61· Castell de Sant Iscle Jaume Mos El Ranxo

Revista de Vidreres · 61· Primavera 2013Parlem del... Parlem amb... ReportatgeCastell de Sant Iscle Jaume Mos El Ranxo

Telèfons d’interèsEmergènciesCentre d’emergència de Catalunya ................. 112Informació ciutadana.................................................. 012Mossos d’Esquadra......................................................112Bombers................................................................................... 112AjuntamentOficines municipals.............................972.850.025Fax oficines municipals...................972.850.050Vigilants.................972.850.000 /670.067.740Assistent social........................................972.850.170Llar de jubilats...........................................972.850.907Jutjat de Pau..............................................972.851.870Biblioteca Joan Rigau.......................972.851.285Centre cívic Francesc Llobet.....972.850.067Piscina municipal...................................972.850.027Pavelló municipal (oficines).............972.851.445Pavelló municipal (públic).................972.851.214Deixalleria (contacte: Carla Rey)........637.759.060EnsenyamentLlar d’infants...............................................972.850.917Horaris de serveisOficines municipalsDe dilluns a divendres,de 8 del matí a 3 de la tardaBiblioteca municipalMatins de dimarts a dijous de 10 a 13 h itardes de dilluns a divendres de 16.30 a20 h. Dissabtes de 10 a 13 hServeis tècnicsArquitecte: David Calvo i Coromina,dijous d’11 a 14 hArquitecte tècnic: Jordi Llinàs i JoanaEnginyera: Anna Arnau i Planas de Farnés,dimarts i dimecres de 12 a 15 hCol·legi Sant Iscle..................................972.850.103Preescolar Sant Iscle.........................972.850.836Col·legi Salvador Espriu..................972.850.808IES.........................................................................972.850.711SanitatCAP(Centre d’Assistència Primària)...972.850.156Farmàcia Vilardell..................................972.875.009Farmàcia Adzet........................................972.875.666Farmàcia Moré.........................................972.850.575Consell comarcalOficines...............................................................972.842.161Fax oficines...................................................972.840.804Recaptació....................................................972.840.178Recaptació (oficines Vidreres)........... 972.851.094Protectora animals (Tossa de Mar)...972.342.030TransportsAutocars R. Mas SL............................972.850.425TEISA..................................................................972.260.196SARFA..............................................................972.850.157Serveis SocialsAssistència social, dijous de 9 a 14 hJutjat de PauDilluns, dimecres i divendres de 9 a 14 hDeixalleriaDimarts, dimecres, dijous i divendres de 9a 13 i de 15 a 18 h, Dissabtes de 9 a 14 hRecollida de trastos vellsSegon i últim dimecres de cada mesTaula de ServeisTaxi Rafael Vico..972.851.139 /609.316.932Renfe.................................................................. 902.240.202Altres serveisFunerària (24 h.)La Selva de germans Blanquera i AlbarracínTelèfon......................972.850.663/699.460.133Rectoria......................................................... 972.850.061ENHER (avaries)......................................900.770.077Comissaria Sta.Coloma de FarnersTelèfon.............................................................. 972.181.675Fax........................................................................972.842.201Bombers Maçanet Selva..............972.858.828Veterinari (consultes privades)Telèfon....................972.850.114 /972.858.785Correus i telègrafs............................... 972.851.133Oficina de treball de SaltTelèfon............................................................. 972.942.950Fax........................................................................972.942.953Notaria VidreresTelèfon.......................972.875.957 / 72.875.958Fax........................................................................972.875.959e-mail............... notariavidreres@notariasilviamartinez.comRegidories (HORARIS A CONVENIR)Urbanisme: Jordi Camps i Eduard AdrobauMedi Ambient: Eduard AdrobauGovernació personal i promocióeconòmica: Jordi CampsHisenda: Anna ClapésJoventut: Anna ClapésParticipació Ciutadana, Comunicació iTIC: Bosco AntonFires i festes: Bosco AntonEnsenyament i Cultura: Genoveva MorSanitat i Benestar Social: Margarita SoléEsports: Margarita SoléServeis i Inspecció: Antonio FernándezFarmàciesFarmàcia MoréC/ Catalunya, 48....................................972.850.575Farmàcia VilardellCarrer de Girona, 37..........................972.875.009Farmàcia Isabel AdzetCarrer Josep Pla, 60..........................972.875.666Farmàcies de guàrdiaMaigMoré ................................................ Setmana del 6 al 12Vilardell .................................... Setmana del 13 al 17Vilardell ...............................................................dies 25 i 26Adzet ...........................Setmana del 27 al 2 de junyFarmàcies de guàrdiaJunyMoré ........................................... Setmana del 10 al 16Vilardell ......................................setmana del 17 al 23Per a més informació: www.cofgi.comNormes per a les col·laboracionsTothom que vulgui pot enviar la seva col·laboració a la revista, sempre i quan l’article en qüestió no superi els 3300 caràcters, inclosos els espais, el que representa unes 40 líniesa cos 12 a El Rec Clar, c/Catalunya, 29, 17411 Vidreres, o a elrecclar@gmail.com. Una altra norma és que els articles han d’estar signats, amb el nom i els cognoms de l’autor iun telèfon o adreça de contacte. En el cas d’entitats o associacions legalment constituïdes, poden signar amb la seva denominació oficial. Els articles poden acompanyar-se ambfotografies i en aquest cas el Consell de Redacció es reserva el dret de publicar-los o no, en funció de l’espai disponible. El Consell de Redacció no s’identifica necessàriamentamb els articles que apareixen firmats.

EDITORIALRessò vidrerenc mésenllà de casa nostra3SERVEIS 02Editorial 03Parlem de... 04Parlem amb... 10DES DE LA CASA DE LA VILA 14ACTUALITAT 18ANEM A ESTUDI 32ESPORTS 37EL VIATGE 42CURAR-SE EN SALUT 44PLOU I FA SOL 45OPINIÓ 46FEM UNA QUEIXALADA 48ENTRETENIMENTS 49EL REC CLAR PEL MÓN 50I like + REC CLAREl Rec Clar no acaba al paper,pots visualitzar-lo al web del’Ajuntament i opinar i dir-hi lateva a través de les xarxes socials.Crèdits:Edita: Ajuntament de VidreresConsell de Redacció: Ramon Garriga,Joaquim Bayé, Anna Viader, Maribel Planas,Lluís Gascons, Arnau Call i Helena XirguCol·laboradors: Josep Formiga, ÁngelTeixidor, Joan Giralt, Eduard Adrobau, JordiPresas, Josep Borrell, Assumpció Moré, JúliaVilardell, Isabel Adzet.Producció, coordinació periodística, dissenyi maquetació i correcció lingüística:Estudi de Comunicació Intus S.L.Carrer Blancafort, núm.7, local 108530 La Garriga (Barcelona)Foto portada: Jaume MosImpressió: Anman, Gràfiques del Vallès S.L.Dipòsit legal: GI-235-98En Jaume Mos, la persona entrevistada en aquest edició, és un dels gransambaixadors de casa nostra. Sovint podem veure instantànies meravellosesd’alguns dels fenòmens meteorològics o racons més insòlits de Vidreres al’espai del temps de Televisió de Catalunya o en altres de semblants, enviadesper ell mateix.En aquests últims mesos hem pogut sentir i veure a la petita pantalla el nomde Vidreres en més d’una ocasió. Primer va ser el periodista Espartac Peranamb el plató mòbil del programa “Divendres” de TV3, fent de Vidreres lalocalitat escollida durant la primera setmana de febrer.Amb aquest vam poder donar a conèixer l’origen de paraules autòctonesamb l’escriptor Màrius Serra. També es vapoder explicar, gràcies als carnissers locals,les diverses especialitats artesanes deles nostres carnisseries: botifarra negra,blanca, d’ou, dolça, de bolets, de salsafí, etc.L’ocasió també va servir per reivindicar lanostra Fira de Tractoristes a través de larecreació d’algunes de les activitats que esfan a la Fira. Es va parlar de com era la vidatradicional de camp (tractors antics, eines,feines,etc.) i com ha canviat fins a l’actualitat.Vidreres surtals mitjans decomunicació localsi internacionals.Actes com els ranxoo la volta ciclistapromocionen el nomdel nostre poble.En Joan Enric Barceló, vidrerenc integrantdel grup musical dels Amics de les Arts, va fer de guia local i va destacar lestres coses que no et pots perdre si véns a visitar Vidreres: el nucli antic, elcastell de Sant Iscle, torre i pantans del Llobet i la petja de Sant Martí.No hi podia faltar la nostra festa més emblemàtica, el Ranxo. I allà, en directe,es va cuinar una bona olla acompanyada d’una explicació cultural ihistòrica de la nostra tradició de carnaval.Però això no va ser tot, el dia 20 de març es va celebrar la sortida de la terceraetapa de la 93a Volta Catalunya. El nombre de mitjans de comunicacióacreditats en aquest esdeveniment esportiu és molt ampli, cosa que va comportarque el nom de Vidreres es pronunciés en més de 25 idiomes en 163països diferents.Aquest esdeveniment no va deixar indiferents a nombrosos vidrerencs i vidrerenquesde totes les edats, que van acudir a veure tot l’espectacle que esmunta al voltant dels esportistes. També va ser ocasió, però, per posar sobre lataula el cost que tenen aquests esdeveniments per les arques municipals: peruna banda, hi ha qui considera que la publicitat que ha aconseguit el poble béval el preu pagat; per altra banda,hi ha qui opina que els diners s’han de gastaren altres assumptes més importants i urgents. Aquest debat, com d’altres, haestat present a les tertúlies del poble, però no el trobareu a les planes d’opinióde la revista, perquè ningú no s’ha decidit a tralladar-l’hi. Llàstima.Consell de RedaccióEL REC CLAR 61 · EDITORIAL

Plànol del castell, amb indicació dels sectors excavats l’any 20125EL REC CLAR 61 · PARLEM DE...rocs i nivells d’abandó, de finals del segle XV i principisdel XVI. Enguany s’hi han continuat les excavacions,amb l’extracció d’un anivellament de la primera meitatdel segle XV, que ha quedat inacabat i que, alhora,ha deixat al descobert nous estrats que, per manca detemps, han restat pendents per a la propera campanya.Una porta oberta al costat oest del mur nord d’aquestacambra permetia accedir a la veïna habitació 19, de 6m 2 de superfície i que ha estat excavada íntegramentaquest any. També la delimita la muralla pel costat est i,pel nord, està tancada pel gran mur que separa les alesest i nord, en el qual s’obre una porta. Les restes mésantigues localitzades en aquesta cambra corresponena una rasa retallada a la roca i colgada al s. XIII, queva aparèixer a l’extrem oest de l’estança. La cobria unanivellament sobre el qual s’assentaven les restes d’unnivell de circulació de calç. Inutilitzava aquesta pavimentacióun petit anivellament de la primera meitatdel s. XV sobre el qual s’hi ha trobat un nivell d’abandóde finals del segle XV o principis del XVI.L’ala est. Avenços entorn el seu coneixementSumant-hi els resultats extrets a l’habitació 14 l’any2009 (vegeu El Rec Clar núm. 48) i a l’espera de lafinalització dels treballs en l’habitació 18, podem dirque la campanya d’aquest any ha permès un avençmolt important en el coneixement de l’evolució històricade tot el costat de llevant del castell (ala est).Construïda al segle XIII, tota l’ala est fou en el seu iniciun sol àmbit sense subdivisions internes, de plantarectangular, amb una superfície útil de 14,5 per 4,1m. Dues portes, que van estar en ús fins a la fi delfuncionament del castell, permetien accedir-hi desdel pati i des de l’ala nord.Al segle XIV aquest gran espai fou subdividit en tres estances(de sud a nord: 14, 16 i 18/19) mitjançant dosmurs travessers. Aquestes tres cambres no estaven comunicadesentre si, la qual cosa va obligar a facilitarl’accés a les habitacions 14 i 16 obrint sengles portes enel mur de ponent de l’ala. A principis del segle XV l’estançamés septentrional (18/19) es va subdividir en duespetites habitacions (18 al sud i 19 al nord), comunicadesentre si per una porta oberta a l’oest del mur mitger. Almateix temps, l’accés a l’habitació 14 es va paredar perla construcció d’un forn, de manera que a partir d’aleshoresnomés es va poder accedir a aquesta cambra desde la desapareguda planta superior. Tota aquesta ala esva abandonar, com el castell, pels volts de l’any 1500.L’ala oestL’ala oest és un llarg espai de 23,75 per 3,50 metres desuperfície, aparentment sense subdivisions, que ocupaquasi la totalitat del costat de ponent del recinteprincipal del castell. Fins l’any 2011, en aquest espaitan sols s’hi havia extret el gran enderroc que el sepultava(campanyes de 2006 i 2007), però l’excavaciós’havia aturat a causa del mal estat de la muralla queel delimita pel costat de ponent. L’any 2011, enllestidesles feines de consolidació d’aquesta estructura, esva realitzar l’excavació dels tres metres més septentri-

6EL REC CLAR 61 · PARLEM DE...PARLEM DE...Costat de llevant de l’ala nord. Es veuen les restes del pavimentde calç i, en primer terme, el mur travesser.L’habitació 16, amb el nivell de circulació d’argila premsada. Ala part superior de la imatge es veuen les habitacions 18 i 19.onals d’aquest gran espai (sector 6), que van proporcionarla troballa d’una gran sitja colgada als volts del’any 1400 (vegeu El Rec Clar núm. 56).Enguany s’han començat a extreure els grans estratsd’abandó que cobrien la meitat sud d’aquesta ala (sector4). El nivell superior contenia traces de freqüentacionsposteriors, ja que ha sortit fins i tot ceràmicadel segle XIX, però l’estrat inferior contenia una granquantitat de material arqueològic de finals del segleXV o principis del XVI. L’excavació d’aquest estrat (i,per tant, del sector) ha quedat inacabada.Espai entre la muralla sud i el fossat(sector 13)Aquest sector està constituït per l’àmplia esplanadaexistent entre la muralla sud, la torre sud-oest inclosa,i el fossat. Aquí, l’any 2008 s’hi van extreure els estratssuperficials i els enderrocs fins arribar a les restesd’una capa de calç que, més que un nivell de circulació,semblava un abocament fet en el moment de construccióde la muralla (vegeu El Rec Clar núm. 44). L’excavaciód’aquest any ha consistit en extreure l’esmentadacapa de calç i procedir a l’excavació dels estrats inferiors.Aquests dos estrats (el segon dels quals ha quedata mig excavar) són grans anivellaments formatsen el moment de construcció de la fortificació, i -aracom ara- no s’ha vist que es trobin cobrint cap tipus deresta anterior. Com a dada remarcable, han proporcionatuna bona quantitat d’ossos humans desconnectatsi barrejats, que amb tota seguretat provenen de ladestrucció, durant la construcció del castell del segleXIII, del cementiri preexistent al mateix castell i que laprimera fortificació del segle XI, tal com es va podercomprovar en l’excavació de les restes de la torre del’homenatge, l’any 2007, havia segurament respectat(vegeu El Rec Clar núm. 39).L’espai entre la muralla est i el fossat(sector 20)En aquest espai, una superfície en forma de mitja llunade 32 m de longitud màxima per 13 m d’ampladamàxima, s’hi va efectuar una primera intervenciól’any 2011, que va afectar-ne el terç meridional i queva deixar al descobert un gran pa de morter de calçi pedres que presentava a la seva superfície un seguitde forats de pal que dibuixaven una estructura deplanta quadrangular que hauria estat feta de materialperible (fusta i elements vegetals) i cal interpretarcom una cabana o una barraca. L’any 2012 s’ha continuatl’excavació d’aquest sector a banda i banda, endirecció als peus del talús de la muralla i de la torresud-est, sense altres resultats destacables que les restesmolt malmeses d’un mur de pedres sense lligarque ha estat impossible de datar.Els treballs de consolidacióParal·lelament a les tasques d’excavació, s’han efectuattreballs de consolidació de diverses estructures que horequerien de manera urgent. Aquestes tasques les ha duta terme un paleta especialitzat en estructures de pedra,aportat per l’Ajuntament de Vidreres, i supervisadesi dirigides per l’arqueòleg director de les excavacions.S’ha treballat, principalment, en dues estructures. Enprimer lloc s’ha efectuat la consolidació de la part supe-

L’habitació 19, amb restes de la pavimentació.7Vista general de l’ala oest, començada a excavar enguany.La muralla sud i la torre sud-oest, amb el sector excavataquest any.EL REC CLAR 61 · PARLEM AMB...rior de la muralla nord del recinte principal, al llarg de lapràctica totalitat del seu recorregut; d’aquesta estructurase n’ha arranjat el coronament i s’han tapat diversos foratsi escletxes que l’afectaven. L’altra estructura que s’haconsolidada és el mur que separa el pati de les habitacions16 i 18. Aquesta paret es trobava especialment malmesaen el seu extrem septentrional, on hi ha el brancalde la porta que permetia comunicar el pati amb l’ala est.S’ha efectuat la consolidació de l’extrem nord d’aquestaestructura, amb la recol·locació de les diverses pedresdel brancal de la porta, i s’ha arranjat el coronament delmur al llarg de tota la seva longitud.Foto: Emili BallesteroSi tens fotografies de fenòmens meteorològics de Vidreres i les vols veure publicades a la revistaEl Rec Clar, envia nom de l’autor i la fotografia a elrecclar@gmail.com

