. Treballomolt amb el Gaby de Los Salvajes, un dels grupsídol a Espanya dels anys 60 juntament amb Los Sírex,En Sam durant una de les seves actuacions a la sala LaSiesta de Santa Susanna.Los Mustang i Los Bravos. Vaig començar fent concertsde cançó catalana pels pobles i teatres d’arreu. Peròun dia vaig deixar la nova cançó perquè un amic emva dir que tenia una veu força agradable, i que empodria guanyar més bé la vida fent un altre tipus decançó. I va ser quan vaig començar a fer una micade showman. Ara barrejo la música amb l’humor, lesimitacions, les presentacions... També faig monòlegs apubs, discoteques i teatres. En fi, faig una mica de tot!Perquè en aquest món de l’espectacle, o evoluciones ono pots viure d’això.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 20117

Parlem amb...El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011Teniu algun ídol?Admiro molta gent, peròm’agradaria haver cantatamb el Frank Sinatra. Teniauna gran personalitat, captaval’atenció de tothomnomés en entrar a l’escenari.No hi ha cap altre cantanten el món que parli l’anglèstan clarament i vocalitzitan bé. Fonèticament, és elmillor per aprendre anglès.És l’única persona que vatriomfar com ell i que no vaescriure ni una sola cançó,és curiós. He tingut la sort deveure’l un cop a la meva vida, a la plaça de toros deMadrid. I mai no m’he sentit tan petit com a cantant.T’omple.Quants discos heu gravat?Una desena. “Ja vinc”, el primer, el vaig fer amb elmestre i gran amic meu Josep Maria Surell, i ambJordi Parrot, Toni Gadea, Lluís Carreras i Iñaki. Tresmés són amb cançons meves (una de les quals vaquedar preseleccionada per al festival de l’OTI l’any1995). El CD es diu “Sin rumbo”, produït per KikeRibalta. Un altre el vam gravar amb els quatre cantantsdel programa de la Mari Pau Huguet, i n’hi haun de gravat a Madrid en el qual hi vaig col·laboraramb una cançó. Es tracta de l’homenatge espanyolamb motiu dels 25 anys de la mort d’Elvis Presley. Vaser molt divertit, perquè també hi va participar unadesena de músics dels anys 60: Tony Ronald, Gabyde Los Salvajes, Santi de Los Mustang, Lesly de LosSírex, Mike Kennedy de Los Bravos, Llorenç Santamaria,Carles Segarra, Agustí de Los Diablos, etc.També heu treballat a diferents països i col·laborat amb mitjans de comunicació...He actuat a països com França, Itàlia, Bèlgica, Luxemburg,Holanda, Romania, Sèrbia, Rússia, Bulgària,Polònia, etc. Canto cançons concretes en dotze idiomesdiferents, m’agrada entendre el que diu la lletra imiro de traduir-les. Entenc el que dic, però no vol dirque parli tots aquests idiomes... Per altra banda, aquía Espanya he treballat gairebé a tots els canals de televisió.He col·laborat amb el programa “Bonic vespre”El seu repertori és molt ampli: canta diferents estils de música i en una dotzenad’idiomes.El pròxim estiu celebrarema Vidreres el meu desè concerti m’agradaria que fos unafesta molt especial.presentat per Andreu Buenafuente, amb “Cerca de ti”presentat per Oscar Garcia a TVE, i vaig guanyar elconcurs “Gente Joven” l’any 1981. I després he treballata diversos programes de “Nova gent” presentatper Salvador Escamilla. També he col·laborat amb laSílvia Tarragona al programa de ràdio “La nit delsignorants”. Va ser força complicat perquè trucava lagent per demanar cançons en directe i havíem d’improvisar!I també vaig estar tres temporades amb elLucky Guri al programa de la Mari Pau Huguet.Teniu alguna anècdota divertida al respecte?Moltíssimes. Per exemple, recordo que un dia vatrucar una espectadora al programa “Bonic vespre”per demanar la cançó “Hey, Jude” de The Beatles, i jono em sabia de memòria tota la cançó en anglès. Hihavia en Lucky Guri al piano, el Joan Eloi a la guitarrai jo de veu. Així que la vaig improvisar en català, jaque coneixia més o menys de què parlava la lletra.Quan vam acabar, se m’acosta l’Andreu Buenafuente,el presentador, i em diu: “Nen, aquesta versió encatalà és molt bona, d’on l’has treta?”. I jo li contesto:“Si no has gravat el programa em fa l’efecte que no latrobaràs enlloc més”. Ens vam fer un tip de riure, i ésque treballar amb la gent d’El Terrat va ser genial.8

Què és el que us agrada més de tot el que feu?Tot, m’agrada tot, fins i tot els mals moments: elsnervis, el cansament, el poc temps que puc aprofitaramb el meu fill quan he de marxar un dies de concert,o estar absent per fer una gira per Europa... Sónmoment durs, però em compensen, perquè puc viuredel que m’agrada.Us van reconèixer quan vàreu arribar aVidreres fa dotze anys?Al principi d’arribar aquí al poble m’amagava, perquèsortia cada divendres a la televisió, a partir de les 16h al programa de TV3 “En directe Mari Pau”, de laMari Pau Huguet, com he comentat abans. A mi nom’ha agradat mai l’afalagament i aquestes coses, iem sentia una mica incòmode. Però estava acostumata allò que sempre feia al meu poble, Roses, com arajugar a la botifarra i fer el cafè amb els meus amics iho trobava a faltar, així que vaig començar a anar albar i un dia em van reconèixer. Em va anar bé perquèva ser la manera d’introduir-me a la societat, d’integrar-meal poble.A banda de jugar a cartes amb els amics,quines altres aficions teniu?Sóc un enamorat del teatre, m’agrada molt llegir iescoltar tot tipus de música, especialment el jazz i labossa nova. Però la meva passió és compartir tot eltemps possible amb el meu fill. Ara té 11 anys i ensagrada fer moltes coses plegats.Hi trobeu a faltar alguna cosa al poble?Trobo a faltar una mica la complicitat de la gent ambles coses que s’hi fan. Hi ha persones amb moltesidees i amb ganes de fer grans coses, però a l’hora dela veritat sempre són els mateixos i la gent del pobleno respon massa. No s’hi implica, ni es compromet ares, i això em sap molt greu. Per exemple, fa poc vaiganar a la festa que celebrava la comunitat xilena deVidreres a la pineda i va ser fantàstica. Els músics i elsballarins que van portar van ser increïbles! Vas a unteatre de Barcelona i pagues 40 euros per veure-ho,i aquí ho van oferir tot gratuït, a l’aire lliure, i ambmolta qualitat. I, malauradament, gairebé no hi havianingú del poble. També, fa pocs dies, van haver deParlem amb...El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 20119è concert d’en Sam al casino La Unió de Vidreres aquest estiu.9

Parlem amb...Estic treballant en un nou disc ambles versions que he cantat durantaquests nou concerts d’estiu al poble.suspendre el concert d’una noia que venia a fer unconcert de piano i veu perquè no va entrar ningú a lasala. Potser és un fet generalitzat en altres poblacions,però em refereixo a Vidreres perquè és aquí on visc.Hem de tenir present que són activitats culturals gratuïtesi, tenint en compte l’època en què vivim, això ésd’agrair.Imatge del web de www.lasiesta.netEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011En relació amb això, cada estiu oferiu unconcert gratuït per als veïns i veïnes...Tot va començar d’una forma molt peculiar, amb unaxerrada i embranzida entre el Tigre (el conserge delcasino) i jo. I també per les ganes de passar-ho bé ique els amics també en gaudissin. Així que el primerconcert es va celebrar fa nou anys, amb el Lucky Guri alpiano i jo cantant. I no van assistir-hi més de quarantao cinquanta persones. Aquest estiu, però, després denou anys s’ha anat consolidant i van assistir-hi propde cinc-centes persones. Normalment, aquest concertse celebra el tercer dissabte d’agost i dura unes quatrehores. És gratuït i es fa al pati del casino.Per tant, l’estiu vinent celebreu el desè aniversarid’aquests concerts.Sí, m’agradaria que fos una celebració especial.Volem fer samarretes i una mica de merchandising.Estic preparant un disc amb versions d’aquests nouanys de concerts a Vidreres, i la idea seria poder vendre’len el marc d’aquest aniversari. Per altra banda,porto dos anys treballant amb un altre tema nomésamb veu i guitarra que s’anomenarà “Íntim”, ambcançons que han marcat la meva vida, i alguna petitacol·laboració del Diego Cortés. El volia treure tambél’estiu vinent, però ara per ara l’altre tema és més prioritariper a mi.Quins projectes teniu a la vista?Quan arribi el mes de novembre vull descansar, toti que treballo de manera fixa com a mestre de cerimòniesen una sala d’espectacles a Santa Susanna,La Siesta. Els caps de setmana sempre vaig amunt iavall, i els mesos d’estiu també treballo cada dia. Finsal pròxim 2 de gener ho tinc tot programat, tinc actuacionsa Castellar del Vallès, Mollerussa, Sant Pol deMar, Barcelona, etc.En un futur, penseu quedar-vos a Vidreres?A Vidreres m’hi sento molt a gust i tinc la gran sortd’haver trobat grans amics. I l’amistat és una de lescoses que més valoro. He nascut a Figueres però lamajor part de la meva vida l’he viscuda a Roses. Peraixò la meva idea és tornar a Roses quan ja tinguiuna certa edat. Retirar-me allà, perquè enyoro molt lespassejades a la tarda per la platja. La meva filla, elsmeus germans i els meus pares viuen allà. M’encantal’Empordà, em té enamorat.En l’àmbit professional, hi ha alguna cosaque us agradaria fer i que no heu pogut ferencara?M’agradaria poder editar tot el que he escrit: anotacions,lletres, poemes, esborranys de cançons... Perescriure la lletra d’una cançó, escrius moltes coses quedesprés no utilitzes, i queden allà en un racó. Tambéhi ha textos en prosa amb idees, pensaments o reflexionsd’una o dues pàgines. Ja arribarà el dia que hopugui fer. És un somni que espero acomplir algun dia idedicar-lo als meus dos fills: la Meritxell i el Dani, quesón els que m’han donat tota la força i la il·lusió perarribar fins aquí.Més informació a:facebook.com/SAM.MUSICAmusicantic.blogspot.com/2011/06/sam.htmwww.lasiesta.net10

Governació, personal i promocióeconòmica, una tasca encisadora,treballant per VidreresJordi Gómez i García - Regidor de governació, personal i promoció econòmicaBenvolguts vidrerencs i vidrerenques, com a regidor depromoció econòmica, governació i personal, aquestesdues últimes regidories compartides amb el Sr. AntoniFernández, m’agradaria fer-vos coneixedors de latasca realitzada durant aquest primers mesos del nouequip de govern.Inicialment vàrem prendre contacte amb bona partdel l’equip humà que integra tot el personal, estemparlant de vora vuitanta treballadors/es que fan quel’Ajuntament pugui considerar-se una de les empresesmés grans de tot el poble. Tots aquests treballadors/es,amb unes funcions establertes, tenen un objectiu comú:vetllar pel poble de Vidreres i tots els seus habitants.Entenem que estar al davant de les regidories de governació,personal i promoció econòmica és una gran responsabilitat,però alhora una experiència encisadora.Haurem de treballar fort i superar moltes dificultats, originadessobretot per la situació actual: l’atur, la davalladaeconòmica, les retallades, les pressions per retornar eldeute a l’Estat espanyol, la pèrdua de confiança i desencantamentdel poble cap a polítics i governants, l’apatiageneralitzada que dóna lloc a determinats comportamentsa vegades incívics, entre d’altres. Totes aquestesdificultats, que realment ens envolten i ens amoïnen, noens han d’aturar a tirar endavant, i ara més que maihem de lluitar tots plegats per superar-les. L’Ajuntamentha de ser el motor del poble amb uns objectius clars.Des de la Casa de la VilaDes d e la r e g i d o r i a d e g o v e r n a c i ó s’h a treballat i s’e s t à t r e b a l l a n t p e r:• Millorar la seguretat ciutadana, reforçant la tascadel cos de vigilants, coordinant les seves actuacions.• L’ elaboració d’un reglament de règim intern del cosde vigilants.• Modificar la senyalització de determinats sectors delpoble, amb la finalitat de millorar la mobilitat viàriaper aconseguir una circulació més ordenada, fluïdai segura.• Introduir millores a la via pública, reivindicadesdurant molt de temps pels mateixos veïns.• Coordinar les tasques que desenvolupa la brigadamunicipal per continuar oferint un bon servei al poble,donar-li suport i introduir sistemes per al control de rendimentsque ajudaran a optimitzar els seus propis recursos.• Revisar les ordenances municipals de civisme i convivència.• Revisar els plans d’emergència del municipi deVidreres.• Donar tràmit a les observacions i comunicats queens fan arribar els veïns.Des d e la r e g i d o r i a d e p e r s o n a l estem t r e b a l l a n t p e r:• Conèixer els problemes i les inquietuds dels treballadorsde l’Ajuntament.• Conèixer les tasques que realment està fent cadatreballador i que això permeti optimitzar els recursosde personal i adaptar-los a les necessitats actuals ifutures.• Fomentar la formació continuada del personal, peraconseguir un Ajuntament preparat per afrontar elsreptes de futur.• Formar els treballadors en seguretat i salut en el treballd’acord amb el que estableix la Llei de Prevencióde Riscos Laborals.• Mantenir reunions periòdiques amb el comitè d’empresaper tal de consensuar decisions que afectin alpersonal de l’Ajuntament.• Donar tràmit a les observacions i comunicats queens fan arribar els mateixos treballadors de l’Ajuntament.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011 11

