Parlem

Parlem de...ha al municipi no podran satisfer les demandesbàsiques dels habitants. Un augment de poblacióimplica que hi hagi uns serveis mínims i unsequipaments determinats, així doncs, pensemque si no es replanteja la situació, com que totsels serveis estan pensats per a una població de7.500 a 8.500 habitants, doncs seran claramentinsuficients.Les planificacions actuals més modernes adoptenuna visió supramunicipal, és a dir, que s’his’ha de construir un nou polígon industrial oparc d’activitats s’intenta fer a través de l’acordde diferents municipis. Amb aquesta fórmulaes redueixen costos econòmics, ambientals isocials i, al mateix temps, es comparteixen elsbeneficis. És necessari que el creixement delmunicipi es pugui anar adaptant a les necessitatsde la població i, sobretot, tenir en compteels serveis que pot oferir l’administració local.Cal assegurar que es preservi la identitat delpoble i tot el seu potencial.La planificació és un tema molt complex, deben segur que tots creiem en un model de municipidiferent i és molt difícil que sigui a gust detothom, però el que sí que hem de reclamar ésun poble ben pensat, ben ordenat, que s’ajustial Vidreres d’avui i de demà. Així doncs, i envista que la planificació de Vidreres ha quedatsobrepassada per les diferents circumstàncies,potser caldria que ens replantegem el nostremodel de poble. Però, en fer-ho, no ens podemcentrar únicament amb l’ens local, sinó que hemd’adoptar una visió supramunicipal, fins i totpotser una visió supracomarcal, ja que si no estenen en compte tots els aspectes a una escalamés gran i no es fa una planificació d’aquestcaire, el que en sortirà perjudicat serà el nostrepoble i de retruc tots nosaltres.1 Model mediterrani:Es basa en cases juntes, amb una relativa densitatd’habitants per unitat de superfície. Aquest fet faque sigui molt senzill proporcionar serveis enaquests hàbitats, ja que simplifica molt els costosd’instal·lació i de manteniment2 Model anglosaxó:Es basa en un model de poble difús, casesunifamiliars, xalets..., fa que hi hagi una baixadensitat d’habitants, la qual cosa implica un majorcost a la instal·lació de servei i al seu mantenimenti un augment del consum de sòl. A la vegada, faque hi hagi un augment considerable en la despesad’aigua (reg dels jardins, piscines...) i implica unamajor mobilitat urbana (amb les conseqüènciessocials i ambientals que suposa).maig 2007

Temps era temps...Fotografies: Col·lecció Paquita BoadaTemps era temps...Grup d’amics de Vidreres asseguts a les escales de l’església, l’any 1940. Primer graó: Mercè Batllosera,Remei Quintana, Enriqueta i Dolors Codina. Segón graó: Miquel Vergés, Lolita Gauchia, Paquita Boada,Teresa Gauchia, Carme Santigosa. Tercér graó: Martí Vergés, Josep Soms, Aurora Moriscot, Pilar Carós,Albert Santigosa.Plaça de Vidreres el dia de la festa major, el setembre de 1966.7

Parlem amb...Maria Àngels Güell“La nostra primera pubilla”Mònica GarciaEm dic M. Àngels Güell Ciurana, vaig néixer a Vidreresel 29 de maig de 1946, així que ara tinc seixanta anys,i bé, vaig ser la primera pubilla del nostre poble…En quin any va ser nomenada pubilla?Vaig ser nomenada el 1965. La junta del Casinoi l’Ajuntament, suposo, varen organitzar aquestafesta, ja que en molts pobles del voltant ja la festejaven,pobles com Caldes de Malavella, Pinedade Mar…, entre altres, i Vidreres també ho va fer.Crec que va ser quan un grup de gent de Vidreresva decidir iniciar aquesta festa.els actes de l’Ajuntament era quan es reunien lesentitats o hi havia reunions, ja que jo havia de serallí present, però el que mai no oblidaré serà quanvaig anar a fer el xut d’honor i a donar el premi aljugador del Barça, en Vergés.Com va ser que va sortir escollida? Hofeien com ara que es reuneixen un bongrup de nois i noies i s’ha de votar unde cada?No, no, era molt diferent. Abans s’escollia pervotació popular. Pel carnestoltes i, més tard, per ala festa petita es feia un ball a la sala del Casino.Allí ens reuníem tots i els que anaven al ball podienvotar. Ens donaven un paper en blanc, posaves elnom de la noia que volies escollir, que havia de teniruna edat, uns divuit, i llavors es contaven els vots…Sí, sí…no m’ho creia, però vaig sortir escollida.Què representava ser la pubilla de Vidreres?Abans, cada festa que s’organitzava, la pubillahavia de ser present, fins i tot en els actes del’Ajuntament. Festes com el fet d’adornar carrers,havia de voltar pels carrers de Vidreres per veureo puntuar el carrer més bonic de la vila, la festadel Ranxo, en la qual vam anar vestides de ranxers.Me’n recordo que vàrem haver de demanarpermís al mossèn del poble per si ens podíem vestirde ranxers, ja que no teníem vestimenta femenina,donar els premis als cantants i a les persones quees disfressaven que es presentaven al concurs. I enmaig 2007

Així que podria dir que ser pubilla significavarepresentar el jovent de Vidreres, volia dir mostrarla gent de Vidreres.Quina diferència hi ha entre la pubillad’abans amb la pubilla d’ara?Clar, la gran diferència és que abans no hi haviaun número de noies determinades a votar. Abansla gent havia d’escollir una noia, la que a ells elshi agradés, ja fos perquè era la més bonica, la méssimpàtica,… però era molt diferent. Jo sé de gentque avui dia encara em diuen pubilla quan enscreuem pel carrer, aquella festa per llavors va sermolt significativa, ja fos per la novetat, perquè vaser la primera..., però va ser molt i molt sentida pera la gent i per a qui fos escollida. Una altra cosaseria la dels vestits, pel ranxo vàrem sortir vestidesde ranxers, ja que no disposàvem de vestimentafemenina,… Però més o menys fèiem el mateix.Parlem amb...Qui va ser la segona pubilla? Qui vaagafar el seu relleu?Va ser la Mari Galán, la senyora d’en Soler. Vaagafar el meu relleu cap a l’octubre del 66, per ala festa petita.I una anècdota…Quan vaig anar amb la pubilla de Gavà al campdel Barça a fer el xut d’honor i, a la vegada, unhomenatge a en Vergés, com a fill de Vidreres, jaque deixava el futbol. De Vidreres va anar tot unautobús cap a Barcelona. Realment va ser moltemotiu, veies com la gent pujava a l’autobús, benil·lusionada, direcció a Barcelona.

Des de la Casa de la VilaEsquerra al governJordi Daranas i PlaAlcalde de VidreresAquests darrers quatre anys Esquerra Republicanade Catalunya ha estat al govern municipal, els dosdarrers anys amb l’Alcaldia a les seves mans.Quan la llista electoral es presentà fa quatre anysho va fer amb un programa d’acció de govern ques’havia de realitzar en 8 anys, a dia d’avui podemdir que prop d’un 80% s’ha complert.Ara és el moment de fer balanços i jutjar l’obra degovern, però el govern d’Esquerra presenta unacaracterística, té dignitat i és honest. La defensad’aquests valors continuaran en el futur, perquèvan junts amb el fet de ser d’Esquerra.L’any 2003, en el programa electoral, parlàvemd’eliminar barreres arquitectòniques: Hem instal·lat un ascensor a l’Ajuntament, hem adaptat voreresi hem realitzat un Pla d’Accessibilitat.Dèiem que reordenaríem la xarxa viària: Sentitsúnics d’acord amb els veïns i pàrquings alterns enalguns carrers.Volíem soterrar les línies elèctriques i telefòniques:fet al centre del poble i zones de nova construcció iaprovat el projecte per a la resta del nucli antic.Volíem fomentar la rehabilitació d’edificis antics ija ho estem fent a Can Torronet i a Can Xiberta.S’havia de projectar la reurbanització dels accessosde La Font del Pla i l’escorxador i es faran 3ponts i una rotonda a la zona.Defensàvem una plaça de pàrquing per habitatgei així es fa.Dèiem que vigilaríem les noves infraestructures ihem aconseguit un pont extra a la carretera quees desdobla en direcció Llagostera, a l’alçada deltrencant del Bosc d’en Puig que, a més, també travessala riera en aquell punt.La defensa de l’estalvi d’aigua era un objectiu, arael nivell dels dipòsits d’aigua estan coordinats ambl’extracció d’aigua dels pous automàticament viaràdio, amb l’estalvi que això suposa de consum.La deixalleria municipal ara s’està construint, talcom defensàvem.L’energia renovable en edificis públics té forma deplaques solars per a aigua calenta a la zona esportiva,i per generar energia elèctrica a la biblioteca.L’impuls de la recollida selectiva s’ha traduït endoblar la seva freqüència, així com la instauracióde la recollida comercial del cartró porta a porta il’impuls del compost casolà.Defensàvem un Casal de Joves i hem redactat unPla Local de Joventut, de Can Torronet en fareml’hotel d’entitats juvenils, i s’està impulsant la creaciódel Consell Local de Joventut.Volíem habitatges de lloguer baixos per a joves i hemarribat a la signatura d’un conveni amb Habitatgeper construir 40 pisos tutelats de 40 m 2 a un preuinferior als 200 euros al mes per als vidrerencs.Volíem projectar un hotel d’entitats i el lloc triatserà l’antiga caserna de la Guàrdia Civil.Defensàvem una biblioteca nova i el desembres’inaugura multiplicant per 10 l’espai actual.La recuperació de la memòria històrica s’ha visten excavacions al Castell de Sant Iscle, al jacimentneolític del Pi de la Lliure i a la publicació de llibresd’història local.Tenim programació estable al Teatre del Casino ihem sumat esforços amb pobles veïns per programarun festival d’arts escèniques.Ens comprometíem amb un segon camp d’entrenamenti ja és un fet, a més dèiem que milloraríem lesinstal·lacions i tenim un camp de gespa artificialen marxa, les grades del camp de futbol cobertes iseients, igual que en el pavelló, que també ha vistmillorat el parquet i hem donat suport a l’esportbase i a les iniciatives que han sorgit de les entitatsque es dediquen al món de l’esport.Defensàvem el transport públic fins a l’estació deSils i hi tenim l’arribada de la línia de Girona aLloret de Mar, i una línia Sils-Maçanet de la Selva-Vidreres-Llagostera-Caldes de Malavella.Hem fet reunions periòdiques amb veïns per arribara acords diversos, fem plens mensuals ordinarisen els quals la gent pot dialogar amb l’equipde govern, tenim una xarxa d’internet sense fils,una nova web municipal i consultes en línia tal comprometíem.Hem passat d’un conserge per a les escoles ados, hem garantit i garantirem que tot nen enedat de llar d’infants tingui plaça, hem milloratl’escola d’adults que estrenarà una nova ubicacióa Can Torronet, hem lligat la reutilitzaciódels llibres de text amb objectius mediambientals10maig 2007

i això permet un estalvi molt gran a les famíliesque s’hi acullen. Hem millorat les instal·lacionsescolars amb dues noves cuines a primària i a laLlar d’Infants, hem iniciat una Unitat d’EscolaritzacióExterna,…Tenim un Pla d’Acollida a la Immigració per tal detreballar la cohesió social amb la contractació d’untècnic d’acció comunitària.A més, hem fet:••••••4 pous nousUn dipòsit de 6.000.000 de litresCanonada nova fins a Llagostera per gaudird’aigua del PasteralRecepció d’Aiguaviva ParcRotonda del CapAvinguda Mediterrània il·luminada•••••••Pavimentació del camí de bombers i TerrafortunaAsfalt del carrer Deulofeu, Cellera i part delBarcelonaAsfalt de mitja urbanització d’Aiguaviva ParcRehabilitació i consolidació de CanTorronet iCan XibertaProjectar la urbanització de tots els carrersexistents de la carretera de Llagostera i Lloretcap al rieróUna nova nau per a la Brigada MunicipalAugment de la pressió d’aigua a la zona deLes Serres...Feina feta, aquesta és la nostra targeta de visita iaixí volem continuar. Volem un Vidreres preparatper al futur i tenim el full de ruta per assolir-lo.Des de la Casa de la VilaConsultes i tràmits cadastralsmés a prop de la ciutadaniaEl Consell Comarcal de la Selva ofereix la possibilitat de fer diverses consultes itràmits cadastrals des de l’oficina del Servei de Gestió Tributària.• Des de principis del mes de febrer, a l’oficinadel Serveis de Gestió Tributària del ConsellComarcal de la Selva de Vidreres, situada alcarrer Pau Casals núm. 21 es poden efectuardiverses consultes i tràmits cadastrals:• Consulta de les dades que consten en elCadastre de les persones interessades.• Obtenció de certificats Iiterals gràfics cadastrals.• Declaració cadastral per nova construcció,ampliació, reforma/rehabilitació o divisióhoritzontal (902-N).• Declaració cadastral per agrupació, segregacióo divisió de béns immobles (903- N).• Declaració cadastral per canvi de cultiu oaprofitament, canvi d’ús o demolició de bénsimmobles (904-N).• Recursos per diversos motius (error en lesdades personals, error en la superfície, erroren la valoració, error en la situació de l’immoble,duplicitat de finques, etc.)Per a més informacióSobre l’objecte, els terminis, la documentaciónecessària, etc., de cada tràmit podeu consultarl’apartat de “Consultes i tràmits cadastrals” a:www.selvatributs.cat o bé trucar al telèfon902 010 027Amb aquests nous serveis, que permetran estalviardesplaçaments de la ciutadania a les oficinescomarcals de Santa Coloma de Farners o ala Gerència Territorial de Cadastre de Girona,s’integren en el mateix espai físic els tràmits iconsultes –tant tributaris com cadastrals– quees fan de manera presencial.D’altra banda, i des del dia 2 de gener de 2007,l’oficina central del Servei de Gestió Cadastraldel Consell Comarcal de la Selva s’ha traslladatal passeig de Sant Salvador, 19, on també estroba situada la seu central del Servei de GestióTributària.11

Des de la Casa de la VilaLa TeranyinaJordi Daranas i PlaRegidor de cultura i alcaldeQue una entitat es dissolgui és sempre una malanotícia, però hem d’acordar que com quasi tot enla vida, néixer, créixer i morir és el cicle de la vida.Un fet ben normal que les entitats locals tambéexperimenten.Això va passar amb una entitat que molts recordemamb estima, nostàlgia i admiració, m’estic referintal grup de teatre La Teranyina, un grup que fa anysva baixar el teló i va deixar de fer-se present en elsescenaris teatrals de Vidreres i dels pobles del voltant,amb el seu teatre amateur pel fet que no erenprofessionals de la faràndula, però el seu savoirfaire al cim de l’escenari era a prova de bomba.Després d’anys, fa pocs mesos es van reunir, decidirenliquidar definitivament l’entitat i acordarendonar a l’Ajuntament de Vidreres els diners quetenien guardats amb la condició que aquest elsdestinés al Teatre municipal del Casino.Com a alcalde i regidor de cultura de l’Ajuntamentde Vidreres agraeixo aquest gest que els honra.La seva voluntat ja s’ha fet realitat, i l’equipde govern ha adquirit material de luminotècniaque es trobava a faltar a l’hora de fer teatre aVidreres, al Teatre del Casino. En concret, s’hancomprat 4 focus PAR 64, 4 retalls de 575 wts,12 làmpades, grapes i portafiltres, tot per valorde 2.884,76 euros, els diners que la Teranyinaha donat al poble de Vidreres i al món delteatre en concret.Aquestes adquisicions s’han vist augmentadesperquè l’Ajuntament també ha decidit afegir quelcomal respecte, ja que ha comprat 2 focus i 2retalls més amb els seus portafiltres i làmpades,per valor de 1.098 euros més.Gràcies Teranyina.CENS DE POBLACIÓDel 15 de desembre de 2006 al 15 de març de 2007La població de Vidreres ha augmentat de 98 habitants,ha passat dels 7.179 del mes de desembre de 2006,als 7.277 del mes de març de 2007.D’aquests, 3.805 són homes i 3.412 són dones.12maig 2007Font: Padró Municipal d’Habitants.

Grup Vitraris:cultura i tradicióActualitatCrònica trimestralEl passat dia 24 de febrer, transcorregut un anydes de la fundació del Grup Vitraris, es va celebrarl’Assemblea General de socis. Entre els acords mésdestacats cal assenyalar el que fa referència a lacreació i aprovació formal de les diferents seccionsde l’entitat:•••••Secció del Cine FòrumSecció de l’AteneuSecció dels Cafès filosòficsSecció de costums i tradicionsSecció d’activitats lúdiques i culturalsA cadascuna d’aquestes seccions hi ha, com amínim, dues persones que n’assumeixen la responsabilitatorganitzativa: elaboren les propostesd’activitats, proposen un calendari, preparensistemes de difusió i comunicació, cerquen l’espaiadequat per dur-les a terme...Durant aquest primer trimestre, s’han realitzat lessegüents activitats:Secció del Cine FòrumDes d’aquesta secció s’ha continuat amb el ciclededicat a Stanley Kubric. El 19 de gener es vapassar la pel·lícula “Atraco Perfecto”; el 23 defebrer (data ben adequada), es projectà el film“Senderos de Gloria”, amb gran afluència i participacióde públic; i el 16 de març es passà lapel·lícula “Lolita”.D’altra banda, i a través d’aquesta secció, lanostra entitat ha estat acceptada com a sòcia dela Federació Catalana de Cine Clubs, a partir dela qual us podrem oferir tot un seguit d’activitatsrelacionades amb el món del setè art.Secció de l’AteneuLes activitats realitzades des d’aquesta secció hanestat variades. El dia 26 de gener es va organitzar,conjuntament amb l’entitat “Salvem elPla”, un interessant debat sobre “El pla energètica Catalunya i la MAT”, amb la participació deRicard Mademont (membre de la plataforma “Noa la MAT”) i Enric Pardo (del CILMA). El dia 16de febrer es realitzà una conferència que tractàsobre “Història i novetats arqueològiques al castellde Sant Iscle”, a càrrec de l’arqueòleg JoanLlinàs. I el dia 23 de març es va fer un homenatgeal poeta Miquel Martí i Pol, a partir de la representaciód’un espectacle poeticomusical titulat “ElRiu Perdut”, a càrrec de l’actor Joan Pau Romaní iel músic Xavier Compte, que tingué una excel·lentacollida.Secció dels Cafès filosòficsEls dies 12 de gener, 2 de febrer i 2 de març (elsprimers divendres de cada mes), s’han continuatrealitzat les trobades de caràcter filosòfic a la bibliotecadel Casino “La Unió”. D’altra banda, el 10de febrer, també es va fer una trobada de “Filopizza”amb nois i noies de 14 a 16 anys.Secció d’activitat lúdiques i culturalsEl diumenge 25 de febrer, conjuntament ambel Centre d’Estudis Selvatans, s’organitzà unavisita guiada a la Torre de Can Llobet (a càrrecde Josep Formiga) i al Castell de Sant Iscle (acàrrec de Joan Llinàs). La sortida fou un èxitd’assistència i acabà amb un bon àpat en unconegut restaurant de la vila.Més Vitraris... Més VidreresSecció del Cine FòrumDivendres, 20 d’abrilCicle “Cinema a la carta”Blade Runner, de Didley Scoot.Hora: a 2/4 de 10 del vespre.Lloc: Teatre del Casino “La Unió”.Divendres, 18 de maigDelitos y faltas, de Woody Allen.Hora: a 2/4 de 10 del vespre.Lloc: Teatre del Casino “La Unió”.Divendres, 22 de junyDersu Uzala, d’Akira Kurosawa.Hora: a 2/4 de 10 del vespre.Lloc: Teatre del Casino “La Unió”.13

ActualitatSecció de l’AteneuDivendres, 27 d’abril“Burman Flash: darrere l’escenari”,a càrrec dels membres del grup de música BurmanFlash.Hora: 10 del vespre.Lloc: Sala d’actes de l’Ajuntament.Divendres, 25 de maig“Humanització a la terra: la importància de laSierra de Atapuerca”,a càrrec de Robert Sala, arqueòleg, professor deprehistòria de la Universitat Rovira i Virgili, membrede l’equip d’excavacions al jaciment d’Atapuerca.Hora: 10 del vespre.Lloc: Sala d’actes de l’Ajuntament.Divendres, 9 de junyHora: 7 de la tarda.Lloc: A concretar.Presentació del llibre de l’Eudald Carbonell“El naixement d’una nova consciència”. EudaldCarbonell és arqueòleg i director del jacimentd’Atapuerca.Divendres, 29 de junyA concretar.Hora: 10 del vespre.Lloc: Sala d’actes de l’Ajuntament.Secció dels Cafès filosòficsEls primers divendres de cada mes.Amb la col·laboració de l’Escola de Filosofia deGirona.13 d’abril (enlloc del 6 d’abril).4 de maig.1 de juny.Hora: 21 h.Lloc: Casino La Unió (sala de la biblioteca).Secció de costumsi tradicionsDissabte, 23 de junyRevetlla de Sant Joan:Arribada de la flama del Canigó.Foguera de Sant Joan. Soparpopular.Hora: a partir de la tarda.Lloc: Flama del Canigó recorregutpels carrers del poble. Foguera isopar popular als horts d’en PerePau (al costat del pavelló).Inici de la visita a la Torre de Can Llobet.Data: 25 de març de 2007. Autor: Quim Bayé.El club de lecturaDimecres, 3 de maigOrganitza:Biblioteca Municipal “Joan Rigau”.Col·labora: Grup Vitraris.Hora: 21’30 h.Lloc:Biblioteca Municipal “Joan Rigau”.Salut vitrariencs. V.V.14maig 2007Atenent les explicacions sobre el castell de Sant Iscle.Data: 25 de març de 2007. Autor: Quim Bayé.