PARLEM DE...15 anysd’ “El Rec Clar”A Vidreres, per referir-nos a la principal “artèria fluvial”que passa pel terme municipal, és corrent ferservir indistintament les expressions el rec clar, lariera del “mataderu”, i la riera, a seques. Tot i això,s’ha de dir que el nom de Rec Clar és el que figura endocuments, històries geogràfiques d’estudis referentsals rius, etc. És, en definitiva, el nom oficial que, en laparla popular habitual, comparteix amb els dos altresnoms oïts. De tota manera, i acceptat el seu caràcterde riera més principal, en determinats veïnats de forade la vila, “la riera” podria ser una altra: la riera deCabanyes, la riera Rera Pins, etc. La proximitat de lamateixa la fa més pròpia, com és natural.Del Rec Clar molts en tenim encara el record dequan, a ple estiu, l’aigua hi corria, i era habitual anarhia pescar granotes, anguiles, barbs, llisses, etc. Itambé recordem que anar a nedar a la riera era el mésanhelat dels divertiments estiuencs dels adolescentsdels anys 40 i 50. Naturalment, aquestes pràctiquesnatatòries eren possibles gràcies a la considerableprofunditat de gorgues com la de l’Arbre i la d’enXarpell (eren les que teníem més a prop), tot i queriera amunt n’hi havia de semlants. I alguns hiverns,enyorant la companyia dels vailets, la riera decidiaglaçar-se amb el gruix suficient per poder-hi transitari patinar tranquil·lament. Diria que tenia aquestsdetalls amb nosaltres perquè no l’embrutàvem i l’anàvema visitar tan sovint...Per tot plegat, el Rec Clar era la més concorregudai natural “instal·lació esportiva” i d’ús lliure de quèdisposàvem (camp de futbol a part). Pel que fa a lamainada, no hi havia més limitacions que les imposadesper les “recomanacions” paternes, no semprerespectades, tot sigui dit. A més, la riera també teniaaltres utilitats prou importants. La netedat de l’herbaa les ribes, la claredat de l’aigua i l’accés fàcil feia quemoltes mestresses dels carrers més pròxims hi anessina rentar la roba, que un cop neta estenien allà mateixperquè s’assequés. Els estris necessaris per rentareren “la blanca”, amb els dos petges de dalt més altsque els de baix, a fi d’obtenir la pendent necessària;el “picot”, una fusta plana d’uns quinze centímetresd’ample per vint de llarg, amb mànec a dalt; i la «fustade rentar”, que portava a un dels costats un “calaix” o“butxaca” per posar-hi la voluminosa pastilla de sabó( del “Lagarto”). Tot això es completava amb un coixíque ajudava a preservar els genolls de la duresa de laRamon Garriga. 1999Primera portada de la Revista Rec ClarAquell Rec Clar...fusta de rentar, ja que a la riera la roba es rentava degenolls.I no cal dir el profit que obtenien de la riera els quetenien o menaven terres properes. Donat el cabdalque tenia la riera, per mitjà dels motors de regar ambels tubs corresponents connectats al lloc més idoni,xuclaven l’aigua necessària per als seus camps.Regar de la riera, anar-hi a rentar la roba, a pescar, anedar, a jugar... L’enumeració de tots aquest serveisdiversos que oferia el Rec Clar, fa evident que exerciauna veritable “funció social” (per dir-ho d’una maneraun xic petulant, d’ara).El Rec Clar, element essencial en temps pretèrits perla seva utilitat manifesta, generós, sense turbulènciesexcessives, i al qual la modernitat – igual que a d’altresgermans petits i grans- tan malament ha tractat,no es mereixia que aquesta revista de Vidreres portésel seu nom?9EL REC CLAR 61 · PARLEM DE...

PARLEM AMB...10EL REC CLAR 61 · PARLEM AMB...Helena XirguJaume Mos PuentesBarceloní de naixement però resident a Vidreresdes de l’any 1993. Casat amb una vidrerencai comercial de Pasqual. Les sevespassions: el muntanyisme i la fotografia,ja que no es pot entendre una afició sensel’altra. Jaume Mos ha guanyat concursos defotografia organitzats per empreses i televisions.Fins i tot el National Geographic li hapublicat fotografies seves a la pàgina web.Ara està a l’espera d’un projecte organitzatper l’Ajuntament sobre rutes per l’entorn deVidreres.Quina és la primera impressió que es va endur deVidreres?Era un poblet petitó. Era allò que en dius un poble,poble. Ara ha canviat totalment en tots els sentits. Jonomés el coneixia per part dels pares de la meva dona.La impressió va ser bona però era un poble on s’haviende fer moltes coses en general.Per exemple, quines coses es podiencanviar o millorar?Doncs jo vaig apuntar el meu fill afutbol. De fet, juntament amb en PerePuntí sóc el fundador de l’escola de futbol. Com quem’agradava el futbol, una de les coses que vam fer enaquell moment va ser separar la mainada del primerequip i es va fundar l’Escola de Futbol Vidrerenca. Jovaig estar a la junta fins que per l’edat i altres temesho vaig deixar. Vam estar molts anys participant entorneigs, jugant a escala internacional... Per mi aixòera una de les coses que feia falta al poble. I també altresaspectes, però aquest era el que em tocava més deprop. El que hi ha ara al poble, anys enrere no hi erapas. Fins i tot la quantitat d’entitats que té actualmentVidreres és enorme. Diria que som el poble amb mésentitats de la província de Girona.De tantes associacions, hi ha alguna associació queencara trobi a faltar actualment?Jo quan vaig arribar trobava a faltar coses, una de lesque més, un grup excursionista de muntanya. Sí que hiha un grup a Vidreres que van a fer excursions però nohi ha una entitat com a tal, i ho trobo a faltar. Anar aTrobo a faltar ungrup excursionistaa Vidreresla muntanya sempre m’ha agradat. De fet, a Barcelonaestava en un grup, però aquí no n’hi ha.Ja dins l’àmbit de la fotografia, pertany a alguna entitato associació?Sí, i més ara que hi ha el món digital. Però anem apams. Des de jove que m’agrada la fotografia. Jo haviaestat a centres de muntanya i sempreportava la càmera. També havia fetesquí de muntanya, escalada, campamentsd’hivern. Fins i tot havíem estatals Alps. La fotografia ja la portava, gairebéhi estaves obligat.O sigui, que la passió per la fotografia en certa mesurava lligada a les excursions a la muntanya?Sí, era una afició. Però des que va aparèixer el món digitalpots estar a diverses associacions com Fotonatura,Meteo... Ara de fet m’acabo de posar una estació demeteorologia.I per on es veu?Per ordinador, des de Meteoclimàtic.Què és això?És una associació que va crear un aficionat ja fa anyson entren els de Televisió Espanyola a consultar les dadesmeteorològiques.I l’utilitza gaire aquesta estació?Sí, déu n’hi do. A causa de les meves activitats, al fetque m’agrada la meteorologia i que n’estic pendentper veure on aniré a fer fotografies, doncs quan em

11EL REC CLAR 61 · PARLEM AMB...Foto Premi Empresa. Maig 2011.va tocar aquesta estació com a premi d›un concursde fotografia que organitzava en Picó, la vaig instal·lari vaig informant el poble sobres les dades quedóna.Quin tipus de fotografies fa? És que parla molt deltemps.No, faig tot tipus de fotos. M’agrada tot. Tant podemfer insectes, macros, paisatges... Fa uns dies vam anarals estanys de Sils a fotografiar orenetes. Natura, bàsicament.Ara que arriba la primavera serà el torn de fermacros.I té algun grup amb qui sol anar a fer fotos sovint?Normalment vaig amb gent de Barcelona, Breda...També cada any Fotonatura fa una trobada al Montsenyi ve gent de tota Espanya.Si que mou gent la fotografia!Sí, moltíssima. I ara amb el tema digital encara més. Ésuna bogeria. Fins i tot si vas a Tossa de Mar algun dia ala nit trobes gent a les quatre de la matinada fent fotosnocturnes.Com ha canviat la fotografia des que hi ha càmeresdigitals?Doncs que pots fer retocs posteriors, et permet fer 40fotos i al final quedar-te’n només una.És de retocar gaire les fotografies?El mínim. No m’agrada fer retocs. A veure, qualsevolfoto s’ha de retocar una mica: retallar-les, donar-losmés brillantor, però tan poc com pugui. De fet, els deTV3 quan els envies una fotografia ja et diuen que novolen retocs, la volen tal com és en realitat.Les sortides que fa solen ser d’un dia o de cap de setmana?El que es pot, també s’ha de tenir en compte el temps.A banda d’això, hi ha els viatges que fem amb el grup.I com que tots portem càmera, sempre competim perveure qui fa la millor foto.De totes les fotos o llocs on ha anat a fer fotografies,amb quin moment o instantània es quedaria?Doncs segurament amb un any que vam anar a Noruegaa veure balenes amb un vaixell. Menys la tripulació,tothom va acabar marejat i vomitant. Jo estava a cobertai veia les onades, el vaixell desapareixia, despréstornava a aparèixer... A més, tots els que estàvem a cobertaanàvem amb càmeres d’aquestes grans. Vaig veurela cua d’una balena com sortia de l’aigua, vaig fer lafoto i ja no vaig poder més. Vaig anar cap a baix i ja novaig tenir nassos de tornar a pujar del mareig que tenia.Una noia anava dient: segona balena! I jo, res. Tercerabalena, i jo quiet. Només una minoria van aguantar. Entotal diria que es van veure unes 3 o 4 balenes.I d’excursions, doncs segurament em quedaria amb lasortida del Sol a l’Aneto. Això també va ser molt impressionant.Una fotografia a 3.400 metres d’alçada!I de Vidreres, amb quins llocs es quedaria per fer fotografies?El castell i els pantans.Ha guanyat alguns premis?

PARLEM AMB...12EL REC CLAR 61 · PARLEM AMB...Les boires de VidreresSí, en tinc 4: el d’Espai Terra de TV3, que desprésse’n va fer un llibre. Això va ser durant el primer anydel programa. Com a premi em van regalar un volen helicòpter per Montserrat (40 minuts sobrevolantMontserrat i fent fotos!).També hi ha el de l’empresa, Pasqual, el de Fotonaturai el del programa d’en Picó. Tambéem van trucar els de l’EnciclopèdiaCatalana per unes fotografies i Abertistambé, perquè feien un llibre de LaSelva i volien una fotografia dels estanysde Sils. L’Ajuntament de Sils fados anys va fer una exposició de fotografiai també em va demanar permís per posar unafotografia a l’autopista a la sortida de Sils, que és lamateixa que hi ha als estanys.I l’Ajuntament de Vidreres no li ha demanat res?Fa poc es van posar en contacte amb mi, juntamentamb en Josep Formiga, perquè volen fer un plànol deVidreres. A la part de davant del plànol hi anirà unaguia del poble i per la part del darrere totes les excursionsde tots els recorreguts que hi ha a Vidreres.Voldrien fotografies meves, però encara no sé quanho començaran.Pel que veiem, la fotografia és una afició capritxosaperquè demana uns horaris no gaire habitualsen altres aficions. Sortides de sol, per exemple. Iaixò la família com ho porta?És una afició en què que has de matinar molt, sí, i devegades la meva dona es queixa, però és el que hi ha.S’han de retocarles fotografies,però tan poc comes puguiÉs autodidacta?En un principi vaig fer alguns cursets, però desprésvaig anar llegint llibres i sortint amb els amics tambéen vaig aprendre: un t’explica una cosa i tu una altra,i així també en vas aprenent molt. Però bastant autodidacta,sí.És una afició cara?Quan tens l’equipament ja no tant,però comprar-te tot l’equip et costadiners.Però és clar, la tecnologia va evolucionanti actualment les càmeres alcap de cinc anys ja queden velles.Sí, és clar, i al final sempre t’acabes comprant algunacoseta. Un objectiu, filtres...És gaire gran l’equip que té?Déu n’hi do. Tinc diferents objectius, filtres, trípode....tinc un objectiu que et permet fer fotografies alscràters de la Lluna.Això és molt de material. Quan pot arribar a costarun objectiu d’aquests tan bons?Ben bé 12.000 euros o 15.000 euros.Canon o Nikon?Canon.On està la clau per una bona foto?Si no hi ha llum, no hi ha fotografia. S’han de buscaruna bona llum. També has de tenir un bon equip,però també has de saber veure la fotografia. A mi els

13EL REC CLAR 61 · PARLEM AMB...Els girasols de Vidrerescompanys això m’ho diuen, que veig el marc de la fotoabans de fer-la. Això és com “per caçar ànecs què necessites?Ànecs”. Si no hi ha paisatge, si no hi ha llum,no faràs res. La llum és bàsica en fotografia.Té Facebook personal. Utilitza gaire les xarxes socialper compartir el seu treball?Últimament comparteixo fotografies a la pàgina webdel National Geographic i algunes me les han agafat. EnMauri també me›n sol agafar pel MeteoMauri de CatalunyaRàdio. L›Ara Méteo també me n›ha agafat alguna.Mirant fotografies d’aquestes pàgines, Jaume Moscomença a cantar els noms d’altres aficionats a la fotografia.Els coneix a tots. En el món de la fotografiaes coneix tothom?Sí, vas coneixent molta gent aficionada que et vas trobantarreu.Quantes fotografies té?Unes 50.000 o 60.000, i ben bé 5.000 diapositives.Il·lustració de Cristina Cañadas

DES DE LA CASA DE LA VILA14Seguirem junts caminantweb: www.ciuvidreres.comfb: ciu.vidrerestw.: @ciuvidreresGrup de CiU VidreresEL REC CLAR 61 · DES DE LA CASA DE LA VILACreo que aquel político que no cree en hacer realidadlas utopías solo es alguien que difunde ideas.Adolfo SuárezCiu Vidreres som un grup de persones que ens estimemVidreres amb passió, amb devoció, que quanveiem com el nostre municipi surt per la televisiódurant 5 dies seguits al programa Divendres de TV3,se’ns posa la pell de gallina. Vivim en uns temps difícils,és cert, però els primers de creure en les possibilitatsdel nostre poble hem de ser nosaltres, i aixího fem i ho farem.Durant el transcurs d’aquests gairebé 2 anys, l’Alcaldeha fet al voltant de 30.000 km visitant els diversosdepartaments de la Generalitat a Barcelona i a Girona,també la Diputació i altres estaments. Aniremon faci falta, per Vidreres. Ha fet més de 1.000 entrevistes,i d’algunes n’hem aconseguit sortir amb unasolució , d’altres estan en procés i també n’hi ha queno hem pogut fer res, però en totes s’han tractat iplantejat els problemes de la millor manera possible.Al nostre lloc hem d’utilitzar sempre primer el cor,perquè d’aquesta manera es podran entendre les situacionsque pateixen els ciutadans, i després la raó,per fer que les preocupacions desapareguin de quiles pateix.S’ha de tenir clar que, en política, un hi és per vocacióde servei, perquè creu en un horitzó que porti ala millora col·lectiva, i això és el que en molt bonamesura hem de ser capaços de ser. Al mateix tempshem de ser conscients que hi ha certs momentsde batalla dura on hi ha un joc dur i brut, i ser-neconscients significa que quan apareguin momentscomplicats, tindrem la serenor necessària per tirarendavant. No serveix ni la desesperació ni la inconsciència,s’ha de ser valent i saber estar a l’alçada.Des de l’equip de Govern estem treballant dur cadadia per canviar i millorar Vidreres: tenim clar onvolem arribar. Estem treballant en una obra que esperemque en els propers mesos comenci a ser unarealitat, i que s’autofinançarà a partir de l’estalvi econòmicque generi mes a mes. Canviarem l’enllumenatde tot el municipi, un canvi que podrà generarun estalvi d’uns 240.000 euros anuals, una quantitatque a dia d’avui s’està destinant a pagar a les companyieselèctriques. Tenint en compte això, ens hemde preguntar: Què preferim? Continuar pagant lescompanyies elèctriques i tenir menys il·luminaciói algunes instal·lacions obsoletes? Nosaltres creiemque el millor és fer aquests canvis i que els dinersserveixin per al benefici de Vidreres. Actualitzaciód’instal·lacions, més il·luminació, menys consumelèctric, més estalvi econòmic. Amb menys, femmés, i sobretot ho projectem cap al futur.A dia d’avui també hem fet un canvi de companyiaelèctrica de tots els comptadors municipals. Aquestsimple canvi farà que l’Ajuntament ja tingui un estalvid’uns 30.000 euros anuals i sense permanènciaobligatòria. Des de fa mig any, també s’ha ajustat laneteja d’edificis municipals. La diferència entre l’any2011 i el 2012, va ser de 75.000 euros, i per aquestany tenim una previsió semblant. És a dir, amb unany i mig farem el mateix i haurem estalviat uns150.000 euros, i si en algun cas s’ha de retocar perquèhem de destinar-hi més hores, ho farem. Ambmenys, fem més.S’està fent el manteniment de tota la vila, amb petitesactuacions per millorar la imatge o per garantirla seguretat dels ciutadans, com pot ser el fet d’arreglarels forats de les voreres o dels carrers. Tambés’està treballant per tirar endavant una nova zonad’aparcament que ajudarà a millorar la imatge delpoble i ampliar les zones d’estacionament. Ambmenys, fem més.Continuarem treballant amb entusiasme, amb alegria,amb il·lusió. I si caiem, ens tornarem a aixecarperquè el nostre compromís amb Vidreres es facirealitat.