Des de la Casa de la VilaFi n a lm e n t , d e s d e la r e g i d o r i a d e p r o m o c i ó e c o n ò m i c a s’e s t à t r e b a l l a n t p e r:• Promocionar turísticament i econòmicament el nostrepoble per tal de aconseguir fomentar l’obertura denous establiments comercials, la reactivació del sectorde la construcció, els serveis i la indústria i, en conseqüència,reduir l’atur en el nostre municipi.• Col·laborar conjuntament amb la regidoria de joventuti festes en l’organització de tot tipus d’esdevenimentque ajudi a donar a conèixer el nostre poble.• Proposar intervencions que ajudin a millorar i feratractiu el nostre municipi.• Implantar una oficina d’informació i turisme a l’anticescorxador, juntament amb altres activitats.• Difondre els principals atractius turístics que podemoferir, comerç, restauració, natura, rutes amb BTT...conveni implantació rutes BTT i senderisme.• Assistència i participació en trobades, reunions,consells i esdeveniments que ajudin a donar a conèixerel nostre poble (Associació de Turisme “la Selva,Comarca de l’Aigua”, Jornades del Dia Internacionaldel Turisme a les Comarques de Girona, conversesamb el Patronat de Turisme de la Costa Brava, entred’altres).• Col·laborar amb les diferents entitats locals per al’organització d’activitats que ajudin a potenciar elnostre poble.Totes les iniciatives (culturals, esportives, artístiques,recreatives, etc.) que donin a conèixer el nostre pobleseran benvingudes, sempre que aportin un turisme sa,saludable i respectuós amb el nostre poble i les nostrestradicions.En tot moment estem treballant amb il·lusió, analitzem lesnostres decisions amb seny i sentit comú, però malgrat totningú no és perfecte i a vegades els resultats de determinadesactuacions s’han de valorar a mig o llarg termini.Agrairia a tots els ciutadans del poble de Vidreres que,en aquests moments realment difícils, tingueu un certoptimisme i confieu en la prosperitat del nostre poble.Vidreres, ho aconseguirem.Recollida d’escombrariesNotícies breusNeteja de carrersPel que fa a la recollida de les escombraries, pertenir un control dels punts on es genera més residus,com també un control pel que fa als costos, s’haimplantat el sistema conegut com a TAG. Aquestsistema consisteix en què cada contenidor té unxip que l’identifica en el moment que és carregatpel camió al mateix temps que li fa el pesatge. Elcost d’implantació per a l’Ajuntament ha estat de0 euros, ja que s’ha fet complir el que marcava elcontracte amb l’empresa concessionària.TAGimplantaten uncontenidor.Els carrers més cèntrics de la nostravila són al mateix temps els carrerscomercials, això suposa que hi hagiuna forta freqüència de persones quetranscorren per aquesta zona, fentque els carrers acumulin brutícia. Enser una zona comercial ha d’estar enbon estat per fer atractiu el passeig ide retruc afavorir el comerç. És peraixò que s’ha realitzat una netejaa fons, per primer cop en sis anys,d’aquesta zona, amb productes especialsper desincrustar xiclets i olis delterra (s’han utilitzat productes biodegradables),alhora que es repintarà elmobiliari urbà de la zona per millorarla imatge del casc antic.12El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011

CEMENTIRIS’ha millorat l’adequació al cementiri nou. La importànciadel bon estat del cementiri és clau, ja que és unamostra de respecte a totes aquelles persones que descansenen pau, i també de les persones que freqüentenla zona per visitar els seus difunts. Per aquest motiu,s’han aportat terres i s’ha millorat la zona de camí pertal que les persones visitants tinguin un major confort.Millora del parcdel Sorral d’AiguavivaA la zona d’Aiguaviva s’ha condicionat el parc delSorral on s’ha anivellat la zona i s’ha realitzat un tancamentperimetral per evitar caigudes en zones problemàtiques,i delimitar la zona per tal que els parespuguin tenir un major control sobre els nens, en especiala la zona més forestal, ja que aquesta es tracta dela zona on es concentren més nens. També s’ha anivellatla superfície per tal que s’hi puguin fer diferentsactivitats amb més comoditat.Des de la Casa de la VilaDesbrossa de zones verdes i franges perimetralsL’Ajuntament ha de ser el primer a donarexemple de la neteja de zones verdes i parcel·les. Per aquest motiu, s’han netejat les zonesverdes del polígon industrial. També s’hadesbrossat la zona verda adjacent a la carreteraC-63 d’Aiguaviva. En total s’han desbrossat,doncs, i fins al moment, uns 42.000m2. Tot i això, es preveu en els propers mesosla continuació de la neteja d’aquestes zonesverdes. Un cop finalitzada la desbrossa esva realitzar una batuda per extreure tots elsresidus que hi havia a la zona com plàstics,pneumàtics, matalassos...El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011 13

Des de la Casa de la VilaEstabliment d’unadeixalleria mòbil a AiguavivaFa uns mesos es va adequar una zona per portar restesvegetals. El fet va ser que en aquesta zona no només s’hiaportaven restes vegetals, sinó que hi havia una aportacióde tota mena de residus sense cap control. Per això s’hadecidit instal·lar una deixalleria mòbil que estarà obertaaquest any en fase de prova cada quinze dies (capsde setmana). En aquesta deixalleria s’hi poden aportartots els residus que es generen en l’àmbit domèstic.Món ruralS’han senyalitzat els diferents guals a les rieres delmunicipi (de camins principals) amb advertències encas d’avingudes per informar els usuaris que es tractade punts perillosos i així, en cas que portin aigua,s’adverteix del risc de creuar.S’està elaborant un programa de neteges periòdiquesde rieres, especialment de recs, on ja s’ha actuat permillorar el seu desguàs.Setmana de la Mobilitat Sostenible i SeguraDel 22 al 29 de setembre s’ha celebrat a Catalunyala Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Perprimer cop l’Ajuntament de Vidreres ens hem adherita aquesta campanya, per conscienciar la poblaciósobre l’ús de vehicles sostenibles i bons hàbitsde salut. Enguany hi han participat 152 personesque han fet gairebé 15 km per camins del nostremunicipi.Aquesta pedalada no hauria estat possible si nohagués estat pels clubs ciclistes de Vidreres: ClubBTT Vidreres, Club Ciclista Vidreres, Club BTT ElPedal i per la Comissió del Ranxo.14El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011

Segona edició del Triraid de l’ArdenyaEls municipis gironins de Caldes de Malavella, Vidreresi Lloret de Mar van acollir diumenge 9 d’octubrela segona edició del Triraid de l’Ardenya, un raidd’aventura de mar i muntanya.34 equips van superar amb èxit els prop de 50 quilòmetresde cursa a peu, bicicleta de muntanya, orientació,tir amb arc, escalada i natació.a Ona Ràfols i Betlem Polo al més alt del podi. El segonUna cursa regular i sense errors d’orientació va portarlloc ha estat per als andorrans Juanjo Barrio i FrancescPoujarniscle i el tercer per a Roger Solé i Pol Ràfols.Aquest triraid en què hi han participat equips d’arreude l’Estat espanyol i Andorra ha fet que Vidreres hagiestat protagonista durant la jornada i ens hagi permèsfer promoció del nostre municipi, el qual s’ha vist queté una gran capacitat per oferir un gran potencialturístic i natural, en aquest cas de combinació de l’esporti el patrimoni natural.Des de la Casa de la VilaCENS DE POBLACIÓDel 16 de juny de 2010 al 15 de setembre de 2011La població de Vidreres ha augmentat en cinquanta nou habitants. Ha passat dels 7.821 del16 del juny de 2011, als 7.880 al 15 de setembre de 2011.D’aquests habitants, 4.145 són homes i 3.735 són dones.Font: Padró municipal d’habitantsEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011 15

Des de la Casa de la VilaGuanyar-se el respecteEl problema de l’atur, la preocupació per arribar afinal de mes de moltes famílies, el pagament d’hipotequesi la indignació de la ciutadania envers els problemessocials generats pel sistema econòmic actualfan que la ciutadania, mica en mica, reclami una participaciómés activa en un sistema democràtic que perdesgràcia ha viscut inalterable a les reformes durantmolt de temps. Aquesta poca implicació, representativitati participació del sistema cap a les necessitatsreals, han provocat un desencís social cap a l’actualsistema democràtic.El clam sobre la necessitat de canvis es fa més latent enmoments com els actuals. És hora d’adquirir compromisos,no de criticar els moviments socials i les sevespropostes o de continuar donant excuses. És hora delseny i no de la rauxa, de la responsabilitat i la humilitatenlloc de la prepotència i la supèrbia, del governarper a tothom i no per a uns quants, de la cohesióenlloc de l’exclusió sense condicionar-ho a qüestions iideològiques o polítiques. Amb l’odi no es construeixmai res de positiu.Últimament han sovintejat acusacions i desacreditacions,s’ha intentat excloure i acusar grups i personesd’altres idees polítiques. I això, al final, es paga car,molt car, i perjudica enormement la societat.Cal entendre que hi puguin haver legítimes discrepàncies,diferents formes d’opinió, de participació ide manifestació per guanyar-se el respecte de totala ciutadania. Cal que els polítics actuals entenguinque el respecte no es guanya hissant o retirant banderes,penjant cartells, amagant quadres o incomplintsistemàticament un seguit de lleis, les quals van juraro prometre acatar fidelment d’acord al càrrec quevan obtenir gràcies a la ciutadania. El respecte no esguanya realitzant accions per afavorir una minoria,tot i que cridanera, no vol dir que tingui la raó persobre d’una majoria silenciosa. És clar que aquestesaccions de cara a la galeria serveixen per acontentarels sectors de població més afins al sistema, peròtambé serveixen per distreure la gent dels problemesreals i tapar la inacció de la classe política.Progrés per Vidreres – PSC-PMEl respecte es guanya treballant amb humilitat, defensantel bé comú i els drets fonamentals de les persones peraixí esdevenir dignes representants de tota la ciutadania.Com a grup ens preocupa que en els pocs dies queporta el nou equip de govern format per CIU i VidreresSom Tots-ERC-AM, situacions i actuacions com lesexplicades en els paràgrafs anteriors (que implícitamentporten a una pèrdua de valors i llibertats democràtiques),comencin a aflorar dins el dia a dia de lavida social, cultural i política del nostre municipi i,lamentablement, comencin a repercutir a multitud deveïns i veïnes que l’únic que anhelen és aconseguiruna societat més justa, lliure i democràtica.La defensa dels drets fonamentals i de les personesno poden estar condicionada a circumstàncies, convenièncieso oportunismes. Amb actes així únicaments’està promovent la intolerància i ofenent a la immensamajoria de la ciutadania.Finalment, ens agradaria acabar aquest escrit fent arribarel nostre agraïment a totes les entitats, treballadorsde l’Ajuntament i altres persones que d’una manerao altra han aportat el seu granet de sorra perquè elsvidrerencs, vidrerenques i gent de fora hagin gauditd’aquests dies, ja passats, de festa major, i encoratjarlosa mantenir viu aquest esperit de col·laboracionismei participació ciutadana en benefici del bé comú.Aquest esperit d’implicació i cooperació en el dia adia, com també totes les mostres de suport a la nostrafeina, ens reconforta per seguir treballant, agraintun cop més totes els suggeriments i propostes que laciutadania del nostre poble ens fa arribar i animemnovament el poble de Vidreres a continuar amb aquestcontacte via web www.progrespervidreres.cato via contacte directe, ja que accions com aquestessón la base per enfortir una democràcia real.Tel: 660 800 315info@progrespervidreres.catwww.progrespervidreres.cat16El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011