Casal del jubilati el pensionistaActualitatJUNTA DIRECTIVAACTIVITATS REALITZADESAniversariTal com anunciàrem en el número anterior del RecClar, el 27 de gener passat vam celebrar el XVIIaniversari de la fundació del nostre Casal. Déun’hi doret el temps que ha transcorregut!, peròencara avui tenim entre nosaltres persones quese’n van fer socis el primer dia, el 2 de febrer de1990. Que rebin tots ells el nostre sincer reconeixement.Mal que vam trobar-nos amb un dia fred iventós, per altra banda va ser molt assolellat. Elssocis que ho desitjaren van poder oir missa ensufragi dels difunts del casal. En sortir de missa,ens vam traslladar en autocar al restaurant dePlatja d’Aro per reunir-nos i gaudir d’un completdinar de germanor i vam tenir l’honor de seracompanyats pel nostre alcalde, Sr. Daranas,per representants de la Caixa, per amics delscasals veïns i per més de 180 socis.Durant la sobretaula el Sr. Daranas va dirigir-nosunes paraules de salutació i d’encoratjament a totsels presents a continuar en la participació que enscorrespongui a cada u per a la bona marxa delCasal del Jubilat i Pensionista de Vidreres. Tambéens donà ànims el Sr. Joaquim de la Caixa, i elnostre vicepresident Sr. Massó en representaciódel nostre president Sr. Bermúdez, qui no va poderacompanyar-nos per malaltia. A tots ells, moltesgràcies.Vam concloure la celebració d’aquest XVII aniversariamb un animal ball.“paciència”. Això aviat és dit, però, s’ha de reconèixerque vam veure vestits que són autèntiquesobres d’art.Aquest museu participa cada any en el “Concursnacional de vestits de paper” que per Santa Llúciase celebra al teatre l’Amistat, de Mollerussa i que haobtingut molts premis: el primer en moltes ocasions.Justament l’any 2006 organitzà el segon “Concursde vestits de paper per a la nina Barbie”. Quan ensdirigíem al restaurant, a Calaf (on, per cert, no eradia de mercat), vam visitar el temple de Sant Ramon,interessant de veure malgrat estar en fase de reconstrucció.Havent dinat, en el restaurant Bogart, vampassar una bona estona entretinguts per un espectaclede bons shows i ball de disfresses.L’excursió de març ens portà a visitar el Museu delFerrocarril el qual fou creat per la Fundación deFerrocarriles Españoles amb la finalitat de promocionarla imatge del ferrocarril, de la qual en destacala seva importància com a medi de transporten els vessants econòmic, social i cultural. Vampoder veure “la Rotonda”, nom de la col·lecció delocomotores de vapor i diferents vehicles ferroviarisde tots els temps més important d’Europa. En eldinar tothom qui ho desitjà va poder degustar elscalçots, en aquesta època tradicional menja a lazona de Vilanova i la Geltrú.ExcursionsLa del mes de febrer, ens dugué a Mollerussa, avisitar el “Museu del vestit de paper”: admirable,interesantíssim, fantàstic. Davant la varietati l’acabat dels vestits exposats creats únicamentamb paper, a hom li queda el dubte de si l’únicmaterial emprat ha estat el paper. Vam ser informatsque en la confecció d’alguns d’aquests vestitss’hi havien emprat més de 2.000 hores de15

ActualitatBall de disfressesEl darrer divendres del mes de febrer, amb motiude les festes de Carnestoltes, a més del ball-berenardel qual ja tenim costum, vam organitzar elnostre ball de disfresses, i va sortir-ne una festadigna, alegre i plena de color, amb la participacióde 19 disfresses que foren obsequiades ambun modest present, i que ens anima a conservaraquesta activitat en anys vinents.ACTIVITATS A REALITZARExcursionsPer al dimecres 18 d’abril tenim previst visitarla vila de Camprodon i Setcases, localitats turístiques,situades en una vall meravellosa sempreverda: la vall alta del Ter. Abans d’anar a dinara Setcases podrem passejar per l’atractiu i concorregutcentre comercial de Camprodon (2.438camprodonins/nes en 1r gener 2007).El mes de maig no farem excursió, ja que per aldimecres dia 16 d’aquest mes tenim programada latrobada anyal dels casals veïns: Caldes, Maçanet,Riudarenes, Riudellots, Sils, Vilobí i Vidreres.Anirem plegats a missa a l’església parroquialde Torroella de Montgrí i a dinar al restaurant LaTerrassa de Platja d’Aro, que tant ens satisfà. Conclouràla festa un animat ball amb música en viu.El que sí farem aquest mes de maig és, conjuntamentamb el Casal d’Hostalric, una excursiód’una setmana a Galícia.Quant a l’excursió del mes de juny, el dimecres13, consistirà a fer un circuit per la Còte Vermeille(Costa Vermella), sector muntanyós del litoraldel Vallespir de la Catalunya Nord. Passaremper Argelers i Cotlliure (on parlar català és unsigne de distinció) on farem parada amb tempslliure per visitar aquesta vila on, recordem-ho,l’any 1939 morí i està enterrat el poeta andalúsAntonio Machado. Entrarem a Catalunya perPortbou i passarem pels túnels oberts des de fapoc, cap a Roses, per dinar amb ball de sobretaulaabans de tornar cap a casa.Assemblea any 2007La junta directiva del Casal ha fixat la data del 14d’abril, dissabte, per celebrar l’Assemblea Ordinàriaanual corresponent a l’any 2007, tal com esdisposa en els estatuts que regeixen el Casal delJubilat i Pensionista de Vidreres. Hem tramés cartade convocatòria a tots els socis i sòcies, per demanardes d’aquí a tots ells la seva assistència, siguipersonalment o per delegació. Per motius evidents,l’assemblea ordinària anual és, ha de ser, l’actemés important que celebrem durant l’any.SocisAmb data 31 de març de 2007 tenim enregistratsun total de 562 socis/sòcies, durant el primer trimestrede 2007 hi ha hagut un moviment en mésde 22 socis, nombre que pensem que és forçaestimulant per continuar amb la nostra tasca.Una vegada més no volem tancar aquest puntsense demanar a tots els vidrerencs i vidrerenquesjubilats o pensionistes, que per a nosaltresseria un motiu de satisfacció comptar amb ellscom a socis del Casal del Jubilat i Pensionistade Vidreres.16maig 2007

Kedougou (Senegal)Projecte Solidari i Participatiu deCooperació per al DesenvolupamentActualitatMontse Ciurana, Montse Vila i Isis LlinàsGRUP INTERCULTURAL JAMIA KAFOFase IIKedougou, 26 de març de 2007. Temperatura 42graus a l’ombra. El projecte va en marxa a unritme més lent del que ens esperàvem, en consonànciaamb la vida local. La nostra feina es veuafectada per diversos contratemps.Durant el mes de febrer el nostre treball es vaalentir considerablement a causa de les eleccionspresidencials. En plena campanya electoral iamb la visita de tots els candidats a la presidènciaa la ciutat de Kedougou, el treball de qualsevolONG pot ser utilitzat com a potencial electoral. Enel nostre cas, en ser una organització apolítica itreballant amb l’Ajuntament de Kedougou com acontrapart, vam creure prudent mantenir-nos almarge i no portar a terme reunions dins l’àmbitmunicipal, fet que ha repercutit posteriorment enla gestió de les tasques a realitzar. Finalment, eldia 25 de febrer, van tenir lloc les eleccions a tot elpaís, que va guanyar per majoria aclaparadora elpartit del president fins al moment.Alhora, fruit de l’enclavament geogràfic de Kedougou,les dificultats del transport i el seu elevat cost,Visita de TV Girobnna, del 5 al 9 de març de 2007ha fet que durant més de dues setmanes no arribésciment a la ciutat, repercutint negativament en elprograma de rehabilitació d’aules escolars.Actualment, el treball de rehabilitació es troba gairebéa la meitat, i hi ha incidit en 6 de les 16 aules aintervenir. Val a dir que no totes les aules presentenles mateixes mancances o necessitats de treball. Peraquest motiu, hem començat per les aules més deteriorades:canviant sostres d’uralita, portes, finestres,remolinant i aixecant parets; per seguir amb d’altresque requereixen obres menors com: arranjamentsde terres, arreglar pissarres (d’obra), o canvi deportes i finestres de fusta per d’altres de ferro.Per altra banda, la creació de la Biblioteca deKedougou va endavant, ja que totes les obresestan enllestides (no sense contratemps diversos demanca de material). En aquests moments el fusterestà treballant en la construcció de les prestatgeries.Aquesta feina és laboriosa i lenta, ja que totes fa manualment.Pel que fa al tema del personal local, estem pendentsque el Consell Municipal de l’Ajuntamentdecideixi contractar la persona per treballar-hi.Aquest professional serà format per dues tècniquesde la Biblioteca de la Universitatde Girona, que es preveu quebreument arribin a Kedougou coma col·laboradores del projecte.Paral·lelament, seguim mantenintreunions amb les escoles i l’Ajuntamentper tal de continuar ambla sensibilització sobre l’ús delnou equipament.Des de principis del mes de febrerhem rebut la visita de diversespersones interessades i implicadesamb el treball que el GrupIntercultural Jamia Kafo realitzaa Kedougou. En primer lloc, vamrebre la visita de sis vidrerencs i17

Actualitat18maig 2007Rehabilitació a l’escola Danfakha.vidrerenques, que van poder conèixer la realitatdel municipi i el treball de la nostra entitat.La seva estada va coincidir amb la presència dedues tècniques de l’àrea subsahariana de l’AgènciaCatalana de Cooperació per al Desenvolupament,òrgan de la Generalitat de Catalunya finançadordel projecte. La seva auditoria constava en la visitade les diferents infraestructures en les quals el projecteincideix, així com una reunió de treball ambla contrapart local formada per l’alcalde, el presidentde la Comissió de Cooperació i el consellerd’Educació.Per a una ONG petita com la nostra, i ja que ésel primer projecte internacional que executem, laseva visita va tenir una importància cabdal. LaRegina i la Yoya ens van felicitar i encoratjar peltreball realitzat fins al moment.Durant la primera setmana del mes de març,vam rebre la visita de la Televisió de Girona,un altre dels finançadors del projecte. Fins a laciutat de Kedougou van arribar el seu president,el senyor Joaquim Vidal, acompanyat de part dela seva família, un tècnic de càmera i un periodista,l’Albert i en Gil. Van estar una setmanacompartint el treball que la nostra entitat realitzaa Kedougou, enregistrant imatges i fent entrevistesper la posterior emissió d’un reportatge. Ambells vam visitar les diferents escoles, l’hospital, labiblioteca i la ciutat per tal de conèixer la realitati el dia a dia de la gent que hi viu.Els mateixos dies vam rebre la visita d’en MamadouCissé, vocal de la Jamia Kafo. En MamadouPoble Mammadou, 15 de març de 2007estava de visita al Senegal per veure la sevafamília i va decidir de viatjar fins a Kedougouper estar un parell de dies amb nosaltres i conèixerde primera mà la feina de l’entitat. El projecteque tots plegats vam redactar a Vidreresja s’està materialitzant. Arran d’aquesta visitavam abandonar dos dies Kedougou per anar avisitar el seu poble natal, Médina Mary Cissé,a uns 20 km de Velingara, per conèixer la sevafamília i les infraestructures del seu petit poble,d’uns 500 habitants.El nostre dia a dia comença a fer-se feixuc acausa de les elevades temperatures i trobem afaltar aquells vespres lleugerament frescos de fatres mesos. Fruit de la calor experimentem elsprimers talls d’aigua importants, tenint en compteque nosaltres disposem d’aigua corrent, un privilegien comparació amb els nostres veïns.Pel que fa a l’electricitat, al telèfon i a la connexióa internet, hi ha talls constants i problemes decobertura. Seguim amb la problemàtica del gasbutà que ha fet que durant més d’una setmanahàgim cuinat amb carbó.Els problemes polítics esdevinguts a GuineaConakry, país fronterer amb Senegal, hanprovocat el tancament de les fronteres i conseqüentmentla inexistència de productes guineansal mercat de Kedougou (fruita, teixits, etc...).Alhora, els 70 km que ens separen de GuineaConakry han estat una via de sortida de cooperantsinternacionals d’aquell país, que han hagutd’abandonar-lo i arribar a Kedougou esperantque la situació es restablís.Malgrat tot, la vida a Kedougou continua tranquil·lai preveiem que en els propers mesos l’execució delprojecte seguirà favorablement.

Assemblea generalAgrupació Sardanista Bella DansaEl passat 9 de febrer de 2007, l’Agrupació Sardanista “Bella Dansa” vacelebrar l’Assemblea General al Casino “La Unió” a les 10 del vespre.Van assistir-hi els membres de la Junta, però no va venir cap soci. Aixídoncs, volem aprofitar aquest mitjà de comunicació local per posar enconeixement de tothom els diferents punts tractats en l’Assemblea il’estat de comptes del període 2006.Volem agrair als socis la confiança dipositada en lajunta. Fa 12 anys que treballem perquè a Vidreres hihagi un lloc per a les sardanes i mantenir d’aquestamanera un element cultural nascut a Catalunya fa mésde 100 anys. Les sardanes continuen essent per a moltagent un símbol de festa i d’alegria. La combinació d’unaaudició de sardanes seguida de ball ha permès que aVidreres es puguin fer unes 9 ballades a l’any. Però elsballadors i balladores van envellint progressivament, ino hi ha incorporació de les noves generacions.Per acabar, volem recordar que els propers actesd’aquesta Agrupació seran el 24 de juny a les 6 de latarda i el 7 de juliol a les 10 del vespre, a la Plaça LluísCompanys, amb sardanes i ball.3) Previsió d’activitats.Es presenta el detall de totes les festes que es pretenendur a terme aquest nou any.Es deixa constància que per a l’any 2008 quedaanul·lada la festa del 3 de febrer, “La Candelera“,ja que coincideix amb la celebració del Carnestoltes.Però també es fa èmfasi en què això és un tretpuntual d’aquest any, i es deixa clar que en anysposteriors es retornarà a la seva celebració.4) Estat de comptes i Pressupost d’enguany.Tot i la situació de dèficit, s’ha acordat no apujar laquota de soci, i es mantindrà a 12 € anuals.ActualitatAssemblea generalVidreres, a 9 de febrer de 2007Assistència de la Junta al complet. Nul·la assistènciade socis.1) Lectura i aprovació de l’acta anterior.S’aprova per unanimitat de la Junta.2) Memòria de les activitats realitzades.Es llegeix i es comenta.5) Renovació de la Junta.Davant la no-assistència de socis, no es fa capproposta de renovació, i la Junta actual decideixseguir tal i com està actualment formada.6) El futur de la Sardana.La Sardana és a “cures intensives”. Sentim que s’estàperdent. Li cal una nova alenada de joventut, unatransfusió d’energia i de ganes de seguir lluitant permantenir-la present sempre.19

ActualitatTot i això, la Junta no s’ho pren com una cosapersonal, ja que en les diverses trobades anualsamb les altres entitats sardanistes, el que es percepés que és una situació general. Adonar-se d’aixòpotser és un agreujant més que un consol; però sila gent que no “està a dins“ no s’hi uneix, els queja hi són no poden fer res més que donar un tocd’alerta i de reclam.Fes-tela paella!Consell de Joves de Vidreres20maig 20077) Precs i preguntes.Es torna a mencionar, una vegada més, la manca d’unlocal polivalent a Vidreres.S’acorda dur a terme una reunió amb tots els partitspolítics que es presentin a les noves eleccions, perinformar de la situació actual de l’entitat i de les sevesnecessitats i, alhora, intentar que ens facin saber lesseves inquietuds i propostes per a la nostra cultura dinsels diferents programes.Sense cap més punt a tractar, es tanca la sessió a les23:38 hores.ESTAT DE COMPTES 2006Vidreres, 31 de desembre de 2006ENTRADESSubvenció Ajuntament 2006 1.855,00 €Quotes socis 2.292,00 €Rifes 2.993,14 €Interessos caixes 2,35 €Ingressos diversos 92,20 €Total ingressos 7.234,69 €SORTIDESCobles i Conjunts 8.013,33 €Paneres, segells, castanyes, etc. 202,87 €SGAE 203,82 €Assegurances 242,83 €Devolució rebuts 144,00 €Comissions caixes 285,29 €Càrrecs devolució rebuts 154,73 €Comissió manteniment 10,75 €IRPF 0,33 €Correu 1,72 €Total despeses 9.259,67 €El proper diumenge 6 de maig tenim unaproposta per tu! Et convidem a què agafisuns quants amics i vinguis a la plaça LluísCompanys a fer-te una paella.No cal ni que portis la paella, nosaltres te laregalarem! Tampoc no cal que et preocupispel foc, ni per les taules ni per les cadires(dinarem tots plegats a la mateixa plaça). Tunomés cal que portis els ingredients per ferla paella i... a cuinar!El bon ambient està assegurat!Et deixaràs perdre aquesta festa!?Potser, primer hauríem d’haver presentatuna mica què és això del Consell de Joves.Perdoneu per haver començat la casa per lateulada...Des de principi d’any, un grup de joves deVidreres estem intentant tirar endavant elque en diem un Consell de Joves. Dic “pretenem”tirar endavant perquè encara noestem constituïts com a tal, ni té, de moment,massa consistència aquest projecte. De fet,la primera activitat que organitzem és laque t’acabem de proposar.La intenció d’aquest Consell és la d’aplegarquants més joves millor per poder parlard’allò que ens preocupa als joves i demanar,proposar, exigir,... solucions. Els temesque ens poden preocupar són l’habitatge,la formació, el treball, la música, l’esport,l’oci,... Tots aquests temes també aniranlligats als interessos i preocupacions delsjoves que formin el Consell. Per tant, si tenscoses a dir no et quedis a casa! Afegeix-teal Consell, ens fas falta!Per demanar més informació del Consellpots enviar un correu aconsell_joves@googlegroups.como entrar a al lloc webhttp://group.google.com/consell_joves