Treballemamb il·lusióweb: www.vidreressomtots.cata/e: vst@vidreressomtots.catTel.: 608.188.432Vidreres SomTots - ERC-AM15En l’àmbit de Catalunya, Esquerra Republicana estàjugant en aquests moments un paper clau, està estirantel procés independentista donant suport al Governperò a la vegada lluitant per mantenir l’estat delbenestar. El govern espanyol vol obligar a realitzarunes retallades inacceptables, fent que Catalunyacontinuï espoliada fiscalment.Ara bé, el que permet un govern fort a escala nacionalés la política municipal. A nivell local actuem de motorde canvi, i podem afirmar que el grup de VidreresSom Tots- ERC, som un grup cohesionat, il·lusionat,que no para de treballar i que treu els recursos de totarreu. Ningú dubte que el moment actual és un momentde crisi brutal, i en canvi a Vidreres estem fentmés projectes que mai, projectes que es correspondriena un pressupost dels que teníem abans, quanel pressupost era sobrat. Com ho estem aconseguint?Aprofitem totes les oportunitats, negociem amb duresai busquem les millors opcions, puntualitzemles propostes... Estem demostrant que fer més ambmenys és possible, i el darrer exemple el tenim ambel concurs de telefonia que ha permès estalviar 30.000euros anuals renegociant el contracte per tal d’ajustar-loals preus de mercat. I, per tant, ens preguntem,com és que mai no s’havia fet un concurs per la telefonia?Es va fer un estudi exhaustiu de la situació dels equipstelefònics, les línies contractades i serveis d’ADSL pera tots els serveis i seus de l’Ajuntament. Es van detectar,no només que estem pagant molt cars els serveisde telefonia i dades, sinó que a més són de baixa qualitati amb poques prestacions per a les necessitats delconsistori. Succeeix també que els contractes actuals,tractant-se de despeses plurianuals, no havien passatel preceptiu tràmit de ser aprovades pel ple municipal.Aquest només n’és un d’exemple, però en totesles regidories hem pogut estalviar grans quantitats dediners, que després hem pogut reinvertir en el poble.I ens tornem a preguntar, com és que fins aquest momentningú no s’havia plantejat mai de repassar elscontractes i convenis d’anteriors legislatures?Malgrat totes les millores que s’han estat fent i desprésde la liquidació del pressupost del 2012, tenimun romanent d’aproximadament 290.000 euros. S’arribaa aquest import després de traspassar els crèditsdestinats a inversió que estaven previstos per al 2012 idescomptar la previsió de dubtós cobrament. Aquestsdiners es traspassen perquè a causa dels llargs tràmitsadministratius que s’han de dur a terme abans de lainiciació de les obres, aquestes no es van poder executardurant l’any anterior.Aquest és el primer any que, pels decrets estatals, noes pot destinar el romanent a despesa corrent, noméses pot utilitzar per finançar inversions o per cancel·lardeute existent.El deute de l’Ajuntament de Vidreres era de 2.500.000€l’any 2011 i de 2.114.000€ a finals del 2012, fet quesuposa una reducció del deute del 10% tot i fer totsels projectes explicats. El percentatge actual d’endeutamentés del 28%, un percentatge que està molt persota del límits de risc que s’aconsella als ajuntaments iés per aquest motiu que aprofitarem per fer les inversionsnecessàries per als ciutadans.Ha estat gràcies a la contenció de despesa que hemaconseguit aquest import de romanent positiu, tot iles retallades del govern espanyol i de la Generalitat.Tenim la responsabilitat de la gestió del diner públic,dels diners que tots els ciutadans aporteu a l’Ajuntamenti com que som conscients de l’esforç que representaper a totes les famílies el gestionem com elbé més sagrat. És per això que seguirem reduint lesdespeses tant com ens permeti mantenir la qualitatdel servei. Volem donar eines als nostres conciutadansperquè puguin emprendre projectes, negocis....ireinvertirem al poble per aconseguir un poble millor.EL REC CLAR 61 · DES DE LA CASA DE LA VILAVidreresSomTots!

16DES DE LA CASA DE LA VILAMà estesaweb: www.progrespervidreres.cata/e: info@progrespervidreres.cata/e: 660.800.315fb: Progrés Per VidreresProgrés per Vidreres-PSC-PMEL REC CLAR 61 · DES DE LA CASA DE LA VILASovint la gent de Vidreres es pregunta com pot ser queun poble més aviat petit on tots ens coneixem i tots patimpràcticament els mateixos problemes, els càrrecs políticsque ens representen no siguin capaços d’anar tots a una itirar tots del carro per resoldre els problemes que afectenla ciutadania.A mitja legislatura del pacte entre CIU-ERC-VST i vistosels darrers esdeveniments, hi ha regidors i regidores que,conscients de la difícil situació per la qual travessa el nostrepoble, sabedors que cal mirar de trobar solucions conjuntesals problemes municipals, han estès la mà a l’oposició permirar de treballar pel bé comú sense embuts i sense prejudicisde cap tipus amb l’únic objectiu de treballar única iexclusivament en benefici dels interessos dels vidrerencsi les vidrerenques. Així és com hem col·laborat en comissionsde participació amb les regidories d’Ensenyament,Cultura i Medi Ambient en temes com pot ser la gestió deles llars d’infants i la gestió i la recollida dels residus del nostremunicipi entre altres temes.Malgrat tot, ens trobem amb un equip de govern format perCIU-ERC-VST on alguns dels seus membres, amb l’alcaldeJordi Camps al capdavant, segueixen tancats al diàleg, posanttraves a l’obtenció de la informació i a la col·laboració.Es preocupen més per culpar els altres que per corregir elsseus errors i mirar de posar remei a tot aquest espectacle decirc en què s’està convertint la vida social i política localdes que va començar el mandat, ja fa gairebé dos anys.El darrer episodi d’aquest espectacle en què s’ha convertitel dia a dia de la nostra vila, ha estat el lamentable capítoldel micròfon a la paret de pladur del despatx de l’alcaldei el presumpte cas d’espionatge percebut per l’alcalde.Més enllà de les bromes que s’han fet al poble, estem parlantd›una qüestió important que caldria clarificar i donaruna resposta clara i contundent, ja que es qüestiona el dreta la privacitat de qualsevol persona. Per això sobta que elnostre alcalde no vulgui reconèixer que se sent espiat. Sobtaque no vulgui explicar que ho ha fet saber als Mossos. Isobta que ara pretengui evitar que s’investigui. Aquesta actituds,a part d’atiar les bromes i les especulacions al poble,creen un clima de desconfiança, confusió i una sensacióde manca de seriositat dins l’Ajuntament que, lamentablement,perjudiquen la imatge de Vidreres.Per altra part, conscients de la greu situació econòmica,hem demanat, pel que fa als dos pressupostos aprovatsfins ara, que l’equip de govern de CIU-ERC-VST fos responsablei que no es tiressin endavant obres que desprésgenerin una despesa anual al pressupost municipal. Trobemil·lògic que en temps de crisi com els actuals, on elsingressos municipals i les subvencions van minvant cadavegada més, l’equip de govern de CIU-ERC-VST dediquiels recursos econòmics del nostre poble a dotar aquestde nous equipaments com la rehabilitació de l’edifici deCan Torronet (109.898€); la reforma de l’antiga biblioteca(89.341€); la rehabilitació de l’antic escorxador (tindrà uncost superior als 370.000€, està cobert parcialment amb elPla Únic d’Obres i Serveis, ja que el consistori va demanarla desviació dels ajuts previstos per a la rehabilitació de lacasa consistorial i l’enllumenat de les Serres cap a aquestprojecte); el local social d’Aiguaviva (233.153€); la remodelacióde l’esplanada dels horts d’en Pere Pau (dels 200.000€ que costen les obres, uns 50.000€ són d’una subvenció del’Agència de Residus de Catalunya); la creació d’una ràdiolocal (encara no se sap el cost); la sortida de l’etapa de lavolta Catalunya (13.310 € IVA inclòs). Equipaments quea la llarga generaran més despesa corrent al pressupostmunicipal i que s’haurà de sufragar amb uns ingressos quetendeixen cada vegada més a la baixa, i posen d’aquestamanera en greu perill la viabilitat i l’existència dels actualsequipaments municipals.Vist el dia a dia, hem ofert propostes realistes i en consonànciaamb la situació econòmica i social actual. Hemdemanat reiteradament l’arranjament de les voreres delcarrer Costa Brava. Hem demanat que el pla directorde l’enllumenat públic s’executi per sectors (a causa del’elevat cost que té), perquè no volem que s’implanti totun sistema d’enllumenat nou a tot el municipi de cop sensefer la prova en un sector –com fan normalment els municipisquan s’implanten aquest tipus de canvis-. S’ha depoder comprovar que realment s’acompleixen els objectiusproposats al projecte. Hem portat a ple la moció que ensvan demanar des de la PAH i que vam aprovar per unanimitatper “Declarar Vidreres municipi lliure de desnonaments”.Per això lamentem que s’hagi deixat al calaixla nostra proposta del servei d’orientació jurídica gratuïtper l nostre municipi i lamentem encara més que entemps de crisi l’Ajuntament (i no per qüestió de dinerso tresoreria, sinó per no ser actius i deixar passar oportunitats),no hagi presentat cap projecte per acollir-se alsdarrers plans d’ocupació del SOC destinats a promoure lacontractació laboral de persones aturades tenint en compteque l’atur és un dels principals problemes del municipii que a Vidreres ja afecta aproximadament 574 persones.És urgent que tothom faci una reflexió profunda, comencia aprendre dels errors i comenci a treballar seriosamentamb maduresa, rigor i seriositat, estenent la mà per solucionarels problemes i poder mirar de virar el rumb del nostrepoble.

De l’equip degovern a l’oposicióRegidor de l’Ajuntamentde VidreresJordi Gómez i García17Aviat farà dos anys que es va constituir l’equip de Govern,del qual vaig formar part, amb el compromísde treballar per aquest poble, al capdavant de les regidoriesde Governació, Personal i Promoció Econòmica,algunes de les quals vaig compartir durant unperíode.Durant aquest temps s’han dut a terme diferents iniciatives,algunes de les quals s’han conclòs i d’altresestan summament avançades. Destacaré com a méssignificatives les següents:Governació:Resolució dels problemes i qüestions propis d’aquestaregidoria. Treball en l’elaboració d’un reglament delCos de Vigilants. Elevar propostes al Ple. Senyalitzaciódels diversos barris de la nostra població. Actualitzaciói control dels diferents Plans d’EmergènciesMunicipals i Plans d’Autoprotecció.Personal:Constitució de diverses comissions. Elaboració d’unnou organigrama de l’Ajuntament. Nova valoraciódels llocs de treball. Implantació d’un control de rendimentde la Brigada Municipal. Implantació d’unsistema de control horari i de servei per als treballadorsde l’Ajuntament. Reunions de treball amb elsmembres del Comitè d’Empresa. Denúncia del ConveniCol·lectiu, amb el que això comporta.Promoció econòmica:Organització i/o col·laboració en fires i esdevenimentscom descarregades d’antiguitats, correbous alcarrer, sortida de l’etapa Volta Ciclista Catalunya, entred’altres. Elaboració del Pla de Formació Ocupacionalde Vidreres i potenciació de la borsa de treball.Estudi dels diversos plans d’ocupació i la seva viabilitat.Treballs en l’elaboració d’un nou reglament delmercat. Senyalització i promoció de rutes de senderslocals. Rehabilitació de l’edifici de l’Antic Escorxadori construcció d’una passera. Elaboració del Mapa Turísticdel nostre municipi.I altres tasques, com són:Assistència a les juntes de Govern i consells de Govern,comissions de treball i taules de contractació,plens municipals i a les comissions informatives prèvies.Assistència a les reunions celebrades al ConsellComarcal en temes referents a Promoció Econòmica,Rutes de Senders i BTT. Elaboració d’un estudi de viabilitateconòmica per a la implantació d’un centre dedia per a la gent gran.Totes aquestes tasques i iniciatives els he fet amb il·lusió, i amb la dedicació necessària que requereixencadascuna d’elles.Al llarg d’aquests dos anys dec haver pres decisionsmés o menys encertades (ningú és perfecte i tots enspodem equivocar), però dins dels meus coneixements,he intentat actuar en tot moment dins de lalegalitat, amb mesura, seny i sentit comú. He intentatgarantir tant com he pogut, els drets dels treballadorsi dels ciutadans del nostre poble. Això, en ocasions,comporta exigir el compliment d’una sèrie d’obligacions,que a vegades poden ser impopulars, però quesón la base per garantir una correcta convivència entretots nosaltres. Un poble més just, uns serveis pera totes les edats, un equilibri entre el que es dóna i esrep, en altres paraules, “la igualtat per a tots els ciutadans”,és a dir “la justícia social”.Sembla que aquests objectius i els criteris i discrepànciesen els procediments per aconseguir-los divergeixende la forma de pensar i d’actuar del grup políticde què formava part, CIU. La forma de treballar, lafalta de comunicació i de transparència per part del’alcalde i de membres del meu propi grup en determinatsassumptes d’especial transcendència, han motivatla meva dimissió com a regidor del govern.Vull donar les gràcies al grup VST-ERC i als seus regidors,que en el seu moment, van agrair la meva dedicació.Han sigut molt bons companys de treball im’han donat suport en totes les iniciatives. Realmenthan complert el més important del pacte de govern:treballar pel poble de Vidreres sense sigles ni colors.Quina llàstima que tothom no ho hagi entès així.No puc donar les gràcies al Sr. Alcalde de Vidreres, nia cap regidor del grup polític de CIU perquè no ha tingutel detall o, més ben dit, la mínima cortesia políticad’agrair la feina feta fins ara, únicament per educació.Incomplint, segons el meu parer, un deure, davant delpoble, que és explicar, en el seu moment, perquè plegael número dos del seu grup. Sr. Alcalde, pensi que eltemps posa les coses i les persones al seu lloc. Passaréa treballar des de l’oposició, amb la il·lusió de poderaconseguir el millor per al nostre poble.EL REC CLAR 61 · DES DE LA CASA DE LA VILA

ACTUALITAT18EL REC CLAR 61 · ACTUALITATBibliotecaDes de la biblioteca us volem fer un resum delmés destacat d’aquest primer trimestre de l’anyi explicar-vos també quines són les activitats deles quals podreu gaudir aquesta primavera.Presentació a la biblioteca del llibred’història de Vidreres d’en Josep FormigaMarta Cuesta PucheBiblioteca Municipal JoanRigau i SalaBibliotecaLa presentació del llibre va anar a càrrec de JordiCamps, alcalde de Vidreres; Genoveva Mor, regidorade Cultura i Ensenyament de l’Ajuntament de Vidreres;Josep Fages, director de l’Àrea de Negoci de laCaixa a la Selva Marítima; Joan Llinàs, president delCentre d’Estudis Selvatans; Josep Formiga, autor delllibre, i Joan Domènech,director de la col·lecció Quadernsde la Revista de Girona.Al gener, a la biblioteca Joan Rigau i Sala, de Vidreres,va tenir lloc la presentació del nou llibre dedicat alpoble de Vidreres, de Josep Formiga.El llibre “Vidreres” correspon al número 162 de lacol·lecció Quaderns de la Revista de Girona que editala Diputació conjuntament amb l’Obra Social la Caixa.Amb la monografia dedicada a Vidreres, Formigaha volgut donar a conèixer una visió general i sintetitzadadels fets més rellevants que han passat en elmunicipi al llarg de la història.Treu-li suc a la Biblioteca!!Us volem oferir un nou servei a la carta!La Biblioteca us ofereix la possibilitat de formació enl’ús del catàleg i de la biblioteca, sota demanda.L’objectiu del servei és principalment facilitar l’autonomiadels usuaris per tal que siguin capaços de cercarinformació i trobar els documents que busquen de maneraautònoma, ja sigui per a l’estudi com per a l’oci.A més, també es pretén mostrar el funcionament i elsespais de l’equipament per potenciar un aprofitamentmés òptim dels recursos per part de tothom que ho necessiti.Aquestes sessions tenen una durada d’una hora aproximadament,i pot ser de forma individual o per grups.El personal responsable fa una breu explicació de la bibliotecai, a continuació, una sessió davant l’ordinadorper treure-li tot el suc que es pugui al catàleg de la Biblioteca.És a dir, vol ensenyar a poder treure profit deles funcionalitats que ofereix i que són poc conegudes:renovacions, canvi de dades personals, llistats, historialsde lectura, etc.Cal reservar dia i hora per correu electrònic a biblioteca@vidreres.cat,trucant al telèfon 972 85 12 85 o demanera presencial a la mateixa biblioteca.I per últim, també us podem oferir la programació deles activitats d’aquesta primavera que tindran lloc a lavostra biblioteca. Us hi esperem!

