Quintana

Parlem amb...aquest negoci perquè ja estavadarrere el meu marit i vaig feruna continuació, simplementem vaig posar a davant. Va serdifícil, però, perquè hi haviahagut molts comentaris de gentque em deia que no me’n sortiria,però que s’han convertit enfelicitacions al cap d’uns anysperquè, en un món que està pled’homes i en el qual les competènciessón molt grans, me n’hesortit bé”.Creu que “a l’hora de negociar,segons els comentarisdels homes, les dones sommés dures”. Pel que es refereixa això, la Teresa ha viscutmoments agradables i d’altresde desagradables. Recorda que“una situació molt agradable vaser quan va venir un proveïdor,un senyor que es va jubilar ies volia acomiadar, que em vafelicitar perquè, segons em vadir, hi havia molta gent que nodonava un duro per mi i haviademostrat el que realment potfer una dona”. Aquesta va seruna situació que la va impressionarmolt i que recordaràsempre; malgrat que també diuque “he rebut comentaris moltdolents pel fet de ser una donaemprenedora”.La Teresa comenta que per toton s’ha mogut al posar-se aldavant de l’empresa, les convencionsde proveïdors de lesaigües o de les cerveses, perexemple, “és un món masculí,i si hi ha dones, acompanyenel marit”. Li ve a la memòriaque “una vegada érem en unaconvenció de la cervesa Dammi un senyor que tenia al costatem va preguntar: -I vostè, quèhi fa aquí? Li vaig contestarque hi feia el mateix que ell”.Explica que “fins que no hedelegat al meu fill, qui ha portatla batuta del negoci he estat jo,he anat sempre sola, i això amolts homes els sorprèn. Moltsempresaris admiren que unadona se’n surti tant o més béque ells!”. Aquests comentarisels ha escoltat arreu i explicaque “fa uns anys vaig estar alConsell d’Administració delGrup Costa Brava, un grup decompres, i allà encara era méssorprenent: què hi fa una dona,quan per norma sempre hi hahomes. Del grup de setze socis,jo sóc l’única dona!”.La feina que fa ara amb la defa cinc anys diu que ha canviatforça: “ja que és el meu fill queja porta moltes àrees, des del’organització del repartimentfins a la comercial i el temainformàtic”. Una jornadanormal “arribo a les vuit delmatí, el meu fill ha obert a tresquarts de set, i faig les gestionsbancàries i d’arxiu. Desprésrepasso factures i albarans ifaig un volt pel magatzem. Joplego a dos quarts de vuit delvespre perquè la feina méscarregosa és la que ara portaen Josep Maria!”. La Teresarecorda que uns anys enrere“qui obria era jo, qui tancavaera jo... dedicació exclusiva!”.La Teresa diu que “els meusesforços, al llarg d’aquestsanys, han estat el de fer unaempresa digna, molt maca, perpoder-la deixar en condicionsal meu fill. Afortunadament ho8