S’acosta l’estiuEster Tresserras i SurósLlicenciada en farmàciaS’acosta l’estiu i som molts i moltes a qui ens preocupal’aspecte del nostre cos: el volum dels nostresmaluc, el ventre... Per poder-hi posar una micade remei hauríem de començar com a mínim dosmesos abans, encara que una bona alimentaciói la realització d’exercici físic hauria de ser unapràctica establerta tot l’any.Consells generals-Cal una alimentació equilibrada, rica en fruites iverdures fresques.-S’ha de beure suficient aigua (és recomanable coma mínim dos litres diaris).-Cal fer quatre o cinc menjades regulars.-Els menjars s’han d’ingerir tranquil·lament, assegutsi facilitant la digestió, que ha de ser lenta itranquil·la, i mastegar lentament.-No s’han de saltar menjades.-S’ha de perdre el costum de picar.-No cal obsessionar-se: no passa res si un dia a la setmanase “salta” la dieta, no cal pesar-se cada dia...-Cal fer exercici físic regularment. Si no es practicacap esport la manca d’exercici es pot compensaren caminar de pressa, anar amb bicicleta, pujarescales, anar caminant a comprar o al treball...-L’alcohol i les begudes amb gas estan desaconselladesen dietes de control de pes.-Cal restringir l’oli d’oliva: 2 cullerades soperes aldia com a màxim.-Per disminuir més calories caldria substituir elscafè per infusions i les salses per espècies.Avantatges de l’exercici físic-Consumeix calories.-Ajuda a controlar la gana.-Ajuda a preservar la musculatura corporal.-Millora la salut, reduint els factors de risc associatsal sobrepès.-Té efectes psicològics positius.-Una activitat física regular ajuda a perdre pes i amantenir-lo una vegada hem assolit el pes desitjat.Algunes plantes que et poden ajudar-Plantes amb efecte saciant, disminueixen l’absorciói són reguladores del trànsit intestinal: glucomanano,ispagula, ficus.-Plantes reductores de la formació de greixos a partirde la glucosa en l’organisme: garcinia.-Plantes que augmenten la despesa energètica enl’organisme: te verd, guaranà.-Plantes amb acció diürètica: ortosifó, cua de cavall.-Plantes que milloren la funció hepatobiliar i ladigestió: fulles d’escarxofa.Curar-se en salutNo existeixen les dietes miraculoses,el secret és alimentar-se bé-Una dieta s’ha d’adequar a cada persona teninten compte el seu pes, l’edat, el sexe, les malaltiesassociades, el treball, la seva vida social i laboral,els seus gustos, el clima i l’activitat física.-Cal canviar els mals hàbits alimentaris: evitar picar,els dolços, la brioixeria, els snacks, la rebosteria,...-L’alimentació ha de ser equilibrada i ha d’incorporartots els nutrients necessaris en les quantitatsadequades.-Cal utilitzar com a mètodes de cocció preferentmentel forn, olles ràpides, grill o planxa, cocció alvapor, bullit i microones.-S’han d’evitar els aliments alts en greixos: fregitsi salses greixoses, carns greixoses, embotits,mantegues, gelats...-L’ús abusiu de laxants i diürètics no contribueixa aprimar-se, ja que només proporcionenpèrdua d’aigua i és perjudicial per a la salut.Exemple de dietaEsmorzar:••••1 suc de taronja2 bescuits40 grams de pernil dolçcafè amb llet (100 cc de llet descremada).Mig matí:• 1 poma o 1 snack de règim o saciant.Dinar:••200 grams de verdures100 grams de carn o peix, o algun dia 2 ous.Tarda:• 1 fruita o un iogurt descremat.Un consellPoseu-hi molta voluntat.21

Medi ambientEl paper dels boscosRemei AldrichPer parlar del paper dels boscos es podria jugar amb la paraula paperi la paraula bosc. I també es podria ressaltar la importància del bosccom a font de biodiversitat o com un espai de lleure i també entendreque el bosc és una font de matèries primeres.22maig 2007El bosc és una comunitat de plantes i animals onels arbres dominen i en són els elements més visiblesa llarga distància. Quan érem petits a l’escolaestudiàvem la fotosíntesi, que és el procés en quèles plantes –gràcies a l’energia solar– capten CO 2i alliberen oxigen i, a la vegada, consumeixenoxigen per respirar.El balanç entre la fotosíntesi i la seva respiracióés sempre favorable a l’oxigen alliberat, per aixòla nostra atmosfera és oxigenada. D’aquí surt undels motius per protegir els boscos: els boscos sóngrans focus que oxigenen l’atmosfera.Des d’èpoques prehistòriques l’home ha fet servirel bosc com a font de matèries primeres. Principalmentdel bosc se n’ha aprofitat la fusta dels arbres.A nivell mundial, es calcula que el 55% d’aquestafusta es fa servir com a combustible, un 15% perproduir paper i cartró i un 30% per a fusta de serradora.La majoria de la fusta que es crema com a combustiblees crema en països subdesenvolupats oen vies de desenvolupament. I en canvi, els païsosmés desenvolupats som els principals consumidorsde paper i també els principals consumidors defusta per a mobiliari.Segurament ens és fàcil d’imaginar el paper quejuga la fusta com a combustible o per fabricarmobiliari. Però potser ens pot costar d’imaginar elpaper del bosc en la producció de paper. El paperés una planxa contínua formada majoritàriamentper fibres vegetals individuals entrellaçades entreelles. La fibra cel·lulòsica constitueix la matèriaprimera per fabricar paper. I aquesta fibra s’obtémajoritàriament de la fusta dels arbres. La segonafont important de matèria primera per produirpaper és el paper usat. La tecnologia de produccióde paper necessita, en primer lloc, produir la pastade paper. La pasta de paper s’obté de la transformacióde la fusta dels arbres en fibres elementalsprocurant de mantenir la seva estructura essencial.Quan ja es té la pasta, aquesta s’ha de refinar idepurar. A continuació, amb gran quantitat d’aiguas’aconsegueix apropar les fibres i facilitar ques’entrellacin. Per acabar, cal extreure tota l’aiguaper deixar la làmina de fibres ben cohesionada.I per extreure tota aquesta aigua ens caldrà unprocés que consumirà molta energia.Amb tot això es voldria emfatitzar la importànciaque té el bosc com a font de matèries primeres irecordar que ens cal tenir cura dels boscos, perquèsón font de vida! I a continuació, uns quants consellsque tenen a veure (directa o indirectament)amb la protecció dels nostres boscos:• Quan passegem pel bosc no hi llencem escombrariesni fem cap imprudència que puguiprovocar un incendi.• Quan comprem fusta o mobles, fixem-nosd’on prové aquesta fusta, procurem que lafusta porti el segell FSC. Aquest segell garanteixque la fusta prové de boscos en els qualses garanteix que les condicions d’explotaciósón adequades.Estalviem paper:• Procurem fer servir paper en brut per escriuredocuments esborranys.• Quan imprimim, fem-ho a doble cara. Configuremla nostra impressora perquè sempreimprimeixi a doble cara i a poder ser ambeconomitzador de tinta.• Procurem no imprimir tots els e-mails querebem o els documents repetides vegades.Revisem-los abans d’imprimir-los.• Fixem-nos bé quin paper comprem: preferiblementque sigui paper reciclat i que tinguil’etiqueta TCF, i així garanteixi un blanqueigsense clor• I reciclem tot el paper i el cartró que puguemen el contenidor de color blau.• Són petites coses que podem tenir en compte perprotegir els nostres boscos. Perquè en el paperdels boscos, tots hi tenim un paper en joc!

Resum meteorològicde l’hivern del 2007Plou i fa solJordi PresasNo cal dir que aquest ha estat un dels hiverns méscàlids dels últims anys (les estacions més antiguesparlen de rècords), a la vegada que ha estat tambémolt sec, fet que ja no és tan inusual en el nostreclima.Analitzem-ho: si els dies de glaçada de cadahivern solen passar dels 35 dies, i arribant a l’extremdel fred hivern del 2005 amb 64 dies de glaçada,enguany n’hem registrat tan sols 28 dies, iamb unes mínimes molt lleugeres per sota els 0ºC.La mínima absoluta de l’hivern han estat els -6.9ºCregistrats el dia 27 de gener.D’altra banda, ja fa temps que continuem acumulantun dèficit important d’aigua. Si en totl’any passat vam registrar l’escassa xifra de337 l/m 2 , l’hivern ha seguit amb aquesta tendènciai ha acumulat una quantitat d’aigua detan sols 86 l/m 2 en els tres mesos. Esperemque la propera primavera, una estació habitualmentplujosa, aquesta vegada no passi dellarg i redreci una mica la situació de sequerade cara a l’estiu.Aquestes són les gràfiques de la passada estacióen temperatures mitjanes i pluviometria.VALORS MITJANSTEMPERATURA 6.2ºC 8.5 ºC 9.2ºCHUMITAT 66% 71% 61%PRESSIÓ 1017.5 hPa 1008.6 hPa 1009.8 hPaVELOCITAT DEL VENT 0.2 m/s 0.5 m/s 1.2 m/sDIRECCIÓ 184º (S) 171º (S) 160º (S)PRECIPITACIÓ MENSUAL 9 l/m2 48 l/m2 29 l/m2EXTREMSTEMPERATURA MÀXIMA 20.8ºC dia 19 24.7ºC dia 15 23.2ºC dia 3TEMPERATURA MÍNIMA -6.9ºC dia 27 -2.8ºC dia 16 -4.1ºC dia 22HUMITAT MÀXIMA 94% dia 21 94% dia 13 90% dia 8HUMITAT MÍNIMA 26% dia 24 17% dia 15 21% dia 10PRESSIÓ MÀXIMA 1030.8 hPa dia 3 1022.3 hPa dia 2 1021.5 hPa dia 11PRESSIÓ MÍNIMA 993 hPa dia 23 995.7 hPa dia 9 990.2 hPa dia 19VELOCITAT MÀXIMA DEL VENT 9.8 m/s dia 23 13.4 m/s dia 25 20.6 m/s dia 10PRECIPITACIÓ MÀXIMA 4 l/m2 dia 22 25 l/m2 el dia 17 7 l/m2 dia 17DIES AMB TEMP. INFERIORS A –0ºC 16 5 7PLUJA EN L/M 250TEMPERATURES DE L'HIVERN454048ºC10864208,59,26,2GENER FEBRER MARÇ35302520151050299GENER FEBRER MARÇ23

Biblioteca24maig 2007Préstec interbibliotecariAquesta vegada voldria dedicar aquest espaia explicar-vos una mica un servei que oferim ala biblioteca que cal tenir en compte. Es tractadel préstec interbibliotecari. El fet de tenir carnetd’usuari de la nostra biblioteca significa serusuari de totes les biblioteques públiques queintegren el Sistema de Lectura Pública de laGeneralitat de Catalunya. És a dir, som usuarisde totes les biblioteques públiques de Catalunyaque d’alguna manera estan subvencionades perla Generalitat.El préstec interbibliotecari és un servei que enspermet demanar els llibres, que nosaltres no tenim,a d’altres biblioteques del sistema. És un servei gratuïtper als usuaris i sotmès a una sèrie de normes,algunes genèriques i d’altres fixades per la políticade préstec de cada biblioteca.A nosaltres, com a biblioteca petita, és un serveique ens és molt útil, ja que no hem de disposarnomés del que tenim a dins de les nostres quatreparets. Podem demanar en préstec qualsevol documenten qualsevol format que no tinguem a la nostraQuina primavera......a la biblioteca!!!• XERRADA:“Regalar (temps) als fills no té preu”de Cristina Martínez Roa.Dijous, 12 d’abril, a les 7 de la tarda.• SANT JORDI:“Va de prínceps, princeses... i altres reialeses”de Va de Contes.Dilluns, 23 d’abril a les 6 de la tarda.• TALLER DE PUNT DE CREU(pitets, tovalloletes,...) d’Angelina Gascons.Dissabte, 28 d’abril, a les 10 del matí.• DIA D’EUROPA:“Contes d’arreu d’Europa” de l’Escarabat.Dimecres, 9 de maig, a les 6 de la tarda.• MASSATGE INFANTIL:“Contes sobre la Pell” d’Elena Andrés.Dijous, 24 de maig, a les 5.30 de la tarda.• SESSIÓ DE CONTES:“Contamoxaines per a nadons” de Borinot Groc.Dijous, 7 de juny, a les 6 de la tarda.• PALLASSOS, CONTES I CANÇONS:“Els contes de la Bleda” de Cia. La Bleda.Dimarts, 19 de juny, a les 6 de la tarda.biblioteca i d’aquesta manera aconseguim que capusuari no marxi sense el document que necessita.El transport d’aquests documents és gratuït dins deles comarques de Girona gràcies al conveni signatentre la Diputació de Girona i la Fundació Caixade Girona, en virtut del qual, aquesta última posaa disposició de les biblioteques públiques de laprovíncia el seu sistema de valisa per al préstecinterbibliotecari. L’any 2006 ens van ser deixats405 documents i en vàrem deixar 144.No puc deixar passar l’ocasió d’agrair la tasca delpersonal de l’oficina de Caixa de Girona a Vidreres,que mai no ens han posat cap impediment i dia adia col·laboren amb nosaltres de bon grat.Per acabar, no voldria deixar de comentar que lesactivitats de la biblioteca segueixen essent un èxitpel que fa al públic assistent. A continuació teniules activitats programades fins al mes de juny, entreles quals cal destacar la visita de l’Albert SánchezPiñol, el dia 19 d’abril. Aquesta activitat estàemmarcada en el nostre Club de Lectura i formapart de les activitats programades per Sant Jordi.Ajuntament de VidreresDiputació de Girona

Aquest curs hem inaugurat l’aulad’acollida en el nostre centre. Seguidamentus en fem cinc cèntims.La incorporació constant d’alumnat nouvingutal nostre sistema educatiu és un fet. El nombred’aquests alumnes ha anat creixent de forma considerable,i el que es presentava com una situaciópuntual ha esdevingut una situació habitual.Aquest fet, que ens fa replantejar com escola laforma de donar una resposta educativa adequada,ens du a sol·licitar al Departament d’Educació unaaula d’acollida.L’aula d’acollida ha d’esdevenir un punt de referènciai un marc de treball obert amb una constantinteracció amb la dinàmica del centre, que permetiuna atenció emocional i curricular personalitzadai un aprenentatge intensiu de la llengua catalana.Alhora, ha de proporcionar a l’alumnat nouvingutuna atenció adequada a les necessitats i alsprogressos relacionals i lingüístics, sense perdreel contacte amb la resta del grup classe, al qualestigui adscrit.Aula d’acollidaal CEIP Sant IsclePRINCIPIS BÀSICS• Els alumnes assisteixen a l’Aula d’acollida un màximde 12 hores setmanals.• Els de primària nous, entre 8 i 9 hores.• Cap alumne roman totes les hores lectives a l’Aulad’acollida.• És convenient que l’horari de l’Aula d’acollida nointerfereixi en aquelles matèries que l’alumne/a nouvingut/dapot compartir amb els companys de classe:música, plàstica, educació física...• Cal garantir un espai on l’alumne pugui interactuar.• La durada de l’assistència va disminuint a mesuraque avanci en els aprenentatges.XOC EMOCIONALDavant el xoc emocional que en aquest alumnatpot suposar l’arribada a un entorn social i culturalcompletament nou, el centre preveu mesures específiquesper tal que pugui sentir-se ben acollit i percebreel respecte envers la seva llengua i cultura, afi de seguir amb normalitat el currículum i adquirirl’autonomia personal dins l’àmbit escolar i social,el més ràpidament possible.Aspectes personals i afectius de l’alumnat nouvingut• Dol migratori.• Desconeixement del sistema educatiu i de la culturade la societat d’acollida.• Desconeixement de l’entorn: centre, població, país.• Desconeixement de la llengua i els codis de comunicació.• Por al desconegut.Anem a EstudiErrades simpàtiquesBloc dels nens i nenes de l’aulad’acollida: “Allò que estimem”“Allò que estimem” és un bloc en el qual les nenesi els nens de l’Aula d’Acollida del CEIP Sant Iscle,comenten, xerren, escriuen, pensen i senten, sobreallò que els agrada i estimen. Intentem establir unpont entre els afectes que han deixat enrere i obrirnosals que estan per arribar. http://estimem.bloDiferents llocs d’origen25

Anem a EstudiL’IES Vidreressigna el pla de milloraEl Departament d’Educació i Universitats ha decidit, com un delsseus principals objectius per a aquest curs 2006/2007, engegar unpla per millorar la qualitat dels IES, que pretén millorar el rendimentgeneral de l’alumnat per tal d’aconseguir un progrés en els coneixementsadquirits i en els resultats acadèmics obtinguts.El pla està basat en el principi de corresponsabilitatentre cada IES i el Departament d’Educació iUniversitats, que implica el compromís de l’Institutde dissenyar un projecte de millora i aplicar-lo, iel compromís del Departament de facilitar margesd’autonomia i d’aportar suport i recursos per ferpossible aquest projecte, amb una avaluació deseguiment al final de cada curs.L’IES de Vidreres va aprovar en el Claustre i en elConsell Escolar del Centre el seu Pla de Millora iel dia 22 de febrer de 2007 es va formalitzar elcompromís amb el Departament d’Educació.Un dels objectius és el de millorar la cohesió socialal centre. Amb aquesta finalitat el mes de marçl’actor Marc Ciurana va realitzar a primer d’ESOel taller: “Juul, què t’ha passat?”. L’acompanyaval’exposició d’escultures de fusta de Juan Estové quereprodueixen les fotografies de Koeon Vanmechelenque il·lustren el conte de Gregie de Maeyer“Juul”.En Juul a l’IES VidreresJUUL TENÍA RIZOS.Rizos rojos.Hilo de cobre.Eso gritaban los otros: “¡Hilo de cobre!¡Tienes mierda en el pelo!¡Caca roja!”Por eso, Juul cogió las tijeras.Rizo a rizo, se los cortó.JUUL TENÍA LA CABEZA PELONA.“¡Bola de billar! ¡Canica! ¡Huevo!” Le gritaban losotros.Por eso Juul se puso un gorro.El gorro se apoyaba en las orejas, que le sobresalían.Y los niños gritaban:“¡Orejas de soplillo! ¡Dumbo! ¡Abanícalas!¡Échate a volar!”A Juul le gustaría volar, volar muy lejos y novolver nunca.De dos fuertes y rabiosos tirones, Juul se arrancólas orejas.El conte continua…Per a més informació d’en Juulus recomanem la web:www.xtec.es/~jcollell/insult.pdf26maig 2007