Ja fa quatre mesos de les eleccions municipalsdel passat 29 de maig i el grup de Vidreres SomTots-Esquerra Republicana de Catalunya ha seguittreballant dins i fora de l’Ajuntament de Vidreres,perquè entenem que amb l’actual situació de crisieconòmica i social no val estar de vacances ni tenirhoraris tancats. Al nostre grup li han donat confiança529 votants i la força del seu vot ens serveixper fer canviar dinàmiques partidistes i amb vocacióintegradora.Durant la Festa Major del poble vàrem repartir elbutlletí del nostre grup per les cases, el qual anomenem“la Crida”, un nom molt vidrerenc i que esperemque sigui un mitjà més al vostre abast perquèconegueu la informació de primera mà, sense opacitatsni demagògies. Junt amb la sempre grata col·laboració amb la revista del Rec Clar esperem ferla màxima difusió possible de les nostres accionsi de les gestions per millorar el poble. La voluntatdel grup és la de comunicar-nos amb el poble pertots els mitjans possibles per tal que s’esdevinguirecíproca. Recordem que tenim pàgina web actualitzada:www.vidreressomtots.cat.En la societat de la informació que vivim en l’èpocaactual ens trobem saturats d’informacions i cal saberdestriar el que és cert del que no i, si escau, anar ala font. És per aquest motiu que des del nostre grupestem oberts sempre a les vostres opinions, comentarisi propostes, ja no només per fer-ne ressò, sinóper fer-ne cavall de batalla sempre fonamentat ambarguments, estudis o informes. Creiem en la participacióde la gent, volem fer una nova política, volemque el poder sigui del poble, no només cada quatreanys sinó cada dia. Sabem que cometrem errors,que ens equivocarem, però junts ens equivocaremTreballem desdel primer diaVIDRERES SOM TOTS – ERCmolt menys i els errors només els podrem superarsi som molts.El grup ha presentat en els plens municipals mocionscontra la unificació del servei d’urgències mèdiquesa la comarca de la Selva, en solidaritat amb laciutat d’Oslo pels atemptats terroristes, en defensade la immersió lingüística del català en les escolesi contra el retorn dels imports de la bestreta de laparticipació en els tributs de l’Estat. Aquestes mocionshan rebut el suport del ple.Dins l’acció de govern des del primer dia s’està treballantcolze a colze amb els treballadors de l’Ajuntamenti amb els companys de coalició per optimitzaresforços aprofitant els recursos existents. I aquesttreball està donant els seus fruits, si bé alguns nosón immediats, alguns ja s’han dut a terme. Algunsdels quals els podeu veure a l’apartat del Rec Clar.Tot i que la feina és transversal i sense els companysde coalició no seria possible, volem remarcar lestasques que s’estan fent els nostres regidors des deles regidories d’urbanisme, fires i festes, hisenda,medi ambient, món rural, joventut, noves tecnologies,patrimoni i participació ciutadana.Estan explicats en l’article dels representants delConsistori dins d’aquesta mateixa revista, perquètal com dèiem durant la campanya: “Treballaremdes del primer dia, per què? Perquè no esperarem afer coses els darrers dies abans de les eleccions”.Des de la Casa de la VilaEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011 17

ActualitatEndavant hereus i pubilles!Sandra, Elena i CristinaFa tot just un any, tots els nois i noies de l’any 1992 vam Sandra, la Cristina i l’Elena estàvem ben engrescadesrebre una carta convidant-nos a participar en l’eleccióde l’Hereu i la Pubilla 2010-2011. En general, la maneres. Creiem que és una experiència molt bonica,i vam decidir tirar endavant aquesta tradició de totesidea no va acabar de tenir èxit, però nosaltres tres: la ja que és una manera de participar activament entotes les festes de Vidreres, especialment el dia delRanxo, que és inoblidable. Volem donar les gràcies atots els que ens heu animat a continuar aquesta tradició:en Jordi Pagès, els ranxers i les ranxeres, els quevàreu assistir la nit de l’elecció, els familiars, els amicsi tots els vidrerencs que d’una manera o altra hi heuparticipat.Aquest any es tornarà a celebrar l’elecció de l’Hereui la Pubilla el diumenge de la Festa Major. Per sort,els candidats entrants són una bona colla i els volemdesitjar que gaudeixin al màxim a cada acte i cadafesta.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011Per últim, també volem animar tots els vidrerencs ividrerenques a participar en totes les activitats i aixítots junts fem poble!Biblioteca Joan Rigau i SalaProgramació d’activitats d’octubre a desembre de 2011OCTUBREDimecres 5 d’octubre a les 18:00 hActivitat infantil “Biblionadons”a càrrec d’Embolic de Somnis,dins el programa Nascuts per Llegir (0-3 anys).Dijous 20 d’octubre a les 18:00 hL’Hora del conte (+ 3 anys)“Contes de follets i barrets de bolets”a càrrec de Borinot Groc.Dimecres 26 d’octubre a les 21:30hSessió del Club de LecturaNOVEMBREDimecres 9 de novembre a les 18:00 hActivitat infantil “El món dels Tovets”a càrrec de Tantàgora,dins el programa Nascuts per Llegir (0-3 anys).Dijous 24 de novembre a les 18:00 hL’Hora del conte (+ 3 anys) “Plim, la gota d’aigua”,titelles a càrrec de Filidrap.DESEMBREDimecres 14 de desembre a les 18:00 hActivitat infantil “Biblionadons”a càrrec de Va de contes,dins el programa Nascuts per Llegir (0-3 anys).Dijous 22 de desembre les 18:00 hL’Hora del conte (+ 3 anys) “Contes Màgics” ,a càrrec de Joan de Boher.18

25 anys de correbous:tradició consolidada.Il·lusió i treball de cara al futur!CORREBOUS VIDRERESActualitatDurant el cap de setmana de la Festa Major2011 de Vidreres, el correbous a Vidreres hafet 25 anys! Tot i que aquesta festa ja s’haviacelebrat a la nostra vila antigament a CanGorbs, fa 25 anys de la reactivació d’aquestatradició al nostre poble.Aquests 25 anys de correbous demostrenmoltes coses, per sobre de tot, el potencial,les ganes de viure i l’immens suport que repaquesta festa per part de moltíssima gent delpoble i fora del poble. És tot un honor formarpart del selecte grup d’entitats d’aquest poble que hancelebrat el 25è aniversari.Un cop acabada la festa és moment de fer balanç.S’han fet algunes coses malament, però mai amb malaintenció. I s’han fet moltes coses bé. Els principals objectiusdel 25è aniversari s’han complert amb escreix.En primer lloc, calia mantenir el nivell de visitants a laplaça durant el correbous del dissabte i el diumenge i,un cop més, hem rebut una formidable resposta de lagent, tot i l’encara present context de crisi econòmica enel qual ens trobem. Entre els dos dies de correbous esva arribar als gairebé 3.500 assistents a la plaça, entreespectadors, col·laboradors, professionals i organització,tot un èxit que consolida el correbous com una deles activitats a Vidreres que rep més visitants.En segon lloc, s’ha recuperat una vella tradició dins elsactes de la Festa Major com és l’“encierro”, també anomenatbous al carrer. L’“encierro” va ser ideal: com laperfecció i sincronització dels pagesos i transportistesen la realització del muntatge i desmuntatge del recorregut;o com l’organització, disciplina i ajuda dels nostresagents municipals a mantenir l’ordre i vetllar perla seguretat dels espectadors, corredors i vaquetes enFoto: Anna Prattot el recorregut, i en assegurar el correcte tancamentde tots el carrers. Les vaquetes varen tardar menys decinquanta segons a baixar del carrer Barcelona finsarribar a la plaça situada als horts d’en Pere Pau. Endefinitiva, tot un èxit que és el reflex de l’esforç, dedicaciói treball de molta gent. Gràcies a tots els veïns delscarrers implicats en el bous al carrer per la seva predisposiciói comprensió en l’organització d’aquest acte.I finalment, l’èxit dels 25 anys de correbous s’ha reflectiten tot allò que s’ha ideat. Des de la realització delpregó, fins als espectacles amb cavalls de la mitja partdel correbous a la plaça a càrrec de Sercam Shows; lavenda de samarretes del 25è aniversari; la implicaciói impagable ajuda de l’Ajuntament, patrocinadors, col·laboradors i professionals de la seguretat i la salut...i molts més. Seguirem lluitant per la nostra tradició,agraïm infinitament l’esforç de tothom que ens ajudaa dur a terme el correbous i ens sap greu no nombrarvosun a un, però la llista és molt extensa, cosa quedemostra el suport que rep aquesta festa. Estem molt imolt agraïts, seguirem fent la feina ben feta millorant entots aquells aspectes que no hem dut a terme de formacorrecta i prometem treball i il·lusió de cara al futur.Visca Vidreres, visca Catalunya i visca el correbous!El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 201119

ActualitatEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011Fira tractoristes 2011El 7 i 8 de maig passat vàrem celebrar la 36a fira detractoristes, sí, 36 anys ja. Aquest fet ens fa sentir orgullosos,però també ens denota que els anys passen pera tots.Enguany ens han deixat col·laboradors als quals estimàvemmolt, però també ha nascut nova quitxalla, queesperem que ens rellevi d’aquí a uns anys.Solem comentar que la comissió de la fira la formem gentmolt diversa, amb caràcters forts, de diferents edats i dediferents professions. A vegades ens enxarinem perquèveiem les coses des de diferents punts de vista, però totsestimem molt la fira que fem i això és el que ens mantéunits. Ens dóna una satisfacció enorme el fet de veurecom els nostres visitants –tant petits com grans– gaudimamb les diferents activitats que organitzem.Però val a dir que la nostra fira no seria possible si nofos pels esforços de tots els nostres col·laboradors: elsavis de la carbonera i del batre, la família de Can JanVives que ens acull a casa seva i dóna berenar a tota latractorada, la colla que s’encarrega de preparar i servirtots els menjars, el grup d’esplai, els amics del bar, enJosep Call, que ens deixa l’exposició d’eines antigues,la gent del centre hípic de Vidreres, l’Ajuntament i elsComissió de la Fira de Tractoristesseus treballadors (tant l’alcaldessa i els regidors, com elpersonal de la brigada, centre cívic, biblioteca i administració),l’Associació de Llauradors Professionals deGirona i els Amics dels Tractors d’Època de l’Empordà,la gent dels Cotxes Clàssics i el 4x4, i no acabaríemamb la llarga llista de pagesos, empreses i comerçosi persones que a títol personal ens ofereixen desinteressadamentels seus serveis i productes i ens deixendiferent material per poder realitzar la fira. Esperemque no ens haguem deixat a ningú i disculpeu-nos perendavant si així ha estat. A tots, moltes gràcies.És la satisfacció de poder-les compartir amb vosaltresque ens alegra i ens dóna energia per continuar. Quanpassegeu per la fira i passeu una bona estona amb totsels qui us acompanyen ens doneu l’empenta per tornar-hoa repetir any rere any.També voldríem dir que ens sap greu si en algunmoment no hem estat a l’altura o si hem fallat a algú,però estem disposats a escoltar qualsevol proposta demillora o recomanació, ja que tot el que fem ho femperquè estimem la Fira i amb les millors intencions!Gràcies per venir i col·laborar!I us esperem l’any que ve.FE D’ERRADESAquest article s’hauria hagut de publicar al número anterior, que va sortir poc després de celebrar-se la fira de tractoristes.Per un error de maquetació, va quedar fora del Rec Clar núm. 54 i el publiquem ara. Siusplau, disculpeu les molèsties.El consell de redacció20

Campanya solidària derecollida d’aliments pel Bancdels Aliments de VidreresActualitatgrup intercultural jamia kafoEls dies 23 i 24 de juliol el Grup Intercultural Jamia Kafova organitzar una recollida d’aliments en benefici delBanc dels Aliments de Vidreres.El Banc dels Aliments de Vidreres és una iniciativa del’ajuntament, que es porta a terme des de l’any 2009 aVidreres i que té per objectiu donar suport a les famíliesi a les persones més desafavorides del nostre poble.El Banc dels Aliments rep menjar des de Creu Roja unesquatre vegades l’any i les persones més necessitades deVidreres són derivades des de Serveis Socials a recollirun dels lots que es distribueix. Els lots de menjar sóndiferents depenent de les situacions familiars: personesque viuen soles, famílies amb mainada, etc. i la duradade l’ajuda es pacta amb visites periòdiques amb la treballadorao l’educadora social. El Banc està situat alsbaixos de la biblioteca municipal, lloc on s’emmagatzemenels aliments i on s’adrecen les persones usuàriesdel servei.En l’actualitat, unes 50 famílies del nostre poble esbeneficien dels lots de menjar: són tant persones d’origenimmigrat com d’altres d’autòctones. El nombre depersones usuàries ha augmentat significativament arrelde la crisi econòmica que estem patint, quan moltespersones s’han trobat de cop a l’atur i sense possibilitatsde trobar una feina i la davallada dels seus ingressosha provocat que no puguin fer front a les despeses mésbàsiques, una de les quals és el menjar.Des del Grup Intercultural Jamia Kafo, coneixedoresd’aquesta iniciativa i amb la que hi tenim especialvincle i afecte des dels seus inicis hem volgut donar aconèixer aquest servei i col·laborar-hi organitzant unarecollida solidària d’aliments ja que les reserves delBanc dels Aliments a Vidreres són baixes degut a quècada vegada hi ha més persones que en fan ús.Durant el parell de dies de la campanya s’han recollit:• 32 litres d’oli• 73 kg de pasta• 103 litres de llet• 12 kg de farina• 67 kg d’arròs• 48 kg de llegums• 20 litres de suc de fruita• 15 kg de sal• 11 litres de caldo• 82 llaunes de conserva (tomata, sardines, etc)• 48 paquets de galetes• 23 kg de sucre• 16 unitats per a bebè (llet i cereals)Des de la nostra entitat volem agrair a totes les personesque es van adreçar a la taula de recollida, instal·lada al passatge del Casino la Unió, per col·laboraramb aquesta iniciativa aportant menjar pel Banc delsAliments.Recordar també que un parell de caixes de recollidaestan instal·lades permanentment a les oficines del’ajuntament i a la biblioteca municipal per recolliraliments bàsics (llet, sucre, pasta, arròs, llegums secs,llaunes de conserva, galetes d’esmorzar, etc).El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 201121