ACTUALITATProgramacióBiblioteca de Vidreres - Joan Rigau i Salac/ Orient, 18 - Vidreres · Telèfon 972.85.12.85web: http://www.bibgirona.cat/biblioteca/vidreresa/e: bibvidreres@gmail.comd’activitats de maig a juny 201319MaigExposició: “La lluita perl’oportunitat”. Les dones durantla segona República, la guerra...DIA I HORA: del 20 d’abril al 9 de MaigExposició: “Troballesarqueològiques al castell de SantIscle”.DIA I HORA: del 2 de al 31 de MaigACTIVITAT:“Menudaines”, a càrrecde la Carmina, dins el programaNascuts per Llegir (0-3 anys)Dia i hora: Dimecres 8 a les 18 hXerrada: Com fer un hortbiodinàmic?, a càrrec de JoanSalicru, expert en agriculturabiodinàmica.DIA I HORA: Dimecres 8 a les 19.30 hTaller: de Sabons, alcohols imolt més amb herbes remeieres,a càrrec de Fina Graboleda,experta en herbes remeieres.DIA I HORA: Dijous 9 a les 19.30 hACTIVITAT: Sessió del Club deLectura d’Adults.DIA I HORA: Dimecres 22 a les 20.30 hACTIVITAT: L’Hora del conte (+3anys) “Ka-Ke-Ki Kontes” a càrrecde la Perleta i els mitjonsDIA I HORA: Dijous 23 a les 18 hJunyExposició: “Dones sindicalistes”DIA I HORA: del 16 de Maig al 4 deJunyACTIVITAT: “Biblionadons”, a càrrecde l’Embolic dels Somnis, dins elprograma Nascuts per Llegir (0-3anys).DIA I HORA: Dimecres 5 a les 18 hExposició: “Alícia Rius”DIA I HORA: de 10 de Juny al 2 deJuliolACTIVITAT: L’Hora del conte (+3anys) “Contes del món” a càrrecde Joan de BoherDIA I HORA: Dijous 20 a les 18 hACTIVITAT: Sessió del Club deLectura JuvenilDIA I HORA: Divendres 28 a les 20.30 hEL REC CLAR 61 · ACTUALITATPresentació de l’exposició “Tastets d’història”de l’Ajuntament de VidreresAl març, a la biblioteca Joan Rigau i Sala, de Vidreres,va tenir lloc l’exposició “Tastets d’història”. Aquestapetita exposició presentava un petit recull de documentsantics que són propietat de l’Ajuntament i quemai no s’havien exposat.Entre els documents exposats hi havia llibres d’actesde sessions de l’Ajuntament del 1837, i d’altres documentsdel segle XIX, tots digitalitzats i consultablesen línia des de la pàgina web de l’arxiu comarcal deSanta Coloma de Farners.Un dels llibres exposats que més expectació ha tingutha estat el “Llibre de comptes de la Confraria del Roserde Vidreres”. El llibre comença l’any 1674 (s. XVII- XVIII) i hi apareixen moltes dades sobre la històriade Vidreres.El document, que és propietat de l’Ajuntament de Vidreres,quedarà dipositat a l’Arxiu Comarcal i aviat esdigitalitzarà perquè sigui consultable en línia.

ACTUALITAT20EL REC CLAR 61 · ACTUALITATS’acosta la Fira de Tractoristes!!Aquest any, la Biblioteca Joan Rigau i Sala acollirà algunesde les activitats de la 38a edició de la Fira deTractoristes de Vidreres, la fira més antiga del poble.Tots els assistents podran gaudir d’un taller de sabons,alcohols i molt més amb herbes remeieres, acàrrec de Fina Graboleda.Marta Cuesta PucheBiblioteca Municipal JoanRigau i SalaBibliotecaTambé hi haurà una xerrada sobre com fer un hortbiodinàmic,,a càrrec de Joan Salicru, expert en agriculturabiodinàmica, també a la sala polivalent de laBiblioteca.

ACTUALITATCarrer Ponent, 29Telèfon: 972 85 09 07casalvidreres@gmail.comCasal del Jubilat i Pensionista “La Llar” de Vidreres21EL REC CLAR 61 · ACTUALITATJa ha passat l’hivern, i nosaltres l’hem acompanyat,com vells amics, en el peregrinatge per casa nostraamb el foc de la llars o amb la màgia moderna i carade les calefaccions. Hem passejat el seu fred pelsnostres carrers embolcallats de roba gruixuda i bufandesgeneroses en calories. Hem desafiat les sevesprovocacions amb el coratge i l’experiència que ensdonen els anys de convivència.I és que l’hivern és com aquell amic fidel que coneixemdes de fa molts anys, des de la infantesa, peròque ve i se’n va i que torna, delerós de la nostra terra,a compartir amb nosaltres un tros de temps i un trosde vida. Amb ell, hem vist des de casa, ventades poderoses,nevades al Montseny, glaçades als carrers,dies sense sol, nits llargues que no s’acabaven mai,matins de boira i de soledat... però també l’harmoniai el recolliment de les famílies i la humilitat de laterra plena de silenci i d’esperança.Amb l’hivern hem compartit les activitats que s’hanportat a terme i que donen testimoni de la vida delnostre Casal.XXIII Aniversari del CasalEl dia 2 de febrer va tenir lloc la festa del nostre aniversari.Una missa en sufragi pels socis que ens handeixat; una cantada a càrrec de la “Coral de la GentGran” del nostre Casal, i una excursió a Platja d’Aro,al restauran La Terrassa, amb un dinar esplèndid.És evident que aquesta trobada ha esdevingut el palde paller de tota l’activitat del Casal. Els assistentsporten dibuixada a la cara la il·lusió de veure i sentirque el Casal ha fet un any més, que manté una bonasalut, que val la pena gaudir d’unes hores de felicitat,intercanviant entre uns i altres, paraules i sentimentsde festa per damunt de les angoixes personalso socials que enverinen la societat.Excursió al Museu de la XocolataEs tractava d’anar al cap i casal de Catalunya, a Barcelona.A on? Al Museu de la Xocolata. Ningú se’nva adonar però tots els qui vam compartir el viatgefèiem, des de primera hora, una cada de nen entremaliatque feia goig de veure. Cap al Museu de laXocolata!, pensàvem tots. I a més d’un ens venia alcap algun pensament antic, de quan érem infants,quan escatimaven a la mare alguna presa de xocolataamagada al racó més fosc de l’armari, i quan, en serdescoberts, juràvem entre llàgrimes, que no ho havíemfet nosaltres mentre la mare intentava dissimularel seu amor amb un reny. La sortida va ser el dia 19de febrer del 2013.Excursió per la Ruta de l’Oli. Les BorgesBlanquesA vegades ens sorprèn descobrir com s’elaboren algunsdel aliments que formen part de l’ús quotidiàde la immensa majoria de la gent. Com es fa un fideu?Com s’elabora l’oli? D’on surt aquell rajolinetverd que amoroseix les amanides? Quin és el procésque va des de l’oliva fins al setrill? Ara no ho explicaremaquí, però el Casal, el dia 19 de març, va organitzaruna excursió a Les Borges Blanques per fer

ACTUALITATCarrer Ponent, 29Telèfon: 972 85 09 07casalvidreres@gmail.com22Casal del Jubilat i Pensionista “La Llar” de VidreresEL REC CLAR 61 · ACTUALITATuna visita al Parc Temàtic de l’oli. A part de conèixerel procés d’elaboració de l’oli al llarg del temps, vamtenir l’oportunitat de conèixer la premsa d’oli mésgran de Catalunya i l’olivera més gran de Catalunya,entre altres curiositats....I demà..Tenim entre mans les propostessegüents:Reunió Juntes CasalsVeïnsLa reunió d’aquest trimestre tindràlloc al Casal de Riudellots el dijousdia 11 d’abril a les 5 de la tarda.Cantada Caramelles 2013El dissabte 13 d’abril, a les 5 de latarda, tindrà lloc al nostre Casal lacantada de Caramelles d’enguany,a càrrec de la nostra Coral “LaVeu de la Gent Gran“. Us hiesperem, la vostra companyia ésimportant!!!Excursió d’abril. Excursióa La Gleva, Pardines i VentolàPrevista el dimarts dia 16 d’abril.Assemblea GeneralOrdinària de SocisTindrà lloc a la seu del Casal, eldia 20 d’abril, a les 5 de la tarda,amb l’ordre del dia següent:· Salutació de la Presidència· Lectura i aprovació, si s’escau, del’Acta de l’Assemblea ordinària,celebrada el dia 21 d’abril del2012.· Memòria d’activitats dutes aterme des de l’1 de gener al 31 dedesembre del 2012.· Aprovació comptes de l’exercicidel 2012.· Presentació i aprovació delPressupost 2013.· Cost de la devolució de la quotade soci.· Torn obert de paraula.· Clausura de l’Assemblea.És important l’assistència de totsels socis!!!Sant JordiDia 23 d’abril. Es regalarà unarosa a totes les sòcies que ensvisitin al Casal, entre les 10 i la 1A la tornada, alguns es miraven el setrill amb uns altresulls. Encara teníem al cap la imatge captivadoradel que havíem vist.Estimulats per la primaveradel migdia, i entre les 4 i les 6 dela tarda. Si alguna sòcia es veuimpossibilitada per desplaçar-sei ens ho fa saber, li portarem larosa a casa.Trobada de Casals dela SelvaTindrà lloc el dia 24 de maig.Missa a l’Església de Platja d’Aroi dinar de germanor al restaurant“La Terrassa”. Per aquest motiu,el mes de maig no es farà capexcursió.Festival de Gimnàstica2013El dijous dia 6 de juny del 2013tindrà lloc al Casal d’Hostalric, laTrobada de Gimnàstica de la GentGran de la Comarca de la Selva.Excursió de juny.Excursió a La Tossa de Montbui iSant Martí de Tous(Encara no s’ha concretat el dia)

ACTUALITATActivitats tradicionals,populars i solidàriesFent repàs de les nostres activitats passades, podemencoratjar-nos de seguir fent com cada any activitatstradicionals, populars i solidàries que avui endia és doblement difícil, en primer lloc per les dificultatspròpies de la situació socioeconòmica actuali en darrer terme, pel compromís dela gent envers les tradicions i la identitatdel nostre país.Dins de la secció del Cinefòrum s’haprojectat pel·lícules que en molts casoshan estat premiades en festivalscinematogràfics, com “El niño de labicicleta” de Jean Pierre i Luc Dardenneo “Locos en Alabama” d’AntonioBanderas; la proposta, acompanyadade coca i cava, finalitza ambun col·loqui sobre l’argument de lapel·lícula i els temes tractats on totes les opinionssón exposades.De les visites guiades al patrimoni del nostre entornpodem destacar la visita a la Torre de Cartellà, lasortida al camí de ronda de Llançà a Port de la Selvai la tradicional Pujada al Castell de Sant Iscle, onen Joan Llinàs ens va fer recordatori de l’estat actualde les excavacions i en la que vàrem “estrenar” elsTot i les dificultatseconòmiques i decompromís Vitrarissegueix apostantper activitats comel Cinefòrum, lesvisites guiades il’acció solidàriaWeb: http://vitraris.blogspot.com.esa/e: vitraris@gmail.comGrup Vitrarisplafons informatius de l’entorn i la senyalització perarribar-hi.En les sortides per veure teatre destaquem el musical“La Família Irreal”, i l’obra “Una història catalana”,ambdues han tingut un gran èxit de participació.Recordem també la col·laboracióamb l’entitat El Gínjol de Maçanet dela Selva per la difusió i promoció d’esdevenimentsculturals.En la promoció de la cultura catalanai foment de l’acció solidària esmentemla coorganització amb JamiaKafo del caga-tió popular i solidari,juntament amb la cantada de nadalespels carrers del centre urbà.Finalment, també donem suport a lesaccions que la nostra secció jove Activa21 ha fet ifarà properament en el desglossament d’activitatsque ells mateixos expliquen.ProperA activitat:17 de maig.Cinefòrum amb la pel·lícula “Incendies” deDennis Villeneuve23EL REC CLAR 61 · ACTUALITATMOTS ENCREUATS SUDOKUV I D R E R E S - M A IE T I - R E M E N C E Sr a l l a r e m - i nc a u l e s p i p as a c a p u i g s np i r n i u d r i co r o g e n i c i d er a n - o s c a r a st e s a f - a - a l a ti n r i c t u s i rn t a c t e - n e g r ag s s a r g i r e lSOPA DE LLETRESSolucions:Barcelona,Catalunya,Cellera,Devesa,Dolors,Eres,Germanor,Girona,Lleida,Marinada,Mediterrània,Montserrat,Nord,Orient,Picornell,Ponent,Tramuntana.Refrany: Pel maig, cada dia un raigSolucions dels entretenimentsSolucions dels entreteniments

ACTUALITAT24Actitud,inconformisme i il·lusióEL REC CLAR 61 · ACTUALITATLa xerrada-conferència de Josep M. CarbóEl passat divendres 15 de març, Activa 21 va organitzarla conferència “Diners i consciència”, a càrrec delbanquer i subdirector de Triodos Bank (banca ètica),Joan Melé.Davant de més de 100 persones, Melé va començar laconferència deixant a l’aire una pregunta que no arribavade nou a ningú. No obstant això,la resposta que ell va donar sí que vaser trencadora i realment inspiradora:Per què hem arribat a aquesta crisi? Ésaquí quan hem de mirar la societat enquè vivim, la qual és el reflex de comhem educat, és a dir, del sistema educatiu.Més de 100persones en laconferència dinersi consciència”,a càrrec delsubdirector deTriodos Bank JoanMeléEstem immersos en una societat materialistaamb una visió mecanicista,on només intentem sobreviure, senseqüestionar-nos res. La vida s’acaba reduinta una lluita per la supervivència, igual que fanels animals, però la realitat és que som molt més quesimples animals, ja que som éssers lliures, o almenyspodem ser-ho, som capaços d’estimar, de donar alsaltres. I no fem res més que empitjorar, destruir tot elque ens envolta, perquè hem perdut la nostra essència.Per tant, la causa del problema és aquesta societatde consum que alhora ens consumeix i no ens deixaser lliures, humans, altruistes, i això només es podràcanviar amb l’educació. Hem de fer que els nens descobreixinallò que tenen a dins, que els despertem lacreativitat enlloc d’asfixiar-la, tal com passa amb elmodel actual, en què només predomina una educaciómolt intel·lectual. On queda aquella educació mésemocional en què s’ensenyen uns valors i es mira pelbé comú?Amb això, Melé va suggerir una altra qüestió a respondre:Com hauríem de sortir de la crisi? Segonsell, hi ha tres àmbits que cal tenir en compte, comel cultural i espiritual, el polític i, evidentment,l’econòmic.Pel que fa al cultural i espiritual, Meléva considerar que actualment s’haperdut la llibertat, que tots som massahomogenis i que costa acceptar la diferènciao, fins i tot, interessar-se perella. D’alguna manera, ens marquenquè hem de fer en cada moment, ja notenim gaire llibertat.En l’àmbit polític, el més importantés la igualtat entre tots els ciutadans i el complimentdels drets de cadascú. Sense aquests valors de justíciano podrem avançar cap a una societat millor.I per últim, en l’aspecte econòmic, creu que tots somnecessaris, és a dir, que som una xarxa i que, per tant,cal canviar el concepte de treball. Hem de passar decreure que som autosuficients a fer una tasca concretaper ajudar els altres en allò que no saben fer. Ser útil. Lagent és feliç quan és útil, quan sent que ajuda als altres;aquesta és la essència humana. Actualment lluitemabsurdament i competim entre nosaltres per obtenirel màxim benefici personal, però no té gens de sentit.Quan més pensem en els altres, millor estarem tots.

Web: www.activa21.com(i a totes les xarxes socials,Twitter, FB, G+, Linkdin, etc)a/e: contacte@activa21.comActiva 2125EL REC CLAR 61 · ACTUALITATLa xerrada-conferència de Jordi GalíFinalment, l’última pregunta que va proposar va serla més directa i personal: Què puc fer jo per canviar elmón? La conclusió que se’n va desprendre va ser que,per canviar el món, primer cal canviar un mateix,passar a l’acció, estar compromès. Com? Doncs, perexemple, adonant-nos de com utilitzem els diners, jaque ens afecta a tots. A partir d’aquí vaexposar els tres usos dels diners, queserien el de comprar, estalviar i donar.Respecte el primer, hauríem de no deixar-nosendur per la societat consumistai preguntar-nos, cada cop queanem a comprar, què comprem, perquè i on, i si pot ser, consumir responsablement.Pel que fa al fet d’estalviar,també hem de tenir consciència delbanc on tenim els diners i què en fan,intentar que les polítiques d’aquestsbancs segueixin els nostres ideals, reclamar transparència.I finalment, el fet de “donar” vol dir acceptarque els diners moren i no tenir por de moure’ls, defer donacions, d’intercanviar; de fet, és la qualitat mésrica que podem donar als nostres estalvis.La conclusió a la qual vam arribar molts de nosaltresva ser: cal que siguem i personifiquem en nosaltresmateixos el canvi que volem veure en el món i en elconjunt de la societat.També dins del marc del cicle de conferències “Personatgesúnics per escoltar” d’Activa 21, el passat 22 deVoldríem destacarla renovació i el nouformat de la webd’Activa21, ara moltmés interactivai oberta. Podeuvisualitzar-la a:www.activa21.comfebrer va venir a Vidreres el filòsof i professor JosepMaria Carbó. En una sala plena a vessar, Carbó ens vaparlar sobre la teoria de la intel·ligència evolutiva deKen Wilber a través d’una explicació molt pedagògica,ordenada i entenedora. En acabar la conferència hi vahaver un col·loqui amb el ponent.També estem molt contents d’haveraconseguit que Jordi Galí, un dels economistesamb més prestigi internacionali el més citat acadèmicament elsdarrers deu anys, ens oferís la conferència“Economia i independència, lespossibilitats econòmiques d’un nouEstat Català”. Amb una exposició clarai concreta, va refutar amb dades totauna colla d’afirmacions contràries a laviabilitat d’una Catalunya independent,afirmant que ,des d’un punt de vistaeconòmic, un estat català seria, a curt termini, un paísmés pròsper del que tenim actualment.La organització del I festival de Música Independent deVidreres (24 de maig, Teatre del Casino la Unió); l’’organitzaciód’un debat sobre desobediència civil a càrrecde membres de moviments socials, partits polítics, acadèmicsi membres de cossos de seguretat públic (lloc ihorari per determinar); i la col·laboració en el VI FestivalInternacional de Curtmetratge Documental de Vidreres,CURT.doc (13,14 i 15 de juny, Teatre del Casinola Unió de Vidreres).