El valor de les petites accionsClaustre de mestres de CEIP Salvador EspriuNo hi ha error més gran que no fer respensant que es pot fer molt pocEdmund BurkeSovint veiem el nostre món amb certa preocupació.No tots tenim les mateixes oportunitats, ni lesmateixes possibilitats. Certament la sort que tenimaquells que vivim al Primer Món no és comparablea la de milions de persones d’arreu que la sevagran preocupació és saber què menjaran aquelldia si és que arriben a poder menjar algunacosa! Aquestes reflexions que probablement enshem fet més d’una vegada ens provoquen indignaciói, en els millors dels casos, ens qüestionensi podem fer quelcom?Al CEIP Salvador Espriu també ens fem aquestareflexió i enguany vam tenir l’oportunitat de participaractivament en la 13a Caravana Catalanad’ajut humanitari per al poble Sahrauí organitzadaper l’Associació Catalana d’Amics delPoble Sahrauí.A l’inici d’aquest segon trimestre els alumnes de6è de Primària van assistir a una xerrada informativaper conèixer la realitat d’un poble que viu encampaments de refugiats, fa més de trenta anys,“esperant” el retorn al Sàhara Occidental. Un copfinalitzada la xerrada se’ls presentava la CaravanaCatalana d’ajut humanitari que enguany tenia coma objectiu la recollida d’arròs, oli i sucre.La idea era que ells fossin els “dinamitzadors” dela Caravana a la nostra escola. Un cop van disposarde la informació, van distribuir-se de maneraque cada parella es responsabilitzava d’explicarlaa cada una de les classes de l’escola.La motivació i l’interès que van posar van serextraordinàries. Van buscar informació a internet,van recollir fotografies dels campaments,van trobar objectes típics sahrauís que va cediruna família que havien acollit una nena sahrauí...Quan van exposar-ho a les classes es notava lail·lusió que havien posat. Cada parella va haverd’adaptar l’explicació a l’edat dels alumnes delcurs on havien d’anar.Aquí tenim el testimoni d’una alumna de sisè:El dia que ens van dir que hauríem d’anar per parellesa les classes per fer una exposició sobre el poblesahrauí i repartir uns tríptics que anunciaven una caravanad’ajut humanitari tot van ser gemecs dient: Quinpal! A més a més no sabíem res del poble Sahrauí, pera molts de nosaltres ens sonava a xinès.Mentre anàvem fent el cartell i preparant l’exposicióens vam anar adonant del que era viure refugiaten un altre país que no és el teu, enmig deldesert, sense aigua, ni menjar ni cap lloc on treballardesprés d’acabar l’escola. Això em va ajudara valorar el lloc on visc i adonar-me que sovint ensofeguem en un got d’aigua i em van venir ganesde participar en la caravana.La nostra exposició va donar els seus fruits perquèuna setmana després les taules que hi havia a l’entradade l’escola eren plenes d’alimentsSílvia LanaoL’escola és un espai on, per descomptat, elsnostres alumnes han d’aprendre les estratègiesi continguts necessaris per a la vida, on hand’aprendre les maneres i formes que els ajudarana viure al seu entorn però també hi ha d’haverun espai per recordar que no tothom té lamateixa sort que ells...Anem a Estudi27

EsportsAtletes vidrerencsGemma MasnouJesica Soto, Campiona d’EspanyaJuvenil amb nou rècord dels campionatsL’atleta vidrerenca, Jesica Soto (Girona-CostaBrava) es va proclamar Campiona d’Espanya dela categoria juvenil en la prova de salt amb perxaamb una millor marca de 3 m 60 cm, nou Rècorddels Campionats, celebrats a la pista coberta deSaragossa el passat 10 i 11 de febrer.Una setmana abans es va proclamar també Campionade Catalunya amb un millor salt de 3 m 50cm a la pista coberta de Vilafranca del Penedès.Com a rúbrica a una excel·lent temporada de pistacoberta, la Jesica va poder participar en el Campionatd’Espanya Absolut de pista coberta on ambla seva joventut i davant d’atletes molt més experimentadesi més grans que ella va ser finalista i esva classificar ex aequo en la 8a posició.Hugo García, sisè al català de crosHugo García (CA Lloret-La Selva) va aconseguiruna reeixida 6a posició en la categoria promesa,fent una cursa de menys a més, amb progressió, ies va situar prop dels llocs de podi.Gemma Masnou va participar en la cursa absolutaon es va classificar en una discreta 9a posició,lluny del seu millor estat de forma per problemesfísics que porta arrossegant al llarg de la temporadade cros.28maig 2007Jesica Soto rebent la medalla d’or en el podi delcampionat d’Espanya juvenil de pista cobertacelebrat a Saragossa.Bàrbara Ramon, Campiona deCatalunya Absoluta en pista cobertaLes atletes Bàrbara Ramon i Elvi Sanez (CA Lloret-La Selva) van obtenir l’or i el bronze respectivamenten el Campionat de Catalunya Absolut depista coberta celebrat a Vilafranca del Penedès.La Bàrbara Ramon va guanyar el títol de campionade Catalunya Absoluta en la prova dels 3.000 m.llisos (10’23”35) i l’Elvi Sáenz (CA Lloret-La Selva)va aconseguir la medalla de bronze en la prova desalt d’alçada amb un millor salt d’1 m 64 cm.Hugo García durant la cursa del Campionat deCatalunya a Reus.Participació al Campionat d’Espanyade Cros per ClubsEn el Campionat de Catalunya de Cros per Clubshi van participar:En la modalitat de Cros Curt, l’Hugo García (23è)en la cursa masculina, i Bàrbara Ramon (6a) iIsabel Bielsa (10a) en la cursa femenina.En la modalitat de Cros Llarg, la Gemma Masnouva entrar 5a en la cursa femenina.

EsportsL’equip italià.A nivell local, en Joan Carles Acerete i en JuanBermejo es van classificar 5è i 7è respectivamenten la modalitat d’Acrobàcia (F2B). Lesparelles formades per Gràcia-Roca i Pascual-Leyes es van classificar en 6a i 7a posició enla modalitat de Carreres F2C. En la modalitatde Carreres F2F Goodyear la parella formadaper Gràcia-Mata van aconseguir la victòriaper davant dels francesos Thomas-Conraux iBindel-Perret.Resultats• Modalitat de Velocitat (F2A): 1r-Parramon, Ll.(ESP);2n-Magne, J. (FRA); 3r-Benabent, J. (ESP)• Modalitat d’Acrobàcia (F2B): 1r-Maggi, A. (ITA);2n-Milani, M. (ITA);3r-Beringe, G. (FRA); 5è-Acerete,JC.; 7è-Bermejo, J.• Modalitat de Carreres (F2C): 1r-Sánchez-Carrecedo(ESP); 2n-Alonso-Iglesias (ESP); 3r-Pérez-Aldecoa (ESP); 6è-Gràcia-Roca;7è-Pascual-Leyes.• Modalitat de Combat (F2D): 1r-Momtelli, A.(ITA); 2n-Bernard, C. (FRA); 3r-Riera, X. (FRA).• Modalitat de Combat (F2E): 1r- Rioja, M. (ESP); 2n-Lujan, J. (ESP); 3r-García, J. (ESP).• Modalitat de Carreres GoodYear (F2F): 1r-Gràcia-Mata; 2n-Skrzekucki-Conraux (FRA); 3r-Bindel-Perret (FRA).Modalitat d’Acrobàcia.31

EsportsJoves de Vidreres C.F.SLa consolidació en la categoriaJosep Ruhí SerraEn aquesta segona temporada l’equip s’ha consolidata la categoria i estem obtenint millors resultats.Cal recordar que l’any passat a hores d’araestàvem lluitant per no baixar. Ara, quan s’hancomplert dos terços del campionat, continuem ala zona alta de la taula amb opcions de lluitar perl’ascens. Aquest any estem traient bons resultatsa casa, on fins al moment estem imbatuts amb7 victòries i 3 empats. Volem donar les gràciesa la gent que ens ve a donar suport al pavelló,sobretot a en Jordi Ball·llosera, que no falla mai iens contagia la seva energia a tots. A diferènciade casa, en els partits lluny de Vidreres hem estatforça irregulars, ja que portem 4 victòries i 5 derrotes.La derrota, que ens va fer més mal va ser alcamp del líder, on després d’anar guanyant 3-5vam caure per 7-6.La mala notícia d’aquests darrers mesos ha estat lalesió al turmell d’en Sergi Somolinos, esperem quees recuperi aviat i que puguem seguir gaudint dela seva qualitat, ànims Pive!Per acabar, volem recordar-vos que el 28 d’abril,aprofitant que ens visita el Sant Antoni de Calongei per escalfar l’ambient, organitzem una botifarradapopular al pavelló poliesportiu, us hi esperema tots i a totes!Ludibàsquet 2007Organització Ludibàsquet 200732maig 2007Des d’aquestes mateixes pàgines es pot constatar,al llarg de l’any, la celebració a Vidreres de competicionsprovincials, catalanes, i fins i tot, estatalsde motos, cotxes, aeromodelisme, ciclisme, futbol opatinatge, entre d’altres, promogudes i organitzadesper diferents entitats esportives municipals.Lamentablement, en tractar-se d’activitats relacionadesexclusivament amb l’esport en qüestió i ubicadeshabitualment fora del nucli urbà, fan que elressò a nivell municipal no vagi gaire més enllà delscercles pròxims a l’entitat organitzadora encaraque, en els respectius àmbits, situen Vidreres enel mapa esportiu. És just reconèixer l’esforç i labona feina feta per part d’aquestes entitats i el quesuposen en la promoció del nostre poble.En el món del bàsquet de base, el Ludibàsquet deVidreres (9 i 10 de juny) organitzat pel CB NouCaulès és una bona mostra de tot això.

EsportsLes sis edicions anteriors del Ludibàsquet no noméshan consolidat l’esdeveniment dins el calendariprovincial, sinó que compta cada vegada ambmés presència d’equips de la resta de Catalunya,amb una fórmula única, tant des del punt de vistaorganitzatiu com competitiu.Més de 100 equips que suposen un movimentsuperior a 2.000 persones conviuen durant un capde setmana a Vidreres en un torneig de 24 horesininterrompudes, jugant-se simultàniament a lespistes del pavelló, institut, col·legi Salvador Espriu itambé al centre del poble, amb la voluntat d’aproparal màxim la festa a tothom. És una festa jove,una festa alegre, en la qual es combina l’esportamb el joc i en la qual el que realment importano és qui guanya més partits, sinó qui s’ho passamillor.La fórmula que permet satisfer les necessitatsd’allotjament, manutenció, seguretat i, naturalment,esportives, es basa amb la mobilitzaciódel conjunt de famílies amb jugadors i jugadoresdel club que cobreixen totes les àrees organitzativesdurant el cap de setmana. Per altra banda,cal esmentar el suport decidit i compromès del’Ajuntament, col·laborador imprescindibleperquè un esdeveniment d’aquestes dimensionssigui possible.Aquest any, el Ludibàsquet comptarà amb la presènciad’una atracció excepcional: els CrazyDunker’s (www.crazydunkers.com). Es tractadel grup de bàsquet acrobàtic més importantd’Europa, que han presentat el seu espectacleen esdeveniments mundials com jocs olímpicsd’Atenes, finals de l’NBA, o copa del món defutbol.Estem segurs que tots gaudirem molt del seu show,així com de tota la resta d’actes lúdics que s’organitzaranper tot el poble, amb la col·laboració delCentre Cívic.Convidem a tots a fer vostra la festa del Ludibàsquet!33

EsportsXVI Motocross VidreresAMICS DE lA MOTO DE VIDRERESEl diumenge 8 d’abril es va disputar el XVIè Motocrossde Vidreres en el circuit de “El Carbonet”.La cursa va comptar amb molt bona participació,prop de dos-cents corredors. S’hi van donar llocels millors pilots de Girona i d’altres demarcacionsdel territori català, tant en les curses de promoció(nens) com en les dels grans.A nivell local cal ressaltar la participació delspilots Ricard Trias (13è), Salvi Bufill (14è) i JosepM. Pararol en Júnior-250cc; i David Casadesús enJúnior-125cc.Es van realitzar les curses de diferents cilindrades icategories–50cc, 65cc, 85cc, Júnior 125 i 250 cc,Sènior i Veterà i els resultats van ser:Aleví 50 cc1r Enric Francisco2n Àngel Perales3r Joel MiravellAleví 65 cc1r Joaquin Ruiz2n Xavier Ferrer3r Ferran ArnauCadet-Juvenil 85 cc1r Nil Arcarons2n Nil Bussot3r Lluís RieraFèmines1a Gara Falconet2a Laia Manté3a Carme SolàVeterà1r Josep Zurita2n Miquel Fuentes3r Josep SalvadorSènior1r Scott Eastwoos2n Juan Vilalta3r Guillem ParesJúnior 125cc-250cc(Girona A )1r Josep Ralló2n Francesc Puigdemont3r Manel LunaJúnior 125 cc-250cc(Girona B )1r Jordi Falgueras2n Adrià Geli3r Miquel PujolJúnior( B. i Superior )1r Xavier Dols2n Ramon SerraALEVÍ: Marc Carrasco (55). 6 anys.FÈMINES: Carme Solà (122) i Marta Arranz (8)65 cc: Enric Navarra (3) i Pol Prats (5)34maig 2007

El que no li passi a enRos no li passa a ningúEsportsClUB D’ESCACS VIDRERESHi ha un tòpic –completament fals– que diu que els jugadors d’escacssón intel·ligents, amb un cervell privilegiat i amb un total controldels nervis. Bé, això és veritat, però només per a una elitistaminoria molt difícil de trobar. La majoria ens hem de conformaramb les aptituds que tenim i anar tirant com podem. Ara bé, sialgun foraster ve a Vidreres i et pregunta per algun jugador localfamós, segur que respondràs: “Sí, i tant, aquell que va guanyar aen Kasparov: l’Eloi Rodríguez!”. I si ell contesta: “I algun altre?”,amb tota probabilitat li diràs: “Ah, el de Can Xixa, en Carles Ros”.de dedicar als escacs. I del camp de futbol vapassar al Centre Cívic, que en aquell temps erasobre la Caixa de Girona.Hi ha nens que neixen amb un pa sota el braç, ien Ros, a sota el braç dret hi portava un pa i al’esquerra un taulell d’escacs. En Carles, però,era un cabut i no volia reconèixer que amb elfutbol era un fracàs total. Prou que ho intentava,però no hi havia manera. El seu cervellsabia el remat que havia de fer però les camesse li entrebancaven. Pensava una finta i ventavauna cossa. Procurava treure la pilota alrival i ensopegava. En definitiva, amb futbol, enCarles era un zero a l’esquerra.Que una partida d’escacs pugui ser avorrida noho negaré pas jo, però qui digui que els escacs–en general– són ensopits li diré que no hi enténpas res, i més quan juga en Carles. No perquèsigui un Gran Mestre, sinó més aviat perquèell fa de cada partida un vertader espectacle.Recordo aquella vegada que després de quedarcampió de la comarca de la Selva, jugava unapartida del campionat provincial de Girona.Sabent que la seva reina havia quedat atrapadadavant l’atac fulminant de tres peces enemiguesli va dir al seu rival que havia d’anar al lavabo.Al lavabo sí que hi va anar, però, al de casaseva!, perquè va agafar un autocar d’en RafelMas, deixant l’altre jugador palplantat davantdel taulell de joc esperant-se dues hores a què licaigués la bandera d’en Carles, i perdent –pertant– la partida. No cal dir que va ser sancionatamb l’expulsió del torneig!Li agradi o no, algun dia haurà de donar lesgràcies a en Josep Masnou. Va ser partit rerepartit que practicava la ciència dels escacsmentre veia jugar, des de la banqueta (perdecisió tècnica d’en Josep), els seus companysd’equip. Li va costar, però al final ho va veureclar: amb el futbol no faria mai res. S’hauriaI aquella jornada de la Copa Catalana queen Carles va anar a dinar amb en Llore, l’Eloii l’Oller? A la primera ronda de la tarda liva tocar jugar contra el noi més lleig que hihavia en tota la sala. El nano era lleig del cul,però jugava de conya, i li estava foment unapallissa...35

EsportsEn Ros, de cop i volta, i davant el silenci sepulcraldel local va esclatar en un immens somriureetílic que va deixar tothom parat, sobretot el seurival, que li va preguntar: “Quèèè riuuus?”.Tant de bo el nano no li hagués dit res perquè enCarles li va respondre: “De la cara a bessugoque fas!”. Jo hi era, el meu testimoni ho certifica,el nano va començar a bramar –davantl’estupefacció dels millors jugadors de la província–,i va avisar el jutge del torneig que vaacabar expulsant el Vidreres de la competició.Per acabar, l’última, la més bona i fresca. Nofa gaires setmanes va quedar amb uns jugadorsd’escacs per internet. Bé, resulta que vanmuntar un torneig a Malgrat de Mar, localitaton en Carles pensava arribar amb una hora imitja de carretera des de Vidreres (?!), i ell sí, síque tot decidit se’n va cap allà i marxa d’aquía les tres de la tarda. A les cinc ens apareix allocal de joc del Casino “la Unió” i li preguntemestupefactes: “Que ja s’ha acabat el torneig?”.I ell respon tot compungit: “Suposo que no. Ésque no he trobat el local de joc”. Jo encara ric,perquè el cas vindria el mateix que si en Soca,en Barraca, en Sureda i en Boada anessin ambel primer equip de futbol del poble a jugar afora i no trobessin el camp de futbol per disputarel partit. Esperpèntic, no?Últimes notíciesdel club d’ESCACSLa primera és que ens hem mantingut notablementen el campionat de Segona Provinciali vam quedar quarts d’entre deu equipsde Girona. La segona és la brillant actuaciódel nostre planter, en Jaumet Vidal ien Rasen Mediñà, que després de quedarquart aleví i primer benjamí de la Selva,respectivament, van anar a disputar elCampionat provincial i també en Rasen vaquedar campió provincial (en el momentd’escriure aquestes línies està a la final deCatalunya a Salou).Per acabar, recordeu que com cada anyhi ha el Torneig el “Tigre del Casino”, queengany celebra la seva quarta edició ambuna novetat especial: enguany es disputaràel diumenge 10 de maig, dins del recintede la Fira de Tractoristes. A qui li agradi elsescacs té excusa, és gratis i amateur. Ja hosabeu, el diumenge 10 de maig a les 9.30 ha fira de Can Manlleu.36maig 2007