ActualitatEl Rec Clar ja surtal Google MapsEl trobareu als carrers de Vidreres,clicant Street view i posant el C/ la Pineda.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011L’Ajuntament de Vidreres, arran d’una iniciativa de la Diputació de Girona, inicia una campanyade recollida de fotografies de particulars o entitats que siguin representatives de lahistòria de la població de Vidreres.L’ús que es farà de les fotografies recollides és purament il·lustratiu en publicacions, estudisi treballs sobre la història de la població.El procediment de recollida consisteix a portar les fotografies (de qualsevol mida) a lesdependències de la Biblioteca Joan Rigau i Sala de Vidreres, per fer-ne un còpia digitalitzadai anotar-ne la data aproximada de la presa de la fotografia i el moment que il·lustraamb les observacions i comentaris que cregueu oportuns (personatges, anècdotes, etc.).És important que tingueu en compte que en cap moment l’Ajuntament es quedarà la fotografiai que us la podreu endur un cop realitzada la digitalització.Per tot això, us animem perquè dediqueu una mica del vostre temps a cercar aquestes fotografiesi a portar-nos-les. En agradaria poder obtenir un fons fotogràfic representatiu de lahistòria de la nostra població gràcies a la participació dels seus habitants.Gràcies.Ajuntament de Vidreres22

Recull d’activitatsCasal del Jubilat i Pensionista de Vidreres, la LlarAra que l’estiu, mandrosament, s’ha acomiadat calor, ni al descoratjament ni a la indiferència. Mésde tots nosaltres, i la tardor obre els ulls engalanantd’ocre, groc i vermell tots els boscos, nosalciade la vida per saber que les estacions vénen iaviat, la gent del Casal aprofita la llarga experièntrestornem a recollir les activitats que des l’última se’n van i tornen sense defallir, sense aldarulls, seguresi incansables en el repartiment del temps que atrobada hem portat a terme. És cert que el númerod’aquestes activitats ha estat més escàs, però no per cadascú li ha tocat de viure. És des d’aquesta perspectivaque encetem el recull d’activitats d’aquestaixò han estat menys intenses. I és que el cor i lavoluntat del Casal no es rendeixen ni al sol ni a la últim trimestre.ActualitatMarineland Diada del soci - 2011El 19 de juliol, el Casal es va traslladar a Marinelandi va poder gaudir del Dofinari, el Zoo Marí i del’Aqualand. Va ser un dia relacionat amb l’aigua,amb el mar, en un entorn privilegiat, amb dofins,lleons marins i aus exòtiques les quals van satisferla curiositat i, fins i tot, l’admiració de tothom. Nohi va faltar un bon dinar al restaurant del parc i unaballada de la qual els dofins, d’haver-la vist, n’haurienestat envejosos.Ball al CasalEl dia 26 de juliol va ser Sant Joaquim. I en Quim ésel responsable de la coral La Gent Gran de Vidreres,la nostra coral. I en Quim es va sentir esplèndid i ensva convidar a tots a un ball de celebració a la salad’actes del Casal, amb un “pica-pica” que va endolcirla vetllada. La coral, en honor seu, va interpretar unescançons.Santuari de la SalutEmbassament de BoadellaSardinada a RosesJa som agost. El dia 9. La calor ja es deixa sentiramb tota la seva plenitud, però res no ens fa enrereper arribar a Roses i regalar-nos el cos amb unaesplèndida sardinada. Després, el bon temps ens vaacompanyar fins al Santuari de Nostra Senyora dela Salut i gaudir de la bellesa de la Vall de la Muga.Posteriorment ens vàrem trobar tots al restaurantper compartir el dinar, ballar una estona i tornar acasa.Cent i escaig companys vàrem celebrar el dia 14 desetembre la Diada del Soci, amb una missa a l’esglésiaparroquial de Vidreres. Després, tots junts, ensvàrem trobar a “La Terrassa” de Platja d’Aro, ambun dinar espectacular que va fer les delícies de tots(cocktail de cava, broqueta de llagostins amb sipions,jarret de vedella amb xampinyons, un pijama de tallaXL i les begudes corresponents). Vàrem tenir tempsd’escoltar quatre cançons de la coral La Gent Grande Vidreres i de ballar una estona fins a altes horesde la tarda. En tornar a casa el comentari generalera de complaença i satisfacció.II cantada d’havaneres - 2011La Veu de la Gent Gran, la nostra coral, encara va tenirtemps d’oferir al Casal una cantada d’havaneres, el dia24 de setembre, per dir adéu a l’estiu. Tothom va gaudiruna vegada més d’aquesta mostra de cançó popular, acàrrec de companys nostres que dia a dia es van superanten l’esforç i la dedicació per batre uns objectiusque temps enrere semblaven impossibles. Des d’aquesteslínies volem expressar-los el nostre ànim per seguirendavant, i donar-los el coratge necessari per no defallir,ja que sou un exemple de constància per a tots nosaltres.Des d’aquí fem una crida a tots els socis que tinguininquietuds musicals i artístiques, per tal que facin un pasde col·laboració i participació. Gràcies, coral La GentGran de Vidreres!I fins aquí, les activitats portades a terme durant aquestestiu. Però l’estiu ja ha passat, i amb la tardor començaEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 201123

Actualitatun nou cicle d’activitats del Casal del Jubilat i Pensionista crònica arribi a les vostres mans, alguna d’aquestes activitatsde Vidreres. I comença amb empenta. Quan aquestaja s’hauran portat a terme.Dia 19 d’octubre - Caminada comarcalAquesta caminada comarcal pretén recollir, per mitjà cial, tenint en compte l’afegit sentimental i històric quede la visita a diferents indrets i segons les explicacions aquesta caminada representa per a la gent de Vidreres,del Sr. Lluís Astier, la memòria de l’existència d’un campespecialment per a aquells vidrerencs i vidrerenquesd’aviació durant la guerra de 1936. No cal dir que es que, per la seva edat, varen viure aquells anys i encaratracta d’una caminada comarcal, sí, però molt espe- són entre nosaltres i, molts, són socis del Casal.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011Mapa de la ruta del camp d’aviació 313.Dia 21 d’octubreCinefòrumPer gentilesa del’Obra Social Fundacióla Caixa, ales 5 de la tarda,del dia 21 d’octubre,es projectaràen el Casal la pel·lícula “El Jardín dela Alegría”.Cartell de lapel·lícula“El Jardín dela Alegría”Dia 8 de novembreL’Espai Culturaldels Canals d’UrgellEs tracta d’una visita a l’Espai Cultural dels Canalsd’Urgell, junt amb el Casal de Jubilats de SantCebrià de Villalta.Destaca d’aquesta visita la relació entre l’home il’aigua com a fil conductor per al desenvolupamentde la comunitat.Serà una visita guiada visitant el passat (150 anysenrere), fins arribar a l’actual desenvolupamentamb l’aigua com a protagonista.24

ACTIVITATS GENERALSProgramació i horaris curs 2011/2012Gimnàstica, dilluns i dimecresPrimer torn: de 2/4 de 10 a 2/4 d’11 hSegon torn: de 2/4 d’11 a 2/4 de 12 hCatalà, dimarts, de 5 a 6 hFrancès, dijous, de 5 a 6 hInformàtica, divendres de 5 a 6 hBingo, dimarts, dijous, dissabte diumenge i festius, de 5 a 8 hManualitats, dimecres, de 5 a 7 hPetanca, dilluns, dimecres i divendres, matins a partir de les 9 hTaller manteniment de la memòria, dijous de 6 a 8 hBall, diumenges i festius (programa trimestral)Ball - berenar, últim divendres de cada mes (programa trimestral)Coral La Veu de la Gent Gran, 4 cantades l’anyCountry, música i moviment, programes a partExcursions, cada mes (programa a part)ActualitatALTRES SERVEISu Bar, de dimarts a diumenge, matí de 9 a 1 i tarda de 3 a 7 (dilluns, tancat).u Perruqueria, dimarts de 2/4 de 4 a 7, de dimecres a dissabte, matins de 9 a 1, tardes de 3 a 7.u Podòloga, dilluns alterns, de 3 a 7.u Reflexologia, dimarts tarda de 3 a 7 (hores a convenir).Professora i alumnes del curs de català del 2010-2011.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011No cal dir que totes aquestes activitats estan obertes a tots els jubilats i jubilades de Vidreres. Els interessats rebreutota la informació al mateix Casal. Hi sereu benvinguts.25

Anem a estudiInici de curs amb novetatsESCOLA sant iscleAquest curs comencem amb algunes novetats!Amb el nou govern, el Departament d’Ensenyamentens ha fet arribar canvis a les escoles.En primer lloc ha suprimit la sisena hora a l’alumnat i,per tant, s’ha tornat a les cinc hores lectives, tal com esfeia fa quatre anys.Per altra banda, també ha retocat els horaris dels centres,instaurant com a horari marc, tres hores i mitja alsmatins, i una hora i mitja a la tarda; és a dir, de 9 h a12,30 h i de 15 h a 16,30 h. Aquest fet allarga elsmatins, s’aprofita el millor rendiment dels alumnes;escurça el temps del migdia; i les tardes, en ser méscurtes, permeten que els nens i nenes puguin realitzaractivitats extraescolars amb més tranquil·litat o, siescau, estar més en família.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011També s’ha elaborat la carta de compromís educatiuque comporta uns acords de deures entre centrei pares/mares de l’alumnat, i que té com a objectiuincentivar la implicació de les famílies en l’educaciódels seus fills i filles i aconseguir determinats compromisosper part dels centres a favor d’un entorn de convivènciai respecte que faciliti les activitats educatives.I l’altra novetat és l’organització del suport escolar personalitzat.Fins ara aquest suport només es feia dinsl’horari lectiu, és a dir, l’horari dels alumnes. La novaproposta és que, a més, es destinin hores en horaripostlectiu a aquell alumnat que tingui algunes dificultatsde seguiment, puntuals o no, i necessiti ajudaper poder seguir el curs, i també als alumnes amb altescapacitats. El suport es realitza els migdies de 12,30 ha 13 h per als alumnes d’educació primària, amb lafinalitat de reforçar les àrees de llengua i matemàtiquesa cicle inicial i mitjà, i també organització en eltreball i tècniques d’estudi a cicle superior. A educacióinfantil es fa en horari lectiu i es dedica a treballar lalectoescriptura.26

“El meu últim curs a l’escola”u Aquest any espero que sigui especial, ja que és l’últimany que estic en aquest “col·le” (Carla).u Espero que l’últim dia d’aquest curs sigui inoblidable(Clàudia i Núria).Alumnes de 6è ens fan arribar algunesimpressions sobre el seu últim curs a l’escola...u El que més recordo és quan era petit i en una excursióem vaig obrir la barbeta (Odalric).u Recordo quan vaig anar de colònies, m’ho vaigpassar genial (Lídia).Anem a estudiu M’agrada aquest curs perquè hi haurà mitja horade reforç per a qui ho necessiti i en canvi no m’agradaperquè ens han tret hores de classe (Meritxell).u Aquest any som els més grans i estic molt content(Edu).u Tots aquests anys al Sant Iscle han estat fantàstics.He après moltes coses, a compartir amb els companys,a sumar, a restar, a multiplicar i a dividir...(Estel C).u Anar a l’institut serà senyal de què ja serem unamica més grans (Judith).u Espero treure bones notes, treballar i estudiar moltper anar ben preparat a l’institut (Estel P, Joan Lluc,Joan i Arnau).u Sobre els horaris els veig una mica estranys, perquèhi ha classes que duren ¾ d’hora (Oriol).u Aquesta escola m’ha deixat records fantàstics queno oblidaré mai. Serà molt difícil per a mi acomiadar-med’aquesta escola (Marc H, Xènia).u Ara som els grans i hem de donar exemple als petits(Brian).u Aquest curs vull treure bones notes i ho faré, esticconvençuda que ho faré (Marina).u A sisè m’hauré d’esforçar, si a l’institut vull anar(Francesc).u I ara que és l’últim any, ens hem de posar les pilesper poder treure bones notes (Marta).u La meva experiència en aquesta escola ha estatextraordinària (Facundo).u Per a mi, aquesta escola és molt especial (Maria).u Amb totes les professores i professors que he tinguthe après moltes coses, he jugat molt i ens ho hempassat molt bé (Carla).u Enyoraré aquest col·legi, perquè amb les mevesamigues hem viscut grans aventures (Núria).u Crec que quan estigui a la universitat no hauré oblidatl’escola Sant Iscle (Marc B).Us desitgem a tots i totes que aquest curs us vagi molt bé!El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 201127

Anem a estudiLa transformació del’Escola Salvador EspriuESCOLA SALVADOR ESPRIUAquest curs l’hem començat igual que va acabar: ambobres. I és que fa molta il·lusió que comencin les obres,però més encara quan acaben. De moment, pel que va decurs, no ens podem queixar perquè a banda de tenir menysespai de pati, van fent i desfent darrere la tanca metàl·lica.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011Tot va començar el gener del 2011, amb la col·locacióde les tanques, i l’ensorrament del gimnàs. Els nens inenes de l’escola ho vivien amb certa tristor. Qui mésqui menys, hi havia passat alguna estoneta fent activitatsfísiques. I tot seguit es va anar picant i traient, totallò que quedaria connectat i formaria part del nouedifici.En poc temps, les màquines van començar a excavarel terra per tal de fer-hi els fonaments de l’ampliacióde l’escola. A hores d’ara, s’endevina l’esquelet delque serà tot plegat. Diguem que si dividíssim les obresen parts, ara, estarien en la part de fer tot allò que ésnou. Quan estigui fet i en servei, es buidarà tot el quehi ha en l’edifici actual, per refer-lo i adaptar-lo a lesnoves estances que seran moltes i faran més còmodala comunicació i convivència a l’escola.No cal dir que quan les obres estiguin acabades, prescindiremdels actuals barracons i l’escola tornarà aser una típica escola, tota en un edifici. La previsió perveure l’obra finalitzada és d’uns dos anys.A vista d’ocell, l’escola Salvador Espriu, es descriucom la forma de T. Diguéssim que l’edifici actual és elpal vertical i el pal travesser és la part nova.28

