Quintana

Parlem amb...he aconseguit, m’ha costat moltsacrificis, molts tips de plorar imoltes nits sense dormir! No hefet mai quinze dies de vacancesi estic satisfeta perquè crecque aquest treball ha tingut unarecompensa”. Explica que “tincdos orgulls a la vida, un és elmeu fill i l’altre és l’empresa”.La Teresa es considera unadona “molt emprenedora i aqui li agrada molt arriscar-se” ides de la perspectiva dels anysi de l’experiència, creu que “lesclaus perquè un negoci funcionies basa en el personal que hitreballa, en l’assessorament i enmolt dinamisme. La meva políticaper portar aquesta empresal’he basada en què la gent quehi treballa hi estigui bé i n’estiguicontenta. He intentat ques’hi estigui a gust perquè si noés així no es fa la feina ben fetai això no ho permeto”. Creu que“amb un bon equip de personeses pot tirar endavant un negocicom aquest” i explica que alprincipi “jo portava la comptabilitat,ho feia tot a mà, ambnou treballadors i tres camionsde repartiment. Més endavantho vaig anar informatitzant toti va començar a entrar més personal,perquè jo sola no podia.És per això que cal buscarpersonal de confiança i aracrec que tinc una plantilla moltmaca”. A més a més afegeixque “l’equip de persones quetreballa a Balmanya és moltjove, potser hi fa que el meu fillho sigui i considero que en lafeina del repartiment una personagran no pot rendir igualque una de jove, perquè s’hande moure moltes caixes quepesen. Una persona jove, desprésde començar a treballar ales set del matí i acabar a lesset de la tarda, al vespre encaraté ganes d’anar de gresca od’agafar una pilota i fer quatrexuts per aquí fora!”. A la Teresali dolen segons quins comentarissobre el jovent perquè “crecque n’hi ha de molt maco!, i joa casa n’he tingut!”.Pensa també que “un altre delsaspectes importants és el client:si no hi ha bons clients no hi hanegoci. El client es mereix totel respecte i sempre el millortracte. Crec que un dels èxitsd’aquest negoci és que tenimclients molt fidels i nosaltresintentem donar molt bon serveii el màxim d’atenció possible.Jo conec els clients més anticsde l’empresa i sóc la primerad’atendre el telèfon i parlaramb ells”.El que la Teresa desitja és que“en Josep Maria vagi agafantmés responsabilitats cada diai jo mica en mica anar-me’napartant i jubilar-me, que novol dir deixar de venir a l’empresa,perquè aquest negoci ésla meva vida, sinó aconsellar-loi ajudar-lo en tot el que pugui”.9