Cuina de primaveraJOSEP BORREll RIPOllEl març comença la primavera, estació de l’anyon tot reneix, la cuina s’emplena de color, i almercat arriben les primeres fruites i verduresprocedents de l’hort on fa tot just unes setmaneses cultivaven hortalisses d’hivern tan gustosescom les carxofes i que ara precedeixen elsproductes propis de la temporada com són elspèsols, les faves, l’api, el bròquil, l’enciam, elsespàrrecs, l’escarola; així com també fruites comara les maduixes, les llimones, les mandarines,les pomes, les taronges, les nectarines, els nespreso els plàtans. També és el temps de gaudirde les carns de caça com ara la guatlla, el faisào el conill, menjars imprescindibles dels platsmés contundents de la nostra cuina; i al mateixtemps d’algunes espècies peix com el bacallà, elcalamar, el lluç, les gambes o el llenguado, quea hores d’ara ja es trobem als expositors de lespeixateries.Des d’un punt de vista gastronòmic, l’esdevenimentque marca la primavera és, sens dubte,la Setmana Santa, i més concretament la Quaresma,moment en què la carn queda exclosa demoltes taules i és substituïda per altres productesde temporada. Amb el dilluns de Pasqua acabal’austeritat i la tradició porta a les nostres taulesla mona de Pasqua, pastís tradicional a base dexocolata, que els més petits ja esperen per clavarhiqueixalada.Fem una queixaladaLa recepta:Suprema de lluç mar i selvaPreparació:• Es talla el lluç, es neteja i es fa a supremessense espines.• Al fons d’una plata es col·loca primerla patata (tallada fina), la ceba, i aldamunt les supremes de lluç.• El lluç s’ha de salpebrar, tirar-hi unraig d’oli, i un pensament d’orenga.• Es col·loca tot al forn 180 ºC i al capde 15 minuts s’hi posa el tomàquetdurant 30 minuts.• A continuació s’hi afegeix un got devi blanc i es deixa 15 minuts més alforn.• Per fer la salsa hem de triturar 20grams d’all en un morter, s’hi afegeixsal, tres rovells d’ou, unes gotes de llimonai oli per muntar la salsa (com sies tractés de maionesa).• Quan el lluç ja estigui fet es tira lasalsa per sobre la suprema, i es deixagratinar durant un minut.IngredientsPatatesCebaTomàquetTaronjaLlimonaTomàquet cherryGot de vi blancAllOuOliSalOrengaQuantitats400 grams250 grams250 grams1 peça1 peça2 unitats1 got12 grams2 unitats½ litre20 grams5 grams37

El viatgeVidreres-New York CitySud de Manhattan des de l’Estàtua de la Llibertat.ANNA, FRANCESC, SílVIA, MARTA, EVA, XAVIER, GEMMA, ClARA, PAUlA I ANNA JR.Marxem cap a la capital del món, la ciutat que mai no dorm… Viatgemdeu persones de totes mides, de tots gustos i de totes edats, anem delsonze als quaranta i tants i alguns no es coneixen entre ells, tota unaaventura. Tres vols diferents amb escales diferents i horaris diversos,ens trobarem allà, al carrer quaranta-nou, a la zona de Times Square iel Rockefeller Center.38maig 2007El primer dia decidim anar a fer la visita derigor a l’Estàtua de la Llibertat, la calor és aclaparadora(100ºF-37,8ºC). L’estació de metroés a Times Square, els anuncis lluminosos ensenvolten, anuncis gegantins en el quals potsveure tota mena de publicitat que canvia, ésrealment espectacular, també hi ha panells ondonen notícies i que et recorden que la ciutatestà en alerta per terrorisme.El metro és vell i ens sorprèn el missatge de lespantalles en les quals agafem els bitllets: “sives algo di algo” i un telèfon de la policia, desdels atemptats de l’onze de setembre la ciutatestà en alerta i recorda que n’hi pot haver unaltre cop.Arribem al Battery Park i allà agafem un ferryque ens porta cap a l’Estàtua de la Llibertat.És preciosa i ens recorda tantes i tantes pellículesque ens han transportat allà a través dela pantalla. I aquesta serà una constant duranttot el viatge, New York ens és familiar a cadamoment, a cada cantonada, no t’hi trobesestranger, de fet em sembla que ho som quasitots, és tremendament cosmopolita i molt propera:els bombers, les reixes de ventilació delmetro amb el fum característic, els taxis, lesparadetes de hot dogs (boníssims per cert), elsedificis més coneguts, el Rockefeller Center...tot ho hem vist a les pel·lícules.Després anem cap a Ellis Island, l’illa on arribavenels immigrants i on estaven en quarantenaabans de poder trepitjar Manhattan,l’edifici on arribaven s’ha convertit en unmuseu. Anem a dinar en un deli, una mena deself-service on el menjar va a pes, agafes elque vols (amanides, carn, peix, fruita, begudes,pastissos...) i passes per caixa, et pesenla safata i a tant el quilo, a més a més en elsdelis també hi ha queviures, són petits supermercatson pots menjar i la ciutat n’és plena.Després ens dirigim cap al districte financer,veiem el famós toro i d’allà cap a Wall Street,

un carrer estret i fosc que ens porta a l’edificide la borsa, ens parem a pensar que just enaquest edifici es remena l’economia mundial,la policia hi és present d’una manera especial.Finalment, anem a la zona zero, un gran foraton hi havia les Torres Bessones, està tot tancati impressiona, tots mirem cap al cel i intentemimaginar fins on arribaven. Al vespre agafemel ferry que porta a Staten Island, també milvegades vist a les pel·lícules, i de tornada veiemel sud de l’illa de Manhattan ben il·luminat,ens preguntem si mai no apaguen els llumsdels edificis, la vista és preciosa.L’endemà el “malgastem” de visita al Museud’Història Natural, no ens acaba d’agradar,esquelets i més esquelets de dinosaures, unlloc grandiós i mal organitzat, què hi farem!De tornada, aprofitem per conèixer una partde la Cinquena Avinguda, la zona amb lesbotigues més conegudes i amb la famosa joieriaTyffanys, les limousines i el luxe li donen unencant especial.El tercer dia de viatge toca conèixer Chinatown.Només d’entrar al barri les olors enstransporten a un altre món, els carrers sónplens de paradetes amb fruites mai vistes iamb uns colors espectaculars, peixateries alcarrer (amb la calor que fa), restaurants ambànecs cuits penjats als aparadors, la vida ésal carrer. Arribem a un parc i ens trobemgent practicant arts marcials, d’altres que fantaichí, d’altres sembla que estan meditant, uncasal de nens xinesos que veuen un espectacle,aquesta ciutat no deixa de sorprendre. A cadacantonada algun xinès que et vol vendre imitacionsde rellotges, de bosses... Realment ésuna petita Xina dins de la gran ciutat.I a tocar d’aquest barri, un altre que ha quedatreduït a només dos carrers, Little Italy, pràcti-El viatgeCentral Park.39

El viatgeEl Pont de Brooklyn i la famosa “skyline” de New York.cament només hi ha restaurants i pizzeries ialguna botiga de formatges i pasta. Just aquíveiem una “actuació” dels bombers.Arriben tres camions amb les sirenes que fanuna fressa brutal, baixen els bombers amb totaquell uniforme que ha de pesar una bestiesa,sembla que qui sap què passi, igual quearriben marxen i encara no sabem què hapassat.Un altre espectacle que ens ofereix la city.Dos Cosmopolitans després, a l’altra puntade Manhattan, ens aturem al Bryant Park areposar una mica. Quin espai més encantador!És al costat de l’edifici de la PublicLibrary. És un parc amb una zona de gespaal mig, en una banda hi ha lleixes amb llibres,diaris i contes que la gent agafa perllegir a les taules preparades a la zona delectura (no cal dir que aquest raconet delparc és absolutament silenciós), una altrazona per jugar a escacs (els taulers i lespeces per jugar formen part del mobiliariurbà), la zona del restaurant i cafeteria, lazona amb els cavallets per als nens... quinlloc més relaxant i més encisador.I cap a casa falta gent, de camí veiem un quantsedificis emblemàtics de la ciutat: el majestuósEmpire State, el curiós Flatiron Building querep el seu nom per la forma de planxa i l’arxiconegutMadison Square Garden.I abans de sopar, just a l’hora que vespreja,pugem al Top of the Rock, un miradorrecentment obert a la zona del RockefellerCenter, la pujada amb ascensor ens fapensar que sortim disparats, a una velocitatbrutal l’ascensor amb sostre transparentfa que l’ascens fins a la terrassa sigui totauna experiència vertiginosa. Veiem com esfa de nit a 260 metres d’alçada i amb unesvistes de 360º de tota la ciutat, una vistaque només ofereix aquest mirador. L’EmpireState es mostra imponent, el CentralPark immens, els cotxes que circulen per lesavingudes diminuts. Són sensacions difícilsd’explicar amb paraules.És dissabte i passarem el dia a Central Park,341 hectàrees, 4 km. de llarg, 800 m. d’ample,93 km. de camins, 26.000 arbres. Allàpassem gairebé tot el dia. Al Central Parkt’hi pots perdre tranquil·lament, són tants i40maig 2007

tants caminets envoltats de bosc que hi hamoments que et preguntes si realment ets aNova York.Després de caminar una bona estona arribemal Great Lawn, un espai de gespa ambuna superfície de 13,5 hectàrees entretingut iagradable, gent estirada prenent el sol i descansant,gent passejant, partits de beisbol, debàsquet, patinadors... una mica de tot per estarben distrets. Ja de tornada passem per la zonaanomenada Strawberry Fields, allà trobem elrecordatori a John Lennon i aprofitem per feruna ullada a l’edifici Dakota on vivia i davantdel qual el van assassinar.Tornant cap a l’apartament anem a veure laCentral Station, té el vestíbul més gran delmón, sembla mentida que una estació puguiresultar tan espectacular, làmpades de vidre,sostres pintats amb les constel·lacions, escalinatesque semblen sortides d’un palau, havalgut la pena fer-hi una visita.És diumenge i anem a una missa góspel albarri de Harlem, el barri negre per excel·lència. L’església és un edifici qualsevol delcarrer i no té cap gràcia especial per fora,el millor ens espera a dins de l’AntiochBatist Church. Seiem als últims bancs ambd’altres turistes, és un lloc petit i s’hi respiraun ambient especial. A mida que va passantl’estona el discurs del predicador va pujantde to, la gent espontàniament s’aixeca ipica de mans o fa moure els braços enlairedient “Amen” o dient “Oh yeah” per demostrarque els agrada la prèdica, hi ha unpetit cor que canta i acompanya un solistaque ens fa emocionar mentre entona espiritualsnegres. Un altre espectacle, aquestmolt íntim i molt intens, sobretot a l’hora dedonar-se la pau, les persones dels bancs dedavant nostre es giren i ens abracen fort,aquí tampoc no ens sentim estrangers, benal contrari, ens han acollit com si forméssimpart de la seva comunitat. Sortim de l’església,un cop acabada la cerimònia, benemocionats.Ens queda encara un altre lloc conegut dela ciutat i que un turista no es pot perdre, elpont de Brooklyn, aquest pont uneix l’illa deManhattan amb el barri de Brooklyn, fa 1.053m. de llarg i diuen que s’ha de caminar deEl viatgeUna vista característica de Chinatown.41

El viatgePotser la paraula “espectacle” ha estat unaconstant en aquest intent d’explicar-vos la nostraaventura a la city, però és que New York és ungran escenari que et sorprèn, que t’atrapa, quet’emociona i que t’estima. WeYNY.42maig 2007Una entranyable imatge del grup a Times Square.l’extrem de Manhattan fins al final sense mirarenrere perquè d’aquesta manera la vista delsud de l’illa des de Brooklyn ens sorprendrà,així ho fem.El cansament l’hem anat acumulant dia adia i caminar per la ciutat comença a seruna agonia, però aprofitem que avui encarahi som tots i travessem el barri del Soho i elVillage. Cada barri és diferent, sembla queaquesta ciutat tingui tot de petits països i d’altresciutats allà dins, totes ben posades, bendelimitades.El viatge per a alguns arriba al seu final itornem cap a Vidreres.Podeu enviar la crònicadels vostres viatges aEL REC CLARRevista Municipal de VidreresC/ Catalunya, 2917411 - VIDRERESo a l’adreça electrònicaelrecclar@hotmail.comTrobareu les condicionsde col·laboracióa la pàgina 2 de la revista

OpinióTràmits innecessarisSusanna Masnou Barrera i Gemma Masnou BarreraAprofitem aquestes línies d’opinió per mostrar lanostra disconformitat davant l’actuació de l’Ajuntamenta l’hora de resoldre i atendre els nostresdrets com a veïns afectats arran d’unes actuacionsurbanístiques.Els fets van començar arran de l’inici d’unes obresdels nostres veïns. El constructor que les havia dedur a terme (Sr. Fullà fill) va venir a demanar-nospermís oral per tal de tirar-les endavant. Es tractavad’una construcció a la terrassa veïna que afectaval’espai mitger entre les dues cases. La respostaferma que vam donar en tot moment va ser que hoacceptaríem sempre que les obres se cenyissin a lanormativa urbanística vigent. Durant la construccióde l’obra vam detectar certes irregularitats i possiblesincompliments de la normativa i del mateixcompromís que havia establert el constructor. Ensvam dirigir als serveis urbanístics de l’Ajuntamentper demanar una revisió de l’obra. La demandava ser feta en diverses ocasions tant per escrit (hiha entrades al registre de l’Ajuntament que així hodemostren) com per via oral, entrevistant-nos ambel regidor d’urbanisme i alcalde al mateix temps,el Sr. Daranas i amb el tècnic municipal d’urbanismeel Sr. Lloret. Alllarg d’aquests contactesens va sorprendre la sevafalta de criteri en l’aplicacióde la normativa,el reconeixement del seuincompliment i el donarnoscom a única solució:denunciar l’Ajuntament.No sabem ben bé perquè, potser per tal decobrir-se i satisfer els interessospropis de l’Ajuntamentamb el constructor,els és més fàcil fer queels denunciem al TribunalContenciós, a nosaltresque som uns simples veïns,i perjudicar així la relacióveïnal i provocar confrontacionsentre nosaltres.I el més greu és que hopermeten quan ells mateixos davant la presènciad’advocat no s’amaguen d’admetre i reconèixerque tenim tota la raó.Ens ha tocat a nosaltres fer tota una sèrie de tràmitsque ens hauríem pogut estalviar si l’Ajuntamenthagués fet ús de la seva responsabilitat i diàlegenlloc d’actuar amb la prepotència i cinisme queens han demostrat.És sorprenent com l’Ajuntament prefereix recórrera la via judicial i aquesta resol amb una sentènciafavorable a nosaltres i amb costos per a l’Administraciómunicipal*.És clar, els és més pràctic fer aquest tràmit i pagarels costos amb diner públic de tots els vidrerencs,enlloc de solucionar-ho ells, com a màxims responsables,per la via democràtica. Aquesta és lapolítica exemplar d’un govern municipal?I a nosaltres, a part de maldecaps, que han estatmolts, ens ha comportat també despeses, però ambla diferència que no disposem d’un calaix públicper finançar-les.* Sentència Ref. 522/06 Resolució TribunalContenciós núm. 1 de Girona.44maig 2007

Res ClarBenvolgut Dr. Manzaneque,Com ja deu saber per un compatriota meu, perl’escrit del darrer número del Rec Clar, el clandels barrufets ens hem instal·lat fa poques setmanesa Vidreres. Vostè, i els apreciats lectors de larevista, es deuen preguntar per què vam escolliraquesta vila per fixar-hi la nostra residència.Doncs perquè què fins ara vivíem molt lluny d’aquí,a l’altra banda del món, i necessitàvem trobar unlloc des del qual desplaçar-nos més fàcilment enels nostres freqüents viatges. Aleshores, un amicnostre ens va comentar que aquesta vila es trobava“entre mar i muntanya”. Però ara, que jahem arribat, no entenem massa aquest concepte.I aquí és on ve la consulta: és realment Vidreres elcentre del món?Esperem una resposta. Gràcies.Atentament,El Gran BarrufetEstimat Gran Barrufet,Certament, Vidreres és el centre del món. Agafi unmapamundi i intenti traçar dues línies perpendicularsque conflueixin al bell mig del mapa. Veuràcom no li surt Vidreres com a centre del món. Llavors,el Dr. Manzaneque està equivocat? No! Resmés lluny de la realitat. Si no estem consideratscom a centre del món és perquè els cartògrafs i,més concretament el nostrat Jaume Ferrer, en unatac de ràbia incontrolada va decidir renegar deVidreres per anar a viure a Blanes. Aquí va serquan va fer el tomb a la seva vida. Va inscriure’sa la C.A.B.V.A.D.A (Cosmógrafos Asociados deBlanes “Vamos a descubrir América) per completarels seus estudis sobre geografia que el vanportar a ser la mà dreta de Cristòfol Colom, quetal i com em va explicar el Sr. Ramos a la mevaetapa al Sant Iscle, era català i va sortir del Port dePals. La Història té aquest tipus d’injustícies. JaumeFerrer no només es va endur astrolabis, escairesi brúixoles de Vidreres. També va endur-se moltssecrets. Va explicar el descobriment del centre delmón a uns Reis Catòlics que no estaven interessatsen què la nostra vila tingués un reconeixement tanimportant. Van obligar Ferrer a desplaçar el puntde confluència uns quants centímetres i situar-lo alGolf de Guinea, a l’Àfrica. Quan els habitants dela Vidreres de l’època van veure que els hi treienaquest gran honor, van començar a tirar pedres aun fugitiu Jaume Ferrer que va baixar tot el carrerque ara porta el seu nom perseguit per una munióde gent amb una actitud més salvatge que la d’unhooligan. Val a dir que una d’aquestes pedres,mentre els habitants perseguien Ferrer a la voradels Quatre Camins, va anar a parar al cap delPare Pelegrí i per això mai no passa per Vidreres.Per Sergi Puig47

Res Clar48maig 2007Dr. Manzaneque,Sóc un feliç consultor compulsiu. Sempre estic trucantals consultoris de ràdio, de televisió, vaig a laconsulta del psiquiatre, del metge de capçalera,de la pedicura, consulto els oracles borsaris, elsdiccionaris, freqüento els consultoris de les mèdiums...,independentment de si tinc cap problemao malaltia per consultar. Ara mateix, heentrat a un conegut supermercat delvostre poble només per consultar-nel’horari i hi he trobatun exemplar d’aquestamagnífica revista, enla qual he vist, ambgran il·lusió, que vostèté obert un consultori.No puc deixar passarl’ocasió per fer-liuna consulta sobreun aspecte del meuhàbit que em començaa preocupar. I és quetambé participo a lesconsultes electorals (referèndums,eleccions...), per què sócincapaç de fer com la gent normal,que s’absté: creu que és greu, doctor?Agraït.JosepBenvolgut Josep,Vostè no vota, vostè no participa en referèndumselectorals, estimat amic. El que li diré a continuacióli xocarà i és normal. A veure com hoexpliquem això... Estem a l’època de la postdemocràcia.Aquest no és un concepte que m’acabod’inventar ara mateix. El filòsof timororientalèsdel s. XIX Quäzoon-Deena Kinfreud, en el seullibre Les set diferències entre una urna i un aquari(deixant de banda els peixos) (Proa, 1995) jaapuntava fa més de 100 anys la següent afirmació“A l’estiu, tota cuca viu. Però hi haurà un diaque no hi haurà estiu, ni vida, ni molt menys...cuca. (...) Vigileu l’home de les ulleres!!! (...) Ala postdemocràcia, res no sembla el que és, nires de res és el que malgrat ser i és no sembla igràcies... de res” (15). És clarament un missatge,visionari, encriptat, difícil de desxifrar per unament humana convencional. Kinfreud parla sensecap mena de dubte sobre la societat actual. Talmentcom a Alícia en el País de les Meravelles oMatrix (s’ha fixat que en ambdós casosel protagonista comença seguintun conill?) ens veiem atrapatsen un món on creiemque decidim però no ésaixí, company Josep. Lademocràcia clàssica éshistòria. La gent ques’absté és la que vota.Tots els que com vostèvan religiosament ales urnes quan hi haeleccions només fanque alimentar un sistemaque és inamovible.Ens enganyen com a xinesos(mai no he entès perquèa un xinès se l’enganya mésfàcilment que a un altre, però bé...d’això ja en parlarem un altre dia). Hiha teories que diuen que darrere d’això hi ha laWalt Disney, altres que afirmen que EspárragosLa Carretilla hi té un pes important. Si seguim lesprediccions de Kinfreud, ‘Vigileu a l’home de lesulleres’, queda clar que qui està darrere de totaixò és Bill Gates. Quan els ajuntaments de tot elmón envien emails informant dels seus recomptesde vots, l’home retoca els arxius i fa i desfàdes de la seva cadira de Silicon Valley. Per aixòsempre acaben governant els mateixos. És trist,ja ho sé. Però vostè em pregunta i jo tan sols puccontestar-li amb la veritat. Hem de deixar d’entrara internet. Hem de deixar de votar. Nomésaixí, li serà impossible retocar cap resultat perquèno hi hauran resultats. I aquest dia, amic Josep,serem lliures.Atentament,D. Miquel Manzaneque