A la planta baixa de la part actual bàsicament hihaurà l’espai dedicat al professorat i personal d’administraciói serveis, com també aula de música, aulad’informàtica, biblioteca, lavabos, aula de suport iaules per treballar en petits grups.A la part de dalt, tota dedicada a educació primària,hi trobem més aules per a petits grups, magatzem,aula de plàstica i una sala per als estris de neteja, itres tutories. Hi ha dos lavabos per als infants (nens inenes) i el dels mestres.Anem a estudiL’edifici actual serà més llarg i connectarà amb elprimer pis del que s’està construint, i disposarà de mésclasses de primària.Tornant a la planta baixa, però ara del nou edifici,hi trobarem les classes d’educació infantil, en què lesclasses tindran lavabos compartits entre els nens delmateix nivell i un petit pati, també per nivell, a partd’un pati més gran i general per a tot infantil.També hi haurà la cuina, el menjador, aula de psicomotricitati un gimnàs-sala d’actes, amb els corresponentsvestidors i lavabos per tenir cura de la higienepersonal després de l’exercici físic. En aquest espai,també es compta amb sales per treballar amb petitsgrups i tutories per als mestres especialistes.Amb tot, trobarem nous espais que esdevindranporxos, i porxos convertits en espais de treball.Tenim impaciència per ser usuaris d’aquest projecteque, de ben segur, ens ajudarà a millorar en la tascadocent, tant d’alumnes com de mestres.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 201129

EsportsNova temporadai nou projecte esportiuATLÈTIC VIDRERES• Als meus predecessors en elcàrrec (l’Albert i l’Antonio), pertot el treball realitzat i que hanfet que un grup d’amics sàpigajugar a futbol sala.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011Hola! sóc en Pepe, entrenador de l’Atlètic Vidreres,després de molts anys defensant les porteries de multitudd’equips de futbol sala, aquest any el club m’haproposat prendre les regnes esportives de l’equip.La junta, una vegada analitzats els resultats anteriorsi després de fer una reflexió interna, va entendre ques’havia de produir un canvi esportiu.L’objectiu a curt termini havia de ser que el primerequip deixés de ser un grup d’amics i es convertís enun equip competitiu, a llarg termini treballar per formaruna escola de futbol sala i potenciar el paper de lesnoies en aquest esport.Una de la decisions era buscar una persona per portar elprojecte, que s’encarregués de tot el relacionat amb el temaesportiu i aquesta persona sóc jo. Per aquest motiu, vullaprofitar l’oportunitat que m’ofereix el Rec Clar per agrair:• A en Jordi, en Santi i en José la confiança dipositadaen mi per tirar endavant aquest projecte.• A tots els jugadors que han defensat els colorsd’aquest equip, especialment a en Manel, en Gerard ien Javi que, a més de defensar-ho, ho porten al cor.• A totes les persones que componenel grup (directiva, supporters,aficionats...), perquè senseells seria impossible que el projectefuncionés, especialment aen Cesc, en Raúl, en Juanse i enJavi. La vostra presència ens famés grans i més competitius.• A tots els jugadors que formen la plantilla, per la il·lusió, el compromís i la confiança dipositada en aquestnou projecte.• Un agraïment molt especial a la Mar, perquè esticsegur que amb la seva il·lusió i el treball de tots tindremun equip de futbol sala femení.Abans d’acomiadar-me vull assegurar-vos que aquestgrup de persones que formem aquest club ens esforçaremper defensar els colors d’aquest poble. I us prometemrespectar els valors de l’esport i que, indiferentmentde si guanyem o perdem, us sentireu orgullosos denosaltres.P.D. Necessitem del vostre suport i per això us convidema seguir-nos en els partits, o a través del web, facebooko twitter.atleticvidreres.comfacebook.com/atleticvidrerestwitter.com/atleticvidreres30

Club Olímpic VidreresClub olímpic VidreresEsportsAquest estiu 2011 s’ha dut a terme el Campus organitzatpel Club Olímpic Vidreres, en el qual s’hancombinat dos esports: atletisme i volei.Els nens i nenes han pogut practicar regularmentdiferents tècniques de l’esport del nostre Club. Totplegat ens ha permès gaudir d’uns dies d’esport iaigua encara que el temps no ens ha acompanyatcada dia..També aquest estiu hem tingut la tan esperada cursade festa Major 2011, amb tot un èxit de participants,tan grans com petits han pogut córrer pels dos carrersprincipals del nostre poble i tots s’han guanyatuna merescuda medalla i un petit esmorzar.I tots, petits i grans n’hem gaudit plenament.Us hi esperem l’any vinent!NOTÍCIESUs informem que el Club està fent escola d’atletisme i volei.Per a nens/es de primària fins a 4r d’eso.LLOC: Pavelló de VidreresHORA: 17 a 19.15 h (depenent de l’activitat i de la categoria).El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011Po d e u t r o b a r m é s informació a:• Mòbil 606.305.751 (Eva)• Directament al pavelló : dilluns, dimecres i divendres a partir de les 17 h.31

EsportsMés de tres anysi endavant...NOU PATÍ VIDRERENCCom ja sabeu, el nostre club va néixer el 2008.Hem passat molt alts i baixos, però no ens desanimen.Estem molt contents, ja que elpassat dia 1 i 2 d’octubre vàremparticipar en el primer CampionatCatalà Aleví, que es va celebrara la Seu d’Urgell.En Gabriel Gutiérrez, en representaciódel nostre club, es vaclassificar per al campionatd’Espanya celebrat a Alcoy(Alacant).Moltes felicitats Gabi!!!El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011Aquest any les emocions encara no s’hanacabat. Queden més proves de promoció,iniciació i certificat.Als qui ja hi han participat els donem l’enhorabonapels seus magnífics resultats, peròsobretot pel seu esforç i dedicació.També desitgem molta sort a tots els participantsque tenen proves d’aquí a final d’any.Agraïm també a les nostres entrenadoresla feina que estan realitzant aquesta temporada.Per acabar l’any, al mes de desembre,debutarà la Cristina Gómez.El diumenge 18 de desembre celebrarem unfestival nadalenc en què hi esteu tots convidats.32

Pensa en grocEn aquest article no podemparlar de resultats esportiusperquè comencem a competirel proper 2 d’octubre.Per tant, aprofitarem l’espaique se’ns cedeix per fer unrepàs al club i a la vila.JOVES DE VIDRERES CFSEsportsEl primer que volem explicar és el secret més grandel club. Ho fem perquè sabem del cert que Wikileaksho farà públic en el seu proper informe (un dels3.000 mossos que tenim a Vidreres ens ho ha filtrat).Total, el secret és una història que es repeteix estiu rereestiu, el motiu pel qual cada any un o dos jugadorsde la Vidrerenca deixen el futbol i fitxen pels Joves.Pel poble, han circulat diferents rumors: que quan unjugador de la Vidrerenca està acabat només té ofertesdels Joves, que si el presi paga rondes després decada victòria, que si en Beltran no fa córrer el personalcom ho fa l’Òscar, res de res! El motiu del canvi declub és perquè jugar als Joves té un gran avantatge enla vida nocturna de Vidreres, dient que ets dels Jovesclaves moltíssim, no falla, tu entres a qualsevol local dela vila (Hangar, B5, Inèdit o Zeppelin), veus una pubillaa la barra i li dius “noia, saps que jugo als Joves?”,el gol està assegurat.En aquest tema, els Joves som l’oposat al Club d’Escacs,tu entres a una noia, i li dius: “noia, saps quejugo a escacs?” i la resposta (si és que n’hi ha), és:“no t’acostis, que vull conservar les amistats”. Ostres,parlant del Club d’Escacs, què se n’ha fet d’aquests?Hi havia una època en què semblava que s’haviende menjar el món, que si les taules de l’Eloi amb enKasparov, que si les aventures d’en Ros..., i ara, ons’han ficat? es comenta que l’expresident ha passat demoure les fitxes d’escacs a moure la bacina a Missa,almenys ara fa una mica d’esport, ja que ha de caminaruns 200 metres.La història dels escacs ens recorda que tot s’acaba,aquest any ho hem vist a l’Sporting Caulès (un finalanunciat des del dia que van prescindir de Dj. Teti) iels propers qui sap si serem nosaltres. Els Joves estem afavor de l’eutanàsia, les entitats hem de saber morir dignament.A Vidreres tenim l’Associació Musical Soroll,que representa l’entitat que no sap morir dignament, totsrecordem els primers concerts que organitzaven i comtots lluïen esplendoroses melenes que movien al ritme dela música i, ara, els veus fent els mateixos moviments,però només es mou el cap perquè fa temps que norecorden ni la forma que té una pinta.De la dinàmica de néixer-créixer-morir, només se n’escapael Casino “la Unió”, 145 anys d’història i encaracaminen, deuen tenir un gran president (gràcies!). Toti això, no els envegem, durarem el que durarem peròd’aquest viatge tots ens n’emportarem grans records.Parlant d’enveja, bé, més que enveja és respecte, elsJoves tenim un gran referent, si ens diguessin: “què voleuser de grans?”, respondríem sense cap dubte: “volem serel Grup d’Esplai Vidrerenc”. Aquesta gent són Déu, sóncapaços de fer venir gent de tot el món a treure pedres delCastell de Vidreres i, a sobre, cobrar-los per fer-ho!!!(Missatge urgent al Sr. Camps, contracti ràpidamentalgú de l’Esplai com a Promotor Econòmic de Vidreres,a partir d’aquell moment la paraula crisi desapareixeràde la vila).ASSU ASSU ASSU!El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 201133

EsportsClub d’Escacs Vidreresencara és viuClub d’Escacs VidreresEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011Ja sé que alguns devosaltres –especialmentels Joves–, en no saberres del Club d’EscacsVidreres, heu estat buscantdesesperadament la sevaesquela al “Punt Diari”i al “Diari de Girona”.Però lamento dir-vos queels escacs a Vidreres–com l’Elvis– encara sónvius. Ningú no els ha vist,però encara són vius.Terminals, però vius.Però és que encara hi ha algú que se’n recordid’aquella colla? Com l’Elvis, van tocar la glòria ambels dits, van aconseguir la fama, tenien tots els privilegis,diners i dones que tot home pot desitjar. Peròsobretot, sobretot, van aconseguir una cosa que finsaquell moment ningú no havia aconseguit: que elsvidrerencs llegissin un article del Rec Clar.Però el seu president la va cagar. Va donar la presidènciaa la persona menys indicada. La hi va donaral millor jugador del club. Perquè –com tothom sap–els millors presidents de clubs esportius sempre hanestat antics xupa-banquetes, vells fracassats en l’esportque més els agrada i que el destí (i el físic) elsha condemnat a veure i a viure des de la banda. I enRos, al futbol no tocava bola, però als escacs... comla tocava!I ara tothom em pregunta: Què se n’ha fet delsescacs? Què és d’aquells frikies del Casino? Per quèno escrius un article al Rec Clar sobre els escacs? Perdir-vos com van acabar aquelles llegendes vives? Va,doncs ho faré.En Llore, com a bon amant de les armes de foc, vavoler anar a l’exèrcit d’un país estranger (el nostreencara s’ha de conformar amb les pistoles d’aigua)i això no va amb en Llore. El problema d’un catalàcom ell és que en aquest exèrcit li faltava múscul i lisobrava cervell i, amb aquesta deficiència física –evidentment–no va ser admès. Si algun dia aneu pelsboscos de Vidreres i us trobeu un noi amb uns bícepsprominents, una perilla perfilada fins al mínim detall,armat fins a les dents i, sobretot, sobretot, no us diures (però us observa profundament) haureu trobat enLlore, i millor que marxeu campi qui pugui.En Pere somniava a ser el Bill Gates català. I a la sevamanera ho va aconseguir. A la seva manera... Se’n vaanar a fer un mòdul en informàtica al Sillicon Valleyde Montilivi a Girona (amb la flor i nata dels alumnesde la província). Actualment, es dedica a escriure alsseus amics pel Messenger, juga Escacs 21 i, quan tétemps, arregla (sempre avaries de poca importància,evidentment) algun ordinador. Tot això fins que el seujefe se n’adoni i l’enviï a jugar a escacs a casa seva. Siel voleu veure, aneu al bar amb més frikies del poble.Allà el trobareu.En Ros, com a bon perico, no va poder assumir noclassificar el Club d’Escacs a la UEFA (algú sap com esdiu aquesta copa actualment?). Va deixar un enormedeute, no pagava als avaladors i la Junta del Casino“la Unió” es va veure obligada a desnonar el Clubd’Escacs de la sala on havia viscut tants i tants tempsde glòria. Actualment, el trobareu sol i trist, fent uncafè amb llet a qualsevol bar del poble, recordant comva deixar aquell Club que va heretar.34