ANEM A ESTUDIFotografies de Gemma IsalDivendres de TV326EL REC CLAR 61 · ANEM A ESTUDIFotografia de Rosa RocasalvaEl plató mòbil del programa “Divendres” deTV3 s’instal·la a la plaça de l’Església de Vidreresdurant la primera setmana de febrerde 2013.Fotografia de Tomàs GinésFotografia de Gemma IsalPer primer cop a la historia la Comissió delRanxo va cuinar una bona olla en directe per atots els espectadors del programa de televisió.Fotografia d’Anna Prat

ANEM A ESTUDIFotografia d’Anna PratFotografia de Josep Ferrer27EL REC CLAR 61 · ANEM A ESTUDIVoltaCiclistaCatalunyaEls trestombs deVidreresFotografia de Gemma IsaltFotografia de Tomàs Ginés

ACTUALITAT282013, l’any dels 2dies de Ranxo o més?EL REC CLAR 61 · ACTUALITATEn Martorell, l’Espartac, en Niell i en Sais, durant el directe del programa de TV3 ‘Divendres’ (fotografia d’Anna Prat)El 2013 ha estat un any històric i molt especial pelsRanxers i per la nostra vila. Enguany hem fet Ranxodues vegades al nostre poble, un fet únic i del qual notenim constància que hagi succeït en el passat.L’Ajuntament de Vidreres va treballar de valent perquèel programa ‘Divendres’ de TV3 vingués a Vidreres,i així aconseguir difondre les tradicions, lespersonalitats, la cultura i la història del nostre poble.Dit i fet, l’Ajuntament ens demana que fem Ranxoun dimecres, un dia de la setmana que desconeixiael nostre àpat de Carnaval, ja que s’ha fet sempre eldimarts; i els Ranxers accedim a fer-ho encantats.El dimecres al matí de la setmana prèvia al Carnaval,els Ranxers comencem a encendre el foc i a elaborarel Ranxo. A la tarda, la plaça de l’església està farcidade càmeres i professionals de TV3, i al mig, els Ranxersvestits de gala acompanyats per les pubilles i elshereus envoltats de vilatans.Durant la retransmissió del programa, en Carles Saisexplicava a l’Espartac Peran els orígens de la nostratradició. El Ranxer Major, l’Enric, mostrava cada undels ingredients que s’utilitzen per cuinar una perolade Ranxo. En Salvi Junior mostrava la il·lusió delsRanxers més joves i inexperts per aprendre i mantenirviva la tradició per sempre. L’Anna ens emocionavaamb els seus sentiments cap a aquesta festa quetots compartim. En Martorell subhastava ous amb laconvicció, l’alegria i l’energia que el caracteritzen. EnNiell explicava quin és un dels seus principals càrrecsdins la Comissió: Director General d’ITP (InspeccióTècnica de Peroles). I és que no hi ha ningú millorque en Niell per assegurar que les peroles quedennetes com una patena abans i després de cuinar elRanxo. I finalment, la resta de Ranxers s’ocupaven del’elaboració del nostre menjar tradicional. Tot va sortirrodó, inclús el Ranxo, que els afortunats que el vanprovar van comentar que era dels millors que havienmenjat mai.La visita del programa Divendres ens va servir d’assaiggeneral per al gran dia. El dimarts 12 de febreres llevava amb quatre gotes tímides al voltant de les6 del mat, que van convertir-se en pura anècdota, jaque el dia va acabar radiant! Entre d’altres coses, vamgaudir de la visita d’una escola de nens de Girona,i vam estar envoltats d’un magnífics pintors participantsdel concurs de pintura ambientat en el Ranxoque va organitzar l’Ajuntament. Al voltant de les duesservíem amb orgull els plats de Ranxo, i és en aquellmoment on comencem a ser conscients que la festas’està acabant i que l’espera fins l’any següent serà llarga.Però tot ha sortit perfecte i la recompensa per lafeina ben feta es reflecteix en les cares i,sobretot, enels estómacs de tots els vidrerencs.Enguany hem trobat molt a faltar el nostre companyi amic Miquel Vergés, qui s’ha agafat un any sabàticper recuperar-se dels genolls. És un dels homes mésimportants, s’encarrega de les tasques més feixugues,aquelles que no es veuen però que són imprescindiblesperquè el Ranxo sigui un èxit..

Comissió del RanxoTambé ha estat una baixa important laMercè. A ella l’hem deixat recuperar delsmals d’esquena perquè agafi forces decara a l’any que ve, i ens torni a ajudar pelantpatates, cebes, alls i el que faci falta;al costat de la seva germana Creixença,en Xicu Garriga i el Mossèn Lluís.El 2013 no ha estat un any especial noméspel fet que hem fet Ranxo dues vegades,sinó que també ho ha estat perquèhem estrenat l’auca del Ranxo. L’artistavidrerenc Àlex Alegre ens ha meravellatamb una auca que caricaturitza cada unade les tasques dels ranxers. És una obrad’art que ja forma part del patrimoni artísticdel Ranxo.L’auca es va poder veure durant els diesde Carnaval a l’exposició anual que laComissió del Ranxo fa al Teatre del Casinola Unió. Agraïm a totes les personesque aporten fotografies i tot el materialque permet fer una exposició de qualitati d’un alt valor cultural, i també a en JosepBoada, que ens controla l’exposicióels dies que la tenim oberta.Cada any les pubilles i els hereus col·laborenamb el Ranxo, però volem destacarla voluntat i la dedicació que hi han posataquest any. Han fet una feina excel·lent,ens han ajudat moltíssim i han aconseguitque fem un rècord històric de vendade números que s’utilitzen per finançar la festa. Moltesgràcies per la vostra bona feina. Sense els hereus iles pubilles seria pràcticament impossible aconseguirel finançament necessari per organitzar el Ranxo,però sense l’aportació de tots els vidrerencs segur queno es podria fer. Moltes gràcies a tots els ciutadansque col·laboreu d’una manera o altra amb el Ranxo, jasigui comprant números, regalant aliments, gaudintde la festa o qualsevol altra acte de participació actiuo passiu. Aprofitant l’avinentesa, també volem felicitartots els vilatans que van recollir un plat o una ollade Ranxo durant el repartiment pel vostre comportamentcívic i exemplar.Hem començat l’article parlant sobre les dues vegadesque hem fet Ranxo aquest any, i esperem que no siguil’última. La Comissió del Ranxo està treballant devalent per organitzar una trobada d’àpats de Carnavalque tindria lloc a finals d’any. Aquesta trobada consistiriaen reunir totes les Comissions que s’ocupen defer un àpat de Carnaval arreu de Catalunya, i podercompartir i tastar els diferents àpats per part de tothomque ho desitgi.Finalment, volem fer una menció especial al nostreajuntament i a la brigada municipal. Als primersper donar-nos el màxim suport en tots els actes queorganitzem i per fer-nos sentir útils; i als segons,perquè ens ajuden any rere any amb molta il·lusiói empenta.Visca Vidreres i visca el Ranxo: L’orgull i la tradiciód’un poble!29EL REC CLAR 61 · ACTUALITAT

ACTUALITAT30Orquestrada 2013EL REC CLAR 61 · ACTUALITATL’Escola Municipal de Música de Vidreres ha participaten la V Orquestrada de les Comarques Gironines,que posa sobre l’escenari 250 alumnes a l’OrquestraSimfònica d’entre 10 i 17 anys, procedentsde 25 escoles de música gironines. Després de diversosassajos, l’Orquestrada va culminar amb un granconcert el dissabte 16 de març a la sala simfònica del’Auditori Palau de Congressos de Girona.L’objectiu d’aquesta iniciativa delConservatori Isaac Albéniz de la Diputacióde Girona és obrir-se al territorii establir col·laboracions ambles escoles de música i els professorsde les comarques gironines. Aquestsprojectes permeten els alumnes tocaramb una orquestra simfònica enun escenari únic, mentre al mateixtemps es fomenten valors com sóncompartir, la cultura de l’esforç, lasolidaritat i el treball en equip, demanera que tot plegat comporta unbon aprenentatge dins la formació dels joves, com amúsics i també com a persones. Felicitats a tots perhaver-hi participat:Güelfa Garriga, Marta Castillo, Raquel García, LídiaLópez, Lluc Bordas, Gabriel Sánchez, Gerard Font,Marc Baltrons, Iago Garcia, Carles Alcaide, ArnauGüell, Bernat Baltrons, Carla Casals, Èric Herran,Carla Pérez i Maria Castillo.A continuació, la vivència d’una participant:Aquest any he participat per primera vegada a l’Orquestradade les comarques gironines.L’Orquestrada 2013permet els alumnestocar amb unaorquestra simfònicaen un escenari únic,l’Auditori Palaude Congressos deGironaM’ha agradat molt poder-ne formar part i crec queha sigut una gran experiència per a tots els participants,tant per la part instrumental, ja que hem pogutpracticar i aprendre a tocar amb molta més gent(érem 250 músics), com per la part personal, perquèhem conegut a molta gent i junts hem pogut aprendremoltes coses.El primer dia és, segurament, el que es va fer més llarg.Quan vam arribar al Conservatori aGirona ens van distribuir per classes iper instruments, i tothom estava nerviósperquè no coneixíem ningú, peròde seguida vam començar a fer amics,a conèixer els professors i durant cinchores vam estar tocant les cançons del’orquestra de corda.El segon dia d’assaig ja no estàvemtant nerviosos, ja ens coneixíem tots iaixò va fer que estiguéssim més còmodes.Ens van començar a agrupar peranar formant el que seria l’orquestra, i a mesura queanaven passant les hores cada vegada sonava millor.El tercer diumenge que ens van reunir al pavelló deBescanó era el cap de setmana anterior al concert, iva ser espectacular. Per primera vegada estàvem reunitstots els músics (corda, vent i percussió) i vamcomençar a tocar tots junts les cançons que formavenpart del repertori de l’orquestra simfònica. Hi vam estarmoltes hores, però la veritat és que no se’m va fergens pesat, ja que a mesura que anava passant l’estonavèiem que tot sonava millor. Van ser moltes horesd’assaig però van valdre la pena.

Carla Casals Micóalumna de l’escolaEsther Carrillo Pulidocap d’estudis.EMMV1r Concurs depintura ràpida31EL REC CLAR 61 · ANEM A ESTUDIFinalment va arribar el dia de la veritat. Ens vam trobartots el dissabte a les 11 h del matí per començar a tocar,ja que encara faltava acabar de polir moltes coses.Van participara l’Orquestradad’enguany250 alumnesde 25 escolesde música deGironaDurant els últims assajos quedava molt feina per fer, elsprofessors encara feien algunes adaptacions perquè totsonés a la perfecció, havíem d’assajarles entrades i les sortides,afinar instruments, etc. La veritatés que va ser un mica dur,però segur que va valdre la pena.A les 7 h de la tarda quan vanobrir les portes d’accés a l’escenarii hi vam sortir, tots estàvemmolt nerviosos i emocionats,teníem papallones a l’estómac,allò era espectacular, l’auditoriestava ple de gent que venia aescoltar el que durant tres caps de setmana havíem estatassajant i havíem anat aprenent: havia arribat l’hora dela veritat.Tothom en silenci vam començar amb l’orquestra de corda.La nostra directora era l’Eszter Schutz, i vam tocarcinc peces. Un cop vam acabar, els instruments de cordavam deixar l’escenari i va entrar la banda, que va interpretarquatre cançons amb en David Salleras com adirector.Per acabar la tarda de concert, els músics de la bandaes van col·locar al final de l’escenari i els de corda vamtornar a sortir a l’escenari. Tots junts vam formar l’orquestrasimfònica, i vam interpretar quatre cançons.Estic molt contenta d’haver pogut formar part d’aquestagran experiència i espero poder tornar-hi l’any que ve.El passat dimarts 12 de febrer, Dia del Ranxo, va tenirlloc el 1r Concurs de pintura ràpida, organitzat pel Sr.Cardellach, professor de Belles Arts del Cívic i la Regidoriade Cultura, amb el patrocini de la Diputacióde Girona i la col·laboració de la Galeria El Claustrede Girona.La participació va ser nombrosa i, les obres presentadesvan assolir un estimable nivell de qualitat artísticaque ha complagut la població. El concurs era oberta tothom qui complia les bases, amb la voluntat depromoure els artistes vidrerencs. El Jurat qualificadorestava format pel Sr.Salvador Barrera, artista reconegutde Vidreres, la Sra.Ció Abelli i la Sra.MarionaPuigbaldoyra, membres de GiroXarxa i escoles d’art.L’acte de proclamació dels guanyadors i el lliuramentde premis el va presidir l’alcalde, el tinent d’alcaldei les regidores de joventut i cultura, respectivament.Els guanyadors van ser els següents:1r premi: Joan Coch Rey2n premi: Josep Plaja Lopez3r premi: Nestor Sanchiz GuerreroPremis locals:1r premi: Aleth Sanchez Santana2n premi: Anna Mateu BielLa regidora de Cultura, Genoveva Mor, va felicitar iagrair als artistes la sorprenent qualitat artística de lesobres presentades i exposades al Casino i va animartothom a participar en properes edicions del concurs.Segons ella, aquest concurs neix amb la voluntat decontinuïtat ja que la primera edició ha deixat un bonrecord a tots els participants.

ANEM A ESTUDI32ObservaEL REC CLAR 61 · ANEM A ESTUDITens bona memòria?Intenta recordar quants nens porten barret.Fa un temps que a l’escola ens vam adonar que caliamillorar l’ortografia dels nostres alumnes. Les raonsd’aquest canvi en l’aspecte ortogràfic segurament sóndiverses i, probablement, tenen a veure amb les novestendències i hàbits socials. Com a escola ens vam plantejarque, si volíem aconseguir resultats més favorablesen aquest aspecte, havíem de fer “ una cosa diferent”.El projecte neurolingüístic (la metodologia del PNL)potencia diversos aspectes de l’individu, entre d’altres,la capacitat auditiva, visual, etc… A nosaltres,per a l’ortografia, ens anava molt bé estimular aquestaúltima. Per tant, hem incorporat tot un seguit d’exercicisi activitats variades que desenvolupen i amplienla capacitat d’observació, percepció i memòria delsestudiants.Aquest projecte s’inicia a educació infantil i es continuai s’incrementa en els diversos cursos i nivells finsarribar a 6è.Aquest curs, la Vella Quaresma dels més petits, en elseu cistell ple de sardines i bacallans, hi ha barrejat“cuquets de la curiositat” que facin despertar en cadascúles ganes de descobrir i trobar allò que en unaprimera mirada sembla amagat.Busquem i trobem, però també elaborem nosaltres mateixosjocs per als nostres companys. Juguem i fem jugar.El temps ens dirà si aquest projecte ens ha fet aconseguirl’objectiu inicial.Fins l’any que ve, Vella Quaresma!Ara jugueu vosaltres.

ANEM A ESTUDIweb: https://sites.google.com/a/xtec.cat/escolasantiscle/fb:50è aniversari de l’escola santiscle de vidreresEscola Sant Iscle33EL REC CLAR 61 · ANEM A ESTUDICens de la PoblacióDel 16 de desembre de 2012 al 15 de març de 2013La població de Vidreres ha augmentat en 34 habitants. Ha passat dels8.006 del 16 de desembre de 2012 als 8040 del 15 de març de 2013.D’aquests habitants, 4.254 són homes i 3.786 són dones.FONT: Padró Municipal d’Habitants

ANEM A ESTUDI34Diada de la PauWeb: www.xtec.cat/ceip-espriu-bdnCEIP Salvador EspriuEL REC CLAR 61 · ANEM A ESTUDIEl dia 30 de gener al matí va tenir lloc la Cursa Solidàriaamb la qual vam recollir diners per a les famílies deltercer món. Ara bé, aquest any el claustre de mestresva decidir recollir aliments per ajudar a les famílies deVidreres a través del Banc d’aliments. La resposta vaser multitudinària.A l’hora del pati, els nens i les nenes de 6è van prepararjocs tradicionals i els van ensenyar als altres nens inenes de l’escola: passar l’anell, saltar a corda, jugar a laxarranca, jugar a pedra - paper- tisores, etc.Ens ho vam passar molt bé.A la tarda, entre tots els alumnes i els mestres vam representarel núvol de la Pau i vam cantar tots junts lacançó: “Heal the World” – La Pau és aquí – (MichaelJackson), per demanar un món millor. Va ser moltemocionant!El 8 de febrer vam celebrar el Carnaval. El tema escollitper a aquest any ha estat: “La fantasia”.Tota l’escola s’hi va implicar amb molta il·lusió.