GiraltFem poble totentretenint-nosHoritzontals1. Caluix. Passador que subjecte l’ansíai jou. 2. Indret amb aigua i vegetacióai mig d’un desert. Camí seguit demanera exclusiva pel bestiar transhumanten el vàlid no Mai no es oportunitats,residència ni van pel món Dit delconsumat, troba en les Persones sensetreball fixos que seu desplaçamentperiòdic. 3. Ganduls, a l’inrevés. Ventetsuau i agradable. Comença ei sainet.4. matrimoni al revés. guanyant-se lavida com poden. 5. Es troben al migde la pofs. Referent a l’agricultura i ala ramaderia. 6. Es posa al mig de laporta. Home que sempre va mal engiponat,brut. Útil sense vocals. Sigla delcardinal que no hem de perdre. Preposicióque fa pensar. 7. Moviment ràpidi violent per agafar alguna cosa a algú.En certs jocs de cartes venç les delsaltres colls, trumfo. 8. Concordança desons en uns versos, al revés. Escarabatsnegres i aplanats que viuen en flocsfoscos i humits de les cases. 9. Toc apunta de dia per a despertar els soldats.Mil romans. Municipi de França,entre Llívia i Puigcerdà, que és mitjaurbs. Planta d’horta, crucífera de fullesgrosses comestibles, sovint en forma decabdell, a l’inrevés. 10. Dit d’un arbremigrat, petit i amatat a terra. Aquí.Verticals1. Cop violent que donen alguns animalsamb el cap, en tossar. 2. Pont debranques que fan eis arbres sobre uncaminal o una carretera. En els païsosislàmics, governador, príncep o capmilitar. 3. Municipi de la Selva. Obrirel corral perquè el bestiar surti a pasturar.4. Riu de 6700 km de recorreguti conca d’uns 3 milions de km2.Guarneixo, engalano. 5. Deu romans.Lícit, reglamentari. Entre mans. 6. Ocellanseriforme que sempre ha tingut bec.Marc deforme. La grega de Brunyola.7. Forma prefixada grega que significacamp. Fa dòcil una bèstia salvatge. 8.Frau mut. Escollir, triar. La primera dela classe i del curs. 9. Amfibi de cosallargat i cua molt desenvolupada.Desfilada que a Vidreres es fa el diadel Ranxo. 10. Coses de preu elevat,de baix a dalt. Acció de seleccionar a!revés. 11. Passo a l’altre costat d’unamuntanya. 12. Vocals que van en Seat.Vocals de vocal. En algunes contradeses fica la grossa dins la petita per feruna festa grossa. 13. Romanes de l’aldea.Que coexisteix eternament amb unaltre, a l’inrevés. 14. Cansin, fatiguin.Servei Civil Internacional.123456789101 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14Una dita dins la sopaC. 1LLUÍS2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 141 T R O N X O F U S T E LHi heu de trobar la paraula correcta que correspon usar en lloc2 dels O barbarismes A S següents: I Cdirecció, A estrellar, R R guinyapo, E R hermosura,A DLAmunyeca, novato, ombligo, plumilla, prèstam, quartet, rato,3 siti, Ssospetxa, F Ovalia, L xupatintes. L A Amb G les lletres O escadusseres R A llegir Sun conegut refrany.4 T A R E R O D A M O N S5PORLA ÇAEGRRDOAPEECQRU-A R I6LRT A NDOATMS ETEL´ LNLE N7 RS EA VR OL LB AE DR AT I AL TL OLT8 AE MO I- RE L C OS RA RD I A OE L E E S9 DT AI AS NL AM E MC - UP RG N LRO C10 GA RO RE OP NR YP AV CI AT TA A AAC IE B - P I E R A L N C S- P I X A T I N T E R SV A L - S M A I L S M AA N R E S A C N A T E PSudokuC. LLUÍS9 3 5 77 2 43 7 66 4 7 8 11 5 88 1 4 9 22 5 16 9 15 2 4 39 4 6 3 1 5 2 8 7Coms’hi juga:Cal omplirles casellesbuides ambels números del’1 al 9 senserepetir-ne capen una mateixafila, columna oquadre interior.Solucions a la pàgina 5349Entreteniments

AgendaActivitatsd’abril a juny de 200750maig 200726 d’abril21:00 hCENTRE CÍVICXV JORNADES DE PRIMAVERAAJUNTAMENT DE VIDRERES I AMPA IES VIDRERES27 d’abril18:00 hCASAL DEL JUBILAT I PENSIONISTABALL-BERENAR27 d’abril22:00 hSALA D’ACTES AJUNTAMENTXERRADA: “BURMAN FLASH: DARRERE DE L’ESCENARI”A CÀRREC DELS MEMBRES DE burman flashGRUP VITRARIS28 d’abril10:00 hBIBLIOTECA JOAN RIGAU I SALATALLER DE PUNT DE CREU D’ANGIE GASCONSBIBLIOTECA DE VIDRERES28 d’abril19:00 hPAVELLÓ MUNICIPALBOTIFARRADA POPULARJOVES DE VIDRERES CLUB DE FUTBOL SALA28 d’abril22:30 hTEATRE DEL CASINO LA UNIÓCONCERT: PETIT KOMITE (METAL) + BURKAH (METAL)+ ARABIAN SHAPPED GUILLERMO (SCREAMO) + SICK-NECK’S (PUNK/HARDCORE)VIDCORE29 d’abril18:00 hCASAL JUBILATSBALL DE TARDACASAL DEL JUBILAT I PENSIONISTA29 d’abril7:00 hANTIGA CASERNA DE LA GUÀRDIA CIVILEXCURSIONS PER DIFERENTS ENTORNS NATURALS DELES COMARQUES GIRONINESGRUP EXCURSIONISTA VIDRERES(+ info. 647 580 668)29 d’abril18:00 hTEATRE DEL CASINO LA UNIÓTEATRE: AMOR A TOTES LES EDATSGRUP DE TEATRE CASSANENC - GRUP TEATRAL VIDRERENC30 d’abril22:30 hTEATRE DEL CASINO LA UNIÓCONCERT: HEARTBREAK KID (HC/METAL) + BORN TOHATE (HC) + HUMAN ASHTRAY (DEATHCORE)VIDCORE1,6,13,20 i 27 de maig18:00 hCASAL JUBILATSBALL DE TARDACASAL DEL JUBILAT I PENSIONISTA6,13,20 i 27 de maig7:00 hANTIGA CASERNA DE LA GUÀRDIA CIVILEXCURSIONS PER DIFERENTS ENTORNS NATURALS DELES COMARQUES GIRONINESGRUP EXCURSIONISTA VIDRERES(+ info. 647 580 668)6 de maig10:00 hPLAÇA LLUÍS COMPANYSPAELLADA JUVENILCONSELL DE JOVES DE VIDRERES6 de maig19:00 hTEATRE DEL CASINO LA UNIÓTEATRE: “TERÀPIA DE GRUP PER A GAFES”GRAPPA TEATRE - AJUNTAMENT DE VIDRERES7 de maig22:00 hTEATRE DEL CASINO LA UNIÓ“CONCERT: THE MORLOCKS (Garage, USA) TITO &THE BRAINSUCKERS (Garage-psycho, ITALIA)”SOROLL8 de maig16:30 hCASAL DEL JUBILAT I PENSIONISTAXV XERRADES AL CASAL DE JUBILATSAJUNTAMENT DE VIDRERES I CASAL DEL JUBILAT I PENSIONISTA

8 de maig21:00 hCENTRE CÍVIC VIDRERESXERRADA COL·LOQUI:JORNADES TÈCNIQUES D’AGRICULTURAUNIÓ DE PAGESOS - COMISSIÓ DE TRACTORISTES DEVIDRERES9 de maig18:00 hBIBLIOTECA JOAN RIGAU I SALADIA D’EUROPA: “CONTES D’ARREU D’EUROPA DE L’ESCA-RABAT”BIBLIOTECA DE VIDRERES9 de maig20:00 hCENTRE CÍVIC VIDRERESXERRADA: COM FER CONSERVESA CÀRREC DE CARME PLANA (AGRICULTORA ECOLÒ-GICA)COMISSIÓ DE TRACTORISTES DE VIDRERES10 de maig21:00 hSALA D’ACTES AJUNTAMENTXV JORNADES DE PRIMAVERAAJUNTAMENT DE VIDRERES I AMPA IES VIDRERES10 de maig21:00 hCENTRE CÍVIC VIDRERESXERRADA COL·LOQUI:JORNADES TÈCNIQUES D’AGRICULTURA: ELS PURINS,L’OR NEGRE. A CÀRREC DE JOVES AGRICULTORS IRAMADERS DE CATALUNYACOMISSIÓ DE TRACTORISTES DE VIDRERES12 de maig22:30 hTEATRE DEL CASINO LA UNIÓCONCERT: NEMESIS AETERNA (BLACK/DEATH METAL)+ VRADEMARGK (DEATHMETAL)VIDCORE12 i 13 de maigTOT EL DIATERRENYS DE CAN MANLLEUFIRA DE TRACTORISTES (PROGRAMACIÓ A PART)COMISSIÓ DE TRACTORISTES DE VIDRERES13 de maigTARDATERRENYS DE CAN MANLLEUCONCERT D’ALUMNES I PROFESSORS DE L’ESCOLADE MÚSICA ESCOLA DE MÚSICA MUNICIPAL DEVIDRERES13 de maigInici 10:00 hTERRENYS DE CAN MANLLEUTORNEIG D’ESCACS PER A INFANTS I ADULTSCLUB D’ESCACS VIDRERES15 de maig16:30 hCASAL DEL JUBILAT I PENSIONISTAXV XERRADES AL CASAL DE JUBILATSAJUNTAMENT DE VIDRERESI CASAL DEL JUBILAT I PENSIONISTA18 de maig21:30 hTEATRE DEL CASINO LA UNIÓCINEFÒRUM: “DELITOS Y FALTAS” DE WOODY ALLENGRUP VITRARIS18 de maigTROBADA DE CASALSCASAL DEL JUBILAT I PENSIONISTA19 de maig22:30 hTEATRE DEL CASINO LA UNIÓMONOCHROME (POP-HC, ALEMANIA) + HALF FOODOUTSIDETEMPORADA PLANA DE LA SELVA I SOROLL20 de maig17:30 hTEATRE DEL CASINO LA UNIÓRIALLES: LES SABATES NOVES DE L’EMPERADOR AMBANNA ROCARIALLES VIDRERES24 de maig17:30 hBIBLIOTECA JOAN RIGAU I SALACONTES SOBRE LA PELL (MASSATGE INFANTIL)D’ELENA ANDRÉSBIBLIOTECA DE VIDRERES24 de maig21:00 hSALA D’ACTES AJUNTAMENTXV JORNADES DE PRIMAVERAAJUNTAMENT DE VIDRERESI AMPA IES VIDRERES25 de maig18:00 hCASAL JUBILATSBALL-BERENARCASAL DEL JUBILAT I PENSIONISTA51Agenda

Agenda52maig 200725 de maig22:00 hSALA D’ACTES AJUNTAMENTCONFERÈNCIA: “HUMANITZACIÓ A LA TERRA: LAIMPORTÀNCIA DE LA SIERRA DE ATAPUERCA” A CÀRRECDE ROBERT SALA, ARQUEÒLEG I PROFESSOR URVGRUP VITRARIS25 de maig22:00 hTEATRE DEL CASINO LA UNIÓCONCERT: “DUKKUN” AMB LA BANDA DEL ZURDOTEMPORADA PLANA DE LA SELVA26 de maig22:00 hTEATRE DEL CASINO LA UNIÓCONCERT QUIMI PORTET - BANDAAJUNTAMENT DE VIDRERES27 de maig17:00 hCENTRE CÍVIC VIDRERESAUDICIÓ DELS ALUMNES DE L’ESCOLA DE MÚSICA DE VIDRERESESCOLA DE MÚSICA MUNICIPAL DE VIDRERES27 de maig19:00 hTEATRE DEL CASINO LA UNIÓTEATRE: AQUÍ NO PAGA NI DÉUDE L’ENTRESOL D’AGRUPACIÓ MONTSERRATGRUP TEATRAL VIDRERENC30 de maig21:30 hBIBLIOTECA JOAN RIGAU I SALACLUB DE LECTURABIBLIOTECA DE VIDRERES3,10 i 17 de juny18:00 hCASAL DE JUBILATSBALL DE TARDACASAL DEL JUBILAT I PENSIONISTA3,10,17 i 24 de juny7:00 h“ANTIGA CASERNA DE LA GUÀRDIA CIVIL”EXCURSIONS PER DIFERENTS ENTORNS NATURALSDE LES COMARQUES GIRONINESGRUP EXCURSIONISTA VIDRERES(+ info. 647 580 668)3 de juny8:00 hPAVELLÓ MUNICIPAL25è ANIVERSARI DE LA CURSA DE L’ESCARLETPENYA BLAUGRANA DE VIDRERES3 de juny12:00 hTEATRE DEL CASINO LA UNIÓCONCERT DE SOLISTES (ALUMNES DE CURSOS AVAN-ÇATS DE L’ESCOLA MUNICIPAL)ESCOLA DE MÚSICA MUNICIPAL DE VIDRERES3 de juny19:00 hTEATRE DEL CASINO LA UNIÓCONCERT: SBB SALSA-JAZZ ORQUESTRATEMPORADA PLANA DE LA SELVA7 de juny18:00 hBIBLIOTECA JOAN RIGAU I SALACONTAMOXAINES PER A NADONSDEL BORINOT GROCBIBLIOTECA DE VIDRERES9 de juny7 de la tarda.Lloc: A concretar.Presentació del llibre: “El naixement d’unanova consciència”, d’Eudald Carbonell9 de junyTardaPLAÇA DE L’ESGLÉSIAMARATÓ DE MÚSICS I ARTS ESCÈNIQUES DEL CENTRECÍVIC DE VIDRERESCENTRE CÍVIC VIDRERES9 de juny22:30 hTEATRE DEL CASINO LA UNIÓHOLLYWOOD SINNERS (BCN, R’N’R) + THE KIDS(BÈLGICA, PUNK-ROCK77)TEMPORADA PLANA DE LA SELVA I SOROLL9 i 10 de junyTot el diaTOT EL POBLELUDIBÀSQUET9 CAULÈS I AJUNTAMENT DE VIDRERES10 de junyMatíPISTA AEROMODELISMECAMPIONAT D’ESTIU DE CATALUNYACLUB AEROMODELISME VIDRERES15 de juny22:30 hTEATRE CASINO LA UNIÓCONCERT DE ROCK’N’ROLLTEMPORADA PLANA DE LA SELVA I SOROLL

16 de juny22:30 hPISTA DEL CASINO LA UNIÓBALL SOLIDARI CONTRA EL CÀNCERAMB L’ACTUACIÓ D’ÀNGEL I POL16 de junyA partir de les 17:00 hCEIP SALVADOR ESPRIUFESTA DE FI DE CURSAMPA CEIP SALVADOR ESPRIU17 de juny12:00 hTEATRE DEL CASINO LA UNIÓFESTIVAL FI DE CURS ESCOLA DE MÚSICA “CANTATADE MOZART”ESCOLA DE MÚSICA MUNICIPAL DE VIDRERES17 de juny17:00 hTEATRE DEL CASINO LA UNIÓTEATRE INFANTIL: “ELS TRES PORQUETS, LA CAPUT-XETA VERMELLA I HANSEL I GRETEL CONTRA L’ES-COLA DELS LLOPS”TEATRE JUVENIL: “BULLING”ALUMNES DEL CENTRE CÍVIC VIDRERES19 de juny18:00 hBIBLIOTECA JOAN RIGAU I SALACONTES DE LA BLEDA DE HELENA ESCOBARBIBLIOTECA DE VIDRERES22 de juny21:30 hTEATRE DEL CASINO LA UNIÓCINEFÒRUM: DERSU UZALA DE AKIRA KUROSAWAGRUP VITRARIS23 de junyVespre-nitCASAL DE JUBILATSSOPAR-BALL REVETLLA DE SANT JOANCASAL DEL JUBILAT I PENSIONISTA23 de junyNitHORTS D’EN PERE PAUREVETLLA DE SANT JOAN: FLAMA DEL CANIGÓ,FOGUERA I SOPAR POPULARGRUP VITRARIS24 de juny18:00 hPLAÇA LLUÍS COMPANYSSARDANES I BALL DE SANT JOANBELLA DANSA DE VIDRERES29 de juny18:00 hCASAL DE JUBILATSBALL-BERENARCASAL DEL JUBILAT I PENSIONISTA29 de junyVespreSALA D’ACTES AJUNTAMENTCONFERÈNCIA A CONCRETARGRUP VITRARISAgendaSoluciONS ALS ENTRETENIMENTS1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 141 T R O N X O F U S T E L L2 O A S I C A R R E R A D A3 S F O L L A G O R A S4 T A R E R O D A M O N S5 O L A G R O P E Q U A R I6 R A D A M T L N E N7 R E V O L A D A A T O T8 A M I R C O R R I O L E S9 D I A N A M U R L O C10 A R R O N Y A C A T A C I5 2 4 3Solució Sudoku4Sopa de Lletres:adreça, estavellar, estripall, bellesa, canell, passerell, tremp, préstec, estona, setge,tanca, pixatinter. SRefrany: Per l’abri! cada gota en val 6 4 7 8 151 5 868 1 4 9 2Solució 7 Solució: 8 melic, 2 caserna, 5 1 sospita, 9mil.6 9 19 4 6 3 1 5 2 8 71 8 5 7 2 6 3 4 92 3 7 4 8 9 1 6 56 5 4 9 7 2 8 3 13 9 2 1 5 8 6 7 48 7 1 6 4 3 9 5 24 2 9 8 3 7 5 1 67 6 3 5 9 1 4 2 85 1 8 2 6 4 7 9 33 7 6237 2 453

MuNICIPI DE VIDRERESHoraris dels transports públicsTEISA 972 260 196Del 16 de setembre 2006 al 14 de juny 2007TRAJECTE D’OLOT A LLORET DE MARDe dilluns a dissabteDiumenges i festius09:42 – 18:42 09:42TRAJECTE DE LLORET DE MAR A OLOTDe dilluns a dissabteDiumenges i festius10:33 – 19:18 19:18SARFA 902 302 025TRAJECTE DE CALDES A SILSDe dilluns a divendres06:55 – 09:25 – 10:20 – 10:55 – 12:20 – 16:00 – 19:05TRAJECTE DE SILS A CALDESDe dilluns a divendres07:35 – 10:20 – 11:20 – 13:20 – 15:50 – 19:50AuTOCARS MAS 972 850 425 972 364 072TRAJECTE DE LLORET A GIRONA (De Lloret a Vidreres 15 minuts)De dilluns a divendres07:00 – 07:45 – 09:45 – 10:45 – 12:15 – 15:30 – 16:15 – 17:30 – 18:30 – 19:30Dissabtes09:45 – 12:15 – 15:30 – 18:15TRAJECTE DE GIRONA A LLORET (De Girona a Vidreres 30 minuts)De dilluns a divendres08:15 – 09:10 – 10:10 – 11:10 – 12.00 – 13:40 – 16:40 – 18:40 – 20:00 – 20:45Dissabtes11:30 – 13:45 – 17:30 – 19:45TAXI RAFAEL VICO 972 851 139 609 316 932RENFE 902 240 202AEROPORT GIRONA - COSTA BRAVA 972 186 600

Ranxo a Vidreres!!!