EsportsL’Oller, després de deixar la presidència del Club, vacasar-se per l’Església (com Déu mana), va començara tenir fills (com Déu mana), pensant que amb moltsfills podria tornar aixecar aquell Club que ell va fernéixer, créixer i que dur a la fama, als èxits i als títols.Mai més no va voler saber res més dels escacs. Sialgun dia el voleu veure, aneu a missa vespertina deldiumenge, que el tiu (com Déu mana) no se’n perd niuna.Sí, ja ho sé, ja ho sé. L’Eloi. Doncs l’Eloi no va assimilarla fama de ser el primer català que va guanyar enKasparov. Els fans, els autògrafs, els paparazzi... Totaixò era massa per a ell i va decidir canviar de personalitat.Es va tallar els cabells i es va aprimar gràciesa la dieta del cucurucho (i a l’Elena). Se’n va anar aviure a Llagostera on gaudeix de més intimitat, on potpassar desapercebut jugant a escacs amb uns velletsen una plaça del poble a un euro la partida. No calque us digui que el paio està forrat!Només us vull dir una cosa, estimats lectors, i ja us hoadverteixo: la crisi de les entitats i dels clubs vidrerencsés una crisi global, sistèmica i contagiosa, molt contagiosa.Va començar amb Soroll, va seguir amb els deTrinòlegs, va continuar amb l’Sporting i, ara que enRuhí (aprofitant la presidència del Casino) està preparantun nou partit polític, li tocarà el torn als Joves.SOLUCIONS dels ENTRETENIMENTSFrase feta: Prendre algú de cap d’esquila.Solució: màscara, gual, brega, davanter, endollar, fotesa, muscle, flamarada, marbre, llacet, escorcoll,senars, quec, trontoll, acudit, guany.SOPA DE LLETRES AMB REFRANY:El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011MOTS ENCREUATS: SUDOKU:35

EsportsEl PedalCamino de Santiago 2011BTTSom un grup de gent de Vidreres i contrades veïnes quees reuneix normalment els diumenges davant del CAP Vidreresa les 8 del matí (7:30 h a l’estiu) per fer rutes assequiblesi gaudir del vessant lúdic de la BTT. Ah! i per fer esmorzars!(http://elpedalvidreres.blogspot.com). I un bon diavam decidir anar a fer un tros del Camino de Santiago.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011>>> Dia (-1)Divendres 29/4Ens trobem tota la colla a casa d’en Waity per carregarla furgoneta. Desmuntem rodes, pedals, etc., i lasobrecarreguem (i molt...) per a l’endemà.Cerveseta a can Manolo i comentada de l’enorme il·lusió que ens fa aquesta sortida que fa un any que planegem.Al final serem onze pedalant: Chelín, Amadeu,Joan, Waity, Enric, Josan, David, Jordi, Sacasa, Kurroi Percha, més l’inestimable ajuda amb la furgoneta desuport d’en Jesús.>>> Dia 0Dissabte 30/4 Vidreres - LeónEns trobem a les 6 del matí al CAP (lloc habitual detrobada del nostre grup “el Pedal de Vidreres”) perquèens reculli el microbús per anar a Barcelona a buscarl’avió. En Percha s’oblida la samarreta corporativa ien Josan aprofita per menjar un bocata.Arribant ens colem al bar dels treballadors de l’aeroportper fer-hi un mos i començar la nostra aventura.El bon rotllo i les ganes de començar poden més quela son i el neguit a volar (que algú sí té).Arribem a León (aeroport semidesert) i agafem el busper anar a l’hotel. Ens perdem i fem una volta de marei senyor meu per trobar-lo. Pujadeta a peu que se’nsentravessa. No fotem cas als GPS i passa el que passa…Dia de visita a León. Coneixem el centre i el barriohúmedo (es veu que es diu així…) i ens cruspim unatapa de “Bollo preñao”. Fem migdiada, visitem elcentre històric, anem a veure el Real Societat-Barçaen un bar a on al terra hi ha una catifa de pellofes depipa. Acabant el partit (hem perdut 2-1) ens posenl’himne del Madrid (¿puuuuurquè?). I apa…, a dormir,que demà comencem.>>> Dia 1Diumenge 1/5 Leon-Rabanal del CaminoA les 7 del matí comencem a muntar bicis i som-hi!Anem a segellar els carnets però fins a les 10h noobre l’oficina de la catedral. Esmorzem i ho segellemen un altre lloc (es veu que n’hi ha a piles de llocs persegellar...).Comencem a pedalar des de la plaça de Sant Isidoro,travessem León seguint les fletxes grogues (n’hi hamoltes!) en direcció al poble de Virgen del Camino.Decidim agafar una alternativa que passa per caminsde sorra i deixar l’avorrida carretera i si era impossibleperdre’s, doncs nosaltres ens perdem en agafarun camí equivocat. En fi..., tornem a agafar el camícorrecte i anem direcció a Hospital de Orbigo.Ens parem a esmorzar a l’antic poble de “Chozas deAbajo” i continuem la nostra ruta. El primer ensurt ensel trobem en travessar una bassa amb molt de fang.Les bicis quedem enfangades fins a dalt i ens costaDéu i ajuda netejar-les mínimament per continuar lamarxa, especialment en Sacasa.36

Ens comença a ploure. Serà un dia en què ens trobaremmolta pluja! Xops com ànecs seguim pedalant iarribem a Hospital a on el pont romà està en obres iel desllueix una mica però el passem, fem les fotos derigor i parem a fer un toc.En el camí de la tarda el Percha i el Sacasa ens deixenper anant obrint camí. La destinació es Vega de Valcárcel,però sembla que tots els rètols ens indiquen a 6Km, quan encara en queden més de 20. En fi, no enscreurem cap més rètol!EsportsAnem direcció Astorga sense més contratemps queuna intensa pluja. A l’entrada ens agafa una pedregadaque ens obliga a parar sota un cobert, no sensehaver rebut alguna que altra pedra al casc.Dinem a Astorga i després d’arreglar una punxada deroda, anem direcció al nostre final d’etapa: Rabanaldel Camino. Camí que se’ns fa una mica llarg, perquèja és tard i el nostre cul comença a queixar-se de tantaestona a sobre el “sillín”. El genoll d’en Joan i els peusd’en Perxa també són punts crítics en aquesta hora.Ens creuem amb en Jesús i en David, que vénen ambla furgoneta i arribem a Rabanal del Camino. L’alberg“Nuestra Señora del Pilar” és una petita meravella aon ens tracten molt bé, podem netejar les bicis de lapila de fang que porten a sobre, sopem de faula idormim fins a l’endemà. Han estat 80 km.www.bicigrino.info/bikeline/product.php?id_product=29>>> Dia 2Dilluns 2/5 Rabanal del Camino-Vega de ValcárcelAvui començarem amb la pujada a la “Cruz dehierro”. Déu n’hi do quina pujadeta! Alguns pugensense immutar-se i d’altres encara tenim el cul adolorit,especialment l’Amadeu.La pujada es fa sense més complicacions, ens parema un lloc a on ens conviden a xupito i a on hi ha unabandera catalana. Esmorzem a Manjarín (bar d’uncatalà) a on descobrim un entrepà excel·lent de bistecamb ceba i no sé què més.Comencem la baixada: 15 kms de vertiginosa baixadaa tot drap. En Josan i en Percha competeixen ibaixen a més de 70 kms/h.Dinem de pop a Cacabelos després de passar per Ponferrada,a on hi resideix una il·lustre vidrerenca.Arribem a l’alberg del poble amb en Chelín a lesúltimes. Avui hem fet 75 Km. Aquest és l’autènticCamino..., habitació de vint persones, ens dutxem almig de tothom i per la nit alguns ronquen i d’altres adormir a baix per no escoltar-los.www.vegadevalcarce.net/aloja_amp.php?id=39>>> Dia 3Dimarts 3/5 Vega de Valcárcel- SarriaVinga, va... avui és l’etapa reina: la pujada a O’Cebreiro.Ens n’han parlat molt i el perfil pinta “xungo”.Comencem amb calma, però aviat es formen dosgrups que sense cap problema comencen a pujar perla carretera amunt. Els veterans pugem a un altre ritmeamb algun genoll fotut, però al final ens trobem a dalti acabem de fer la pujada fins al port del Poio amb enWaity passant fred.Paradeta de recuperar forces i torna a haver-hi unabaixada de gran velocitat, una mica perillosa, aixòsí... Tornem a dinar pop i tripa a Triacastela a ontrobem algun català més.La tornada és per camins. Ja era hora! Estàvem tips decarretera. Pujada dureta entre pedres que després dedinar encara costa més, però la baixada és molt divertida.Avui ja comencem a dosificar, ja que els dies anteriorshem aconseguit guanyar km al que teníem previst.Avui toquen 57 Km, amb forta pujada, això sí...Trobem un alberg collonut a on la colla gran està solaen una habitació i en Chelín, l’Enric, en Joan i en Kurrodecideixen agafar habitació a part per poder dormir.Anem a veure el Barça-Madrid de Champions (1-1 ia la final) al poble tot menjant unes bones tapes ambAlbariño. És un poble maco amb molt bon ambient, tantdel Barça com dels merengues. Anem a dormir desprésd’una partida de truc. Ja estem a més de la meitat!El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 201137

El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011Esports>>> Dia 4Dimecres 4/5 Sarria- MelideSom-hi que falta poc! Avui ens espera una etapa preciosaper terres gallegues.Fem un camí molt bonic entre corriols, passeres, etc...,però hem sortit tard i anem a presses. Ja comencem atrobar molta gent caminant i hem d’anar amb compte.Tenim algun ensurt amb la furgoneta i en Sacasa se’nsperd. Sembla que avui anirem tard fem el que fem.Passem pel Km 100 i fem la foto de rigor.Dinem a Gonzar i decidim arribar a lloc per la carreteraper poder anar més ràpid. En Percha puja a lafurgoneta i quan comencem en Josan ens canvia laruta (com sempre!) i anem per camins. Molt bonics,s’ha de reconèixer. En Kurro rebenta la roda. Segonaincidència en tot el camino! (deu ser un rècord). Avuihan estat 63 km.Arribem a les 19 h força cansats. Tornem a fer dosgrups, perquè en Chelín i l’Enric tornen a agafar habitacióa part. Sopem tots junt de pizza i a dormir.>>> Dia 5Dijous 5/5 Melide – Santiago de CompostelaAvui, si no ens passa res, arribarem a Santiago! Mireu,de l’últim dia no ens queden si no bones sensacions.Els camins, espectaculars. Els paisatges, formidables.La companyia, insuperable. Tothom anava amb unsentiment que és de mal descriure, però els que l’hanfet el podran reviure.Després de passar per bastants camins preciosos plensde gent, ens quedem a dinar al poble de San Paio.Ens despistem i anem per la carretera. Reaccionem atemps i sense saber-ho comencem la pujada al montedo Gozo. Ja sabem el perquè li diuen així: les sensacionsa l’arribar a dalt i veure Santiago a baix et generaun sentiment impressionant. Abraçades entre tots i lasensació de viure un moment irrepetible. En Perchaens ho descriu amb la paraula “felicitat”. No ho sé...,però en aquell moment, s’hi assemblava.Baixem cap a Santiago, travessem els seus carrers i arribema la plaça de l’Obradoirio a on tornen les abraçadesi el sentiment d’haver aconseguit quelcom especial.Anem a recollir la Compostel·la i cap a l’hotel.>>> Dia 6/7Divendres/dissabteSantiago de Compostel·la i FinisterreFem turisme per Santiago, ja que hem aconseguitguanyar el dia de marge que teníem. Decidim llogaruns cotxes i pujar fins a Finisterre. Bon dinar al Pirata.Tarda lliure, sopadet de tapes per Santiago i l’endemàavió i cap a Vidreres.38

Tocant les estrellesEl viatgesusi fernándezTot va començar quan l’any 2005 vaig poder veureen primera persona aquella muntanya i em vaigdir que un dia m’agradaria pujar-la. El destí vafer que aquest 2011 fos l’any per pujar la muntanyamés alta del continent africà, el Kilimanjaro.El Kilimanjaro és un volcà amb tres cims situat al nordestde Tanzània, molt a prop de la frontera de Kenya.Els seus tres cims: Kibo (5.895m), Mawenzi (5.149m) iShira (3.962m) són cràters d’origen volcànic, i l’UhuruPeak (Independència), situat en el cim de Kibo, és elpunt més alt d’Àfrica, el meu destí.La prominència del Kilimanjaro –desnivell mínim quehauríem de baixar des del cim per arribar a un altramuntanya més alta– és de 5.885 m, és la quarta muntanyamés prominent del món darrere de l’Everest(Nepal), l’Aconcagua (Argentina) i el Monte McKinley(Estats Units). Una altra de les seves característiques sónels 4.600 m de desnivell existents des de la seva baseen la Vall del Rift fins al cim Uhuru Peak, el que fa queel Kilimanajro es converteixi en el pic aïllat més alt delmón. L’any 1987, el Parc Nacional del Kilimanjaro vaser declarat Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO.El suport de les meves amigues i el fet de que no esnecessitin coneixements ni material tècnic per fer el cimm’acaben de convèncer de llençar-me a l’aventura.L’única dificultat que presenta és l’alçada. L’aclimatacióa l’alçada i els dies que disposes per a l’ascensiósón els dos factors que en determinaran l’arribada alcim. El mal d’alçada es pot detectar en els símptomesde mal de cap, vòmit explosiu, visió doble, parla il·lògica i esgotament físic.Busco quina agència d’aventures ofereix un trekkingamb una durada de més dies i trobo Naturtrek delPaís Basc (www.naturtrek.com). La ruta que ofereixenés la “ruta Machame” de 6 dies/5 nits. La ruta Machameés la segona més utilitzada, la duresa d’aquestrecorregut ha fet que l’anomenin la “ruta whiski” encomparació a la ruta Marangu o “ruta Coca-Cola”.La Machame, a diferència de la Marangu, no disposaEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 201139

El viatgeEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011de refugis i s’ha de dormir en tendes. Els campamentscompten amb una caseta de recepció i comunes. Eltrekking inclou guies de muntanya de Tanzània, portadors,cuiner, allotjament en tendes i un guia basc:Koldo Aldaz, tota una institució en el món del muntanyisme(www.koldoaldaz.com).Començo a preparar el material de muntanya. L’equippersonal per al trekking, que serà pujat pels portadors,no pot superar els 15 kg, tot un handicap!Arriba el dia de la sortida, la T4 de Madrid és el puntde trobada. Em trobo amb gent de Barcelona, Castelló,València, Lugo, Cadis, Pamplona i Madrid (és delBarça i en la intimitat parla el català!). En total 9 personesi en Koldo Aldaz: 7 homes i 3 dones. Una granexperiència compartir aquest viatge amb tots ells, companys,ha estat un gran plaer. Primers nervis a l’horade facturar l’equipatge, es “confonen”i a 5 de 10 no ens facturen l’equipatgea destí, 3 van a Addis Abeba (Etiòpia)i 2 a Estats Units. En Koldo s’adona del’error i comencen les reclamacions.En aquell moment m’imagino comprantcalcetes en un “centre comercial”africà. Ens diuen que tot està solucionat..Sortim cap a Frankfurt (Alemanya),i d’aquí a Addis Abeba (Etiòpia).Arribem a les 7 del matí i tenim previstpassar el dia a Addis Abeba, ja queel pròxim vol cap a Arusha (Tanzània)no surt fins les 22:30 h. Sorpresa africana:surt un vol a mig matí i ens ofereixenagafar-lo. Donem els números dels equipatgesi ens diuen que podem pujar, que tot està solucionat,uf! quina “xurra” . Resultarà que els d’aquí treballenmillor que els d’allà. Arribem a Arusha (Tanzània) isorpresa: 3 motxilles no han arribat i entre aquestesla meva. He passat ja per aquesta experiència, aixíque decideixo no posar-me nerviosa i agafar-m’hoamb molta tranquil·litat. Hauré de llogar el materialde muntanya per fer el cim!Després de més de 34 hores des de la sortida de casa,d’haver agafat 4 avions, recórrer més de 8.900 km ifer només un son de 4 horetes, arribem finalment al’hotel de Moshi.No tenim notícies dels nostres equipatges fins a latarda del dia següent. Just a temps. Posem l’equipde muntanya a punt. Dins els 15 kg d’equipatge s’had’incloure l’aigua que s’ha d’anarbevent, uns 4 l/dia són necessaris perintentar combatre el mal d’alçada. L’alternativa:aigua bullida dels rierols quetrobem pel camí. Aquesta és la mevaopció. En aquestes alçades no hem detenir manies.JORNADA 1: malles 3/4, samarretam/c, vambes trekking, polaines, i jerseim/ll i tallavents dins la motxilla. Enstraslladen en òmnibus a la porta “MachameGate” (1.830m). Comencem lamarxa per un camí ascendent a través40

de plantacions i boscos amb una vegetació tropicalexuberant amb plantes trepadores, falgueres gegants,cedre africà. És semblant a la selva, fa tanta boira quesembla que plogui. Pujarem per aquest paisatge humiti emboirat a un ritme xino-xano (pole-pole). Hi ha fangueig.A mesura que guanyem alçada anem deixantaquesta vegetació per una de més clara i sense boira.En arribar a Machame Hut (3.100 m) tenim la primeraimatge del Kilimanjaro.El viatgeJORNADA 2: malles llargues d’estiu, samarretam/c, jersei m/ll, vambes trekking, polaines, i tallaventsdins la motxilla. El paisatge és totalment diferental del dia anterior. Cada cop menys vegetació. Pujaremprogressivament per un fort pendent fins arribar a“Shira 2 Camp” (3.900 m). Durant la nit fa una micade fred. A l’hora de sopar celebrem Santa Susannamenjant llonganissa de Vidreres.JORNADA 3: malles llargues d’hivern, samarretatèrmica m/ll, armilla polar, botes de muntanya, polaines,tallavents, guants prims, gorra polar, i jaquetapolar dins la motxilla. A l’hora d’esmorzar un delscompanys ens diu que abandona, que té molt mal decap. Aquesta jornada és la més espectacular. Comencema pujar empit fins arribar a Lava Tower (4.500m) per després baixar fins a Barranco Hut ( 3.900m). El paisatge és volcànic, tot pedra tosca de colornegre. Durant la nit fa menys fred que la nit anterior.Començo a notar el cansament i la relantibitat en quèpenses.JORNADA 4: 2 malles llargues, samarreta tèrmicam/ll, armilla polar, botes de muntanya, polaines, tallavents,guants prims, gorra polar, i jaqueta polar dinsla motxilla. Aquest dia el vaig gaudir com una cabrasalvatge, vàrem grimpar per una paret rocosa i enfiladade 300 metres de pujada, tot per després tornara baixar i tornar a pujar fins arribar a Barafu Camp(4.673 m). És un campament inhòspit, sense aiguai ubicat en un petit espai rocós. L’estància en aquestcampament serà breu, 5 hores per intentar descansar,sopar i preparar-se per estar en peu a les 12 de la nitper pujar a fer el cim.JORNADA 5: pantalons d’esquiar, samarreta tèrmicam/ll, jersei m/ll, jaqueta polar m/ll, anorac d’esquiar,botes de muntanya, polaines, guants, gorra polar, ifrontal. Avui consisteix a arribar a l’Uhuru Peak (5.985m). Amb lluna plena comencem a caminar per un terrenyamb un fort pendent, després d’hores de caminaramb una companya decidim anar més a poc a poc,El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 201141

El viatgeperò tenim un problema en parar a descansar: ensquedem adormides. Fem uns quants metres més però,“pàjara al canto” i de sobte vòmit explosiu. Sembla quet’arranquin la cara i els ulls et surtin d’òrbita. És unasensació desagradable i única. Un dels guies es quedaamb nosaltres, surt el sol, i decidim iniciar el descens.Unes vistes meravelloses del Monte Meru, però que enaquells moments estàs tan feta pols que no saps valorar.El descens fins al campament no es precisamentun camí de roses. Arribem a Barafu Camp (4.673 m).Després de descansar unes horetes fem el descens finsa Mweka Hut camp (3.068 m), on ens hi espera unamerescuda i refrescant cervesa. El camí és molt cansadís,és molt senzill relliscar, però després d’haver-me“fotut” ja 4 seques durant el descens del cim ja en teniaprou! Arribem a plena nit al campament. Tenim el privilegide veure vi durant el sopar.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011JORNADA 6: Tampoc importa. Ens desperten elscants d’alegria dels portadors, guies i cuiner: Jambo!Jambo wuana! habari gani... És l’hora de començara calcular la propina obligatòria però ben merescudade les persones que, tot i anar carregats a no podermés, somriuen, et saluden, i a sobre t’avancen perquèquan tu arribis et trobis la tenda parada i el sopar apunt, uns gínjols! Tornem a endinsar-nos a la vegetaciótropical. Aquí es nota l’alegria dels portadors, guies icuiners. A poques hores ja tornaran a començar unaltre trekking. Baixem fins a Mweka Gate (1.640m).Aquí finalitza el trekking del Kilimanjaro.Com diu Sopa de Cabra:lluita pels teus somnis...Us r e c o m a n o :Kilimanjaro & East AfricaA Climbing and Trekking Guide9781904207436 - Editorial CordeeCameron M.BurnsJambo, habari? ¿Hola, com estàs?Hakuna matata, asante sana Bé, moltes gràcies!Abari gari Bon dia42

Fenòmens meteorològics a VidreresPlou i fa solAutor: Xavi Somolinos.Autor: Jaume Mos.Fenòmens meteorològics a VidreresUna nova manera decol·laborar amb El Rec Clar:us convidem a enviar-nos les vostresfotografies de fenòmens meteorològicsa Vidreres. Des de tempestes i llampsfins a nuvolades, vent, postes o sortidesde sol o qualsevol altra mostra del climai les estacions al nostre poble.En cada número anirem triant lesmillors fotografies i les publicarema l’apartat Plou i fa sol.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 201143

Medi ambientLa biomassa,una energia renovableEduarD AdrobauLes energies renovables són aquelles energies que tot iutilitzar-les tenen suficient capacitat de forma natural perrecuperar-se i poder-les tornar a utilitzar. És a dir, sónenergies que es poden utilitzar de forma indefinida.La biomassaD’aquestes energies renovables tots n’hem sentit aparlar, sobretot la solar, l’eòlica..., però n’hi ha unaque tots l’hem feta servir i que segurament no en somconscients: la biomassa (la llenya).I què és la biomassa? Anomenem biomassa al conjuntde matèria orgànica, animal o vegetal, que podemutilitzar com a font d’energia. La biomassa es pot classificar,com a recurs energètic, en:El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011• Biomassa forestal: (la llenya) és la resultantde la neteja dels boscos per protegir-losdels incendis i dels residus resultants com asubproductes de les indústries de la fusta.• Biomassa agrícola: la composen els residusque es generen de les activitats agrícoles iagroalimentàries.• Biomassa de residus animals: com elseu nom indica, és la matèria orgànica residualde les activitats ramaderes i agroalimentàries.• Cultius energètics: són cultius específicsamb l’únic objectiu de generar matèria orgànicaper utilitzar-la com a font energètica.“Però tots sabem que si cremem qualsevol cosa produïmfum i ens diuen que el fum fa incrementar l’efectehivernacle... o sigui, que es podria dir que si crememfusta contaminem”.principalment CO2, que es tracta del principal gasd’efecte hivernacle. Però, tot i que pugui semblarestrany, el CO2 provinent de la combustió de la biomassano incrementa el CO2 de l’atmosfera.Això és pel cicle del carboni. De forma natural elsarbres creixen (absorbeixen CO2 de l’atmosfera perfer la cel·lulosa) i quan moren, la fusta es podreix i elcarboni passa a l’atmosfera, així, de forma natural, hiha un equilibri entre el carboni de les plantes i l’atmosfera.El que fa incrementar el CO2 a l’atmosfera és lacrema de combustibles fòssils, ja que aquest carboniestava immobilitzat al subsòl.44Doncs no és del tot certa aquesta afirmació, efectivament,una combustió implica la generació de fums,Tradicionalment la biomassa es cremava de formadomèstica amb troncs de llenya, estelles, soques...,

però aquest sistema d’aprofitar labiomassa ha quedat en un segon plaen detriment cap a altres sistemes més“nets” i més còmodes com el gas o elgasoil.Tot i així, ens trobem en una zonamolt boscosa, amb boscos molt pocaprofitats, amb una càrrega de biomassamolt important i que com aconseqüència s’hi poden produirgrans incendis forestals.CO2FotosíntesisCO2Medi ambientActualment s’estan començant a tirarendavant projectes de plantes de biomassapròximes al nostre municipi,Santa Coloma de Farners i Cassà dela Selva, amb l’objectiu de treure elcombustible dels boscos de l’entorn.Transformació de la biomassaen plantes de transformacióBiomassaBoscL’aprofitament forestalEl procés d’aprofitament forestal implica un nombreimportant de llocs de feina: tècnics que determininla quantitat de biomassa i tipologia que es potextreure de cada zona, treballadors forestals queexecutin la feina planificada i que transportin labiomassa fins a la planta de tractament, amb elstreballadors corresponents.D’aquesta forma s’assegura un aprofitament sense malmetreels recursos naturals i es pot aprofitar la biomassasobrant del bosc traient-ne un rendiment econòmic i espot aconseguir una millora de l’ecosistema forestal.La fusta i sotabosc un cop tallats es trituren per facilitar-neel transports fins a la planta, o es trituren uncop arriben a la planta fins aconseguir l’estella forestal.Per cremar és important l’estella perquè s’assegurauna humitat homogènia, com també una combustiótambé més igual. Una altra forma és convertir la fustaen pallet, un granulat de fusta molt més fàcil de manejari emmagatzemar en dipòsits.La biomassa es pot utilitzar a les cases en substitució a lescalderes de gas o gasoil, a la indústria o pavellons o coma plantes productores d’energia. En aquest cas la cremaes realitza en una central pensada per a la crema de biomassa(matèria orgànica i no plàstics ni altres residus),la qual cosa suposa una emissió molt controlada delsfums. I s’obté energia elèctrica i aigua calenta que es potsubministrar als habitatges propers o indústries properesoptimitzant l’energia de la biomassa.Amb aquesta font d’energia, podem satisfer diferentsnecessitats, aprofitem el combustible forestal, tornemrendibles els boscos, es manté un bon equilibri ecològici es dinamitza l’economia de la zona sense afectarel nostre entorn, al contrari, millorem el medi ambienttot disminuït les emissions de carboni procedents derecursos fòssils.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 201145