ANEM A ESTUDII tu, què vols ser de gran?C/ de l’ Institut, s/nTelf: 972 850 711Web: www.institutvidreres.cata/e: institut@institutvidreres.catIES Vidreres35EL REC CLAR 61 · ANEM A ESTUDISembla que era ahir quan de petits la senyoreta de parvulariels preguntava: què voleu ser de grans? I els infantsil·lusionats contestaven: bombers, fades, astronautes,futbolistes… I ara els ho tornem a preguntar. Ara tenen16 anys (alguns algun any més i tot…) i des de les tutoriesde 4t d’ESO cada tutor els torna a preguntar: QUÈVOLDREU ESTUDIAR el proper curs ? Què voleu serde grans? I aquestes preguntes, que quan eren petits erentan fàcils de contestar ara configuren una de les gran decisionsque aquests nois i noies hauran de prendre enaquest curs… Els ajudarem tots, els pares des de casa,els tutors, els orientadors, els professors de les diversesàrees, però en el fons tots ells saben que qui té la clau dela decisió són ells mateixos.Aquest curs les tutories de tots els grups de 4t d’ESO hangirat al voltant de l’orientació acadèmica i personal detots i cadascun dels alumnes. Des de principi de curs l’eixcentral de les tutories ha estat guiar el procés d’elecció del’itinerari acadèmic de cada alumne… Vam començarperquè cadascú es conegués a si mateix tant en l’àmbitacadèmic (m’agrada estudiar? quines assignatures m’interessenmés?) com en l’àmbit personal (com sóc? quèvull d’una feina ?). Vam iniciar el segon trimestre coneixentcada tipus d’estudi post obligatori: cicles, batxillerat,escoles d’adults… I ara, al llarg d’aquest tercer trimestre,intensificarem la informació amb diverses xerrades temàtiques,la visita a Expojove’13 a Girona, la reunió depares…, i tot plegat conduirà cada un dels alumnes atriar finalment el seu camí.Receptes màgiques per escollir bé no n’hi ha, però ésimportant tenir en compte el rendiment acadèmic del’alumne durant tota l’ESO, els interessos que té, la sevapersonalitat i els condicionants de l’entorn (ubicaciógeogràfica del futur estudi, nivell econòmic de la família…).Si, malgrat tot, alguna vegada considerem queens hem equivocat i que la decisió no ha estat encertada,segurament la reconduir: un dels avantatges del sistemaeducatiu actual és que permet entrades i sortides alsdicersots estudis… Això sí, com tantes vegades ens hansentit a dir els nostres alumnes, cal, abans, una titulacióbàsica sota el braç: el títol de GRADUAT en ESO!Jornada de portesobertes a l’ins VidreresDISSABTE 11 DE MAIG D’11 A 1 DEL MIGDIAMATRICULA’T A L’INS VIDRERESBATXILLERATCICLE FORMATIU DE SISTEMES INFORMÀTICSCURS D’ACCÉS A CICLES DE G.M.(CAM)Informa-te’n a la secretaria del centre: 972.850.711

36ANEM A ESTUDILlars d’infantsmunicipalsSant IscleC/ 11 de Setembre,26Telf: 972850917a/e: b7005960@xtec.catEl SorrerPassatge Institut, 4Telf: 646571809a/e: b7010207@xtec.catLlars d’infants St. Iscle i el SorrerEL REC CLAR 61 · ANEM A ESTUDILa llar d’infants és un servei educatiu on educadores ifamílies treballen conjuntament pel benestar dels infantsde 4 mesos a 3 anys tot acompanyant-los en elseu desenvolupament.Què hi trobem, a la llar, els infants i les families?• Una atenció individualitzada de cada infant, respectantles vivències personals de cada nen i nena.• Un context educatiu i de desenvolupament per alsinfants guiat per professionals de l’educació.• Espais i materials especialment pensats i organitzatsper facilitar l’activitat i les relacions i un ambient estimuladorper poder evolucionar feliçment i avançaren la seva autonomia. Un ampli ventall d’activitats pertal que l’infant pugui observar, experimentar, imitari manipular la realitat que l’envolta per tal d’arribar aun coneixement d’ell mateix i de l’entorn.• La convivència amb altres companys/es i adults icomençar així les primeres relacions socials.• Un servei per a les famílies que consideren que ésimportant per al desenvolupament de l’infant, o béperquè treballen i no poden ocupar-se dels fills i fillesdurant part del dia.• Suport a les famílies en la tasca com a primers educadorsdels seus fills i filles, poder-se relacionar ambaltres famílies i rebre informació sobre temes relacionatsamb l’educació dels infants.• Possibilitat de participar en activitats de l’escolacom l’adaptació, les festes, les cantades, les representacions,les reunions, les entrevistes i en tot allò queus vingui de gust!• Una associació de famílies (AFA) que col·labora,dialoga i participa del projecte comú d’escola conjuntamentamb les educadores del centre i la regidoriad’Ensenyament.A les nostres llars agrupem els infants en edats heterogènies,és a dir, en tots els grups hi ha nens inenes d’1 a 3 anys. D’aquesta manera, les relacionsque s’estableixen entre ells són més cooperatives irespectuoses A la Llar d’infants “El Sorrer” també hiha un espai per a nadons (infants de 4 a 12 mesos).Estem distribuïts en diferents espais de joc que unavegada passada l’adaptació, els utilitzem de manerarotativa, és a dir, que els infants gaudeixen de totsels espais i dels diferents materials de cada espai.D’aquesta manera podem oferir més experiències imés possibilitats de joc i d’aprenentatge.El proper dissabte 4 de maig farem unajornada de portes obertes perquè pugueuvenir a conèixer les nostres escoles.l’horari serà de les 11 a la 1 del migdia.Les preinscripcions per a les llarsd’infants seran del 6 al 17 de maig.

ESPORTSFórmula màgicaweb: atleticvidreres.coma/e: info@atleticvidreres.comPepe Garcia DavilaCoordinador Esportiu del ClubFSCE37EL REC CLAR 61 · ESPORTSQuan anàvem a l’escola vam aprendre a sumar, restar,dividir i fins i tot alguns vam arribar a entendre lespotències.Així, (2+2) 2 = ? (la solució apareix més avall). L’hasencertada?Unes de les moltíssimes coses que no t’ensenya l’escolasón els valors. Ni a conèixer, ni entendre i ni gestionarels sentiments.Avui, vull aprofitar l’oportunitat que m’ofereix el RecClar per explicar una fórmula especial, una sumaplena de valors i de sentiments, una suma amb olorde nostàlgia històrica, la suma que mai no aprendrema l’escola i que com si fos un problema d’àlgebra,començo a plantejar.Malgrat ser dissabte, hi ha escola, l’aula és el pavellóde Vidreres, la pissarra no és verda sinó marró ambratlles de colors i a cada extrem hi ha una porteria.Els alumnes avantatjats van uniformats de groc i negreper un costat, i vermell per l’altre. Després delxiulet comencen a escriure una fórmula imaginària,plena d’equacions meravelloses anomenades valors isentiments.La resta d’alumnes, asseguts a les grades, aprofitenl’ocasió per animar i aplaudir quan la fórmula dibuixaun traç màgic.(futbol sala + Vidreres) 2 = ( la solució apareix mésavall). L’has encertada?Solucions:1. (2+2) 2 = 16, sí que ho sabies!2. (futbol sala + Vidreres) 2 = Per molts, el resultatd’aquesta fórmula va ser que els Joves van guanyarper 9 a 6.Personalment, el resultat final és un sentiment d’envejasana per no poder participar, endolcit per la satisfaccióde veure la família atlètica unida, i l’orgull de seractor d’aquest projecte mentre observo uns menutsvestits amb els nostres colors que aplaudeixen entusiasmats,mentre m’imagino il·lusionat que un diaseran protagonistes d’aquesta fórmula meravellosa.M’agradaria felicitar a una persona molt estimada.Vam compartir moltes estones a la nostra infànciaacompanyats d’una tieta meravellosa anomenadaMaria Rosa. Ara, després d’un temps, he pogut retrobar-meamb ell, i curiosament tots dos compartimuna mateixa passió, el futbol sala i Vidreres.Si no el coneixeu, us diré que és un noi increïble,que viu amb una passió espectacular els partits quejuguen els Joves i que aquell dissabte va gaudir comningú. El seu nom és Jordi.Foto cortesia de Fotocoach.cat

38ESPORTSL’equip infantil deBTT VidreresBlog: clubbttvidreres.blogspot.coma/e: club.btt.vidreres@gmail.comFrancesc Solà: 616.560.743Ricard Sargatal: 626.549.645Club BTT VidreresEL REC CLAR 61 · ESPORTSDes del Club BTT Vidreres volem compartir amb totsvosaltres unes fotografies històriques i emocionantsdels integrants de l’equip infantil, ja que el 10 de febreres va celebrar l’OpenBtt BMW d’Aiguaviva (Girona), laprimera cursa oficial per a tots nosaltres en categoriesinfantils.Un dels fets que volem remarcar és la valentia i la capacitatd’aquest jovent que, tot i que va ser la primera cursade debò a la qual participaven, no els va faltar valorni ganes. No els para ningú!!!També direm que els participants es van trobar ambun recorregut molt exigent ja que era un circuit revirati farcit d’arbres amb pujades i baixades dures, on requeriatota l’atenció i concentració possibles, i on vanhaver de posar a prova tot el que van absorbir en el cursd’iniciació que es va dur a terme l’estiu del 2012.Depenent de la categoria, havien de completar un totalde 2 o 3 voltes; a excepció d’en Sergi,que per la seva edat va fer un recorregutcircular (volta curta) d’uns 21 quilòmetresmolt i molt durs, i on es va comportarcom un campió.No tothom té la valentia i la capacitatpsicològica d’aguantar una cursad’aquesta duresa i entrar a línia d’arribadaamb un gran somriure; cansat,però content. Tot un exemple, en Sergi!El resultat va ser espectacular a nivellgeneral. Tots van finalitzar la cursa dins la seva categoriai en unes posicions prou raonables tenint en compteEls valents!!!(d’esquerre adreta): Sergi,Cèsar, Arnau iCarles.La nostra categoriainfantil correl’OpenBtt BMWd’Aiguaviva deGirona, la nostraprimera cursaoficialque era la primera vegada que hi participaven. En fi,ara toca revisar el calendari i tornar-hi, tot i que peraquestes dates la majoria de curses del calendari catalàja s’han fet o queden molt lluny de Vidreres.La veritat és que tots van patir de valent, però tot i així,han coincidit en què hi volen tornar, i per a nosaltrescom a club serà un honor acompanyar-los i guiar-losen el que calgui!Volem agrair de tot cor a tots els pares que ens vanacompanyar i que, juntament amb elsintegrants del Club, van donar suporti motivar els seus fills. Una abraçada atots!Per altra banda, si veiem que no hi hacurses infantils interessants en aquestsegon trimestre de l’any, el que faremserà una sèrie de sortides (dissabteso diumenges) tots plegats perquè noperdin el bon estat físic que tant costad’aconseguir. En tot cas, el Club ja usavisarà amb antelació.Salut i pedals!

ESPORTSEl Nou Caulès deVidreresWeb: www.noucaules.orgfb: noucaulesNou Caulès39EL REC CLAR 61 · ESPORTSIniciem el tercer trimestre de l’any amb moltes ganes iforça per tirar endavant tots els reptes que ens hem fixatcom a club.Els nostres 110 nois i noies representen amb orgull,cada cap de setmana, els colors del nostre equip i elnom del nostre poble.I ÉS QUE SOM EL NOU CAULÈS DE VIDRERESLes valoracions esportives que fem a la Junta Directivasón importants, però el fet diferenciador i el que ens enriqueixcom a club, i principalment com a pares i mares,és que la formació i el desenvolupament de les personesés el que veritablement considerem important, i enaquest sentit volem agrair, un cop més, la tasca amagadaque fan els nostres entrenadors i l’equip de coordinació.També volem agrair als jugadors i a tos els pares lafeina que fem tots plegats.I sense adonar-nos-en arribarem al cap de setmana del8 al 9 de juny i què passarà a Vidreres aquell cap de setmana?Per si algú no ho sap, us donarem unes quantespistes: 95 equips d’arreu del territori, 16 escoles de bàsquet,prop de 170 partits de bàsquet, 1.250 nois i noiesgaudint de l’esport de la cistella…Efectivament, és el LUDIBÀSQUET 2013!El Ludibàsquet és partits al matí, a la tarda, a la nit, trobar-seamb amics, concerts de música en directe, tallersmanuals per als més petits, concursos, activitats, quads,premis, shows i espectacle, el nostre estimat Carrilet,la samarreta de record del torneig…Són moltes coses iviscudes tant intensament!Aquest any, gràcies a l’Ajuntament, afegim les milloresde l’entorn del Ludi, les transformacions de la zona alvoltant del pavelló i la zona de la pista poliesportiva alcostat de la piscina.Volem demanar i agrair per avançat tota l’ajuda queens facilitareu els pares i mares dels jugadors del nostreclub, els mateixos jugadors, l’Ajuntament de Vidreres,el vigilants municipals, l’Institut IES de Vidreres, queens deixa les instal·lacions, les empreses privades i lesdonacions que fan, i a totes les persones que ens ajudena tirar-ho tot endavant.Arribem a la 12a edició i això promet sorpreses i cosesmolt divertides. Us hi esperem a tots!

40ESPORTSUn club ple dedinamismePavelló: dilluns, dimecres i divendresde 17 a 18 hMòbil: 606.305.751 (Eva)a/e: clubolimpicvidreres@gmail.comClub Olímpic VidreresEL REC CLAR 61 · ESPORTSAquesta temporada, el Club Olímpic Vidreres hacontinuat creixent, amb una escola de volei per anens de 3 fins a adolescents de 17 anys i, pel que fa al’atletisme, per a nens de 3 fins a 12 anys.En atletisme hem participat en el XXIV circuit gironíde cros, des del mes de novembre del 2012 fins alfebrer del 2013, amb una molt bona participació delsnostres atletes.El club Olímpic Vidreres ha quedat campió de Gironade clubs.La participació en el cros és completament voluntari.Pel que fa al volei hem participat en la lliga territorial,en les categories benjamins-aleví, infantil i encadet-juvenil. i també amb una bona participació enla classificació general.Si encara no t’has decidit a fer algun esport, vinesense compromís a provar la nostra escola d’atletisme(per a nens/es de 3 fins a 12 anys) els dimecres idivendres de 5 a 6 h al pavelló municipal o bé participaen algun entrenament de volei (per a nens/es de5 anys fins a 17 anys) els dilluns i dijous a partir deles 5 de la tarda al pavelló municipal.CROS DE VIDRERESUn any més, el diumenge 17 de febrer del 2013, Vidreresha estat clau en la competició del Circuit Gironíde Cros 2012/2013 del Gran Premi Consell Comarcalde la Selva.Vidreres ha acollit a grans atletes de la comarca i tambéde tot Catalunya, ja que ha coincidit amb el campionatde veterans de cros.La participació de grans atletes, com l’olímpic ÀngelMullera, ha fet que aquest cros hagi estat un dels mésrellevants de tot el campionat, amb una gran afluènciade gent.Els atletes del Club Olímpic Vidreres han tingut unagran participació i com a club hem quedat campionsde Girona en la categoria pre-benjamins.Volem agrair la col·laboració de l’Ajuntament de Vidreres,en especial a la regidora d’esports, MargaridaSolé, que va participar en l’entrega de trofeus.També volem agrair la col·laboració del Consell Comarcalde la Selva en l’organització del cros a Vidreres.Fins la temporada vinent!Vols fer esport a l’estiu?Aquest any farem el 4t Campus d’Estiu, on podràs fer volei iatletisme, a més de gaudir de la piscina municipal.Des del 25 de juny fins al 26 de juliol, per setmanes.Per a nens i nenes de 3 a 14 anys.Inscripcions al telèfon: 606 305 751 (Eva) o al Pavelló Municipal(dilluns, dimecres i divendres de 17 a 18 h)Us hi esperem!