Ahir i avui del gual del Rec clar proper a l’actual pavelló. Cal observar la diferència essencial entre les dues fotografies:Mentre a l’actual hi passa un vehicle 4x4, a l’antiga ho fa un carro estirat per bous.

QÜESTIONARIELECCIONS MUNICIPALS2007Des del Consell de Redacció del Rec Clarhem cregut que seria interessant dedicar unaespecial atenció al tema de les eleccionsmunicipals en aquest número, per tal de donara conèixer el punt de vista de les diferentscandidatures a l’entorn de diversos temes queconsiderem importants per al nostre poble. Peraixò, hem decidit adreçar aquest qüestionaria totes les candidatures amb la confiançaque trobeu encertada la proposta i la sevapublicació.

El criteri emprat per ordenar les respostes dels diversos partitsha estat estrictament alfabètic en base al nom de cada partit.

QÜESTIONARI1.2.3.4.5.6.7.8.9.10.Com teniu previst fomentar la participació ciutadana en lavida política, cultural, social, esportiva... del poble?Com donareu suport a les associacions, entitats i clubs delpoble i atendreu les seves demandes en relació amb elsequipaments i al seu ús?Quina posició teniu en relació amb el gran creixementurbanístic que està experimentant Vidreres?Quines actuacions penseu dur a terme en relació amb lamobilitat al centre urbà?Quins criteris penseu seguir en relació amb l’activitat industrialque ha quedat al nucli urbà i al projecte de Parc d’Activitats alPla de Vidreres?Quines actuacions penseu dur a terme per fomentar la cohesiósocial davant el creixement demogràfic de Vidreres, tant pelque fa a la immigració com a la dispersió urbanística?Penseu dur a terme alguna actuació pel que fa al foment deltransport públic?Quins projectes de caire assistencial i sanitari penseudesenvolupar?Emprendreu alguna iniciativa concreta en l’àmbit de lasostenibilitat i l’ús eficient de les energies i els recursos?Podeu afegir-hi el que vulgueu.3EL REC CLAR 37 · QÜESTIONARI

CiUAnem x feinaCom teniu previstfomentar la participacióciutadana en la vidapolítica, cultural, social,esportiva... del poble?Com donareu suporta les associacions,entitats i clubs del poblei atendreu les sevesdemandes en relacióamb els equipamentsi al seu ús?El nostre és un equip amb projectes nous, pràctic i coherent que proposauna nova manera de treballar per a Vidreres a través d’un programaque conté propostes serioses i realitzables.1. Volem fomentar, estimular i protegir les iniciatives de participacióciutadana i així mantenir viva l’activitat social, cultural, esportiva ipolítica al poble.2. Les entitats són el motor cultural i esportiu del municipi i peraixò cal que l’Ajuntament disposi tots els mitjans que tingui al seuabast per tal de donar suport a la vida de les entitats com a formade participació ciutadana i també per mantenir el dinamisme i lavitalitat d’una comunitat amb ganes d’anar endavant. El nostre interèsno és només a incentivar l’aparició de noves associacions, sinótambé a fomentar i mantenir la il·lusió i els projectes de les que jaexisteixen.3. Vidreres, com molts altres municipis del país, es troba immersa enun procés de canvis demogràfics i són moltes les persones que vénena fer aquí la seva vida, entre altres motius per la tranquil·litat quela vida de poble els ofereix. Només s’ha de dir que en cinc anys lapoblació de Vidreres ha passat de 5.000 habitants a 7.200. Ens caladaptar-nos al creixement demogràfic i acompanyar aquest creixementd’una millora i increment de tots els serveis necessaris per satisferles necessitats de totes les persones, entitats i empreses del nostremunicipi. Sabem on volem anar, però cal no oblidar d’on venim. Aixídoncs, hem d’avançar vers el que ha de ser Vidreres en el futur, peròcal fer-ho sense deixar de tenir present que també sabem d’on venim,qui som, és a dir, la nostra identitat.Pel que fa a les millores que entenem que caldria introduir per tal deposar Vidreres al nivell de poder satisfer les necessitats del conjunt deveïns, empreses i entitats que integren el municipi, la nostra propostainclou, entre d’altres, les següents:Facilitar l’accés a tots els serveis per part del ciutadà.Pel que fa al servei d’assistència sanitària, veure quines són les problemàtiquesconcretes i emprendre les actuacions necessàries per talde resoldre la situació.Cal dotar les infraestructures escolars de les instal·lacions i recursosnecessaris per tal d’adequar-les a la recepció de nous alumnes. Enmatèria de seguretat ciutadana, és necessari reforçar o modificar elsistema vigent del Cos de Vigilants municipal, que és insuficientTambé la xarxa de serveis i subministraments bàsiques presenta deficiènciesque caldrà resoldre.Quina posició teniuen relació amb el grancreixement urbanísticque està experimentantVidreres?ELECCIONS MUNICIPALS 2007En el cas de l’aigua, per exemple, el sistema de canonades actualno garanteix el subministrament eficient a tots els veïns. I, per altrabanda, pel que fa a la xarxa de clavegueram, aquesta no està preparadaper engolir degudament les aigües pluvials.Finalment, pel que fa al sistema d’enllumenat dels carrers, cal cercarun bon servei de manteniment i al mateix temps garantir que l’enllumenatpúblic arribi a tot el municipi a través d’una distribucióequilibrada.4

El creixement ens porta també a plantejar-nos la necessitat d’estudiarnous llocs adreçats a l’aparcament i al mateix temps a dissenyar unpla de gestió de la circulació de vehicles dins del municipi que evitiembussos.Així mateix, i també com a resposta al creixement en demografia i endinamisme al poble, caldrà estudiar la necessitat d’ampliar les instal·lacions adreçades a la vida cultural i esportiva de Vidreres com són elpavelló municipal, la zona esportiva, la llar de jubilats, el centre cívici la llar d’infants, entre d’altres.4. Pensem que cal millorar els accessos tant d’entrada com de sortidadel poble. Cal que els veïns i també aquells que vénen a visitar elmunicipi puguin conèixer Vidreres i també la seva vida comercial, unaltre dels elements que dóna vida i color al municipi. La nostra visióde la situació actual en aquesta matèria és que la circulació dins delcasc urbà no és agradable i fins i tot convida a sortir-ne. Una de lesnostres propostes en aquest sentit és que la majoria dels carrers hauriende ser d’un sol sentit.5. Pel que a la planificació del creixement industrial, pensem queper a aquelles empreses que vulguin fer passos importants en la sevaexpansió haurem plantejar-nos el seu desplaçament al Parc d’Activitatsdel Pla de Vidreres.Cal preservar i protegir l’existència d’indústria dins el nostre termemunicipal. Sols així es poden mantenir llocs de treball al mateix poblei, per altra banda, contribuir al moviment econòmic dels comerçosvidrerencs.6. Aquesta resposta té relació amb el creixement urbanístic, i, enaquest sentit, és necessari que els serveis siguin a l’abast de tots elsciutadans en proporció amb les seves necessitats.Quines actuacionspenseu dur a terme enrelació amb la mobilitatal centre urbà?Quins criteris penseuseguir en relació ambl’activitat industrial queha quedat al nucli urbài al projecte de Parcd’Activitats al Pla deVidreres?Quines actuacions penseudur a terme per fomentar lacohesió social ...7. Pel que fa a la xarxa transport públic, cal concentrar en un sol puntautobusos i taxis i on també podria establir-se un centre d’informacióturística en l’àmbit del poble i de les seves rodalies.Però el transport públic no només ha de pensar-se com una manerad’arribar al poble des de fora, sinó que ha d’estar principalment alservei d’aquelles persones que viuen allunyades del centre urbà i nodisposen de mitjans o facilitats per desplaçar-se i també han de veniral centre urbà per a metges, compres, qualsevol tipus de gestions ofins i tot anar a passeig.8. A través del contacte amb el Departament de Salut del Govern deCatalunya, volem trobar la manera d’assolir un servei a la mida de lasituació de Vidreres, on es tingui en compte el creixement progressiuque estem vivint i també la necessitat de dotar-nos d’un sistema queresolgui els problemes dels veïns amb especial atenció i suport a lespersones més necessitades.Una de les actuacions concretes que ens plantegem, és poder disposard’una ambulància al municipi.9. La preservació del medi ambient requereix no escatimar en inversions,i entenem que caldrà insistir en el bon ús de l’energia i conscienciarsobre la necessitat del reciclatge i la recollida selectiva.Una de les possibilitats que es presenta com a interessant és plantejarnosel recurs a l’energia solar, que en d’altres poblacions ja ha estatestudiada.5Penseu dur a termealguna actuació pel quefa al foment del transportpúblic?Quins projectes de caireassistencial i sanitaripenseu desenvolupar?Emprendreu algunainiciativa concretaen l’àmbit de lasostenibilitat i l’úseficient de les energies iels recursos?EL REC CLAR 37 · QÜESTIONARI

10. Com ja s’ha dit abans, el poble ha crescut, i molt. El creixement,també s’ha dit, és bo, però cal créixer amb previsió aplicant,en paral·lel a aquesta evolució, solucions i mesures que permetin queaquest poble més gran sigui en tot moment sostenible.En relació amb el benestar de les persones entenem que és importantpreservar i fomentar l’existència d’espais verds a Vidreres i queaquests, com també els parcs infantils, puguin ser llocs de passeig igaudi.També les urbanitzacions, un important factor del desenvolupamenteconòmic del municipi, han de rebre els serveis adequats.Podeu afegir-hi el quevulgueu.Dit tot això, el que volem que el ciutadà vegi en el nostre programaés que no estem parlant de propaganda fàcil, sinó de propostes deltot realitzables.ELECCIONS MUNICIPALS 20076

ENERGIA per VidreresArrelament – Cohesió - Sostenibilitat1. Proposem donar prioritat a la cohesió social i tot allò que impliqui majorqualitat en educació serà la base més ferma d’integració i cohesió social, desde TOTA la infància i la joventut, fins als que som més adults. La participacióciutadana té ple sentit per al projecte comú més important que tenim: cohesiósocial, arrelament. Començarem amb un Projecte Educatiu de Poble ambl’objectiu de coordinar participadament les aportacions que tothom hi pot fer.Caldrà dimensionar programes, com els extraescolars i l’educació en el lleure,l’esportiva i l’ambiental, i nous equipaments com la tercera escola i una segonallar d’infants.La segona prioritat és assolir un o més mitjans de comunicació quotidià pelpoble. Els mitjans actuals, com el Rec Clar, són insuficients sobretot amb tantagent nouvinguda. Recolzarem el millor projecte viable: radio, TV, internet, ouna combinació de tots.Un Pla d’Acolliment per a les persones nouvingudes, comptant amb la seva participació,és la tercera prioritat per a la cohesió social. Respectem les culturesd’origen i volem la catalanitat com a espai comú de trobada i progrés.Fomentarem la participació amb consciència de què els millors resultats queaquesta dóna costen temps i diners; d’altra manera desgastaríem la idea departicipació amb demagògia. Qui convoca la participació s’ha de comprometrecontractualment amb qui és convidat a participar: clarificar bé la devolucióque se n’obtindrà, transparència del procés, delimitació d’objectius, garantiesde no manipulació... La participació no és només per a les entitats, també ésper a la gent no organitzada.Pensem en quatre nivells de foment de la participació:La participació de les entitats en els temes del seu interès: fomentarem els consellsque hi ha o es planteginLa participació de la ciutadania en projectes importants que necessiten consens:reurbanització del c. Costa Brava, un nou POUM, la circulació i aparcament alcentre, obres per barris, recollida selectiva...Fomentar l’autoorganització per a objectius comuns: eines com el Centre Cívici l’hotel d’entitats, entre altres, seran una bona ajuda.Informació del que es fa al poble, per facilitar la participació a la vida social icultural, així com la conciliació de la vida familiar amb la laboral2. Les entitats són el motor del poble, ens agradaria fomentar-les, i enxarxarlesen projectes comuns que vagin nodrint un poble cohesionat i on l’educacióen valors sigui un fonament clar.Per això les hi donarem suport, facilitats i infrastructures; però volem fer-ho demanera transparent i objectiva, en funció de la contribució a objectius de poble.Per això l’Ajuntament haurà de consensuar una normativa amb les entitats.Donarem suport als equipaments que estan en marxa, com la nova biblioteca,la UEC o el camp de gespa artificial. També volem estudiar, amb participacióciutadana, les alternatives i la viabilitat d’una piscina coberta. L’Ajuntament hipot aportar un estudi de viabilitat, el solar, subvencicons, i una participació al’empresa gestora.3. Aquest creixement de la població, procedent de l’àrea metropolitana deBarcelona i de l’estranger, és el més important que li està passant a Vidreres, il’Ajuntament li ha de donar resposta: evitar perills i aprofitar potencialitats.Hem de ser ben clars amb el model de poble que volem. Quan el creixement noés rellevant es poden fer polítiques “d’una mica de to, per tenir a tothom content”.Però ara cal tenir un model al cap. Volem ser un poble residencial de qualitat.No es pot ser tot alhora. No volem ser un poble industrial, perquè la major partde les indústries venen i van deixant els costos als que es queden. Estem creixentcom mai, i sense nova indústria: no cal un parc d’activats. Tampoc volem ser unpoble de gent desarrelada, que fa la vida a fora, que ni es coneix.7Com teniu previstfomentar la participacióciutadana en la vidapolítica, cultural, social,esportiva... del poble?Com donareu suporta les associacions,entitats i clubs del poblei atendreu les sevesdemandes en relacióamb els equipamentsi al seu ús?Quina posició teniuen relació amb el grancreixement urbanísticque està experimentantVidreres?EL REC CLAR 37 · QÜESTIONARI

Les nostres prioritats són:A) La cohesió social. Mitjançat tres projectes que ja hem explicat: un ProjecteEducatiu de Poble, uns mitjans de comunicació suficients, i un Pla d’Acollimentper a persones immigrants.B) Un desenvolupament sostenible, perquè el creixement que estem absorbintno sigui a costa de futures generacions. Mitjançant un nou POUM i una promocióeconòmica sostenible.4. Millorar la mobilitat és un d’aquells projectes de poble important que requereixenparticipació ciutadana per arribar a resultats que durin. El tema és complex,l’Ajuntament ha de posar sobre la taula els estudis i les alternatives decirculació, aparcament i peatonització. Si els estudis i el consens de la poblacióacorden peatonitzar el centre, ho recolzarem.Quines actuacionspenseu dur a terme enrelació amb la mobilitatal centre urbà?Quins criteris penseuseguir en relació ambl’activitat industrial queha quedat al nucli urbài al projecte de Parcd’Activitats al Pla deVidreres?Quines actuacionspenseu dur a terme perfomentar la cohesiósocial davant elcreixement demogràficde Vidreres, tant pel quefa a la immigració com ala dispersió urbanística?Penseu dur a termealguna actuació pel quefa al foment del transportpúblic?ELECCIONS MUNICIPALS 2007En acord amb una mobilitat més sostenible cal facilitar els desplaçaments apeu o en bicicleta. Cal una xarxa de carril-bici que uneixi els equipamentseducatius i esportius i el poble amb les urbanitzacions. Adequar l’espai viariper als vianants, inclosos els carrets dels nens i de la compra, és una necessitatquotidiana clara.5. Volem salvar el Pla de Vidreres, perquè és el principal patrimoni natural,agrari i paisatgístic que tenim. És un valor per a un desenvolupament sostenible.No volem esdevenir un poble industrial, ni necessitem atraure indústriaper créixer. Vendre’s el patrimoni per cobrar més impostos és molt curtde mires. Proposem ubicar el sòl industrial, que veritablement faci falta, ondecideixi el planejament territorial supramunicipal que té previst la Generalitat.Els pobles de la Plana de la Selva han de reclamar un Pla DirectorUrbanístic: ja n’hi ha prou de que cada municipi vulgui tenir el seu polígonindustrial a costa de trinxar el territori. Cal pensar a nivell supramunicipalon localitzem els polígons industrials.Els negocis vidrerencs que necessiten ampliació poden anar a la reserva desòl industrial que té previst l’actual POUM en altres zones del municipi. Si lapromoció privada no actua demanarem que en faci una promoció pública.Respecte a la gran indústria ja existent al poble, per aconseguir el mínimimpacte ambiental és suficient que compleixi la legislació actual. Per fer-lacomplir l’Ajuntament s’ha de dotar de personal tècnic i fer actuar la Generalitatque és qui té la competència.Però la promoció econòmica no acaba a la indústria. Potenciarem projecteseconòmics locals lligats al turisme sostenible, el comerç local de qualitat,agricultura i ramaderia, i altres serveis com els socials i els educatius, acollint-nosals programes de polítiques actives d’ocupació i desenvolupamentlocal que ofereix la Generalitat. Impulsarem els projectes que més serveixina les dones, tant per oferir-les més ocupació laboral, com més serveisper a les responsabilitats familiars. Evidentment comptant amb els agentsmés implicats, com l’Associació de comerciants i empreses de serveis deVidreres.6. Un nou POUM superarà les limitacions de l’actual, doncs algunes previsionspel que fa a població i serveis ja s’han sobrepassat. A més ens cal fomentaruna urbanització més compacta, menys de vivenda unifamiliar aïllada i més deplurifamiliar amb serveis comunitaris. Cal un nou tractament a les urbanitzacionsper a integrar-les en el seu entorn i fer-les més cohesionades internament,més semblants a un poble, amb un centre més dens i amb serveis de proximitat(comerç, sanitat, etc).7. No estarem bé mentre no hi hagi transport públic que enllaci Vidreres ambles urbanitzacions i polígons industrials dels voltants. Des de fa uns mesos hi hamés freqüència d’autobusos per agafar el tren, però cal desenvolupar un veritablepla de mobilitat sostenible d’àmbit supramunicipal amb freqüència suficientper poder anar a treballar sense necessitat de cotxe. Per tant, des de l’Ajuntamenttreballarem perquè la Generalitat planifiquiel transport interurbà.8