Curar-se en salutEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011Menjar per viureJúlia Vilardell FajulaLa ingesta d’aliments respon a una necessitat vitalde subsistència, però alhora ens proporciona unplaer intens per mitjà dels sentits que condiciona lesdecisions que prenem a l’hora de seure a taula i,aquestes, no sempre són les més encertades. S’hanpublicat molts estudis que marquen les pautes teòriquesd’una dieta correcta i equilibrada i, no obstantaixò, només ens en recordem quan sentim dolor i noens trobem bé.En referència amb la quantitat de menjar cal recordarque les necessitats diàries d’un adult –ambvariacions segons la constitució corporal i l’activitatfísica– són d’unes 2.000 Kcal/dia. Per arribara l’equilibri el millor és menjar de tot però ambmoderació. La famosa “cuina mediterrània”, tan demoda en els darrers anys, és precisament això o hohauria de ser. Consisteix en una base de cereals,molts productes frescos, fruits secs, iogurt, formatge,vi, cereals, verdures, fruita, també oli d’oliva, peixi, finalment, carn, per bé que poca i, a més, pocelaborada.Farmacèutica titular de l’oficina de farmàcia VilardellUn dels requisits essencials per gaudir d’una vida llargai saludable és el d’una alimentació sana i mesurada.Segons la composició, els aliments –com tots sabem– esclassifiquen en proteïnes, hidrats de carboni i grasses.Malgrat la mala premsa dels darrers, tots són imprescindibles.Recordem que el greix és una font d’energiamolt important per a quasi totes les cèl·lules del cos humàLes grasses són indispensables per assimilar nutrients.Per exemple, la licopina –un antioxidant del tomàquet–s’absorbeix molt millor si l’acompanyem amb greixos.Els que ingerim en la nostra alimentació contenen unamescla de greixos saturats, monoinsaturats i poliinsaturats.Entre els poliinsaturats tenim els famosos omega 3i els omega 6. Els omega 3 (ac. alfalinolénic) és un àcidgras del nostre cos que es necessita tant com les vitaminesi els minerals. Té un efecte beneficiós sobre el nostresistema cardiovascular. Un equilibri entre els omega 3i els omega 6 mantenen flexibles i operatius els vasossanguinis. Permeten les reparacions d’urgència ambcolesterol, triglicèrids i altres materials produïts pelnostre cos. Els omega 3 prevenen de l’arteriosclerosi. Elsomega 3 i els omega 6, el cos no els pot produir i els had’ingerir. Precisament la cuina mediterrània, per mitjàdels fruits secs i del peix ens aporta aquest àcid gras.En resum, per tenir una vida sana caldria:• Menjar de tot.• Cuinar al vapor, bullit o a la brasa, preferiblement pocs fregits i sofregits.• Disminuir el consum de greixos, en forma de fregits, dolços...• Disminuir el consum de formatges curats, i augmentar els frescos, amb preferència sense sal.• Consumir tres ous a la setmana –augmentar la ingesta de cereals, llegums i peix.• Augmentar el consum de pa i pasta, que és molt saludable i baixa en greixos. La pasta noengreixa, bàsicament són les salses que l’acompanyen.• Beure alcohol amb moderació. Preferiblement consumir vi negre i evitar els destil·lats.46

Cal reduir el consum de pa?Els fruits secs engreixen?Són rics en calories, certament, però els seus greixoscontenen àcids grassos mono i poliinsaturats, fàcilmentmetabolitzables i, consegüentment, no tenen tendènciaa dipositar-se. De fet, engreixen menys que la carn, elsembotits, els làctics, els formatges, els dolços refinats...No porten colesterol, ans al contrari, el redueixen.Protegeixen el cor, no provoquen obesitat, ni àcid úrici són tolerables en diabètics.Curar-se en salutEl passat mes de juny, el col·legi de farmacèutics deCòrdova va endegà una campanya anomenada “Pancada dia”, en què es plantejava l’alimentació saludablei s’indicava, entre altres coses, que s’han de consumirentre 220 i 250 grams de pa al dia i de totes lesvarietats per regular i equilibrar la dieta. El pa contéhidrats de carboni, proteïnes i altres elements comvitamines del grup B i minerals com el fòsfor i el calcii, a més, fibra en les varietats integrals. El pa és un alimentmolt important per al creixement i l’adolescènciaperquè els hidrats de carboni afavoreixen el rendimentescolar ja que, la glucosa, és el nutrient essencial peral bon funcionament del cervell.El consum de vi és aconsellable?El vi conté un potent antioxidant natural, gràcies alstanins que es troben al vi negre i, en menor proporció, alblanc. Aquestes substàncies també es troben al te verd,en algunes fruites i a la seva pell i a la ceba. Per tant,gaudir moderadament del vi és recomanable, però unconsum excessiu incrementa molt l’aportació d’energiaque s’acumula al cos en forma de greix de reserva.Per què cal consumir llegums?Redueixen el colesterol i tenen una acció antidiabètica.Eviten la hipertensió arterial, ja que porten potassi isón baixos en sodi. Combaten l’anèmia i eviten l’estrenyimentper la fibra que contenen. La ingesta dellegums disminueix el risc de càlculs biliars i el risc decàncer de colon, pel tema de la fibra. El consum defibra recomanat per dia és de 25 grams/dia.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011En definitiva:Hem de menjar per viure i no viure per menjar.47

Fem una queixaladaCuinar amb fesolets de l’ull rosJosep BorrellEl fesolet de l’ull ros és una varietat de fesol, típica del mesos d’agost i setembre, de manera que es puguiBaix Empordà, Pla de l’Estany, Gironès i la Selva. Tot consumir posteriorment aquest llegum en sec.i que la seva producció orientada a la comercialitzaciós’havia anat reduint, cada vegada és més habitual Aquest producte admet diferents formes d’elaboració:trobar-la en les cartes de molts restaurants interessats els fesols d’ull ros es poden menjar bullits, amanitsa donar a conèixer productes de la zona, i en moltes amb un raig d’oli i cansalada, o incorporats en totabotigues de queviures especialitzades que encara ara mena de guisats més embrollats.continuen venent aquest llegum.El fesol, com la resta de llegums, és un aliment queEs tracta d’un fesol de mida reduïda que es caracteritzaconté principalment hidrats de carboni complexos. Aper tenir un gust suau i la pell molt fina, la qual més, aporta una quantitat important de proteïnes que,cosa fa que es cogui fàcilment. El seu aspecte es diferenciatot i ser d’un valor biològic inferior, si es combinen ambd’altres varietats de fesols pel seu color més cereals s’obté una proteïna d’elevada qualitat. Tambéaviat marronós i l’absència de l’ull negre. L’època de cal destacar el seu contingut en fibra, que millora elsembra se situa per sant Ponç (11 de maig) i la seva restrenyiment i disminueix el risc de càncer d’origenrecol·lecció, bàsicament a mà, es realitza entorn els gastrointestinal.Conill guisat amb fesols d’ull ros (per a quatre racions)El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 2011Ingredients:• 500 grams de fesolets de l’ull ros• 1 kg de conill• 200 grams de camagrocs• 300 grams de ceba• 300 grams de tomàquet• 0,5 litre d’aigua• 100 grams de farina• 0,5 litre d’oli• Una copa de vi blanc• 3 grans d’all• 12 ametlles• Sal i pebreElaboració:Es parteix el conill en vuit parts, se salpebren, s’enfarineni es fregeixen en una cassola amb oli calentdurant deu minuts. A la mateixa cassola on hi hael conill, s’hi posa la ceba ben esmicolada. Un copdaurada s’hi afegeix una copa de vi blanc i el tomàquettriturat. Passats cinc minuts s’hi aboca l’aiguade manera que cobreixi lleugerament les vuit pecesde conill; un cop l’aigua hagi arrancat el bull esdeixa coure a foc lent durant aproximadament vintminuts. S’hi afegeixen els camagrocs, prèviamentsaltejats en una paella a part, i al cap de quinzeminuts s’hi posen els fesolets d’ull ros, prèviamentbullits en una olla a part. S’hi afegeix una picadad’all i ametlles, i finalment s’ajusta de sal i es deixacoure tot junt a foc lent deu minuts més.Per bullir de forma adient els fesolets, en primer lloces deixen en remull durant dotze hores en aiguafreda. En segon lloc, s’escorren, s’esbandeixen enaigua freda i es posen a bullir en una olla en aiguafreda i una mica de sal. Un cop hagin arrancat elbull, es deixen que bullin a foc lent durant tretaminuts.48

Fem poble tot entretenint-nosMots encreuatsHoritzontals: 1. A Girona pot ser un forat de laroba. Arbre de la família de les bombacàcies, robusti a vegades altíssim, originari de l’Amèrica tropical(al revés). 2. Van juntes al coliseu. Vocals de mena.Soca grossa i seca destinada a ser cremada. 3. Undels bolets comestibles més coneguts i apreciats de lesnostres contrades (plural). Pedra preciosa. 4. Singulars,rars. Tall de bou rostit lleugerament (al revés).5. A l’Empordà es diu del fons del mar arenós, sensealgues ni roques. Obre la festa. No malalt. Guanyque es treu d’alguna cosa. 6. Vidu que ha contret terceresnúpcies. 7. Centre de salut. Dir-ho a tot vol diraprovar-ho tot. Home bell i ben plantat. 8. Van juntesa Caulés. Accentuada en ràbia. Abans del migdia.Que s’adiu. 9. Muller del fill. Ocell. Fonamenten (alrevés). 10. Arrenquen, tallen, els esbarzers i/o altresplantes incultes d’un marge, d’un camí. Romà manc.Verticals: 1. A la costa, des de Sant Feliu a Cadaqués,és vent suau que bufa de mar cap a terra. Centrede lleis. 2. Persones que, en una societat, es trobendesposseïdes dels drets de ciutadà. Institució, organisme.3. Facin més actiu (de baix a dalt). Obtenirsense tenir. 4. L’est. Ei! Estimarà. 5. Agafes tot dret uncamí (cap amunt). Al mig dels mars. 6. El més tou deSudokuCal omplir les caselles amb els números de l’1 al 9 senserepetir-ne cap en una mateixa fila, columna o quadreinterior.Hi pot haver més d’una solució.Sopa de lletresamb frase fetaGIRALTtots els minerals. 7. Un grec sense gec. Companya del’ós. Cap vegada. 8. Espinavessa. Criada principald’una casa. Acció de fer servir una cosa. 9. AdriàSoler i Font. Es fa alçant una criatura. El sud. 10. Migabat. Adaptin el mànec a la dolla d’una eina (al revés).11. S’agitaven d’una manera turbulenta. 12. Trianglesque tenen dos costats iguals. 13. Posar els pèlsde punta a algú per efecte de la por, de la febre, delfred. 14. Es treuen a un objecte rodó fent-lo polièdric.Publicació en castellà per a infants que ha donat nom atotes les publicacions del mateix gènere.Hi heu de trobar el mot correcte corresponent als següentsbarbarismes: antifàs, badèn, camorra, delanter, enxufar,friolera, hombro, llamarada, màrmol, pajarita, registre,senassos, tartamut, traqueteig, xiste, ganància.Amb les lletres escadusseres heu de poder llegir una frasefeta per dir: agafar a algú malvolença.EntretenimentsEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 55 • Tardor 201149

EL REC CLARVA PEL MÓNSI VIATGEU, US PODEU ENDURUN EXEMPLAR DE EL REC CLARI FER-VOS FOTOS ALLÀ ON SIGUEU.EN AQUESTA SECCIÓ PUBLIQUEMLES IMATGES DE LA NOSTRA REVISTAANANT PEL MÓN.ENVIEU LES FOTOS A: elrecclar@hotmail.comLes vacances a València de l’Oriol, la Laura i l’Albert.La Sandra il’Arnau a Mallorca.En Franc,l’Anna i en JoanCarles a Getxo.

La Carme i la Joanaamb les iaies Concepciói Rosa a Venècia.L’Alba i en David a les catarates del Rhin.En Rafael Vico i la família Selva-Juanola al cim delCanigó portant un feix per a la foguera de la Flama.La Júlia i la Marta a l’aeroport de Palma de Mallorca.

En Miquel ila Nuri celebrantels 40 anysd’ella a Venècia.Colònies Banyoles 2011.L’Arnau Güell als jardinsdel castell de Villandry, ala Vall del Loire (França).Un grupd’amics a lespistes d’Arcalís alPirineu Andorrà.

El Museu del Tractor d’Època de Castellbisbal (VallèsOccidental), visitat per en Lluís Gascons i Clarió.L’Anna, la Judit i la Laura a Copenhaguen (Dinamarca).La Montse ila Rosa a l’illade Sao Miguel,a les Açores.La Maria i en PauBoada hananat de vacancesa la Dordogna.

Fotos: Anna Prat i Rosa Carreras