ESPORTSEl somni possiblei el cas Doraemontw: @jovesdevidreresweb: jovesdevidreres.wordpress.com/Joves de Vidreres CFS41No transcorre ni un sol dia sense que sentim a parlarsobre alguna imputació, detenció, registre o revelaciósobre casos de corrupció que impliquen polítics, empresaris,sindicalistes i fins i tot la reialesa. Tots tenimal cap el cas Gürtel, el cas Pallerols, el cas Palma Arena,el cas Palau, el cas dels EREs fraudulents, el cas Nóos,el cas Pokémon... però tots aquests casos de corrupcióhan estat sempre molt allunyats de la nostra vila.Però havia d’arribar. Tard o d’hora arribaria el momenten què Vidreres es veuria tacat per un cas greu de corrupció:el cas Doraemon.Tot va començar a mitja temporada dels Joves de l’anypassat. Els Joves de Vidreres no estàvem tenint bon resultatsesportius, i la vaca sagrada Ruhí començava afer-ne de les seves. Els Joves vam acabar en la novenaposició i amb una gran fractura interna. En Pratovic nohavia superat la marxa de l’Hugo a l’estranger i va decidircanviar el rumb. En Xero va canviar al pàdel totbuscant l’èxit que els Joves no li podíem donar; en Beltranes va veure obligat a canviar la seva feina de ‘míster’per dedicar-se a canviador de bolquers professional. Endefinitiva, la crisi interna era més gran que la del PSCde Pere Navarro.Els Joves teníem dues opcions: a) tancar la paradeta o b)tornar a ser un gran club, però això passava per destituirl’intocable Ruhí, i posar al seu lloc la vaca sagrada Tau.És en aquest moment que comença el cas ‘Doraemon’.En Ruhí va intentar comprar el Sr. Camps per aconseguirdissoldre els Joves de Vidreres CFS, i per intentarcanviar el nom de la Plaça Lluís Companys pel seu propinom. Davant la ferma negativa del nostre Molt HonorableSr. Alcalde davant els intents de corrompre’l, enRuhí va dedicar-se a col·locar micròfons al despatx delnostre batlle, intentant enregistrar converses difamatòries,que evidentment mai no han existit. Tota la tresoreriadel club va desaparèixer, ja que els equips que Ruhíva instal·lar eren extremadament cars. Va ser en aquellmoment, quan ja no quedava ni un ral a la caixa fortadels Joves, que Ruhí va decidir penjar les botes com sires no hagués passat. Ell pensava passar desapercebut,però el jutge Colls el va imputar i va demanar que esregistrés el seu correu i l’apartament que té al centre dela vila. Des del club desitgem que s’arribi fins al final ies declari culpable de deixar l’economia del club en númerosvermells.Després de les despeses provocades per Ruhí, la situacióeconòmica del club era gravíssima, i calia buscar alternatives.Els Joves, per afrontar les innumerables baixescomentades anteriorment (Beltran, Xero, Pratovic...),havien de buscar petroli de sota les pedres, calien nousjugadors i místers que renovessin el club. El clan Deco –Marc va inspeccionar el mercat per buscar entrenadors,i va ser en aquell moment quan van aparèixer els nousmísters. Un parell d’avis, prejubilats i a la recerca d’unasegona joventut, que es conformarien amb un parell dequintos al Portal després de cada partit per fitxar pelclub. El nou primer #crapità (la vaca sagrada Tau), vatrobar entre els contactes del seu telèfon mòbil, anticsjugadors que estaven disposats a tornar a vestir-se decurt. Així va ser com van arribar en Txarlio i en Teti,que entre gintònic i mojito al New Ricky’s defensarienels colors groc i negre a ultrança. I el Presi, que aquestno falla mai, va convèncer a la resta de la plantilla sobrela continuïtat al club a canvi de ‘Txotos’ i Xefles! EnLlarda, en Gerhard, en Sangre, en Saulatan, en Deco,en Txerti, en Mudi i en Marc decidien quedar-se pertornar el club al lloc que li corresponia: a dalt de totde la taula classificatòria. A més a més, en dos dels viatgesinstitucionals del Presi, aquest va contractar elgran Txelo, que estava perdut pel món; i en Jackie ChanTxus, la nova promesa i el futur dels Joves.A dia d’avui han passat 21 jornades de lliga, i els Jovessom els líders de la Territorial Catalana Grup C de laFCFS, amb 3 punts d’avantatge sobre el Riudellots (segonclassificat amb un partit més), a falta només de 4partits. Queden 4 finals per fer realitat el somni del títolde lliga que tornarà els Joves on es mereixen, i d’on nohaurien d’haver sortit mai. Els jugadors CANVIAREMLA PELL per aconseguir el títol. Per fer-ho comptaremamb l’ajuda de la nostra afició, del bombo del nostrepresident honorífic i del nostre amulet de la sort: l’Hugo.En el pròxim Rec Clar us revelarem com ha acabat lahistòria, que si acaba bé, ja n’haureu sentit a parlar...ASSU, ASSU, ASSU, TENIM UN EQUIPASSU!!!EL REC CLAR 61 · ESPORTS

42VIATGEViatge a TanzàniaCapital: Dar es SalaamExtensió: 945080 km2Població: 35.000.000Coordenades: -06,88 lat. 39,2 long.Dolors Sureda i Romà BudalléEL REC CLAR 61 · VIATGESTribu massai ballantTanzània, un dels paraïsos naturals més ben conservatsdel món. Naturalesa verge poblada d’una floraexuberant i exòtica que serveix d’escenari de les migracionsde milers d’animals que intenten sobreviuresota la gran mirada del Kilimanjaro. La màgica muntanyade 5.895 m per sobre del nivell del mar ha estatescenari d’ innombrables llegendes africanes, poemes,contes, llibres i pel·lícules mítiques. El seu cimnevat és el més elevat d’Àfrica i una de les estampesmés típiques d’aquest continent. Des d’aquest cim gelates pot contemplar l’espectacular panorama de lasabana, on els Massai encara pasturen els ramats. Elmajor ecosistema de sabanes de Tanzània és el ParcNacional del Serengueti, que posseeix la concentraciómés alta d’animals del món. En el període de lesmigracions, el parc és un formiguer de vida. Els ramatsde nyus, zebres, antílops i gaseles són perseguitsa curta distància pels insaciables carnívors (lleons,lleopards, hienes, guepards).Altres llocs d’ interès faunístic i botànic de Tanzàniasón: el llac Manyara, la reserva natural de Selous, elparc Tarangire, creat l’ any 1970 per protegir els ramatsd’elefants que s’ agrupaven a la vora del riu Tarangire iel parc Nacional del Ngorongoro, el major cràter intactedel món. A 40 km a l’oest del cràter s’obre la gola d’Olduvar,mundialment coneguda per albergar els fòssilsmés antics pertanyents als avantpassats de l’home, aixícom altres restes d’ animals de 1.250.000 anys d’antiguitat.Aquesta gola constitueix un dels jaciments paleontològicsmés important del món, que ha proporcionat aTanzània el títol del bressol de la humanitat.Elefant desbocatEn pocs llocs es descobreix el cicle de la vida tan sorprenentmentcom en aquest país. En el triangle Serengueti,Tarangire i Kilimanjaro es concentra probablementla major reserva de la fauna africana.Parc Nacional de NgorongoroEl cràter del Ngorongoro és una àrea de 8.300 km2,dels quals el famós cràter n’ocupa 260. Està consideratcom l’octava meravella del món. Aquest hàbitat ofereixsafaris magnífics , amb una gran densitat d’animalssalvatges, més de 25.000 mamífers, i inclou rinocerontnegre, gairebé extingit.El llac Magadi és part del paisatge, aigües fresques iuna àrea de pas de gran quantitat d’aus.Parc Nacional de SerenguetiPer si sol ja justifica un viatge. Tot un ecosistema, ric icomplex, que també ens permet observar la gran migració.A causa de les pluges, dues vegades l’any mobilitza1.300.000 animals: herbívors a la recerca de pasturai aigua i al darrere, els depredadors.Una gran varietat geogràfica que en 14.763 km2 acullmilers d’espècies animals. Hi ha extenses planes d’herbacurta on es poden veure centenars de milers d’animals,la sabana d’acàcies a l’àrea central, al nord la zona muntanyosai, finalment, a l’ oest, els boscos interminables .Abans que surti el sol i que els animals apareguin d’entrela boira, sortim amb tot terreny per fer un safari.El més impactant és veure de bon matí com uns lleonscacen i es mengen un nyu. Al cap d’unes hores tornema passar pel mateix lloc i veiem com altres animals es

43EL REC CLAR 61 · VIATGESImpressionat vista del parc del Serenguetimengen les restes i ja cap a la tarda veiem com els voltors,les hienes i els xacals també fan la seva festa sensedeixar ni un tros de carn, només l’esquelet del nyu.També veiem un guepard que prepara el terreny perpoder caçar un antílop, els cocodrils que dormen alcostat de l’aigua, els elefants i les girafes que pastureni mengen, els micos que salten i boten d’uns arbres alsaltres, i els hipopòtams i els rinoceronts enormes i benimponents. Meravellós, impressionant. I ja cap al tardveure com es pon el sol i arriba la foscor de la nit és unaexperiència per recordar sempre.El poble MassaiVisitem un poble massai, ens donen la benvinguda ballantles seves danses tradicionals, els guerrers vesteixenla roba habitual de cacera i ens expliquen els seuscostums.Proverbi Massai:La llum del dia segueix la nit més fosca.Endevinalla Massai:Què és el més ràpid de la terra? Resposta: el foc.Paraules en Mara (la llengua dels Massai):Ashe → GràciesOle Sere → AdéuOldo inyio → MuntanyaDiserei → DemàEe → SíSidai →Molt béKajingwa= D’on etsManada d’ elefants

CURAR-SE EN SALUT44EL REC CLAR 61 · CURAR-SE EN SALUTApps de SalutActualment hi ha més de 17.000 aplicacions de salutal mercat, de les quals 7.000 es troben a Espanya.D’aquestes 7.000 aplicacions, un 70% van dirigides alpacient i l’altre 30% a professionals de la salut. Un estudiha revelat que un 55% de la població cerca informacióde salut a través de la xarxa, i el perfil més freqüentsón dones de 35 a 40 anys que volen sentir-se bé. S’hade vigilar, ja que tota persona amb accés a la xarxa ésvulnerable de rebre informació dolenta o poc fiable,per això, a través d’aquest escrit us volem fer arribarinformació útil per poder utilitzar aquestes eines deforma segura i fiable.¿Què és una APP?El terme app és una abreviatura de la paraula anglesaapplication. Podríem definir una app com un programaamb característiques especials. Es refereix sobretota aquelles aplicacions destinades a tabletes o telèfonsdel tipus Smartphone.Avui en dia hi ha una gran quantitat d’aplicacions destinadesa temes de salut, però com podem saber si sónfiables?Des de la Direcció General de Xarxes de Comunicacióde Contingut i Tecnologia de la Comissió Europea hancreat un Directori Europeu d’Apps de Salut 2012-2013:http://stwem.files.wordpress.com/2012/10/pv_appdirectory_final_web_300812.pdf,per així guiar els usuarisa apps de salut útils i fiables.Aquest Directori Europeu d’Apps de Salut 2012-2013se centra en recomanar aplicacions de salut per associacionsde pacients, i s’adreça als usuaris interessantsen la gestió de la salut i el benestar. Alhora d’introduiruna aplicació dins el directori s’ha tingut en compte: aqui va destinada, l’avaluació dels usuaris, el nivell d’úsi, per últim, el valor del desenvolupador de l’app.Per tant, per valorar la fiabilitat d’una app s’haurà detenir en compte l’opinió dels usuaris, el nivell d’ús d’altrespacients, i sobretot qui hi ha al darrere de cada unade les aplicacions.Dins del Directori Europeu s’inclouen més de 200 aplicacionson trobem des d’aplicacions gratuïtes fins d’altresque tenen un cost elevat. També es poden trobarpreus variats d’una mateixa aplicació en funció del dispositiu.Cal remarcar que a dia d’avui hi ha dues aplicacionsen català: mobiCeliac [XL] i Special Stories.Farmàcia MoréGeorgina Vidal i MoréUs posem uns exemples d’apps de salut:MobiCeliac[XL]: està destinada a aquelles personescelíaques i sensibles al gluten. Inclou una llista actualitzadapermanentment d’aliments sense gluten, unaguia d’establiments “sense gluten” i un escàner lectorde codis de barres. Aquesta aplicació té una versiógratuïta i una de pagament, i és disponible per Android,iPhone i BlackBerry.iPediatric: és una aplicació bastant popular avui en dia.Està destinada a pares, cuidadors o tutors de nadonsde 0 a 12 mesos, i permet fer un seguiment del nadó iobtenir ajudes en les diferents etapes.Aquests són dos exemples de moltes de les apps que hiha en aquest directori.Com que avui en dia cada cop tenim dispositius mésmoderns i amb més utilitats, i que la població tendeixa modernitzar-se amb les tecnologies, s’aniran creantcada cop més apps de salut. Per tant, cal recordar entot moment de buscar la fiabilitat de la aplicació i, si ésnecessari, consultar el nostre professional sanitari, jaque arribarà un moment en el qual també es prescriuranper part d’aquests.HORARI DEL CAP VIDRERES(CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA)De dilluns a divendres de 8h a 20h.Podeu demanar cita prèvia a:• Presencialment a la recepció del CAP oal telèfon 972850156 del mateix centre.• CatSalut: http://www.gencat.cat/icso al 902.111.444.• Al telèfon 93.326.89.01URGÈNCIESDissabtes, diumenges i festiusde 8h a 20hDe dilluns a diumenge, de 20h a 8hCAP de Santa Coloma de Farners(C/ Santa Bàrbara, 25 – Telf. 972843016)En cas d’urgència mèdica vital, truqueu al112

PLOU I FA SOLResum meteorològicde l’hivern del 2013www.meteo.catJordi Presas45L’hivern d’aquest 2013 ha sigut una mica especial sicomparem, per exemple, els valors mitjans d’aquest hivernamb els de l’any passat. D’entrada podem percebreque cada mes hem tingut mitjanes més altes, sobretotel mes de febrer, que enguany ha estat fins a 2,2 ºC mésalta que l’any passat, i si aquest febrer han glaçat 19dels 28 dies (amb una mínima absoluta de -6,6 ºC), elfebrer del 2012 va tenir 26 de les 28 nits amb glaçada iamb una mínima absoluta de -10 ºC. Per això la temperaturamitjana d’aquest febrer ha estat més de 2 ºCsuperior a l’any passat.Pel que fa a precipitacions, tot i que durant els mesosde gener i febrer hem tingut poca aigua tal com éshabitual, el març ha estat molt humit i ha avançat laprimavera, amb gairebé 150 l/m 2 . L’any 2012 es van arribarals 45 l/ m 2 en els tres mesos, mentre que enguanyhem superat els 235.Hi ha un indicador que cal destacar aquest trimestre,que és la pressió atmosfèrica. La pressió atmosfèricamitjana en tres mesos ha estat de 1004 hPa, quan lamés habitual és de 1013hPa, i la mitjana de la mateixaestació de l’any passat es va quedar a 1017hPa. Això ésun indicador que de cicles amb baixes pressions en vamtenir molts i successius encara que no ens afectessin deple els seus efectes pluviomètrics, i vam tenir puntesde pressió molt destacables pels seus baixos valors elsdies 19 de gener, amb 974,3hPa, i el dia 6 de març. amb985hPa, valors molt baixos per la nostra latitud.Aquesta diferència de pressió entre aquest any i el passat,ens fa veure que aquest, amb tants canvis, hem tingutpoc anticicló estancat i, per tant, les temperaturesno han baixat tant. En canvi, el passat, vam tenir l’airefred estancat molts més dies amb les altes pressions.Ara bé, tot i aquesta variació de pressió atmosfèricamolts cops no ha representat pluja o neu a la nostra comarca,i gairebé sempre ens n’hem quedat a les portes.La prova és la gran quantitat de neu que s’ha acumulataquest any al Pirineu i les generoses pluges al centre ial nord d’Europa, quan, mentre queien, a nosaltres tansols ens tocava un ruixat o una ventada...EL REC CLAR 61 · PLOU I FA SOLVALORS MITJANSVALORS EXTREMSTEMPERATURAHUMITATPRESSIÓVELOCITAT DEL VENTDIRECCIÓPRECIPITACIÓ MENUSALTEMPERATURA MÀX.TEMPERATURA MÍN.HUMITAT MÀX.HUMITAT MÍN.PRESSIÓ MÀX.PRESSIÓ MÍN.VELOCITAT MÀX. VENTPRECIPITACIÓ MÀX.DIES AMB TEMPERATURESINFERIORS A 0 CºGENER FEBRER MARÇ5,6 ºC 5,7 ºC 10,2 ºC62% 58% 59%1005,2 hPa 1007,8 hPa 998,8 hPa0,6 m/s 1 m/s 1,1 m/s240º (SSO) 106º (E) 21º (NNE)30 l/m 2 58 l/m 2 148 l/m 219,2 ºC dia 31 19,6 ºC dia 1 21,4 ºC dia 29-4,5 ºC dia 25 -6,6 ºC dia 24 -4,6 ºC dia 1584% dia 28 80% dia 28 87% dia 3135% dia 25 15% dia 3 30% dia 141023,3 hPa dia 31 1020,3 hPa dia 4 1013,1 hPa dia 2974,3 hPa dia 19 992,3 hPa dia 23 985,6 hPa dia 613,9 m/s dia 22 22,3 m/s dia 3 15,6 m/s dia 171 l/m 2 el dia 6 291 l/m 2 el dia 28 45 l/m 2 el dia 519 dies 19 dies 5 diesPLUJA EN l/m 2TEMPERATURAS D’hivern14020 ºC12015 ºC1008010 ºC60405 ºC200 l/m 2 0 ºCGENER 30 l/m 2FEBRER 58 l/m 2MARÇ 148 l/m 2generFEBRER5.6 ºC 5.7 ºCMARÇ10.2 ºC