8. Donarem suport als serveis del CAP per a que mantinguin i millorin elnivell actual. També al desplegament a Vidreres dels diferents mapes de serveissocials que són competència de la Generalitat, com el centre de dia, residènciaassistida per a avis, atenció a la infància amb riscos.... Dotarem a l’Ajuntamentd’un equip de dos treballadors socials estables que resolgui les mancances quela comarcalització d’aquests serveis no pot resoldre.Per aconseguir habitatge de lloguer i de compra per a joves adaptarem elPOUM a la nova legislació d’habitatge: obrirem un registre de demandes d’habitatgeper conèixer les necessitats, farem ús de la reserva del 30% del sòlconstruïble de noves promocions urbanístiques per a habitatge protegit, i faremun patronat de l’habitatge per gestionar-ho de manera autònoma i viable. Siescau comptarem amb el suport de l’INCASOL.Quins projectes de caireassistencial i sanitaripenseu desenvolupar?9. Dèiem que un desenvolupament sostenible és prioritari per a un model depoble residencial de qualitat.Proposem:• Un pla energètic local, per estalviar energia i instal·lar fonts renovablesallà on sigui rendible• Ordenar l’anella verda que envolta el poble• Potenciar la planificació i actuació supramunicipal per preservar i valoritzarel territori.• Impuls al Consorci de l’Ardenya i Cadiretes.• Promocionar iniciatives econòmiques, que aportin valor afegit i que creïnoportunitats per joventut emprenedora.• Participació activa des de l’Ajuntament amb el procés supramunicipald’Agenda 21, que ja s’està portant a terme actualment.• Crear un procés de pressupostos participatius.• Millorar la recollida selectiva i implantar la de la fracció orgànica.Emprendreu algunainiciativa concretaen l’àmbit de lasostenibilitat i l’úseficient de les energies iels recursos?10. O ara aconseguim reorientar el creixement cap a un model de poble residencial,basat en la qualitat dels serveis als veïns, o deixarem actuar la inèrciacom està cristal·litzada en el POUM i en les polítiques amb poca visió a llargtermini. Cal mirar lluny per projectar un poble més sostenible i així evitar serun poble dormitori industrial.Tenim ben clar el model de poble que volen, hem decidit presentar la nostraalternativa amb la llista Energia per Vidreres, dins la coalició Entesa pel ProgrésMunicipal-ICV-EUiA.El nostre propòsit és tenir un govern d’entesa a Vidreres, que sumi i no divideixi.Entendre’ns amb la resta de grups que representaran políticament laciutadania i que d’una manera oberta comparteixen un model de poble com elque us hem explicat.Aquesta llista és la imatge formal i política d’un grup obert que està donant lesseves primeres passes en defensa de la cohesió i la sostenibilitat. Conscientsque la política local ha d’estar més a la vora de la gent i de la seva quotidianitat,ens agradaria passar de l’estat embrionari a l’adult amb una participacióactiva dels que vivim a Vidreres. Si vols participar d’aquest projecte ens trobaràsa energiapervidreres@gmail.com.Podeu afegir-hi el quevulgueu.9EL REC CLAR 37 · QÜESTIONARI

ERCPer a Vidreres, fetsCom teniu previstfomentar la participacióciutadana en la vidapolítica, cultural, social,esportiva... del poble?Com donareu suporta les associacions,entitats i clubs del poblei atendreu les sevesdemandes en relacióamb els equipamentsi al seu ús?Quina posició teniuen relació amb el grancreixement urbanísticque està experimentantVidreres?Quines actuacionspenseu dur a terme enrelació amb la mobilitatal centre urbà?ELECCIONS MUNICIPALS 20071. L’Ajuntament governat per Esquerra es relacionarà amb els vidrerencs apartir del concepte de participació realista, possible, democràtic i efectiu. Elconcepte és el mateix que fa quatre anys enrere, després de les obres d’infraestructurafetes per l’actual govern d’esquerra, impulsarem amb més empentael diàleg constant que ja estem exercitant en el govern col·lectivament i deforma més estable i evident.És en aquesta línia que s’impulsaran debats municipals a l’estil: Fins on hemde créixer com a poble? Per tal de trobar les millors eines per encarar el nostrepresent i futur. I és en aquesta línia que volem instaurar diferents consellsmunicipals per àrees per tal de mantenir un canal obert i permanent de diàlegi corresponsabilitat amb el màxim de vidrerencs.2. Tal com hem fet fins ara, és a dir, sent assequibles a les entitats en qualsevolmoment, escoltant i fent nostres les propostes que ens vinguin del món associatiu.Per exemple, des de l’àmbit del futbol ens van fer arribar la inquietud perun camp de gespa artificial, vam creure convenient fer-nos nostra la proposta,vam buscar subvencions i avui ja és una realitat en marxa. És una forma departicipació de les moltes que tirarem endavant, com la construcció d’un espaipolivalent que una altra entitat ja ens ha fet arribar.Farem extensible la figura del conveni per activitats amb les entitats que s’hivulguin afegir.Pel que fa als equipaments, és una realitat que al Teatre del Casino en aquestsmoments té una activitat cultural en programació estable en la qual les entitatsen són la columna vertebral, això encara es reforçarà més, és una altramanera de participació.És una realitat que amb Esquerra al govern el món associatiu de Vidreres havist un aliat amb nosaltres. Donem les eines perquè puguin fer la seva feinaamb llibertat i independència.3. Els pobles de la Plana de la Selva estan sotmesos a una pressió immobiliàriaque ningú no havia encertat en predir uns quants anys enrere. A més, enl’exemple concret de Vidreres, l’anterior equip de govern socialista va aprovarun Pla General on les previsions que feien per a l’any 2020 ja s’han assolit enel dia d’avui, la població passa dels 7.200 habitants. I encara es permet créixermés. Des d’Esquerra aquest fet ens preocupa per tres raons bàsicament.La primera, és com garantir els serveis que els vidrerencs necessitem, per aixòdes del govern d’Esquerra hem aconseguit el projecte de portada d’aiguades del Pasteral fins a Vidreres, per tal de tenir garantida l’aigua en un futurproper. Per això, ja estem pensant en una tercera escola de primària i unatercera llar d’infants quan la segona encara no és una realitat, per això estempensant en les necessitats de Vidreres a llarg termini, perquè el que no es potpermetre és que el Vidreres de demà quedi sense els serveis que els vidrerencstenim tot el dret de gaudir.La segona, és com garantir la cohesió social del poble, en altres paraules, commantenir l’essència de poble amb aquest increment important de població?I la tercera, és aquest el futur què volem com a poble? És en aquest punt queproposarem un debat entre tots serè, seriós, ambiciós, realista, en el qualhaurem de decidir els vidrerencs que volem ser.04. En aquests moments la mobilitat del centre de Vidreres no satisfàningú, és una realitat que tot gira al voltant del cotxe en un poble que havist incrementar el parc de vehicles de forma espectacular en pocs anys,igual que la població, en uns carrers que no estan dissenyats per a aquestvolum. A Esquerra entenem que hem de mirar de trobar un punt d’equilibrientre cotxes i vianants amb la participació de tots els afectats i totes lesforces polítiques a una sola veu.10

En els propers quatre anys, sense presses electorals de ningú, es podràarribar a un consens que l’últim any no ha estat possible per interessospartidistes allunyats del que és millor per a Vidreres.05. Quan parlem de l’activitat industrial que ha quedat al nucliurbà el que farem serà engegar una política de protecció als petitsindustrials perquè trobin en l’administració local un aliat que elsdóna suport com a elements generadors de riquesa en la nostrasocietat. Dit això, hem de matisar que el poble de Vidreres té dinsl’entramat urbà una zona industrial qualificada com a tal, i que famés de quatre anys, amb l’anterior govern socialista, encara es vaampliar més. És en aquest punt que proposem un PERI en aquestazona per tal que en anys perdi la condició d’industrial. Hem de tenirpresent que hi ha convenis a trenta anys de cessió de vials per a usosprivats que són vigents.El Parc d’activitats no va tenir l’aval d’Esquerra quan es va aprovaren el seu moment, però ara com ara fer canvis en aquest punt del PlaGeneral podria representar una despesa inassolible per a l’Ajuntamentde Vidreres. Tal com està la situació sols es podria modificar si un PlaDirector d’àmbit supramunicipal així ho indiqués, si no fos el cas, elque es faria seria vetllar perquè les activitats que s’hi desenvolupessinfossin el màxim de respectuoses amb el medi ambient i la indústria ques’hi instal·lés fos de la considerada neta.Quins criteris penseuseguir en relació ambl’activitat industrial queha quedat al nucli urbài al projecte de Parcd’Activitats al Pla deVidreres?06. Ja ho hem apuntat en una altra resposta anterior, la cohesió social ésl’objectiu, mantenir la identitat del poble davant l’augment de població quees produeix en l’actualitat. Com es fa això? De moltes i diverses maneres.S’ha de vetllar per no crear vidrerencs de primera i vidrerencs de segona,tots tenim els mateixos drets i deures, per tant, els equipaments i els serveismunicipals han d’ésser iguals per a tots.Hem de potenciar la igualtat d’oportunitats per a tothom, per això reforçaremles activitats orientades a la formació com són les escoles d’adults,les Unitats d’Escolarització Externa, escoles tallers, plans de transició altreball, etc..Pel que fa referència a la immigració, la realitat és que prop d’un milerde vidrerencs són d’origen estranger, és per això que s’ha redactat un Plad’acollida per a les persones nouvingudes amb finançament de la Secretariaper la Immigració de la Generalitat de Catalunya, que té com aobjectiu mostrar als nouvinguts tots els recursos municipals, els seus dretsi els seus deures com a veïns de Vidreres. Per això, s’editarà una Guiad’Acollida en diferents llengües, crearem una escola de ciutadania i hemcontractat un tècnic en acció comunitària que impulsarà aquest projectei altres orientats per millorar les relacions comunitàries a la totalitat delpoble de Vidreres.Quines actuacionspenseu dur a terme perfomentar la cohesiósocial davant elcreixement demogràficde Vidreres, tant pel quefa a la immigració com ala dispersió urbanística?07. Fa quatre anys anunciàvem que crearíem una línia de transportpúblic que uniria Vidreres amb l’estació de Sils, avui tenim la línia deGirona a Lloret amb expedicions que arriben a l’estació i una línia novaque fa el recorregut Sils-Maçanet-Vidreres-Llagostera-Caldes. L’Ajuntamentforma part de l’Autoritat del Transport Metropolità de Girona i desd’aquest nou organisme lluitarem per la integració tarifària i la reducciódel preu del transport públic.També publicitarem aquestes millores per tal de consolidar les noves rutes.Construirem una estació d’autobusos, en l’actualitat a Vidreres es produeixenunes 50 parades d’autocar discrecional diàries.Potenciarem la combinació d’ús de la bicicleta amb el transport públic i mesuresde compartir cotxe.11Penseu dur a termealguna actuació pel quefa al foment del transportpúblic?EL REC CLAR 37 · QÜESTIONARI

Quins projectes de caireassistencial i sanitaripenseu desenvolupar?Emprendreu algunainiciativa concretaen l’àmbit de lasostenibilitat i l’úseficient de les energies iels recursos?08. Un fet innegable a Vidreres i a Catalunya en general és l’envellimentde la població. Som conscients que tothom vol viure a casa seva, l’actuaciód’Esquerra serà la d’intentar que això sigui possible promovent:• Atenció domiciliària i dissenyant polítiques de suport a l’autonomia de lespersones. D’entrada posarem en funcionament 40 pisos tutelats de 40 m 2a disposició de la gent gran que els vulgui.• La construcció d’un geriàtric és d’una necessitat vital per al poble deVidreres, igual que un centre de dia, garantim que seran una realitat enel proper mandat.• Potenciarem una ampliació del Centre d’Assistència Primària i augmentaremels recursos destinats a Benestar Social.09. La deixalleria municipal es posarà en servei al llarg del 2007, això comportaràun impuls per a la recollida selectiva que veurà com el porta a portas’implanta al municipi.• Tots els edificis públics es construiran seguint criteris de sostenibilitat ipotenciarem rebaixes en els impostos que puguem per les construccionsprivades que també segueixen aquests criteris.• Intentarem atreure una planta de producció elèctrica amb plaques fotovoltaiques.• Substituirem paulatinament les bombetes municipals per altres de baixconsum.• Modernitzarem la xarxa d’abastament d’aigua potable.10. La ho veieu, l’experiència de govern d’Esquerra aquests darrers quatreanys ens ha permès conèixer a fons la realitat del poble i la forma de modificar-laper tal de construir un Vidreres millor i preparat per als temps futurs,per a les noves generacions de vidrerencs.Podeu afegir-hi el quevulgueu.El programa de govern és molt més ampli del que ací us hem explicat, usanimem que entreu a la pàgina web www.esquerra.cat/vidreres i us el mireuamb atenció, segur que hi trobareu experiència, racionalitat i una òpticavidrerenca de mirar el món.ELECCIONS MUNICIPALS 200712

PSC1. Ens agradaria fer reunions periòdiques amb els ciutadans de Vidreres,agrupats per barris o sectors. Així podríem donar informació de les principalsgestions que fa l’Ajuntament i, alhora, demanar opinió i exposicions sobreproblemes i mancances que tenen els veïns.2. Atenent les sol·licituds de cadascuna de les entitats i planificant de formaclara, seriosa, transparent i justa la distribució d’espais, i de la partida pressupostària“transferències corrents a entitats locals/ a famílies i institucionssense ànim de lucre” que es dediquen cada any a aquest fi.3. Nosaltres pensem que aquest creixement que patim no sols és aVidreres, sinó que és general a molts pobles de Catalunya, no s’ha defrenar, de fet, no es pot frenar, però sí que és necessari tenir molt encompte què és el que s’està fent, què és el que s’ha de fer i com s’hade fer, per continuar creixent dins un ordre racional i seguint unes prioritatslògiques de manera que els serveis que s’ofereixin siguin coma mínim els necessaris per poder viure còmodament a Vidreres. I, persuposat, projectar tot això amb una bona visió de futur per què noquedin aquests serveis petits o obsolets.4. A l’Ajuntament ja hi ha alguns estudis de mobilitat que caldria estudiar iposar en marxa. El que sí és molt necessari al centre és conscienciar la gent aactuar civilitzadament i respectar els senyals i les zones prohibides d’aparcament.Això, per altra banda, fa necessari que es creïn més places d’aparcamentprop de la zona dels comerços.5. Volem escoltar i demanar iniciatives a entitats i altres (com per exemple,“Salvem el Pla”) per poder enfocar propostes i alternatives el més treballadespossibles i poder comptar amb la màxima col·laboració i l’opinió de totesaquelles persones que tinguin inquietuds per aquest tema.Com teniu previstfomentar la participacióciutadana en la vidapolítica, cultural, social,esportiva... del poble?Com donareu suport a lesassociacions, entitats iclubs del poble i atendreules seves demandesen relació amb elsequipaments i al seu ús?Quina posició teniuen relació amb el grancreixement urbanísticque està experimentantVidreres?Quines actuacionspenseu dur a terme enrelació amb la mobilitatal centre urbà?Quins criteris penseu seguiren relació amb l’activitatindustrial que ha quedat alnucli urbà i al projecte de Parcd’Activitats al Pla de Vidreres?6. Amb referència a la immigració, ja comptem amb l’associació JamiaKafo, que porta molts anys fent una extraordinària feina amb aquest col·lectiu. Per tant, continuarem donant suport de totes les maneres possibles ala tasca d’aquestes persones que, contínuament i desinteressadament, treballenper fomentar la cohesió i integració de les persones immigrades enel nostre poble.I pel que fa a la dispersió urbanística, creiem que l’ampli ventall d’activitatsque es fan a Vidreres (esportives, culturals…) ja fan possible que les personesque viuen fora del nucli urbà participin igualment amb la vida del poble. Pertant, ens agradaria fomentar la creació de camins o rutes que uneixin el pobleamb les urbanitzacions perquè el jovent pugui accedir amb bicicleta o ambmotocicleta sense perill.7. Creiem que és molt important aquest tema, ja que diàriament molts delsnostres joves vidrerencs i vidrerenques marxen a estudiar fora de Vidreres,i moltes persones més van a treballar. Per tant, ens unirem a altres municipisde la nostra comarca per poder fer un bon projecte mancomunat en aquestassumpte que afecta a molts municipis i beneficiarà a molts també si aconseguimunir esforços per aconseguir-ho.8. Ens encantaria lluitar per aconseguir fer un Geriàtric-Centre de dia per ala nostra gent gran de Vidreres.També ens intentarem aprofitar de la posada en funcionament de la Llei deDependència que el Govern espanyol ha impulsat i que la Generalitat aplicaràa finals d’abril i, que segons diuen, beneficiarà en la primera fase a30.000 catalans que necessiten ajuda.13Quines actuacionspenseu dur a terme perfomentar la cohesiósocial davant elcreixement demogràficde Vidreres, tant pel quefa a la immigració com ala dispersió urbanística?Penseu dur a termealguna actuació pel quefa al foment del transportpúblic?Quins projectes de caireassistencial i sanitaripenseu desenvolupar?EL REC CLAR 37 · QÜESTIONARI

I mirarem d’estudiar la possibilitat d’unir-nos a altres municipis perpoder comptar amb un servei d’ambulància compartida per poderatendre els trasllats urgents a hospitals.Emprendreu algunainiciativa concretaen l’àmbit de lasostenibilitat i l’úseficient de les energies iels recursos?9. Pensem que és un tema prou important, ja que de les actuacionsque continuem fent nosaltres sobre el nostre planeta, en dependràen gran part la futura qualitat de vida que els hi puguem deixar alsnostres fills i néts. Per tant, promourem l’ús de tot tipus d’energiesrenovables i farem campanyes de sensibilització perquè tothom faciun ús racional d’energia, d’aigua, reciclatge, etc., perquè creiem quesi cadascú de nosaltres posem, a nivell particular, el nostre granetde sorra, aviat podrem notar un benefici i una qualitat en les nostresvides una mica millors.10. En aquests darrers quatre anys el nostre poble, Vidreres, haexperimentat una sèrie de canvis (creixement de la població, pertant, un “boom” en la construcció d’habitatges…) que obliguenl’Ajuntament a treballar de valent perquè sigui un creixement ordenati sostenible. Sembla ser que no s’ha aconseguit. Nosaltres, elGrup Socialista, volem que torneu a confiar en un Equip de Governestable, un Equip de Govern que sigui capaç de escoltar-vos, detreballar pel poble i de fer-ho amb les millors eines de què disposem:el sentit comú, l’experiència de molts anys i la incorporacióde gent nova que ens ajudaran a posar en pràctica totes les vostresil·lusions, les nostres il·lusions.Podeu afegir-hi el quevulgueu.Per acabar, l’Ajuntament no només el formen els regidors i l’alcalde,sinó tots i cadascú de nosaltres. Per tant, us convidem, vidrerencs ividrerenques a què entre tots tornem a convertir Vidreres en un pobleestimat, en un poble net i ordenat. Com? Cal ser conscients que cadaacció que fem, d’una forma o altra, afecta a la vida general de totsnosaltres. Actuem com si fóssim a dins de casa nostra! Si a casanostra no tirem els papers a terra, si a casa nostra no fumem i tiremles burilles a terra, si no deixem els nostres gossos que es facin lesseves necessitats pel terra, si no ens agraden els grans sorolls..., femel mateix quan sortim al carrer!ELECCIONS MUNICIPALS 200714

En el moment de tancar l’edició d’aquest qüestionarino havíem rebut resposta de la candidatura del Sr. Valdiviesoi no teníem coneixement de les presentadespel Partit Popular de Catalunya i el Partit dels Ciutadans.Per altra banda, com que tampoc havíem rebut totes les fotografiesi les llistes electorals dels partits que han respost el qüestionarivam haver d’optar per no publicar-ne cap.15EL REC CLAR 37 · QÜESTIONARI

QÜESTIONARIELECCIONS MUNICIPALS2007