OPINIÓ46Carta dirigida al Sr. Eduard Adrobauper la Diada de la Repúblicawww.xsuc.catLiborio Guerrero CamposEL REC CLAR 61 · OPINIÓPer la present l’informo, com vostè ja sap, que s’estàapropant el dia 14 d’abril, Diada de la República desque jo tinc consciència de comunista i republicà federalista.Fins i tot ens volen robar això de dir republicà,però bé, on érem. Des de fa molt temps, sigui quin siguiel color que hi hagi a l’Ajuntament, estem demanantque el dia 14 d’abril, la bandera tricolor de la Repúblicaestigui a l’Ajuntament, ja que estem en un estat de dreti democràtic i d’història.El que nosaltres demanem i reclamem és aquesta partde la història que molts volen donar per oblidada i, pertant, no volen donar el reconeixement amb el consens.No volem fer pas com vosaltres els d’ERC, que en posarun monòlit sense consens i per la vostra majoria,sense avisar ningú, ni cap entitat , només als vostres.Per cert, hi ha un errada a l’escrit de Lluís Companys:està formulat com si la defensa de Barcelona només lafes Lluís Companys i els vostres companys d’ERC. Arabé, crec recordar, sense por d’equivocar-me, que sensel’ajuda de les milícies de les CNT, PSUC i els guàrdiesd’assalt lleials a la República , Companys i el seu governno hauria durat ni tres dies, ja que la cinquena columnaestava a l’aguait.Nosaltres, com a comunistes i republicans represàlies,estem demanant respecte. El respecte que capinstitució no ens ha donat i que històricament vamser els que més vam patir. També demanem el reconeixementa totes aquelles persones que van patir ivan defensar lleialment la República i no van demanarres a canvi. I és més, també demanem que l’Ajuntamentde Vidreres declari institucional, promogudaper la Xarxa Socialista Unificada de Catalunya, lacondemna als bombardeigs per l’aviació feixista italianaal poble de Vidreres.El Sr. Adrobau ens comunica que, sota el seu parer, feronejar la bandera republicana al balcó de l’Ajuntamentde Vidreres no significa cap símbol d’unió per a tots elsrepublicans.Sr. Adrobau, és evident que la seva actitud és de centre-dreta,i que per aquest motiu està donant suport aCIU. El que no li permeto és aquesta guerres de banderes,si vol quedi’s amb la bandera i no la posi, però noli permetem que passi de puntetes per sobre de tota lagent que va patir els bombardeigs a Vidreres. Vostè estàmenyspreant la memòria de totes aquelles persones, jaque si vostè creu que és d’esquerres, jo sóc mossèn.I per consciència humana, l’Ajuntament hauria de denunciaraquests fets com ha fet a Barcelona una jutgessa,que busca autors dels bombardejos feixistes deBarcelona i Girona. Més informació a la premsa: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/628463-una-jutgessa-ja-busca-autors-dels-bombardejos-feixistes.htmlTota la informació la podeu torbar a la pàgina web:http://fcvidreres.wordpress.com/Actes d’inicivisme a VidreresSandra ClausenBenvolguts vidrerencs/vidrerenques:Amb la present vull manifestar l’incivisme que encaraqueda en el nostre poble de Vidreres, adjuntant unespetites fotos .A mi, com a portadora de gossos, quan els trec a passejar,se’m demana que els porti lligats, vacunats, censats,“enpipats” (amb pipeta antiparasitària), “enxipats” i, sical, “emmorronats”. I a sobre em pot caure una multa sino els porto lligats o no recullo les seves “coses orgàniquesbiodegradables”. En canvi, desconec si les personesque embruten el medi ambient amb objectes no biodegradablesi contaminants són multats o sancionats.Demano que tothom en aquest poble es comporti ambcivisme, respecti el medi ambient i així puguem gaudird’un poble sà, bonic i cuidat.Gràcies per la vostra atenció.

OPINIÓTancar llar infantils o pobles senseprojecte educatiu a canvi de què, de laprosperitat de les properes generacions?Jordi Pruneda47L’economicisme ens matarà. Ens diu: “és més barat quevostè es mori”, “és més barat que no tingueu fills”, i segurque ho encerta...Ara s’ha posat a tancar llars d’infants aquí i allà perquèla Generalitat treu subvencions: retrata bé la mentalitatdels que “no veuen cap altra sortida”.La política és marcar prioritats. Cap poble té o ha tingutmai tots els diners que voldria. Sempre és la políticala que prioritza què és més important que una altracosa. A Vidreres, tot i que hi ha la intenció de tancaruna de les dues llars d’infants, sembla que són prioritàriesles obres o arranjar voreres que l’educació delsfuturs ciutadans i ciutadanes. Si un polític diu que noté prou diners, o és economicista (dubto a l’hora d’anomenar-lopolític) o no mostra les seves prioritats reals .Tenim dues llars d’infants no pas per luxe, sinó perquèles llars d’un centenar de places no són pedagògicamentviables ni tampoc legals. Les llars que la Generalitatvol i subvenciona (1/3 del cost, quan pot) són de 4aules (66 places); o de 5 si s’afegeix 1 aula de 8 places pera nadons; és a dir, cada llar d’infants té un màxim de74 places. Avui Vidreres, amb les 2 llars, pot oferir 140places (132 d’1 i 2 anys, i 8 de 0 anys).Durant els anys 2010 i 2011 han nascut a Vidreres 173infants. Per tant, amb 140 places només s’arriba a cobrirel 80% de la demanda potencial . L’educació infantilabans dels 3 anys és voluntària i no gratuïta, i la de 3 a5 anys també és voluntària però gratuïta, amb la qualcosa, pel fet de ser gratuïta s’omple el 100% de les 261places disponibles per a nens de 3 a 5 anys (del 2009 al2011 van néixer 269 infants). Si l’educació d›1 i 2 anysfos gratuïta, encara farien falta 2 aules més per cobrir el100% de la demanda.Malgrat tot, com que de 0-2 anys l’educació és voluntàriai de pagament, enguany la demanda ha estat de 94 places(a 160 €/mes), de les quals només unes quantes sónbecades (descompte màxim del 90%). Aquestes són lesplaces que els pares d’avui poden pagar. Per cobrir totalmentl’oferta de 140 places disponibles, caldria becarles 46 places restants. Farien falta uns 66.000 €/any addicionals(la distribució de diners entre beques i tarifesper als pares és una altra discussió). Posar totes les placesen una única llar, ni és pedagògic, ni estalvia gairediners (algú n’ha mostrat els números?)Com n’és d’important l’educació infantil per a la prosperitatde les futures generacions, i per tant, del poble?La neurociència i la psicopedagogia ja n’han donat sobradesexplicacions: com més aviat comença un infant,més impacte té l’educació en la vida d’aquella persona. Ésobvi i radicalment cert, i no tenir-ho en compte té conseqüènciesmesurables i costoses a llarg termini. En canvi,molta gent dóna més importància a l’educació com mésavançada és l’edat d’una persona. Però, qui arriba a la universitatsi no ha tingut una educació infantil acceptable?Pregunteu a l’escola si al parvulari ja es veu quina criaturaavançarà en l’educació i quina seria candidata al fracàs escolarsi no s’hi intervé, i us diran fins a quin punt això té aveure amb el fet d’haver passat abans per la llar infantil ono. Si ets pare o mare d’un fill de menys de 3 anys, porta’la la llar d’infants! Demana un beca si no pots pagar-hotot! Si cal, porta-l’hi poques hores, però porta-l’hi. Noet quedis amb el/la teu/va fill/a a casa. Portar-lo a jugaruna estona al parc no és el mateix que comptar amb latutoria de professionals de l’educació. Mira el que diu lanormativa: “L’objectiu principal de l’educació infantil éscontribuir al desenvolupament emocional i afectiu, físici motor, social i cognitiu dels infants. S’organitza d’acordamb els principis d’educació inclusiva i coeducadora. Fauna atenció especial a la diversitat dels infants, a la deteccióprecoç de les necessitats educatives específiques, ala intervenció en les dificultats de desenvolupament tanbon punt es detecten i a la cooperació estreta entre elscentres i les famílies. Els continguts educatius són la descobertad’un mateix i dels altres, la descoberta de l’entorni la comunicació i llenguatges...” Quasi res! El/la teu/vafill/a, amb tot allò que pugui aprendre abans dels 3 anys,s’hi juga la qualitat de vida!Un poble amb projecte educatiu (pot permetre’s el luxede no tenir projecte un poble?) fonamenta la seva prosperitaten la dels que pugen. Prioritza en funció de l’impacteeducatiu, a menys edat més educació i recursos.Més quan té la sort com Vidreres de tenir dues escoles,amb una llar al costat de cada escola, un institut, unaescola d’adults, algunes entitats cíviques amb vocacióeducadora, etc. tot integrat o integrable dins un mateixsistema educatiu públic. On l’ajuntament té molt a dirhi,molt de joc a repartir i hi és esperat.Van anar a la llar d’infants els que avui pensen en tancar-neuna?EL REC CLAR 61 · OPINIÓ

48EL REC CLAR 60 · OPINIÓ i RECEPTAOPINIÓNo ens recordem de lescoses fins que ens manquenIsabel Boada Esteba (de Can Tinus)Un bon dia et despertes i deixes de ser normal. M’explico:tens una malaltia, has de passar per un quiròfani res torna a ser igual. Perds la parla, gairebé no camines,durant algunes estones al dia coordines quatrecoses (que ja és molt) i vas passant el post operatori.Després la tornada a casa. Estàs contenta perquè tornesamb la família, però… no saps fer res. Sort que lesamistats vénen a veure’t, i et troben de conya (vinga,que estàs molt bé). Ara, des de la distància, penso quefingien molt bé, però no demostraven allò que de veritatveien. Però aquesta no és una carta de “pena”, sinóuna carta d’agraïment.He tingut l’ajut i l’estimació d’una mare, d’un marit id’una filla, en la mesura que ha pogut. Sempre hanestat i continuen estant al meu costat.També he trobat gent que no m’ha fallat i que han patital meu costat. Gent que consideres com de la família,i que ja sabia que els trobaria, tota la vida hi han estat.Però es diu que ningú és profeta a la seva terra, i perdoneu,però jo em sento així.Per això vull donar les gràcies a un poble que ha estatal meu costat, s’ha preocupat i m’han demostrat diarere dia que els miracles existeixen.Gràcies per estar al meu costat i ajudar-me dia a dia asuperar amb un somriure les mancances que tinc i queno recuperaré mai mes.Gràcies al Centre Cívic.Gràcies a tot l’Ajuntament.Gràcies a l’Organització Sporting Caulès.Gràcies a tots el carrers de la vila, molt especialment alcarrer Sant Maurici.I per acabar, gràcies mare, gràcies nena, gràcies Víctor.Us estimo.RECEPTABacallàambpomaJosep OllerINGREDIENTS PER A 4PERSONES:4 talls grossos de bacallà remullat.2 pomes grosses50 g de pinyons50 g de panses de Corint1 carquinyoli50 g d’avellanes torrades1 ceba grossa2 tomàquets madurs escaldats,pelats i tallats a trossos3 grans d’all1 branqueta de julivertFarina, oli d’oliva, sal, pebre negremòlt, aiguaProcés d’elaboració:Posem una estona en remull les panses i els pinyons,que després escorrerem i fregirem fins que s’enrosseixinuna mica.Fregim el bacallà enfarinat amb oli d’oliva, i un copfregit el posem en una safata que pugui anar al forn.Pelem les pomes, els traiem les llavors i les tallemen quatre trossos. Amb el mateix oli que hem fregitel bacallà, fregim els trossos de poma, també enfarinats.Escorrem l’oli que queda de fregir el bacallà i la poma,si cal n’hi afegim més, i sofregim la ceba tallada benpetita. Quan quedi cuita, i sense que agafi color, hiafegim el tomàquet i deixem que es vagi coent a poca poc. Si queda eixut, hi afegim una miqueta d’aigua.Amb un morter aixafem les avellanes, el carquinyolii el julivert, i ho allarguem amb una mica d’aigua.Finalment, posem el sofregit per damunt del bacallà,els trossos de poma, els pinyons, les panses, la picadai si fa falta rectifiquem de sal i pebre. Igualment, sical hi afegim una mica d’aigua. Posem la safata alforn uns minuts i ja es pot servir.El bacallà en estat salat és un peix que es pot guardari d’aquesta manera combinar amb el que produeixcada comarca, o amb allò que es té a casa en aquellmoment. En aquest cas amb poma, que és un delsproductes de la nostra zona.

ENTRETENIMENTSFem poble totentretenint-nosSolucions a la pàgina 23Joaquim Bayé49MOTS ENCREUATS. Horitzontals. 1. D’aquí, cony! Quanserà la setmana dels tres dijous? 2. Hidrocarbur que produeix elcretí. A l’Edat Mitjana i en plena guerra, van pujar al castell deSant Iscle. 3. Garlarem dient mal dels veïns fins a fer-nos pesats.Sempre és a dins. 4. En el Vell, els vidrerencs hi trobem el nostreorigen ancestral. El menut, si no la fa, s’empipa. 5. Serveix lapilota sense menjar escudella. Aquest bosc és al Pla, tot i tenirnom de muntanya. Cap nombre no identifica aquesta casa. 6.El PP en seria una reiteració. Dels jueus rei de Natzaret Jesús.Hauries d’anar a Bòsnia-Herzegovina, per trobar aquest poble.SUDOKU. Cal omplir les caselles amb els números de l’1 al9 sense repetir-ne cap en una mateixa fila, columna o quadreinterior. Hi ha més d’una solució.7. Nascut després de les contraccions de la mare Terra. Principide tots els ideals. 8. Ben a prop d’una gran pel·lícula de Kurosawa.Malmetrà tots els ganivets. N’hi ha tres per sessió. 9. Unafesta que ha acabat en un desori total. El burro de casa tambého fa. Ho és un ocell, ho és un avió... però no ho és Superman.10. Del dret o del revés, és negatiu. Sovint es diu que és l’últimsomriure, una mica forçat per les circumstàncies. Et calen perdormir i fugir, per exemple. 11. Sense haver-lo tocat ningú, haperdut el cap. Nota africana. 12. El cap i la cua del gos. Arreglaréels mitjons foradats. Escaire.Verticals. 1. Mitja veritat que no és cap mentida. Sense el seuxou, no seria Carnaval. 2. Cal que hi fem el viatge; quan entornem, que ell segueixi les ordres d’Ulisses. Residents. 3. Perla seva culpa no veurem mai l’NII acabada. Aquella del burro,de nou. 4. S’equivoca. Si hi poséssim ordre, tindríem un lloccastellà. Donen sentit a les fletxes. 5. Ho era, a prop del carrerde les Eres. Incorporada de fa poc. 6. Els arbres no ens deixenveure aquesta riera vidrerenca. Puja per la portada de la nostrarevista. 7. Em pot fer servir en anglès o en castellà, sempre queem posi de cap per avall. Abans era FM i ara és punt cat. Aquestala té el gos i també el gat. 8. El fill més pansit de Noè. Aquíens fa bonic, però segur que no és tan maca com a la selva centreamericana.Principi universal. 9. Fa que el Nil no sigui el Sil.Apagada de vocals. Si hi ha justícia, és el mateix per a tothom.10. Mil cent dos a la romana. La riera petita de l’Espriu. Apareixiaa les nostres matrícules d’anys enrere. 11. Dificultat perrespirar tot sortint de les profunditats. Provoca la brisa anglesa.12. Amb les retallades, hem perdut un tros d’institut. No hemquedat que l’origen del nostre poble ho era?SOPA DE LLETRESHi heu de trobar el nom de 17 carrers de Vidreres. Amb les lletresescadusseres heu de formar el refrany més popular del mesen què ha sortit aquest número de la nostra revista.EL REC CLAR 61 · ENTRETENIMENTST P I C O R N E L L S MA A P P E L A O M E E BR - R M O S A A R D S AR C I E E N R E I D R RE G A V L I E T - O O CS C E T N L E N R A L ET D A A A R E I T N O LN D D A R L E C - O D OO A N A T N U M A R T NM D N I T A - N U I N A- I L L E I D A Y G R AA R O N A M R E G A I G

EL REC CLAR VA PEL MÓN50EL REC CLAR 61 · EL REC CLAR VA PEL MÓNEn Josep Lluís, l’Andrea i la Noelia davant del estadiAnoeta de la Real Sociedad en San SebastiánL’Olga, la Txell, en Josep i enCarles al Central Park deNew YorkEn Francisco Martinez a Yichang (Xina)Club d´enduro deMaçanet de laSelva amb el RafelVico, Noguerol ,Selva, Ciurana,Marc , Reyes,David Mateo, al cimde Vilallonga de Ter

51Sergi Nos al riu Trave aLubeck, AlemanyaJoan Mazó als Ulls del Diable ode Júpiter, Vall d’AranEL REC CLAR 61 · EL REC CLAR VA PEL MÓNMaria Massana i Marisa Cancer a la plaçade San Marco, VenèciaMiriam Subirana,l’Aina i l’Arnau Lópeza ToledoExplica’ns lateva excursióDes d’aquesta edició la secció del viatged’El Rec Clar també vol acollir el vostrerelat d’excursions sobre petits racons delnostre país. Ens podeu fer arribar a l’adreçaelectrònica elrecclar@gmail.com la vostraexperiència i les vostres fotos perquè altrespersones puguin descobrir aquells petitsindrets que tenim prop de casa.

Fenòmens meteorològicsa VidreresFoto d’Agnès OliverFoto de Guillem Roura